Upload
elisenda-castells
View
225
Download
3
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Breu explicació amb bibliografia.
Citation preview
LES TÈCNIQUES GRÀFICO-PLÀSTIQUES EN EL PROCÉS DE CREACIÓ BIDIMENSIONAL
ÍNDEX
1. tècniques d’expressió en l’art 2. tècniques seques i humides
• tècniques seques: llapis grafit, llapis de colors, carbonet, pastels, retoladors, collage,etc.
• tècniques humides: -aquoses: témperes, aquarel·la, tinta,… -grasses: oli
3. tècniques d’impressió: -El gravat (en relleu, de solc, pla) 4. Bibliografia
Tècniques d’expressió en l’art
Les tècniques són tots els procediments i maneres d’emprar els materials. Els materials són
eines que ens permeten dibuixar, pintar, esculpir, realitzar tècniques d’impressió,...
Existeixen moltes tècniques i materials que s’utilitzen de manera tradicional, i en els darrers anys les
noves tecnologies n’han aportat de nous. (Tots plegats ofereixen un ventall molt ampli de possibilitats per
expressar-se i experimentar, ja que les possibilitats de combinar-los i barrejar-los són múltiples)
Tècniques seques i humides
Les tècniques seques es presenten en forma de barra o llapis, i es poden aplicar directament; les
tècniques humides són aquelles en les quals els pigments es troben barrejats amb un mitjà de naturalesa
aquosa o oliosa. Es poden presentar en tub, en pot o en pastilles.
Les tècniques seques són més precises, però les humides ofereixen més qualitats plàstiques, colors més
intensos, una major possibilitat de realitzar diferents textures.
Tècniques seques
• Llapis grafit És el mitjà més habitual per dibuixar. Creat pel francès Conté a finals del segle
XVIII, pot tenir diferents graus de duresa.
Els llapis més tous(B) s’empren pel dibuix
a mà alçada i pel treball de clar-obscur, ja
que permet una major riquesa i varietat de
traç i de tonalitats. Els llapis més durs(H)
són adients pels dibuixos tècnics, que
demanen una precisió més gran.
El suport més emprat, per dibuixar amb
llapis grafit, és el paper, del qual en
podem trobar tipologies molt diferents,
però poden utilitzar-se altres supots: tela,
fusta,...
Pots trobar més informació i experimentar en els següents enllaços:
• http://www.ambientdesign.com/artrage.html, Aplicació de creació gràfica de descàrrega gratuïta. Permet dibuixar i pintar amb diferents procediments i amb una àmplia gamma cromàtica
• http://contenidos.cnice.mec.es/plastica/index.php?id=4274 • http://contenidos.cnice.mec.es/plastica/index.php?id=4276, en aquestes pàgines, juntament amb
les que podràs veure quan i accedeixis, pots trobar informació sobre aquesta tècnica. • http://es.wikipedia.org/wiki/L%C3%A1piz, accés a la pàgina de Wikipedia on parlen dels llapis
grafit. • http://es.wikipedia.org/wiki/Papel, en aquesta pàgina se’ns expliquen els origens, tipologies i
característiques del paper. • http://www.mmp-capellades.net/, accés a la web del Museo Molí Paperer de Capellades.
• Llapis de colors: Permeten realitzar dibuixos amb gran varietat de tons de colors i ofereixen la possibilitat de realitzar gradacions o textures mitjançant les trames (línies creuades,…). Com els llapis grafit poden presentar diferents graus de duresa i n’hi ha d’aquarel.lables.
• Retoladors: Tècnica en continua evolució ja que sovint apareixen nous models amb diferents possibilitats gràfiques. Degut a les seves característiques cal recordar que primer s’han de posar els colors clars i després els foscos. • http://contenidos.cnice.mec.es/plastica/index.php?id=4273 • http://www.crayola.com/coloring_application/ des d’aquí pots accedir a una aplicació on
pintar amb diferents retoladors. • Carbonet: Anomenem carbonet al carbó vegetal. El carbonet s’empra per fer dibuixos
preparatoris, estudis detallats de clarobscur i per esbossar la composició d’una pintura a l’oli o acrílica. S’empra pel dibuix de línia i per la taca i permet l’obtenció de vàries gammes de grisos. També s’empra en els dibuixos acadèmics, aconseguint un suau modelat on es reprodueixen ombres, llums i reflexes de gran detall. • http://contenidos.cnice.mec.es/plastica/index.php?id=1070
• Collage: És una tècnica que consisteix en enganxar sobre una superfície dibuixos, fotografies, o diferents objectes (fusta, pel, diaris, revistes, objectes d’ús quotidià, etc) sobre diferents suports com cartró, tela, fusta,... El terme ve del francès i significa enganxat, encolat. Els cubistes com George Braque o l’artista espanyol Pablo Picasso van ser els primers a realitzar collages, tècnica que diferents moviments d’avantguarda es van fer seva. Existeixen altres tècniques relacionades amb el collage, com ara: el fotomuntatge, el decoupage, i l’ensamblatge.
Raoul Hausmann, ABCD, 1923-1924 Encre de Chine, reproduction de photographie
et imprimés découpés, collés sur papier, 40,4 x 28,2
cm
Tècniques humides
Tècniques aquoses
• La témpera: Pintura que es caracteritza per la seva opacitat, i pel fet que pot cobrir fàcilment les
superfícies; permet treballar amb tintes planes, corregir errors, i és de ràpid assecat. També podem afegir-hi aigua i treballar amb capes més transparents i fines.
• L’aquarel.la: L’aquarel·la es diferencia d’altres mitjans aquosos com la témpera (gouache) per ser una pintura transparent, on el color es treballa per capes. Els colors són brillants i el blanc el proporciona el propi paper. Com que es treballa amb força aigua cal que el paper sigui d’alt gramatge i s’aconsella la textura rugosa per tal d’absorbir-la (l’aigua). Per pintar a l’aquarel·la és aconsellable una bona base de dibuix i del color, ja que no permet gaires correccions. Aquesta tècnica es pot aplicar barrejada amb ceres (reserves), amb sal,...
Els colors de l’aquarel·la són a base de pigments secs amb goma aràbiga com a aglutinant. Es dilueix amb aigua.
Diferents tipus d’aquarel·la Diferents tipus de paper Adjunto algunes obres. Albert Durer, “Llebre”, aquarel·la sobre paper, Albertina. Viena (1507)
Algunes marques de fabricants de papers de qualitat per aquarel.la: -Guarro--------------------------Espanya -Canson&Montgolfier--------França -Arches--------------------------França -Fabriano------------------------Itàlia -Winsor&Newton-------------- Inglaterra -etc
Marià Fortuny, “Home mig nu”. Museu Goya. (s. XIX) William Turner, “Venècia, San Jorge Mayor des de l’Aduana”. Museu Britànic, Londres.
• http://www.watercolorpainting.com/watercolor-tutorials.htm, pàgina web de la Water Color Painting (està en anglès), aquí podràs aplicar, realitzar gradacions tonals,...)
• http://www.talleronline.com/displayarticle884.html, breu però interessant tutorial on s’explica com fer una aquarel.la.
• La tinta:
-La tinta és un líquid que conté varis pigments o colorants emprats per pintar una superfície amb la finalitat de crear imatges o textos. La seva invenció s’atribueix als xinesos que la van inventar uns 2500 anys abans de crist. Però la tinta xina és, només, una variant de totes les que hi ha. Característiques:
• La tinta xina està composta per carbó vegetal més una pega aquosa. L’original tenia forma de petites barres sòlides que s’havien de barrejar amb aigua abans d’utilitzar-se.
• Acostuma a ser de color negre, s’asseca amb facilitat i sol ser permanent. Podem trobar-ne, també, en diversos colors.
• Les eines amb les quals s’utilitza són variades. La seva elecció depèn dels resultats i de les textures que volem aconseguir. Les principals serien: plomes d’ocell, plumilles de dipòsit o d’immersió, el pinzell, o bufades.
Tècniques grasses
• Els olis: El seu nom prové de l’aglutinant oliós que conté. Es compon de pigment i olis com el de llinosa. Es presenta en tubs de pintura i és una tècnica molt emprada pels efectes que es poden aconseguir gràcies al lent assecat: com veladures, barreges i degradats, la seva pastositat permet treballar, també, textures. El suport més emprat és la tela, especialment la de cotó i la de lli, la qual es prepara amb una imprimació per protegir-la i facilitar la pinzellada. Aquesta tela es tensa en un bastidor de fusta. Es poden utilitzar altres suports com la fusta, el cartró...
Antonio López Madrid desde Torres Blancas Oli sobre tela, 156’8x244’9 1975-1981 Tècniques d’impressió (el gravat)
El terme gravat, originari del mot francès Graver, (derivat de l’àmbit lingüístic germànic), apareix registrat per primera vegada cap el 1588. Des d’aleshores té l’acceptació usual de: “dibuixar quelcom sobre una superfície mitjançant incisions”. Cal matisar que la paraula gravat designa una part del procés per obtenir una estampa. Gravar és dibuixar sobre una matèria dura fent incisions mitjançant una punta, burils, gúbies,.... Aquesta planxa gravada esdevé la matriu que, entintada, es traspassa al paper, mitjançant el procés d’estampació o impressió, tantes vegades com es vulgui (reproducció múltiple). Aquesta imatge impresa es coneix com a estampa, i és el resultat final de tot el procés d’elaboració d’un gravat. Tècniques Segons el tipus de traçat en la matriu podem diferenciar entre: el gravat en relleu, tallat o gravat sobre fusta (xilografia), sobre linòlium, el gravat en buit, o calcografia (punta seca, aiguafort, aiguatinta,...) i el gravat en pla, que s’obté sobre una pedra o planxa litogràfica i el que s’obté mitjançant la pantalla serigràfica.
Tècniques, classificades segons el material de la
matriu
Incisió
directa
Gravat en relleu
Punta seca
Buril
“mezzotinta”
Puntejat
…
CALCOGRAFIA Gravat en buit
LINÒLIUM
XILOGRAFIA (fusta)
.a fibra
.a contralibra
.plancha tallada
.mètode japonès
Aiguafort
Aiguatinta
Vernís tou
…
Incisió
indirecta
Adherir Carborúndum
Adhesius
Imatges d’estampes
Tinta
Llapis
Paper reporte
…
Sobre cartró “Collagraph”
plantilles
…
Sobre plàstic
LITOGRAFIA
Sobre pedra
Pirogravat
Punta seca
Dissolvents
…
Obturat directe
Emulsió fotosensible
…
SERIGRAFIA
Mitjançant niló
Gravat en pla
“Point Rouge 1973”
Gravat al carborúndum en
colors i gofrads. 76x56 cm
Lucian Freud
“self-portrait:Reflection”
1996. 59,4x43 cm
aiguafort
Käthe Kollwitz.
“Les mares” 1921-1922.
Xilografia
Pàgines on és possible trobar informació sobre el gravat: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gravat http://www.mallorcaweb.net/mirollull/400tecnc.htm, pàgina molt interessant, on s’explica el procés, tècniques i exemples. http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0517107-085524/index.html, Aproximació a l’estudi del gravat polonès contemporani, tesi doctoral Bibliografia -J.M. Parramón, El gran libro de la acuarela, ed. Parramón. -Antonella Fuga, Técnicas y materiales del arte, Los diccionarios del arte. Electra -Antoni Pedrola, Materials, procediments i tècniques pictòriques, Universitat de Barcelona, ed. Barcanova. -Rosa Vives. Del cobre al papel, Icaria -Revistes de la col.lecció: Grabado y edición, són bimestrals. Pots trobar informació a: www.grabadoyedicion.com