Tema 01 exercicis ampliació

UD 1. EXPLOREM L’UNIVERS Quadern d’activitats Què hi ha més enllà de la Terra? Quant de temps fa que existeix l’Univers? Els estels, la Lluna, Mart, són gaire lluny de la Terra? On són aquests astres de dia? Vols trobar la resposta a aquestes preguntes i a altres? No ho dubtis, agafa paper i boli i anem a cercar el nostre tresor! Professor/a: Ciències de la Naturalesa 1r ESO. Curs 20__ - 20__

NOM:___________________________________________

Objectius didàctics

Criteris d’avaluació

Index

1. Conèixer com és i com es va originar

l’univers i els principals elements que

el componen.

2. Comprendre les teories científiques

del coneixement astronòmic i la seva

evolució històrica.

3. Aprendre a treballar amb les enormes

distàncies de l’univers i a fer càlculs

senzills.

4. Familaritzar-se amb els components

del Sistema Solar, les característiques

i els moviments de cadascun.

5. Desenvolupar la capacitat

d’observació del cel nocturn i poder

reconèixer els diferents objectes.

2. Comprendre les teories científiques del

coneixement astronòmic i la seva evolució

històrica.

2. Aprendre a treballar amb les enormes

distàncies de l’univers i a fer càlculs

senzills.

3. Familaritzar-se amb els components del

Sistema Solar, les característiques i els

1. Identificar i definir els principals components de

l’Univers, descriure’n les característiques i

explicar-ne l’origen.

2. Conèixer les teories geocèntrica i heliocèntrica i

el nom dels principals científics que van

intervenir en el seu desenvoluplament.

3. Explicar per què hem d’utilitzar unitats de

mesura especials per especificar les distàncies a

l’Univers, quines són i a què equivalen.

4. Resoldre problemes senzills sobre distàncies a

l’Univers.

5. Descriure el Sistema Solar i localitzar-lo a

l’Univers, identificant-ne els components i

explicant-ne les característiques de cada un.

6. Conèixer com utilitzar un mapa del cel per

localitzar algunes de les constel·lacions més

importants i enumerar alguns dels astres visibles

a l’Univers a primera vista i com hi poden ser

reconeguts.

1. Univers o Cosmos

2. Les distàncies a l’Univers

3. Concepcions històriques de l’Univers

4. Les galàxies

5. Les nebuloses

6. Les estrelles o estels

7. El Sistema Solar

8. El Sol

9. Els planetes

10. Els nanoplanetes o planetes nans

11. Altres astres del Sistema solar: satèl·lits, cometes, asteroides i meteorits

12. Observem el cel diürn i nocturn. Les constel·lacions.

13. Síntesi de la unitat didàctica

3 Ciències de la Naturalesa 1r ESO U

D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS

Quadern d'activitats

1. Univers o Cosmos

ACTIVITAT 1. Què es per tu l’univers?

Una vegada posada en comú la teva definició amb les dels companys, escriu a continuació la conclusió a

la qual heu arribat:

L’UNIVERS és _______________________________________________________________________

Saps algun sinònim per a la paraula univers?

2. Les distàncies a l’Univers

ACTIVITAT 2. Les distàncies a l’univers. Al nostre planeta solem usar els quilòmetres per indicar

distàncies, per exemple, diem que per anar de Capdepera a Artà i a 6 Km, per anar de Palma de Mallorca

a Barcelona hi ha 204,2 km i per anar de Espanya al Japó hi ha uns 10000 km.

Com creus que són les distàncies a l’univers?

Podries usar els quilòmetres per mesurar les distancies a l’Univers?

Com has pogut comprovar els quilòmetres no ens serveixen per mesurar l’Univers ja que les distàncies a

l’Univers són molt més grans i hauríem d’utilitzar nombres molt grans. Per aquest motiu s’han ideat unes

altres unitats de mesura: la UNITAT ASTRONÒMICA i l’ANY LLUM. Escriu a continuació la definició

d’unitat astronòmica i anys llum.

UNITAT ASTRONÒMICA:

______________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________

ANY LLUM:

______________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________

A continuació es plantegen una sèrie de problemes on podràs aplicar els conceptes apressos en aquest

apartat: la unitat astronòmica i l’any llum.

EXERCICI 1. Segons la definició de unitat astronòmica (UA) la distància que hi ha des de la Terra al Sol

correspon a 1 UA. Quants de milions de quilòmetres hi ha?

EXERCICI 2. En la següent taula tens representades les distàncies en milions de kilòmetres que hi ha

entre els planetes del sistema solar i el Sol.


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


ASTRE DISTÀNCIA AL SOL(milions de km)

Mercuri 58,344

Venus 107,712

Terra 150

Lluna 150

Mart 227,392

Júpiter 777,92

Saturn 1427,184

Urà 28969,328

Neptú 4496,976

Observant la taula contesta les preguntes següents:

a) Quantes UA hi ha de Júpiter al Sol?

b) I del Sol a Mercuri?

c) Si tenim una nau espacial i ens troben a Mart, quants de quilòmetres hem de fer per arribar a Urà?

I quantes unitats astronòmiques serien?

d) Inventa un problema on utilitzis les dades de la taula anterior.

EXERCICI 3. Ja sabem que de la Terra al Sol hi ha 1 UA. Si ara ens diuen que del Sol a Plutó hi ha 39,4

UA, Podries calcular la distància en quilòmetres que hi ha entre la Terra i Plutó?

EXERCICI 4. L’estrella Alfa centaure és la més pròxima al Sol i es troba a 4 anys llums de nosaltres, a

quants de bilions de quilòmetres es troba?

EXERCICI 5. Sabem que l’estrella Betelgeuse es troba a 4750 bilions de quilòmetres de la Terra. A

quants anys llum es troba?


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


EXERCICI 6. Si veim les estrelles de nit, es perquè ens arriba la llum que produeixen. Imagina que veim

una estrella que es troba a 5 milions d’any llum. La imatge que perceben d’aquesta estrella, correspon al

moment actual o no? Per què?

EXERCICI 7. Imagina una nau espacial que passes devora de la Terra. Si la distància de la Terra a la

Lluna és de 340000 km, quant tardaria la nau a arribar a la Terra si la seva velocitat fos la de la llum?

3. Concepcions històriques de l’Univers

ACTIVITAT 3. Observa les maquetes d’en Copèrnic i d’en Ptolomeu que et mostrarà la professora.

Completa el següent requadre corresponent a les teories que van proposar aquests senyors.

Claudi Ptolomeu Nicolau Copèrnic

TEORIA GEOCÈNTRICA TEORIA HELIOCÈNTRICA TEORIA DEL BIG BANG

AU

TO

R

EX

PL

ICA

CIÓ


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


4. Les galàxies

ACTIVITAT 4. Saps que és una galàxia? Escriu a continuació la definició de galàxia.

Les GALÀXIES són __________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________

____________________________________________________________________________________

___________________________________________________________________________________

ACTIVITAT 5. Quin és el nom de la nostra galàxia?

ACTIVITAT 6. Les galàxies es poden agrupar en grups més grans anomenats GRUPS. A l’hora diversos

grups s’anomenen CÚMULS. Esbrina a quin grup i cúmul pertany la nostra galàxia.

ACTIVITAT 7. Imagina que tens un nou amic, el qual viu en un planeta molt llunyà de la Terra. Aquest

t’ha demanat que li donis la teva direcció per poder enviar-te cartes. Pots donar-li la teva adreça galàctica:

Planeta

Sistema planetari

Galàxia

Grup

Cúmul

ACTIVITAT 8. Les galàxies es poden classificar segons la seva forma en espiral, el·líptica i irregular. A

continuació tens una sèrie d’imatges corresponents als diferents tipus de galàxies. Indica quina és quina.

A quin tipus de galàxia pertany la nostre galàxia, la Via Làctia? ___________________ I la galàxia

Andròmeda? __________________.

ACTIVITAT 9. Esbrina d’on li ve el nom de Via Làctia a la nostre galàxia.

http://astrored.org/blog/wp-content/uploads/2008/04/spitzermilkyway_250.jpg

http://1.bp.blogspot.com/_Z1UwztD8I1M/SZmLQFfNgbI/AAAAAAAAAKI/hoVTaWDNg7g/s1600-h/galaxia+irregular.jpg


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


5. Les nebuloses

ACTIVITAT 10. Escriu la definició de nebulosa.

6. Les estrelles o estels

ACTIVITAT 11. Completa el següent text referent a les estrelles.

Les estrelles són astres ____________ formats per enormes acumulacions d’un gas: l’

h_______________. Al seu interior es produeixen grans quantitats d’energia en forma de _____________

i _____________.

ACTIVITAT 12. L’ hidrogen és l’element químic més abundant de l’Univers. Tot element químic té un

símbol. Esbrina quin és el símbol de l’ hidrogen.

ACTIVITAT 13. La següent imatge representa un diagrama comparatiu de la temperatura, la brillantor i

el color de les estrelles, tres característiques que ens permeten diferenciar els diversos tipus d’estrelles

que existeixen. Fitxa’t en la imatge i contesta.

a) Quina estrella és més freda, la supergegant

vermella o la gegant blava?

b) Quina estrella és més brillant, la nana

blanca o la gegant blava?

7. El sistema solar

ACTIVITAT 14. El sistema solar és un sistema planetari format per una estrella i un conjunt d’astres

opacs que giren al seu voltant.

a) Saps quina és aquesta estrella?


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


b) I quins astres giren al seu voltant?

c) A quin lloc de la Via Làctia es troba situat el Sistema Solar?

ACTIVITAT 15. Segons va postular Newton, dos elements qualsevol de l’Univers s’atreuen amb una

força que s’anomena gravetat. El cos que posseeix més massa atreu a l’altre amb més força.

EXERCICI 8. Amb l’ajuda del postulat anterior digués perquè es la Lluna que gira al voltant de la Terra i

que es la Terra qui gira al voltant del Sol i no al inrevés.

EXERCICI 9.Suposa dos planetes imaginaris molt pròxims entre si, Radodi i Vulcà, amb una massa cada

un de 80000 i 60000 milions de tones, respectivament, Quin dels dos girarà al voltant de l’altre? Per què?

8. El Sol

ACTIVITAT 16. Llegeix el següent text referent al Sol i contesta:

El Sol és una estrella nana de color groc. La seva temperatura és de 14000000ºC a l’interior i 6000ºC a

la superfície. Al seu interior els àtoms d’hidrogen (H) reaccionen entre sí, originant un nou element,

l’heli (He), això produeix una gran quantitat d’energia que puja a la superfície i es transforma en llum i

calor.

a) Quin tipus d’estrella és el Sol?

b) On és major la seva temperatura? Per què?

c) Representa de manera simbòlica la reacció que ocorre a l’interior del Sol.

9. Els planetes

ACTIVITAT 17. Què són els planetes? Els planetes són cossos amb forma __________ que giren al

voltant del _______ i que tenen unes dimensions molt més __________ que els altres astres de la seva

òrbita.

ACTIVITAT 18. Escriu per ordre els planetes del Sistema Solar.

ACTIVITAT 19. Quins dos tipus de moviments poden presentar els planetes?

ACTIVITAT 20. Entre tots intenteu esbrinar quines característiques diferencien els planetes. Tot seguit

còpia a la taula les conclusions que heu tret amb l’ajuda de la professora sobre les diferències entre

planetes interiors i exteriors.


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


PLANETES INTERIORS PLANETES EXTERIORS

ACTIVITAT 21. Pinta els planetes a escala (FITXA01UD1) que et donarà fotocopiats la professora i

esbrina quin es quin. Retalla’ls i aferra els més petits en l’espai següent. Els més grans grapa’ls a aquesta

fulla.


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


ACTIVITAT 22. Practica 1. Construcció d’un model a escala del sistema solar. El diàmetre de la

Terra és 1300 km i la seva distància al Sol és 150000000 km, o sigui, més de 1000 vegades més gran. I si

seguim amb astres més llunyans les xifres casi no en caben. Si viatgéssim pel Sistema Solar, no seria fàcil

veure els planetes.

Per poder realitzar aquesta pràctica has de aconseguir una cinta mètrica o una regla, un rotllet de fil o

corda de almenys 60 m i plastilina.

ASTRE Distància al Sol Diàmetre

(km)

Distància a

escala

Diàmetre a

escala

Sol - 1.390.000

Mercuri 58.000.000 4.880

Venus 108.000.000 12.100

Terra 150.000.000 12.800

Mart 228.000.000 6.800

Júpiter 780.000.000 143.000

Saturn 1.430.000.000 120.000

Urà 2.870.000.000 51.000

Neptú 4.500.000.000 49.000

Com ho hem de fer?

Amb les dades de la taula anterior i un factor de escala 1 cm = 1.000.000 km, converteix les

distàncies reals a escala, completant la columna de la dreta.

Agafa una corda de la qual la seva longitud sigui la distancia a escala entre el Sol i Neptú, més uns

30 cm. Amb aquests cm de més fes una esfera, el diàmetre de la qual sigui el diàmetre del Sol a escala, i

aferra-la amb cinta adhesiva. Retalla el resta dels 30 cm. En la corda, a prop de l’esfera posa una etiqueta

que digui Sol.

A partir d’aquest Sol, marca amb la cinta mètrica la posició de cada planeta en la corda. Aferra una

etiqueta d’uns 10 cm amb el nom de cada planeta.

Intenta fer amb plastilina petites esferes que representen els planetes a aquella escala. Aferra-les a

l’etiqueta del planeta corresponent. Amb això completaràs el model del Sistema Solar a escala.

El model que has construït et serveix per apreciar les distàncies i mides de les òrbites del Sistema

Solar. No obstant, no has de treure la conclusió de que els planetes estan alineats, sinó que cada un

segueix la seva òrbita independentment dels altres. De fet, en es viatges interplanetaris es recorren

distàncies molt majors de les que aquí es presenta, però s’aprofiten posicions favorables dels planetes.

Contesta:

Estén el teu model a terra (tal vegada hagis de sortir defora). Camina al seu costa a velocitat constant i

mesura els temps amb un cronòmetre.


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


a) Quant tardaries a anar a Mart? (el Viking va tardar un any)

b) Camina ara des de la Terra fins a Júpiter. Quant tardes? (el Voyager va tardar 2 anys)

c) Quant creus que va tardar el Voyager a arriba a Saturn? I a Urà i Neptú?

10. Els nanoplanetes o planetes nans

ACTIVITAT 23. És plutó un planeta? Llegeix el text que et donarà la professora (FITXA02UD1) i els

comentarem amb el grup classe. Escriu el que més t’hagi cridat l’atenció.

ACTIVITAT 24. Repassa la definició de planeta i amb l’ajuda de la professora escriviu la definició de

nanoplaneta.

11. Altres astres del sistema solar: satèl·lits, cometes, asteroides i meteorits.

ACTIVITAT 25. Relacionada cada concepte amb la seva definició.

a) Satèl·lit 1) Astre opacs petits que giren al voltant del Sol en òrbites molt allargades i que només són visibles quan s’acosten al Sol, ja que al ser escalfats originen una cua de gas i pols que queda il·luminada

b) Cometa 2) Astres opacs que giren al voltant dels planetes

c) Meteorit 3) Cossos celestes opac de petita mida que giren al voltant del Sol. Són rocosos i es mouen majoritàriament en orbites situades entre Mart i Júpiter en l’ anomenat cinturó d’asteroides.

d) Asteroide 4) Cossos celestes opacs que travessen l’atmosfera terrestre. Els més petits originen estels fugaços.

ACTIVITAT 26. Contesta:

a) Quin és el nostre satèl·lit? I els de Mart?

b) Posa un exemple de cometa

c) Què són els estels fugaços?


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


ACTIVITAT 27. Pràctica 2. Explorem el Sistema Solar amb CELESTIA, un programari de codi

lliure que simula l’espai en 3D. Utilitzant aquest programa i la informació que trobaràs a la wikipedia

busca el diàmetre, la forma, la distància al Sol, la inclinació de l’òrbita i l’any de descobriment dels

cossos indicats. Si durant la navegació amb el programa us perdeu teclejant H G la imatge quedarà de nou

centrada al Sol. Abans de iniciar l’activitat se us repartirà un astre per grup:

GRUP ASTRE

1 Earth

2 Jupiter

3 Neptune

4 Uranus

5 Saturn

6 Vesta

7 Ceres

8 Pluto

9 Halley

10 Eros

11 Sedna

12 Venus

13 Geographos

14 Ixion

A continuació completa la taula amb els paràmetres indicats. Al final es posaran en comú els resultats de

tots els grups.

ASTRE ORBITA:

circular o

allargada

Inclinada o

plana

FORMA:

esfèric o

irregular

Radi (km) Distància al

Sol (UA)

Any de

descobriment

Earth

Jupiter

Neptune

Uranus

Saturn

Vesta

Ceres

Pluto

Halley

Eros

Sedna

Venus

Geographos

Ixion

Busca relacions entre paràmetres, per exemple: El que estan més allunyats són esfèrics, o els que tenen

l’òrbita més inclinada són més grans, el tipus d’astre de què es tracta...


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


12. Observem el cel diürn i nocturn. Les constel·lacions.

ACTIVITAT 28. Cerca al diccionari la definició de constel·lació i escriu-la. En coneixes alguna? Quina?

ACTIVITAT 29. Quan podem observar aquestes constel·lacions?

ACTIVITAT 30. Amb quin instrument podries veure de més a prop les estrelles?

ACTIVITAT 31. Què vol dir aquesta frase: “El cel nocturn és una meravellosa màquina del temps que

ens transporta cada nit a milions d’anys en el passat”?

ACTIVITAT 32. En la següent imatge pots veure una representació del cel nocturn boreal, el que podem

observar des de l’hemisferi nord del nostre planeta. Recorda que no són visibles les mateixes

constel·lacions durant tot l’any.

Agafa llapis de colors i repassa:

De color vermell: l’estrella polar

De color blau: l’Ossa Menor

De color verd: l’Ossa Major

De color groc: Orió

De color taronja: Pegàs

De color lila: Andrómeda

Ajuda’t de les imatges de l’activitat 33.


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


ACTIVITAT 33. Per ajudar-te a explorar el cel nocturn ha continuació tens una sèrie d’indicacions que

t’ajudaran a trobar les principals constel·lacions. Observa-les i contesta les següents preguntes:

a) Com podem fer per trobar el nord sense ajuda d’una brúixola?

b) Quina altre constel·lació podem utilitzar per trobar l’estrella polar si som a la tardor o a l’hivern?


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


c) A partir de quina constel·lació ens hem de guiar per trobar la constel·lació de Ca Major?

d) A partir de quina constel·lació ens hem de guiar per trobar la constel·lació de Pegàs?


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS



D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


ACTIVITAT 34. Construcció d’un planisferi per que el puguis usar de guia per orientar-te en el cel

nocturn. Per a realitzar aquesta activitat necessitaràs cartolina, barra d’aferrar, tisores i les fotocòpia en

acetat que et donarà la professora (FITXA03UD1).

Retalla la FITXA03UD1, incloent la coberta del planisferi

Aferra davall d’aquesta full un tros de cartolina tan gros com la imatge.

Uneix les dues parts, de manera que la coberta quedi centrada damunt el planisferi. Pots foradar-

ne les dues parts amb una agulla i unir-les amb un fil amb un nus.

Perquè el planisferi et mostri la part del cel visible, has de fer coincidir la data amb l’hora actual. Ten en

compte que s’ha de ajustar l’hora d’observació segons l’hora universal, és a dir, hem de llevar a l’hora

espanyola oficial, una hora a l’ hivern i dues a l’estiu.

Una vegada n’hagis girat les rodes, a la finestra transparent apareix la part de cel visible en aqueixa data i

a aqueixa hora d’observació. Però ten en compte que, per a major exactitud, hauràs d’adquirir un

planisferi dels que estan a la venda a les llibreries.


D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS



D 1

. E

XP

LO

RE

M L

’U

NI

VE

RS


13. Síntesi de la unitat didàctica

ACTIVITAT 35. Demostra el que has après completant el següent mapa conceptual:

ACTIVITAT 36. Anem a repassar tots els continguts amb el joc didàctic: Explora l’univers. Repassa els

continguts el dia abans si vols que el teu equip sigui el guanyador!

Documents

Tema 01 exercicis ampliació