TEMA 1.- L’EUROPA DE L’ANTIC RÈGIM.

Història del Món Contemporani1r de Batxillerat

0.- INTRODUCCIÓ

Què és? Un sistema econòmic, social i polític.

On es va produir? A Europa. Quan? Entre els segles XVI i XIX. Característiques:

Economia: règim senyorial (feudalisme tardà).

Societat: estamental. Demografia: població estancada. Política: absolutisme monàrquic.

1.- UNA ECONOMIA DE BASE SENYORIAL.

1.0.- Introducció. 1.1.- La propietat de la terra. 1.2.- Els drets senyorials. 1.3.- L’estancament agrícola. 1.4.- Indústria tradicional i

manufactures. 1.5.- La insuficiència dels transports. 1.6.- Comerç interior i comerç

colonial.

1.0.- Introducció.

Economia rural: 80 % de la població al camp.

Economia d’autoconsum (comerç escàs).

Els privilegiats (noblesa i clergat) posseixen quasi tota la terra.

Des del segle XVI: desenvolupament del comerç → creixement de l’artesania.

1.1.- La propietat de la terra.

Era la principal font de riquesa. Pertanyia majoritàriament als

senyors. No la podien vendre ni perdre mai

(propietat vinculada). Divisió de la senyoria territorial en:

Reserva senyorial. Masos.

1.2.- Els drets senyorials.

Definició. Procedència:

Drets territorials (derivats de la terra i monopolis).

Drets jurisdiccionals: ban, justícia, immunitat,…

L’església, a més, rebia el delme.

1.3.- L’estancament agrícola.

Agricultura endarrerida, de subsistència i policonreu → escàs comerç.

Tipus d’explotacions: Camps oberts o openfields: rotació triennal. Terres comunals.

Insuficient producció ramadera. Conseqüències: crisis de subsistència → fam

→ desnutrició → mortalitat alta i menor natalitat.

1.4.- Indústria tradicional i manufactures.

Autosuficiència econòmica al camp. Els gremis a les ciutats:

Associacions d’artesans del mateix ofici. Controlen la producció i venda dels

productes. Eviten la competència. Assistència mútua dels seus associats.

Per a evitar el control dels gremis: Domestic system o treball a domicili. Manufactures reials o privades.

1.5.- La insuficiència dels transports.

Mitjans de transport rudimentaris → dificulten el creixement del comerç.

Transport terrestre molt deficient → desplaçaments llargs i costosos.

Navegació marítima lenta i limitada (càrrega) → dependència dels vents.

Navegació fluvial més fàcil i barata → dependència de la hidrografia i els canals.

1.6.- Comerç interior i comerç colonial.

Comerç interior limitat a les fires i mercats.

Noves rutes marítimes (segle XVI) → creixement del comerç colonial → acumulació de capital, nous mercats i matèries primeres.

Enriquiment de la burgesia comercial i financera (creixement de les finances).

El mercantilisme (segles XVII i XVIII): protegir l’economia nacional per acumular metalls preciosos (proteccionisme i riquesa fixa). COLBERT.

RUTES DEL COMERÇ MARÍTIM DURANT EL SEGLE XVIII

2.- LA SOCIETAT ESTAMENTAL.

2.1.- Privilegiats i no privilegiats. 2.2.- Una població estancada.

2.1.- Privilegiats i no privilegiats.

Divisió teòrica en tres ordres o estaments: Clergat. Noblesa. Tercer Estat.

Divisió real en dos classes socials: Privilegiats. No privilegiats.

ELS PRIVILEGIATS Gaudien de drets i privilegis. Composició: noblesa i clergat. La noblesa:

Eren el 2-3% de la població. Riquesa procedent de les seues propietats

territorials i els seus privilegis. Diferències internes segons títol i procedència.

El clergat: Eren menys de l’1% de la població. Es dividia en:

Alt clergat: fills de nobles que ocupaven els alts càrrecs.

Baix clergat: origen modest i vida més senzilla.

ELS NO PRIVILEGIATS Grup heterogeni sense drets ni privilegis que

suposa més del 90% de la població. Composició: burgesia, classes populars urbanes i

camperolat. La burgesia:

Classe minoritària que s’enriqueix i aconsegueix més poder (ennobliment).

Divisió interna segons la riquesa i ocupació. Classes populars urbanes: treballadors urbans

que vivien en males condicions (artesans,…). El camperolat:

Més del 80% de la població, vivint en pèssimes condicions.

Diferències internes segons la riquesa i si són lliures o serfs.

2.2.- Una població estancada. Escàs creixement demogràfic.

Causes: pèssimes condicions alimentàries, sanitàries, higièniques i de vida de la major part de la població.

Provoca: mortalitat i natalitat altes, baixa esperança de vida i alta mortalitat infantil.

3.- L’ABSOLUTISME MONÀRQUIC.

3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.

3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.

3.1.- La monarquia absoluta de dret diví.

El rei tenia el poder absolut, provinent directament de Déu i sense control. Lluís XIV.

L’ajuden en el govern els Consells i secretaris d’Estat (nomenats pel rei), funcionaris i buròcrates.

Administració local: governadors i intendents, també nomenats pel rei.

Límits teòrics del poder reial: La llei divina. El dret natural i lleis fonamentals (les pot canviar). Les Corts o Parlaments (perden competències i no les

convoca).

3.2.- Els límits de l’autoritat reial: el model anglès.

Llocs sense monarquia absoluta: Anglaterra, Països Baixos i repúbliques italianes.

El model anglès: Revolució de 1649: República fins 1660. Es tracta d’una monarquia parlamentària. L’Habeas Corpus (1679). La Revolució de 1689:

Destronament de Jacob II (Guillem d’Orange). Declaració de Drets (Bill of Rights): limits al poder reial. Separació de poders.

Límits del model anglès: el rei té el poder executiu sense control i és un pacte entre noblesa i burgesia (sols vota el 15%).

Influència en el pensament il·lustrat.

4.- LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM.

4.0.- Introducció. 4.1.- L’esperit de la Il·lustració. 4.2.- El despotisme il·lustrat.

4.0.- Introducció.

Causes de la crisi de l’Antic Règim: Expansió del comerç. Noves formes de producció: domestic

system i manufactures. Poder econòmic de la burgesia →

demanarà tindre privilegis i poder polític. Construcció d’una ideologia burgesa: la

Il·lustració.

4.1.- L’esperit de la Il·lustració. Ideologia al servei de la burgesia. Racionalisme (atac al teocentrisme). Llibertat de consciència (Voltaire). Igualtat legal i d’oportunitats (atac a la

societat estamental). Llibertat econòmica: fisiòcrates i liberals. Crítica a l’absolutisme:

Locke: igualtat legal i drets bàsics individuals. Montesquieu: divisió de poders. Rousseau: sobirania nacional, llibertat i

igualtat.

4.2.- El despotisme il·lustrat. “Tot per al poble, però sense el poble”. Exemples: Frederic II (Prússia), Mª Teresa

(Àustria), Caterina (Rússia), Carles III. Què fan?: centralisme, reformes

administratives, foment de l’educació i millores econòmiques (agricultura, indústria i comerç).

Límits: reformes econòmiques, però no socials i polítiques de fons → caiguda de l’Antic Règim.