tema 12Preposicions i conjuncions

Índex

12.1. La semàntica de les preposicions i de les conjuncions

12.2. Remarques sobre l’ús d’algunes preposicions i conjuncions

12.3. Caiguda de preposicions

Índex

12.0. Els conceptes12.1. La semàntica de les preposicions i

de les conjuncions12.2. Remarques sobre l’ús d’algunes

preposicions i conjuncions12.3. Caiguda de preposicions

preposició

Categoria de paraules que serveix per a subordinar un nom a un altre nom.

taula de metall botiga d’articles de neteja el cotxe del teu germà

(està cansat de no fer res)

conjunció

categoria de paraules que serveixen per a coordinar i subordinar oracions.

No viu ací, sinó que viu allà. Es dedica a comprar mobles i a vendre’ls restaurats

No ve a classe perquè ja s’ho sap tot Vindrà a classe si obté el permís que necessita

exemples (1/2)

Pere ha vingut de matí Pere ha vingut a les set Pere ha vingut mentres dinàvem

exemples (1/2)

Pere ha vingut de matí Pere ha vingut a les set Pere ha vingut mentres dinàvem CCT

exemples (2/2)

Pere va arribar abans de la mitja nit Pere va arribar abans que tocara la campana

Pere s’ha gitat damunt del llit Damunt que arriba tard, va i s’enfada

exemples (2/2)

Pere va arribar abans de la mitja nit Pere va arribar abans que tocara la campana

Pere s’ha gitat damunt del llit Damunt que arriba tard, va i s’enfada

exemples (2/2)

Pere va arribar abans de la mitja nit Pere va arribar abans que tocara la campana

Pere s’ha gitat damunt del llit Damunt que arriba tard s’enfada

Les paraules ¿poden canviar de categoria sintàctica sense canviar de contingut semàntic?

més exemples

Ve de sa casa → preposició Ve de treballar → conjunció

Va al mercat Va a comprar fruita

Passeja pel camp He comprat iogurts per guanyar en salut

és normal

que puguen aparéixer oracions en les posicions típiques dels noms, ja que les oracions són construccions nominals:

taula de fusta (nom) taula de fusta olorosa (nom quali!cat) taula de la cuina (nom determinat) taula que vas comprar (nom predicat)

és normal

que puguen aparéixer oracions en les posicions típiques dels noms, ja que les oracions són construccions nominals:

necessite pa necessite pa de poble necessite molt de pa de poble necessite pastar farina

conclusió

La distinció entre preposició i conjunció no aporta cap bene!ci

Pot enterbolir la comprensió del concepte oració composta:

* oració prin. + conjunció + oració sub.

revisió de la de!nició

Conjunció (incloent-hi les preposicions):Categoria de paraules que serveix per a subor-dinar un constituent nominal a un altre. Ex.:

[taula] de [metall]

[botiga] de [articles de neteja]

[3ps passeja] per [el camp]

[3ps està cansat] de [3ps no fer res]

[Pere va arribar] abans que [tocara la campana]

Índex

12.0. Els conceptes12.1. La semàntica de les preposicions i

de les conjuncions12.2. Remarques sobre l’ús d’algunes

preposicions i conjuncions12.3. Caiguda de preposicions

preposicions més bàsiques

de lloc: relacionades amb el moviment:

• de (origen)• per (trajecte)• a (destí)

independents del moviment:• en (situació)

de companyia, d’instrument:• amb

valors bàsics i secundaris

Ve de l’hort (origen) Ve de treballar (anterioritat) Està content de treballar (causa)

Va a l’institut (destí) Posa aigua a calfar (posterioritat)

Passeja pel carrer (pluralitat de punts, trajecte) L’han contractat per espavil·lat (causa)

valors relacionats amb fets enllaçats (causes i efectes)

causal consecutiu !nal condicional concessiu adversatiu

causal

efecte conjunció causa conjunció causa, efecte

causal

Han tancat les !nestres perquè feia massa fred. Ja que no m’ho vols dir, m’ho inventaré. Com ja han marxat, jo no em quede més temps. Com que ningú no m’atenia, me’n vaig anar. Vist que no has acabat, no eixiràs al pati. Atés que t’han encarregat l’edició, hauràs de revisar-ne els

originals. Cal que procedim amb molta cautela, per tal com passem

moments molt delicats. Puix que hi teniu tanta amistat, demaneu-los-ho vosaltres

mateixos.

consecutiu

causa conjunció conseqüència o efecte

consecutiu

No heu acabat, de manera que no us pagarem el sou. No heu acabat; no us pagarem, doncs, el sou. No heu acabat, i no us pagarem el sou.

Va parlar de (tal) manera, que ja no el van tornar a invitar. S’ho arreglaran de (tal) forma que tothom quedarà content.

Corre tant que sembla un atleta professional. Corre que sembla un atleta professional.

!nal

acció conjunció causa !nal

Li van donar les claus perquè obrira la porta (per a que, no normatiu)

Toca el botó perquè s’apague la llum (per a que, no normatiu)

condicional

conjunció causa hipotètica, efecte previst efecte previst conjunció causa hipotètica

condicional

Si hi estàs d’acord, començarem demà. {Mentre (que)/mentres} hi haja proves en contra, no

m’adheriré a la proposta. Sols que ho admeta implícitament, l’alliberaran. Amb que ho sol·licite és prou. Només que passen llista el descobriran. Posat que no hi haja problemes, començarem demà. Llevat que hi haja problemes, començarem demà. En cas que arriben demà, aviseu la policia. Essent així, em quede. Rentat de nou, encara farà goig.

concessiu

conjunció causa, no efecte conjunció fet, fet imprevist o sorprenent posterior

concessiu

Encara que haja plogut a temps, la collita no serà bona.

Per més que te’n rigues, no em faràs posar nerviós. Malgrat que estudiava, no es presentava mai a les

oposicions. Per bé que tenia molta experiència, no el van cridar. Tot i que és major, es conserva molt àgil.

adversatiu

fet, conjunció fet imprevist o sorprenent posterior no causa, conjunció efecte causa, conjunció no efecte

però suma sinó exclou

adversatiu

Els actors no eixien a saludar, però el públic els hi va obligar.

Estic content però cansat. El Sena no passa per Lió, sinó per París.

Encara que els actors no eixien a saludar, el públic els hi va obligar (concessiva).

concessiu

#conjunció fet considerat anterior

adversatiu conjunció fet considerat posterior

Índex

12.0. Els conceptes12.1. La semàntica de les preposicions i

de les conjuncions12.2. Remarques sobre l’ús d’algunes

preposicions i conjuncions12.3. Caiguda de preposicions

consulteu

els documents conjuncions1.pdf i conjuncions2.pdf de l’apartat d’apunts de la pàgina web de l’assignatura.

causals

*degut a amb valor causal:*Degut a les tensions polítiques, calia arribar a una solució

→ A causa de les tensions polítiques, calia ...

Correcte si degut és un Pp que concorda (gènere i nombre) amb el seu antecedent:

La crisi va ser deguda al preu del petroli.

*doncs amb valor causal (si equival a perquè o ja que):*Et felicite ara, doncs per Nadal no podré → Et felicite ara, {ja que/perquè} per Nadal…

doncs

Aquestes dos rectes són paral·leles, doncs no es toquen. (per tant) ja que no es toquen. (perquè)

causals

*D’ací o *D’aquí amb valor causal:*D’ací es dedueix que les investigacions són errònies → {D’això/Per això/Per aquest motiu} es dedueix que les investigacions són errònies.

*Posat que amb valor causal:*Posat que heu fet bondat, anirem d’excursió → {Vist que/donat que/ja que} heu fet bondat, anirem

d’excursió.

Correcte amb valor condicional: Posat que feu bondat, anirem d’excursió. (≈ Si feu bondat, anirem d’excursió).

!nals

*Li van donar la clau per a que obrira la porta

Li van donar la clau perquè obrira la porta

*El van fer ministre per a que resolguera la situació

El van fer ministre perquè resolguera la situació

condicionals (1/2)??A dir veritat, em deixes de pedra → {Si t’he de ser franc,/La veritat és que} em deixes de pedra.

??A jutjar pel que diu, té la raó de part seua → {Si és cert/Segons} el que diu, té la raó…

*A no ser que hi haja un miracle, la casa s’arruïnarà → Si no hi ha un miracle,…*Et faran fora del partit, a no ser que canvies d’idea → Et faran fora del partit, si no canvies d’idea. Et faran fora del partit, si no és que canvies d’idea.

condicionals (2/2)

*{A/De} no ser per*De no ser per tu, m’hauria ofegat → Si no haguera sigut per tu, m’hauria ofegat.

per / per a

useu-les segons el vostre sentiment lingüístic.

per (causa): ho faig per tu per a (destí, !nalitat): ho faig per a tu

causa !nal: per Què vol dir pour qua? Per què. Home!, per saber-ho.

Índex

12.0. Els conceptes12.1. La semàntica de les preposicions i

de les conjuncions12.2. Remarques sobre l’ús d’algunes

preposicions i conjuncions12.3. Caiguda de preposicions

què és la caiguda de preposicions?

És la desaparició d’algunes preposicions quan les seguiria la conjunció que.

Quines són les preposicions afectades? de, en, a (amb)

caiguda de “de”

adonar-se deM’he adonat Ø que era present.

cansar-se deS’han cansat Ø que els elogien tant.

Abans deAbans Ø que es casaren.

provindre deL’error prové del fet que s’han confós.

caiguda de “en”

tindre interés en Tinc interés Ø que vegeu les pintures.

Con!ar enCon!a Ø que ho farà bé.

Estar d’acord en Estic d’acord Ø que ho tractem.

Complaure’s enEs complauen en el fet Ø que els visiten.

caiguda de “a”

Acostumar-se aS’ha acostumat Ø que li ho facen tot.

Tindre dret aTinc dret Ø que m’ho expliques.

Exposar-se a S’exposa Ø que el negoci falle.

Ajudar aAlguns detalls ajuden a fer que la casa siga més bonica.

advertiment

*Con!a en que ho acabarà demà.

**Con!a en què ho acabarà demà.

Con!a Ø que ho acabarà demà.

(Canvi de preposicions)

Davant d’in!nitiu, la preposició en (amb)

canvia a “a” o “de”:

Con!a de passar-ho bé.

(L’amenaçava d’expulsar-lo.)

origen possible

posar en un lloc (real o !gurat)

posar aigua a bollir (posar en un lloc / posar a + inf )

de (anterioritat), en (interioritat, simultaneïtat), a (posterioritat) ve de treballar té interés en sentir-lo ve a treballar

posar aigua a bollir en un lloc