TEMA 13.- DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN.

Història del Món Contemporani1r de Batxillerat

TEMA 13.- DESCOLONITZACIÓ I TERCER MÓN.

1.- LES CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ.2.- LES PRIMERES INDEPENDÈNCIES ASIÀTIQUES.3.- ELS CONFLICTES AL PRÒXIM ORIENT.4.- LA CONFERÈNCIA DE BANDUNG I LA DESCOLONITZACIÓ D’ÀFRICA.5.- EL TERCER MÓN I ELS PROBLEMES HERETATS DEL COLONIALISME.6.- CONTRASTOS I DESIGUALTATS EN EL MÓN ACTUAL.

“El moviment de descolonització ha produït una de les transformacions memorables delnostre segle... Des del 1945 més de 80 nacions, els pobles de les quals es trobaven

anteriorment baix un domini colonial, han passat a formar part de les Nacions Unides com a Estats sobirans independents.”

Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides, febrer del 1999

1.- LES CAUSES DE LA DESCOLONITZACIÓ (I).

L’impacte de laIIª Guerra Mundial

Les derrotes de França i Gran Bretanyaa l’inici debiliten el seu prestigi

Els soldats de les colònies aprenen els ideals de llibertat idemocràcia i els difonen als seus països, formant guerrilles

Els vells imperis perden poder front a les dues noves granspotències (EUA i URSS), que es manifesten anticolonialistes

Les noves organitzacions internacionals, sobretot l’ONU,condemnen el colonialisme i defensen la descolonització

“La subjecció dels pobles a una subjugació, a una dominació i a una explotació estrangera constitueixuna negativa dels drets fonamentals de l’home; és contrària a la Carta de les Nacions Unides i compromet la causa de la pau i la cooperació mundials (...).La manca de preparació en els dominis polític, econòmic i social, o en el de l’ensenyament, no ha deprendre’s mai com a pretext per a retardar la independència (...).Es prendran mesures immediates als territoris baix tutela, els territoris no autònoms i la resta de territorisque encara no han accedit a la independència, per a transferir tots els poders als pobles d’eixos territoris,sense cap condició ni reserva, d’acord amb la seua voluntat i als seus desitjos lliurement expressats,sense cap distinció de raça, de creença o de color, amb la finalitat de permetre’ls gaudir d’una independència i una llibertat completes.”

Resolució 1514 de l’ONU (1960).

Els intel·lectuals i l’església defensen la descolonitzaciói l’autodeterminació dels pobles

“42.- Observem, per últim, que, en l’actualitat, la convivència humana ha sofert una total transformacióen els àmbits social i polític. Tots els pobles, en efecte, han adquirit ja la seua llibertat o estan a puntd’adquirir-la. Per això, en breu termini, no hi haurà pobles dominadors ni pobles dominats.43.- Els homes de tots els països o són ja ciutadans d’un estat independent, o estan a punt de ser-ho. Nohi ha comunitat nacional alguna que vullga estar sotmesa al domini d’una altra. Perquè en el nostre temps resulten anacròniques les teories, que duraren tants segles, en virtut de les quals certes classesrebien un tracte d’inferioritat, mentre d’altres exigien posicions privilegiades, per raó de la seuasituació econòmica i social, del sexe o de la categoria política.”

JOAN XXIII: Pacem in terris (1963).

L’escassa rendibilitatdels imperis

Els imperis cada vegada costen més de mantindre i sols deixen beneficis a les grans empreses multinacionals

Augmenten les veus i protestes que demanen la descolonització des de les metròpolis