Upload
juanjo-martin-cabrera
View
147
Download
10
Embed Size (px)
DESCRIPTION
Presentació per a la preparació de les oposicions de Biologia
Citation preview
Tema 32La classificació dels éssers vius.
Taxonomia i nomenclatura. Els cinc regnes, relacions evolutives. Els virus i la seva patologia. Altres
formes acel·lulars..
1. La classificació dels éssers vius.•Breu ressenya històrica. Classificació d’Aristòtil: anaima i enaima. John Ray: primera definició d’espècie. Linné i el Systema naturae.•Sistemes de classificació: naturals (homologia) i artificials (analogia).•Els grups taxonòmics. Definició d’espècie. Nomenclatura binomial. Jerarquització dels tàxons.•Classificació filogenètica: cladística. Taxonomia numèrica.
2. Els cinc regnes, relacions evolutives.•Característiques dels Cinc Regnes.•El problema de la classificació dels arqueobacteris.
3. Els virus.•Definició i ressenya històrica del seu descobriment.•Estructura dels virus: virus nus i embolcallats.• Formes dels virus: icosaèdrica, helicoïdal, mixta.•Cicle vital: mecanismes de replicació. Etapes: infecció, síntesi, maduració, alliberament de partícules víriques. Cicle lític i lisogen.•Efectes dels virus. Simptomatologia.
4. Classificació dels virus.•Sistemes de classificació: Baltimore i ICTV
5. Virus patògens pels humans.•Adenovirus.• Papovavirus: càncer de coll d’úter.• Poxvirus: verola, molluscum contagiosum.•Herpesvirus: virus de l’herpes simple, virus d’Epstein-Barr (mononucleosis), citomegalovirus.•Hepnavirus: hepatitis B•Orthomixovirus: virus de la grip. Estructura i serotipus.• Paramixovirus: parotiditis.•Rhabdovirus: virus de la ràbia.• Picornavirus: poliomielitis, rinitis, enterovirus .•Togavirus i flavovirus: rubèola.•Retrovirus: virus de la SIDA.
6. Origen i evolució dels virus.•Hipòtesis prebiòtica, retrògrada i cel·lular.
7. Altres formes acel·lulars• Prions. Definició. Encefalopatia espongiforme bovina i malaltia de les vaques boges. Etapes de la malaltia.•Viroides. Virusoides
La classificació dels éssers vius
Anaima o animals sense sang
Mol·luscs (cefalòpodes actuals), malacostracis (la
majoria de crustacis), eutoma (cucs i insectes) i
ostracoderms (animals amb closca)
Enaima o animals amb sang
Quadrúpedes vivípars, quadrúpedes ovípars, aus i
peixos.
PlantesHerbàcies, arbustives i
arbòries.Aristòtil (384-322 a.C)
John Ray (1627-1705) Carl von Lineé (1707-1778)
•s’utilitze
n criteris basats en l’aspect
e exterior (caràcters
anàlegs)
sistemes artificials
•es fan serv
ir criteris
que assenyalen
graus
d’afinitat
o parentiu (caràcters
homòlegs)
sistemes naturals
Classificació científica
Espècie
Grup d’individus semblants entre ells
i als seus progenitors en
quant a les seves característiques
estructurals i funcionals, que en
la naturalesa només es reprodueixen
entre si i que tenen un avantpassat
comú.
Els grups taxonòmics
Cada espècie s’anomena amb dues paraules llatines o llatinitzades, per això s’han d’escriure en cursiva o
subratllades. La primera, sempre en majúscula, designa el gènere; la segona, en minúscula, indica l’espècie: Exemples:
Helix pomatia, Quercus ilex.
Darrere del nom es col·loca una abreviatura o el nom sencer de l’autor que va fer la primera descripció i classificació (L =
Linné).
Les varietats o races s’anomenen amb un tercer vocable. Aquesta paraula sol fer referència a alguna característica.
Exemple: Homo sapiens sapiens
Nomenclatura binomial
Espècie
Gènere Família Ordre Classe
Fílum (Divisi
ó)Regne
Basada únicament en el mètode evolutiu i el concepte
de descendència comuna.
Cladística: grups monofilètics (aquells que inclouen un
avantpassat i tots els seus descendents) i permet visualitzar millor les
ramificacions de l’arbre de la vida, constituïdes per
diferenciacions successives al llarg del temps.
Cladogrames: cada tàxon esdevé una ramificació de
tàxons subordinats entre ells, un clade.
Classificació filogenètica
Agrupació, per mètodes numèrics, d’unitats taxonòmiques en tàxons, sobre la base de la forma d’expressió de les seves
característiques. Els caràcters utilitzats en aquesta classificació són de tipus quantitatiu, tant continus com discrets.
Taxonomia numèrica
Avantatges
Possibilitat d’integració de dades morfològiques, fisiològiques,
citogenètiques i de seqüències proteíniques i d’ADN
Les dades quantitatives poden elaborar-se amb sistemes
informatitzats
Presenten major capacitat de resolució en la separació de tàxons.
Els cinc regnes
Robert Whittaker (1920-1980)
Moneres: organismes amb estructura cel·lular procariota: bacteris i cianobacteris.
Protoctists: organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars, de metabolisme aerobi, però d’estructura molt simple i sense
teixits: Algues i Protozous.
Fongs: organismes eucariotes d’aspecte vegetal, però de nutrició heteròtrofa mitjançant l’absorció d’aliment prèviament
digerit en l’exterior de les cèl·lules gràcies a la secreció d‘enzims. Comprèn els llevats, les floridures i bolets.
Metàfits: organismes eucariotes pluricel·lulars capaços de realitzar la fotosíntesi. Es formen a partir d’un zigot, per
desenvolupament embrionari, i tenen teixits diferenciats. Les seves cèl·lules presenten una paret cel·lular feta de cel·lulosa.
Briòfits Pteridòfits i Espermatòfits.Metazous: organismes eucariotes pluricel·lulars que necessiten
alimentar-se d’altres éssers vius, és a dir, tenen nutrició heteròtrofa. També és formen a partir d’un zigot i presenten
teixits diferenciats. Tenen mobilitat i receptors sensorials. Són els animals pluricel·lulars
Dels regnes als dominis
Methanococcus jannaschii
EUBACTERISOrganismes unicel·lulars
d’estructura procariota. Tenen una paret cel·lular composta
de peptidoglicà.
ARQUEOBACTERISOrganismes unicel·lulars
d’estructura procariota. Tenen una paret cel·lular composta de lípids específics. Des d’uns punt de vista ecològic, sovint
(però no sempre) són extremòfils.
EUCARIOTESUnicel·lulars o pluricel·lulars. Material genètic tancat dins un nucli delimitat per una
membrana, tenen mitocondris, la multiplicació
cel·lular es fa per mitosi, l’ADN es divideix en cromosomes i
presenten reproducció asexual i sexual.
Dels regnes als dominis
Els virus són paràsits intracel·lulars. Segresten els
mecanismes de reproducció de les cèl·lules hostes per
replicar-se i així completar el seu cicle de vida. Sovint són considerats com quelcom a
mig camí entre la vida i el món inorgànic. Poden reproduir-se, i inclús, mostrar herència, però
necessiten usar els mecanismes de l’hoste, per si sols no són capaços de fer res.
Els virus
Dimitry Ivanovsky (1864-1920)
Mida
Oscil·la entre 10 i 400 nm de diàmetre. Alguns del més grans com el virus de la vacuna de la meningitis (400 nm), poden veure’s al microscopi òptic, ja que tenen aproximadament la
mida d’un bacteri petit. Mentre que els més petits, com el poliovirus (20 nm), són de la grandària dels ribosomes.
Virus nus. Coberta proteica (càpsida) a l’interior de la qual, hi ha el genoma (format
per RNA o DNA). La càpsida està constituïda per subunitats proteiques
(també denominades capsòmers) encadenades. La majoria de vegades, està constituït per més d’un tipus de proteïnes. La funció de la càpsida és protegir el genoma del virus d’agents
químics, enzims degradants, calor, radiació UV... Les proteïnes que
constitueixen la càpsida són les PAV (Proteïnes d’Adhesió Víriques).
Normalment són les molècules que actuen com a lligant, que va a ser
reconegut pel receptor que està a les cèl·lules de l’hoste.
Estructura
Virus embolcallatsEs caracteritzen per la possessió d’una membrana que
embolcalla a la nucleocàpsida. És una vertadera capa lipídica que prové de la cèl·lula hoste (d’origen animal), i a la que trobem
inserides proteïnes (normalment glicoproteïnes), d’origen viral. Són específiques de cada virus, i són importants perquè actuen com a PAV en aquestes molècules. Determinen el tropisme del
virus. Exemple: el virus de la grip envaeix les cèl·lules de l’epiteli respiratori superior, perquè són les úniques que exposen una
molècula que aquest virus reconeix.
IcosaèdricaEls capsòmers
s’acoblen per a donar polígons regulars
(triangles, pentàgons...) que es
tanquen originant estructures completes.
HelicoïdalDe tipus rotacional:
l’àcid nucleic s’enrotlla per a
formar una hèlix i enganxats a ell es
troben els capsòmers. Són virus
filamentosos, que tenen una forma
allargada.
Mixta o complexa Tenen una càpsida
amb simetria icosaèdrica i una tija
amb simetria helicoïdal. A més, tenen altres parts: collar, placa basal
(d’on surten les fibres o espícules)...
Forma
Cicle viral
Infecció
Síntesi
Maduració
Alliberament
Cicles lític i lisogènic
Efecte citopàtic
Inhibició de la síntesi d’ ADN (replicació), ARN (transcripció) i
proteïnes (traducció) o per activació de la síntesi d’ARN i
proteïnes.
Alteració dels lisosomes: variacions de la permeabilitat de
les membranes.
Alteració de les membranes cel·lulars per incorporació de
proteïnes víriques a la membrana i fusió cel·lular
Efecte tòxic per la alta concentració de material víric
Aberracions cromosòmiques.
Proliferació de cèl·lules
defectuoses
Efectes del virus
Inducció de càncer, provocat per transformació de les cèl·lules infectades que es divideixen molt ràpidament provocant una
hiperplàsia aïllada.
Malaltia deguda a una infecció persistent que provoca un deteriorament tissular que no posa en perill la vida de
l’organisme.
Malaltia deguda a una infecció aguda, en la que la ràpida multiplicació vírica provoca una gran mortaldat cel·lular a causa
de l’efecte citopàtic.
Infecció asimptomàtica sense canvi aparent, pot ésser aguda i/o persistent.
Classificació dels virus
•Característiques del genoma (ADN o ARN; mono o bicatenari; lineal o circular), lloc on es produeix la replicació del genoma víric (citoplasma o nucli).
Tipus i activitat de les molècules genètiques
•Forma de la càpsida del virió, nombre de capsòmers del virió, presència d’envolta fosfolipídica derivada de la cèl·lula hoste (nu o amb embolcall), mida del virió.
Aspectes estructurals
•Tipus de cèl·lula hoste (animal, vegetal,
procariota), espècie o espècies que parasita, tipus de teixit atacat
Tipus de cèl·lules, teixits i espècies
sobre les que actuen
•Tipus d’efectes patològics provocats (preferentment en virus animals, i
sobretot humans),
aspectes i
mmunològics,
sensibilitat a substàncies,
mecanisme de transmissió.
Aspectes mèdics
Classificació de Baltimore
Comitè Internacional de Taxonomia de Virus
Caudovirals
Herpes virals
MononegaviralsNidovirals
Picornavirals
Virus patògens pels humansAdenovirus
Són virus DNAds. Hi ha més de 100 serotipus descrits, dels quals uns 50 produeixen
malalties als humans. El seu cicle viral i la seva replicació estan molt estudiats, ja que
alguns semblen oncogènics.Produeixen generalment malalties que afecten l’aparell respiratori superior, com la faringitis febril aguda (o angina viral), que és similar a
les faringitis bacterianes. De vegades s’acompanya de conjuntivitis. També podem
afectar al pulmó i produir pneumònies víriques. A més produeixen
queratoconjuntivitis. Són més freqüents als infants, i als adults són menys greus.
Es contagien a través de les secrecions orals o bucals.
No existeix un tractament conegut, però actualment s’està investigant amb possibles
vacunes.
(Pa, fa referència al gènere Papilovirus; Po, es refereix als Polyomavirus; Va, fa referència als virus vacuolats). Els dos
primers són productors de malalties als humans, mentre que de l’últim destaca el Vs40, que produeix càncer als primats, motiu
pel qual ha estat molt estudiat.Els Papilomavirus sols afecten a humans. Produeix berrugues
cutànies (típiques de l’adolescència) o anogenitals (condilomes) i tumors. Entre els benignes, el més freqüent és el papil·loma de
la laringe. També originen tumors malignes (el 80% dels càncers de coll d’úter, s’associen a aquest tipus de virus). Es transmeten per contacte directe (a través de fissures de la pell o mucoses) o
per contacte sexual.
Papovavirus
Són virus de gran mida degut al seu gran genoma. Es repliquen al citoplasma, ja que posseeixen els enzims necessaris presintetitzats, el que condiciona que no depenguin dels enzims de la cèl·lula hoste.
El més important, és el virus de la verola, que ja està eradicat (l’últim cas es donà a Somàlia l’any 1977). A més hi ha:
- Mixovirus: afecta als conills, produïnt-los la mixomatosis - Molluscum contagiosum: causa lesions similars a la verola.
Poxvirus
Són virus DNA ds, que es caracteritzen per produir infeccions de tot tipus (lítiques, persistents o latent recurrents) o càncer, en funció del tipus de cèl·lula infectada. Com que aquests virus
contenen enzims i polimerases pròpies diferents a les de l’hoste, es poden utilitzar drogues antivirals.
Herpesvirus
Virus de l’herpes simple (VHS 1 i VHS 2)La patologia més comú és l’herpes labial. Infecten les cèl·lules
mucoepitelials, es multipliquen i divideixen, i produeixen efecte lític. A les cèl·lules del sistema immune infecció persistent provoquen una
(limfòcits i macròfags) i una infecció latent a les cèl·lules del SN (neurones). Normalment VHS 1 es transmet per via oral i VHS 2, per
contacte sexual. La primera manifestació és l’aparició d’unes vesícules que contenen
un líquid contagiós. Aquestes vesícules evolucionen cap a lesions ulceroses i posteriorment a crosta. En dos-tres setmanes,
desapareixen sense deixar cap cicatriu.
El VHS1 s’acantona al nervi trigemin sense produir manifestacions clíniques, mentre que el VHS2 s’acantona al
gangli sacre.Si es produeix una baixada de les defenses immunitàries (estrès,
període menstrual, radiació UV), es reactiva el virus i migra, produint les lesions anteriorment mencionades. Les recaigudes
solen ser més curtes, l’evolució de vesícula a crosta és més ràpida.
El VHS2 pot col·laborar en la producció de càncer, si es dona conjuntament amb un papil·loma.
Tractament tòpic amb pomades d´Aciclovir.
Virus d’Epstein-Barr.És un virus de tropisme limitat. Afecta els limfòcits B i les
cèl·lules epitelials de l’orofaringe i la nasofaringe. Es transmet per la saliva. Més del 90% de les persones
infectades eliminen el virus de forma intermitent al llarg de la seva vida. No hi ha tractament. Actualment s’està
investigant-se una vacuna.- Mononucleosi infecciosa: Es caracteritza per l’aparició
de febre, malestar, inflamacions (sobretot limfadenopaties i hepatoesplenomegàlies), cansament...
- Limfoma de Burkitt (Càncer dels limfòcits B): localitzat en zones endèmiques de paludisme en Àfrica, però no es coneix
amb certesa quina és la relació.- Carcinoma naso-faringi: el virus afecta fonamentalment
les cèl·lules epitelials. Endèmic de l’Àsia.
CitomegalovirusSón els virus patògens oportunistes per excel·lència. Tenen
especial importància en immunodeprimits. El virus es secretat pràcticament per tots els fluids biològic. La infecció
en adults produeix malalties asimptomàtiques semblants a la mononucleosi infecciosa, però amb inflamacions menys
severes. És un factor de risc important en immunodeprimits. Els malalts de SIDA solen patir aquestes infeccions, que són responsables de les seves pneumònies, encefalitis, diarrees,
pèrdua de pes, anorèxia, febre...
Provoquen l’Hepatitis B o sèrica. Simptomatologia típica: anorèxia, cansament, nàusees, febre, diarrea, inflamació del
fetge, icterícia. És de transmissió parenteral o sexual, amb un període d’incubació de 45-160 dies. És una malaltia que pot ser greu, ja que té una mortalitat del 2% i s’associa al carcinoma
hepato-cel·lular primari i a la cirrosi.
Hepnavirus
Cicle del virus de l’hepatitis B
Són virus RNA de fibra negativa. Cal destacar tres espècies importants: virus de la Influenza A i B (humans) i virus de la
Influenza C, que afecta a animals (sobretot a les aus). Són els virus productors de la grip.
Orthomixovirus
HemaglutininaActua com a PAV i
interacciona amb els àcids siàlics de la superfície de
les cèl·lules dels mamífers. 13 serotipus.
NeuraminidasaGlicoproteïna amb activitat
enzimàtica, degrada les cèl·lules del teixit
connectiu per a facilitar la disseminació del virus. 9
serotipus.
Cicle del virus de la grip
Mutació del virus de la grip
Afecta les vies respiratòries superiors, perquè les cèl·lules diana solen ser les cèl·lules secretores de moc i les cèl·lules de l’epiteli del tracte respiratori superior. S’adquireix per via respiratòria, a través de les gotetes de flux que s’expulsen al parlar, tossir...
El període d’incubació és d’uns 4 dies, després dels quals, apareix la síndrome gripal: febre, malestar general, abatiment,
mal de cap, dolors musculars, tos seca... durant 3-4 dies, depenent de la virulència de la soca i de l’estat immune de la
persona afectada. La població infantil és la més susceptible de contagiar-se de la
grip. La població de risc són les persones majors, immunodeprimits, malalts crònics cardiòpates i/o de malalties
pulmonars.Conseqüències més greus:
- Pneumònia bacteriana pulmonar per Haemophilus, Pneumococcus, Staphilococcus, ja que les cèl·lules secretores de
moc són un mecanisme de defensa de l’aparell respiratori i el sistema immune, està ocupat combatent la infecció viral.- Síndrome de Reye (Encefalitis aguda) que pot ser
agreujada per l’administració de salicilats, com l’Aspirina®. (Aquesta complicació és més freqüent a infants)
Xarampió• Té un sol serotipus. Les vacunes
són eficients. Es caracteritza per febre alta, dolor de cap, fotofòbia i l’aparició d’un exantema a la mucosa bucal, que rep el nom de “taques de Koplik”. Aquest exantema es dissemina per tot l’organisme.
Parotiditis• Presenta un únic serotipus, i és el
virus productor de les galteres. Provoca una inflamació del coll, per tumefacció o inflamació dolorosa de les glàndules salivals (sobretot la glàndula paròtide). Complicacions si afecta a ovaris, testicles o ulls, però sobretot si afecta al pàncrees.
Paramixovirus
Virus sincicial respiratori• Es caracteritza per la capacitat
d'induir síncits, agregacions cel·lulars d’unes 40-50 unitats que es transformen en una cèl·lula gegant multinucleada, que al final degenera en apoptosi. És una malaltia d’incidència anual (a l’hivern), que ha patit tota la població infantil amb menys de 4 anys, sobretot en àrees urbanes.
La ràbia és una zoonosis, es a dir, està vehiculitzada per vectors animals. Es transmet per la mossegada d’un animal infectat.
Actuen com a reservoris els cànids, els felins i les rates pinyades. El virus es multiplica al lloc de la mossegada (múscul estriat) i
segueix un camí ascendent pels nervis perifèrics del SNC fins al cervell, on es produeix una disseminació centrífuga. Afecta sobretot a la còrnia, les glàndules salivals, la medul·la, el
parènquima renal i el pàncrees. La malaltia és mortal al 100% dels casos en que es dóna simptomatologia clínica
Rhabdovirus
Són virus nus molt petits amb RNA de polaritat positiva. És un dels grups més nombrosos de virus que hi ha. Té més de 230
serotipus
Picornavirus
Poliovirus
Enterovirus hepatitis A
Rinovirus
Togavirus i flavivirus
Són virus RNAss de polaritat positiva i embolcallats. Les malalties són
transmeses a través de la picada de vectors (artròpodes), produint des de malalties subclíniques, fins a febres
hemorràgiques.El més important és el virus de la rubèola que no es transmet per vectors, sinó a través de les vies respiratòries; es dissemina pels
ganglis, produïnt adenopaties, i acaba originant un exantema lleu en nens
petits (galtes vermelles). Si la primoinfecció es dona en adults, dona
una simptomatologia més greu (artritis, artràlgies...). La malaltia
natural, confereix immunitat de per vida. El problema més greu és la
rubèola congènita. Si la dona embarassada pateix la primoinfecció,
el virus pot travessar la placenta, afectant al nadó, produint-li
cataractes, retràs mental, sordesa, malformacions congènites...
ONCOVIRUSAmb tropisme pels limfòcits.
Estan involucrats en processos cancerosos.
Integrats al cromosoma de la cèl·lula infectada,
codifiquen per a un oncogen (el protooncogen sofreix una mutació per a convertir-se en oncogen) amb el que es produeix càncer. L’únic que afecta a l’espècie humana és el VLTH-1 (serotipus 1),
produint leucèmia aguda de les cèl·lules T de l’adult (càncer de cèl·lules T).
Retrovirus
Són virus RNA de fibra positiva, dotats d’embolcall provinent de l’hoste, caracteritzats per la possessió de transcriptasa inversa (DNApol RNA dependent) que sintetitza DNAds, utilitzant com a
motlle RNA víric.
LENTISVIRUSEl més important d’aquesta
família és el VIH, serotipus 1 i 2. El VIH-1 té una major distribució geogràfica, i les seves infeccions
són més virulentes. El VIH-2 s’estén per l’Àfrica Occidental i
és menys virulent.És un virus embolcallat per una
membrana procedent de la cèl·lula infectada, a la que hi podem trobar inserides, dues
proteïnes importants: la Gp40 o la Gp41 i la Gp120. La matriu
esta constituïda per la proteïna p 17. La nucleocàpsida, delimitada per la càpsida (agregacions de proteïna p24), a l’interior de la
qual trobem el genoma, constituït per dos fibres RNA (+),
envoltades per dos tipus de nucleoproteïnes p7 i p9, que
adrecen el genoma del virus a la cèl·lula infectada. També trobem
de 10 a 50 còpies de transcriptasa inversa a cada
virió.
Cicle del VIH
Cicle del VIH (2)
Origen dels virus
Prebiòtica
• Els virus són vestigis d’un món prebiòtic o
precel·lular. L’origen, en aquest cas és independent
de la cèl·lula. Aquesta hipòtesi
està reforçada pel fet que s’han
descobert molècules d’ARN enzimàtic, que originades
independentment poden ésser
l’explicació de l’origen precel·lular del codi genètic. No s’explica emperò la gran especificitat
entre els virus i les cèl·lules que parasiten.
Retrògrada o degenerativa
• Els virus són descendents de
microorganismes patògens. En aquest
cas l’origen és cel·lular, però no de
la cèl·lula hoste, sinó d’un agent patogen. Creiem
que aquesta hipòtesi ha estat descartada.
Cel·lular.
• Els virus són elements genètics
que han fugit de les cèl·lules. En aquest
cas l’origen es considera la cèl·lula hoste. Es pot pensar
que una part de l’ADN de la cèl·lula o ARNm poden haver adquirit la capacitat
de permetre la síntesi de proteïnes de tipus víric i de
promoure la replicació de l’àcid
nucleic. La ampliació del genoma es
produïria posteriorment per
recombinació entre elements virals i de l’hoste, i fins i tot per l’aparició de
gens nous.
Causen malalties neurodegeneratives lentes amb encefalopatia espongiforme, tant a humans com a animals. Es pensava que eren
virus, degut a que travessen els filtres al igual que els virus, causant malalties transmissibles. Però aquests agents són
resistents a una àmplia gama de tractaments físics i químics, entre ells el formaldehid, la radiació UV, i el escalfament fins a 80 ºC. A més no provoquen resposta immune, i no s’ha detectat genoma ni
estructura d’aquest virió. Per aquestes raons, es considera que l’agent productor d’aquestes malalties no és el virió, sinó un Prió (partícula proteica infecciosa petita), que sembla ser una proteïna
de l’hoste modificada.
Altres formes acel·lulars
Prions
El prototip d’aquests agents és el causant de “scrapie” una malaltia que origina picor en animals (cabres i ovelles). El prió no presenta
àcid nucleic detectable, i consisteix en agregats d’una glicoproteïna hidrofòbica, resistent a les proteases. Al cas del “scrapie”, s’anomena
proteïna prió del scrapie (PrPsc). El genoma de l’home i d’alguns animals, codifiquen per a una proteïna prió cel·lular (PrPC), íntimament relacionada amb PrPsc, en quant a la seqüència d’aminoàcids, però diferent en quant a moltes de les seves
propietats. En ratolins de laboratori, s’ha eliminat el gen que codifica per a PrPC, i els animals, són aparentment normals.
La PrPsc (que va circulant per l’organisme infectat) s’uneix a la PrPC normal present a la superfície de les neurones, mitjançant un enllaç GPI (Glicosil Fosfatidil Inositol). La cèl·lula allibera la PrPC i la PrPsc, que s’introdueix a la cèl·lula, i reposa la PrPC que s’ha perdut, però
la nova PrPC també es canviada per PrPsc. Això va repetint-se contínuament, i la PrPsc va formant agregats a l’interior de la
cèl·lula, donant-li a aquesta un aspecte esponjós, degenerant les neurones.
S’origina així la encefalopatia espongiforme bovina (malaltia de les vaques boges), que en els humans es manifesta com a Malaltia de
CREUTZFELDT-JACOB.
Un origen semblant té el Kurú, una malaltia endèmica de tribus caníbals de Nova Guinea (Tribu Fore). La malaltia era transmesa
a través de la ingesta de vísceres de persones infestades. La incidència de la malaltia era major a dones i nois de la tribu, ja
que aquests ingerien les vísceres mentre que els homes menjaven la musculatura.
Viroides
L’any 1971 es va descobrir que certes malalties de les plantes són causades per partícules de grandària deu vegades menor que el dels virus normals de plantes. Aquestes partícules es diuen viroides, que
són simples cadenes curtes de ARN que manquen fins i tot de coberta proteínica. Pel que sembla els viroides penetren en el nucli
de la cèl·lula infectada, on dirigeixen la síntesi de més viroides.Sembla que els viroides no sols depenen de la cèl·lula hoste per a les
matèries primeres necessàries per a la seva replicació, sinó també per als enzims responsables de la mateixa. No s’han trobat
evidències de viroides paràsits de cèl·lules animals, encara que se sospita de la seva existència.
Virusoides
És una petita molècula patògena d’ARN que es troba encapsulada en certs virus de
plantes amb seqüències d’ARN de major grandària, denominats virus assistents, el quals allotgen al virusoide i són necessaris perquè aquest produeixi una infecció amb
èxit.L’ARN circular del virusoide és
extremadament petit, solament uns centenars de nucleòtids, doncs no necessita
gens per res més que per replicar-se. Els virusoides són similars als viroides en
grandària i estructura, però aquests no necessiten a un virus assistent.
No se’ls considera veritables virus sinó partícules subvirals, per necessitar d’altres
virus per propagar-se. Per això, en les classificacions de virus apareixen amb el
terme d’”ARN satèl·lit circular”
VIRUS