1

TEMA 4.- LA PENÍNSULA IBÈRICA A L’EDAT MITJANA

TASCA 3: L’EXPANSIÓ CATALANA PEL MEDITERRANI

A partir del segle XII,

Catalunya va orientar la seva

economia cap al mar,

practicant el comerç amb els

principals ports del

Mediterrani.

Després de la conquesta de

les Balears i València pel rei

Jaume I, la corona d’Aragó va

continuar la voluntat de

conquerir nous territoris. El

fet que el regne de Castella

dominàs la part interior de la

península va fer que els

catalans es plantejassin

ampliar els seus dominis cap

al Mediterrani.

Catalunya era deficitària en blat i l’importava d’altres zones, com Sicília i el nord d’Àfrica.

D’orient importava productes de luxe, com teixits de seda, espècies i cotó. En canvi, exportava

productes manufacturats, sobretot teixits de cànem i de lli, vins, etc. Els seus principals rivals

eren les ciutats de Gènova i Venècia.

Durant els segles XIII i XIV, la flota catalana va ser tan important, que el seu comandant Roger

de Llúria va dir: “cap vaixell ni galera ni fins i tot cap peix no gosarà solcar el Mediterrani si no

porta la senyera catalana”

1.- LA CONQUESTA DE SICÍLIA

Pere III el Gran, fill de Jaume I, estava casat amb Constança, filla del rei de Sicília. A la mort

d’aquest, després de vèncer els francesos, que també aspiraven a dominar l’illa, a les Vespres

Sicilianes, el 1282, es va proclamar rei de Sicília.

Sicília era un important centre de producció de blat i era fonamental per assegurar el

proveïment d’aquest cereal a les terres catalanes.

2.- LA CONQUESTA DEL REGNE DE MALLORQUES I DE SARDENYA

Continuant la política d’expansió territorial, l’any 1285, el fill de Pere III, Alfons III el Liberal, va

conquerir Mallorca i Eivissa del seu oncle Jaume II de Mallorques, ja que aquest s’havia aliat

amb els francesos, aleshores en guerra amb els catalans. El mateix any va conquerir l’illa de

Menorca, que era un territori musulmà feudatari del Regne de Mallorques.

El fill d’Alfons III, Jaume II d’Aragó, pel tractat d’Anagni (1295), va haver de restituir les illes al

seu rei legítim, Jaume II de Mallorques.

Vaixell tipus “coca” medieval

2

L’any 1324, Jaume II d’Aragó va conquerir Sardenya i les incorporà a la Corona d’Aragó.

3.- LA CONQUESTA DEFINITIVA DEL REGNE DE MALLORQUES I DELS DUCATS D’ATENES I

NEOPÀTRIA

A la mort del rei d’Aragó Alfons IV el Benigne, el fill d’aquest, Pere IV va continuar l’expansió

catalana, incorporant el Regne de Mallorques després de vèncer el seu rei Jaume III a la batalla

de Llucmajor el 1348, el qual va morir en el combat.

Pere IV, el 1380, va incorporar també a la corona d’Aragó els ducats d’Atenes i Neopàtria, que

havien conquerit els almogàvers el 1311.

A partir de l’any 1348, amb la Pesta Negra i altres crisi de fam i epidèmies que hi hagué,

començà la decadència de l’imperi català pel Mediterrani.

4.- LA CONQUESTA DE NÀPOLS

L’expansió catalana finalitzà quan Alfons V el Magnànim d’Aragó, el 1442 va conquerir el

Regne de Nàpols i l’unificà amb el Regne de Sicília. Va convertir Nàpols en la seva residència i

des d’allà dirigia els territoris del seu regnat.

ACTIVITATS

A.- CONCEPTES

- mercenari

-soldada

B.- ACTIVITATS DE COMPRENSIÓ

1.- Per què els catalans varen estendre els seus dominis pel Mediterrani?

2.- Durant quins segles es va produir aquesta expansió?

Atles mallorquí de Jafuda Cresques (1375)

3

C.- TREBALL AMB MAPES

3.- Sobre el mapa del Mediterrani, situar els territoris de l’imperi català. Identificar també les

principals ciutats: Venècia, Gènova, Roma, Nàpols, Barcelona, València, Palma, Tànger, Bugia,

Alexandria, Atenes i Bizanci

4

4.- Lectura del text. Una vegada llegit el text, fes una reflexió. Quan causaven problemes els

almogàvers? Que creus que va suposar pels catalans que se n’anassin a fer la guerra contra els

turcs a Constantinoble?

TEXT: Qui eren els almogàvers

Els almogàvers eren unes

companyies de mercenaris, guerres professionals, de Catalunya i Aragó, que s’oferien a

lluitar pel rei a canvi d’un botí de guerra o d’una paga, dita soldada.

Especial relleu van tenir els almogàvers que van lluitar al costat de Jaume I el

Conqueridor, durant les campanyes de Mallorca i València, i Pere II el Gran en la

conquesta de Sicília.

Van ser coneguts per la seva habilitat i agressivitat en la batalla, amb el seu crit de guerra

“desperta-ferro”. En terra enemiga, vivien del saqueig, però en temps de pau

acostumaven a ser una font de problemes pels problemes que ocasionaven entre la

població, sobretot al camp.

En acabar l’expansió de la corona d’Aragó per la península Ibèrica, varen formar

l’Expedició Catalana a Orient (1302-1311), amb més de 6.000 almogàvers sota la direcció

de Roger de Flor (guerrer de fortuna, corsari i antic cavaller templer), per ajudar l’Imperi

Bizantí contra els turcs.

Les victòries dels almogàvers a l’Àsia Menor van despertar els recels dels bizantins i l’odi

popular pels abusos dels seus homes, i així, l’any 1305, Roger de Flor va ser assassinat

víctima de les intrigues de la cort imperial bizantina.

Aleshores, els almogàvers –dirigits per Bernat d’Entença, Bernat de Rocafort i Ramon

Muntaner– van revoltar-se per venjar la mort del seu cap (la Venjança Catalana), van

formar la Companyia Catalana d’Orient i van saquejar ferotgement la costa del nord del

mar de Màrmara i del Bòsfor.

Varen organitzar els territoris conquerits amb el nom de ducat d’Atenes i de Neopàtria. El

1380 varen reconèixer com a rei Pere IV i d’aquesta manera s’incorporaren a la Corona

d’Aragó fins que finalment varen ser abandonats el 1385.

5