Tema 6. Diagrames d’interacciómermaja.act.uji.es/itis/IS31/is310708_tema6.pdf · Diagrama Flux de control d’una operació d’activitat Estats, transicions, esdeveniments i marques

Novembre 2007

Tema 6. Diagrames d’interacció

Departament de Llenguatges i Sistemes Informàtics

3r Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes

IS31.Projectes Informàtics de Sistemes

Curs 2007/2008

Professora: Reyes Grangel Seguer

Castelló, Spain

Presentació i planificació del 1r semestreTema 6. Diagrames d’interacció © Reyes GrangelNovembre 2007 2IS31

Sessió 6: Quin és el comportament dels objectes?

� Abans de la classe

• Feu una llista dels escenaris conflictius que trobeu en el diagrama de casos d’ús que heu confeccionat per al vostre projecte o cas pràctic

� Durant la classe

• Continguts

− Conceptes bàsics

− Diagrama de comunicació

− Diagrama de seqüència

− Exemples

• Exercici 6:

− Realitzeu el diagrama de seqüència per a un dels escenaris conflictius que heu identificat i transformeu-lo en el diagrama de comunicació corresponent utilitzant la ferramenta IBM RSM

� Després de la classe

• Reviseu el diagrama de casos d’ús i de classes del vostre projecte o cas pràctic per tal d’incorporar les modificacions necessàries després d’haver realitzat el diagrama de seqüència


Diagrames de comportament

� Diagrames de comportament

• Diagrama d’activitat

• Diagrames d’interacció

• Diagrama d’estats

� No és fa un diagrama de comportament per a cada cas d’ús o cada operació, només quan el benefici supera el cost

� S’utilitzen per a:

• Mostrar les connexions i dependències entre activitats, per tal de comprendre les activitats complexes

• Modelar la “decisió” d’un objecte, és a dir, que és el que cal fer quan un objecte rep un missatge

• Comprendre quines són les dependències entre l’estat d’un objecte i la seua reacció front als missatges o altres esdeveniment

Escenari 4Escenari 3

Escenari 2Escenari 1

Cas d’ús

Diagrama d’activitat

Diagrama d’estats

Diagrama de comunicació

Diagrama de seqüència


Introducció als diagrames d’interacció en UML 1.5

�Diagrames d’interacció

• Diagrama de col�laboració

• Diagrama de seqüència

�Diagrama d’estat � diagrama d’activitat

Model de comportament

Activitats, transicions, barres de sincronització, diamants de decisió i marques de creació i destrucció, i carrers (swimlanes)

Flux de control d’una operacióDiagrama d’activitat

Estats, transicions, esdeveniments i marques de creació i destrucció

Seqüència d’estats per els quals passa un objecte al llarg de la seua vida

Diagrama d’estat

Flux de control entre els estats d’un objecte o entre activitats

Objectes, actors i missatges

Línies de vida d’un objecte

Focus de control

Número de seqüència

Ordenació temporal dels missatges implicats en una interacció


Objectes, actors, enllaços i missatges

Camí

Número de seqüència

Organització estructural dels objectes que envien i reben missatges en una interacció

Diagrama de col�laboració

Diagrames d’interacció

� Diagrames isomorfs

� Flux de control entre objectes

Elements del diagramaRepresentenDiagramesObjectius


Introducció als diagrames d’interacció

� Diagrames d’interacció

• Diagrama de comunicació

• Diagrama de seqüència

� Permeten detallar de forma precisa com els objectes interactuen per executar una tasca

� No es fa un diagrama d’interacció per a cada cas d’ús o cada operació, només quan el benefici supera el cost

� Aquests dos diagrames mostren quasi la mateixa informació, fins i tot algunes eines CASE (en el RSM dibuixar-los en la mateixa interacció) permeten desenvolupar un a partir de l’altre

� Quin és el seu objectiu?

• Visualitzar, especificar, construir i documentar els aspectes dinàmics d’un conjunt particular d’objectes

• Modelar el flux de missatges particular d’un cas d’ús

� S’utilitzen per a:

• Mostrar com el sistema realitza un escenari en particular corresponent a un cas d’ús

• Servir d’ajuda per examinar diverses opcions possibles en els casos difícils

• Servir per a la comunicació entre els desenvolupadors

• Ajudar a clarificar les associacions entre les classes i les operacions que necessita cada classe



� Un diagrama de comunicació on no apareix cap interacció, seria paregut a una instància d’una part d’un diagrama de classes

� Elements d’un diagrama de comunicació

• Objectes: són elements concrets o elements prototípics, que poden representar qualsevol instància de la classe

• Enllaços: poden tenir navegabilitat i incloure el nom de l’associació, però no inclouen la multiplicitat

• Missatges: que s’envien entre objectes entre els quals existeix un enllaç, que és navegable en la direcció del missatge, a més a més l’objecte destí ha d’entendre el missatge, és a dir, ha de proporcionar l’operació apropiada

• Actors: es corresponen amb els relacionats amb el cas d’ús que s’està descrivint

Diagrama de comunicació sense interaccions, per al cas d’ús: “Prendre prestada còpia de llibre”

s : SociBiblioteca

c : Còpia l : Llibre

p : PrestatariLlibre



� Interaccions en els diagrames de comunicació � per mostrar l’enviament i recepció de missatges entre els objectes enllaçats

� Procés de revisió juntament amb el diagrama de classes

Diagrama de comunicació amb interaccions, per al cas d’ús: “Prendre prestada còpia de llibre”

s : SociBiblioteca

c : Còpia l : Llibre

p : PrestatariLlibre

1. prendrePrestat(laCòpia )

2. okPrendrePrestat

3. prendrePrestada

4. prestada



� Elements d’un diagrama de seqüència

• Objectes

• Missatges

• Actors

� Característiques

• Es representen els objectes i actors que participen en una col�laboració mitjançant línies de punts

• Les línies de punts representen el temps des del punt de vista d’un objecte, és a dir, la línia de vida de l’objecte

• El temps corre de dalt a baix segons s’avança en el diagrama d’esquerra a dreta

• Un missatge apareix com una fletxa des de la línia de vida de l'emissor fins la del receptor

• No importa l’ordre en el qual apareixen els objectes, però convé col�locar els objectes que participen abans el més a l’esquerra possible per tal de fer el diagrama més llegible, d’aquesta forma la major part dels missatges aniran d’esquerra a dreta

• Al començament a l’esquerra es posa l’objecte que inicia la interacció



�Destaca l’ordenació temporal dels missatges

�Característiques específiques

• Línia de vida d’un objecte

− Línia discontinua vertical

− Representa l’existència d’un objecte al llarg d’un període de temps

− La major part dels objectes existeixen mentre dura la interacció

− Poden crear-se objectes durant la interacció � missatge <<create>>

− Poden destruir-se objectes durant la interacció � missatge <<destroy>>

• Focus de control

− Rectangle estret i vertical dibuixat sobre la línia de vida d’un objecte

− Representa el període de temps durant el qual un objecte executa una acció, directament o subordinadament

− La part superior del rectangle s’alinea amb el començament de l’acció

− I la part inferior amb el seu acabament

− Les cridades recursives a operacions pròpies es mostren amb el niament de focus de control situats a la dreta del focus de control principal o pare


Tipus de missatges

�Missatge síncron

• La cridada es representa amb fletxa sòlida i punta sòlida

• La tornada es representa amb fletxa discontínua i punta sòlida

• Quan es fa la cridada a l’operació l’objecte que l’ha iniciat ha d’esperar la resposta de retorn

�Missatge asíncron

• Es representa amb fletxa sòlida i punta oberta

• S’utilitza en execucions concurrents, quan hi ha més d’un fil d’execució

Missatge asíncron

Missatge síncron


Tipus de missatges

Missatge reflexiu síncron

Missatge reflexiu asíncron

Missatge amb retard de propagació

Missatge per a la creació d’un objecte en IBM RSM, la fletxa hauria de ser discontinua i amb la punta oberta per seguir l’especificació de UML 2.x, en Magic Draw si segueix l’especificació

Missatge per a la destrucció d’un objecte


Exemple cas pràctic “Biblioteca” (II)

p : PrestatariLlibrec : Còpia l : Llibres : SociBiblioteca

1. prendrePrestat(laCòpia)

1.1. okPrendrePrestat

1.2. prendrePrestada

1.2.1. prestada

Diagrama de seqüència, per al cas d’ús: “Prendre pr estada còpia de llibre”


Exemple cas pràctic “Agència tributaria” (II)

Diagrama de seqüència per al cas d’ús: “Participar en subhasta no oberta”

p : P artic i pant E mpresa

s : S ubhas ta l : Lic itac ióe : E mp resa

1: inic iarLic itac ió( )

2: validarU suari( )

3: obtenirS ubhas tesA c t ives ( )

4: subhas tesA c tives

5: o kPa rt ic ipac io

6: realitzarLic itac ió( )7: g es tionarLic it ació ( )

8: obtenirE s tatS ubhas tes ( )

9: sub has ta Ac ti vaNoA djudic ada

10: controlarLic itac ió( )

11 : resulta tLi ci tac ió

12 : resulta tLi ci tac ió


Exemple cas pràctic “Agència tributaria” (III)

Diagrama de seqüència per al cas d’ús: “Participar en subhasta n o oberta” amb numeració jeràrquica p :

Partic ipantEmpresa

s : S ubhast a l : Lic it ac ióe : Em presa

1. inic iarLic itac ió( )

1.1. validarUsuari( )

1.2. obtenirSubhastesActives( )

1.2.1. subhastesActives

1.3. okPart ic ipac io

1.3.1. realitzarLic itac ió( )1.3.1.1. gestionarLic itac ió( )

1.3.1.1.1. obtenirEstatSubhastes ( )

1.3.1.1.1.1. subhastaActivaNoAdjudicada

1.3.1.1.2. controlarLic itac ió( )

1.3.1.1.3. resultatLic itac ió

1.3.1 .2. resul tat Lic it ac ió


Exemple cas pràctic “Agència tributaria” (IV)

Diagrama de comunicació per al cas d’ús: “Participa r en subhasta no oberta”

p : ParticipantEmpresa

s : S ubhastal : Licitació

e : E mpresa

1.1. validarUsuari ( )

1.2. obtenirSubhastesActives( )

1.2.1. subhastesActives

1.3.1.1.2. cont rolarLici tació( )

1. iniciarLicitació( )1.3.1. realitzarLicitació( )

1.3. okParticipacio1.3.1.2. resultatLicitació

1.3.1.1.1. obtenirEstatSubhastes( )

1.3.1.1.1.1. subhastaActivaNoAdjudicada

1.3.1.1. gestionarLicitació( )

1.3.1.1.3. resultatLicitació


Empresa

raóSocialapoderatmailContactesectorcapitalSocialsolvènciaFiscaldataAprovació

inscriureParticipació()assignarCodiContrasenya()esSolvent()

Embargat

nifnomadreçatelèfon

Article

codidescripciódataAltavalortipus

1

1..n

1

1..n

pertany

Particular

numeroTargetaCrèdit

inscriureParticipació()assignarCodiContrasenya()ferDipòsit()

Lici tació

horaimport

controlarLicitació()adjudicarLicitació()

Subhasta

codidataEixidapreuEixidadataAdjudicac iópreuAdjudicac iótipus

crearSubhasta()ésOberta()estàAdjudicada()

1

0..n

1

0..n

apareix

0..n

1

0..n

1

produeix

0..n

0..n

0..n

0..n

fer dipòsit

Participant

nifnomadreçatelèfoncodicontrasenya

inscriureParticipació()generarLicitació()

0..n

1

0..n

1

realitza

0..n

0..1

0..n

0..1

s'adjudica

IObtenirInformacióArt icle

ICrearSubhasta

IObtenirInformacióSubhasta

IGestorLicitació

IMantenirPart icipant

IGestorParticipació

IObtenirInformacióEmbargat

Exemple cas pràctic “Agència tributaria” (V)

Diagrama de classes amb interfícies


Exemple cas pràctic “Agència tributaria” (VI)

Diagrama de classes modificat en funció dels diagra mes d’interacció realitzats per al cas d’ús: “Participar en subhasta no oberta”

IObtenirInformacióArticle

ICrearSubhasta

IObtenirInformacióSubhasta

IGestorLici tació

IMantenirPart icipant

IGestorParticipació

IObtenirInformacióEmbargat

fer dipòsit

quantitatDipòsit : DoubledataDipòsit : Date

Empresa

raóSocialapoderatmailContactesectorcapitalSocialsolvènciaFiscaldataAprovació

inscriureParticipació()assignarCodiContrasenya()esSolvent()

Embargat

nifnomadreçatelèfon

Article

codidescripciódataAltavalortipus

1

1..n

1

1..n

pertany

Particular

numeroTargetaCrèdit

inscriureParticipació()assignarCodiContrasenya()ferDipòsit()

Subhasta

codidataEixidapreuEixidadataAdjudicaciópreuAdjudicaciótipus

crearSubhasta()ésOberta()estàAdjudicada()obtenirSubhastesActives()obtenirEstatSubhastes()

1

0..n

1

0..n

apareix

0..n

0..n

0..n

0..n

fer dipòsit

Licitació

horaimport

controlarLicitació()adjudicarLicitació()gestionarLicitació()

0..n

1

0..n

1

produeix

Participant

nifnomadreçatelèfoncodicontrasenya

inscriureParticipació()iniciarLicitació()validarUsuari()realitzarLicitació()

0..n

0..1

0..n

0..1

s'adjudica

0..n

1

0..n

1

realitza


Exemple: projecte d’Enginyeria de Sistemes

�Dades del projecte

• “Sistema TINI redundante de sensores/actuadores sobre bus 1-wire controlado por PC”

• Autor: Francisco Javier Salvador Mingarro

• Director: José Vicente Martí Aviles

• http://mermaja.act.uji.es/itis/is31.html


Diagrama de classes






Bibliografia

[1] Scott W. Ambler. The Elements of UML 2.0 Style. Cambridge University Press, 2005.

[2] Martin Fowler. UML Distilled: A Brief Guide to the Standard Object Modeling Language. Addison-Wesley, 2003.

[3] Craig Larman. UML y Patrones. Pearson, Prentice Hall 2003.

[5] OMG. Unified Modeling Language: Superstructure, version 2.0. Object Management Group, version 2.0 formal/05-07-04 edition, July 2005.

[7] Pascal Roques. Les Cahiers du programmeur UML. Eyrolles, 2002.

[8] Pascal Roques and Franck Vallée. UML 2 en action. Eyrolles, 2004.

[12] OMG. Unified Modeling Language: Superstructure, version 2.1. Object Management Group, version 2.1 ptc/06-04-02 edition, April 2004.

Documents

Tema 6. Diagrames d’interacciómermaja.act.uji.es/itis/IS31/is310708_tema6.pdf · Diagrama Flux de control d’una operació d’activitat Estats, transicions, esdeveniments i marques