1

TEMA 6: EL MEDI NATURAL DE LES ILLES BALEARS

Tasca 4.- LES AIGÜES SUPERFICIALS DE LES ILLES BALEARS

1.- ELS TORRENTS

A les Illes Balears no hi ha cursos continus d’aigua que formin rius, degut a:

-Les condicions pluviomètriques. El règim de pluges anuals fa que l’estiu els corrents d’aigua

s’assequin

-El tipus de sòl. El sol de material calcari de les Illes Balears és molt permeable i afavoreix la

infiltració

El torrent de Santa Eulària, a Eivissa abans es considerava un riu, ja que portava aigua tot l’any.

Neix de les fonts de les muntanyes dels Amunts, però l’explotació dels aqüífers dels darrers

anys ha fet que finalment el seu llit estigui sec bona part de l’any.

La torrencialitat és la característica més important de les Illes Balears: els llits dels torrents

estan secs durant la major part de l’any i només porten aigua després d’un període de pluges

intenses, durant la tardor, hivern o primavera. Poden veure augmentat el seu cabal amb

l’aportació de fonts més o menys permanents, com els torrents de Lluc i Sóller

2.- ELS VESSANTS HIDROGRÀFICS

Un vessant hidrogràfic està format pels torrents o rius que desemboquen a una mateixa mar,

golf o badia.

La divisòria d’aigües és una línia imaginària que separa els vessants hidrogràfiques i les

conques dels torrents, i coincideix amb les parts del terreny més elevades de la zona per on

transcorre.

A Mallorca hi distingim a grans trets els següents vessants hidrogràfics:

1.- Vessant d’Alcúdia. És el

més gran, ja que recull tota

l’aigua del Pla i part del

Raiguer. Els torrents neixen a

la serra de Tramuntana. Els

més importants són: el

torrent de Sant Miquel, que

neix a les Fonts Ufanes, a

Campanet, i, juntament amb

el torrent de Muro forma

l’Albufera. És el que porta

més cabal anual. El torrent de

Muro és el més llarg, i recull

l’aigua dels afluents del

torrent de Solleric, del Rafalgarcès i del torrent de Pina (que és l’únic torrent d’importància

que neix al Pla). El torrent de Son Bauló, el torrent de Son Real i el torrent de na Borges són

els altres tres torrents d’importància del vessant.

Ses Fonts Ufanes del torrent de Sant Miquel (3-març-2013)

2

2.- El vessant de Palma. Els torrents principals són el torrent de sa Riera, que entra dins la

ciutat, el torrent de Bàrbara, que amb el torrent Gros formava l’albufera des Prat de Sant

Jordi i el torrent de Coanegra, que és afluent del torrent Gros.

3.- Els vessants de Tramuntana. Els torrents tenen un curs molt curt i un pendent molt

pronunciat. Els principals són el torrent de Pareis, el torrent de Mortitx i el torrent de Sóller.

4.- El vessant de Pollença. Destaca el torrent de Sant Jordi o de Mal Any, que forma

s’Albufereta.

5.- El vessant de Llevant. Els torrents no solen portar tanta aigua com els dels altres vessants, i

són també de recorregut curt. Destaquen el torrent de Canyamel, que a la seva

desembocadura forma un petit aiguamoll, molt interessant des del punt de vista ornitològic i

botànic.

6.- El vessant de Migjorn. Amb el torrent de Son Catlar, que forma es Salobrar de Campos i el

torrent de Garonda, que forma s’Estanyol des Migjorn.

3.- ALBUFERES I ZONES HUMIDES

A zones planes i baixes de la desembocadura d’alguns torrents, vora la línia de costa, sovint hi

trobam llacunes o albuferes.

Una albufera és un llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra,

normalment de dunes, però que està en comunicació amb el mar per un o més punts.

L' origen de la paraula és la llegua àrab يرة بح al-buhayra, "el petit mar". També es pot ال

anomenar salobrar o estany.

La seva formació sol estar causada per acumulació de sediments aportats pels torrents a la

línia de costa, quan el terreny és pla. A causa del lent fluix i intercanvi d'aigües amb la mar, la

temperatura de l’aigua sol ser elevada. El grau de salinitat de l’aigua de l’albufera augmenta a

mesura que ens apropam a la línia de costa.

Desembocadura del torrent de Pareis, a sa Calobra

3

Les albuferes són espais plens de vida amb una flora aquàtica abundant, una fauna molt

variada, amb serps d’aigua, granots, tortugues, etc i són un lloc privilegiat per molts aucells,

nidificants i migratoris per fer escala als seus viatges estacionals.

4.- ALBUFERES I ZONES HUMIDES DE LES BALEARS

A Mallorca, a la badia d’Alcúdia, els torrents de Sant Miquel i de Muro formen l’albufera

d’Alcúdia-sa Pobla-Muro

Altres albuferes importants a Mallorca són l’albufera del Prat de Sant Jordi, que es va assecar

en la seva major part gràcies als treballs de l’enginyer Paul Bouvy de Shoenherr, a mitjans del

segle XIX, es Salobrar de Campos i s’Albufereta de Pollença,

Fins mitjans segle XX hi havia altres zones humides importants, avui gairebé desaparegudes

degut a la conversió en zones hoteleres, com ses Fontanelles a Palma, en greu perill de

conservació per un

projecte urbanístic.

A Menorca trobam

l’albufera d’es Grau i

les basses de Lluriac.

A Eivissa hi ha ses

Salines i a

Formentera, s’Estany

des Peix, s’Estany

Pudent i ses Salines

de Formentera

s’Albufereta de

Pollença és formada

sobretot pel torrent

de Sant Jordi o de Mal Any

Cal mencionar també els embassaments artificials de la serra de Tramuntana: es Gorg Blau i es

Gorg de Cúber. L’aigua emmagatzemada s’utilitza per millorar el subministrament a Palma.

ACTIVITATS A.- DEFINICIONS

-torrencialitat

-vessant hidrogràfic

-divisòria d’aigües

-albufera

B.- TREBALL AMB MAPES

Sobre el mapa de Mallorca, pintar de color els vessants i localitzar els torrents i les zones

humides.

s’Albufereta de Pollença

4