12octubre 2008, núm.

Temps era tempspag 6 i 7

2

Com va fer cap a la Terra Alta? Li vacostar adaptar-se?Vaig vindre perquè m'ho va demanar loBisbe, i la veritat és que m'hi he trobatacollit i com a casa. A mi m'agradel'ambient rural; havia estat a Amposta,i és molt diferent. Aquí hi ha moltafamiliaritat i lo contacte en la gentm'ajuda. Trobo a faltar estar més esto-na a cada poble, conèixer més a fons lagent, anar a fer més cafès, com dic jo...Però en portar més d'un poble és moltdifícil.

Com i quan va decidir fer-se capellà?Me vaig sentir cridat als 18 anys; és unmoment concret i molt íntim. Jo era unjove normal i tenia un grup d'amics. Lodia de cap d'any mos reuníem i fèiempregàries. Un dia vam estirar uns pape-rets que tenien cites de la Bíblia, i lafrase que me va tocar me va arribard'una manera molt especial. Vaig estardies donant-hi voltes... Déu me vatocar i ja està.

Des de fora, pareix que lo seu sigueun món que acostuma a estarocupat per gent més gran...Per a mi l'església no és una empresa,sinó una família. A nivell rural, que éslo meu, los grans ensenyen als menuts ilos menuts ensenyen als grans. Admiromolt els sacerdots grans, que tenen 80anys i en fa cinquanta que serveixenparròquies. Una vegada al mes hi parloi ells ens diuen que hi anem, perquècompartim les mateixes experiències.

Al seu entorn familiar li va resultarestrany que decidís fer-se capellà?Bé, va ser una mica difícil. Jesús no era

molt comú en els ambients en què memovia. Jo sóc lo gran de cinc germans,i quan vaig dir a casa que volia anar alseminari... Mun pare se va quedarparat, encara en recordo la cara, com sili hagués caigut un poal d'aigua geladaal damunt. Però me va dir: “Si has deser feliç, endavant”. La resta de família,els tiets, feien apostes sobre què fariafinalment... Amb els amics va ser unamica complicat, però no hi va havercap trencament, van anar veient queera una cosa diferent. De fet, lo dia queme van ordenar, mons pares i els meusamics estaven gairebé més il·lusionatsque jo!

És que lo meu va ser de cop... Vaigpassar d'un ambient de carrer, de jove,a la trobada en Jesús, que me va canviarla vida.

Alba Solé Borrull

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes Alba Solé Borrull Àngel Solé BorrullLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Carmen Vallès FozMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperMònica Carbó AriñoNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínRoger Blanc Samper

CORDINACIÓÀngel SoléMarta Samper

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAAlba Solé Borrull

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA300 exemplars

Aquest exemplar és gratuït. Quedaprohibida la seva venda.

COL·LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista hadecidit redactar els textos en catalàestàndard o segons els trets lingüísticscaracterístics del nostre català, indis-tintament. L'ús o no d'aquestes formeslingüístiques, així com les de qualsevolaltra, el tria en cada cas el propi redac-tor.

Contacte: revistarnerol@yahoo.es

Mossèn Ivan Cid Pegueroles, nascut a Roquetes el 10 de Febrerde 1981, és responsable de l'església d'Arnes des de fa més de dosanys. També s'ocupa, juntament amb Mossèn Jordi, de les parròquiesd'Horta, Bot, Gandesa, Corbera i el Pinell. Avui tenim l'oportunitatde conversar amb ell per tal de conèixer-lo una mica més a fons.

l’arna

SumariL’arna. 2Informació municipal. 3Un món de mel. 4 i 5Temps era temps. 6 i 7Carrer de Francesc Macià,Recordem el 1981. 8

D’olla en olla per Arnes,Resseguint la paraula. 9Racó del lector, Plantilla del CE Arnes. 10L’esport al dia, Tira còmica. 11Contraportada. 12

3

INFORMACIÓ MUNICIPAL

1.- Aquest any que hem deixat hemtreballat molt des de l'Ajuntament perintentar que els projectes i els anhelsde la gent siguin complerts. Durantaquest any 2008, a l'Ajuntament hemcelebrat 13 Juntes de Govern i 12Plens municipals .

Totes les actes dels plens i de lescomissions de Govern estan a dis-posició de tothom, i també es podenconsultar a la pàgina www.arnes.altanet.org. De totes les actesdels plens i de les comissions esdesprèn tota la feina que des del'Ajuntament estem portant a terme.

2.- A.-Reunions informatives: aquestpassat mes de novembre va tenir lloca l'Ajuntament una reunió amb repre-sentants d'una empresa per lainstal·lació de calefacció de Biomassa.Va ser una reunió molt interessant enquè aquesta empresa va oferir els seusserveis i va projectar tot un seguitd'instal·lacions amb calderes deBiomassa. Aquestes calderes de segurque en un futur formaran part de lesnostres llars i de les nostresinstal·lacions municipals.

Concretament, des de l'Ajuntamentestem estudiant instal·lar-ne una a lesescoles municipals, per tal d'observarel seu funcionament i si és possibleaconseguir un important estalvi tantenergètic com econòmic.

B.- Aquest últim trimestre de l'anytambé hem tingut una reunió infor-mativa amb l'Associació de la gentgran d'Arnes, amb dos objectius. 1er.Des de l'ajuntament, els hem presen-tat la memòria que ha fet SAGESSAper la viabilitat d'un centre d'atenciódiürna al nostre municipi. Aquesta ésla primera reunió que fem per aquesttema; ara que està engegat i que lamemòria està presentada, treballemconjuntament perquè aquest fet siguiuna realitat a Arnes. És un projecteambiciós però no hi volem renunciar;per tant, treballarem, primer ambl'Administració de la Generalitat idesprés amb els sector privat per talque es pugui dur a terme. És unaambició i un somni, que estem ara

començant, però les coses si no escomencen no acaben mai. Junts hofarem possible.

2on. Presentació del curs d'infor-màtica implantat al telecentre. És vol-untat d'aquest Ajuntament continuarorganitzant cursos d'informàticadirigits a totes les edats. Avui en dia ésuna eina clau i necessària.

3 er. Durant l'any 2009, farem unrecorregut saludable per a la gentgran. Ara es tracta de definir on elvolen posar i també vam parlar amb larepresentació de la Junta sobre el llocmés idoni per situar aquesta novainstal·lació. Des de l'Ajuntament que-dem oberts a qualsevol suggerimentque es vulgui fer al respecte.

C.- Presentació als Joves de la Discomòbil, instal·lada a la sala de ball delCasal Municipal. Aquesta Discoteca

va ser comprada per l'Ajuntamentmitjançant una subvenció de laDiputació de Tarragona. La veritat ésque des de la seva posada en marxa jaha servit per la festa del Futbol, perFí d'Any i per la Festa dels Jovesd'aquest Nadal. Aquest instal·lacióservirà per poder gaudir tots junts demoltes festes que fan els diferentscol·lectius del municipi, amb l'estalvide dinars que suposa el fet de nohaver de contractar cap discotecamòbil. Donem les gràcies a aquellsjoves que de manera desinteressadal'han fet funcionar: la veritat és quesona de meravella!

D.- Reunió amb els màxims respon-sables d'Iberbanda a Catalunya. Éscert el problema que tenim al nostrepoble amb Internet. Avui en dia finsque Telefònica no posi la centraleta aArnes, l'única alternativa i no pasdolenta és Iberbanda. Volem queaquest servei sigui de qualitat i ambcondicions avantatjoses i la veritat ésque pensem que finalment, a la torrede telecomunicacions del poble, s'in-stal·laran els equips necessaris pertenir una bona cobertura de tot elpoble. Avui a Arnes hi ha més de 60altes a Iberbanda, per tant estem ambel dret d'exigir una bona recepció.

Des de l'Ajuntament vam agrair alSíndic de Greuges, el senyor RafelRibó, mitjançant un escrit passat pelPle, l'interès que va mostrar en aquesttema tan important.

E.- Converses amb el Conseller deGovernació Honorable Jordi Ausàs,pel tema de la Televisió DigitalTerrestre. Aprofitant la bona sintoniaque tenim amb l'honorable Conseller,vàrem parlar de la TDT i el propi con-seller es va comprometre que el dia 15de Febrer d'aquest any, Arnes dis-posarà de la TDT, instal·lada a la torrede telecomunicacions del poble. Siconsulteu la pàgina web deGovernació i busqueu Arnes, allí jaapareix la data abans esmentada. Pertant, si es compleix, a partir de poquessetmanes ja tindrem solucionat unproblema que arrastrem des de famassa anys.

informació municipal

Rocòdrom instal·lat durant l'edicióde Gorgs'08 (23 - 25 maig).

4

Des de fa uns pocs anys, la llarga icontrastada tradició apícola d'Arnesha vingut a encapçalar el renovatprocés de dinamització turística quela nostra vila ha iniciat recentment.Aquesta nova etapa, que s'inicià el2004 amb la primera Festa de laMel, està marcada per tota una sèriede projectes que han fet de l'apicul-tura un dels nostres principalsatractius turístics de cara a l'exte-rior. La recent inauguració delCentre d'Interpretació de la Mel ensserveix d'excusa per repassar elspics més destacats de l'aposta mésdolça. Que aprofiti!

LA PRIMAVERA DE LA MELLa Festa de la Mel se celebra des de maig

de 2004, any en què en tingué lloc laprimera edició. El seu èxit indiscutible(més de 50 stands i una afluència moltnotable en cada edició recent, si bé no hiha xifres oficials d'assistència) l'ha conver-tit ja en un dels esdeveniments més desta-cats del nostre calendari, obrint amb elmillor peu possible la renovada aposta dela nostra població per l'apicultura.

Xavier Pallarés, l'alcalde actual, ja ho eraquan des de l'Ajuntament es decidí aapostar per la cultura apícola com a eix decaptació del turisme. Tal i com ens expli-ca: “La idea inicial era crear un producte específ-ic i que fos únic, com ja vam fer amb tot el temadel Parc Natural dels Ports. Volíem donar-li unplus al poble amb la mel, a més de donar sentit al'origen del poble.”

La idea de fer una festa dedicada a lamel, diu Xavier, va sorgir al reunir sepa-radament a l'Ajuntament a tota una sèriede gent: empresaris, hostelers, particularsque volien fer cases rurals i més. Des delprimer moment, l'important llegat apíco-la de la nostra població es filtrà de formanatural com un dels eixos destacats de lanostra identitat col·lectiva.“Ere al voltant del'any 2000, ja teníem una casa rural i l'apostaper este tipus de turisme permetie anticipar canvisimportants en el poble. Després de valorar dife-rents models, es va decidir fer-ho en un sol dia,però centrant-ho molt en este dia per tal de fer unagran festa.”

Paral·lelament a la tasca duta a terme pelconsistori, altres petites i grans iniciativesparticulars com l'obertura del taller d'arte-sania en cera de la Teresa Pallarès (veure

contraportada), vingueren a reforçar més,si cap, el perfil apícola de la nostrapoblació, completant l'aposta per unafesta que no deixava de ser una incògnita.La implicació massiva de la gent del pobleva permetre finalment donar sortida a laFesta de la Mel tal i com la coneixem avui:una fira de productes de la terra i artesa-nies, punt de trobada amb amics iconeguts, on es fa especial èmfasi en elsproductes de l'abella i els seus vincles ambel territori.

EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE LA MEL

Aquest passat 18 de juliol tingué lloc lainauguració del flamant Centred'Interpretació de la Mel d'Arnes. Aquestinnovador espai museogràfic, que jaentrava amb el projecte de la Festa de la

Mel, suposa un important espai de dina-mització turística i cultural que ve areforçar encara més el pes de l'apiculturade cara a la imatge pública de la vila.

El Centre d'Interpretació, únic en totCatalunya, es troba ubicat als baixos delCasal municipal. Aquest nou espai hacomptat amb un pressupost total de250.000 euros, finançat un 80% pel PlàÚnic d'Obres i Serveis de Catalunya(PUOSC), un 10% per Turisme deCatalunya, i un 10% per l'Ajuntament,més el cost de condicionament de l'espai(60.000 euros) a càrrec de la Diputació deTarragona. El projecte audiovisual fouencarregat a la productora barcelonesaUrano Films, autora entre altres del pro-jecte per al Pavelló de l'Aigua Extrema dela Expo de Saragossa. Totes les imatges

Reportatge

La implicació massiva de la gent del poble permeté donarsortida a la Festa de la Mel tal i com la coneixem avui.

Un món de mel

5

Reportatge

que acompanyen aquest reportatge enformen part.

El Centre d'Interpretació de la Melcombina aspectes didàctics i lúdics, totutilitzant una sèrie de tecnologies inno-vadores (simulacions virtuals, projec-cions, visió en tres dimensions, etc.)encaminades a oferir al visitant unaexperiència única. L'espai recrea la formade vida de les abelles, com s'elabora lamel, les tasques que realitza l'apicultor itot allò relacionat amb el món apícola, deforma divulgativa i molt amena. Durant lavisita, enfocada a grans i petits, tindreml'oportunitat de conversar amb un apicul-tor virtual sobre la seva feina a través demodernes tècniques audiovisuals. Al finaldel recorregut, un curtmetratge de vuitminuts en tres dimensions ens permetràconéixer la Dolça, una nova vilatana queha d'ocupar una posició central en tot elfutur marxandatge de la vila.

Els visitants poden accedir al Centred'Interpretació els caps de setmana i fes-tius pel preu simbòlic d'un euro. És, comel definí el nostre alcalde el dia de la sevainauguració, “un projecte nascut fa molts anys,un antic somni per a la gent d'Arnes”.

EL FUTUR MÉS DOLÇ!La recent inauguració del Centre

d'Interpretació de la Mel suposà, per partde l'Ajuntament, el tret de sortida a totauna sèrie d'activitats i programacions apí-coles que conclourà el 2013.Properament, per començar, gràcies a unPla de Desenvolupament Rural (PDR) elcentre entrarà a formar part d'un recor-regut apícola que el consistori pretén

posar en funcionament aquest mateix any.

El projecte, explica gràficament Xavier,consisteix en “una ruta relacionada amb lamel pel nostre entorn. Arribes a Arnes, vas a vi-sitar el Centre d'Interpretació, vas a veure comfan les espelmes, podràs comprar productes idesprés tens la possibilitat d'anar a veure com unapicultor treballa tot el tema de la mel. És algoque hem de lligar amb los apicultors encara”. Seseguiran organitzant jornades didàctiquesal voltant d'aquest sector, que inclouranxerrades tècniques amb els agricultorssobre els tractaments menys agressiusamb les abelles, i s'instal·laran captadorsd'abelles per optimitzar el seu entorn. Totaixò, diu Xavier, amb l'objectiu dedestacar-nos amb tot el tema de la mel,“enclavats, això sí, dins el Massís dels Ports, queés el que més ens aporta de cara al turisme.”

“Dins dels atractius del poble i de la TerraAlta, que ja duen turisme per sí mateixos, estracta d'anar pensant una mica més enllà: buscaraquell producte específic amb el qual ningú enspot fer la competència perquè és únic. Està clarque el turisme no és la solució per al nostre poble,però sí part d'ella. És qüestió de donar unaimatge global, i si a la llarga una o dos o tres per-sones es poden dedicar a l'apicultura a partird'aquestes activitats, perfecte.”

L'Ajuntament contempla altres inicia-tives relacionades amb aquest projecteglobal. De moment, a través del Centred'Interpretació hi ha en preparació totauna sèrie de fitxes didàctiques dedicadesals més petits, realitzades pel Centre deRecursos Pedagògics de la TerraAlta.“Estem negociant amb la Diputació deTarragona per posar a la mel d'Arnes el distin-tiu PDQ (Producte de Qualitat). També estemtreballant per poder acollir el 2010 al poble unesjornades apícoles a nivell europeu, la qual cosaens pot donar nom i prestigi.” Finalment,Xavier destaca la possibilitat de fer un lli-bre sobre la gastronomia de la mel, a mésde donar suport a qualsevol altra iniciati-va particular que pugue sorgir.

Però l'aposta per la mel no acaba ambl'ens públic. Per si això fos poc, commolts de vosaltres sabeu, des del'Associació Cultural La Bresca s'està ulti-mant l'edició d'un llibre que repassarà aldetall l'activitat apícola de la nostra esti-mada vila al llarg de la història. 'Arnes. Unmón de mel', escrita per l'autor d'aquestmateix text i amb il·lustracions de MuntsaCabetas, més l'edició i les imatges deFrancesc Martínez, és una obra divulgati-va de marcat caire didàctic, per a la con-fecció de la qual s'ha realitzat una intensi-va recerca entre tota una sèrie de desta-cats referents (i amics!) d'aquest sector.Feta des del poble i per a la gent delpoble, gràcies a aquesta monografiaconeixerem al detall les virtuts de la mel,sabrem com viuen i treballen les abelles,conéixerem els apicultors a través de laseva tasca i redescobrirem els orígens apí-coles de la nostra població. Una petitadelícia de la qual esperem que pugueu dis-posar ben aviat... potser per Sant Jordi?

La nostra vila, a tot això, manté intactala voluntat de seguir oferint productes iserveis de qualitat als seus visitants. Lapropera gran trobada serà la pròximaFesta de la Mel, que tindrà lloc en enda-vant el segon diumenge de juny (i no demaig com era habitual). Ens veiem allà!

Neus Sanromà, Raquel Sabaté,Àngel Solé.

El llibre “Arnes. Un món demel”, editat per l’Associació

La Bresca, ens permetràredescobrir l’essència apícola

de la nostra estimada vila.

8

recordem... el 1981

carrer de...

Aquest és un any especialment recordat aEspanya per l'intent de cop d'estat del dia 23 defebrer, quan la Guàrdia Civil va entrar al Congrésdels Diputats sota el comandament d'AntonioTejero i pronuncià la frase “¡Todo el mundo alsuelo!”.

A nivell mundial va ser notícia l'atemptat que vapatir el Papa Joan Pau II, i la victòria de RonaldReagan a les eleccions dels EUA.

Es començà a emetre la cadena MTV i erennúmeros u ABBA, AC/DC, Kiss, The Police, U2,The Cure o Miguel Bosé, entre d'altres.

Nelson Piquet guanyà la Fórmula 1 i a la televisiótriomfaven sèries com Verano Azul i Dallas, i pro-grames com el Libro Gordo de Petete, Aplauso oSabadabada.

És l'any del naixement de Fernando Alonso i l'ac-triu Natalie Portman. Al nostre poble van nàixer enDavid Papaseit, Llorenç Borrull i l'ElisendaFernandez. Es van casar en Joaquim HilarioPallarès i la Basilisa Pallarès i en Ramon Pallarès i laM ª Mercedes Valls.

Aquell any es va inaugurar el cinema i a festes hiva haver una concentració de pubilles amb l'as-sistència a l'acte del Sr. Heribert Barrera. La pubil-la va ser la Mª Teresa Pallarès i les damisel·les, laPurificación Perez i l'Ana Pallarès. La pubilla infan-til va ser la Cristina Villagrasa i les damisel·les, laBelén Pallarès i la Margarida Borrull.

Marta Samper

Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú,1859-Barcelona 25 1933) va ser elprimer president de la Generalitatdurant la Segona República Espanyola.

Macià va assolir el rang de tinentcoronel a l'exèrcit espanyol. Desprésde condemnar l'atac d'alguns oficialsespanyols es va veure obligat a aban-donar l'exèrcit.

El 1907 va acceptar ser el candidatde Solidaritat Catalana per les BorgesBlanques i va esdevenir un personatgeimportant en els cercles polítics llei-datans.

Decebut pel fracàs de la coalicióSolidaritat Catalana, va començar aacostar-se al republicanisme cata-lanista i a l'obrerisme radical. Aquestaradicalització explica que posés enmarxa el partit independentista Estat

Català (1922).Exiliat amb motiu del cop d'estat de

Primo de Rivera, va iniciar una novavida política com a conspiradorincansable. El 1926 va intentar unaacció armada contra la dictadura, desde Prats de Molló, a la CatalunyaNord. Aquest intent d'Estat Català vaser avortat per la gendarmeria france-sa, però li va fer guanyar molta popu-laritat.

En tornar de l'exili el 1931 va parti-cipar en la creació d'EsquerraRepublicana de Catalunya, formacióde la qual va ser elegit president.Després de la victòria del seu partit el14 d'abril de 1931 va proclamar“l'Estat Català integrat en la Federacióde Repúbliques Ibèriques”. Desprésde negociar amb el govern provisional

de la repúblicaespanyola, vaacceptar que elconsell format aB a r c e l o n aactués com agovern de laGeneralitat. Larecuperació d'un nom històric va per-metre resoldre el conflicte i va obrir elcamí cap a una nova forma d'autono-mia catalana. En va ser president finsque va morir, el dia de Nadal de 1933.El seu enterrament va aplegar unamultitud, que va demostrar la sevapopularitat. Tothom li deia amb sim-patia “l'Avi”, i es va convertir en unsímbol de la voluntat d'afirmaciónacional de Catalunya.

Laia Samper

Francesc Macià

9

resseguint la paraulaViarnets d'Arnes: topònim curiós i de gran interès històric

i lingüístic que ha conservat fins als nostres dies l'antigadenominació que hom donà als membres del llinatge delsMontcada, per la seua relació amb la regió occitana de Bearn.

De la forma BEARN derivaren BIARN, BIERN, BIAR-NET, BIERNET, així com BIARNÈS i BIERNÈS.

BIERNET fou la forma antiga amb què hom coneixia laregió abans esmentada. El topònim antic pot correspondre ala “Moleta dels Viernets” actual. El topònim apareix repetida-ment escrit amb “V”, grafia palesament incorrecta ja que lesdades històriques i etimològiques demostren que anava amb“B” (els documents antics del segle XV-XVII ho demostren).

El BIERNET ens fa present el conegut Guillem deMontcada, vescomte de Bearn, i tota la seua descendència,hereus d'aquell vescomtat. Coromines ens diu que es tractad'un succedani del nom Bearn, del qual fou variant catalanaBiern (“Vescomte de Biern” en les Constitucions de Catalunyadel segle XIII).

Alcover - Moll, per la seua banda, en l'acceptació BEARNens diu que es tracta d'una regió de la França meridional, con-frontada pel sud amb Navarra i Aragó, lloc que des del segleIX constituí un vescomtat. També identifiquen el mot VIAR-NET com a topònim, però no en fan cap esment més.

Carme Vallés Foz

d’olla en olla per Arnes

ELABORACIÓ:En aquesta ocasió la Lola Papasseit,

molt amablement, ens explica com s'e-laboraven les orelletes en mel. Es trac-ta d'una recepta molt antiga que, comdiu la nostra cuinera, val la pena recu-perar de l'oblit.

Per començar, es posa al foc una tas-seta d'aigua amb un polsim de sal finsque estigui ben calenta, però sense quearribi a bullir. Paral·lelament, es batenels dos ous i es reserven. A conti-nuació, omplim d'oli mitja closca d'undels ous utilitzats i aquesta mida d'olis'escalda dins l'aigua que prèviamenthem escalfat. Tot seguit, s'agafen elsous batuts i es barregen amb l'aigua il'oli, de manera que es vagi conformantuna espècie de papilla. Així mateix,també s'hi pot posar una miqueta d'ai-guardent o anís, segons el gust. A poca poc, hi afegirem una mica de llevat ila farina necessària per aconseguir unapasta consistent que sigui fàcilmentmanipulable. S'hi afegirà la quantitat defarina necessària per tal que el con-tingut resulti una pasta amb què espugui treballar sense que s'enganxi alsdits. La pasta resultant s'estirarà elmàxim possible per tal que quedi ben

fina fins que pràcticament claregi. Acontinuació, aquesta pasta es divideixen petites porcions rectangulars que,tot estrenyent-les amb els dits per lapart central, adquiriran forma de llaceto d'orelleta. Després, es fregeixen lesporcions en oli ben calent i es deixenrefredar durant una estona. Un copl'orelleta ja està freda, s'unta de mel persobre (com a alternativa a la mel,també es poden arrebossar amb sucreposant prèviament una miqueta demoscatell).

Es tracta d'una apetitosa recepta a laqual els més llépols no es podran resis-tir. Gràcies, Lola, per compartir-la ambtots nosaltres. Bon profit...

EL TRUC

Per poder estirar ben bé la pasta,fins al punt que arribi a clarejar, laLola utilitza un “plateret groguet”.Es tracta d'un vell utensili on la nos-tra cuinera diposita la pasta i l'esténper sobre a fi que quedi el més esti-rada possible

SABIES QUE

La mel, ingredient bàsic per les ore-lletes, gaudeix d'una excel·lent capaci-tat de conservació. Aquest fet ésdegut, principalment, a l'alta concen-tració de sucres que conté aquest ali-ment. Un exemple que constata aque-sta dada és la troballa en unapiràmides d’egípcies de mel en per-fecte estat de conservació que podriatenir una antiguitat de més 3.000 anys.

EL VI

Podem maridar aquesta recepta ambun Vi Dolç Natural Bàrbara Forés.Prové de raïms de Garnatxa Blancasobremadurats al mateix cep de la fincade la Coma d'En Pou (Gandesa),escollint els raïms més petits, solts iamb una capacitat de maduració mésgran. És d'un color daurat brillant, ambuna aroma a fruita confitada, orellons ifigues. En boca és carnós, intens i dens,i ens torna a venir la fruita confitada.Es tracta d'un vi amb caràcter.

Vi recomanat per Anna ComaladaMonmany)

Mònica Carbó Ariño.

Per: Lola Papasseit

La nostra recepta: Orelletes en mel INGREDIENTS:-2 ous.-Oli (tot el que càpiga en mitja closca d'un ou).-Una tasseta d'aigua.-Un pessic de sal.-Una miqueta d'aiguardent o anís.-Farina (la quantitat corresponent fins que la massa s'espesseixi i es pugui estirar).-Llevat.-Sucre al gust.-Mel.

10

Plantilla del CE Arnes masculí - Temporada 2008/09.

D'esquerra a dreta: Josep Samper, Adrián Saumell, PauJimenez, Josep Treich, Fermín Huarte, José Manuel Abás,Àngel Solé, Lluís Asens, Sergi Solé, Xavier Solé, JoanCarles Julve, Francisco Liarte (entrenador, a dalt); GenísAubanell (CE Horta), Sergi Torné, Rubén Cuello, XavierVillagrasa, Marc Viña, Jordi Martín Cuello, Joan Moreno,Eladi Cuello, Joan Povill, Juanito Aguilar (a sota); RogerMiralles, Roger Blanc, Ferran Prades, Xavier Grau, JoanChertó, Marc Julve, Adrià Borrull (no surten).

Plantilla CE ARNES

Racó del lector

‘Lo racó del lector’ és un espai obert a tothom qui vulgue contribuir a fer de la nostra revista la revista de tots.Envieu les vostres suggerències, crítiques, comentaris, propostes, imatges, dibuixos, puntualitzacions o altres arevistarnerol@yahoo.es, o per escrit a l’Ajuntament. L’arnerol@ en publicarà els més interessants. Els textosseran preferiblement breus (unes deu línies) o bé articles complets, relacionats amb la societat i cultura d’Arnes, ihauran d’anar acompanyats del nom i l’edat del/s signant/s. L’arnerol@ se reserve lo dret de resumir-los si així hocreu convenient, sense alterar l’essència del missatge, així com de no publicar aquells escrits o imatges que puguinresultar ofensius. Esperem la vostra col·laboració!

espai obert a tothom

Sobre el diccionari de MadozDiversos lectors ens han fet referènciaa una definició aparentment confusarelativa a un document publicat en elnúmero anterior de la revista, on esdescriu amb precisió el nostre poble aprincipis del segle XVIII. La cita enqüestió, inclosa dins el diccionari deviles de Pascual Madoz (1845), afirma-va: “La població [d'Arnes] consta de244 veïns i 935 ànimes”. L'enigma ésben senzill de resoldre: el terme veïnsfa referència al nombre de caseshabitades (o sigui, l'equivalent a unafamília) del poble, mentre que ànimesequival als individus reals. Fins fa rela-tivament poc, qualsevol recomptedemogràfic incloïa al detall -o estudiavaúnicament- les cases ocupades de cadapoblació, i per definir-les s'utilitzavenexpressions com aquesta, i també foc ofogatge. El significat d'aquestes dar-reres deriva precisament de la llar defoc on es coïen els aliments, que era elcentre neuràlgic de cada família i unindicador exacte de qui en formavapart i qui no. Cada foc o fogatge equi-valia a uns tres o quatre habitants, enfunció de l'època històrica; així, saberque Arnes tenia 69 focs el 1497 enspermet fixar una població habitualaproximada d'uns 240 habitants.

À. S.

La Paquita Alcoverro ens ha fet arribaraquesta instantània de la GemmaLlombart i la Cinta Miralles en el dia dela seva primera comunió, el passat 18 demaig. Moltes felicitats!!

Juli Micolau, reconegut poetabaixaragonès del qual us parlavemen el número 9 de L'arnerol@, ens

ha enviat aquests dos poemesinèdits:

INàiades

de cor car,projecteu la llum

pels plecs de la calitja.

Entre créixens i gitam, gita'm!

La crisma pensa i aprèn,sovint, a llegir el vent.i a jugar en jocs límpids

on el respir és fàcili el suspir més senzill.

II

Entre el laberint de cepsla calitja s'impregna.

Entre la pompa de la pampaagraïm lo gust del raïm.

La solitud s'ha conjuminatamb la sol·licitud inevitable

d'un mar de cava fresc ila fruita efímera de la passió.

11

El CE Arnes, en ascens La temporada 08/09 està sent molt po-sitiva per als nostres jugadors. Lapretemporda va ser tot un èxit amb lapresència de la UE Rapitenca a lesFestes Majors i la creació del I Torneigde la Mel. Durant la primera volta, l'e-quip de Francisco Liarte s'ha mostratmolt efectiu al davant amb el golejadorJuanito, i al darrera ha augmentat laseguretat amb el nou porter Ferran.

L'Arnes compta amb les incorporacionsaquesta temporada de Ferran (CEOlímpic), Cuera (CF Horta), Roger (CFGandesa), Juan Carlos i Joan (inactius).El nostre equip ha estat moltes set-manes en posicions de promoció i acabala primera volta amb la confiança quedonen el bons resultats. Si l'equip és fafort al municipal de Les Valletes en lasegona volta, de segur que lluitarem finsal final per estar al capdamunt de la clas-sificació: tot un èxit del club presidit perJoaquim Miralles, amb un pressupostmolt inferior al dels seus rivals. Desd'aquí volem donar ànims als nostresjugadors. Amb l'ajuda de l'afició, sempremolt nombrosa a tots els camps, segurque ens donaran moltes alegries.

Aquesta temporada 08/09 hem creat unequip de futbol femení al nostremunicipi. Dirigides per Roger Blanc,Sergi Solé i Àngel Solé, les nostresjugadores s'han mostrat intractablesdurant l'inici de la lliga i són un clar can-didat al títol juntament amb La Cava,amb qui s'enfronta a l'última jornada. Lacreació de l'equip és un èxit rotund peral club del qual s'han fet ressò arreu deles Terres de l'Ebre, ja que les nostrescompeteixen amb equips molt consoli-dats de municipis d'un gran nombre

d'habitants.L'equip està format per 11 jugadoreslocals (Alba, Míriam, Meri, M. Rosa,Sílvia, Noelia, Carolina, Andrea, Sònia,Sara i Merlin), tres de Vall-de-roures(Rocío, Mari i Marian), dos de Gandesa(Anna A. i Anna M.) i dos de Bot(Úrsula i Andrea). Encara no ha perdutcap partit de lliga, en què participen jun-tament amb Camarles, Móra d'Ebre,Amposta, La Sènia i La Cava. Segur queles nostres jugadores donaran moltsèxits al club. Ànims arneroles!

Tira còmica

L’esport al dia

Els més petits del poble tampoc s'estan quiets. Aquest any a l'e-sport escolar hi ha molta representació en diferents àmbits: fut-bol sala, tennis de taula, escacs i bitlles en campionats comar-cals, així com atletisme i patinatge en trobades comarcals.L'Emiliano, Esteve, Lluís, David, Joaquim i l'Àlex seran elsencarregats de preparar els joves del poble. Des deL'arnerol@ anirem informant del èxits dels nostres petitscampions: Marina, Eva, Rita, Cinta, Ariadna, Gemma, Maite,Kilian i Xavier.

Roger Blanc Samper

El nou Femení, imparable

Poliesportiu. La cantera més nombrosa

'La cera és un materialque enganxa'

Des de fa uns anys el nostre poble harecuperat, de la mà de la TeresaPallarès, l'art mil·lenària de confec-cionar espelmes artesanals a partir dela cera d'abella. Amb l'ajuda de la sevagermana Neus, la nostra amiga i arte-sana ha convertit un innocent hobbyen una profitosa activitat comercialque beu de l'essència mateixa delpoble. En el camí, reconeix que haesdevingut una fanàtica de la cera.

Les dos germanes van començar a ferespelmes gairebé per casualitat pocdesprés de reinstal·lar-se entre no-saltres, ara fa deu anys. “Nosaltres femespelmes com una afició qualsevol, com qui fapunta. Jo tenia ganes de fer alguna manuali-tat que fos immediata i profitosa, que lacremessis com aquell que diu. Vaig pensarque estaria bé provar-ho.”

“De seguida vam decidir intentar recuperarla cera d'abella com a material. Però elsapicultors -que són amabilíssims- no teniencostum de vendre la cera perquè la canvien perquadres nous ja estampats, i ni tan sols sabi-en quant valia. Alguns fins i tot la llançaven!

Al principi utilitzaven motlles decuina de diferents formes per fer lesespelmes. “Un dia, parlant amb Santiago(Povill), em va fer un gran regal que va serla idea de l'espelma feta amb una canya deriu. Les seves paraules exactes van ser : 'Losantics, quan volien fer una candela, lafeien de canya. No sé com, però hofeien així'. I vaig pensar, ho hem de fer.”

“És una espelma molt bonica perquè pren laforma de la canya. Jo en dic candeles rús-tiques, perquè no són llises, però sónentranyables. A més, cada espelma té unaforma diferent: una té un bonyet, l'altra unaaltra cosa…”

De forma natural, l'interès que des-pertaven les espelmes va fer que lesgermanes s'animessin a posar-les a laventa al públic. “Vam començar anant afira de Vall-de-roures amb dos dotzenes d'es-pelmes, a veure què passava. En cap momentpensàvem que això de les espelmes pogués seruna feina, però vam vendre totes les queportàvem i fins i tot vam rebre un encàrrec pera fer els recordatoris d'un casament! Des de

llavors, de fira en fira, d'encàrrec en encàr-rec…”

“Nosaltres hem optat per treballar lesespelmes de forma natural: la cera tal comsurt”, ens explica la Tere. “És una feinalliure, molt agradable i còmoda, i cada vegadaens agrada més. Ens hem anat enamorant dela cera: és un material que enganxa.”

En l'actualitat, les dues germanes dis-posen d'un taller completament refor-mat (C/ Lluís Companys, 9) on rea-litzen demostracions i xerrades sobreel treball amb cera. Els seus producteses comercialitzen sota l'etiqueta 'CasaPallarès - Artesania en cera (Arnes)'.“Intentem que la nostra activitat sigui un afe-git al que és la relació del poble amb la mel,un distintiu. No coneixem cap altre taller decera d'abella en tota Catalunya…”

“Estem molt agraïdes a la gent del poble,perquè tothom ha regalat una espelma nostraen algun moment” diu la Tere, a mode deconclusió. En el balanç, queda clar quehan sabut no perdre el bon humor enel trajecte. “La creença popular diu quetenir cera a casa duu sort, i nosaltres en tenimmés de dos-cents quilos. O sigui que devem sermolt afortunades…”.

N. Sanromà, R. Sabaté, À. Solé

Teresa Pallarès, artesana dela cera verge d'abella

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RESTAURANTSCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BARSBar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

TURISME RURAL- HOSTALS-CAMPINGS-VILARCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

GUIES TURÍSTICS I ESPORTSPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

SERVEISCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès977 435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L977 435 518Excavacions Perfecto Sabaté 977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi 977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

COMERÇOSAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga977 435 542Forn de Pa Lourdes 977 435 160Forn de Pa Miralles 977 435 135

PRODUCTES ARTESANSCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086Marisa Huguet. Teixidora977 435 629”.

12

'Santiago Povill ens va fer un granregal, que va ser la idea de l'espelmafeta amb una canya.'