Upload
redell
View
61
Download
0
Embed Size (px)
DESCRIPTION
TEORIA DE LA IMATGE. Tema 1: Funció de la imatge al llarg de la història. Eva Saez Clara Montaner Gemma Bruguera Roger Rovira. HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC. Jaciments: sud-est europeu; Altamira i Lescaux Caràcter màgic-religiós Artista considerat el xamán de la tribu - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
TEORIA DE LA IMATGETema 1: Funció de la imatge al
llarg de la històriaEva SaezClara MontanerGemma BrugueraRoger Rovira
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
PALEOLÍTIC❖ Jaciments: sud-est europeu; Altamira i Lescaux
❖ Caràcter màgic-religiós
❖ Artista considerat el xamán de la tribu
❖ Funció utilitària → bellesa no intencionada
Pintura rupestre❖ Zones de difícil accés❖ Tècnica: gravat i pintura❖ Colors: vermell, ocre, negre i groc❖ Temes:
- Mans- Animals i la caça- Figura humana- Altres
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
Coves d’Altamira (Cantàbria)
Creuen que es van falsejar alguns dibuixos de les coves d'Altamira. Que alguns dibuixos són posteriors al que es creia. Tècnica per la recerca arqueològica > carbono 14 (permet saber la quantitat de molècules que es perd amb el pas dels anys)
Pintura en coves ja que estem en l'època de les glaciacions i vivien en coves. Funció pedagògica
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRICART MOBILIARI
❖ Materials: os, fusta, pedra❖ Objectes:
- D’ús quotidià- Simbòlics o talismans
>VenusVenus de Willendorf,
Àustria
Cànon de bellesa molt diferent a l'actualitat. Representa la fertilitat
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ Les representacions del paleolític no tenen continuïtat.➢ Epipaleolític: art molt pobre i escàs.➢ Art llevantí: zona mediterrània espanyola, major
qualitat. Gran dinamisme i noves tècniques.❖ Importants canvis climàtics.
➢ Modifiquen les diverses formes de vida.➢ Transformació dels hàbits i costums.
NEOLÍTIC
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ L’origen del neolític l’hem de situar a l’Àsia Menor.
❖ S’expandia des de l’actual Iràn fins a Turquia.➢ Progressiva arribada a Europa.
❖ És una etapa històrica molt llarga.❖ L’art es caracteritza per:
➢ Captació de l’aparença d’un ambient canviant.
➢ Representació del moviment i traços més simples.
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC❖ A la màgia simbòlica de les representacions, se’ls
suma:➢ La necessitat d’expressar els actes quotidians.➢ L’art es situa en nous emplaçaments.➢ Representacions de l’home mateix, aquest
s’erigeix com a protagonista.■ Se’l representa com a part d’un conjunt.
➢ A mesura que els animals són domesticats aquests perden protagonisme.
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ Construccions megalítiques:➢ Pedres de grans
dimensions➢ Modificació de la visió
que l’home té de l’univers.
➢ Se’ls associen significats religiosos
CONSTRUCCIONS PREHISTÒRIQUES
Stonehenge, Regne Unit
HISTÒRIA DE L’ART PREHISTÒRIC
❖ Apareixen tant a Europa com al Pròxim Orient.❖ Representacions de la dona més habituals:
➢ Dones nues➢ Dones en el moment del part➢ Dones amb els seus fills en braços
LES FIGURES FEMENINES
FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ
❖ Desenvolupament comercial → aparició burgesia mercantil → individu té pes a la societat: cultura antropocèntrica
❖ Antropocentrisme + democràcia = artista adquireix valor social
❖ Importància del concepte de bellesa❖ Funció de l’art: religiosa-mitològica i exaltació de
la polis
MÓN ANTIC: GRÈCIA
És la primera vegada que es parla del concepte de bellesa. Es plantegen un cànon estètic
Prestigi social de l’artista
FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ
Partenó. Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, supervisats per Fídies
FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ
Evolució del cànon: la recerca de les proporcions ideals Dorífor de Policlet (450-445 a.C.)
Apoxiòmenos de Lisip (340-330 a.C.)
FUNCIÓ DE LA IMATGE A L’ART GRECOLLATÍ
❖ Cultura teocèntrica que rendeix culte a l’emperador i als déus
❖ Funció de l’art: propaganda política ❖ Al servei del sistema polític: art utilitari ❖ Representa ideals estètics ❖ Artista anònim al servei de l’Estat
MÓN ANTIC: ROMA
← Arc de Constantí
Artista anònim →
LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
Artista-artesà anònim al servei de les castes privilegiades → faraó i sacerdots
ART: funció religiosa, exaltació del poder dels reis i faraons
Relleus asiris
Piràmides
Relleus asiris
LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
Obres monumentals amb caràcter simbòlic, funerari o religiós
Relleus i estàtues Escriptura i dibuixos a les
parets dels monuments antics → informació
Pintures murals a les parets dels temples
LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
Organització político - administrativa → societat jerarquitzada
LA SOCIETAT
Faraó
Grup dirigent: màxims sacerdots, visires, funcionaris,
noblesa
Persones lliures: escribes, funcionaris subalterns, sacerdots,
artistes, obrers especialitzats
Persones no lliures: esclaus
LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE
Rituals de culte als deus, fe absoluta
Caràcter pràctic - màgic Temples - santuaris Estatues divines Capilles familiars Divinitats egípcies: Ra, Osiris,
Seth, Horus, Isis, Maat
LA RELIGIÓ
Déu Osiris
LA IMATGE A L’ANTIC EGIPTE Mort: passatge a la segona vida Humà = cos + elements immaterials (ba + ka) Rituals funeraris → momificació, inhumació,
tumbes (representacions murals) El Llibre dels Morts
Representació del difunt i el seu doble (Ka) amb Horus
LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL BARROC
❖ Artista anònim, considerat artesà❖ Societat jerarquitzada. Església = patrimoni de la
cultura i de l’espiritualitat❖ Alta Edat Mitjana (al servei de l’església):
funció religiosa-didàctica❖ Baixa Edat Mitjana: l’artista realitza un ofici
lligat a un gremi
EDAT MITJANA
LA IMATGE L’EDAT MITJANA I AL BARROC
← PANTEÓ REIAL DE SAN ISIDORO DE LEÓN: funció didàctica
EL PORTAL DE LA GLÒRIA
Importància de la iconografia catòlica. Important funció de les esglèsies. Necessiten l'art per poder tenir creients i fidels, era un element propagandístic.
LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL BARROC
❖ L’artista➢ S’independitza del gremi➢ Treballa al servei de la cort (mecenatge)➢ Surt de l’anonimat
❖ Funció de l’art:➢ Religiosa: al servei de la cort papal➢ Profana: al servei de l’alta burgesia i de la
noblesa❖ Antropocentrisme: domina la cultura de l’època
RENAIXEMENT
L'art passa a ser pagat. Es comercialitza. Els que compraven art eren els clergues i la noblesa.
LA IMATGE A L’EDAT MITJANA I AL BARROC
❖ Absolutisme❖ Crisi religiosa: reforma i contrareforma❖ Funció de l’art: propaganda política i
religiosa❖ Artista: al servei de l’Església i de l’Estat
MANIERISME, BARROC i NEOCLASSICISME (S. XVI - 1789)
DEBAT❖ Els artistes en aquesta època pretenien crear art? Si és
que no, podem considerar les seves representacions com art?
❖ Els cànons de bellesa proposats per Lisip, encara perduren avui en dia?
❖ Per què creus que a l'Antic Egipte es donava tanta importància a la mort i a la seva representació, mentre que en altres cultures no?
❖ Per què la majoria d'artistes feien art al servei dels qui ostentaven el poder? Creieu que feien bé?