Embed Size (px)
DESCRIPTION
L’obra escrita que ara es presenta és un recull dels estudis existents als anys 60 i 70 sobre un tema tan intemporal com és el de la visió dels colors, a partir dels manuscrits i dibuixos que en Joan Maurí va deixar, i que varen ser recopilats i mecanografiats per la seva germana Concepció.
Citation preview
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
1
Joan Maurí i Espadaler
2
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
3
Joan Maurí i Espadaler
4
PRÒLEG
L’autor i la seva obra pictòrica
Joan Maurí i Espadaler (1913-1980) va néixer i va morir a Sabadell, on va exercir com a artista pintor de
prestigi.
Després d’una formació brillant a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, compta amb una extensa obra en
la qual destaquen pintures murals a diferents esglésies de la seva ciutat natal, així com en altres
ubicacions, com la Catedral de Solsona o l’Institut de Previsió de Lleida. Va participar en nombrosos
concursos i exposicions, entre elles una de general sobre la seva obra a Barcelona el 1943. Quadres seus
figuren a museus i a moltes pinacoteques particulars de Sabadell i d’altres indrets.
Com s’indica al Diccionari Biogràfic d’Artistes de Catalunya de J. F. Ràfols, els seus treballs mostren una
constant preocupació constructiva i revelen un estudi profund de la tècnica utilitzada.
La Teoria sobre la Visió del Color
L’obra escrita que ara es presenta és un recull dels estudis existents als anys 60 i 70 sobre un tema tan
intemporal com és el de la visió dels colors, a partir dels manuscrits i dibuixos que en Joan Maurí va
deixar, i que varen ser recopilats i mecanografiats per la seva germana Concepció.
La problemàtica de la visió dels colors ha estat abordada, al llarg del temps, des de molt diferents punts
de vista: La física, la química, l’electrònica, la percepció psicològica i fisiològica, la cultura en general, la
indústria...
Joan Maurí va portar a terme una síntesi dels estudis desenvolupats per estudiosos dels més diversos
camps disciplinaris, a fi i efecte de dilucidar l’entrellat de la percepció del color pels éssers vius,
fonamentalment la persona humana, així com els defectes que en algunes avinenteses poden alterar o
impedir la correcta diferenciació d’aquests colors.
Una aportació important, que només un artista de les característiques de Joan Maurí podia oferir, és
l’elaboració de nombrosos dibuixos, gràfics i quadres il·lustratius dels diferents conceptes que són objecte
d’estudi en aquesta obra certament singular i exhaustiva.
Si bé cal no perdre de vista l’època en que la Teoria sobre la Visió dels Colors va ser elaborada, hem de
tenir també en compte que poques novetats s’han produït des de llavors en aquesta matèria, que ja
llavors es trobava molt definida. Fins i tot qüestions llavors incipients com pot ser la televisió en colors van
ser objecte de minuciós estudi en l’obra d’en Joan Maurí.
Pere Vidal
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
5
Joan Maurí i Espadaler
6
ÍNDEX
PRÒLEG .......................................................................................................................................... 4
L’ELECTRO / RATINO / GRAMA (E. R. G) ...................................................................................... 12
Teoria d’AERING .......................................................................................................................... 16
Teoria de LADD – FRANKLIN: ....................................................................................................... 16
Llei de WEBER – FECHNER ........................................................................................................... 16
De la saturació ............................................................................................................................. 17
Teoria de GRANIT ........................................................................................................................ 18
Sobre el NERVI ÒPTIC .................................................................................................................. 18
SISTEMA ENZIMÀTIC ................................................................................................................... 19
FOTOQUIMICA DE LA VISIÓ ......................................................................................................... 22
RODOPSINA ................................................................................................................................. 23
Fenomen de PURKINGE ............................................................................................................... 26
El fenomen de BEZOLD – BRÜCKE sobre la LLUMINOSITAT del COLOR ...................................... 26
ADAPTACIÓ A LA LLUM I ADAPTACIÓ A L’OBSCURITAT .............................................................. 28
LLUMS DE COLORS DE L’ANALOSCOPI “NAGEL” ......................................................................... 28
L’ESPECTRE SEGONS DUKE-ELDER............................................................................................... 28
TEORIA DEL COLOR DE CHRISTINE LADD – FRANKLIN................................................................. 33
FOTOGRAFIA DE COLORS PER DESCOLORACIÓ o FOTO/OXIDACIÓ ............................................ 37
L’ESTRUCTURA DEL CERVELL es del tot determinada pels GENS? .............................................. 37
MICRO/CRONOLOGIA COMPARADA ........................................................................................... 38
VARIACIÓ EN LA PERCEPCIÓ A TRAVÉS DE LA RETINA I ENTRE ELS INDIVIDUS. ......................... 40
VARIACIONS EN LA PERCEPCIÓ DEL COLOR A TRAVÉS DE LA RETINA I DELS INDIVIDUS ............ 43
PRINCIPALS CONNEXIONS SINÒPTIQUES DE CONS I BASTONS ................................................... 47
DEUTERANOMALIA ..................................................................................................................... 49
PROTANOMALIA .......................................................................................................................... 49
SOBRE ELS “GENS” REGULADORS ............................................................................................... 49
BASE FOTO / QUIMICA DE L’EXCITACIÓ ...................................................................................... 50
RESUM DELS ESTUDIS sobre la VITAMINA A ............................................................................... 54
CEGUETAT PELS COLORS ............................................................................................................. 57
MONOCROMATES ....................................................................................................................... 57
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
7
MONOCROMATES DELS BASTONS .............................................................................................. 57
MONOCROMATES DELS CONS .................................................................................................... 57
EL FENOMEN DELS COLORS SUBJECTIUS DE FECHNER – BENHAM ............................................ 58
DESCRIPCIÓ EXPERIMENTADA SOBRE EL SISTEMA DE RECEPCIÓ VISUAL DE LA GRANOTA ....... 59
UNA RETINA BACTERIANA ........................................................................................................... 59
MÈTODE D’HOLONGREN AMB TROQUES DE LLANA ................................................................... 60
TAULA DE DISCROMATOPSIES..................................................................................................... 62
TEORIA DELS GRÀNULS RETINALS DE HECHT .............................................................................. 64
TEORIA POLICROMÀTICA D’HARTRIDGE ..................................................................................... 65
SOBRE EL MECANISME DEL BLAU ............................................................................................... 70
Suggeriments a l’entorn del mecanisme del BLAU – receptor ................................................... 71
SOBRE LA RODOPSINA ................................................................................................................ 74
CEGUESA NOCTURNA .................................................................................................................. 75
BIO/QUIMICA DE LA VISIÓ .......................................................................................................... 76
HERÈNCIA LLIGADA AL SEXE ........................................................................................................ 76
ELS VOLS ESPAIALS I LA VISIÓ ...................................................................................................... 78
SOBRE LA TEORIA DELS COLORS ................................................................................................. 79
FLUCTUACIÓ DE COLOR –COLOR “APARENT” / COLOR “GENUÍ” ............................................... 83
QUAN L’ULL ES PRODUEIX COM SI FOS CEC ALS COLORS ........................................................... 84
ESPECTRE DEL COLOR .................................................................................................................. 85
MAGITOT – AGRUPACIÓ CLÍNICA DELS CASOS DE DALTONISME .............................................. 87
ESTUDIS D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA MEMÒRIA ......................................................................... 89
GENÈTICA DE LA CEGUETAT PELS COLORS .................................................................................. 89
UNA MOL·LÈCULA QUE ES DENOMINA AMINOÀCID .................................................................. 92
EFECTE DE DIRECCIÓ RETINAL ..................................................................................................... 93
EXPERIÈNCIES ELECTRÒNIQUES SOBRE LA VISIÓ ........................................................................ 94
DALTONISME ............................................................................................................................... 96
MECANISME DE FIXACIÓ ............................................................................................................. 96
Mecanisme VISUAL binocular ..................................................................................................... 97
EXPERIÈNCIA DE FOUCAULT (ULL esquerre) ............................................................................... 98
ORDRE experimentat de contrastos de COLORS pel reconeixement de l’objecte sobre el fons
del COLOR respectiu. ................................................................................................................. 104
ACROMATÒPSIA ........................................................................................................................ 108
PIGMENTS DELS CONS INDIVIDUALS......................................................................................... 109
Joan Maurí i Espadaler
8
Algunes propietats de BASTONS I CONS ................................................................................... 110
WEALE: línies per futura recerca ............................................................................................... 111
“CHROMA” – CROMA ................................................................................................................ 111
MUNSELL “System” ................................................................................................................... 111
TEORIA DELS DOS LLOCS ........................................................................................................... 112
PIGMENTS VISUALS ................................................................................................................... 117
PROPORCIÓ DE CONS per cm2 .................................................................................................. 119
EL NOMBRE DE COLORS ESPECTRALS perceptibles .................................................................. 120
A U X I C R O M .......................................................................................................................... 122
NOTES sobre CÈZANNE i els impressionistes ............................................................................ 124
Malaltia d’OGUCHI .................................................................................................................... 128
FOTOTROPISME ......................................................................................................................... 129
FOTOTROPISME ......................................................................................................................... 133
SOBRE LA VISIÓ DELS COLORS ................................................................................................... 135
ACTIVITAT ESPONTÀNIA ............................................................................................................ 137
SUMACIÓ TEMPORAL ................................................................................................................ 137
SOBRE “EL CENTRE ACTIU” DE LES REACCIONS BIOQUÍMIQUES .............................................. 141
L’ENVELLIMENT DE LES CÈL·LULES ............................................................................................ 141
CONTRAST SIMULTANI .............................................................................................................. 142
VISIÓ DELS COLORS ................................................................................................................... 143
CONTRAST SUCCESSIU .............................................................................................................. 143
IMATGES RETINALS ESTABILITZADES ........................................................................................ 143
Sobre els PIGMENTS RETINALS ................................................................................................. 146
RENOVAMENT DE LES CÈL·LULES SENSORIALS ......................................................................... 146
DESCÀRREGUES DEL NERVI ÒPTIC ............................................................................................ 146
CONTRA FOLLIA, VITAMINES A DOSIS ELEVADES ...................................................................... 148
SERENDIPITAT............................................................................................................................ 149
DE LA LLUM ............................................................................................................................... 150
DELS COLORS ............................................................................................................................. 151
TEORIES DE LA VISIÓ DELS COLORS ........................................................................................... 152
INFLUÈNCIA DEL Ph ................................................................................................................... 153
MONOCROMATES DELS BASTONS ............................................................................................ 154
MONOCROMATES DELS CONS .................................................................................................. 154
NISTAGME FISIOLÒGIC .............................................................................................................. 156
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
9
EFECTES DE LA LLUMINOSITAT CIRCUMDANT .......................................................................... 159
FENOMEN DE PURKINGE ........................................................................................................... 159
TEORIA DE LES 3 SUBSTÀNCIES INTEGRADES EN UN SOL CON ................................................. 160
TEORIA DELS 3 CONS CONTENINT CADASCÚ UNA SUBSTÀNCIA ESPECÍFICA. .......................... 160
DE FONISMES I FOTISMES ......................................................................................................... 162
CONTRAST SIMULTANI i CONTRAST SUCCESSIU ....................................................................... 164
De la SATURACIÓ del COLOR ..................................................................................................... 165
La MÀCULA ................................................................................................................................ 167
De la senyal del COLOR ............................................................................................................. 169
Teoria química de la VISIÓ del COLOR ...................................................................................... 171
Experiències de FOUCAULT ....................................................................................................... 172
Teories de M. SCHULTZE ........................................................................................................... 173
ENUCLEACIÓ .............................................................................................................................. 179
Barreja SUBSTRACTIVA .............................................................................................................. 179
EXPERIÈNCIA (RAYLEIGH) ......................................................................................................... 181
ZONA DE LA FÒVEA lútea (“fosseta blanca) (lletosa) de DINTRE a FORA. ................................ 182
DISCROMATOPSIA – de “DIS” - CROMA - OPSIA - VISIÓ ...................................................... 187
EXCITACIÓ DE LA RETINA........................................................................................................... 188
TÈCNICA, ESTUDI DELS “UMBRALS” .......................................................................................... 189
“SUBDIVISIÓ de L’ESTÍMUL LLUMINÓS” ................................................................................... 189
-CEREBEL- (APARELL RECEPTIU) ................................................................................................ 191
-RETINA - (APARELL PERCEPTIU) ............................................................................................. 192
CAROTENO = (del llatí “CAROTA”)............................................................................................. 193
GRADACIÓ D’INTENSITATS ........................................................................................................ 194
ESPECTRE FOTÒPIC / ESCOTÒPIC ............................................................................................ 195
MIOSI (efecte de contracció – contràctil) ................................................................................ 197
Classificació de Von KRIES, derivats de la teoria YOUNG – HELMHOLTZ, existència de tres
FOTORECEPTORS. ...................................................................................................................... 198
CONDICIONS EXIGIDES per a la “VISUALITZACIÓ CEREBRAL” dels “efectes LLUMINOSOS” –
luminància. ................................................................................................................................ 199
CONDICIONS EXIGIBLES per a la “VISUALITZACIÓ CEREBRAL” dels “efectes CROMÀTICS” –
CROMINÀNCIA. ......................................................................................................................... 199
A P U N T S D ’a n t e c e d e n t s c i e n t í f i c s F I S I O - Q U Í M I C A d e l a V I S
I Ó .............................................................................................................................................. 204
W. A. H. RUSHTON – FOTOQUÍMICA de la VISIÓ ...................................................................... 205
Joan Maurí i Espadaler
10
ACTIVITAT ELÈCTRICA DE LA RETINA ......................................................................................... 210
L’ELECTRICITAT MENYS CARA DEL MÓN ................................................................................... 215
NISTAGME ................................................................................................................................. 219
PATOLÒGIC ................................................................................................................................ 219
HEMERALOPIA ........................................................................................................................... 219
NICTALOPIA ............................................................................................................................... 219
LLEIS DE REACCIONS FOTOQUÍMIQUES .................................................................................... 223
Límits de l’INFRAROIG ............................................................................................................... 223
Límits de l’ULTRAVIOLETA ......................................................................................................... 223
METALLS FOTOSENSIBLES A LA LLUM. ...................................................................................... 224
TEORIA DE YOUNG-HELMHOLTZ ............................................................................................... 225
A P U N T S s o b r e F Í S I C A d e l s C O L O R S .................................................. 228
Barreges additives segons ELMOLTZ ......................................................................................... 232
GAMMA ..................................................................................................................................... 235
MATÍS –MATISOS – (mixtió) d’un COLOR, les modificacions que experimenta per l’ADDICIÓ
d’un altre COLOR que el canvia sense “embrutar-lo”. .............................................................. 235
GAMMA REBAIXADA ................................................................................................................. 235
QUALITATS DEL COLOR ............................................................................................................. 237
PROPIETATS I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTÍMUL LLUMINÓS ................................................... 237
Mecanisme del nervi ÒPTIC ...................................................................................................... 242
Monocromatisme amb BASTONETS .......................................................................................... 242
E S T U D I S d e l C O L O R .................................................................................................. 245
RELATIVITAT ESCOTÒPICA – FOTOCÒPICA proporcional de l’ESPECTRE lluminós ................... 248
MESURES DE COLOR per WRIGHT i GOILD ................................................................................ 250
FISIOLOGIA DE LA VISIÓ - INFORMACIÓ GRÀFICA ................................................................... 251
ELS PIGMENTS VISUALS ............................................................................................................. 254
BIOFÍSICA – ELS PIGMENTS CLOROFÍL·LICS SEMI/CONDUCTORS ............................................. 256
ESTUDI de LATÈNCIA segons CHARPENTIER.............................................................................. 259
CIANINA ..................................................................................................................................... 263
Els tres “PROCESSOS” electró/RETINAL de RAGNAR GRANIT; un cop estimulada la RETINA
d’experimentació. ..................................................................................................................... 266
CICLE DE LA VIDA segons ARISTÒTIL ................................................................................... 267
RESUM D’ALGUNES DE LES PRINCIPALS VIES DEL METABOLISME ............................................ 268
MOLÈCULES BÀSIQUES DE LA BIOQUÍMICA i llur composició. ................................................. 269
SISTEMA “ ENLLAÇ IÒNIC” .................................................................................................. 269
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
11
Del MECANISME de les REACCIONS bioquímiques ................................................................... 270
ÀCID – (QUÍMICA FÍSICA)........................................................................................................... 270
BASE .......................................................................................................................................... 270
SALS ........................................................................................................................................... 270
ELS BASTONETS EN LA RETINA CENTRAL .................................................................................. 274
ELS CONS EN LA REGIÓ FOVEAL ................................................................................................ 274
INVESTIGACIONS realitzades pel professor ETIENNE WOLFF .................................................. 276
CONCENTRACIÓ de IONS HIDROGEN ........................................................................................ 279
SUBSTRAT DE PEL·LÍCULA DE FOTOGRAFIA - COLOR ............................................................. 281
SUBSTRAT de PEL·LÍCULA DE FOTOGRAFIA - INFRAROJA (procediment SOSTRACTIU) ......... 281
REVELAT MONOCROM .............................................................................................................. 284
COEFICIENTS D’EXPOSICIÓ TRICOLOR ....................................................................................... 288
ESTUDI DE LES PROPORCIONS QUANTITATIVES (DELS CONS) que poden determinar la FOTO
PERCEPCIÓ (ESQUEMES) .......................................................................................................... 289
FOTORECEPTORS DE LA RETINA ................................................................................................ 294
ESTUDI HIPÒTESI DE LES PROPORCIONS QUANTITATIVES DELS CONS Que poden integrar la
FOTOPERCEPCIÓ de la FÒVEA Clis. ............................................................................................. 297
PROPORCIÓ FOTO PERCEPTORS SOBRE UN TOTAL DE ............................................................. 299
DISTRIBUCIÓ FOTO PERCEPTORS ......................................................................................... 300
DISTRIBUCIÓ ZÒNICA ................................................................................................................ 300
ESTUDIS D’ESPECTROCROMIA SÍNTESI TRICROMÀTICA ........................................................... 303
SÍNTESI TRICROMÀTICA............................................................................................................. 304
COMPONENTS TRICROMÀTICS de MAXWELL ................................................................. 307
CINÈTICA D’ACTIVITAT VISUAL EN LA SÍNTESI TRICROMÀTICA ................................................. 308
COMPUTS DE CROMATICITAT (VISIÓ) “DEUTERANOMALIA” ................................................... 328
% COMPUT DE CROMATICITAT VISIÓ – PROTOTIPUS NORMAL ............................................... 330
% COMPUTS DE CROMATICITAT VISIÓ “PROTANÒMALA” ....................................................... 331
GRÀFICS DE SENSIBILITAT VISUAL –CROMATICITAT ................................................................. 333
“VEURE-HI PER L’ESQUENA” ..................................................................................................... 338
HISTORIA DE LA SISTEMÁTICA DEL COLOR ............................................................................... 350
ESTUDIS MÉS RECENTS SOBRE ELS COMPONENTS TRICROMÀTICS DEL COLOR ...................... 351
Joan Maurí i Espadaler
12
L’ELECTRO / RATINO / GRAMA (E. R. G)
L’any 1849, DUBOIS – REYMOND va descobrir l’existència d’una diferència de potencial entre la còrnia
(ELECTRO/POSITIVA) i el fons de l’ull (ELECTRO/NEGATIU). L’any 1865 HOLMGREEN va observar que
el POTENCIAL de repòs ocular s’invertia per efecte de la LLUM. L’any 1903 GOTCH va registrar el
fenomen amb un GALVANÒMETRE CAPILAR i l’any 1908, EINTHOVEN va utilitzar el GALVANÒMETRE
DE CORDA. L’any 1933, les tècniques OSCIL·LOGRÀFIQUES i d’ampliació ELECTRÒNICA permeteren
a GRANIT inscriure l’E.R.G. HUMÀ.
Les capes externes de la RETINA són ELECTRO / NEGATIVES respecte de les internes que són
ELECTRO / POSITIVES . La CÒRNIA rep ELECTRO / POSITIVITAT i la regió PERIOCULAR, l’ELECTRO
/ NEGATIVITAT.
L’E.R.G. consisteix en el registre, en la superfície CORNIAL de la despolarització RETINAL davant un
estímul lluminós.
L’ELECTRODE actiu de cristall especial es posa en contacte amb la CÒRNIA; l’ELECTRODE neutre es
col·loca en la proximitat de l’angle parpeller extern.. Els dos ELECTRODES estan units a un dispositiu de
tipus ENCEFALOGRÀFIC.
En l’obscuritat s’uneixen novament ja que, la reacció de:
PROTEÏNA més RETINENO dóna PÚRPURA, essent una reacció exotèrmica que tendeix a reconstruir
RODOPSINA. En l’altre sentit, el fenomen no és pas possible sense el concurs de la LLUM.
La reacció lenta posa en joc la VITAMINA A, és a dir, l’ALCOHOL del qual el RETINENO és l’ADHELID.
De tothom és sabut que un dels símptomes més característics de l’AVITAMINOSI A, són els transtorns del
sentit lluminós.
.... de les experiències realitzades per diferents autors sobre el mecanisme visual, hom sap certament que
en descomposar-se la PÚRPURA visual donarà TRANS/RETINENO quan una mol·lècula d’aquella
absorbeixi la LLUM i es divideixi en PROTEÏNA i RETINENO, però aquests no podran donar PÚRPURA.
Aquest fet és una garantia aportada per la naturalesa, perquè la PÚRPURA no es regeneri quan ha estat
alliberada. Es precisa curt temps per tal que el TRANS-RETINENO es converteixi en CIS/RETINENO, la
qual cosa és possible en particular per l’acció d’una llum feble en el GROC-TARONJA, en el costat de les
ONES LLARGUES.
Això explicaria un fenòmen que durant llarg temps s’ha presentat com a molt estrany, i que és el fet que
l’ADAPTACIÓ A l’OBSCURITAT és afavorida, si de temps en temps, el subjecte es troba sotmès a febles
il·luminacions GROGUES i TARONJADES; essent probable que aquestes il·luminacions dèbils afavoreixin
la marxa de l’ADAPTACIÓ i que tinguin com a fi en la RETINA el de permetre la transformació del TRANS
en CIS/RETINENO i acceleri la regeneració de la PÚRPURA. D’altra banda, en l’organisme i, en especial,
en el fluix SANGUNI han d’existir mecanismes que assegurin la TRANSFORMACIÓ de TRANS en
CIS/RETINENO.
En la BIOQUÍMICA de la visió diürna SEMBLA ésser que també la VITAMINA A o substància similar, hi
juga un importantíssim paper, ja que en l’avitaminosi A, la VISIÓ diürna es troba afectada paral·lelament a
la VISIÓ crepuscular com ho ha demostrat WALD, entre altres investigadors.
En el “fundus FÒVEA”, segons aquesta FISIOLOGIA, hi fa constar el nombre de 30.000 a 40.000 CONS,
exclusivament.
Les mesures d’aquests: de
70 a 85 m. de llargària per 2 a 2,5 m. d’amplada
En els bordons de la FÒVEA, els CONS prenen una morfologia més grossa i disminuïda de llargària,
simultàniament; apareixen els BASTONETS i el nombre d’aquests a mesura que ens apartem cap a la
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
13
perifèria de la RETINA van augmentant de nombre, a l’inrevés dels CONS, si bé aquests, segons l’attor,
arriben a trobar-se esclarissadament fins a ben prop de l’”ORA SERRATA”.
Segons el mateix autor, les xibres totals de RECEPTORS, donen les següents:
130.000.000 de BASTONETS
i 7.000.000 de CONS
TRATADO DE FISIOLOGIA.
Ed. TORAY/MASON – PARIS
Edic. ESPANYOLA – BARCELONA 1970
Joan Maurí i Espadaler
14
L’estimulació RETINAL s’efectua amb una il·luminació BLANCA EXTREMADAMENT BREU (flash) de 200
LUX obtinguda, per exemple, amb TUB de XERÓ.
En repòs, existeix un potencial d’alguns M/volts; la il·luminació produeix una DESPOLARITZACIÓ lenta i
gradual de les cêl·lules RETINALS, expressió física de la seva activitat fisiològica.
S’ha de fer la distinció entre 2 TIPUS d’ERG en l’home; l’ERG-estàtic, recollit en l RETINA adaptada a la
LLUM i l’ERG-dinàmic, obtingut en l RETINA adaptada en l’OBSCURITAT.
Extret del TRACTAT DE FISIOLOGIA d’HERMANN i CIER.
D’acord a WALD, la RODOPSINA és una proteïna conjugada que, en descolorir-se, s’escindeix en una
proteïna anomenada OPSINA, i un CAROTENOIDE anomenat RETINENO.
MORTON i els seus col·legues van demostrar que el RETINENO és VITAMINA A – ALDEHID. Aquestes
relacions poden ser il·lustrades de la manera següent:
RODOPSINA ------------- OPSINA + RETINENO (VITAMINA A – ALDEHID)
|
\/
VITAMINA A
La nova fórmula de RETINENO a expenses de la VITAMINA A, requereix una OXIDACIÓ del grup
ALCOHÒLIC TERMENAL. La reacció és reversible i està catalitzada per una DESHIDROGENASA
(reductora del RETINENO) amb participació de D.P.N.
Les evidències recollides per Mc NICHOL (1964) en la RETINA de la CAPA DAURADA, foren igualment
convincents. Aquest autor, que també utilitza tècniques FOTOMÈTRIQUES, va poder determinar els
ESPECTRES d’absorció de més de 100 CONS INDIVIDUALS, demostrant que aquests podien
enquadrar-se juntament en 3 grups, els màxims d’absorció dels quals es situaven a nivell dels 455, 530 i
625 m/m.
Tenint com a cert que la CAPA DAURADA és capaç de percebre el COLOR, aquesta evidència aporta
fonaments sòlids a la TEORIA TRICROMÀTICA de la VISIÓ DELS COLORS. Aquestes troballes indiquen,
a més a més, que la manera d’excitar-se els CONS és semblantmengt a la forma d’efectuar-se els
BASTONS, amb un PIGMENT que es descolora en el RECEPTOR en presència de L’ESTÍMUL
ADEQUAT.
De la pàgina 98 de FISIOLOGIA d’EUDALD ED. SELRURT.
EDIT. ATENEU – 1969
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
15
L’ESTRUCTURA QUÍMICA DEL RETINENO, determinada per NORTON l’any 1944, sembla provar que
és l’ALDEHID de l’ALCOHOL ORGÀNIC de la VITAMINA A.
La síntesi de la VITAMINA A i el RETINENO ha estat portada a terme, motiu pel qual ja no és cap
hipòtesi, la similitud d’ambdues substàncies. El RETINENO resultant del blanquejament de La
RODOPSINA es redueix a VITAMINA A gràcies a la presència d’un ENZIM (ALCOHOL
d’HIDROGENASA) actuant simultàniament amb un altre ENZIM, denominat per a aquesta comesa,
COZYMASA o R.P.N.
Aquest R.P.N. introdueix en la química VISUAL una segona VITAMINA, la NICOTINAMIDA o factor
ANTIPEL·LAGRA del COMPLEX B, essent-ne el seu paper en la retina, el d’ajudar a la regeneració de la
VITAMINA A.
Els CAROTENOIDE de la IODOPSINA són idèntics als de la RODOPSINA; és l’OPSINA la que els
diferencia.
EALD, que és l’autor que millor ha estudiat els PIGMENTS VISUALS, designa l’OPSINA dels CONS amb
la denominació de FOTOPSINA, per tal de distingir-la de la dels BASTONS que, com s’ha assenyalat en
un altre lloc, es designa amb la denominació d’ESCOTOPSINA. A l’actualitat, es suposa que la
PÚRPURA VISUAL és el resultat de la unió d’una molècula d’una PROTEÏNA anomenada OPSINA amb
el RETINENO. L’acció de la LLUM consisteix en trencar aquesta unió i alliberar l’OPSINA per una banda i
el RETINENO per l’altra. El RETINENO seria el CROMÒFOR, és a dir, el COS que aporta les propietats
COLORANTS de la PÚRPURA.
WALD ha descrit, fins al present, els PIGMENTS VISUALS, considerant-los sota l’aspecte dels seus
components CAROTENOIDES, però realment les seves propietats depenen principalment de les
OPSINES. Als CAROTENOIDES són degudes a la seva COLORACIÓ i FOTOSENSIBILITAT, però totes
les restants propietats del PIGMENT VISUAL són degudes a la seva naturalesa PROTEÍNICA.
Extret de FISIOLOGIA APLICADA
Del OSO – LYLE. Edic. TORAY/1961
Trad. E. GIL del RIO
De FISIOLOGIA MÉDICA – B HOOSSAY – 1969 – pàg. 1244:
En la màcula LUTIA de l’home i dels SIMIS SUPERIORS hi ha un PIGMENT GROC, repartit en totes les
capes de la RETINA del qual deriva el nom de la regió. Compleix un servei de FILTRE que elimina el
BLAU i el VIOLAT de l’ESPECTRE, corregint l’aberració CROMÀTICA. Aquest PIGMENT pertany al grup
químic de XANTÒFIL·LA i és anàleg al que es troba en molts vegetals i en els TEGUMENTS dels
CRUSTACIS.
En la capa PIGMENTÀRIA d’alguns peixos, hi ha gran quantitat de RIBOFLAVINA, groc-verdós i llimó;
també es troba en la RETINA dels mamífers com a DI/NUCLEOTID d’ADENINA – RIBOFLAVINA, que és
un CO/ENZIM OXIDATIU.
La LLUM no la modifica i es desconeix el seu paper.
Joan Maurí i Espadaler
16
Teoria d’AERING
La sensació del COLOR depèn de la DESCOMPOSICIÓ I RESTITUCIÓ de la substància VISUAL:
La EXCITACIÓ/DESCOMPOSICIÓ produeix el ROIG, el GROC i el BLANC.
La RESTITUCIÓ/DESEXCITACIÓ produeix el VERD, el BLAU i el NEGRE.
Teoria de LADD – FRANKLIN:
Les SUBSTÀNCIES ESTIMULANTS del ROIG, VERD i BLAU són posades en llibertat en els terminals
nerviosos d’una molècula FOTOSENSIBLE complexa, per ones lluminoses adequades.
Llei de WEBER – FECHNER
“A mesura que augmenta l’estímul en progresió GEOMÈTRICA, la sensació VISUAL augmenta en
progressió ARITMÈTICA”.
Investigacions posteriors van demostrar que la relació esplendor “LUMINANCIA” no segueix una equació
logarítmica, llevat durant un interval petit i que la naturalesa de la funció depèn del nivell d’adaptació de
l’ULL, la durada de l’estímul, l’àrea i la porció de la RETINA estimulades i la magnitud i la distribució de
l’estimulació simultània d’altres zones de l RETINA.
Edit. OMEGA – De la FOTOGRAFIA, sus materiales y procedimientos.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
17
El tractament de la CEGUESA NOCTURNA, amb fetge, es troba registrat en un “PAPIR EGIPCI” d’uns
1.500 anys a.C. –HIPOCRATES, el pare de la medicina- 460-357 a.C., conegué ja la CEGUESA
NOCTURNA i la seva guarició, valent-se de l’administració de FETGE DE BOU.
De FISIOLOGIA APLICADA al OSO
De la saturació
Es defineix com: “AQUELL ATRIBUT de tots els COLORS que produeix un matís: que determina el seu
GRAU de DIFERÈNCIA respecte d’un GRIS de la mateixa BRILLANTOR”
nombre de COLORS discriminables segons aquest autor: 128
De FUNDAMENTOS DE PSICOLOGIA
Frank A. GELDART
Pàg. 1344 – de DISIOLOGIA HUMANA – DAUSON EGGLETON – 1968
“Segons GRANIT, la corba de l’efecte dominador seria el resultat de la resposta NEURO/ELÈCTRICA en
la qual hi estarien integrades les respostes de tots els MODULADORS”. Aquesta hipòtesi del receptor
MÚLTIPLE o TEORIA POLICROMÀTICA com s’ha denominat no està pas en contradicció amb la base
TRICROMÀTICA de la VISIÓ, revelades per les experiències de les barreges del COLOR
((*)FOTOGRAFIA-CINEMA, TV en COLOR).
La TRICROMATICITAT, podria significar simplement que les activitats en les tres regions, ROIG, VERD I
BLAU estan enllaçades NEUROLÒGICAMENT.
(*) AFEGIT MEU
Extret de FISIOLOGIA APLICADA
l. OSO – LYLE –
Edit. TORAY, S.A. – 1964
Trad. E. GIL DEL RIO - BARCELONA
Joan Maurí i Espadaler
18
Teoria de GRANIT
Segons aquest autor la RETINA està dividida en UNITATS RECEPTORES.
Cadascuna d’aquestes unitats està formada per un conjunt de CONS I BASTONS que es troben en
relació amb una sola o amb diferents cèl·lules GANGLIONARS que sincronitzen les seves descàrregues.
Aquestes unitats receptores es divideixen en DOMINADORES I MODULADORES.
Les DOMINADORES, molt abundoses (el 95%), posseeixen una àmplia sensibilitat ESPECTRAL, podent
ser considerades com els agents de la sensibilitat lluminosa. Les altres unitats, és a dir, moduladores,
tenen una sensibilitat selectiva, podent ser considerades com les de la selectivitat cromàtica. De les
unitats moduladores n’existeix una gran varietat, però poden agrupar-se en TRES TIPUS PRINCIPALS.
El fet que les unitats moduladores puguin agrupar-se en TRES TIPUS PRINCIPALS, sembla en certa
manera voler confirmar la TEORIA de YOUNG però, d’altra banda, també presenta una sèrie de dificultats
que fan que aquestA TEORIA disti molt de poder explicar el difícil problema de la visió de la VISIÓ DEL
COLOR.
De FISIOLOGIA APLICADA de OSO-LYLE.
Sobre el NERVI ÒPTIC (del T. De FISIOLOGIA – HERMANN – J.F. CIer)
Els cilindres-eixos de les cèlules GANGLIONARS es reuneixen en ell per tal d’arribar al cos GENICULAT
LATERAL. Junt a ell, es troben les fibres centrífugues destinades a la RETINA, procedents de la formació
reticular. En efecte, l’estimulació del NERVI ÒPTIC l’augmenta. Es tracta d’un mecanisme regulador de la
sensibilitat retinal, probablement en relació amb els estats de VIGÍLIA i de SOMNI.
El NERVI ÒPTIC és recorregut contínuament per impulsos, el nombre dels quals, de moment, és sempre
major durant la il·luminació que en absència d’estímuls lluminosos. La resposta de les fibres òptiques
aïllades enfront de la llum, permet de classificar-les en TRES GRUPS DISTINTS.
PRIMER – Augment del nombre de missatges al principi de la il·luminació (efecte ON); persistència
atenuada d’aquest augment durant la il·luminació (ADAPTACIÓ); absència d’efecte OFF.
SEGON – Efectes “ON” i “OFF” al principi i al final de la il·luminació, durant la qual persisteix un zugment
moderat dels impulsos.
TERCER – Abolició dels missatges durant tot el temps de la Il·luminació; efecte OFF en acabar aquest; en
dit cas, es tracta d’una inhibició a la qual ja hem al·ludit abans (pàg. 339). Aquest comportament
ELECTROFISIOLÒGIC de les fibres del NERVI ÒPTIC és sensiblement el mateix que el de les cèl·lules
receptores del CÒRTEX VISUAL.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
19
KUFFLER demostrà que les cèl·lules ganglionars de la RETINA modifiquen el seu ritme de descàrrega, el
que posseeixen en repòs, quan és il·luminada una petitíssima zona de disposició circular de la superfísie
retinal.
I mentre unes cêl·lules ganglionars posseeixen un “camp receptiu” que il·luminades augmenten el seu
ritme de descàrrega, rodejat per un cercle major que, en al·luminar-lo, disminueix tal descàrrega
(augmentant, en canvi, en retirar la llum), en altres cèl·lules succeeix el contrati, estant situat al centre el
camp respon negativament i al seu voltant la “zona POSITIVA” – KUFFLER denominà en “ON” a la
positiva i resposta en “OFF” a la negativa, CÈL·LULES GANGLIONÀRIES de centre receptiu “ON” a les
que tenen zona POSITIVA – en el centre del seu camp i cèl·lules de CENTRE RECEPTIU “OFF” a les
altres.
De NEUROLOGIA FUNDAMENTAL, 2ª edic. L. BORDAS BARRAQUÉ
SISTEMA ENZIMÀTIC
Grup prostètic – CO/ENZIM – GRUP ACTIU, també anomenat dels ENZIMS conjugals i tenen caràcter
LLEUGERAMENT CATALÍTIC.
Grup o porció PROTEÍNICA – APO/ENZIM essencial per l’activitat completa dels ENZIMS –
indispensables en realitat.
Sense la intervenció precisa de l’APO/ENZIM amb el seu corresponent CO/ENZIM no es poden produir
les catàlisis ESPECÍFIQUES.
D’altra banda, molts dels CO/ENZIMS poden combinar-se indiferentment amb varis APO/ENZIMS.
Així doncs, la distinció entre els grups prostètics i CO/ENZIMS és quantitativa i no QUALITATIVA i guarda
relació amb la magnitud de la constant d’EQUILIBRI que denota la DISSOCIACIÓ del grup menor de la
porció PROTEÍNICA de l’ENZIM.
Sovint s’anomena APO/ENZIMA a la porció proteínica del sistema, que es converteix en HOLO/ENZIMA
en combinar-se amb la CO/ENZIM.
De QUÍMICA Y FUNCIÓN DE LAS PROTEINAS – F. HAUROWITZ – 1969
Joan Maurí i Espadaler
20
Superfície llum de dia TUNGSTÈ
Difusora BLANCA 0,80 0,80
ROJA (PÚRPURA) 0,16 0,23
ROJA (obscura) 0,14 0,22
ROJA 0,21 0,31
TARONJADA 0,38 0,48
GROGA 0,60 0,65
GROGA – VERDA 0,46 0,42
VERDA – saturada 0,32 0,24
BLAVA 0,23 0,17
VIOLETA (PÚRPURA) 0,14 0,12
De la pàgina 294 – taula 19/1 edit. OMEGA – 1958
DE LA FOTOGRAFIA SUS MATERIALES Y PROCEDIMIENTOS
AMIBOÏDISME: Moviment transmissor d’ENERGIA NERVIOSA in crescendo. TERME BIOQUÍMIC usat
per OTTO LEVI
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
21
Les dissolucions de RODOPSINA, blanquejada per la LLUM, també es regeneren en l’obscuritat, però
l’amplitud de la regeneració depèn de la LONGITUD D’ONA de la LLUM descolorant. La LLUM DE
LONGITUD D’ONA curtes (VIOLETA) permet més regeració que la de LONGITUD D’ONA més llargues
(GROC-ROIG).
....A la RETINA correspon la VELOCITAT MÉS ELEVADA QUE ES CONEIX DE CONSUM D’OXIGEN de
qualsevol teixit del cos, per unitat de pes i una ELEVADA GLUCÒSILI AERÒBICA. La RETINA és
essencialment un plexe de sinapsi i, com qualsevol teixit nerviós, conté ACELTILCOLINA i ESTERASA i
ACETILASA de COLINA.
De PRINCIPIOS DE BIOQUÍMICA O. 1959 – T. 1964 – EDITORIAL AGUILAR
Joan Maurí i Espadaler
22
FOTOQUIMICA DE LA VISIÓ
La LLUM que incideix sobre la RETINA és absorbida i arriba a transformar-se en una altra forma
d’ENERGIA possiblement química. Les substàncies que absorbeixen LLUM són, per definició,
PIGMENTS, i els fenòmens inicials de la VISIÓ estan relacionats amb els PIGMENTS de la RETINA que
absorbeixen la LLUM. S’ha suposat que: 3 etapes QUÍMIQUES com a mínim, queden implicades en
l’estímul VISUAL precís:
I.- UNA REACCIÓ FOTOQUÍMICA en la qual un PIGMENT absorbeix LLUM i és, en certa manera, alterat
per ella.
II.- UN SEGON PROCÉS QUÍMIC, INDEPENDENT de la LLUM, en el qual els FOTO/PRODUCTES
primaris del procés (I) inicien d’alguna manera un procés nerviós, i
III.- UN PROCÉS QUÍMIC, també independent de la LLUM, en el qual és regenerat el PIGMENT a partir
de (I) o d’altres SUBSTÀNCIES.
Una vegada que s’inicia l’impuls NERVIÓS, el procés s’assembla, possiblement, a d’altres PROCESSOS
sensorials. Degut especialment als esforços d’HECHT i els seus col·laboradors, es va donar a aquestes
idees una formulació CINÈTICA i es va demostrar que moltes de les DADES QUANTITATIVES
FISIOLÒGIQUES, de la VISIÓ HUMANA i ANIMAL, poden ésser explicades sobre la base de l’anterior
hipòtesi. Allò que aquestes reaccions postulades, tinguin un fonament QUÍMIC, ha estat demostrat per
investigacions del PIGMENT sensible a la LLUM, RODOPSINA.
De PRINCIPIOS DE BIOQUÍMICA
Trad. Edic. 1964 –
ORIGINAL USA – 1959
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
23
RODOPSINA
Els BASTONETS contenen RODOPSINA o PÚRPURA visual. Aquesta substància va ser descoberta per
Franz BOLL l’any 1877, qui va observar que la RETINA de les granotes té un color de rosa que es
descoloreix per exposició a la llum.
L’any següent (1878) KÜHNE va extreure amb èxit el pigment mitjançant una dissolució de
GLICOCOL·LA sòdic.
La RODOPSINA és una proteïna insoluble en l’aigua, però soluble en dissolucions aquoses de
detergents, com:
SALS BILIARS, DIGITONA, SAPONINA i OLEAT SÒDIC.
És TERMOLÀBIL i s’altera molt fàcilment per molts dels reactius que alteren les proteïnes, tals com:
ACETONA, ETANOL, ÀCIDS FORTS i ALCALINS.
El punt ISOELÈCTRIC està pròxim a pH 4.5 i el pes molecular aproximat és 40.000.
Sembla ser que la VISIÓ dels BASTONS està íntimament lligada a l’absorció de la PÚRPURA VISUAL i
que la VISIÓ està lligada a la presència d’aquesta substància FOTOQUÍMICA en els BASTONS. La
manera segons com aquesta substància s’acumula es produeix i desapareix és, per tant, essencial.
Existeixen dos mecanismes FISIOLÒGICS d’adaptació: Un mecanisme ràpid que dura uns minuts (10
com a màxim) i un mecanisme lent que pot durar de ½ a 1 hora. Això fa suposar que la PÚRPURA es pot
reconstruir en els BASTONS a partir de dos processos diferents: un de ràpid i un altre de lent.
(*) El 1870 – KÜHNE tenia ja idees extremadament avançades sobre la qüestió. Havent donat als dos
mecanismes anteriors les denominacions de: ANAGÈNESI i NEOGÈNESI. A l’actualitat es suposa que
l’ANAGÈNESI, és a dir, la reconstrucció ràpida de la PÚRPURA és simplement la reacció en el sentit
invers del de la seva DESAPARICIÓ. La PÚRPURA RETINAL resulta de la unió d’una proteïna i el
RETINENO; aquesta unió és destruïda o modificada per l’absorció d’un QUANTUM de LLUM.
(*) El 1878 segons – T. FISIOLOGIA de A. HERMANN i CIER.
I.- Des del punt de vista de la FISIOLOGIA de la VISIÓ, és molt interessant de saber de quin a manera el
RETINENO alliberat per la PÚRPURA V. És capaç de produir l’IMPULS NERVIÓS.
Sembla ser que l’influx NERVIÓS no és certament una acció FÀRMACO/DINÀMICA, ja que el RETINENO
actua sobre les cèl·lules on és alliberat.
TANSLEY ha emès la teoria de que el RETINENO devia tenir un INTERMEDIARI ELÈCTRIC, ja que el pH
de la PÚRPURA canvia d’una manera molt neta en el moment que és descolorida. Darreramentg WALD
ha demostrat que els canvis del pH estaven lligats a l’alliberació dels IONS SULFHÍDRICS i que el canvi
de les propietats elèctriques tenia per resultat l’origen de l’excitació. De tots és conegut el fet que
qualsevol cèl·lula nerviosa és directament sensible a les variacions de potencial.
II.- És molt possible que l’acció de la LLUM sobre la PÚRPURA sigui la següent: La PÚRPURA està en
cert estat d’equilibri elèctric, l’absorció d’un QUANTUM (un sol QUANTUM !) d’energia per molècula de
PÚRPURA produeix una alliberació d’aquests IONS SULFHÍDRICS, els quals asseguren aquesta mena
d’unió entre la PROTEÏNA-OPSINA i el RETINENO-CITO-CROM – pigment i el desequilibri elèctric que en
resulta, és capaç d’originar l’influix NERVIÓS en els BASTONETS.
De FISIOLOGIA APLICADA de OSO – LYLE –
Edit. TORAY – 1961
Trad. E. GIL del RIO
Joan Maurí i Espadaler
24
La SENSIBILITAT ESPECTRAL de la CONO/VISIÓ HUMANA és màxima a 555 mm., la qual cosa indica
que el PIGMENT FOTO/SENSIBLE del CON difereix de la RODOPSINA trobada en els BASTONETS.
A causa de l’alta llinda VISUAL de la CONO/VISIÓ de 50 a 100 vegades més elevat que el dels
BATSONETS, pot anticipar-se que els PIGMENTS dels CONS estan presents en petites quantitats.
L’aïllament d’aquests PIGMENTS pot complicar-se també per la gran quantitat de RODOPSINA que
existeix en els BASTONETS.
En 1937, WALD va demostrat que extractes digitònics de RETINA de GALLINA (que estan compostos
exclusivament de CONS) no solament contenen RODOPSINA sino també una substància amb un
ESPECTRE d’absorció que es correspon bé amb l’ESPECTRE de sensibilitat VISUAL de la FÒVEA.
Aquest PIGMENT, la IODOPSINA, té un ESPECTRE d’absorció amb un màxim a 555 mm., conté
RETINENO, però posseeix una OPSINA que difereix de la corresponent als BASTONETS.
Cap altre PIGMENT no ha estat fins al dia d’avui, trobat en els CONS de mamífers i la base molecular per
la VISIÓ CROMÀTICA roman encara desconeguda – (1937-1970)
Extret de “PRINCIPIOS DE BIOQUÍMICA”
L’acció de la LLUM s’inicia en la RODOPSINA o PÚRPURA VISUAL continguda en els SEGMENTS
externs dels BASTONETS, una cadena de reaccions que a través de la PRE/LUMI/RODOPSINA, la
LUMI/RODOPSINA, la META/RODOPSINA, el RETINENO i la VITAMINA A, condueix a l’ESTER de
VITAMINA A. En la foscor, el procés de regeració de la RODOPSINA comença en l’ESTER de VITAMINA
A, que es transforma en VITAMINA A i llavors en RETINENO i RODOPSINA.
LES CÈL·LULES EPITELIALS PIGMENTADES actuen com a CENTRE D’EMMAGATZEMAMENT de la
VITAMINA A i també intervenen en l’ESTERIFICACIÓ de la VITAMINA A.
LA FUNCIÓ DE LES CÈL·LULES PIGMENTÀRIES és la renovació de la PÚRPURA VISUAL dels
SEGMENTS externs dels BASTONETS després de la DECOLORACIÓ PRODUÏDA PER L’EXPOSICIÓ A
LA LLUM. La VITAMINA A és necessària per a la formació de la PÚRPURA VISUAL.
De MANUAL DE ENFERMEDADES de los Osos
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
25
Joan Maurí i Espadaler
26
L’any 1853 GRASSMAN va anunciar que la INTENSITAT TOTAL de la mescla és la suma de les
INTENSITATS de les LLUMS mesclades.
ABNEY (1913) declarava haver prov at que “PER REPETITS MESURATGES de la LLUMINOSITAT
mesclada, aquesta és igual a la suma de les impressions de cadascun dels components”.
NEWHALL (1940) fent proves amb observadors del COLOR, va trobar que els menys destres en la
igualació de COLORS, tendien a jutjar les mostres CROMÀTIQUES com a més clares que les
ACROMÀTIQUES que havien d’igualar, donades unes condicions de LUMINÀNCIA iguals per a les dues
mostres a comparar.
Anàlegs resultats van trobar WHITE VICKERSTAFF i WATERS (1943) utilitzant per a les proves, tant
COLORISTES experts com INEXPERTS.
De la FOTOGRAFIA EN MATERIALES y....
De la pàg. 1339 – de FISIOLOGIA HUMANA – per DAVSON – EGGLETON
Fenomen de PURKINGE
PURKINGE observà que les lluminositats dels COLORS – MATISOS – TONS canviaven quan es reduïa la
LUMINÀNCIA –el denominat desplaçament de PURKINGE-. Els canvis tendien a exaltar les lluminositats
relatives de les LONGITUDS (*) D’ONA més curtes, és a dir, que els BLAUS es feien més lluminosos i els
GROCS, en canvi, perdien lluminositat. Així sembla, doncs, com si els BASTONETS fossin capaços, amb
il·luminació feble, d’imposar la seva escala de lluminositat als CONS, ja que són molt més sensibles a la
LLUM BLAVA que no pas a la GROGA.
(*) afeblint-se de lluminositat, però destenyint-se del color
El fenomen de BEZOLD – BRÜCKE sobre la LLUMINOSITAT del COLOR
Un augment de lluminositat sobre els COLORS produïrà modificacions en l’aparença dels TONS. Així, des
de la COLORACIÓ ROJA a la GROC – VERDA amb “més LLUM” tendiran a veure’s més GROGUES en
tant que les VERD – BLAVES a VIOLES, apareixeran més BLAVES.
El fenomen també es produeix a la inversa, és a dir, que amb l’enfosquiment, els TONS del ROIG al
TARONJAT, apareixen “PURPURIS”.
El COLOR GROC disminueix el timbre cap a BLANC i el VERD tendeix a BLAU.
Idèntica OBSERVACIÓ és anotada per ROOD, en comentrar les diferències del COLOR segons les
diveersitats de casos d’il·luminació. Concretament, una il·luminació brillant serà causa que els COLORS
apareguinb GROGUENCS i, a l’inrevés, amb poca LLUM apareixerien BLAVOSOS.
N. BARRET CARPENTERF, deixeble de ROOD, explica el fenomen observat com: “l’ORDRE NATURAL
DELS COLORS”.
De “ENCICLOPEDIA DE LAS ARTES” art. COLOR,
De FISIOLOGIA APLICADA AL OSO – LYLE – edic. 1961
E. GIL del RIO – traducc.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
27
Joan Maurí i Espadaler
28
ADAPTACIÓ A LA LLUM I ADAPTACIÓ A L’OBSCURITAT
L’ULL que ha estat exposat a la LLUM intensa uns pocs minuts, no ha convertit una gran quantitat de
RETINENO en VITAMINA A; pot, per tnt, resintetitzar els seus PIGMENTS FOTO/SENSIBLES en poca
estona.
L’ULL, en canvi, que ha estat exposat a la LLUM intensa durant un llarg període temporal, ha tingut temps
de convertir la major part del seu RETINENO en VITAMINA A, i com que la reconversió de VITAMINA A,
novament en RETINENO és lenta, l’adaptació, llavors, a l’OBSCURITAT, també ho és.
LLUMS DE COLORS DE L’ANALOSCOPI “NAGEL”
GROC - “SODI” - 589 mm.
VERD - “TALI” - 537 mm.
ROIG - “LITI” - 665 mm.
Les absorcions màximes ocorren, respectivament, a 430, 540, 575 mm. Les corbes d’absorció
aproximades per aquests TRES ELEMENTS queden indicades en el gràfic adjunt.
L’absorció màxima per l’ESCOTOPSINA ocorre als 505 mm.
..............................................................................................................................................
L’ESPECTRE SEGONS DUKE-ELDER
ROIG 647 - 723 mm.
TARONJA 585 - 647 mm.
GROC 575 - 585 mm.
VERD 575 - 492 mm.
BLAU 492 - 455 mm.
INDI 455 - 424 mm.
VIOLA 424 - 397 mm.
De FISIOLOGIA MÉDICA per A.C. GOYTON – 1967
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
29
Joan Maurí i Espadaler
30
Els pigments FOVEALS són els dels CONS i la seva OPSINA és diferent de la dels BASTONS.
La IODOPSINA pigment VIOLETA i
La CIANOPSINA pigment BLAU han estat trobades en el pollet.
En la FÒVEA de l’ULL humà s’han detectat dos pigments especials; un, responsable de la percepció del
Color VERD (540 mm) i l’altre del
Color ROIG (590 mm.)
La intervenció d’aquests pigments en la VISIÓ colorada explica l’existència de certes
DISCROMATÒPSIES.
(DIS - dificultat + CROMA + COLOR + OPS = VISTA)
Degut a la manca d’aquests pigments, els PROTANOPS (protos = PRIMET) no perceben les
COLORACIONS ROGES, i els DETERANOPS (DEUTERO = SEGON) no perceben les COLORACIONS
VERDES.
Del TRACTAT DE FISIOLOGIA d’HERMANN i CIER – 1970
“En referir-nos a la VISIÓ dels COLORS, exposarem que en els diversos CONS hi ha tres tipus diferents
de pigments, permetent així, la selectivitat sensible d’aquests a les LLUMS de colors ROJA - VERDA i
BLAVA.
Es desconeix encara la química precisa d’aquests pigments, però les característiques d’absorció dels
pigments en els TRES respectius CONS han estat ben mesurades”.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
31
Els PIGMENTS sensibles al COLOR que hi ha en els CONS són combinacions de RETINENO i
FOTO/OPSINA.
“Ja hem dit al començament, que els productes FOTOQUÍMICS dels CONS tenen la mateixa composició
química que la RODOPSINA en els BASTONETS, excepte que les seves parts proteíniques – les
OPSINES- són diferents de l’ESCOTOPSINA dels BASTONETS; en aquest cas d’anomenen FOTO /
OPSINES.”
Joan Maurí i Espadaler
32
De PROGRAMA – CIENCIA e INVESTIGACIÓN
1905 – A.H. MUNSELL classificà una sèrie d’experiències ACOLORIDES, seguint el criteri subjectiu de
l’aparent grau de saturació i de LLUMINOSITAT.
1931 – LA COMISSIÓ INTERNACIONAL d’IL·LUMINACIÓ, adoptà “CORBES
ESTANDARITZADES DE BARREJA i de LLUMINOSITAT que representen les
propietats de l’ULL normal.
MUNSELL Albert Henry – PINTOR DE RETRATS, nascut a BOSTON (Massachusetts) 6.1.1858 morí a
NEW YORK 28.6.1918 (a casa seva CHESNUT AILL – Massachusetts)
Després d’estudis primaris, de 1866 a 1874, va cursar estudis generals, a l’ESCOLA PÚBLICA DE
BOSTON i, en 1881 obté el TÍTOL DE PROFESSOR de l’ESCOLA “A.M. NORMAL D’ARTS DE
MASSACHUSETTS.
Va estudiar pintura a l’ESCOLA DE BELLES ARTS de París entre els anys 1885 -1888.
ACONSEGUÍ cins medalles.
CONCORREGUÉ al SALÓ PARÍS dels anys 1886-1887-1888 i també als de BOSTON, NEW-YORK,
CHICAGO, PITTSBURGH.
Fou MESTRE INSTRUCTOR a Mass. En 1881 (lector) d’ANATOMIA ARTÍSTICA i COMPOSICIÓ DE
COLOR.
Ideà (patentà) nous instruments de MESURAMENT DE COLORS, invengtant un sistema de classificació
dels COLORS-PIGMENTS que introduí en ESCOLES de BOSTON, NEW-YORK, BALTIMORE, MEXICO
CITY, etc.
De “WHO WAS V..c”” ...AMERICA/de QUI es QUI...
Vol. I – 1897-1942 i també del DICCIONARIO:
Obres, COLOR NOTATION – 1905
Obres, ATLAS OF THE COLOR SYSTEM – 1910
Obres, COLOR BALANCE – 1913
Obres, (COLOR COMPRAT) “vibració del color”
(A.M.) Títol de professor
Webster’s – BIOGRAPHICALK DYCTIONARY
ANGELA CRESPO – bibliotecària INSTITUT d’ESTUDIS A.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
33
TEORIA DEL COLOR DE CHRISTINE LADD – FRANKLIN
Suposa que les variacions de sensibilitat al COLOR de la RETINA, des de la FÒVEA fins a la perifèria, no
representen més que l’estat actual del desenvolupament del sentit de la percepció del COLOR, degut a un
procés llarguíssim d’evolució genètica en l’home. Tots els COLORS poden distingir-se en la FÒVEA on la
diferenciació evolutiva és més completa. La perifèria externa es troba encara en un estadi primitiu,
condició característica també dels ULLS de molts animals inferiors, que només disposen d’una VISIÓ
MONOCROMÀTICA.
Les diferents formes de CEGUESA al COLOR, aquesta autora les interpreta com a “SALTS
ENDARRERE” regressions a estats evolutius anteriors, essent la CEGUESA total al COLOR una
regressió completa, i les formes de CEGUESA al ROIG – VERD, regressions intermèdies. Segons LADD
– FRANKLIN, les substàncies RETINALS també estan sofrint un REFINAMENT PROGRESSIU.
Originàriament “hi hagué una sola SUBSTÀNCIA BLANCA”. La matèria “ANCESTRAL” gràcies a la qual
és possible la VISIÓ MONOCROMÀTICA (GRIS(). Després la matèria “BLANCA” esdividí en dues:
la GROGA i
la BLAVA
Finalment, en l’etapa més avançada, la matèria groga ES DISSOCIÀ EN
ROGES i
VERDES
L’efecte d’aquesta sèrie d’evolucions, és que ara disposem de TRES primaris:
ROIG
VERD
BLAU.
Per descomptat, són els TRES primaris de THOMAS YOUNG, i la teoria tampoc no té problemes per
explicar la MESCLA DE COLOR i altres fenomens afins. Certament, tret que per la seva explicació un xic
romàntica per la forma en la qual es pretén explicar el sorgiment de les “ZONES”, la TEORIA DE LADD-
FRANKLIN no difereix notablement, en detalls importants, de la TEORIA TRICROMÀTICA de YOUNG-
HELMHOLTZ.
Joan Maurí i Espadaler
34
CHRISTINE LADD – FRANKLIN nord-americana. (1847 – 1930) – professora especialitzada en
PSICOLOGIA i LÒGICA.
Estigué casada amb FABIÀ FRANKLIN, des de l’any 1882.
En el camp de la lògica, es destacà per l’aportació d’un mètode original de reeducació dels sil·logismes a
una simple fórmula, i en el camp de la psicologia, va anticipar una original “TEORIA” sobre la
SENSACIÓ del COLOR a través de l’evolució de l’home. TEORIA que, recolzada
en l’evolució de l’home, tracta d’explicar-ne el mecanisme de la percepció del COLOR.
JACQUES MONOD – n. A PARIS l’any 1910 – METGE i BIÒLEG ESTUDIÀ ZOOLOGIA a LA SORBONA i
a E.U.A.
Va dirigir els SERVEIS DE BIOQUÍMICA CEL·LULAR de l’INSTITUT PASTEUR i des de 1959 va ser
professor de la FACULTAT DE CIÈNCIES de PARIS.
Pels seus estudis sobre la regulació GENÈTICA li fou concedit, conjuntament amb A. LWOIFF i F.JACOB,
el PREMI NOBEL DE MEDICINA I FISIOLOGIA – 1965.
ANDRE LWOFF n. 1902 – AINAY-LE-CHATEAU – BIÒLEG i METGE – FRANCÈS. Cap dels SERVEIS
DE FISIOLOGIA MICROBIANA de l’INSTITUT PASEUR – 1938.
En 1950 va estudiar la infecció de BACTÈRIES pel BACTERIÒFAG (LISOGENIA BACTERIANA)
inaugurant així, les investigacions que conduïren a la GENÈTICA MOLECULAR MODERNA. PREMI
NÒBEL compartit amb J. MONOD i F. JACOB de M. i F. -1965 pels seus treballs sobre GENÈTICA
MICROBIANA.
FRANÇOIS JACOB n. 1920 – NANCY – NETGE i BIÒLEG francès. Cap del DEPARTAMENT DE
GENÈTICA MICROBIANA de l’INSTITUT PASTEUR. Treballà amb LWOFF i MONOD amb els quals va
descobrir el paper de l’ÀCID RIBONUCLEIC (a.r.n.) com a “MISSATGER” i alguns mecanismes de
regulació GENÈTICA entre les BACTÈRIES. Per aquests treballs els fou concedit als tres autors, el
PREMI NÒBEL DE F. I M. – 1965.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
35
NEWTON deia: “LA SENSACIÓ està en NOSALTRES”, en referir-se al fenomen de la visió.
“CONCEPCIÓ tricromàtica en la VISIÓ del COLOR”
Presentada per T. YOUNG (1807)
Reconsiderada per Von HELMHOLTZ en 1852
MAXWELL (1865) L’autor assenyala aquesta data com a difusió dels treballs de MAXWELL sobre la
viabilitat pràctica dels TRES COLORS primaris:
ROIG
VERD
BLAU
(tricromatisme)
James CLERK MAXWELL – (1831-1879)
James CLERK MAXWELL – 1890 – “ON THE THEORY OF COLOURS, IN RELATION TO COLOURS –
BLINDNESS” (sobre la teoria dels colors en relació a la ceguetat pels colors) en “THE SCIENTIFIC
PAPERS of James CLERK MAXWELL 1: 119-125”.
IT. B – 1890 – “EXPERIMENT on COLOUR, AS PERCEIVE BY THE EYE, WITH REMARK ON COLOUR
BLINDNESS ... THE SCIENTIFIC PAPERS ... 1: 126-154”. (experiments sobre color, percebuts a través
de l’ULL, remarcant a l’ensems la interrelació amb la ceguetat del color).
JAMES CLERK MAXWELL – 1890 “ON THE THEORY OF THREE PRIMARY – COLOURS” – (sobre la
teoria de tres colors primaris) “THE SCIENTIFIC PAPERS OF LAME c. MAXWELL – 1: 445-450”.
J.C. MAXWELL – Des de 1856 a 1860, estudià sobre el color “SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR”, descobrint
i realitzant el triangle dels COLORS.
Edit. OMEGA – 1957
de PRINCIPIOS DE FOTOGRAFIA EN COLOR
L’any 1794 – JOHN DALTON (n. 5-IX-1766) Cockermouth – Cumberland – Presenta la primera descripció
detallada sobre l’anomalia observada en la visió dels colors a través d’ell i del seu germà afectats de
percepció defectuosa, en el seu cas a determinats colors essent-ne el principal el ROIG. Degut a aquest
comunicat, les anomalies VISUALS cromàtiques han vingur anomenant-se DALTONISME.
Del DICCIONARIO CRONOLOGICO BIOGRÁFICO UNIVERSAL
Edit. AGUILAR
Joan Maurí i Espadaler
36
D’HEMATOLOGIA PEDIÁTRICA – edit. SALVAT – 1969
S’ha observat que existeix una relació entre l’HEMOFÍLIA i els GRUPS SANGUINIS xq, així com entre
aquest GRUP Xq i la MALALTIA DE CHRISTMAS (P.T.C. – factor IX) i també amb l’HEMOFÍLIA i el
DALTONISME.
L’estudi dels quadres heretats LLIGATS al SEXE han portat al coneixement en l’home, dels GENS
marcadors del cromosoma X, tals com els GENS causants del DALTONISME, HEMOFÍLIA A (factor VIII) i
HEMOFÍLIA B (factor IX) del dèficit de GLUCOSA 6 – FOSFAT – DESHIDROGENASA del grup sanguini
Xq.
S’ha comprovat l’anticòs Xq (A+) i Xq (a-) sinònims dels FACTORS de coagulació (VIII) i (IX)
FACTOR VIII (factor anomenat espacífic de l’HEMOFÍLIA) – FACTOR antiHEMOFÍLIC; A.H.F.) –
GLOBULINA antiHEMOFÍLICA (a.h.g.)
FACTOR ix – component TROMBO/PLASTÍNIC del PLASMA; (P.T.C.)
FACTOR CHRISTMAS (FACTOR de NADAL o de NATIVITAT, perquè aquest era el nom del primer
pacient examinat)
FACTOR CHRISTMAS (c.f.)
AUTO/PROTROMBINA II
FACTOR I = FIBRINOGEN
FACTOR II - PROTROMBINA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
37
FOTOGRAFIA DE COLORS PER DESCOLORACIÓ o FOTO/OXIDACIÓ
CARLES CROS, deiz en 1881 sobre aquesta qüestió:
“Sobre una placa de vidre s’estén successivament una capa prima de COL·LODIÓ tenyit de ROIG amb
“CARTAMINA” (els germans LUMIERE utilitzaren el blau i el roig de QUINOLEÏNA – safrà) després d’una
altra de GELATINA tenyida de BLAU amb la FIL·LO/CIANINA i finalment una tercera, tenyida de GROC
amb la CÚRCUMA”.
Si damunt d’aquest TRIPLE ESTRAT disposat com s’acaba de descriure, s’hi sobreposa un vidre amb
una secció VERDA, una altra de VIOLETA (serà de BLAU ultramar, INDI) i una altra de TARONJADA
(serà el ROIG escarlata) esdevindrà que la LLUM VERDA travessarà el dit medi, sense ocasionar el més
mínim fenomen sobre del GROC i del BLAU, mentre que quedarà absorbida pel ROIG determinant
l’oxidació de la “cartamina” i, conseqüentment, descolorint-la, i en la secció on hagi actuat la LLUM
VERDA, solament quedaran el GROC de la CÚRCUMA i el BLAU de la FIL·LOCIANINA i, com que la
superposició d’aquests dos COLORS produeix el VERD (sistema substractiu) la LLUM d’aquest COLOR
presentarà l’IMPROMPTU d’igual matís...
Aquesta idea de CROS fou aprofitada l’any 1902 per NEHAUSS i SMITH, amb el paper fotogràfic
denominat “VIOCOLOR”.
L’ESTRUCTURA DEL CERVELL es del tot determinada pels GENS?
FRANÇOIS JACOB – Sense cap dubte, són els GENS els qui determinen l’anatomia del cervell. En tenim
proves diverses, destacadament una sèrie de mutacions en el RATOLÍ comporten determinades
LESIONS ANATÒMIQUES DEL CERVELL, determinant les fallades corresponents del comportament.
Malgrat tot, sembla que, en certa mesura, l’estructura del cervell pot ésser sotmesa a una acció del MEDI.
I és el que ens mostra, per exemple, certes experiències realitzades recentment amb GATS.
Si s’agafa un GAT de 3 a 4 mesos i se’ls deixa durant algunes setmanes dins l’obscuritat completa, el
GAT es troba en condicions encara de veure-hi tan aviat com se’l restitueix a la LLUM. Però si, al contrari,
des de la mateixa naixença s’emplaça el GAT dins la foscor completa sense donar-li ocasió de veure la
LLUM, llavors al cap d’algunes setmanes el GAT esdevindrà definitivament CEC. Ja no hi podrà veure mai
més. I, per tant, es pot deduir que des del seu naixement, un GAT és sensible als senyals LLUMINOSOS,
que és capaç de veure-hi- Dit d’altra manera, el SISTEMA DE LA VISIÓ EXISTEIX JA, des de la
NAIXENÇA; però no s’eswtabilitzarà, cas de no poder funcionar.
D’un reportatge a l’EXPRES 26.X/1.XI.1970
Pàg. Des de la 72/81
Joan Maurí i Espadaler
38
MICRO/CRONOLOGIA COMPARADA
ACTIVITAT CINÈTICA dels FOTO/Rtors
MECANISME D’ADAPTACIÓ
-RÀPID- de 1 a 10 minuts
( De 1 a 600 segons )
1/6
MECANISME D’ADAPTACIÓ de ½ hora a 1 hora
-LENT- (de 30 minuts a 60 minuts)
(de 1.800 segons a 3.600 segons)
6/1
m m/m M mm
(R) 0, 000.000.650 mts = 460.000.000.000.000 Hz
(V.T.) 0, 000.000.535 mts = 560.000.000.000.000 Hz
(Bu) 0, 000.000.460 mts = 650.000.000.000.000 Hz
(Vb) 0, 000.000.500 mts = 600.000.000.000.000 Hz
(R) 0, 000.000.700 mts = 428.000.000.000.000 Hz
(T.A) 0, 000.000.600 mts = 500.000.000.000.000 Hz
(V.A) 0, 000.000.400 mts = 750.000.000.000.000 Hz
VISIÓ = LIMITS de freqüències
700 m/m = 428.000.000.000.000 Hz
400 m/m = 750.000.000.000.000 Hz
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
39
Relacionat amb l’ESPECTRE lluminós i el seu mesurament de les longituds d’ona dels seus components
cromàtics, aquesta ona precisa la següent classificació i ordenació.
La visibilitat comença habitualment entre 800 i 780 mm. Els raigs de longitud d’ona més llargs són
ROJOS.
A mesura que la longitud disminueix, el COLOR varia gradualment cap al TARONJAT, verificant-se la
transmissió a 650 mm. Després vira cap a GROC aproximadament a 600 mm; passa després a VERD,
550 mm., a BLAU – VERD, 500 mm., a BLAU, 450 mm. I VIOLA, 400 mm. El VIOLA s’estén cap a 380
mm. On acaba la visibilitat.
Dels experiments més curosos, mostren que tots els COLORS obtinguts per barreges, per tal d’igualar
COLORS espectrals no són una reproducció exacta, ja que no aconsegueixen la saturació dels
components espectrals. Es pot citar com a regla universal, que el color espectral és més saturat que el
color-barreja.
Per a l’anàlisi espectral, EDRIDGE GREEN ha ideat una discriminació d’unes 20 a 30 bandes o franges
discernibles per a un nombre normalitzat d’experimentadors.
Recentment s’ha dit que a la TEORIA DE LA DUPLICITAT DE VON KRIES han de fer-se-li les
modificacions següents:
Iª – Que els CONS funcionen en certs casos amb alguna extensió en la VISIÓ nocturna, conservant així
algunes de les característiques primitives dels BASTONS, a partir dels quals sembla haver-hi un derivat,
segons que indiquen raons MORFOLÒGIQUES.
IIª – Que la FÒVEA conté quelcom de PÚRPURA VISUAL, essent-ne necessari a l’objecte de que els
CONS puguin funcionar en la VISIÓ NOCTURNA com queda ja dit i, possiblement, per la VISIÓ del
VERD.
IIIª – Que els BASTONS deuen desenvolupar algun paper en la VISIÓ diürna, afegint les seves respostes
a les dels CONS diürns.
PRINCIPIOS DE FISIOLOGIA HUMANA
-E.A. STARLING.
H. HARTRIDGE
Les CÈL·LULES HORITZONTALS són molt abundoses en els ULLS que posseeixen molts BASTONS per
exemple en el GAT. Els seus extrems acaben en la capa sinàptica externa, però les opinions difereixen
pel que fa a la seva distribució exacta. Presumiblement estan relacionades amb distints processos
d’interacció lateral que s’efectuen en l’ULL.
Les CÈL·LULES “AMACRINES” són especialment nombroses en RETINES en les quals preponderen els
CONS, per exemple: Els COLOMS i aquestes RETINES són les que mostren ESTRATIFICACIÓ evident
d’ACETILCOLINESTERASA en la capa sinàptica, mentre que en la RETINA del “cobayo” (CONILLET
D’ÍNDIES), que és molt rica en BASTONS, mostra una distribució uniforme de l’ESTERASA en la capa
sinàptica.
Ni les CÈL·LULES horitzontals, ni les “AMACRINES” tenen prolongacions que es distribueixin
“VERTICALMENT” en la RETINA, és a dir, en la direcció de la via NEURAL principal.
El nombre de CÈL·LULES ganglionars per m/m2 en la perifèria de la RETINA (80º de l’EIX VISUAL) és
solament d’alguns CENTENARS, mentre que en la REGIÓ CENTRAL prop de la FÒVEA la densitat pot
arribar fins a CENTS de MILERS per m/m2.
La quantitat mínima d’energia LLUMINOSA requerida per tal de provocar una sensació VISUAL augmenta
progressivament cap a un i altre extrem de l’ESPECTRE i és vàries MILS VEGADES MAJOR per la LLUM
ROJA I BLAVA que per la VERDA.
BASES FISIOLOGICAS DE LA PRÁCTICA MÉDICA
Joan Maurí i Espadaler
40
En les “TEORIES dels COLORS ANTAGÒNICS” formulades des d’E. HERING,
HOUSTOUN, LADD FRANKLIN, GOTHLIN i recentment per HURVICH i LAMIESON, algunes de les quals
podrien conciliar-se com un antagonisme entre BASTONS i CONS, la idea central d’elles, es troba en
l’oposició de les sensacions cromàtiques del BLAU i del GROC i del ROIG amb el VERD.
Existeixen molts arguments que poden adduir-se en suport d’aquesta interpretació en la visió cromàtica,
especialment si els antagonistes no sorgeixen a nivell dels receptors, sinó més aviat al nivell elevat de la
VISIÓ neural.
Alguns dels potencials elèctrics registrats per SVAETICHIN i MACNICHOL (1958) en les cèl·lules
HORITZONTALS dels PEIXOS en resposta a l’estimulació dels receptors fotòpics per la llum de diferents
longituds d’ona, suggereixen l’existència de fenòmens mútuament antagònics.
Els potencials (-) es desenvolupen en la part BLAU-VERDA de l’ESPECTRE; els potencials (+) en la part
TARONJA – ROJA.
El concepte d’una via o mecanisme neural que s’oposa a una altra, té molt de recomanable com a un
mitjà de reduir la informació d’entrada al sistema nerviós central a proporcions adequades i alhora és un
mitjà adequat d’assegurar que les qualitats específiques es mantinguin. Per exemple, i com a hipòtesi, si
els BASTONS i CONS s’estimulen simultàniament, la resposta completa dels estimulats menys
intensament junt amb la resposta excessiva dels altres proporciona tota la informació necessària per tal
de registrar la LLUMINOSITAT i una sensació limitada de TO.
La hipòtesi general de que la forma primitiva de la VISIÓ cromàtica estava “BASADA” sobre alguna
modificació de la funció dels BASTONS en oposició a la dels ACONS o (a l’inrevés) donava origen a les
sensacions de BLAU quan la funció dels BASTONS era dominant i la sensació de GROC quan dominaven
els CONS, és certament atractiva per la seva senzillesa.
En l’ULL adaptat a l’obscuritat, el ROIG es veu com a ROIG en l’extrem de la RETINA, el GROC i el
VERD apareixen generalment com a BLANC, perquè exciten els BASTONS adaptats a l’obscuritat. És
possible que la interpretació FISIOLÒGICA d’aquests camps receptius radiqui parcialment en la distribució
de les diferents cèl·lules BIPOLARS i cèl·lules GANGLIONARS que integren i classifiquen la informació
proporcionada pels receptors.
La PROTANÒPSIA i la DEUTERANÒPSIA en alguns casos poden consistir en SISTEMES DE
TRANSMISSIÓ DEFECTUOSOS, més que en sistemes de RECEPTORS defectuosos.
BASES FISIOLOGICAS DE LA PRÁCTICA MÉDICA –
Charles HERBERT BEST.
Obra original: THE PHYSIOLOGICAL BASIS OF MEDICAL PRACTICE /
7 th. Ed. (editat a Mèxic – 1964)
VARIACIÓ EN LA PERCEPCIÓ A TRAVÉS DE LA RETINA I ENTRE ELS
INDIVIDUS.
EN EXAMINAR LA VARIADA ESTRUCTURA DE LA RETINA, DES DE LA FÒVEA A LA PERIFÈRIA, NO
ÉS PAS SORPRENENT DESCOBRIR LES VARIANTS D’UNA ZONA A L’ALTRA I, FINS I TOT, DINS EL
PETIT PUNT DE LA FÒVEA; HI HA SIGNIFICATIVES DIFERÈNCIES SEGONS QUE REVELA, PER
EXEMPLE, EL LLINDAR SENSIBLE A LA LLUM DE DIFERENTS LONGITUDS D’ONA.
Així W.S. STILES (Dr. Oft. 1949) demostra que mentre que en el mateix centre de la FÒVEA hi ha una
zona de màxima sensibilitat per les longituds d’ona corresponents al ROIG, és cap als extrems on
s’aguditza la sensibilitat per les longituds d’ona del BLAU (color adequat per estretíssim camp –
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
41
subtendeix 20’d’arc o menor mostra és de fet DICROMÀTIC). DESPRÉS TOTS ELS COLORS PODEN
ÉSSER allí en un aguditzat declinar per la sensibilitat de les longituds d’ona del BLAU.
Joan Maurí i Espadaler
42
En vista de la variada estructura de la RETINA de la FÒVEA i la PERIFÈRIA, no és sorprenent trobar que
la percepció del COLOR variï d’una zona a l’altra. Fins i tot dins de la FÒVEA existeixen diferències
marcades, com a estat posat de manifest, per exemple, per la sensibilitat de l’umbral a la llum de diferents
longituds d’ONA.
Així STILES ha mostrat que mentre que el mateix centre de la FÔVEA és una zona de màxima sensibilitat
a les longituds d’ONES ROGES, hi ha una caiguda aguda a la sensibilitat a les longituds s’ONES
BLAVES.
Això mostra, sobre altres molts resultats, la “DESATURACIÓ” dels COLORS percebuts perifèricament,
comparats amb la seva aparença a través de la FÒVEA una discriminació reduïda del COLOR, una
tendència cap a la VISIÓ DICROMÀTICA i una sensibilitat exagerada cap al BLAU. Aquests efectes
poden ser explicats en part per la barreja-matís de la VISIÓ dels BASTONS amb la dels CONS i per la
reducció en la densitat de la quantitat dels CONS a la perifèria de la retina.
Els receptors del COLOR en la perifèria poden tenir també característiques diferents dels seus
equivalents de la FÒVEA i també pot ser que la VISIÓ perifèrica correspongui a un incipient estat
d’evolució de la sensibilitat al COLOR. Un dels aspectes més sorprenents de la VISIÓ extra/FOVEAL és la
velocitat i extensió de l’adaptació local que es troba quan una prova de la llum prolongada vista sobre una
superfície lateral de la perifèria de la RETINA. Això pot conduir a la completa desaparició d’una imatge
visual i ha estat el subjecte d’ESTUDI intens per CLARKE, que efecte de desaparició va ser denominat de
TROXLER.
En l’equivalent dels efectes de la perifèria estudiats per DITCHBURN i altres en la FÒVEA, utilitzant
dispositius especials subjectes a l’ull d’observadors per tal de produir una imatge RETINAL
ESTABILITZADA en la FÒVEA.
En el cas de la perifèria en pobresa d’agudesa VISUAL implica que l’estabilització efectiva pot ser
assegurada per simples “ARRANJAMENTS” òptics i la vista normal FOVEAL com d’una targeta de fixació,
és generalment suficient.
Amb grans superfícies de COLOR ambdós, els receptors FOVEALS i PERIFÈRICS actuen
simultàniament, però la manera en què els dos processos estan associats, encara no havia estat comprès
(1964)
Els moviments de l’ull, de fet asseguren que qualsevol que sigui l’extensió donada, està explorada per la
FÒVEA com essent vista per visió INDIRECTA EXTRA/FOVEAL, però és sorprenent que nosaltres no
estiguem més sovint atents a la qualitat de “DESATURACIÓ” de COLORS perifèricament percebuts.
Solament amb determinats tints DICROLICS es fa una superfície uniforme acolorida que apareix
subjectivament no uniforme. Això és degut presumiblement a l’absorció de l’extrem del BLAU de
l’ESPECTRE pel PIGMENT GROC macular.
Amb un bocí vermellós algunes vegades relacionat al “punt” de MAXWELL, pot llavors ser vist (però tot i
així desapareix ràpidament) com l’adaptació local compensada per absorció.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
43
VARIACIONS EN LA PERCEPCIÓ DEL COLOR A TRAVÉS DE LA RETINA I
DELS INDIVIDUS
Tenint en compte la variada estructura de la RETINA, existents des de la FÒVEA a la perifèria; no és pas
gens estrany constatar que la percepció del COLOR variï d’una zona a l’altra.
Dins la mateixa FÒVEA, existeixen diferències marcades, posades en evidència en comprovar el llindar
de sensibilitat a la LLUM de diverses longituds d’ona.
Així, STILES ha demostrat que mentre el mateix centre de la FÒVEA és una zona de màxima sensibilitat
a les longituds d’ona ROGES, s’hi aprecia també un marcadíssim descens de la sensibilitat a les longituds
d’ona BLAVES.
La contrastació del COLOR den petits camps, subtendint 20’ minuts d’ARC o menys encara, demostra
que el centre de la FÒVEA és, de fet, DICROMÀTICA, car tots els COLORS poden ser obtinguts amb una
barreja de solament dos estímuls.
W.S. STILES (Dop. OPT. 1949)
L’evidència certament suggereix que en el centre de la FÒVES està exempta de receptors del BLAU i,
conseqüentment, difereix d’altres zones de la RETINA.
Hom sap, des de fa molt de temps, que la visió perifèrica del COLOR difereix de la visió CROMÀTICA de
la FÒVEA, però és, de fet, molt recent els estudis portats a terme en gran quantitat i de forma exhaustiva.
Això demostra, sobre moltes d’altres experiències, la dessaturació dels COLORS percebuts
perifèricament, comparats amb la seva aparença a través de la FÒVEA, una discriminació reduïda del
COLOR, una tendència cap a la VISIÓ DICROMÀTICA i una creixent sensibilitat al BLAU. Els dits efectes
poden explicar-se en part degut a la barreja dels BASTONETS amb els CONS en la VISIÓ i per la
reducció en la densitat i en la quantitat d’aquests darrers – en la perifèria de la retina.
Els receptors del COLOR, en la perifèria, també tenen característiques diferents dels seus equivalents en
La FÒVEA i també podria ésser, doncs, que la VISIÓ PERIFÈRICA correspongués a un precoç estat
d’evolució per la sensibilitat al COLOR.
Un dels sorprenents aspectes de la VISIÓ extra FOVEAL és el de la rapidesa i extensió de l’adaptació
local tan bon punt s’experimenta un estímul lluminós peresistent sobre una àrea donada de la perifèria de
la RETINA.
Això pot conduir al complet esvaïment d’una imatge VISUAL, i ha estat objecte d’intens estudi per
CLARKE, el qual ha denominat efecte d’esvaïment de TROXLER.
És l’equivalent dels efectes de la perifèria estudiats per DITCHBORN i altres en la FÒVEA, utilitzant
dispositius especials subjectes a l’ULL de l’observat per produir-hi una imatge RETINAL estabilitzada,
recaient aquesta en la FÒVEA.
En el cas de la perifèria, la seva pobresa d’acuïtat VISUAL implica que l’estabilització efectiva pot ésser
assegurada per senzills dispositius òptics i amb una targeta normativa de fixació den els casos de VISIÓ
FOVEAL corrents, és generalment suficient.
En grans extensions de COLOR, ambdós, els receptors FOVEALS i PERIFÈRICS actuen simultàniament,
però la manera en què els dos processos estan associats, encara no ha estat aclarida (1964)
Els moviments de l’ULL, per descomptat, asseguren que qualsevol extensió a observar serà explorada per
la FÒVEA com si fos vista per visió INDIRECTA extra/FOVEAL, però és sorprenent que nosaltres no
estiguem atents més freqüentment a la qualitat de DESSATURACIÓ dels COLORS percebuts
perifèricament.
Joan Maurí i Espadaler
44
Solament amb certs TINTS DICROICS hom pot aconseguir una superfície uniformement COLORIDA que
apareix subjectivament NO UNIFORME. Això és degut, presumiblement, a l’ABSORCIÓ de l’extrem BLAU
de l’ESPECTRE pel pigment GROC macular.
Un retall ROGENC, algunes vegades pres con si es tractés del “punt MAXWELL” pot ésser vist, però
encara aquest desapareix ràpidament com a adaptació local, però l’absorció ´des compensada.
El “punt MAXWELL” demostra una interessant estructura interna a molts observadors i ha estat objecte de
considerables investigacions i és una de les majors i més enrevessades i difícils causes de variació en la
VISIÓ del COLOR entre diferents observadors (individus observats). L’extensió del que pot afectar a
l’adequació del COLOR descrit ja en el “C – 4” il·lustrar amb la FIG. 30 però l’evidència és també
qualsevol altra diferència pigmentària i altres diferències de la VISIÓ. Per aquesta raó han estat portades
a terme proves, de tant en tant, per determinar l’habilitat d’una persona per detectar petites diferències i el
més recent i elaborat d’aquest, és el COLOUR APTITUDE TEST (prova d’aptitud per als COLORS).
Aquesta consisteix en una prova de COLOR en la qual un nombre de mostres han d’ésser contrastades
amb una gamma de referència de COLORS.
Aquestes variacions són causa de més dificultats en COLOMETRIA VISUAL que qualsevol altra dificultat i
un dels majors fins, ha estat per desenrotllar mètodes de mesura en els quals els efectes de les variacions
individuals a la VISIÓ del COLOR són reduïdes al mínim. Amb l’adopció d’una “TAULA STANDARD
d’OBSERVADOR” s’ha fet més fàcil el problema, fins a l’extrem que el que es pretén descobrir esdevé
precís i definit.
No obstant això, si el STANDARD de les mesures de COLOR han de ser fetes la major part, llargament,
amb aparells físics, un vast nombre de judicis de COLOR són encara fets per l’ULL, cada hora del dia i
cada dia de la setmana. La majoria d’aquests judicis són probablement adaptacions de COLOR
classificats d’aquells fets per un client en una “tenda” a aquells, d’un colorista entrenat en tints casolans i
alguns observadors són molt crítics en els seus judicis que altres, tot això a part d’usar mètodes físics
d’ESPECTRE/FOTOMETRIA i “TRISTIMULUS” de COLORIMETRIA FOTO/ELÈCTRICA, el problema de
l’observador està virtualment resolt. El COLORÍMETRE de SIS/ESTÍMULS de DONALDSON, dóna
l’aproximació més precisa a la solució VISUAL del problema.
...............
És probable que aquest DICROMATISME, tan similar en característiques generals, al defecte del COLOR
conegut com a TRITANOPIA, estigui associat a l’”avaluació” de la petitesa del camp, més que no pas
relacionat amb l’àrea RETINAL utilitzada per a la seva apreciació.
No obstant això, la deficiència del centre FOVEAL és especialment sorprenent, tenint en compte d’altra
banda la seva alta acuïtat i poder discriminatori. (S*)
(*) S.W.D. NRIGHT – VISIO RESERCA
(en curs de publicació – 1964)
Les diferències són molt petites i el temps és limitat, i és virtualment impossible fer una sèrie de judicis
completament correctes. El resultat final és una mesura no solament de la discriminació VISUAL de
l’observador, sinó també de la seva competència fent els judicis. Això, a més a més, aporta una prova
crítica de l’habilitat del candidat per fer adequacions de COLOR sota condicions exactes.
Donada allà per mostrar que els observadors poden diferir respecte de la sensibilitat ESPECTRAL dels
seus mateixos sistemes receptors també com amb la densitat del PIGMENT MACULAR/GROC. Les lents
CRISTAL·LINES de L’ULL també es tornen GROGUES amb l’edat i això pot ésser una CAUSA
SIGNIFICATIVA DE LES DIFERÈNCIES DE LA VISIÓ del COLOR entre diversos observadors.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
45
L’any 1872, NIETZSCHE defineix amb el terme d’APOL·LINI, tot art on l’element clàssic de l’ordre i
l’harmonia és predominant, en oposició a l’ART DIONISIAC en el qual l’èxtasi i la part demoníaca
dominen. Segons ell, l’ESCULTURA és APOL·LÍNIA per excel·lència, mentre que la MÚSICA és sempre
fonamentalment DIONISÍACA.
Des de l’any 1884, les dues grans corrents animadores de l’ART modern oscil·laren al dir de GEORGE
BRAQUE; que “UNS PREFERIRAN LA REGLA QUE CORREGEIX L’EMOCIÓ” i altres “PREFERIRAN
L’EMOCIÓ TRENCANT TOTA REGLA”.
TESTS experimentals de les lleis foren fets pel primer treball de KÖNIG i altres, però la seva inclusió en
els PRINCIPIS DE LA MIXTIÓ DELS COLORS postulats per GRASMANN es remunten a 1853 i tendeixen
a fer la seva acceptació AXIOMÀTICA.
En els darrers anys, no obstant això, estudis més perfeccionats han estat portats a terme per BLOTTIAU i
TREZONA, mentre que les recents investigacions de STILES sobre les funcions de l’adequació del
COLOR han INCIDENTALMENT.......
Dins la suma de diferències en la VISIÓ del COLOR i la seva discriminació; entre observadors normals,
ací són un escàs 8% de varons i un molt reduït percentatge de dones, els que posseeixen més o menys
defectuosa VISIÓ del COLOR.
La demarcació, la línia marginal entre l’excessiva variació de la normal i l’inicial estadi de la VISIÓ
defectuosa, pot definir-lo solament el FORA LLOC característic de COLOR de l’ofuscació-ceguesa amb
l’ús familiar extraviat, descripció del defecte.
STILES demostrà que si bé mentre en el mateix centre de la FÒVEA hi ha una àrea de màxima
sensibilitat per les longituds d’ona corresponents al ROIG, és més cap a les vores la sens ibilitat a les
longituds d’ona del BLAU (aguditzat / declivi / pendent)
COLOR adequat amb estretíssim pas (camp VISUAL) subtendeix 20 minuts d’ARC menys, de manera
que el centre de la FÒVEA és de fet DICROMÀTIC després que tots els COLORS poden ser
proporcionats per a mixtió d’un únic doble estímul.
Després, tots els COLORS poden ésser per un a barreja d’únicament dos estímuls.
La diferència funcional entre els BASTONETS i els CONS és un conjunt remarcable i evidentment precisa
a través dels coneixements que en tenim de les seves diferències FISIOLÒGIQUES.
Els BASTONETS són els essencials receptors de la bàsica intensitat (ESCOTÒPICA) de la VISIÓ, mentre que els CONS operen a altres (FOTÒPICA) intensitats.
Els BASTONETS tal vegada persisteixen operant a alts nivells que havien estat, no obstant això, al mateix pla o compassadament.
Joan Maurí i Espadaler
46
BRUSSELES 10.XI.1968 – DE “HOJA OFICIAL DEL LUNES”
D’un concurs d’AGENTS ESPECIALS, convocat per BÈLGICA.
Condicions de percepció ESPECIALS:
OÏDA Seguir una conversa amb l’orella dreta i una altra amb l’esquerra, a cinc metres de distància i
d’esquena.
VISTA Una agudesa específica de 7 – 10 en un ULL i 3 – 10 en l’altre sense ulleres protectores –
EXAMEN del “TEST – ISIHARA” i (en cas de fracàs), dicotòmics – DISCROMATÒPSIA de FARNSWORT.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
47
PRINCIPALS CONNEXIONS SINÒPTIQUES DE CONS I BASTONS
(a) Via de CONS sense BASTONS amb cèl·lules BIPOLARS i cèl·lules GANGLIONARS nanes (b) Via constituïda principalment per CONS; cèl·lules BIPOLARS PLANES i en forma de pinzell.
(c) Via principalment de BASTONS, amb cèl·lules BIPOLARS amb CIMERA (“PENACHO”).
1 – CÈL·LULA BIPOLAR nana. 2 – GANGLI nan. 3 – CÈL·LULA BIPOLAR PLANA que solament serveix a CONS. 4 – CÈL·LULA GANGLIONAR en forma d’ARBOÇ. 5 – CÈL·LULA BIPOLAR plana que serveix a CONS I BASTONS. 6 – CÈL·LULA BIPOLAR en CIMERA que té comunicació amb BASTONS i CONS. 7 – CÈL·LULES GANGLIONARS en OMBREL·LA. 8 – CÈL·LULES GANGLIONARS de GARLAND. 9 – CÈL·LULES BIPOLARS en CIMERA. 10 – CÈL·LULA HORITZONTAL. 11 – CÈL·LULES AMACRINES. 12 – CÈL·LULA BIPOLAR CENTRÍFUGA.
Tret de POLYAK BASES FISIOLOGICAS DE LA PRÁCTICA MÉDICA
FISIOLOGÍA DE LA VISIÓN per E.N. WILLMER
En l’equació coneguda per LORD RAYLEIGH per haver-la ideada l’any 1881, descobrí aquest, que certs
subjectes TRICROMATES ANORMALS necessitaven, per tal d’obtenir un GROC neutre a través de
Joan Maurí i Espadaler
48
l’ANAMALOSCOP, més quantitat, els uns de ROIG (PROTANOPS) o més quantitat de VERD
(DEUTERANOPS).
Va trobar precisament que alguns dels PROTONOMALS necessitaven fins a DUES VEGADES MÉS DELS NORMALS per a l’equació GROGA i fins a TRES VEGADES MÉS QUE ELS NORMALS per a l’equació GROGA els DEUTERANOMALS.
La classificació i denominació: PROTA – DEUTA i TRITANOMALIES són degudes a von KRIES (1897)
De FISIOLOGIA APLICADA DEL OSO Trad. E. GIL DEL RIO – 1961 Edic. TORAY – BARCELONA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
49
DEUTERANOMALIA – Aquest trastorn és el més freqüent entre les TRICROMÀSIES anormals.
ELS SUBJECTES que les pateixen necessiten més VERD per igualar l’equació RAYLEIGH i obtenir el GROC, és a dir, posseeixen menys sensibilitat al VERD per contra d’HIPERSENSIBILITAT al ROIG.
Aquesta anomalia és denominada per HESS (vegi’s CARL von HESS) “visibilitat RELATIVA al VERD” i també la coneguda com a anomalia de RAYLEIGH.
PROTANOMALIA – Els subjectes que la pateixen en l’equació RAYLEIGH necessiten afegir més
ROIG per tal d’obtenir el GROC. Tenen, doncs, poca sensibilitat al ROIG i una HIPERSENSIBILITAT al VERD. Aquest trastorn és denominat “VISIBILITAT RELATIVA EL ROIG” i anomalia tipus HART.
HARNETT ROSENBERG, professor nord-americà – BOSTON, postulador d’una TEORIA de la
PERCEPCIÓ DELS COLORS.
Segons investigacions del suec GUNNAR SVAETICHIN, existeixen dos parells de DISCRIMINADORS ARRELS de la longitud d’ona incident, un corresponent al ROIG – VERD i l’altre al BLAU – GROC.
Aquest TIPUS DE MODULACIÓ DEL COLOR, recorda la hipòtesi de HERING (estudis
efectuats en rèptils, tortugues i teleostis, en els quals es té evidència d’una VISIÓ dels COLORS com en l’home.)
SOBRE ELS “GENS” REGULADORS
El primer problema que es planteja en tractar d’explicar els FENÒMENS d’INDUCCIÓ i de REPRESSIÓ per un SOL MECANISME REGULADOR, és el d’ESTABLIR QUINA DE LES DUES SUBSTÀNCIES, l’INDUCTOR o bé el REPRESSOR, actua més directament sobre l’aparell cel·lular de la SÍNTESI DE LES PROTEÏNES, ja que poden donar-se dues possibilitats:
Iª – Que els cèl·lules portin incorporats els REPRESSORS, els quals serien inactivats per l’addició d’INDUCTORS EXTERNS..
IIª – Que la SÍNTESI d’ENZIMS REPRESSIBLES depengui de la presència d’INDUCTORS intra/CEL·LULARS, els quals poden ser INACTIVATS per REPRESSORS EXTERNS.
Segons les dades experimentals, la PRIMERA d’AQUESTES POSSIBILITATS és la correcta.
De BIOLOGIA MOLECULAR – edit. ALHAMBRA, S.A.
Joan Maurí i Espadaler
50
BASE FOTO / QUIMICA DE L’EXCITACIÓ
Quan la RODOPSINA, un cop extreta de l’ULL, ja sigui en els BASTONS o en solució, es sotmet a l’acció de la LLUM, amb una longitud d’ona adequada, es converteix en un compost intermedi TARONJAT, el qual a la vegada es descompon sense necessitat d’ulterior acció de la LLUM en un producte GROC. La longitud d’ona més efectiva és la de 491 mm. En la regió BLAU/VERDA de l’ESPECTRE. La RODOPSINA és una proteïna conjugada. El compost “intermedi” produït per l’acció de la LLUM és també una proteïna que, degut a la seva gran inestabilitat, es descompon en un HIDROCARBUR amb funció ALDEHID derivat de la vitamina a, anomenat TRANS/RETINENO i una PROTEÏNA, la ESCOTOPSINA. La RODOPSINA és un compost de RETINENO i ESCOTOPSINA.
La RODOPSINA constitueix un 40% de la matèria seca dels BASTONS i es troba concentrada en el SEGMENT EXTERN DE LES CÈL·LULES.
La variació de COLOR de la RODOPSINA en solució “alliberant” ESCOTOPSINA, coincideix amb l’aparició de grups actius SH i un grup HISTIDINA en la proteïna. Qualsevol d’aquestes variacions si tenen lloc en un medi adequat, PODEN PRODUIR VARIACIONS ELÈCTRIQUES, fins i tot s’ha assolit CONSTRUIR SISTEMES ARTIFICIALS en els quals aquestes ocorren. La disposició en CAPES CONCÈNTRIQUES del material dels BASTONS, podria molt bé estar dirigida a multiplicar l’efecte de la DESCOMPOSICIÓ de les MOLÈCULES de RODOPSINA. No obstant això, s’ha demostrat que un SOL QUANTUM de LLUM és suficient per excitar un BASTÓ adaptat a l’obscuritat, i que un SOL QUANTUM és absorbit per una MOLÈCULA de RODOPSINA provocant la seva descomposició.
A més de la RODOPSINA s’han descobert altres PIGMENTS FOTOSENSIBLES, tals com són: en els vertebrats la PORFIROPSINA (520 MM.) en els BASTONS dels peixos d’aigua dolça i d’alguna AMFIBIS, la IODOPSINA (562 mm.) en els CONS de les GALLINES i la CIANOPSINA (620 mm.) en els CONS de les TORTUGUES.
Extret de FISIOLOGIA ANIMAL per BRADLEY T. SCHEER Prof. De BIOLOGIA de la UNIVERSITAT D’OREGON (USA)
Edi. Trad. 1969 – edit. OMEGA - BARCELONA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
51
STILES I CRAWFORD han demostrat que un feix de LLUM que entra a l’ULL pel centre de la pupil·la
produeix una sensació més intensa que la produïda per un de la mateixa BRILLANTOR FÍSICA que passi
a prop de la PERIFÈRIA. Aquest fenomen és més notable en la FÒVEA. L’efecte més petit causat per un
feix PERIFÈRIC no és pas degut a la major ABSORCIÓ pels medis OCULARS sinó a la direcció del feix
en relació a la posició dels CONS; un canvi fotoquímic més petit pot ser causat per la LLUM si passa
obliquament a través dels receptors que no pas si els recorre en tota la seva LONGITUD. Aquest fenomen
és molt més evident amb els CONS que amb els BASTONS i probablement indica diferències estructurals
entre els dos tipus de RECEPTORS. No totes les LONGITUDS D’ONA de la LLUM s’afecten igualment.
Els raigs BLAUS s’afecten més i els segueixen els ROJOS. L’efecte direccional és menor amb els raigs
VERDS.
Existeixen també lleugeres diferències de COLOR entre els RAIGS MONOCROMÀTICS que han entrat
centralment i els que entren perifèricament i cauen obliquament sobre els RECEPTORS.
(Sobre l’EPITELI PIGMENTARI... diu: que està generalment més desenrotllat en relació als CONS que no
pas amb els BASTONS i, en l’ULL humà és més perceptible en la REGIÓ de la FÒVEA)
De BASES FISIOLÓGICAS DE LA
PRÁCTICA MÉDICA
Joan Maurí i Espadaler
52
RETINENO – PIGMENT CAROTENOIDE de la RETINA, de color GROC-daurat, que es forma per l’acció
de la LLUM sobre la RODOPSINA.
És l’ALDEHID de la VITAMINA A, que pot ésser transformat en aquesta per un EWNZIM; aquesta
conversió és REVERSIBLE. Existeixen dos tipus de RETINENO que provenen de les VITAMINES A1 i A2
RODOPSINA – (RODO + g. OPSI) = (VISIÓ + INA)
CROMO/PROTEÏNA FOTOSENSIBLE, de color ROIG/PÚRPURA que existeix en els Bs RETINALS,
empal·lideix per l’acció de la llum fins a convertir-se en XAPTOPSINA i produeix en conseqüència
estimulació dels TERMINALS SENSIBLES de la RETINA. És una PEROTEÏNA conjugada, la part
PROSTÈTICA de la qual és l’ALDEHID de la VITAMINA A – anomenada també ERITROPSINA,
PÚRPURA RETINAL o VISUAL.
XANTOPSINA – (De XANTHOS g. GROC + òpd = VISTA + INA) = acció química.
PROTEÏNA CONJUGADA, el grup proteic de la qual és el RETINENO; es forma per DECOLORACIÓ de
la PÚRPURA VISUAL SOTA L’INFLUIX DE LA LLUM. És anomenat també GROC VISUAL.
OPSINA - = PROTEÏNA INCOLORA que resulta de la descomposició de la RODOPSINA per l’acció de la
LLUM. La seva ulterior unió amb el A”-CIS/RETINENO i amb la VITAMINA A1 reconstrueix la
RODOPSINA.
Es pot resumir l’esquema de les MUTACIONS GENÈTIQUES de la manera següent:
I – Les MUTACIONS QUE SUPRIMEIXEN o ALTEREN la funció ENZIMÀTICA donen lloc a la producció
d’una PROTEÏNA modificada ESTRUCTURALMENT o a la NO PRODUCCIÓ DE PROTEÏNA.
II – Si el MUTANT forma una PROTEÏNA, aquesta difereix de la PROTEÏNA DE TIPUS SILVESTRE en la
seva estructura primària, ÚNICAMENT en un AMINOÀCID, en algun PUNT específic de la cadena
POLIPEPTÍDICA.
De GENÈTICA GENERAL
Edit. OMEGA – BARCELONA – 1968
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
53
També la velocitat de mutació varia molt en els diversos animals i per diferents GENS. Molts GENS són
més MUTABLES que altres.. El GEN del COLOR dels ULLS en la DROSÒFILA posseeix, almenys, 18
formes mutants, que són variants de l’ULL ROIG normal (propi d’aquesta). Moltes vegades s’han observat
MUTACIONS a ULLS de COLOR BLANC i de COLOR VERMELLÓ. La velocitat de MUTACIÓ espontània
en DROSÒFILA s’ha estimat que varia de (1 a 100.000) a (1 per varis MILERS de MILIONS) per (GEN i
per generació).
Una MUTACIÓ implica un canvi en un GEN i no pas la pèrdua real d’un GEN. Això es demostra pel fet
que un GEN mutant pot revertir al GEN original, mutacions similars, denominades mutacions
PARAL·LELES que poden produir-se den espècies animals molt emparentades.
Un fet important sobre les mutacions de GENS és que, habitualment, només un GEN es MUTA a la
vegada; les MUTACIONS “massives” són molt rares.
De les moltes variacions MUTABLES que poden donar-se, han estat comprovades, provocant sobre
DROSÒFILA amb RADIACIONS X, experiències realitzades per MÜLLER i que d’altres investigadors han
fet extensives induint amb RADIACIONS X a BACTÈRIES, LLEVATS i altres SERS VIUS.
De PRINCIPIOS DE ZOOLOGÍA
Per CLEVELAND P. HICKMAN
Edic. De la UNIVERSIDAD DE CHILE
Edic. ARIEL, S.A.
Edic. Orig. 1961-1967
Joan Maurí i Espadaler
54
RESUM DELS ESTUDIS sobre la VITAMINA A, realitzats fins ara (de què es té notícia)
per G. WALD. Segons aquest investigador, la QUÍMICA de l’EXCITACIÓ VISUAL estaria constituïda de la
manera següent:
Proteïna ----------- 1er. - Una OPSINA (de BASTONS o de CONS)
/ 2on. - Un ENZIM: DESHIDROGENASA ALCOHÒLICA
Enzims
\ 3er. - Un CO/ENZIM – La CO/ZIMASA
CITO/CROM ----- 4rt. - Un ISÒMER específic de la VITAMINA A1 o A2
Col·locant en l’obscuritat l’OPSINA dels CONS o dels BASTONS en presència d’un ISÒMER apropiat de
RETINENO 1 O RETINENO 2 es poden obtenir:
a) – OPSINA de BASTÓ + RETINENO 1 = RODOPSINA (L.d’o.) 500 mm.
b) – OPSINA de BASTÓ + RETINENO 2 = PORFIROPSINA (L.d’o.) 522 mm.
c) – OPSINA de CON + RETINENO 1 = IODOPSINA (L.d’o.) 522 mm.
d) – OPSINA de CON + RETINENO 2 = CIANOPSINA (L.d’o.) 620 mm.
ISÒMER = QUAN ES TRACTA de 2 o més COMPOSTOS.
ISOMERIA = QUE TENINT LA MATEIXA FÓRMULA de COMPOSICIÓ, TENEN I DIFEREIXEN EN
PROPIETATS DIFERENTS; DEGUT A LA DISPOSICIÓ ESPECÍFICA dels ÀTOMS en la MOLÈCULA.
ALDEHIDS = L’OXIDERACIÓ MODERADA DE L’ALCOHOL CONDUEIX ALS ALDEHIDS.
DELS OXIDRILS = ES POT SOSTENIR UN GRAN NOMBRE D’ALCOHOLS, QUÍMICAMENT PARLANT,
PERQUÈ JA N’HI HA PROU AMB FIXAR A L’OXIDRIL (OH) AMB UN RADICAL ORGÀNIC PER TAL
D’OBTENIR-NE UN. PER AQUESTA RAÓ ES DIU DE L’OXIDRIL QUE TÉ FUNCIÓ ALCOHÒLICA.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
55
Joan Maurí i Espadaler
56
Si la LLUM reflectida des del fons de l’ULL (RUSHTON) es mesura per procediments extraordinàriament
sensibles, és possible determinar la quantitat de RODOPSINA realment present en els BASTONS en
qualsevol etapa determinada de l’adaptació a l’obscuritat, convencent-nos de que la RODOPSINA no
solament s’acumula en l’obscuritat sinó que igualment no es descoloreix completament en condicions
d’adaptació a la LLUM. Canvis similars en les quantitats de LUM reflectida per la FÒVEA probablement
indiquen també la descoloració i regeneració dels pigments dels CONS. No està absolutament aclarit
(1964) quin és el paper que els BASTONS desenvolupen en els nivells FOTÒPICS d’intensitat de la
LLUM. És una mica difícil de creure que es facin completament insensibles a la LLUM en els graus més
alts d’intensitat mentre contenen RODOPSINA descolorida. Si no contribueixen en res a la VISIÓ
FOTÒPICA, serà degut a la interrupció del mecanisme que connecta el procés FOTOQUÍMIC amb
l’excitació NEURAL o per alguna inhibició completa dels seus efectes en el mecanisme NEURAL mateix.
...quan major és el nombre de BASTONS que existeix en una àrea determinada, més baix es fa el llindar
pel BLAU. En canvi, el llindar pel ROIG, és a dir, dels CONS, no és afectada tant per la densitat de CONS
per unitat d’àrea.
D’aquesta maner s’evidencia que la sensació espacial és de major importància en la VISIÓ dels
BASTONS que no pas en la dels CONS.
De BASES FISIOLOGICAS DE LA PRÁCTICA MÉDICA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
57
CEGUETAT PELS COLORS
Quan l’any 1807 (*) YOUNG investiga la CEGUETAT pels COLORS, descrita per DLTON, (John DALTON la descriu, per primera vegada en 1794) va comprendre que la informació sobre la naturalesa dels mecanismes del COLOR podia obtenir-se per un estudi d’aquella anormalitat de la VISIÓ. Aproximadament el 8% de la població masculina té algun grau d’anormalitat per la VISIÓ dels COLORS i aproximadament un 1% estan greument afectats. Solament el 0,4% de les dones pateixen alguna anormalitat CROMÀTICA. Moltes de les CEGUETATS CROMÀTIQUES són de caràcter hereditari i com que el GEN es comporta amb caràcter recessiu lligat al sexe, apareix fàcilment en el sexe hetero GAMÈTIC; és a dir, en l’home. A vegades la CEGUETAT cromàtica és el resultat d’una lesió que pot aparèixer en un ULL solament. Una de les formes més rares de CEGUETAT dels COLORS, la TRITANÒPSIA o CEGUETAT pel BLAU, s’hereta (segons aquest autor) d’una manera diferent de les altres.
MONOCROMATES
Són totalment CECS pel COLOR. Veuen l’ESPECTRE total en tons GRISOS. Per tant, la seva VISIÓ s’assembla a la que proporciona el cinema en BLANC/NEGRE. Es divideix en DOS GRUPS segons la seva sensibilitat ESPECTRAL i altres característiques.
MONOCROMATES DELS BASTONS
Es comporten com si no posseïssin CONS. La seva sensibilitat ESPECTRAL és la mateixa que la de l’ULL adaptat a l’obscuritat. Tendeix a la FOTOFÒBIA i a ENLLUERNAR-SE per la LLUM però, com a fet curiós, no són veritablement CECS a la LLUM del DIA. Tenen un ESCOTOMA CENTRAL o punt cec, on la persona normal té la seva FÒVEA. Tals individus són rars.
MONOCROMATES DELS CONS
Són molt rars i, com el seu nom suggereix, la monocromàcia depèn dels CONS, ja que la seva sensibilitat ESPECTRAL no és la de la RODOPSINA, sinó que té el seu màxim prop de la corba de sensibilitat FOTÒPICA. Han estat investigats relativament pocs subjectes, com per posseir una informació precisa i segura, però tot sembla indicar l’existència de dos grups: Un amb sensibilitat màxima als voltants de 550-540 mm. I l’altre entre 560-570 mm. El primer és el més comú i en ell la VISIÓ dels BASTONS (és a dir, la VISIÓ nocturna) és aparentment normal.
(*) (L’any 1853 HELMHOLTZ en féu un estudi destacat que va motivar el d’ésser unit el seu nom al de YOUNG).
De “BASES FISIOLÓGICAS”
Joan Maurí i Espadaler
58
EL FENOMEN DELS COLORS SUBJECTIUS DE FECHNER – BENHAM
Es basa en el fet que els COLORS no són pas tots percebuts en el “CÒRTEX” amb la mateixa velocitat; hom percep molt més ràpidament una llum ROJA que una estimulació amb llum VERDA i aquesta encara
molt més ràpida que al rebre la llum BLAVA.
OPHTALMOLOGIE (21028 Ciº pàg. 3) “VISION DES COLEURS” Enciclopedie FRANÇAISE
Médico CIRURGIEN
La història de la investigació de la VISIÓ en COLOR ha consistit fonamentalment fins al moment present,
en una sèrie d’intents per definir una components cromàtics bàsics en la FISIOLOGIA de la VISIÓ del
COLOR previstos com a primaris fonamentals (vegi’s a p. Ex. WRIGHT – 1946). Segons aquest autor, un
BLAU – 4600 Aº i un ROIG – 7600 Aº són “fonamentals”, ja que resulta possible per adaptació de l’ULL a
aquestes radiacions, reduir la sensibilitat a elles sense afectar apreciablement a les altres LONGITUDS
d’ONA. La posició del mecanisme VERD fonamental, hagué d’ésser deduïda d’experiments menys
directes, ja que, degut a la seva posició en l’ESPECTRE, no es podia estimular sol; és a dir, qualsevol
radiació física que evoqui una sensació VERDA realment estimula a la vegada els mecanismes VERD i
ROIG, provocant així, una sensació mixta. S’arribà a la conclusió que un VERD 5300 Aº constituïa el IIIer.
PRIMARI fonamental.
D’això es dedueix que la “sensació” del VERD fonamental no s’experimenta normalment, ja que no hi ha manera d’estimular el mecanisme del VERD sense estimular alhora els del ROIG o del BLAU o ambdós, al mateix temps.
Extret de FISIOLOGIA HUMANA Per H. DAUSON i M.G. EGGLETON
Editat per AGUILAR (Nova edició ampliada, posada al dia de PRINCIPIOS DE FISIOLOGIA HUMANA de STARLING –
LAVATT EVANS)
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
59
DESCRIPCIÓ EXPERIMENTADA SOBRE EL SISTEMA DE RECEPCIÓ
VISUAL DE LA GRANOTA
-Segons sembla de les darreres investigacions efectuades en la VISIÓ de la GRANOTA, les neurones visuals d’aquesta ordenen els impulsos lluminosos en QUATRE GRUPS DIFERENTS.
-Tots els impulsos d’un grup proporcionen al CÒRTEX informació sobre el repartiment de LLUMS i SOMBRES en el CAMP VISUAL sense, però enregistrar-se el moviment. ANALITZEN el MOVIMENT d’AQUESTS, limitant-se a considerar-lo COM UNA SÈRIE DE QUADRES ESTADÍSTICS SUCCESSIUS DIFERENTS.
-La segona SÈRIE D’IMPULSOS proporciona una informació similar, però amb referència no a tot el camp VISUAL, sinó solament als objectes il·luminats que es mouen en el seu àmbit.
-El tercer grup d’impulsos informa sobre els objectes que enfosqueixen progressivament el CAMP VISUAL d’una manera ràpida, però gradual, això és, que es veuen cada vegada més GRANS i, per tant, s’aproximen, de manera que l’animal obté informació sobre el moviment dels seus probables adversaris.
-El quart grup de senyals informa sobre el moviment dels objectes que enfosqueixen part del CAMP VISUAL, però que no augmenten de tamany, com per exemple, insectes o diferents classes de preses.
-Les quatre sèries d’impulsos es formen en QUATRE CAPES DIFERENTS d’INTERNEURONES de la RETINA, trametent-les al CERVELL simultàniament i essent interpretades en conjunt, com a QUADRE ÚNIC amb la superposició d’aquestes QUATRE SÈRIES d’informació.
Extret de LA CIENCIA DE LA ZOOLOGÍA Per P.B. WEISZ
Edi. OMEGA – BARCELONA © 1971
UNA RETINA BACTERIANA
La membrana cel·lular de “HALOBACTERIUM” “HALOBIUM” és una mena de mosaic presentant llargues (*) “platges” de color PÚRPURA. Dins d’aquesta “membrana PÚRPURA” aïllada, ha estat posada en evidència la presència d’una proteïna única, disposada molt regularment, segons una xarxa hexagonal de dues dimensions i presentant grans analogies amb la RODOPSINA; massa molecular semblant, fort percentatge d’ÀCIDS AMINAT – HIDRÒFOBS, similitud de propietats espectrals (C.W. STOBCKENIUS et Coll... NATURE NB. 233, 149 i 152, 1971) com en el cas de la RODOPSINA, el CROMÒFOR ha estat identificat al RETINAL. Aquests resultats suggereixen que aquesta proteïna juga el paper de FOTORECEPTOR.
(*)= VORERES = VORES – cenyides a la membrana que es cita (aclariment propi) – J. M. i E.
LA RECHERCHE nº 18 (XI 1971)
Joan Maurí i Espadaler
60
MÈTODE D’HOLONGREN AMB TROQUES DE LLANA
HOLONGREN va establir l’any 1877, aquest mètode per descobrir les CEGUESES cromàtiques.
Consisteix en oferir al subjecte que s’examina, diverses TROQUES de llana de diferent COLOR, pregant-li que d’un munt de TROQUES n’esculli, igualant-ne la semblança.
En la primera part de la prova, la TROCA patró és la de COLOR VERD pàl·lid. Si el subjecte sofreix CEGUESA pel ROIG O PEL verd elegeix una TROCA de COLOR CREMA, pell d’ANT GRIS - TÒRTORA – “PARDO” pàl·lid o COLOR PALLA. Se li dóna per comparar, seguidament, una TROCA de COLOR ROSA. Si elegeix pel COLOR que li sembla anàleg TROQUES de COLOR VIOLETA o BLAU, sofreix de CEGUESA pel ROIG; si contràriament selecciona TROQUES de COLOR VERD – ROIG i “PARDO”, és CEC pel VERD.
Com a prova final se li ofereix una TROCA de COLOR ROIG, EL PROTANOP elegirà com a COLORS anàlegs el VERD fosc i el “PARDO”; i el DEUTERANOP, VERDS pàl·lids i “PARDOS”.
De FISIOLOGIA HUMANA Per A. PI SUÑER
Edició MADRID – 1962
Així com ara no existeix dubte de que els BASTONS humans funcionen per la RODOPSINA, el pigment o
pigments visuals en els CONS humans no ha estat extret, encara que sense cap dubte, deuen estar
presents en l’ULL viu. L’únic testimoni de la seva naturalesa el tenim amb el treball excepcional del
professor RUSHTON, que s’ha valgut de la petitíssima quantitat de LLUM que es reflexa de la regió de la
FÒVEA de l’ULL i que procedeix de la capa pigmentària i de la COROIDE i així ha passat dues vegades
al través de la RETINA (una en entrar-hi i l’altra en sortir-ne). Aquest autor ha observat que després
d’exposar l’ULL a intenses LLUMS MONOCROMÀTIQUES, la composició de la LLUM emergent difereix
de la mateixa LLUM abans d’haver estat exposada a l’ULL; presumiblement això significa que algun
pigment, tal vegada el contingut en els CONS de la FÒVEA ha estat blanquejat o alterat. A més a més,
després de blanquejar la LLUM ROJA, la composició que després de blanquejar amb LLUM
VERDA/BLAVA o amb LLUM BLANCA. Amb aquesta tècnica que dissortadament no és tan senzilla ni tan
precisa com sembla (degut a les quantitats inversemblants petites de pigment present i de LLUM
reflectida).
RUSHTON ha demostrat l’existència probable de DOS PIGMENTS dels CONS en l’ULL normal. Aquests han estat denominats CLOROLABEL i ERITROLABEL perquè s’absorbeixen amb major activitat en les parts VERDA i ROJA de l’ESPECTRE, respectivament. Els seus valors de sensibilitat ESPECTRAL s’han obtingut com es mostra en la figura i el seu significat els considerarà en la visió dels COLORS.
PIGMENTS en la FÒVEA de l’ULL NORMAL analitzats per descoloració amb LLUMS colorades –El pigment total es forma de CLOROLABEL (Corba O)
ERITROLABEL (descoloriment del ROIG intens) en les proporcions mostrades. En la forma particular de CEGUESA als COLORS ROIG-VERD (P) solament un pigment (CLOROLABEL) es troba en la FÒVEA, el qual té l’ESPECTRE diferencial indicat en la CORBA (P) aquesta mateixa CORBA (de cercles) s’obté com la diferència entre els efectes de descoloriment amb LLUM ROJA intensa i amb LLUM BLANCA – Segons RUSHTON.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
61
La LLUM que NO s’absorbeix pels CONS i BASTONS ho fa parcialment per la capa pigmentària i també
en part per la COROIDE. Solament una part molt petita de la LLUM que entra, escapa a la reflexió i és
reflectida; d’aquesta manera les capes de pigment obren com la pintura negra en l’interior d’una càmera
fotogràfica. El pigment de l’epiteli i de la Coroide és la MELANINA, derivat inert de la TIROSINA; encara
que pot ésser descolorat per exposició prolongada a la LLUM BRILLANT, no és un pigment visual en el
veritable sentit de la paraula. En certs animals nocturns pot existir considerable reflexió, ja sigui per les
diminutes fibres o cristalls en les CÈL·LULES de la capa pigmentària, ja per fibres especials en la
COROIDE .
Aquestes superfícies de reflexió (TAPETUM = TAPÍS) són la causa de la brillantor dels ULLS en els gats i els altres animals.
El TAPETUM és essencialment un mitjà per utilitzar l’escassa LLUM de la nit, permetent-li que passi primer en una direcció i després en l’altra a través dels pigments visuals en les cèl·lules FOTORECEPTORES (degut a aquest dispositiu –TAPETUM- la visió nocturna dels gats arriba a ésser unes vuit vegades més sensible que en l’home.
Joan Maurí i Espadaler
62
TAULA DE DISCROMATOPSIES (segons Wright)
Tipus de defecte del color
%
%
TRICROMATISME ANÒMAL PROTANOMALIA .................................................. DEUTERANOMALIA........................................... TRITANOMALIA................................................
1,0 4,6 0,0001
5,6
5,6
DICROMATISME PROTANÒPSIA................................................ DEUTERANÒPSIA............................................ TRITANÒPSIA.................................................
1,2 1,4 0,0001
MONOCROMATISME
2,6 0,003
2,6
TOTAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8,2
De BASES FISIOLOGICAS DE LA PRÁCTICA MÉDICA
Per E.N. WILLMER
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
63
Longitud d’ona dels 5º a partir dels CONS de la FÒVEA el nombre de CONS ha disminuït sensiblement, en tant que els BASTONS augmenten en nombre fins a adquirir la concentració màxima entre els 10º i 20º per continuar decreixent cap a la perifèria.
De FISIOLOGIA DE LA VISIÓN Per GIL DEL RIO
Del MANUAL DE FISIOLOGIA MEDICA W.F. GANONG Edit. MÉXICO (1966)
Joan Maurí i Espadaler
64
Els CONS s’adapten més ràpidament en l’obscuritat que els BASTONS, després d’una prolongada permanència en l’obscuritat. Aquests darrers pràcticament no s’adapten amb LLUM ROJA i ho fan més difícilment amb LLUMS blaves, verdes i progues. El poder d’apreciació de la intensitat de LLUM varia segons el COLOR; en cada cas pot aplicar-se la llei de WEBER – FECHNER. Per tal que es percebi una diferència d’intensitat és precís d’augmentar
Les LLUMS BLANQUES en 1/150 Les LLUMS ROGES en 1/70 Les LLUMS GROGUES i VERDES en 1/286 Les LLUMS VIOLETES en 1/109
Aquest fet confirma que la sensibilitat RETINAL és feble en els dos extrems de l’ESPECTRE, màxima en la zona GROC-VERDA i mitja en la LLUM BLANCA.
R E S U M
TEORIA DELS GRÀNULS RETINALS DE HECHT
Segons aquest autor, en variar la il·luminació, varia al mateix temps la sensibilitat del grànul retinal. Els FOTO/RECEPTORS retinals constitueixen dos grups o poblacions (específiques) que per tal de ser excitats requereixen diferent quantitat de llum. Els BASTONETS més sensibles es troben en la perifèria de la RETINA i els CONS preferentment en la FÒVEA. Així i tot, dins de cada grup existeixen diferències considerables, pel que fa referència a la seva sensibilitat lluminosa, un curt nombre de BASTONETS són relativament poc sensibles a la LLUM, d’altres també en nombre reduït, són en canvi molt sensibles i entre ambdós grups extrems s’estén la major part de la població dels BASTONETS. Distribució anàloga existiria, pel que fa a la sensibilitat dels CONS. En anar augmentant gradualment la il·luminació i ésser excitats cada vegada un nombre major de BASTONETS, els CONS més sensibles són activats també abans d’arribar al nivell d’il·luminació necessari per estimular els BASTONETS menys sensibles. HECHT proposa aquesta hipòtesi per explicar l’efecte favorable de la il·luminació sobre l’agudesa visual i el llindar diferencial de la lluminositat o esplendor.
Extret de FISIOLOGIA HUMANA Per AUGUST PI SUÑER i
SANTIAGO PI SUÑER Madrid – 1962
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
65
TEORIA POLICROMÀTICA D’HARTRIDGE
Explica el mecanisme de la VISIÓ dels COLORS admetent l’existència en la RETINA de
(*) 7 receptors d’estímuls cromàtics, que originen 8 sensacions de COLOR. Els esmentats receptors es troben distribuïts en TRES (**) UNITATS; UNA de TRICOMA, que respon als estímuls (***) TARONJAT, VERD i INDI i DUES de DICROMÀTIQUES que són estimulades pels COLORS GROC – BLAU, ROIG – BLAU verdós.
(*) VOLDRIA DIR: (SET OPERACIONS ESPECIALS DE RECEPTORS)
(**) VOLDRIA DIR: (TRES AGRUPACIONS ESPECIALS DE FRECEPTORS)
(***) VOLDRIA DIR: (ROIG-VERD-BLAU/ULTRAMAR DE RECEPTORS)
Ω = ve a ésser una reiteració de la teoria de les zones (de V. KRIES)
Joan Maurí i Espadaler
66
De l’estudi de l’ESPECTRE d’aquesta obra, cal consignar que observant-lo des de 700 mm. No es comença a SENTIR VARIACIÓ DISCRIMINABLE fins a 678 m/m en el qual el COLOR comença a aparèixer com a LLUGERAMENT TIRANT A TARONJAT. Des de 678 m/m fins a 665 m/m continua notant-se lleugerament una aproximació més taronjada.
En successius passos a través de l’ESPECTRE (i com es pot deduir del gràfic anterior) els intervals de traspàs CROMÀTIC perceptible, es van fent més reduïts. Els passos són mínims en la zona del GROC (585 m/m) i el VERD / BLAU (495 m/m)
Des d’un extrem a l’altre de l’ESPECTRE es poden fer segons aquesta obra, 128 distincions de COLOR.
Explicació gràfica dels camps VISUALS en graus, per radiacions de diferent longitud d’ona a tres intensitats d’il·luminació
De PRINCIPIOS DE FISIOLOGIA HUMANA De Sir CHARLES LOVATT EVANS
AGUILAR – Madrid -1995
En aquesta fisiologia, els capítols dels SENTITS ESPECIALS han estat redactats per H. HARTRIDGE, Dr. En MEDICINA i en CIÈNCIES, MEMBRE DE LA REIAL SOCIETAT DE LONDRES, DIRECTOR de la SECCIÓ D’INVESTIGACIONS SOBRE LA VISIÓ (CONSELL D’INVESTIGACIONS MÈDIQUES) de l’INSTITUT d’OFTALMOLOGIA DE LONDRES.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
67
Quan la pupil·la en la VISIÓ diürna està contreta, l’ULL s’ajusta a la visió fotòpica amb detall, però a expenses d’un llindar d’estimulació més elevat. Contràriament, quan la pupil·la es dilata en l’obscuritat, la RETINA és estimulada per intensitats molt menors d’il·luminació. La RETINA humana es fa llavors molt sensible a les intensitats mínimes de la LLUM, fins a gairebé un QUANTUM d’ENERGIA.
L’adaptació de l’ULL a l’obscuritat està associada als canvis següents:
I – DILATACIÓ DE LA PUPIL·LA
II – MAJOR SENSIBILITATBLLUMINOSA DE LA RETINA
III – FENOMEN DE PURKINGE (tendència a les ONES CURTES)
IV – REGENERACIÓ en els BASTONS de la PÚRPURA VISUAL
V – CANVI CAP A UN VALOR més ALCALÍ del pH de la RETINA.
En l’adaptació completa de l’ULL en l’obscuritat, el diàmetre de la pupil·la pot srribar a mesurar de 8 a 9 mm.
Als 40 minuts de permanència en l’obscuritat, la sensibilitat LLUMINOSA augmentarà de 10.000 a 20.000 vegades més que l’ULL adaptat a la VISIÓ diürna.
De FISIOLOGIA HUMANA per AUGUST PI i SUÑER I de SANTIAGO PI i SUÑER
Edit. PAZ MONTALVO – Madrid – 1962
AUGUST PI i SUÑER Director de l’INSTITUT DE MEDICINA EXPERIMENTAL DE CARACAS Professor H. De la UNIVERSITAT CENTRAL DE VENEÇUELA ANTIC CATEDRÀTIC DE LA UNVERSITAT DE BARCELONA
Joan Maurí i Espadaler
68
En sortir SOBTADAMENT de l’OBSCURITAT a la LLUM, desrés d’un previ i curt ENLLUERNAMENT d’adaptació, s’efectua molt ràpida i aquesta experimenta els canvis següents:
I – CONSTRICCIÓ de la PUPIL·LA
II – MENOR SENSIBILITAT lluminosa de la RETINA
III.- DESVIACIÓ cap a les radiacions d’ones AMPLES (ROGES) de la sensibilitat lluminosa de la RETINA
IV – DESCOLORACIÓ de la PÚRPURA VISUAL
V – CANVI cap a un valor més ÀCID del pH de la RETINA
L’ULL s’adapta més fàcilment a la LLUM que a l’OBSCURITAT
HELMHOLTZ volia explicar-se el contrast simultani psicològicament com un “ENGANY D’APRECIACIÓ” o, segons es diria avui, com a resultat d’una forma d’apreciació conceptual.
Contra aquesta opinió, avui insostenible, n’hi ha prou adduint una demostració definitiva de C.E. Müller. A un home amb ceguesa pel VERD li presentaren dos FONS, un de VERD i un altre de GRIS (*): AMBDÓS els prengué per iguals.
Va ser col·locat sobre ambdós un quadrat GRIS.
El quadrat sobre el FONS GRIS no va canviar per a ell de COLOR però, en canvi, el col·locat sobre FONS VERD el veié de COLOR ROIG (**) (complementari).
(*) d’igual esplendor, les dues mostres (**) (complementari) notes marginals meves (Joan Maurí Espadaler)
Extret de PSICOLOGIA EXPERIMENTAL Per JOAN LINOWORSKY – S.J.
Edit. EL MENSAJERO DEL CORAZÓN DE JESÚS – BILBAO
Trad. 1963
BIBLIOGRAFIA: T.E. MÜLLER ÜBER DIE FARBENEMPFINDUNGEN ZPS ERGÄNZUNGSBAND – 17/18, I/II – 1930
“SOBRE RECERQUES DELS DESCOBRIMENTS DELS COLORS” (i amb la completesa de bandes de COLOR)
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
69
MONO/CRISTALL (FOTO/DIODE)
AS/GA = ARSENIÜR DE GAL·LI
Amb impureses de TELURO
VELOCITAT DE PROPAGACIÓ DELS ELECTRONS
A través d’un FIL
O a través del BUIT - 1/10 de la LLUM
FOT/OPIA | FOT/OPSIA
MES/OPIA | MES/OPSIA
ESCOT/OPIA | ESCOT/OPSIA
VEURE = BLEPSIA; ESCOPO, SCOPIO, SCOPIA, SCOPO, OPSIO
VISIÓ = OPTO, OPSIA, OPIA, OPTICO, OPTIA (millor OPCIA)
OFTALMIA, ORAMA (PAN-ORAMA)
VISIÓ DE TOT
BON = EU = MAL = CACO, CACIA i DIS
Joan Maurí i Espadaler
70
SOBRE EL MECANISME DEL BLAU
Heus ací mencionades a continuació algunes de les particularitats comprovades en el mecanisme del BLAU receptor:
1) – El BLAU contribueix molt poc a la lluminositat de qualsevol mescla de COLORS i les respostes dels mecanismes del VERD i del ROIG expliquen quasi tota la lluminositat de l’ESPECTRE.
2) – El mecanisme del BLAU no opera en camps molt petits i pot estar realment absent de la FÒVEA.
3) – El camp receptiu del mecanisme del BLAU és aproximadament de 13’ de 0 mentre que pels mecanismes del ROIG i del VERD és d’1’.
4) – EXTRAFOVEALMENT un camp bastant gran ha d’ésser estimulat (o s’han de permetre els moviments de l’ULL) per tal que el mecanisme funcioni plenament.
5) – L’ULL normal pot ésser reduït a un estat de MONOCROMATISME per adaptació suficient al VIOLETA i al BLAU – VERD o al VIOLETA i al ROIG.
Quan es produeix d’aquesta manera, l’ULL proporciona solament sensacions sense COLOR o molt des-saturades en resposta a nous camps de prova en gran part de l’ESPECTRE.
D’altra banda, si es redueix a MONOCROMATISME per estimulació intensa amb LLUM GROGA (que té poca influència sobre les sensacions de COLOR en la FÒVEA, tret la d’elevar el llindar de les mateixes) totes les longituds d’ona de 400-500 mm. Apareixeran com d’un VIOLETA molt saturat (que pot ésser igualat amb 447 mm.).
En aquestes condicions de MONOCROMATISME VIOLETA induint per adaptació intensiva a la LLUM GROGA diferent dels MONOCROMATISMES incolors més corrents, la discriminació de la intensitat és molt escassa i l’acuïtat visual és molt pobre; les barres negres en un camp uniforme (com a exemple) han d’ésser separades més de 7,5’ per a la seva anàlisi, mentre que en MONOCROMATISMES semblants “ROIG” i “VERD” l’acuïtat visual està poc minvada, les barres poden veure’s com a entitats separades quan la distància és dels voltants d’1’. Aquesta agudesa baixa del mecanisme del BLAU, és semblant a la baixa agudesa del mecanisme dels BASTONS, encara que, però, és realment un xic més alta.
6) - Quan l’ULL està adaptat a vàries llums COLORADES, pot registrar-se l’efecte de les adaptacions en les subsegüents igualacions de COLORS i pot investigar-se la velocitat de recuperació dels mecanismes des de l’estat d’adaptació. QUASI sempre es troba que encara que els components ROIG i VERD en la mescla tendeixen a seguir corbes de recuperació ràpida similars, la recuperació del mecanisme del BLAU és més lenta i segueix un curs de temps diferent.
7) - La corba de sensibilitat espectral estimada pels mecanismes del BLAU té un punt de trencament peculiar entre les 550 mm. I 600 mm. Que no es troba en altres corbes de sensibilitat, ni en l’ESPECTRE d’absorció dels PIGMENTS proteínics CARETONOIDES.
8) - La TRITANÒPSIA (ceguetat al BLAU) s’hereta separadament d’altres formes de ceguetat CROMÀTICA.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
71
Suggeriments a l’entorn del mecanisme del BLAU – receptor
(1) Ni el mecanisme del BLAU ni els BASTONS existeixen en la FÒVEA, mentre que el mecanisme del BLAU a diferència del mecanisme del ROIG i el del VERD, funciona quasi fins a la perifèria de l’ULL o almenys fins on el COLOR pugui ésser reconegut.
(2) El mecanisme del BLAU és freqüentment el primer dels mecanismes CROMÀTICS en ésser afectats en cas de RETINITIS PIGMENTÀRIA. La TRITANÒPSIA o INSUFICIÈNCIA del mecanisme del BLAU segueix sovint a qualsevol lesió de la RETINA o degeneració que impliqui la destrucció dels BASTONS.
(3) Quan la LLUM de qualsevol longitud d’ona des de 400 a 570 mm. Il·lumina la meitat d’un campo dividit (d’un Ø aproximat de 4º) en un nivell tan baix d’intensitat que no es produeix cap sensació de COLOR, cal presumir que no solament estan estimulant-se els BASTONS. No obstant això, la il·luminació de l’altra meitat del camp amb LLUM de qualsevol longitud d’ona entre 570 i 700 mm. De suficient intensitat per produir una sensació de COLOR en aquesta meitat, és a dir, per estimular-se els CONS, immediatament fa que la meitat primera del camp s’enfosqueixi i aparegui el BLAU. Si el camp dividit es veu amb un sol ULL, el BLAU pot ésser igualat amb una banda ESPECTRAL centrada en 464 mm. Vista per l’ULL no estimulat. És molt forta la suggestió de que els BASTONS intervenen en aquesta sensació de BLAU.
(4) LA VISIÓ CREPUSCULAR sovint té una qualitat subjectiva de BLAU.
També existeixen fets que s’oposen a que el mecanisme del BLAU estigui subjecte a la dependència dels BASTONS.
(5) La sensibilitat ESPECTRAL del mecanisme del BLAU no és com la de la RODOPSINA; està més pròxima a la del GROC – indicador, encara que aquest no és un PIGMENT foto/SENSITIU en el sentit corrent.
(6) Les dades de les mescles de COLORS són incompatibles amb la RODOPSINA com un dels PIGMENTS primers usats per a la VISIÓ CROMÀTICA, si les corbes dels altres mecanismes (R i V) són vàlides.
(7) L’acuïtat VISUAL en el MONOCROMATISME del VIOLETA, encara que baixa, és més elevada que amb la VISIÓ dels BASTONS.
(8) Les igualacions CROMÀTIQUES realitzades a nivells FOTÒPICS no deuen escindir-se a nivells ESCOTÒPICS si els BASTONS intervenen en ambdues situacions. En la pràctica tals igualacions s’escindeixen algunes vegades.
De tot el que acabem d’exposar, hom dedueix que si els BASTONS participen en el mecanisme del BLAU, ho fan d’una manera diferent del que és la seva acció peculiar. Encara que l’home procedeixi d’antecessors nocturns, en els ULLS dels quals predominen indubtablement els BASTONS, és ben bé extraordinari que la seva RETINA posseeixi uns 20 BASTONS per cada CON si no han de tenir cap significació en el seu aparell de la VISIÓ en condicions ordinàries de lLUM diürna, car l’home és actualment un animal diürn.
Extret de les pàg. 1364/1365 de BASES F. DE LA P. MEDICA
Joan Maurí i Espadaler
72
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
73
Joan Maurí i Espadaler
74
SOBRE LA RODOPSINA
La LLUM trenca la unió RETINENO-ESCOTOPSINA procedint la reacció a través d’una sèrie de PIGMENTS intermediaris d’existència fugaç fins a RETINENO i ESCOTOPSINA. En l’obscuritat, la reacció es revessa i es REGENERA LA RODOPSINA. No obstant això, a la LLUM, una mica del RETINENO és reduït per l’ENZIM alcohol-DESHIDROGENASA, en presència de DIFOSFOPIRIDINA-NUCLEÒTID reduït (D P N H) a VITAMINA A1 el qual a la vegada reacciona amb l’ESCOTOPSINA per tal de formar RODOPSINA. D’aquesta manera part de la RODOPSINA es re-sintetitza en presència de la LLUM.
Un PIGMENT dels CONS, la IODOPSINA, ha estat aïllat; aquest PIGMENT està constituït per RETINENO i FOTOPSINA, que és una proteïna diferent de la ESCOTOPSINA. Les diferències entre la FOTO i L’ESCOTOPSINA són degudes a diferències estructurals. És probable que algun canvi en aquestes molècules PROTEÏQUES durant la reacció amb la LLUM, més que el senzill trencament de la seva unió amb el RETINENO, sigui el que iniciï els impulsos nerviosos.
De MANUEL DE FISIOLOGIA MÉDICA Per W.F. GANONG
Edit. MEXICO – 1966
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
75
CEGUESA NOCTURNA
La CEGUETAT nocturna es produeix en cas de deficiència de VITAMINA A; quan la quantitat total de VITAMINA A de la sang disminueix considerablement, la quantitat de VITAMINA A, RETINENO i RODOPSINA dels BASTONS com els productes químics fotosensibles dels CONS, estan tots disminuïts, amb la qual cosa es redueix la sensibilitat de CONS i BASTONS.
A aquest procés se li ha donat el nom de CEGUETAT nocturna perquè a la nit la quantitat de LLUM existent és massa petita per tenir una bona VISIÓ, mentre que durant el dia hi ha suficient LLUM per excitar els BASTONS i els CONS malgrat que tinguin disminuïdes les substàncies fotoquímiques.
En els experiments de difracció i d’interferència, la LLUM té un component ondulatori.
En els experiments sobre l’absorció en els quals les partícules de matèria “s’empassen”, per dir-ho així, la LLUM hem de representar-nos-la com a partícula, com a “FOTO”. Així doncs, heus ací, com la primitiva idea CORPUSCULAR de NEWTON, encara que modificada, s’ha ajuntat amb la de HUYGENS.
Els FOTONS de la LLUM visible posseeixen una energia de 1.6 a 3.45 Ev. (electronVOLT). L’ULL de l’home és un òrgan molt sensible. Uns quants FOTONS són ja suficients per desencadenar en els BASTONS de la RETINA les reaccions químiques necessàries per a la VIDSIÓ. En una placa FOTOGRÀFICA es requereixen 1000 FOTONS per posar en condicions de revelat a un sol GRA, és a dir, per ocasionar un ENNEGRIMENT.
Una placa FOTOGRÀFICA pot emmagatzemar durant llarg temps l’efecte causat per la LLUM; l’ULL, al contrari, amb prou feines pot retenir-lo per espai d’una DÈCIMA de SEGON.
Per a la VISIÓ dels COLORS han de reaccionar les minúscules PROTUBERÈNCIES RETINALS, per a la qual cosa es requereixen DEU MIL VEGADDES més FOTONS que per a la visió en BLANC-NEGRE.
És per aquesta raó que, de nit, amb prou feines podem distingir els COLORS.
Extret del MUNDO DE LA FÍSICA Edit. DAIMON – 1967
Trad. De l’alemany STUTTGAR
Joan Maurí i Espadaler
76
BIO/QUIMICA DE LA VISIÓ MECANISME DE TRANSMISSIÓ AL NERVI ÒPTIC EN FORMA DE PENSIONS ELÈCTRIQUES Estudiada i demostrada científicament per: SCHEIBE I SEIFERT I COL·LABORADORS En una comunicació a l’ACADÈMIA DE CIÈNCIES DE BAVIERA
El 14 de GENER 1966
ANUNCIAVA L’AUTOR ÀMPLIA INFORMACIÓ EN LA REVISTA “PALETA”
HERÈNCIA LLIGADA AL SEXE
L’any 1910, THOMAS HUNT MORGAN donava a conèixer en la REVISTA SCIENCE, aquesta experiència: “DURANT UN ANY, en un cultiu de DROSOPHILA, en el qual s’havien assolit un considerable nombre de generacions, aparegué un MASCLE AMB ELS ULLS BLANCS. Les MOSQUES NORMALS tenen els ULLS d’un roig brillant (escarlata-carminós) – MORGAN creuà el mascle d’ulls blancs amb les seves germanes d’ulls rojos i trobà que tota la descendència tenia els ulls rojos.
Era evident que els ulls blancs eren recessius.
En la generació F2 hi havia 3470 mosques d’ulls rojos i 782 mosques d’ulls blancs.
THOMAS HUNT MORGAN (PREMI NÒBEL DE BIOLOGIA 1933) 1866 – 1945 – pels seus treballs d’investigació GENÈTICA, realitzats amb els DÍPTERS de la fruita – DROSOPHILA – i portats a cap en els LABORATORIS de la UNIVWERSITAT de COLÚMBIA, junt al riu HUDSON i lleugerament al NORD del CENTRAL PARK, des de l’any 1904 (NEW-YORK).
L’any 1910 incrementà la criança d’aquests DÍPTERS a fi de comprovar les RECONSIDERADES lleis de G.MENDEL.
Als vuit dies d’haver estat posats els ous a una temperatura de 25º C, s’havia produït el PAS; de 00 a LARVA, CRISÀLIDA I mosca successivament, en els casos més favorables era possible d’obtenir durant un ANY unes 50 generacions. En l’espècia HUMANA l’obtenció de semblant experiència hauria requerit un lapse de temps de més de MIL ANYS (1.250 anys)
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
77
Ingents quantitats de tubs d’assaig tapats hermèticament amb cotó, s’arrengleraven en estants convenientment disposats i classificats. Com a minestra s’havia introduït dins els tubs, plàtan xafat o cirera confitada.
Les LARVES pol·luïen i prosperaven en aquest ambient tan ben disposat per a elles.
En les cèl·lules germinals de la DROSOPHILA, MORGAN (*) trobà 5 cromosomes a diferència dels 23 en les cèl·lules germinals de l’HOME.
“Va demostrar l’existència d’un cromosoma determinat (X) encarregat de la transmissió hereditària del sexe” i d’unes característiques peculiars lligades al sexe.
(*) “EN REALITAT SÓN 6 + 2 sexuals = 8”
De INVESTIGACIONES SOBRE LA VIDA – 1967 – Edit. LLUIS DE CARALT
Les dades no s’ajusten idealment a la proporció que s’esperava però, de moment, pot acceptar-se que les xifres totals representen una proporció MENDELIANA 3:1 amb algun dèficit per la classe recessiva. MORGAN observà un fet sorprenent den aquesta generació: (LA F.2) totes les mosques d’ulls blancs eren mascles.
Llavors creuà un mascle d’ulls blancs amb alguna de les seves filles d’ulls rojos i obtingué:
129 femelles d’ulls rojos \
261 ♂ + ♀
132 mascles d’ulls rojos /
88 femelles d’ulls blancs \
174 ídem
86 mascles d’ulls blancs /
Novament, hi ha certa deficiència previsible en la classe RECESSIVA, però la proporció s’aproxima.
A (*) (1 : 1) pels ULLS ROJOS respecte als ULLS BLANCS en ambdós sexes i tal com escriví MORGAN, els resultats demostren que el caràcter nou, ULLS BLANCS, pot ser transmès a les femelles mitjançant un encreuament adequat i, en conseqüència, no està limitat a un sol SEXE.
(*) Sembla que hauria de ser (2:1) – (acotació pròpia) (J.M.E.)
GENÉTICA GENERAL – edic. OMEGA – BARCELONA 1968
Joan Maurí i Espadaler
78
ELS VOLS ESPAIALS I LA VISIÓ
L’agudesa visual i la percepció dels COLORS, dels dos COSMONAUTES soviètics que es trobaven dins la càpsula “SOYUZ IX”, van quedar afectats en gran mesura, degut a la durada prolongada del vol, de més de 15 dies, en estat d’ingravidesa, segons informació facilitada per l’òrgan de l’exèrcit “KRASNAYA ZUEZDA”. S’ha comprovat que dita agudesa es veié afectada, ja a les 24 hores després del llançament a l’ESPAI. Els científics explicaren l’anomalia, dient que la coordinació dels músculs oculars queda disminuïda a causa de la ingravidesa. La mateixa informació afegia que els COSMONAUTES, NICOLAIEF i SEVASTIONOF varen veure transtornar-se la seva normal percepció dels COLORS ocasionant-los un DALTONISME, que hom considerà transitori.
La confusió dels COLORS es presenta més intensament en mirar objectes MORATS, BLAU clar (serà CIAN – TURQUÍ...?) i de COLOR VERD (*) i en tons menys accentuats quan miren objectes de COLOR ROIG. Això demostrà que estaven tenint lloc certs canvis en el mecanisme de percepció de COLOR... però la MEDICINA ESPACIAL no havia pogut encara descobrir-ne la raó que ho motivava.
(*) (del sentit, semblava desprendre’s... “i en termes o intensitat menys notable...”)
De La VANGUARDIA – 18-VI-1970
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
79
SOBRE LA TEORIA DELS COLORS
La TEORIA D’HESING justifica la sensació directa acceptant tres processos cromàtics, cadascun dels quals queda inactiu si l’excitació té una intensitat moderada; quan l’excitació és intensa (DESassimilació), es produeix una sensació de COLOR, però si l’excitació és feble (assimilació) es té la sensació complementària de la primera (és a dir, el COLOR complementari).
Aquestes accions fonamentals són:
La del ROIG – VERD
La del GROC-BLAU
I la del BLANC – NEGRE
L’anomenada “TEORIA DE LES ZONES” de J. VON KRIES, suposa que en el terreny RETINAL, val la
TEORIA de YOUNG/HELMHOLTZ, mentre que en el cervell, val la raó de la “HIPÒTESI HERING”.
Segons, doncs, HERING, a l’EXCITACIÓ = DESASSIMILACIÓ, comportarà la sensibilització dels colors: ROIG – GROC – BLANC
I el DESCENS o CAIGUDA de l’EXCITACIÓ = ASSIMILACIÓ i comportarà la sensibilització dels colors: VERD – BLAU- NEGRE
COMPLEMENTARIS DELS ANTERIORS.
Resum: a l’EXCITACIÓ = DesASSIMILACIÓ
La DESexcitació = Assimilació
Del DICCIONARI DE FÍSICA – T/I Edit. LABOR – 1967
Joan Maurí i Espadaler
80
Art. Sobre “ARTE y ESTRUCTURA” Per JORDI USCATESCU “La Vanguardia” 12.6.1970
“SPLIT REPRESENTATIVE” amb el nom d’ESTRUCTURALISME s’agrupen les CIÈNCIES del
SIGNE i dels sistemes dels SIGNES.
CLAUDE LEVI-STRAUSS postulador destacat de l’ESTRUCTURALISME. Obra principal: ANTHROPOLOGIE STRUCTURE estudi a l’entorn de la figura post impressionista PAUL KIEE.
EPISTEMOLOGIA
GNOSEOLOGIA
“EXTENSIÓ DEL PENSAMENT” (MEDITACIÓ)
“INTENSIFICACIÓ DEL PENSAMENT” (CONCENTRACIÓ)
Que difícil és això; LA PSICOLOGIA!
És més difícil que LA FÍSICA de A. EINSTEIN a J. PIAGET (Jean)
EUGENI D’ORS deia d’ell que era ESPECIALISTA en IDEES GENERALS.
“La Vanguardia” d’un article (12.6.1970) EXTENSIÓ DE LA PSICOLOGIA
Per M. MASRIERA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
81
GUILLEM OSTWALD, físic químic. PREMI NOBEL de QUÍMICA l’any 1909, pels seus treballs sobre CATÀLISI i les REACCIONS QUÍMIQUES ENGENDRADES PELS CORRENTS ELÈCTRICS EN LES DISSOLUCIONS.
L’any 1905 va passar a exercir el professorat a la UNIVERSITAT de HARVARD.
DESENVOLUPÀ UNA NOVA TEORIA DELS COLORS.
De NOVA ENCICLOPÈDIA SOPENA
WILHELM OSTWALD (1923 – 1931-33)
Entre 1916-1936, estudis del COLOR.
WRIGHT (1928-1929) LONDRES – (ASSAIGS tri-cromàtics amb les λ d’o)
(1947 – p Bo) R 650 m/m.- V – 530 m/m. – B 460 m/m.
CLERK MAXWELL (1890) Història del triangle de vol. I – pàg. 121
DIMMICK i HUBBARD (1939 a i 1939 b)
B - 476 m/m. - V - 515 m/m
G - 582 m/m - (R) - 493,6 m/m
“barreja del (B) de l’ESPECTRE, segons aquests FÍSICS”.
De PRINCIPIOS DE LA FOTOGRAFIA EN COLOR
Joan Maurí i Espadaler
82
ENCICLOPEDIA DE LAS ARTES – Vol. I – Vegi’s KOENIG “CORBES DE SENSACIÓ DEL COLOR”
PLANCKIAN “Locus de “ ideador d’un mesurador d’energia lluminosa que porta el seu nom.
E.B. TITCHENER – psicòleg – inspirador també d’OSTWALD en la TEORIA DELS COLORS
RIDGEWAY – autor d’un DICCIONARI DEL COLOR, que data de l’any 1912, per la identificació del COLOR en les CIÈNCIES NATURALS.
En l’actualitat, la terminologia del COLOR, es basa en la posada en ús, per A. MUNSELL.
MÈTODE posat en ús seguint de prop a MUNSELL, és el –ISCC – NBS de INTERSOCIETY COLOUR COUNCIL.
ENCICLOPEDIA DE LAS ARTES VOL. I i del NATIONAL BUREAU of STANDARD
Conté pel voltant de 800 COLORS, d’una ordenació sistemàtica.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
83
FLUCTUACIÓ DE COLOR –COLOR “APARENT” / COLOR “GENUÍ”
Dels experiments sobre el COLOR “acromàtic” realitzats per KATZ, en diversos estadis d’il·luminació, amb GAMMES ACROMÀTIQUES amb diversos espectadors, va trobar: que els COLORS que mantenen més estabilitat qualitativa en les DUES INTERRELACIONS, són les dels “TONS” de l’àrea “BLANCA”. En els COLORS OBSCURS s’ACCENTUA la desavinença en les dues qualitats.
COLOR “aparent” – és el vist de seguit, prescindint del temps i de la il·luminació.
COLOR “genuí” – és el vist en condicions normalitzades.
De la ENCICLOPEDIA DE LAS ARTES Edit. ARGOS (VER COLOR)
ROOD – És un dels pocs observadors que comenta els canvis produïts en el COLOR CROMÀTIC per les diferències d’il·luminació. Fa notar que una brillant il·luminació és
la causa de que tots els COLORS CROMÀTICS apareixen a l’espectador una mica més groguencs, mentre que, contràriament, amb una LLUM escassa, els fa aparèixer més blavosos. Recolza aquesta asseveració en la TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR, YOUNG HELMHOLTZ.
Joan Maurí i Espadaler
84
QUAN L’ULL ES PRODUEIX COM SI FOS CEC ALS COLORS
L’ULL ES PRODUEIX COM SI FOS CEC
ALS COLORS.................................... = (A) QUAN LA LLUM AMBIENT ÉS POCA I EL CAMP DE LA
VISIÓ ÉS DÈBILMENT IL·LUMINAT.
L’ULL ES PRODUEIX COM SI FOS CEC
ALS COLORS.....................................= (B) QUAN L’ESPAI A PERCEBRE ÉS PETITÍSSIM O EXTRE-
MADAMENT REDUÏT.
L’ULL ES PRODUEIX COM SI FOS CEC
ALS COLORS......................................= (C) QUAN DONADES LES CONDICIONS (A) i (B) O
AMBDUES PER SEPARAT SÓN CONTEMPLADES PER
BREUS INSTANTS.
EDN LES TRES CONDICIONS, SEPARADAMENT BI O TRI COMBINADES, PEL QUE FA REFERÈNCIA A LA PERCEPCIÓ LLUMINOSA (ACROMATISME) NO IMPOSSIBILITARAN GENS LA CORRECTA VISIBILITAT.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
85
ESPECTRE DEL COLOR Segons PSICOLOGIA DEL OSO / 1961
Trad. Per GIL DEL RIO
R O I G........................ de 770 - 647 || (*) 123 m/m
T A R O N J A T............ de 647 - 596 || 51 m/m
G R O C ...................... de 596 - 575 || 21 m/m
V E R D....................... de (575 - 535 || ( 83 m/m
(535 - 492 || (
B L A U....................... de 492 - 422 || 70 m/m
V I O L A..................... de 422 - 390 || 32 m/m
(*) DEDUCCIÓ MARGES, EXCLOSA DE L’OBRA CONSULTADA.
Joan Maurí i Espadaler
86
COHERENTE: “PRINCIPIOS DE FOTOGRAFÍA EN COLOR” EDICIÓN Ω
(**) MUNSELL - 1929 ALBERT H. (pintor i professor d’ART)
A COLOR NOTATION – 1905 Publicada 1ª EDICIÓ
BALTIMORE, Md MUNSELL-COLOR CO. Inc. 74 pàg.
DIMMICK I HUBBARD (1939) han determinat les següents L. D’o.:
B L A U......................................476 m/m | VIOLAT......................... 400 – 450
VERD........................................515 m/m | BLAU............................ 450 – 500
GROC.......................................582 m/m | VERD............................ 500 - 570
ROIG PÚRPURA.......................493,6 m/m | GROC.......................... 570 - 590
(**) BARREJA DELS EXTREMS DEL | TARONJA..................... 590 - 610
ROIG I DEL BLAU | ROIG............................ 610 - 700
HARDY – 1936 – pàg. 2
PRANG – utilitza el terme INTENSITAT per determinar la saturació.
BIRREN – el de TO, com a SINÒNIM DE COLOR NO SATURAT.
ALBERT MUNSELL (1858 – 1918)
ALEXANDER LAZLO i THOMAS WILFRED – “INSTITUT ARTÍSTIC DE LA LLUM”
“CLAVILUX” (inventor del ...)
NEW YORK
ALEXANDER SCRIBAIN (1911) - creador del poema musical PROMETEU (poema de foc) inspirat
En les LLUMS DE COLORS.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
87
WILHELM OSTWALD: ESTUDIS SUCCESSIUS DEL COLOR, durant els anys 1923 – 1931 – 1933.
Col·lecció de mostres de COLOR segons els seus principis, realitzades per JACOBSON, GRANUILLE i FOSS (1948) pel CONTAINER CORPORATION OF AMERICA.
Aquestes “MOSTRES” es troben en la publicació denominada:
“COLOR HARMONY MANUAL”
Conté un text explicatiu i consta d’unes 840 “MOSTRES” de COLOR, “muntades” en 30 grans cartolines en format de quadern i de fulls canviables. (28 “MOSTRES” per cartolina).
Segons la terminologia adoptada pel COMITRÈ de COLORIMETRIA (OPTICAL SOCIETY OF AMERICA).
ESPLENDOR – “BRIGHTNESS” equival a la percepció mental d’una LLUM, de LUMINÀNCIA.
CLARETAT – “LIGHTNESS” es refereix a la percepció d’una LLUM REFLEXADA per una superfície (REFLECTÀNCIA)
MAGITOT – AGRUPACIÓ CLÍNICA DELS CASOS DE DALTONISME En uns, depenent de la RETINA,
Altres de les vies de TRANSMISSIÓ i
Finalment d’ALTRES dels CENTRES de VISUALITZACIÓ OCCIPITAL.
...D’aquesta manera i d’acord amb la hipòtesi (TRICROMÀTICA-YOUNG) de percepció dels COLORS, una anomalia – sigui del tipus DALTON, sigui del tipus NAGEL – SEEBECK, es troba d’acord amb els COLORS fonamentals (VERD – ROIG).
ESPASA T. Supl. 1940-1941 – p. 1112-1113
A més, la possible desaparició de la sensació (GROC – BLAU) PREVISTA TEÒRICAMENT dóna lloc a l’admissió del sistema perceptiu TRICROMÀTIC (YOUNG/HELMHOSTZ)
ESPASA T. Supl. 1940-1941 – p. 1112-1113
Joan Maurí i Espadaler
88
DR. SANTIAGO GRISOLIA n. L’any 1923 a València.
Catedràtic de BIOQUÍMICA de KANSES (U.S.A.) – INVESTIGADOR DESTACAT.
Es va doctorar a Madrid, amb la tesi “FIXACIÓ DEL MONÒXID DE CARBONI”.
Deixeble del professor de fisiologia, Dr. JOSEP GARCIA BLANCO.
La iniciació vocacional a la química orgànica li va fer sentir un professor de Cuenca, el Sr. GONZÁLEZ.
Ha treballat a CHICAGO amb el professor EVANS, l’any 1947, a WISCONSIN amb el professor COHEN, on hi realitzà els seus primers treballs importants. És el moment en què descobreix nous sistemes enzimàtics i nous sistemes metabòlics, que li fan valer el gran prestigi de què avui gaudeix. Retorna a Espanya l’any 1959 i el professor CORRAL l’envia a MÈXIC, on professa BIOQUÍMICA i posteriorment es trasllada a SIDNEY (Austràlia).
Ha descrit més de 50 ENZIMS i diu que entre els més importants són els TRANSCARBONISALA i la CARBONIL FOSFATASA SINTETASA.
Va ser el cap del DEPARTAMENT DE BIOQUÍMICA (KANSAS) i el preocupava “LA REGULACIÓ I EL COMPORTAMENT DELS ENZIMS”.
Va tenir com a deixebles, en primer terme dels afectes, el professor barcelonó, PERE PUIG PARRELADA, el Dr. TORRALBA, professor de FISIOLOGIA a la FACULTAT de FARMÀCIA, el Dr. CARRERAS, la Dra. CHABAS, filla i néta de notables científics valencians, i el Dr. ESCARMIS.
UNIVERSITAT DE WISCONSIN
Estudis sobre genètica (síntesi GEN) – pel professor, de procedència índic, COBIND KHORANA, premi NOBEL de bioquímica 1968, de 47 anys d’edat (1970).
Laboratori dirigit pel professor Joshua LEDERBERG, PREMI NOBEL.
“D’ací a vint-i-cinc anys –segons el professor MERSHALL NIRENBERG, premi NOBEL – l’home podrà programar les seves pròpies cèl·lules ben abans d’haver resolt els problemes ètics que se li plantejaran”.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
89
ESTUDIS D’INVESTIGACIÓ SOBRE LA MEMÒRIA
Els científics estan lluitant per aconseguir una PASTILLA de la MEMÒRIA, que possibiliti una millor irrigació del CERVELL augmentant-li l’oxigenació, administrant fàrmacs que beneficiïn l’aprenentatge, des del FÒRFOR al MAGNESI, des de la VITAMINA B.6 a la GLUTAMINA, des de la “FENCAMINA” a la “PEMOLINA”. Darrerament autors com el canadenc CAMERON orienten les seves previsions farmacològiques cap a les NUCLEOPROTEÏNES integrants dels GENS i, especialment, de l’A.R.N. veritables estadis de la MEMÒRIA-
D’UN ARTICLE DEL Dr. AGUILAR MERLO A.B.C. esp. 9.8.1970
HESS – WALTER Rudolf (n. 1881) – NEUROFISIÒLEG SUÍS N. A FRAUENFELD
Després d’estudiar a Suïssa i Alemanys, es va doctorar en MEDICINA l’any 1906 i va passar a exercir professorat a la Universitat de Zurich, d’on va ser Director. De 1931 a 1936 dirigí el CENTRE D’INVESTIGACIONS de JUNFRAUJOCH (Suïssa). Va compartir el premi NOBEL de MEDICINA – 1949,
amb el portuguès EGAS MONIZ per les seves “INVESTIGACIONS SOBRE EL CERVELL”
demostratives de l’ACCIÓ que EXERCEIX EL diencèfal sobre les funcions orgàniques.
(1949) El Premi NOBEL de MEDICINA li va ser concedit pels seus estudis sobre les malalties CEREBRALS.
GENÈTICA DE LA CEGUETAT PELS COLORS
Un 2% de tots els varons (*XY) poden ésser afectats de protanòpsia o protanomalia, un 6% de deuteranòpsia o deuteranomalia, resultant una suma del 8% els varons (*XY) AFECTATS DE ceguetat als
colors: ROIG – VERD.
En la dona (*X*X), la CEGUETAT ales COLORS solament ocorre en la proporció 1:125.
NO MENCIONA ELS CASOS DE TRITANÒPSIA
De FISIOLOGIA MÈDICA DE A.C. GOYTON Pàg. 723
Joan Maurí i Espadaler
90
En la proporció de CÈL·LULES sensibles a la percepció OCULAR, DÓNA LA SEGÜENT:
100 MILIONS DE cons X
5 MILIONS DE bastonets (20:1)
Dóna com a proporció “visional” la de 50 a 100 vegades més alt nivell de VISIÓ, per part dels CONS (denomina el dit sistema CONO/VISIÓ).
Els límits de la visió espectral de l’home, els assenyala entre
390 m/m. (violeta extrem)
i 770 m/m (roig extrem)
“LA VISIÓN DE LOS COLORES” IBÉRICA Nº 85-86
Article – pàg. 297 – 98 300 – 99
Mª Cruz Sánchez Dalmau, Lic. CIÈNCIES QUÍMIQUES
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
91
Una diferència REMARCABLE entre el camp PERIFÈRIC i el CENTRAL DE LA RETINA, és l’EXTRAORDINÀRIA SENSIBILITAT a la VASTA LLUM en la perifèria, en contrast amb el camp FOVEAL, no preparat més que per a ALTS NIVELLS. Això depèn, en part, de que la RODOPSINA FOTO/QUÍMICA dels BASTONS es descomponen més fàcilment amb la LLUM FEBLE, a l’inrevés DELS FOTO/PIGMENTS DELS CONS.
Però també passa que, de la PERIFÈRIA, ARRIBEN a CONVERGIR a una sola FIBRA/NERVIOSA fins a 600 BASTONETS.
L’ACUMULACIÓ d’aquest nombre de BASTONETS aportadors de sensibilitat lumínica, ocasionarà una ESTIMULACIÓ intensiva de les respectives CÈL·LULES GANGLIONÀRIES PERIFÈRIQUES.
De la pàg. 726 – de FISIOLOGIA MÉDICA Dr. A.C. GOYTON
El nombre total (segons els AUTORS) d’aquesta FISIOLOGIA de CÈL·LULES ESPECIALITZADES, és de 150 MILIONS EN TOTAL, pertanyent:
7 MILIONS al nombre de CONS
I 143 MILIONS al nombre de BASTONETS
(20 vegades més de bastonets)
EL NOMBRE DE FIBRES QUE INTEGREN EL NERVI ÒPTIC ÉS DE L’ORDRE DE 1 MILIÓ.
PROPORCIÓ cèl·lula especialitzada de FOTO/S a fibres del NERVI O. – 150:1
Joan Maurí i Espadaler
92
UNA MOL·LÈCULA QUE ES DENOMINA AMINOÀCID.
Els AMINOÀCIDS són compostos NITROGENATS simples que entren en la composició de les matèries albuminoides o protèhids. Posseeixen tots ells una alcalinitat (-NH2) i una acidesa (COOH) elevades.
Els BIÒLEGS GENÈTICS creuen haver descobert la relació següent: (4) BASES - (20) AMINO/A
ACA - asparagina
AAC – glutamina
CAA – treonina
CCG – alanina
CGC – arginina
De la REVISTA HORIZONTE nº 5
Dins el camp VISUAL hi ha un punt CEC que no té CONS ni BASTONETS i correspon amb l’entrada del
NERVI òptic en la RETINA.
ESTÀ a uns 3 mm. Per dintre i 0,5 mm. Per sota (*) de la FÒVEA CENTRALIS.
(*) “sota” (hauria de dir: “damunt”.)
De FISIOLOGIA HUMANA B. HOUSSAY
(pàg. 1186)
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
93
EFECTE DE DIRECCIÓ RETINAL
L’any 1933 STILES i CRAWFORD demostraren que feixos de LLUM que entren pel centre de la PUPIL·LA, poden ésser 5 vegades més eficaços que els feixos orientats obliquament i que entren per la perifèria de la PUPIL·LA dilatada; l’efecte és peculiar de la VISIÓ per CONS.
Fins ara no s’ha emès cap explicació satisfactòria per a aquest fenomen, tal vegada la més satisfactòria sigui la de WRIGHT i NELSON, 1936, segons la qual l’efecte de la LLUM que entra directament al llarg de l’eix d’un CON, és més probable que sigui retingut per una sèrie de reflexos interns totals que la LLUM que entra obliquament.
Els terrenys més destacats de la RETINA, tant per la seva MORFOLOGIA com per la seva funció, són el
punt de sortida de les fibres del nervi òptic, la PAPIL·LA del NERVI ÒPTIC o PAPIL·LA i la molècula
LÚTEA (taca groga) o simplement màcula, amb la seva FÒVEA CENTRAL (FOSSETA C.). La PAPIL·LA,
el punt cec del fons de l’ULL, és una eminència aplanada, arrodonida o el·líptica, d’un diàmetre de 1,5
mm. Amb una depressió central, en la qual es troben els punts d’entrada i de sortida dels vasos
RETINALS. Els vasos presten al camp BLANC-GROGUENC (beines de MIELINA del NERVI ÒPTIC) una
“irisació” rogenca.
De HISTOLOGIA i ANAT. MICROS. H. De W. BARGMANN A- PÀG. 810
La FÒVEA central en l’interior de la MÀCULA, es troba per fora de la Ppil·la A 4 M/M DEL CENTRE D’AQUESTA DARRERA. Com que és el punt de major agudesa VISUAL, la FÒVEZ es troba en l’eix ÒPTIC del GLOBUS. La COLORACIÓ GROGA/uniforme del seu contorn, es deu a la presència d’un PIGMENT GROC (taca groga) (0/ 5 m/m).
De HOSTOLIGIA i ANAT. MICROS. H. De W. BARGMANN – pàg. 310
Joan Maurí i Espadaler
94
EXPERIÈNCIES ELECTRÒNIQUES SOBRE LA VISIÓ “ESTIMULACIÓ DEL NERVI FACIAL” -sensacions de BLANC a NEGRE, Pel professor ARMANDO DEL CAMPO, Oftalmòleg – Mèxic
Professors BRINDSLEY i LEVIN – CAMBRIDGE (Gran Bretanya) “implantadors de fins a 100 ELECTRODES en el CÒRTEX)” Segons aquests investigadors, caldrien uns 600 E. Per poder aconseguir-se la VISIÓ de la lectura per punt de l’INVIDENT.
De “HOJA DEL LUNES” 9 juny 1969 Art. DR. M. BALLESTEROS – BARCELONA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
95
Joan Maurí i Espadaler
96
DALTONISME
“L’HISTERISME, L’ALCOHOLISME, LES ATRÒFIES DEL NERVI ÒPTIC, poden determinar un “DALTONISME” parcial, especialment en la VISIÓ PERIFÈRICA.
Pàg. 543 – article DALTONISME DICCIONARI SALVAT
“ENCICLOPÈDIC IL·LUSTRAT POPULAR”
MECANISME DE FIXACIÓ
Normalment els ULLS tenen tres tipus de moviments funcionals, que són continus, però quasi imperceptibles.
1er. – UN TRÈMUL CONTINU, d’una freqüència de 30-50 cicles/segon, causat per contraccions
successives en les unitats motores dels músculs oculars.
2on.- UNA DESVIACIÓ LENTA dels GLOBUS OCULARS, en una o altra direcció.
3er.- MOVIMENTS PETITS I BRUSCOS controlats pels mecanismes de fixació involuntària.
Quan un llampec lluminós queda fix en la regió de la FÒVEZ RETINAL, els moviments de tremolor fan que aquesta taca es desplaci ràpidament en un i altre sentit a través dels CONS. No obstant això, cada vegada que el raig lluminós s’acosta a la vora de la FÒVEZ, es produeix un moviment brusc que envia la LLUM novament al CENTRE, constitueix una resposta automàtica per moure la imatge lluminosa conservant-la (retenint-la) en la posició central de la FÒVEA.
Pàg. 733 – de FISIOLOGÍA MÉDICA Per A.C. GOYTON
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
97
Cèl·lules horitzontals – Tenen els seus CONS en la capa nuclear interna, la qual forma connexions entre un determinat CON i BASTONETS i CONS circumdants.
Cèl·lules “AMACRINES” – Les funcions d’aquestes; algunes d’elles, pressuposa POLYAK, les anomenades cèl·lules centrífugues (BI/POLARS) transmeten impulsos des de BI/POLARS ordinàries (CENTRÍPETES) de cèl·lules GANGLIòniques i del CERVELL als FOTORECEPTORS.
Del PROCÉS VISUAL – pàg. 1307 FISIOLOGIA HUMANA
Per DAVSON i EGGLETON – AGUILAR 1968
Mecanisme VISUAL binocular
L’àrea de fixació sumada d’ambdós ULLS, és aproximadament circular amb excursió de
40º cap amunt, 60º cap avall i
50º cap als costats.
De Fisiologia Humana Per A. Houssay
Joan Maurí i Espadaler
98
EXPERIÈNCIA DE FOUCAULT (ULL esquerre)
FENOMEN PERCEPCIÓ/INTERMITÈNCIA
A 30º l’estímul presentat(VIOLA) es veu d’aquest COLOR, però la sensació ben clara, desapareix als 4” i reapareix als 6 o 7” i torna a reaparèixer passats novament de 3 a 4” i desapareix bruscament.
La durada de les oscil·lacions és constant, però cada vegada la reaparició és sensiblement desaturada.
La quarta reaparició no passa de ser una taca informe de COLOR neutre.
RESUM de les PERIODICITATS PERCEPTIVES
1er.- A 30º - SENSACIÓ VIOLA
Duració de l’estímul 4” (+4”)
2on.- Als 6-7” REAPARICIÓ
SENSACIÓ VIOLA
Menys saturada
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
99
(De 3-4”)
Duració de l’estímul (+14”)
3er.- Als 3-4” REAPARICIÓ breu
SENSACIÓ VIOLA
Sensiblement desaturada
Seguida de brusca
Desaparició (+22”)
4rt. DARRERA REAPARICIÓ
Una taca INFORME (+30”)
Duració total aproximada del fenomen experimentat (+30”)
Les neurones que estableixen sinapsi amb el BASTONET són excitades només en breu lapsus d’una
dècima de segon, aproximadament, després d’un breu llampec lluminós. Aquesta breu persistència
d’impuls, probablement resulti d’una existència també breu de la substància excitadora en el BASTÓ
durant la descomposició de la RODOPSINA. És interessant també comprovar que un fulgor de llum que
dura un període de
5 a 1 MILIONÈSSIM DE SEGON, sembli durar aproximadament UNA DÈCIMA DE SEGON, perquè la SUBSTÀNCIA EXCITADORA formada en cada cas, persisteix durant aquest temps precisament.
Temps energia estimulant Temps matèria sensible
5 / 1.000.000 de segon A 1/10 de segon
1 / 1.000.000 de segon
Pàg. 717 – de FISIOLOGIA MÈDICA De A.C. GUYTON
Joan Maurí i Espadaler
100
(A)
R O I G = 660 m/m = V E R D B = 497 m/m
T A R O N J A T = 610 m/m = B L A UV = 492 m/m
G R O C = 580 m/m = B L A U = 485 m/m
G R O CV = 579 m/m = V I O L A = 430 m/m
Segons aquest autor un individu és capaç de distingir
160 COLORS ESPECTRALS
De PSICOLOGIA EXPERIMENTAL – 1955 – (ARGENTINA)
Pàg. 142-143
De BIBLIOTECA T. PHILIPS /” LA TÈCNICA MÈDICA EN ELS RAIGS X” Per J. VAN DER PLAATS – edit. 1962
ESPECTRE EN m/m
- des de 760 a 400 m/m –
R O I G 760 - 650 m/m
T A R O N J A 650 - 600 m/m
G R O C 600 - 560 m/m
V E R D 560 - 500 m/m
B L A U 500 - 470 m/m
U L T R A M A R 470 - 440 m/m
V I O L A 440 - 400 m/m
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
101
(B)
EL PROCÉS FISIOLÒGIC DE LA SENSACIÓ DELS COLORS SEGONS
L’AUTOR D’AQUESTA PSICOLOGIA ES DEURIA A DUES TEORIES La PRIMERA suposa AMB LA DENOMINACIÓ dels “RECEPTORS ESPECÍFICS” que els CONS posseeixen la mateixa sensibilitat a les diverses LONGITUDS D’ONA de l’ESPECTRE visible i la DIVERSITAT d’IMPRESSIONS provenen de les diferències de DISPERSIÓ de l’ESPECTRE al qual són sensibles les diferents espècies de COLORS. (C) La SEGONA TEORIA menys ACCEPTADA, indica que cada CON pot reaccionar de manera diferent a totes les LONGITUDS d’ONA i la visió dels COLORS depèn del gènere de la reacció provocada en el CON més que del tipus de CON estimulat. POLYAR suposa l’ESPECIFITAT de la reacció dels CONS, però admet que les cèl·lules BI/POLARS analitzen aquestes reaccions dels mateixos, en funció del grau d’EXCITABILITAT damunt d’elles.
Dels abundosos treballs d’investigació realitzats per PASTEUR, especialment en els relacionats amb
l’estudi de les fermentacions del SUCRE (1857 – 1876), va poder provar definitivament, que les
fermentacions, o sigui, “QUE TOTS ELS PROCESSOS FERMENTATIUS SÓN EL RESULTAT DE
L’ACTIVITAT MICROBIANA” i que cada tipus de fermentació requeria un determinat tipus específic de
MICRO/organismes.
De la pàg. 21 – del “MUNDO DE LOS MICROBIOS” Edit. AGUILAR – 1963 – 1965
Joan Maurí i Espadaler
102
Els tres COLORS PRIMARIS fonamentals segons WRIGHT
R O I G - 760 mm. V E R D - 530 mm. B L A U - 460 mm.
L’any 1943 – WILLMER, assenyala i remarca novament el fet, descobert anys endarrera per KÖNIG, que el centre de la FÒVEA era dicromàtic, mancat del mecanisme de la percepció del BLAU.
L’ACUÏTAT VISUAL és màxima en el CENTRE DE LA RETINA (FÒVEA), decaient ràpidament cap a la
PERIFÈRIA, amb una EXCENTRICITAT de 5º, és SOLAMENT 1/5 del valor central.
La VISIÓ nítida està DELIMITADA en la seva major part en l’estreta regió de la FÒVEA centralis, en la qual es concentra l’”ATENCIÓ ÒPTICA” quan volem observar amb certa EXACTITUD i DETENIMENT, hem de “COL·LOCAR L’ULL” en posició a l’OBJECTE, és dir: mirar-lo. NO OBSTANT AIXÒ, L’ATENCIÓ ÒPTICA POT ÉSSER DESVIADA CAP A REGIONS PERIFÈRIQUES EN EL CAS D’UNA EXCITACIÓ LLUMINOSA DE GRAN INTENSITAT, essent el camp d’observació central sempre el de més claredat pot evitar-se “L’ENLLUERNAMENT” degut a l’espai CIRCUMDANT (és a dir, DESVIANT LA PERCEPCIÓ).
Del llibre LUMINOTECARIA De R.G. WEIGEL
Editr. Q.Q.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
103
LA FISIOLOGÍA HUMANA – BERNARDO HOUSSAY – prof. de FISIOLOGIA de la FACULTAT DE MEDICINA DE BUENOS AIRES. Edic. 1958/10 IMP.
Edic. “EL ATENEO” – PEDRO GARCÍA S.A. – LIBRERIA EDITORIAL E INMOBILIARIA – Florida, 340 – BUENOS AIRES
ADROGUE –EI – SENÀ, J.A. – “LA VISIÓN DE LOS COLORES” – EL ATENEO, B.A. – 1934
El capítol sobre VISIÓ – AUDICIÓ – FONACIÓ I PARAULA – REFLEXOS CONDICIONATS, es deu al professor VIRGILIO/G. FOGLIA, professor de FISIOLOGIA de la FACULTAT DE MEDICINA de BUENOS AIRES.
DE LA TEORIA YOUNG/HELMHOLTZ sobre la VISIÓ DELS COLORS accepta aquesta teoria, que en els CONS existeixen tres (3) substàncies químiques, sensibles
Una a la llum R O J A
L’altra a la llum V E R D A
I la tercera al B L A U/V I O L A T (dit V OLETA)
Per acció específica del COLOR corresponent i una mica per les dues restants, es descompon aquesta substància estimulant certes fibres nervioses que porten els seus impulsos a l’escorça visual.
(pàg. 1193)
Joan Maurí i Espadaler
104
De “ALUMBRADO BIBLIOTECA PHILIPS” – edit. 1963
ORDRE experimentat de contrastos de COLORS pel reconeixement de
l’objecte sobre el fons del COLOR respectiu.
1 - N E G R E . . . . . . . . . . sobre . . . . . . . . . . G R O C
2 - V E R D . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . .. B L A N C
3 - R O I G . . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . .B L A N C
4 - B L A U . . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .B L A N C
5 - B L A N C . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .B L A U
6 - N E G R E . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .B L A N C
7 - G R O C . . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .N E G R E
8 - B L A N C. . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . .. R O I G
9 - B L A N C. . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .V E R D
10 - B L A N C. . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .N E G R E
11 - R O I G. . . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .G R O C
12 - V E R D. . . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .R O I G
13 - R O I G. . . . . . . . . . . . . . “ . . . . . . . . . . . .V E R D
Segons LUCKIESH
Una de les primitives teories sorgides per explicar la CEGUETAT als COLORS, assegurava que o bé una de les tres classes de FOTORECEPTORS, o bé una de les tres classes de SUBSTÀNCIES FOTOQUÍMIQUES, estava absent en la RETINA. Una altra teoria sosté que no hi ha res absent en la RETINA, sinó que les respostes a les LLUMS ROJA i VERDA es sobreposen, ja que ambdues s’estimulen per igual i al mateix temps.
De “EL ORGANISMO HUMANO” Per RUSELL MYLES de COURSEY,
Professor (of ZOOLOGY) UNIVERSITY of CONNECTICUT
Edic. Del CASTILLO-MADRID – 1966 (p. 281)
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
105
De “SIMBOLISMO FOTÉTICO” per EDUNDO CIRLOT.
“La Vanguardia” 17.11.1970
Recorda l’articulista que cap a 1830, RIMBAOD havia creat un sonet de les vocals assimilant-les-hi una significació CROMÀTICA tal com:
A - N E G R E
E - B L A N C
I - R O I G
U - V E R D
O – B L A U
A continuació retreu una teoria deguda a l’alemany Marius SCHNEIDER, etnòleg, professor de la UNIVERSITAT DE COLÒNIA, que ordena la correspondència dels fonemes amb els COLORS, de la manera següent:
Als colors – ROIG – TARONJAT – GROC – VERD – BLAU – ANYIL – VIOLETA, els correspon la combinació:
A O OE E I Ü i U
R = T = G = V =B=BU = V els hi assenyala correspondència amb l’ESCALA DIATÒNICA DE DO
MENOR (harmònica)
DO . RE / MIb . FA . SOL / LA
b . SI /
R = T / G = V = B / Bu = V /
1er. . 2on 3er. . 4rt. . 5è 6è . 7è 8è
\ / \ / \ /
U U U
Joan Maurí i Espadaler
106
De la pàg. 726
Nombre de CONS – BASTONETS, segons aquest autor, existents en la RETINA.
1256 de BASTONETS X 5,5
6 de CONS
FIBRES NERVI ÒPTIC = 900.000 observades en el MICROSCOPI ELECTRÒNIC
PROPORCIÓ - CONS - BASTONETS - per FIBRA NERVI ÒPTIC
140 BASTONETS - 6 CONS - per 1 FIBRA NERVI ÒPTIC
La MIOSI mínima segons aquest autor és de 1,30 mm. De diàmetre i arriba a la MIDRIASI de 9 a 10 mm. de diàmetre com a màxim.
Del TRATADO DE FISIOLOGÍA MÉDICA. Dr. A.C. GUYTON – edic. 1966/67
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
107
De C... de PHYSIQUE – edic. VUIBERT OPTIQUE I – Paris - 1966
L’angle ocasionat entre els eixos VISUAL i de l’ULL és de 5º.
De l’OPTIQUE - ROLAND PRAT
Édition du SEUIL – 27 Rue Jacob – PARIS – VI
Límits de la VISIÓ humana segons aquest autor
De 430 mm. (V I O L A)
A 700 mm. ( R O I G )
VISIÓ central (SENSIBILITAT) 557 mm.
ELEMENT ROIG
ELEMENT VERD
ELEMENT BLAU
INTERVAL DE TRANSMISSIÓ
m/m
570 - 690
480 - 620
400 - 530
TRANSMISSIÓ MÀXIMA
m/m
615
535
470
De la FOTOGRAFIA SUS MATERIALES Y PROCEDIMIENTOS Edic. OMEGA 1958 – PÀG 428
Joan Maurí i Espadaler
108
ACROMATÒPSIA o total ceguesa al COLOR, ja fou descrita en el segle XXVII per D.
TURBERVILLE.
La genealogia, per la qual una dona d’entre cinc homes pot veure’s afectada per la ceguesa al ROIG-VERD (dins tres generacions) fou publicat per V. SCOTT en 1778. És ben conegut que DALTON relligà el seu nom al de la CEGUESA del ROIG-VERD, descrivint el seu defecte (PROTANÒPSIA) el 1794 amb admirable objectivitat. Una altra espècie de CEGUESA del ROIG-VERD actualment qualificada de DEUTERANÒPSIA, fou descrita per A. SEEBECK EL 1829.
En 1881 Lord RAYLEIGH va inventar un instrument, denominat avui anomaloscop, el qual es va utilitzar per detectar amb graduació mesurable la VISIÓ defectuosa del ROIG-VERD intermèdia entre la protanòpsia i la deuteranòpsia i VISIÓ normal del COLOR, dins l’anomenat TRICROMATISME.
L’anomaloscop és l’únic instrument pràctic que pot evidenciar les distincions del TIPUS i EXTENSIÓ del defecte, en poder ser promptament determinat.
GRADIENTS i espècie de defecte
L’equació RAYLEIGH és utilitzada en el NAGEL anomaloscop
R O I G (670,8 mm.) I
V E R D (546,0 mm.) barrejats en proporció convenient donen el
G R O C (589,3 mm.)
RAYLEIGH treballà amb LLUMS filtrades, mentre que en el NAGEL anomaloscop són emprades LLUMS espectrals. En aquest instrument és possible portar-hi a cap moltes d’altres EQUACIONS i és molt útil.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
109
L’ABSORCIÓ màxima dels tres GRUPS en ÒPTIM REGISTRE de l’ESPECTRE, és de:
455 mm.
530 mm.
625 mm.
En el “PRIMAT”, l’ABSORCIÓ MÀXIMA s’acosta als
445 mm.
535 mm.
510 mm.
RECENTS “mesuraments” situen el punt òptim del VERD pels voltants de 535 mm.
PIGMENTS DELS CONS INDIVIDUALS
El nombre de receptors del VERD i del ROIG en el punt de més òptima recepció de l’ULL és de prop de 5 vegades més gran que l’espai que ocupen, que no pas els BLAUS receptors.
En el PRIMAT 13 R O J O S
15 V E R D S
I 2 B L A U S receptors són comprovats indicant que dins de la PARAFÒVEA del PRIMAT s’hi troben al voltant de 7 vegades més espai de més nombre de ROIG i VERD receptors, així com BLAU receptor.
Joan Maurí i Espadaler
110
T A U L A I
Algunes propietats de BASTONS I CONS
B A S T Ó
C O N
Procés derivat des de FLAGELIS amb vesicular
formació
Procés derivat de FLAGELIS amb dformació
d’APLANATS MICROVILLI
GLOBUS oliosos NO HI SÓN presents
generalment
Abundància de GLÒBULS OLEOSOS
NO HI SÓN presents POLISACÀRIDS, excepte en
determinats AMFIBIS
Abundància de CARETONOIDES (e.q. PIGMENT
MACULAR)
Abundància de POLISACÀRIDS (e.q. en els
“PARABOIDES”)
/--/ ALLARGAMENT EN LA LLUM
/--/ CONTRACCIÓ AMB LA LLUM
CONTRACCIÓ amb ADRENALINA (e.q.
GRANOTA)
NUCLIS amb diferents NUCLÈOLS
NUCLIS entre senzills i grossos NUCLÈOLS
Promptament avariat pel IODO-ACETAT
RELATIVA INSENSIBILITAT AL IODO-ACETAT
SINAPSI NUSOSA
SINAPSI EN forma de “PEU”
CONTÉ BASTÓ-OPSINA
CONTÉ CON-OPSINA
INDEX refractiu – 1.41
INDEX refractiu 1.38
De la pàgina 96
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
111
WEALE: línies per futura recerca
Necessito idear un ULL en el futur, especialment en connexió amb el treball d’acció sobre els PIGMENTS. Semblantment, sempre estic considerant els resultats obtinguts pel Dr. MARKS en CONS individuals...
“CHROMA” – CROMA
(de MUNSELL CHROMA)
En el sistema MUNSELL, la dimensió del COLOR es correspon al terme “SATURACIÓ”.
CROMA, és freqüentment utilitzat pels escriptors anglesos amb l’equivalència de SATURACIÓ.
MUNSELL “System”
Sistema d’anotació (classificació) DEL color, basat en tres RESPOSTES de l’ULL humà al COLOR.
La percepció del HUE, VALOFR i CROMA
Qualssevol COLOR és identificat d’acord amb aquestes tres CARACTERÍSTIQUES.
Aquest sistema ha vingut essent usat amb general aprofitament, essent-ne la seva introducció deguda a ALBERT F. MUNSELL l’any 1915.
Amb l’experiència dels anys, s’han introduït en el sistema, concessions que esmenen algunes faltes experimentades en les CARTES DE COLORS.
Aquest mètode de notació del COLOR s’exposa en el “THE MUNSELL BOOK of COLOUR 1929” o en “A PORACTICAL DESCRIPTION OF THE MUNSELL SYSTEM (1937)” degut a T.M. CLELAND.
Del DICCIONARI D’ARTS I TERMES TÈCNIQUES Per RALPH MAYER – 1969
Edit. NEW-YORK (en anglès)
Joan Maurí i Espadaler
112
En la FIGURA I
L’ENZIM actiu està representat dins la cavitat a la dreta del substrat i tancat convenientment per l’11 –CIS en forma de TAPA.
L’impacte d’un QUANTUM sobre la TAPA, l’obliga a desencorbar-se deixant al descobert (ALL – TRANS – ISÒMER)
TEORIA DELS DOS LLOCS
Nous problemes són suscitats genèticament per la CEGUETAT del ROIG-VERD, inclosos dos dels més nombrosos tipus de defecte. Per exemple, GENEALOGIA II, segons WALER (1927 – pàg. 304) presents en la dona, ella mateixa no per un major defecte, la que tenint dos descendents un “de què tira” a PROTANOP i d’un altre a DEUTERANOP.
Donat que la dona normal té el defecte descendent, ella mateixa no precisa ser conductora, és a dir, HETERO/ZIGOT del defecte. Si la dona té dos descendents entre diferents defectes, ella precisa tenir un GEN defectuós en cadascun (X – cromosoma).
És generalment establert que trotes les formes de CEGUETAT al ROIG-VERD, exceptunat-ne defectes menors, estan genèticament lligats al sexe-recessiu.
Menys VISIÓ de COLOR defectuós pot ésser deguda a l’acció de l’adsdiciió i la substracció d’AUTOSOMALS GENS.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
113
ESCALA GRÀFICA
ROIG VERD
0-----------------5-------------10------------15-------------20------------25------------30-------------35
FIG. I APARELLAMENT I CLASSIFICACIÓ a Mit........... – GRAUS 191 –
GRANS DEFECTES ROIG – VERD en el PICKFORD ANOMALOSCOP
UNA NORMAL SUBJECTIVITAT és mostrada per INTERMEDI de COMPARANÇA
P = P R O T A N O P
EPA = PROTANOMALIA EXTREMA
P.A. = PROTANOMALIA
D = DEUTERANOPIA
EDA = DEUTERANOMALIA EXTREMA
DA = DEUTERANOMALIA/N = NORMAL
CREUS = MASCLES
CERCLES = FAMELLES
(CREUS I CERCLES, visible clarament amb LENTS)
Joan Maurí i Espadaler
114
PHILIPP OTTO RUNGE – 1777 – 1810 – artista pintor, suggeridor de representar l’ATLES CÍCLIC dels COLORS ESPECTRALS en forma d’ESFERA a imitació de la TERRA.
Situant també l’escala CROMÀTICA en el sentit dels POLS:
el BLANC al POL NORD
el NEGRE al POL SUD
Segons l’autor del T., l’home pot veure 10.000 totalitats (/--/de matís)
(/--/ matís, aclariment meu)
Extret del TEXT de l’OBRA “FARBE” Traduïda a l’E. I editada per T.G.
LLOSTENGA, S.A. – BARCELONA HARALD KÜPPERS “COLOR”
DIARI DE BARCELONA -6.10.1965
Dr. JOSEP BALTÀ ELIAS, natural de Vilafranca del Penedès, professor de la UNIVERSITAT de Madrid
Obra realitzada: “L’ENIGMÀTICA CONNEXIÓ ENTRE LA RETINA I EL CERVELL”, en la T.V. en color.
CAPÍTOLS MÉS IMPORTANTS:
VISIÓ DELS COLORS - LA PERCEPCIÓ DE LA LLUMINOSITAT - SENYALS RETINALS DE DIFERÈNCIA DEL BLAU
- EFECTES EN EL NERVI ÒPTIC - REGISTRE ELÈCTRIC DE LES RESPOSTES CEREBRALS
(*) CONTÉ (5) GRAVATS DE GRAN VALOR CIENTÍFIC.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
115
Joan Maurí i Espadaler
116
De “GACETA ILUSTRADA” – núm. 702 / 22.III.1970
Dr. Neuròleg especialitzat en restabliment de nens SUBDESENVOLUPATS
DR. ROBERT DOMAN DR. De “INSTITUTE for the
REHABILITATION of BRAIN INJURED Inc.”
FILADELFIA U.S.A.
A conseqüència de l’escarlatina soferta pel dit doctor als 5 anys, li quedà una deficiència òptica de l’ULL esquerre, amb el qual solament té un 20% de visió. En aquest ULL sofreix d’estrabisme convergent o mirada cap a dintre. La visió de l’ULL dret és normal.
Extret del “MUNDO DE LA CIENCIA” SALVAT S.A. (S.E. – 1965)
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
117
PIGMENTS VISUALS
Relació estructurada de la GAMMA dels P.V. dels peixos i la seva posició en l’E d’acord amb la seva estructura química.
H.J.A. DARTNALL i J.N. LYTHGOE, de “LA RECERCA MÉDICA DE LA VISIÓ, de l’INSTITUT D’OFT. De LONDRES”
És ben conegut, que tots els P.V. són CROMO-PROTEÏNES. Ells consisteixen en una classe especial de PROTEÏNES anomenades OPSINES amb associació amb uns grups prostètics basats en un RETINENO/1 O RETINENO/2
Joan Maurí i Espadaler
118
De la pàgina 1.346
Assenyala aquest autor, la raresa de la TRITANÒPSIA, i retreu de les investigacions de (WRIGHT – 1952) uns coeficients observats en la proporció,
1 : 13.000 a 1 : 65.000
1 1 1
------------ ---------- -----------
65.000 13.000 52.000
Proporció per 503 - DISCROMATOPSIES
PROT. : 1.000 X 50.000 : persones
DEUT. : 3.000 X 50.000 : persones
TRIT. : 4 X 50.000 : persones
Total 4.004 : 50.000
De FISIOLOGIA HUMANA De H. DAUSON – (DE LA PÀG. 1346)
D’acord amb HARTRIDGE – 1945
La tritanòpsia FOVEAL és realment la conseqüència d’una estimulació de “camp reduït” perquè, cas d’usar-se un camp SUFICIENTMENT petit, totes les parts de la RETINA són tritanòptiques; no obstant això, si s’augmenta adequadament el tamany del camp foveal, la FOVEA es torna tricromàtica.
De FISIOLOGIA HUMANA Per DAUSON
Edit. AGUILAR – 1968
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
119
PROPORCIÓ DE CONS per cm2
%
c/s
--
c/s
c/s
c
1
769
+1
770
1.000
(B)
7.700
5
3.845
=
3.845
5.000
(R)
38.450
7
5.383
+2
5.385
7.000
(V)
53.850
13
9.997
-3
10.000
13.000
(T)
100.000
(A) (A’) (B’)
(A) I (A’) = PROPORCIONS més aproximades.
(B) (B’) = PROPORCIONS de quantificació ràpida aprox.
Joan Maurí i Espadaler
120
EL NOMBRE DE COLORS ESPECTRALS perceptibles, segons aquesta EDICIÓ
serà de 165 TONS.
ESPECTRE de COLORS en m/m.
R O I G . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .723 – 647 m/m
T A R O N J A T. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .647 – 585 m/m
G R O C. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .585 – 575 m/m
V E R D. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .575 – 492 m/m
B L A U. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .492 – 455 m/m
I N D I. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 455 – 424 m/m
V I O L A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 424 – 397 m/m
PARELLES COMPLEMENTÀRIES
R O I G 656 m/m = BLAU – VERD 492 m/m
G R O C 595 m/m = BLAU – INDI 433 m/m
G R O C – V E R D 563 m/m = VIOLA -433 m/m
De la FISIOLOGIA HUMANA per B. HOUSSAY
Edició – 1969
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
121
L I N I A
C O N T O R N
D E L I M I T A C I Ó / P R E C I S S I Ó (I)
D E F I N I C I Ó
V A L O R
GRADUACIÓ de
CLAR a FOSC
(II)
| |
(BLANC) ---------------------------------------- (NEGRE)
C O L O R
A/ PUNT MÍNIM PERCEPTIBLE
B/ RATLLA
Definits
C/ CONTORN
GRADUACIONS D’INTENSITAT cromàtica
+
C O L O R - T O N A L I T A T = TO (III)
(matís)
Joan Maurí i Espadaler
122
A U X I C R O M
L’acció del CROMÒFOR sobre l’AUXICROM pot ésser assimilada a una reducció del primer
(CROMÒFOR) o a una oxidació del segon (AUXICROM)
CILIAR
L. CRIBÓS
ENIANTIO / TRÒPICA
EVAGINACIÓ
HALOGENS
PROTUSIO
QUERATINA
SORALITAS
TRABÈCULA
TREPANACIÓ
ALGORISME
LOGARITME
I – ESQUEMA sinòptic de la mecanicitat de VISIÓ DELS COLORS
II – ESQUEMA sinòptic de la mecanicitat de la percepció dels COLORS
III – ESCALA fonamental dels dotze COLORS
IV – La dualitat d’informació cromàtica i lluminosa de l’ESCALA fonamental
V – Les dotze CARTES de COLORS
VI – ESCALA fonamental “DODECACROMO TERNÀRIA” de 36 COLORS
VII – La DUALITAT d’informació en l’ESCALA fonamental DODECA CROMOTERNÀRIA de 36 COLORS
VIII – Proporcions QUANTITATIVES en la confecció de l’ESCALA de 36 COLORS
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
123
Un quantum de llum ROJA equival a 1.7 eV
Un quantum de llum VIOLA equival a 3 eV
Llum ROJA = 2 quanta
Llum VIOLA = 4 quanta
Els sons més greus: 20 hert/s propagats a l’aire, tenen una LONGITUD d’ONA de (17 mts) – (EL LA3 = 76
cm.)
Els sons més aguts: 20.000 h/s propagats a l’aire, tenen una LONGITUD d’ONA de (17 m/m)
La LONGITUD d’ONA del ROIG = 0.7 M.
FREQÜÈNCIA = 7502000.0001000.000 (7 . 5 . 1014
Ultra) Fenomen MAGNETOSTRICCIÓ = IMANTACIÓ alterada d’una vareta d’acer quant més curta és,
més elevada l’oscil·lació ressonant. Pot arribat a: Fs = 100.000 h/s
Sons)
Fenomen PIEZOELECTFRICITAT posada en RESSONÀNCIA, una QUANT MÉS PRIMA
MILLOR; una làmina de “QUARS” (1/10 mm. De gruix) s’han obtingut oscil·lacions de 30.000 kH/s – a
1.000 mH/s
Joan Maurí i Espadaler
124
NOTES sobre CÈZANNE i els impressionistes
Sobre CÈZANNE
“un colorista REVELADOR... que ha contribuït més, després de MANET al moviment impressionista un artista de les retines MALALTES, i que amb la seva exasperada percepció visiva, descobrí i encaminà un ART nou; en tals termes es pot sintetitzar el molt oblidat CÈZANNE.
J.K. HUYSNANS “CERTAINS” – 1889
Sobre CÈZANNE
Els seus paisatges de l’ESTAQUE, transformant aquesta adorable localitat d’OR i SAFIR en un lúgubre pantà de COLOR PLOM, ON LA LLUM MAI HI HA POGUT COMSIURE.
El nom de CÈZANNE restarà unit a la més memorable burla de l’art dels últims quinze anys.
C. MAUCLAIR “La REVUE BLEUE” 21.X.1904
Sobre CÈZANNE
El qui no l’ha vist pintar, no pot pas imaginar-se fins a quin punt en certs dies, el seu treball fou tan lent i penós. En el seu RETRAT hi ha sobre la mà, dos punts en què la tela és sense cobrir, li faig notar a CÈZANNE, que em respon: -Si a la meva SESSIÓ al LOUVRE, dins de poc, té bon èxit, tal vegada demà mateix trobi la manera justa de cobrir aquest espai blanc. Cercant de capir... si convingués, tal vegada m’obligaria a recomençar tot el quadre a partir d’aquest punt.
A. VOLLARD “PAUL CÈZANNE” – 1914
Sobre CÈZANNE
... una característica constant de CÈZANNE és la consciència de què la seqüència plàstica deu ésser a través de la integritat de la superfície de la tela...
Per ell, si bé podem exercir PUNTS CARDINALS de la seqüència, tota part, encara que aparentment insignificant ha de proporcionar la seva precisa i INSUBSTITUÏBLE aportació al conjunt del TOT.
Tot instrument en l’orquestra, deu haver de sonar, per tant, dèbilment.
R. FRY CÈZANNE a Study of is DEVELOPMENT 1927
A CAMILLE PIZARRO (d’una carta de C. a )
... teniu tota la raó en parlar del gris, el sol COLOR que domina (dominant) en la natura; més, però, espantablement difícil de COLLIR-LO.
C – AIX – 23 d’Oct. 1866 (d’una MONOGRAFIA CÈZANNE
Pizzoli – edit. MILANO
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
125
JORIS KARL – 1848 – 1907
- De HUYSMANS, gran escriptor de l’època i crític d’art, en el seu llibre “CERTAINS un CÈZANNE” “Un artista amb les retines malaltes, qui dins la percepció exasperada de la seva vista, descobrí els PRÒDROMS (camins) d’un novell ART”.
- Una opinió de CÈZANNE sobre MONET: “MONET se n’est pas qu’un oeil; mais (...) quel oeil”!
De DURANTY Louis Émile – 1833 – 1880 – escriptor – crític d’art
“però DURANTY s’equivoca en parlar del VERD; la dominant llavors de CÈZANNE comença a ésser el BLAU; precisament neix també en aquesta època l’opinió de què la seva manera obeïa a una malaltia òptica caracteritzada, entre altres malalties, per la impossibilitat de percebre el COLOR VERD.
Extret del LLIBRE sobre TOULUSE LAUTREC Editat per RIALP – MADRID 1965
Joan Maurí i Espadaler
126
D’un fragment escrit en llengua castellana degut a EUGENI D’ORS, en un assaig sobre CÈZANNE, editat
per AGUILAR – Madrid 1966 – pàg. 111
Sobre CÈZANNE
Com a referència curiosa s’inserí una nota dels COLORS integrants de la paleta del pintor, donada per EMILE BERNARD ÉS COM SEGUEIX:
G R O C S
GROC BRILLANT
GROC NÀPOLS
GROC CROM
OCRE GROC
TERRA SIENA NAT.
R O J O S
VERMELLÓ
OCRE ROIG
TERRA SIENA TORRADA
LACA CARANÇA
LACA CARMÍ
LACA CREMADA
V E R D S
VERD VERONÈS
VERD MARAGDA
TERRA VERDA
B L A U S
BLAU COBALT
BLAU ULTRAMAR
BLAU PRÚSSIA
N E G R E DE PRÉSSEC
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
127
Sobre CÈZANNE
És deguda al crític LEROY, una crònica ESTETICISTA amb motiu d’una EXPOSICIÓ DE PINTURES, entre les quals hi figurava el QUADRED pintat per CLAUDE MONET: visió sobre el Tàmesis amb el títol “IMPRESSION AU SOLEIL LEVANT” (pintat l’any 1872) i que inspirà la denominació al grup d’artistes aplegats sota el signe d’inquietuds CROMÀTIQUES IDÒNIES A MONET, amb el nom d’IMPRESSIONISTES.
Aquesta memorable EXPOSICIÓ tingué lloc a les SALES del fotògraf N A D A Q, l’any 1874 i, a més, hi concorrien:
D E G A S R E N O I R S I S L E Y P I S A R R O Berta M O R I S O T
L’expressió IMPRESSIONISME va ser acceptada ben aviat i traspassà els límits de l’àmbit francès fins a ésser de domini universal.
Extret del “DICCIONARIO LITERARIO T.I.” Edit. Per MONTANER Y SIMON, S.A.
1959 – BARCELONA
Sobre GEORGE PIERRE SEURAT (1859-1891)
Inicia els seus estudis d’investigació artística arran de llegir a CHARLES BLANC (GRAMMAIRE DES ARTS DU DESSIN) publicada aquesta obra l’any 1867, fent-se ressò de les TEORIES DE E. Mª CHEVREUL, que SEURAT descobrirà per ell mateix, llegint la “LOI DU CONTRASTE SIMULTANÉ DES COULEURS”, publicat en 1839. Suscintament, CHEVREUL estableix que el “CONTRAST SIMULTANI DELS COLORS radica en el fenomen de que els objectes diversament acolorits semblaran intensificar-se la seva composició física i la gradació del seu respectiu COLOR, quan es contemplen simultàniament.”
L’any 1881 és una altra fita interessant en la formació de SEURAT. s’edita traduïda al francès, l’obra “CHROMATICS” del nord-americà ODGEN/N. ROOD. SEURAT en treu d’aquest autor l’EQUACIÓ LLUMINOSA i els DISCS DE COLORS que li aclareixen alguns dels efectes no resolts pel seu admirat colorista DELACROIX. El fet essencial d’aquest TEORIA, la recolza en dissociar els COLORS-LLUM dels COLORS-PIGMENT; la lluminositat de l MESCLA ÒPTICA és sempre superior a la de la MESCLA de la MATÈRIA-PIGMENT. (DECLACROIX havia caigut en la confusió dels dos termes). ROOD parteix de BLANC i de CHEVREUL, però donant-se una VERSIÓ CORRECTA a la CONFUSA ORDENACIÓ D’AQUESTS.
ESTÈTICA DE SEURAT: L’ART és harmonia.
HARMONIS significa ANALOGIA del CONTRARI, analogia dels ELEMENTS similars al TO, de color, de línia, considerat en relació a la seva dominància i sota la influència de la LLUM, combinats els quals expressaran JOIA, SERENITAT o DOLOR.
Els contrastos són pel TO, una LLUMINOSITAT més clara, contra una de més fosca; pels COLORS el complementari; per exemple, un ROIG oposat al seu complementari, etc.
(R O I G - V E R D) (T A R O N J A - V I O L A)
(G R O C - V I O L A)
La “JOIA del TO” deriva de la dominant lluminosa, la del COLOR de la dominant d’intensitat i, en fi, la de la LÍNIA, la d’aquesta sobre l’horitzontal.
La “SERENITAT del TO” deriva de l’equivalència del CLAR – OBSCUR, la del COLOR de l’equilibri CÀLIC – FRED, la de la LÍNIA de l’horitzontal.
El “DOLOR del TO” resulta de la dominant obscura, el del COLOR, de la dominant FREDA, la de la LÍNIA de la direcció abatuda.
D’una MONOGRAFIA del PINTOR G. SEURAT RIZZOLI – editor – MILANO
BUOGRAFIA per FORELLA MINERUINO
Joan Maurí i Espadaler
128
Malaltia d’OGUCHI
És un retard de l’adaptació a l’obscuritat, hereditari, congènit i estacionari en el qual el fons de l’ULL presenta COLOR GRIS amb els VASOS RETINALS en agut contrast. l’examen HISTOLÒGIC d’aquest tipus d’ULL revela un augment anormal del nombre de CONS i una disminució del nombre de BASTONS, especialment en la porció temporal de la PAPIL·LA. A més, hi ha una capa amorfa de teixit que conté grànuls de pigment, situada entre la capa de CONS-BASTONETS i la capa epitelial pigmentària. L’agudesa visual és normal durant el dia, però quan la il·luminació és escassa, hi ha “CEGUETAT NOCTURNA” encara que pot aconseguir-se l’adaptació a l’obscuritat dins de vàries hores.
Tret del MANUAL de las ENFERMEDADES de los OJOS Per JAMES H. ALLEN
Edit. SALVAT 1969 BARCELONA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
129
FOTOTROPISME
Tot òrgan ACRI es dirigeix i es corba cap a la LLUM (FOTOTROPRISME – positiu) mentre que l’arrel ho fa en sentit invers (FOTOTROPRISME-negatiu). Hi ha sempre una diferència en el grau d’allargament provocat, per un repartiment desigual de l’AUXINA. Recordem que foren els primers experiments de FOTOTROPRISME els que conduïren al seu descobriment. Si bé, tot sembla ben clar fins aquí, el mecanisme que, en definitiva, condueix al corbament del COLEÒPTIL cap a la LLUM no és encara conegut. Existeixen moltes hipòtesis per explicar un fenomen d’aparença tan simple.
En una de les primeres teories conegudes, la de CHOLODNYWENT 1924-1926, la LLUM actua de manera indirecta en induir la TRANSLACIÓ de l’AUXINA cap al costat menys il·luminat. WENT 1956, va tractar d’explicar-ne el fenomen sobre la base d’un camp elèctric creat per l’absorció de la LLUM pels CAROTENOIDES afavorint la migració de les molècules de l’ÀCID B. INDOLACÈTIC (A I A). Amb aquesta intervenció dels CAROTENOIDES justificava ell, l’eficàcia de la LLUM BLAVA en el FOTOPRISME, mentre que la LLUM ROJA és estrictament inoperant. Per KOEL – 1944, els CAROTENOIDES intervindrien per operar la destrucció parcial del A I A del costat més fortament il·luminat. Però aquesta teoria no pot resistit els fets, perquè d’una part els CAROTENOIDES, almenys “in vitro”, no destrueixen el A I A per via FOTOQUÍMICA (REINER – 1952) i d’altra banda, COLEOPTILS de civada exempts de CAROTENOIDES per mutació responen de la mateixa manera a la LLUM. Per aquesta causa, GALSTON ha dirigit l’atenció cap a pigments del tipus de la RIBOFLAVINA, presents conjuntament amb els CAROTENOIDES en els COLEOPTILS normals.
Recordem que la RIBOFLAVINA i –complexos amb ells emparentats- tenen un ESPECTRE força proper al del CAROTÈ, amb absorció predominant en el BLAU. Però, contràriament als CAROTENOIDES, les FLAVOPROTEÏNES FOTOSENSIBILITZEN l’oxidació de l’AUXINA.
En els COLEÒPTILS, les FLAVOPROTEÏNES estan distribuïdes amb considerable uniformitat, mentre que els CAROTENOIDES estan més concentrats en l’APEX.
D’ací el naixement de la teoria dita del filtre. En l’APEX del COLEÒPTIL –que, hom sap, d’ésser el centre receptor del FOTOTROPRISME- el A I A es trobaria DOBLEMENT PROTEGIT de la destrucció pels CAROTENOIDES; efecte d’enfosquiment (ombra) per una part i supressió parcial de l’efecte nociu de les FLAVOPROTEÏNES pels CAROTENOIDES, per absorció competitiva per altra part. Tot plegat es traduiria en un gradient de concentració en A I A, de valor creixent cap a la zona menys il·luminada, condició última de la corba FOTOTRÒPICA. D’una o altra manera, les FLAVOPROTEÏNES i els CAROTENOIDES semblen intervenir. És suficient comparar l’ESPECTRE d’acció del FOTOP d’absorció d’aquestes dues classes de pigmentaRISME amb les corbes . Mentre que la corba d’absorció del CAROTÉ correspon millor que aquella de la RIBOFLAVINA a l’ESPECTRE d’acció del FOTOPRISME en la banda visible, s’observa un efecte invers en ULTRAVIOLETA.
Però, heus ací que un experiment verificat amb A I A marcat, sembla permetre establir en primer lloc, que la seva distribució asimètrica no s’efectua sota l’efecte de la LLUM. GALSTON 1959 suposava que la LLUM inactiva un COFACTOR de la síntesi de l’AUXINA i que, per aquesta raó, s’acumula en la LLUM un PRECURSOR que pot difondre’s sense dificultat cap a la zona menys il·luminada, formant-se a partir d’ell l’AUXINA.
Després de totes aquestes hipòtesis, actualment es torna a pensar amb la teoria inicial de CHOLONDY. WENT que es fonamenta preferentment en una redistribució de l’AUXINA, per l’acció de la LLUM i menys en la seva destrucció “in vivo” per les FLAVOPROTEÏNES.
Els TROPISMES constitueixen uan resposta adequada de la planta en el seu medi i són testimoni de la IRRITABILITAT de la matèria vivent.
El FOTOTROPRISME disposa les fulles de la millor manera possible, segons la INTENSITAT LLUMINOSA.
Joan Maurí i Espadaler
130
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
131
Joan Maurí i Espadaler
132
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
133
FOTOTROPISME El FOTOTROPISME de les plantes –la seva tendència a inclinar-se vers la LLUM- és excitat per una regió de l’ESPECTRE diferent de la que intervé en la FOTOSÍNTESI. Les longituds d’ona ROGES, que són les més efectives en la FOTOSÍNTESI, són completament ineficients en el FOTOTROPISME que depèn de les radiacions
VIOLES BLAVES i VERDES de l’ESPECTRE
Aquesta relació va ser demostrada per primera vegada a principis del segle passat per un investigador que posà de manifest que si interposava una botella d’OPORTO entre una planta en creixença i la LLUM d’una finestra, la PLANTA continuava creixent normalment, però no s’inclinava cap a la LLUM. Recentment MESURAMENTS més precisos amb LLUM MONOCROMÀTICA han revelat que el FOTOTROPISME, tant el de “MOHO” (rovells – florits) com el de les PLANTES superiors, és estimulada solament per la LLUM de longituds d’ona inferiors a 550 mm. Aproximadament situades quasi completament dintre de les regions VERD-BLAVA – BLAVA i VIOLA de l’ESPECTRE.
El FOTOTROPÌSME, doncs, ha de dependre dels pigments GROCS, perquè solament aquests pigments absorbeixen exclusivament les ONES CURTES DE L’ESPECTRE VISIBLE. Tots els tipus de plantes que exhibeixen FOTOTROPISME semblen contenir tals pigments GROCS: Els CAROTENOIDES. En certs casos, els PIGMENTS C
S es localitzen específicament en la regió de la planta que és sensible
FOTOTRÒPICAMENT.
Els MESURATGES més curosos de l’eficàcia de la LLUM de diferents longituds d’ona en l’estimulació del FDOTOTROPISME en “MOHOS” (florits) i plantes superiors, han produït ESPECTRES d’acció que s’assemblen molt als ESPECTRES d’ABSORCIÓ dels CAROTENOIDES PRESENTS.
Certs INVERTEBRATS inferiors –per exemple, les “HIDRES”, organismes marins que s’uneixen al FONS per “PANDÍCULS”- s’inclinen cap a la LLUM, igual que les plantes, com a conseqüència d’un creixement diferencial. La zona de LONGITUD d’ONA que estimulen aquesta resposta és també la mateixa de les plantes. Sembla que aquí també els CAROTENOIDES usualment presents en quantitats considerables, poden ésser els agents excitadors. LES RESPOSTES FOTOTÀCTIQUES, en les quals tot animal es mou cap o en contra de la LLUM, abunden també en tots els grups d’invertebrats.
Joan Maurí i Espadaler
134
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
135
SOBRE LA VISIÓ DELS COLORS
“Tornem a la determinació dels TRES COLORS FONAMENTALS”. Tots els experimentadors estan d’acord per al ROIG; s’admet, en general, el VERD; hi ha més discussions sobre el VIOLETA; en tindríem prou explicant una observació de PREYER, relativa a un individu afectat per DISCROMATÒPSIA. (Una dona va notar que hi veia de manera diferent els colors amb l’ull dret que amb l’esquerre. Un examen portat a terme amb diferents raigs de l’ESPECTRE va demostrar que l’ull esquerre veia tots els colors, mentre que el dret estava privat totalment de la percepció del VERD. De seguida es va investigar si aquest ull dret distingia el BLAU i el VIOLETA de l’ESPECTRE, com a BLAU i com a VIOLETA. Si el BLAU és un color FONAMENTAL, l’ull privat de la percepció del VERD, no podia deixar de reconèixer el BLAU espectral, com a tal, si, al contrari, el BLAU es produeix, com generalment es tendeix a creure generalment, per l’excitació simultània dels òrgans terminals de la RETINA aptes per a percebre el VERD i el VIOLETA, el BLAU naturalment hauria de ser percebut com a VIOLETA i no com a VERD.
Això és el que, de fet, va succeir, mentre que l’ull esquerre distingia bé el BLAU i el VIOLETA, l’ull dret privat de la percepció del VERD, confonia el BLAU i el VIOLETA. El subjecte deia que veia un COLOR LILA amb un lleuger matís ROSA. També s’ha observat que, quan disminueix progressivament la il·luminació de l’ESPECTRE SOLAR, arriba un moment en el qual no es distingeixen més que el ROIG, el VERD i el VIOLETA, havent desaparegut els colors intermedis, cosa que demostra que aquests TRES COLORS tenen un valor especial en l’ESPECTRE SOLAR. (Experiments de Von BEZOLD). Com a conclusió d’aquesta observació, podem afirmar que el VIOLETA ÉS UN DELS tres colors FONAMENTALS.
Del “TRACTAT DE FISIOLOGIA” pel Dr. E. GLEY, professor agregat a la FACULTAT DE MEDICINA DE PARÍS – Professor del COL·LEGI de FRANÇA. Membre de l’ACADÈMIA DE MEDICINA DE PARÍS.
Edició SALVAT, S.A. edit.- 1926 – BARCELONA PRESENTAT pel Dr. J.M. BELLIDO – catedràtic
De l’INSTITUT de FISIOLOGIA de BARCELONA
T. W. PREYER (1841-1897) – fisiòleg alemany – conegut pels seus treballs sobre l’HEMOGLOBINA i la METAHEMOGLOBINA, sobre la HIPNOSI, etc.
Dues de les seves principals obres “ÉLEMENTS DE PHYSIOLOGIE GÉNÉRALE” i “L’AME DE L’ENFANT” han estat traduïdes al francès. Aquesta darrera, ha estat també versada a l’espanyol.
Joan Maurí i Espadaler
136
Els objectes ens semblen BLANCS quan ens envien només la LLUM que contenen els diversos raigs colorats de l’ESPECTRE, en proporció tal que, en certa manera, es neutralitzen o bé, també quan són raigs de dos COLORS complementaris que reuneixen les mateixes aptituds i constitueixen, per consegüent, la LLUM incolora (BLANCA). Al contrari, els objectes resulten a la nostra vista colorits quan descomponen la LLUM BLANCA i absorbeixen o extingeixen determinats raigs de L ... i n’envien d’altres que no sols són complementaris recíprocament; vist per reflexió, el COLOR propi dels objectes és el del feix lluminós que reflexen i vist per transparència el seu COLOR és el del feix que deixen passar per interceptar els altres RAIGS de l’ESPECTRE, ja reflectint-los, ja extingint-los.
Els objectes ens semblen NEGRES quan eliminen la totalitat de la LLUM que a ells arriba, quan aquesta absorció és menor, semblen grisos i obscurs, és a dir, “enfosquits”.
De H. MILNE EDWARS – Leçons sur la
PHYSIOL et l’ANATOMIE COMPARÉE. T. XII
PARÍS -1876
INSTITUT DE FRANÇA – professor DR. POLLAK, catedràtic autor d’un LLIBRE SOBRE ELS
PROBLEMES RELACIONATS AMB LA VISIÓ dels COLORS
-Citat en un article publicat en la R. “TRIUNFO” – nº 515 – 12 d’agost de 1972- signat per RAMON CHAO i a... Col.; en el qual després d’esmentar-lo per boca del protagonista del reportatge, el pintor asturià, LLUÍS FERNÁNDEZ, nascut l’any 1900 i, amb residència, des de molt jove, a París.
Retreu aquest pintor, de l’obra del més amunt citat professor POLLAK, que si es contemplen a distància dues mostres de color:
B L A U l’una
I R O I G l’altra
ben de costat i, ambdues, d’igual intensitat LLUMINOSA, des de la distància esmentada, el BLAU apareixerà com a més OBSCUR. I addueix –del mateix professor- que “L’ANUNCIACIÓ” de FRA ANGÈLIC, que està en el MUSEU del LOUVRE i que es troba en una sala molt petita, que els BLAUS que hi figuren, són marcadament CLARS: segons que explica el professor POLLAK a través de l’artista, FRA ANGÈLIC hauria previst aquesta contingència, perquè la seva obra, havia d’ésser contemplada a considerable distància, en l’Església per a la qual va ser pintada l’obra.
L’ARTISTA agraït a les atencions orientatives rebudes del professor POLLAK, confidencia com aquest li va confessar, amb amargura, el desinterès dels pintors –excepció d’ell – sobre el seu llibre i, fins i tot, de no haver-ne venut cap exemplar.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
137
ACTIVITAT ESPONTÀNIA
Fins ara s’ha considerat la descàrrega sensorial en una NEURONA com la conseqüència d’un estímul; de fet, això pot ésser més aviat, l’excepció que confirma la regla, ja que moltes NEURONES SENSORIALS exhibeixen una DESCÀRREGA TÒNICA o ESTACIONÀRIA en absència d’estímul obvi. En aquest cas els estímuls exerceixen els seus efectes en forma de canvis en aquesta DESCÀRREGA ESTACIONÀRIA. La fibra del NERVI ÒPTIC de mamífer, per exemple, normalment presenta una DESCÀRREGA ESTACIONÀRIA fins i tot quan l’ULL es manté en completa obscuritat; un estímul lluminós va acompanyat d’un canvi en aquesta DESCÀRREGA que, com veurem, no necessita ser forçosament un augment, podent conduir de fet a una inhibició completa. Això significa suggerir que un estímul lluminós pugui no reflectir-se en una DESCÀRREGA de la NEURONA SENSORIAL PRIMÀRIA; l’observació indica simplement que, degut a la interacció de les NEURONES, la TRANSMISSIÓ d’aquesta DESCÀRREGA pugui ésser evitada, mentre que la DESCÀRREGA ESTACIONÀRIA del NERVI ÒPTIC, pot també ésser inhibida.
SUMACIÓ TEMPORAL
La percepció de LLUM després de captar-se una successió ràpida de dos llampecs SUBLIMINALS – sumació temporal – podria ésser perfectament una propietat del receptor, més que no pas, de les connexions neuronals. Es pot diferir la consideració d’aquest aspecte fins que s’hagin discutit els canvis elèctrics reals que tenen lloc en el receptor, sense complicar-se amb les subsegüents descàrregues de potencials d’acció, és a dir: del potencial GENERADOR. Amb bases purament FOTOQUÍMIQUES, és possible que sigui demostrable certa sumació TEMPORAL, així, es pot suposar que el receptor depèn de l’ABSORCIÓ de cerfta quantitat de LLUM crítica per les respostes, amb la qual cosa es pot comprendre l’ABSORCIÓ de dos successius paquets de LLUM, cap dels quals és adequat per ell sols, per tal de produir efecte, però que, conjuntament, adquireixen capacitat per estimular el receptor.
Extret de FISIOLOGIA H. Per H. DAVSON i M. T. EGGLETON
Joan Maurí i Espadaler
138
Quan l’ULL es troba adaptat a les LLUMINOSITATS febles o mitjanes, i és bruscament i intensament il·luminat; es produeix un enlluernament després del qual la sensibilitat RETINAL roman abolida o disminuïda durant un cert temps, cosa que no deixa d’oferir perills en aquest cas com, per exemple, durant la conducció de vehicles.
L’enlluernament és degut a que la il·luminació intensa, afecta a la RETINA adaptada a una il·luminació feble o mitjana i, en conseqüència, molt excitable.
A la inversa, el pas d’una il·luminació intensa a l’obscuritat o a una il·luminació molt feble, suprimeix momentàniament la sensació LLUMINOSA fins que es recuperen les condicions de visibilitat ESCOTÒPICA, per disminució del LLINDAR RETINAL.
L’adaptació RETINAL s’efectua per dos mecanismes conjugats: un de FOTOQUÍMIC, regula el nivell dels LLINDARS de percepció en relació a la intensitat d’il·luminació; se sap, en efecte, que la corba de VISIBILITAT de les LLUMINOSITATS febles, concorda amb la taxa de descoloració de la PÚRPURA R; l’altre ELECTROFISIOLÒGIC transforma l’energia FÒTICA absorbida pels PIGMENTS en TRENS d’IMPULSOS, la freqüència del qual és funció de la intensitat de l’ESTIMULACIÓ però, segons les APTITUDS reaccionals dels receptors SENSORIALS, és a dir, amb els EFECTES ON i OFF i l’adaptació intercalar descrits en la pàgina 174. La concepció FOTOQUÍMICA de l’AJUSTATGE del LLINDAR d’EXCITIBILITAT RETINAL és contrària pel fet de que el retorn a la sensibilitat normal, és molt ràpid que la reconstitució de la RODOPSINA, cosa que permet de suposar que INTERVENEN altres mecanismes, PROBABLEMENT NERVIOSOS, almenys, per les LUMINÀNCIES, tenen un paper preponderant els PROCESSOS FOTOQUÍMICS REVERSIBLES.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
139
Joan Maurí i Espadaler
140
Els PIGMENTS RETINALS són FOTO/LÀBILS estables en l’obscuritat, són DESCOMPOSTOS per la LLUM. El fenomen és reversible. L’estabilitat dels PIGMENTS en l’obscuritat i la REVERSIBILITAT de la seva DESCOLORACIÓ per la LLUM, són propietats FONAMENTALS; sense la PRIMERA, la SENSACIÓ LLUMINOSA seria permanent; sense la SEGONA, els PIGMENTS només servirien una sola vegada.
El temps que transcorre entre l’instant en què la lLUM aconsegueix la RETINA i el començament de la sensació, és més llarg que el temps de conducció fins al CÒRTEX. La diferència de temps entre el LLAMPEC LLUMINÓS i l’aparició de les PUNTES en les FIBRES del NERVI ÒPTIC, indica un temps de TRANSMISSIÓ DE O. I. SEGONS aproximadament per les SINAPSIS RETINALS.
Tal i com realitzà MAREY, l’any 1882 per poder analitzar el vol dels ocells o la carrera d’un cavall, les anomenades imatges instantànies d’un moviment poden fixar-se sobre una pel·lícula SENSIBLE que es desplaci a SACSEJADES darrera d’un objectiu. La pel·lícula s’immobilitza per prendre la vista i l’objectiu queda OBTURAT entre dos DESPLAÇAMENTS. La reversibilitat de la CRONOFOTOGRAFIA va ser industrialitzada l’any 1895, pels germans LUMIÈRE. En fer desfilar les imatges CRONOFOTOGRÀFIQUES per davant d’un objectiu de projecció amb CADÈNCIA LENTA de manera que la fotografia que acaba de desaparèixer afecti encara a la RETINA quan es presenti la següent, s’aconsegueix la il·luminació del moviment continuat.
És el principi de la CINEMATOGRAFIA amb què la successió ININTERROMPUDA de 15 imatges per segon, RECONSTRUEIX correctament els desplaçaments i els gestos naturals.
Del TRACTAT DE FISIOLOGIA Tom II – Fasc. 1er.-
De Hermann I j.f. cier EDIC. ORIG. 1967 EDIC. ESP. 1970
LA VANGUARDIA – 14.VII.1972
MOSCOU – 13 científics SOVIÈTICS afirmen haver descobert una nova VITAMINA – VITAMINA V- que cura les malalties gàstriques; llagues d’estómac i intestins, en 30 – 40 dies.
L’AGÈNCIA INFORMATIVA, d’on procedeix la notícia, precisa que un grup de científics que presideix el Dr. VASILY BUKIN, ha utilitzat la nova VITAMINA, procedent aquesta, d’un AMINOÀCID, la METIONINA. S’assegura que ha estat experimentada àmpliament en clínica i que guareix les LLAGUES; “EN NORMALITZAR LA MEMBRANA MUCOSA DE L’ESTÓMAC I INTESTINS”. S’afegeix que obra SECUNDÀRIAMENT sobre malalties CÀRDIO-VASCULARS i de PELL.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
141
SOBRE “EL CENTRE ACTIU” DE LES REACCIONS BIOQUÍMIQUES
En la LITERATURA DE TREBALLS sobre CENTRE ACTIU, hi ha sovint referències a diferents grups , però especialment als grups SULFHIDRIL i IMIDAZÒLIC.
CRONOLÒGICAMENT el grup SULFHIDRIL va ésser el primer que va ser examinat intensivament. Es trobaren molts ENZIMS que s’inhibien per productes químics que s’interferien amb els grups –SH. Per exemple AG
+p MERCURI-BENZAT (PMB) i IODOACETAT (IAA) reaccions amb els grups –SH dels
ENZIMS amb diversa intensitat, resultant, generalment, una pèrdua PARCIAL o TOTAL D’ACTIVITAT. Són possibles vàries interpretacions del fenomen; una d’elles, és que el grup –SH, forma part del centre ACTIU.
Extret de CONCEPTOS DE BIOQUÍMICA FRANCIS J. REITHEL
Prof. de QUÍMICA de la UNIVERSITAT de OREGON – U.S.A. Edic. Orig. 1967
L’ENVELLIMENT DE LES CÈL·LULES
L’ESTUDI DELS CULTIUS DE TEIXITS és un dels mitjans utilitzats pels BIÒLEGS a fi de comprendre els mecanismes d’envelliment al nivell cel·lular. HOLLIDAY i TARRANT de Londres a l’estudiar la GLUCOSA -6- PHOSPHAT- DESHIDROGENASA de FIBROBLAST en cultiu, han pogut constatar en les cèl·lules de llarga vida, l’aparició d’ENZIMS alterats.
(NATURE – 238, 26 – 1972) – L’ENVELLIMENT DE LES CÈL·LULES podria, doncs, atribuir-se a la síntesi de PROTEÏNES defectuoses. Consideracions paral·leles han permès al BIÒLEG SOVIÈTIC, Zh MEDVEDEV (IBIP, 237, 453, 1972) de suggerir que les cèl·lules que resistirien millor a l’envelliment, són aquelles que POSSEEIXEN SEQÜÈNCIES REPETITIVES dins llur DNA. Hom suposa, en efecte, que algunes d’aquestes seqüències podrien continuar recolzant la síntesi d’ENZIMS normals malgrat l’ENVELLIMENT.
Extret de “LA RECHERCHE” Nº 26 – pàg. 769 – setembre 1972
Joan Maurí i Espadaler
142
Extret de FISIOLOGIA H. Per DAVSON
CONTRAST SIMULTANI
Si una taca GRIS es troba rodejada de camps de LUMINÀNCIA variable des de BRILLANT a NEGRE com el quitrà, la seva aparença varia des de NEGRE a BLANC. L’efecte és d’A-adaptació, en el sentit de que la sensibilitat de la PORCIÓ CENTRAL de la RETINA que fixa la taca GRIS és afectada per la LLUM que cau sobre la RETINA circumdant quan el contorn és NEGRE, la sensibilitat és alta i la taca sembla BLANCA i viceversa.
Fenòmens semblants s’observen amb LLUM colorada: en general sembla que aquesta redueix la sensibilitat al COMPLEMENTARI; com a conseqüència una taca BLANCA rodejada de BLAU apareix GROGA en deprimir el contorn BLAU la sensibilitat de la RETINA a aquesta LLUM, per la qual cosa, de fet, quelcom del BLAU és extret de la LLUM BLAVA en la taca CENTRAL, BLANC-BLAU fa GROC.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
143
VISIÓ DELS COLORS
La VISIÓ DELS COLORS és un dels aspectes més debatuts de la sensibilitat ocular. És funció de l’ULL adaptat a la LLUM i depèn dels CONS RETINALS quan la il·luminació es redueix gradualment, els objectes perden el COLOR segons un ordre determinat:
R O I G - G R O C - V E R D i B L A U
En la semiOBSCURITAT, els colors deixen de percebre’s i solament es distingeixen matisos de GRIS-NEGRE I blanc-“blavós”, informacions que són SUBMINISTRADES pels BASTONETS.
-PODEN ELS BASTONETS DONAR INFORMACIÓ BLAVOSA?
-NO SERÀ QUE ELS CONS MÉS PERIFÈRICS LA PROPORCIONEN!
NOTACIÓ extreta de la pàg. 1188 de FISIOLOGIA HUMANA – sobre LA VISIÓ DELS COLORS
Per B. HOUSSAY – edi. 1958
CONTRAST SUCCESSIU
Per INDUCCIÓ TEMPORAL o CONTRAST SUCCESSIU s’entén l’efecte d’un estímul sobre la resposta d’un altre SUCCESSIU.
En general, els intervals de temps entre els dos ESTÍMULS són grans, pel que podria ésser que els fenòmens FOTOQUÍMICS ACOMPLISSIN una funció predominant. Així, per exemple, la pèrdua d’adaptació nocturna que apareix en exposar un ULL adaptat a l’obscuritat a una LLUM brillant, és un exemple de contrast SUCCESSIU, per haver modificat la LLUM brillant, la sensibilitat de la RETINA i, per tant, la seva resposta a un segon estímul. En el cas de VISIÓ FOTÒPICA la B/ adaptació descrita per WRIGHT, es pot classificar també com un fenomen de CONTRAST SUCCESSIU. El fenomen de les imatges secundàries, representa també un fenomen d’INDUCCIÓ.
IMATGES RETINALS ESTABILITZADES
Els ULLS no mantenen una determinada direcció de mirada, durant més d’UN SEGON aproximadament, motiu pel qual repetidament la imatge d’una FONT LLUMINOSA es desvia posant en activitat nous receptors i deixant-ne d’altres en repòs. Degut a això, els fenòmens d’INDUCCIÓ no són tan extrems com serien en un altre cas.
Això va ser demostrat per RIGS et al (1953) i DITCHBURN i GINSBORG (1952), els quals projectaren un aparell que permetria de mantenir la imatge retinal en el mateix lloc, malgrat els moviments de l’ULL. Trobaren que una línia negra fina desapareixia al cap de pocs segons i no tornava a REAPARÈIXER; línies més gruixudes TRIGAVEN més en DESAPARÈIXER i freqüentment REPAREIXIEN.
Extret de FISIOLOGIA HUMANA De DAVSON i EGGLETON
Joan Maurí i Espadaler
144
El paper de la LLUM en la VISIÓ és fonamentalment diferent del que acompleix en la FOTOSÍNTESI. En
la FOTOSÍNTESI, el paper de la LLUM és la d’ésser utilitzada per la realització de TREBALL-QUÍMIC,
quan més eficaçment s’efectua aquesta conversió, tan millor acompleix el procés el seu propòsit. En la
VISIÓ, el que és fonamental és l’excitació; no hi ha evidència de que la LLUM realitzi també treball. Les
estructures nervioses sobre les quals la LLUM actua, es troben segons sabem, disposades a la
descàrrega, havent estat carregades prèviament a expenses de l’energia subministrada per reaccions
químiques internes: LA LLUM FA FALTA NOMÉS PER DISPARAR EL MECANISME.
En la VISIÓ, el problema no és d’eficiència energètica, sinó de sensibilitat diferencial. Les intensitats LLUMINOSES a les quals els animals han d’adaptar-se per veure-hi, canvien des de la LLUM de les estrelles a la LLUM solar del migdia, i la intensitat d’aquesta darrera és de l’ordre de
Mil milions de vegades més forta que la primera.
En estat de completa adaptació a l’obscuritat d’un BASTONET, pot aquest respondre a l’absorció d’un únic QUANTUM d’ENERGIA de LLUM visible.
En realitat l’ULL HUMÀ, en el qual aquesta relació s’ha estudiat més completament, no és pas suficient la resposta d’un sol BASTÓ per tal de produir sensació VISUAL. En l’estat d’adaptació a l’OBSCURITAT, l’acte VISUAL requereix que ocorrin quasi simultàniament cinc d’aquests esdeveniments dins d’una petita àrea de la RETINA. Aquesta disposició té probablement com a objecte, el que la resposta VISUAL estigui situada per sobre del “NIVELL de SOROLL” de la RETINA.
Primmirats mesuraments ELECTRO fisiològics semblen indicar que la RETINA transmet al CERVELL inclòs en l’obscuritat total, una ràfega constant de respostes espontànies distribuïdes a l’atzar. Si la resposta d’un sol BASTONET parés al camp de la CONSCIÈNCIA, estaríem veient contínuament punts de LLUM llampegant sobre l retina.
L’extraordinària sensibilitat a l’ULL a la LLUM, desapareix a mesura que augmenta la LLUÏSOR de l’ENLLUERNAMENT. El llindar de la VISIÓ humana, que comença al nivell de diferents QUANTA en l’estat d’adaptació a l’obscuritat, augmenta amb la intensitat de la LLUM, de tgal manera que en ple dia pot fer falta 1.000.000 de vegades més de LLUM per estimular l’ULL. No obstant això, la molt baixa eficiència QUÀNTICA en l’estat adaptat a la LLUM representa una alta eficiència VISUAL.
Dir que els límits de la VISIÓ humana són: (* - anotació pròpia “l’octava dins l’ESPECTRE E. M.”) 380 – ý 760 mil·limicro és bastant arbitrari. Aquests límits representen les LONGITUDS d’ONA a les que la sensibilitat VISUAL cau cap a MIL VEGADES per sota del seu valor màxim. INVESTIGACIONS especials han permès prosseguir la VISIÓ humana fins a
312 mil·limicro en el U. V. pròxim
I fins a 1.050 mil·limicro en el I. R. pròxim
Per tal d’aconseguir veure a 1.050 m/m. es requereix, no obstant això, 10.000.000.000 de vegades més ENERGIA LLUMINOSA si s’han d’estimular els CONS i més de 1.000.000.000.000 de vegades si s’han d’estimular els BASTONETS.
(*) anotació J.M.E.
Extret de la BASE MOLECULAR DE LA VIDA. Introducció a la BIOLOGIA MOLECULAR. Edic. Traduïda 1971 – d’un article de GEORGE WALD – octubre 1959 – sobre: “VIDA y LUZ”
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
145
......Malauradament, ningú ha de relacionar encara els ESPECTRES d’acció per aquestes respostes, amb
els ESPECTRES d’absorció dels PIGMENTS presents, de manera que, fins a aquest moment, no pot
encara fer-se cap identificació rigorosa dels PIGMENTS excitadors. Aquest és un camp que espera
investigació.
Extret de BASE MOLECULAR DE LA VIDA “introducción a la BIOLOGÍA MOLECULAR”
Edit. BLUME SELECCIONES DEL SCIENTIFIC AMERICAN – 1968
D’un treball del professor: GEORGE WALD octubre 1959
Joan Maurí i Espadaler
146
Sobre els PIGMENTS RETINALS
La RODOPSINA, en ésser relativament abundant en la retina EXTRAMACULAR, ha estat durant molt de temps, l’únic PIGMENT VISUAL conegut. Va ésser aïllada en els BASTONS (W. KÜHNE – 1878) i sintetitzada, allò que ha afavorit el seu estudi (in vitro), junt amb la investigació (in situ). La demostració de l’existència d’altres pigments ha estat més laboriosa, perquè necessàriament és INDIRECTA. En no poder MESURAR ANALÍTICAMENT els canvis de la concentració dels pigments en la RETINA per l’acció de les RADIACIONS MONOSOMÀTIQUES s’ha valorat en l’ULL viu, la quantitat de LLUM no absorbida durant la il·luminació, amb radiacions de longitud d’ona coneguda. ELS DISPOSITIUS EXPERIMENTALS UTILITZATS amb aquest objecte, han demostrat que la variació de la concentració pigmentària corresponen a una variació de la quantitat de LLUM ABSORBIDA amb un màxim per aquella que és especialment absorbible, mantenint-se sensiblement constant la quantitat de LLUM reflectida per les superfícies oculars.
Extret del “TRATADO DE FISIOLOGÍA” H. HERMANN – J. F. CIER
TORAY/MASNOU, S.A. BARCELONA – 1970 (T. II – Fasc. 1er.)
LA MECÀNICA POPULAR – JUNY 1972
S’ha desenvolupat un nou sistema de TV, que permet llegir a persones parcialment cegues, i portat a terme per una firma comercial d’ELECTRÒNICA, radicada a SANTA MÓNICA (Califòrnia – U.S.A.).
El sistema consisteix en una complicada càmera de T.V. composta per un conjunt de “llums especials” i una TAULA d’OBSERVACIÓ, i es connecta a un RECEPTOR TV corrent.
L’USUARI, en valdre’s del sistema col·loca el llibre o paper, sota la LENT de la CÀMERA – VÍDEO, ajusta l’AUGMENT i la INTENSITAT de LLUM i mou un control d’EXPLORACIÓ, mentre llegeix les paraules que apareixen en la pantalla del TELEVISOR a una grandària de 5 cm. Les lletres ampliades.
RENOVAMENT DE LES CÈL·LULES SENSORIALS
En les experiències fetes per:
DROZ (1961-1963) i YOUNG (1967)
Queda provat que el segment EXTERN dels BASTONETS és regenerat contínuament per la seva BASE i que la seva “PUNTA” és progressivament REABSORBIDA per les CÈL·LULES pigmentàries. En la rata, el RENOVAMENT complet s’aconsegueix cap als voltants d’una setmana.
EL MECANISME DE REGENERACIÓ dels CONS sembla ésser diferent (YOUNG).
Extret de la ENCICLOPEDIA M.
ENCYCLOPÉDIE M´WEDIQUE CHIRURGICALE Secció: OPHTALMOLOGIE – 5 – 1968
ANATOMIE – RÉTINE: MICROSCOPIQUE ÉLECTRONIQUE Pàg. – 3
DESCÀRREGUES DEL NERVI ÒPTIC
“Tipus de descàrregues en fibres aïllades”
La inhibició RETINAL és un aspecte tan important de la FISIOLOGIA VISUAL, com l’excitació en el E.R.G. (ELECTRO-RETINOGRAMA) es revela per les ONES α i δ. Una prova addicional la proporciona l’estudi del POTENCIAL D’ACCIÓ en fibres aïllades del NERVI ÒPTIC.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
147
HARTLINE (1940) va ésser el primer en estudiar les respostes de FIBRES aïllades en el NERVI ÒPTIC dels vertebrats. En general, existeixen TRES TIPUS de resposta d’acord amb la fibra particular ESCOLLIDA, els quals s’il·lustren en la figura.
EL TIPUS (A) representa el pur element .ON; dóna una resposta que s’inicia quan la LLUM s’encén i dura tan com “l’estímul”.
EL TIPUS (B) és l’element .ON .OFF; dóna sols breus respostes “físiques” en ON i en OFF, motiu pel quall roman absent mentre dura la il·luminació de la RETINA.
El tipus (C) és un pur element .OFF que respon solament quan cessa l’estímul.
En la RETINA de mamífer s’obtenen resultats essencialment anàlegs per GRANIT, que observà que existia MOLT FREQÜENTMENT una activitat bàsica o espontània, de manera que els efectes ON i OFF es manifestaven com a ACCENTUACIONS I REDUCCIONS d’aquesta DESCÀRREGA NORMAL. En general, els elements ON mostraven una DESCÀRREGA AUGMENTADA quan s’ENCENIA la LLUM i una INHIBICIÓ de la DESCÀRREGA DE FONS, en SUPRIMIR l’ESTÍMUL. Anàlogament, un element OFF inhibia la DESCÀRREGA BASAL durant l’estímul lluminós i donava la seva característica DESCÀRREGA al OFF.
Existeixen, doncs, pocs dubtes a l’entorn de que allò que succeeix és una INHIBICIÓ de la RETINA i que la resposta OFF és realment una alliberació d’aquesta inhibició.
Joan Maurí i Espadaler
148
CONTRA FOLLIA, VITAMINES A DOSIS ELEVADES
Una tendència recent que xifra les esperances d’una GUARICIÓ, més que confiant, preferentment sobre bases PSIQUIÀTRIQUES, en bases BIOQUÍMIQUES, està representada des dels anys 50 pels DOCTORS CANADENCS, ABRAHAM HOFFER i HUMPHREY OSMOND (aquest “ideador” del mot “PSICOPÈLIC”) els quals parteixen del convenciment de que el tractament té, per damunt de tot, una base o origen QUÍMIC. Segons ells, el punt crucial estaria en una acció tòxica al·lucinògena de dos derivats de l’ADRENALINA: l’ADRENOCROM i l’ADRENOLÚVINA. Ara bé, una VITAMINA, l’àcid nicotínic, és capaç de bloquejar l’excés de producció d’ADRENALINA. Avantatges suplementaris: ELLA impediria la baixa de sucre en la sang, de la qual sofreixen els dos terços dels ESQUIZOFRÈNICS, sense oblidar una caiguda del COLESTEROL. A creure dels dos autors, els resultats del tractament eren espectaculars.
Malauradament, els treballs ulteriors no deurien pas confirmar llur hipòtesi d’estudi i labor, i la MEGAVITAMINOTERÀPIA hauria caigut, sens dubte, en l’oblit, si un PREMI NÒBEL, el professor LINUS PAULING, no hagués posat de sobte de moda, fa cosa d’una quatre anys, els tractaments per dosis massives de VITAMINES en pretendre guarir el CONSTIPAT, amb VITAMINA C.
Els psiquiatres americans que defensen avui aquest mètode, el Dr. DAVID HAWKINS, en primer terme, director d’un gran CENTRE PSIQUIÀTRIC de Long Island, són prudents.
Extret de l’EXPRES Nº 1083 – p. 48
10-16 abril 1977 S. MEDICINA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
149
Tot i continuar creient en l’origen BIOQUÍMIC de l’esquizofrènia, no pretén pas explicar-la.
Admetent, però, que ella és provocada per deficiències ENZIMÀTIQUES que bloquegen certes operacions a l’interior del CERVELL. D’ací la necessitat de les dosis massives de vitamines; es tracta no pas de corregir una qualsevulla insuficiència, però si de proporcionar a les cèl·lules, els materials de SUBSTITUCIÓ. D’on es desprèn d’utilitzar un espectre molt ampli de vitamines. No solament l’ÀCID NICOTÍNIC com a l’origen reemplaçat per la NICOTINAMIDA en cas d’intolerància, a més la vitamina B/6, la vitamina E i també de calcium “per acabar-ho d’arrodonir”.
De “l’EXPRES”
ACOBO – Sobre 5.000 esquizofrènics, així tractats, el Dr. HAWKINS afirma haver-ne millorat uns 4.000. La durada de l’hospitalització ha baixat a la meitat, el nombre de guariments ha estat doblat, els suïcides han desaparegut, quan en temps normal, d’esquizofrènics se’n suïcidaven 22 més que la mitjana de la població.
SERENDIPITAT
Terme inventat pels americans (serendipity), concretament per HORACI WALPOLE, derivant-lo de les novel·lesques “PRINCES DE SERENDIF” –Segons el Dr. JOSEP Mª CALZADA escriu en la barcelonesa REVISTA “LDENGUAS” per designar el descobriment feliç, però ben bé al marge del fil objecte de tota investigació- i que accidentalment i separat, constitueix una “TROBALLA”.
En MEDICINA, per exemple, els casos de SERENDIPITAT resulten molt freqüents. Molts medicaments han fracassat en les indicacions previstes i han demostrat, en canvi, d’una esplèndida utilitat en camps impensats, advertida casualment.
MAXWELL M. WINTROBE utilitza el terme en una conferència, titulada “ANEMIA, SERENDIPITY AND SCIENCE”
Extret de LA VANGUARDIA 14.IX.1972
Nota de (MESA DE REDACCIÓN)
Joan Maurí i Espadaler
150
DE LA LLUM
La LLUM és l’excitant natural de la RETINA, si bé artificialment hom pot fer aparèixer una sensació VISUAL per una acció mecànica (traumatisme) elèctric o químic.
La radiació ELECTROMAGNÈTICA que s’insereix dins l’escala de les radiacions entre 400 i 700 milimicros (mM) constitueix l’ESPECTRE visible.
Es caracteritza aquest, per un flux compost d’una multitud de corpuscles anomenats “PHOTONS” que posseeixen cadascun d’ells una certa quantitat d’ENERGIA (QUANTA). Aquesta LLUM incident, rica en fotons, és focalitzada pels diòptrics oculars i arriba sobre les capes internes de la RETINA, que travessa per aconseguir les cèl·lules visuals, reflectint-se sobre l’EPITELI PIGMENTARI.
En el transcurs d’aquesta travessia del medi INTRA-OCULAR, hom admet que la meitat del flux lluminós incident és absorbit i d’aquest fet no se’n deriva cap efecte estimulant. Tota vegada que el globus ocular, essent una esfera integradora, els raigs lluminosos difusos per les diferents estructures que ells travessen, poden reflectir-se sobre la paret interna del globus i augmentar així la superfície i la intensitat de l’estímul.
Malgrat aquesta reducció (ESMENTADA EN L’ANTERIOR PARÀGRAF) l’emissió d’una font lluminosa fa arribar a la RETINA un nombre considerable de FOTONS.
L’estudi dels fenòmens elementals dels processos visuals esdevé sempre difícil dins aquestes condicions, ja que existeixen llavors efectes de saturació i d’interaccions entre els elements nerviosos (cèl·lules horitzontals, etc.). Així, els FISIÒLEGS s’esforcen en estudiar els efectes lluminosos sota molt febles estimulacions. És així, que hom ha pogut admetre que un BASTONET, per exemple, podia ésser excitat per un FLUX comportant 5 QUANTA d’ENERGIA, cosa extremadament feble, ja que aquesta emissió hauria de durar durant 18.000 MILIONS D’ANYS (18.000.000.000 ANYS) per consumir justament la mateixa energia d’una llanterna de butxaca, en un segon.
Sobre els receptors RETINALS.
Superfície poblada de la retina = 1.246 m/m2
Nombre de CONS 6.000.000
Nombre de BASTONETS 130.000.000 (segons KRAUSE)
De l’ENCYCLOPÉDIE MÉDICAL CHIRURGICALE Ant. OPHTALMOLOGIE – 5 – 1968
PHÉNOMENS CHIMIQUES DE LA VISION C. PERDRIEL
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
151
DELS COLORS
La noció del COLOR es troba completament lligada a la de la LLUM i a la seva propagació.
En efecte, quan un raig lluminós BLANC sortit d’una font natural o artificial es refracta a través d’un
PRISMA, es dispersa en un cert nombre de COLORS ESPECTRALS, però també pot travessar certes
substàncies, més o menys transparents (vidres colorats) o bé reflectir-se sobre la seva superfície (teixits
de colors) que motiva llavors l’aparició dels COLORS anomenats PIGMENTARIS. L’ordenació dels
COLORS espectrals, seguint la seva longitud d’ONA i deguts a WRIGHT és com segueix:
Els ROJOS DE L’ESPECTRE visible des d’entre l’extensió i 630 m/m
Els TARONGES de 630 – 590 m/m
OPHTALMOLOGIE (ec. MED. CH)
“VISION DU COLEURS” C. PERDRIEL
Joan Maurí i Espadaler
152
TEORIES DE LA VISIÓ DELS COLORS
Degut a que el TRICROMATISME és, segons idea de YOUNG, una propietat RETINAL, és molt suggeridor explicar-la per l’existència de TRES PIGMENTS fotosensibles que es trobarien continguts en els CONS RETINALS, cèl·lules que asseguren la VISIÓ dels COLORS; fins avui no han pogut aïllar-se, però RUSHTON ha pogut demostrar-nos IN VIVO l’existència en els CONS de DOS PIGMENTS d’aquests, l’ERITROLABO (= ROIG /FERMENT) que absorbeix les ONES DE GRAN LONGITUD de l’ESPECTRE VISIBLE i el CLOROLABO (=VERD/FERMENT) en el CENTRE DE L’ESPECTRE. Tal vegada l’estructura d’aquests PIGMENTS estigui emparentada amb la RODOPSINA dels BASTONS.
La hipòtesi més senzilla és la que suposa en la RETINA, tres classes de CONS, cadascuna d’elles impregnada d’un d’aquests pigments. Però l’ANATOMIA de la RETINA ens ensenya de passada que tots els CONS són idèntics o, més ben dit, que només canvien de forma progressivament així que van apartant-se del centre FOVEAL.
A més a més, la VISIÓ de les petites taques COLORADES es troba en desacord amb aquesta hipòtesi.
Quan el diàmetre aparent de l’objecte s’empetiteix, el TRICROMATISME cedeix el pas a un DICROMATISME, en el qual,
El primari BLAU hi exerceix un paper ben insignificant; en el límit tot COLOR tendeix a desaparèixer, essent el ROIG el que més es resisteix a fer-ho.
Aquests fets podrien explicar-se per una desigual densitat, ja que els CONS “rojos” estan molt apinyats, els “verds” són menys nombrosos i els “blaus” són encara més rars; però llavors un focus puntiforme BLANC hauria, sembla, d’aparèixer primerament roig, després verd i rarament incolor; no obstant això, apareix ben a l’inrevés.
Aquesta paradoxa pot explicar-se de dues maneres. En un principi, és possible que tots els PIGMENTS ESTIGUIN BARREJATS EN CADA CON: En efecte, el METARISME implica solament que les LLUMS que es comparen, siguin idèntiques, identitat que subsistirà qualsevol que sigui la forma en què els PIGMENTS estiguin repartits. Immediatament, l’empobriment del COLOR dels objectes tendeix a suggerir que el COLOR necessita de l’excitació de gran nombre de CONS; es tracta d’una veritable interacció RETINAL i no pas d’un efecte elemental.
Amb el temps s’aclariran tots aquests punts, que avui encara romanen tan obscurs.
Mentre la COLORIMETRIA està regida per senzilles LLEIS DEL TIPUS ADDITIU, les nostres sensacions ACOLORADES, al contrari, manifesten destruccions i neutralitzacions del CROMATISME: LA BARREJA DE DUES RADIACIONS ACOLORADES és sempre menys viva, menys saturada, que els seus components, i aquest empobriment és total en el cas dels COMPLEMENTARIS que, per la seva addició, originen una LLUM KINCOLORA; la LLUM BLANCA, complexa de per sí, la del dia, per exemple, és ACROMÀTICA degut a la destrucció recíproca del COLOR de les RADIACIONS MONOCROMÀTIQUES que les componen.
Els psicòlegs han preferit interpretar la sensació ACOLORADA per mitjà de l’esquema d’HERING (1876), el de les “PARELLES ANTAGÒNIQUES”
G R O C – B L A U i
R O I G – V E R D
Obtingudes per dos mecanismes susceptibles de respostes contràries que s’emulen per l’acció dels COMPLEMENTARIS.
Aquí responen els FISIÒLEGS dient que mai s’ha descobert un tal mecanisme en el SISTEMA VISUAL.
SVAETICHIN en 1956, introduint en la RETINA de determinats peixos, ELECTRODES molt fins, recolló potencials elèctrics de signe variable, segons la longitud d’ona, que proporcionen així una base FISIOLÒGICA a la TEORIA D’HERING, ja que el TRICROMATISME de YOUNG es basa únicament en l’existència en els CONS de TRES PIGMENTS FOTOSENSIBLES, mentre que les modalitats de sensació COLORADA deriven de potencials HERING/SVAETICHIN; aquests es produirien en les agrupacions de CONS, o bé en els relleus nerviosos que els segueixen (CÈL·LULES BIPOLARS). Tinguem ben en compte que la RETINA és, entre els vertebrats, una expansió PERIFÈRICA del CERVELL amb centenars de MILIONS de cèl·lules en les quals les INTERACCIONS i les INHIBICIONS es manifesten en tots els nivells i la sensació COLORADA derivaria d’ací. I això és tot el que pot dir-se fins als nostres dies.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
153
De la VIDA – LA MÀQUINA HUMANA – TOM V Edit. SALVAT, S.A. – 1961
/d’un article sobre: “LA VISIÓ DELS COLORS” Per IVES le GRAND
INFLUÈNCIA DEL Ph
Si hom determina la velocitat d’una reacció enzimàtica en funció del pH del medi reaccional que aquesta activitat creix, passa per un màxim, per després DECRÉIXER segons una CORBA del tipus del gràfic:
Els pH d’ATURADA corresponen als pH de DISSOCIACIÓ de les funcions IONITZABLES d’AMINOÀCIDS que pertanyen (més aviat, concerneixen) al LLOC ACTIU de l’ENZIM. És el perquè la determinació dels pH d’ATURADA, és tan útil per al coneixement de l’ESTRUCTURA dels LLOCS ACTIUS.
En BIOLOGIA CLÍNICA, les dosificacions d’activitat ENZIMÀTICA es realitzen al pH ÒPTIM; així, hom dosifica la FOSFATASA ÀCIDA del SÈRUM a pH 5 i la FOSFATASA ALCALINA a pH 9.
A pH òptim, la proteïna enzimàtica posseeix una càrrega total MINIMAL. El pH ÒPTIM és generalment molt proper veí del PUNT ISO/IÒNIC de la proteïna ENZIMÀTICA.
INTERPRETACIÓ: ELS ENZIMS, com tota proteïna, són AMPHOLYTES.
LA DISSOCIACIÓ dels GRUPS NH2 i COOH de l’ENZIM és funció del pH.
Joan Maurí i Espadaler
154
“MONOCROMATES”. Són totalment CECS pel COLOR. VEUEN L’ESPECTRE total en TONS de
GRIS. Per tant, llur VISIÓ s’assembla a la que proporciona el CINEMA en BLANC-NEGRE. Es divideixen
en II GRUPS, segons la seva sensibilitat espectral i altres caràcters.
MONOCROMATES DELS BASTONS. Es comporten com si no posseïssin CONS. La seva
sensibilitat ESPECTRAL és la mateixa que la de l’ULL adaptat a l’OBSCURITAT. Tendeixen a la FOTOFÒBIA i a enlluernar-se per la LLUM, però com a fet curiós, no són veritablement CECS a la LLUM
del dia. Tenen un “ESCOTOMA CENTRAL” o punt cec on la persona normal té la seva FÒVEA. Tals
individus són rars.
MONOCROMATES DELS CONS. Són molt rars i, com suggereix el nom, la
MONOCROMASIA depèn dels CONS, ja que la seva sensibilitat ESPECTRAL no és la de la RODOPSINA, sinó que té el seu punt màxim a prop de la CORBA de sensibilitat FOTÒPICA. Han estat investigats relativament pocs subjectes amb suficient precisió com per estar-ne segurs, però existeixen indicis de l’existència entre ells de II GRUPS; un amb sensibilitat màxima als voltants
De 500 – 540 mm. I l’altre pels volts
De 560 – 570 mm.
EL PRIMER GRUP és el més comú i en ell, la VISIÓ dels BASTONS (és a dir, la visió NOCTURNA) és aparentment normal.
De BASES FISIOLÒGIQUES de la PRÀCTICA MÈDICA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
155
La llum excita la RETINA perquè l’energia dels seus fotons és absorbida pels pigments dels CONS i dels BASTONS. No és més que un cas particular de l’aptitud general de la matèria orgànica per captar i convertir els QUANTA en energia. Al contrari del que passa amb la majoria dels restants pigments, l’energia FÒTICA es degrada en una quantitat molt petita de calor. Per tant, cada QUANTUM d’energia lluminosa s’utilitza quasi totalment pels processos creadors de la sensació.
Pot acceptar-se que l’energia lluminosa ISOMERITZA al CIS/RETINAL en TRANS/RETINAL, amb la qual cosa es modifica l’orientació ESPACIAL de les molècules pigmentàries per obrir als FOTONS l’accés al lloc on activen el receptor.
EL MICROSCOPI electrònic revela amb evidència, que els pigments es disposen en CAPES PLANES i paral·leles en el següent extrem dels CONS i dels BASTONS, on es troben en un estat pròxim al cristall SÒLID (-cristall líquid) fase mesomorfa dotada simultàniament de les propietats QUÀNTIQUES del cristall SÒLID i de la mobilitat del líquid. Després de penetrar en la regió activable dels receptors, els fotons DESCOLOREN la PÚRPURA, alliberant així l’energia necessària per al transport de les càrregues ELÈCTRIQUES que produeixen els potencials d’acció en els CILINDRE/EIXOS dels CONS i dels BASTONS. Com que és considerable la desproporció entre l’energia del FOTÓ i l’energia de la qual resulta la punta de l’impuls, és indispensable una amplificació enzimàtica. Se sap que els radicals SH exposats als FOTONS donen lloc a un enzim capaç de separar l’OPSINA i el RETINAL per tal que estigui disposta l’energia necessària per a la formació dels TRES IMPULSOS.
Joan Maurí i Espadaler
156
La velocitat de la reacció és màxima, quan la proporció de les molècules no “CARREGADES” és màxima; les molècules NO CARREGADES són les més aptes a “EXERCIR l’ACTIVITAT ENZIMÀTICA”. (BENEZECH)
Extret de BIOCHIMIE METABOLIQUE (ENZIMOLOGIA – CATABOLISME)
Ed. 1969 –LYON © SIMEP – edic.
Par PIERRE LOUISOT Dr. En MEDICINA Dr. En CIÈNCIES
-mestre de conferències- -agregat a la F. De M. de Lió
NISTAGME FISIOLÒGIC
Algunes unitats del NERVI ÒPTIC mostren una SALVA d’IMPULSOS quan s’encén un estímul LLUMINÓS (RESPOSTA d’ENCESA) seguida per un DECANTAMENT en la freqüència de descàrrega fins al NIVELL PREVI; ALTRES MOSTREN UNA ACTIVITAT INCREMENTADA SOLS QUAN UN ESTÍMUL CESSA (resposta d’apagada) I ENCARA D’ALTRES MOSTREN AMBDUES RESPOSTES, PERÒ MOLT POQUES EXHIBEIXEN ACTIVITAT CONSTANT AMB UNA IL·LUMINACIÓ CONSTANT. Per tant, sembla probable que els receptors VISUALS individuals responen a canvis d’il·luminació, però que s’adapten ràpidament a la il·luminació constant.
Certament, s’ha demostrat que si per mitjà d’un sistema de palanques ÒPTIQUES es fixa la imatge d’un objecte de manera que CAIGUÉS constantment sobre el mateix lloc de la RETINA, l’objecte desapareix de la vista. La visió contínua dels objectes es deu aparentment al fet que en l’individu normal els GLOBUS OCULARS estan en continu moviment, de manera que les imatges RETINIANES són traslladades de forma contínua i ràpida d’un receptor a l’altre.
Aquest NISTAGME FISIOLÒGIC (NISTAGME DE FIXACIÓ) està constituït per un cert nombre de components incloent un “TRÈMOL” a 50
x-90 seg. Del GLOBUS OCULAR que subteix sols uns quants
segons d’ARC; per moviments espasmòdics més lents anomenats “CICADIS” i també per moviments pendulars a l’atzar.
El patró resultant d’estimulació és sintetitzat pel cervell en una imatge persistent. (APROXIMADAMENT = 50 a 100 BATEGADES PER SEGON)
Tret del MANUAL DE FISIOLOGIA MEDICA de WILLIAN F. CANONG
Edi. 1966
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
157
COM TINDREM, segons la clàssica teoria ARRHENIUS
EN EL MEDI ÀCID:
COOH COOH
/ /
R + H2O < --------------- R + OH-
\ \
NH2 NH3+
EN EL MEDI ALCALÍ:
COOH COO-
/ /
R + H2O < --------------- R + H+
\ \
NH2 NH2
EN EL PUNT ISO/IONIC:
COO- COOH
/ /
R = R
\ \
NH2 NH3+
És necessari admetre que la concentració de IONS H influencia l’acció “NEZIMÀTICA” de la mateixa manera que les variacions de concentració de SUBSTRAT.
INFLUÈNCIA DELS AGENTS QUÍMICS SOBRE LES REACCIONS ENZIMÀTIQUES; ELS EFECTORS ENZIMÀTICS.
Es dóna el nom d’EFECTORS ENZIMÀTICS als AGENTS QUÍMICS que modifiquen la CINÈTICA de les reaccions enzimàtiques. Hom distingeix:
- ELS ACTIVADORS
- ELS INHIBIDORS
(A) ELS ACTIVADORS són de naturalesa ben diversa.
Joan Maurí i Espadaler
158
DELS IONS ACTIVADORS VERITABLES
Mg -|--|- per les PHOSPHATASES
Zn -|--|- per l’ALCOHOL – DESHIDROGENASA i moltes PEPTIDASES
Mn -|--|-, Co-|--|-
per les PEPTIDASES
C/ -, per l’AMYLASA
La influència dels IONS dins l’activitat catalítica, no és ben coneguda encara.
B) DELS IONS, ANTI/INHIBIDORS
Aquest és el CAS del ION CIANUR (CN-) que pot aixecar la inhibició exercida sobre l’URBEASA per les SALS DE COURE.
DELS compostos REDUCTORS
LA CISTERNA protegeix activament els grups TIOL –SH del lloc ACTIU de nombrosos ENZIMS.
DELS ACTIVADORS DE PRO/ENZIM
L’ENTERORINASE del SUC INTESTINAL, transforma el TRYPSINOGEN inactiu en TRYPSINEW activa.
Extret del (1) ENZIMOLOGIE – CATABOLISMES
Per P. LUOISOT LYON – 1969
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
159
EFECTES DE LA LLUMINOSITAT CIRCUMDANT
La lluminositat dels voltants / (perifèria ÒPTICA) determina l’estat d’adaptació de l’ULL; no hi ha dubte, com veurem, que l’ULL, adaptat a la LLUM, té un major poder d’inhibició que l’adaptat a l’obscuritat; i és posat en evidència en observar que la sumació ESPAIAL es troba molt considerablement reduïda quan l’ULL és exposat a una LUMINÀNCIA de FONS (BARLOW – 1958). Pot molt ben ésser, per tant, que un elevat nivell d’il·luminació de FONS ocasioni una inhibició que eviti la difusió dels impulsos i permeti o afavoreixi d’aquesta manera, la TRANSFORMACIÓ un a un que és necessària per a la perfecta resolució.
FISIOLOGIA HUMANA Per H. DAVSON
Edit. AGUILAR – 1968
El temps invertit pels impulsos NERVIOSOS, des de la sortida del NERVI òptic fins a la seva arribada a la
CROSTA CEREBRAL, és breu (de 2 a 3 m.segons), mentre que l’ESTIMULACIÓ nerviosa, l’interval més
curt, fins a l’arribada de l’excitació a la CROSTA CEREBRAL, és relativament llarg (10 m/segon).
La raó resideix en la diferent velocitat de transmissió de les fibres del NERVI òptic, que dintre de la RETINA es troben desproveïdes de mielinització i tenen, per tant, la conducció lenta, mentre que des de la sortida de la PAPIL·LA òptica fins a la CROSTA CEREBRAL són mielitzades i també en part als processos RETINALS CENTRAL-NERVIOSOS.
De FISIOLOGIA per W. D. REIDEL Edit. SALVAT – 1971 © BARCELONA
FENOMEN DE PURKINGE PURKINGE va observar que les lluminositats relatives dels TONS canviaven quan es reduïa la LUMINÀNCIA –el denominat DESPLAÇAMENT de PURKINGE-. Els canvis tendien a exaltar les lluminositats relatives de les longituds d’ona més curtes, és a dir,
Els BLAUS es feien més brillants i
Els GROCS menys.
Així, sembla com si els BASTONETS fossin capaços amb il·luminació feble, d’imposar la seva escala de lluminositat als CONS, donat que aquells són molt més sensibles a la llum blava que a la groga.
Joan Maurí i Espadaler
160
El ROIG i el BLAU són els COLORS que encara pot distingir la DANSARINA CUBANA, ALICIA ALONSO, que està sofrint un procés de ceguetat irreversible.
Tots els dies, tres hores abans de les representacions de “GISLELE” en la qual ALICIA ALONSO intervé destacadament, s’anticipa a assajar sobre l’escenari, el lloc exacte on posarà els peus en moure’s per les exigències del BALLET.
En començar la representació, hom adverteix una llum ROJA en el centre de l’escenari i dues RAMPES BLAVES pels costats, com a referència de situació, que ajuden la gran DANSARINA.
Lloc de les representacions: OPERA DE PARÍS
(informació treta de “TRIUNFO” núm. 495 – 25.III.1972) Article del periodista: RAMON LLUIS CHAO
|
Els G R O C S de 590 a 570 m/M \/
Els G R O C S – V E R D S de 570 a 550 m/M______________+ punt àlgid
Els V E R D S de 550 a 510 m/M /\ lluminós de
Els B L A U S – V E R D S de 510 a 450 m/M | l’espectre
Els V I O L A T S de 450 a 400 m/M
Per a aquest autor, pel que fa a la suma discriminatòria de tintes observades en l’ESPECTRE
CROMÀTIC, dóna la xifra de 140.
En la FISIOLOGIA dels germans AGUSTÍ i JAUME PI i SUÑER, els llindars perceptibles per l’ULL HUMÀ, dins de l’ESPECTRE, són des de: 397 m/M (VIOLA) fins a 733 m/M (ROIG extrem v.)
TEORIA DE LES 3 SUBSTÀNCIES INTEGRADES EN UN SOL CON
“AQUESTA IDEA HA ESTAT DEFENSADA PER POLYAK, M¨LLER, VON STUDNITZ, WRIGHT,però no ha estat demostrada”.
TEORIA DELS 3 CONS CONTENINT CADASCÚ UNA SUBSTÀNCIA
ESPECÍFICA. -SEMBLA la més versemblant després dels treballs de MARKS, DOBELLE, MAC NICHOL, BROWN i G. WALD, RUSHTON i WEALE (reflecto-densimetria) de STILES (tècnica dels llindars de DOS COLORS).
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
161
-totes les experiències portades a terme HAN EVIDENCIAT 3 SUBSTÀNCIES on el màxim de sensibilitat correspon a 3 FONAMENTALS com demostra el quadre següent:
Hom troba sempre que RECEPTOR RECEPTOR RECEPTOR
els RECEPTORS BLAUS, B L A U V E R D R O I G són menys nombrosos que ----------------------------------------------- els VERDS i els ROJOS. S T I L E S 450 550 580 (DETEC- ---------------------------------------------------------------- TATS EN LA Al mateix temps es RUSHTON -- 540 590 FÒVEA) Comprova que la ---------------------------------------------------------------- “ Proporció entre els “ CONS VERDS i els BROWN i “ CONS ROJOS WALD 450 525 565 “ Pot variar de ---------------------------------------------------------------- “ 1 a 3 (RUSHTON). “ MARKS i “ Aquests sistemes de DOBELLE 445 535 570 “ CONS serien a més --------------------------------------------------------------- “ A més, també independents entre (relació Ells, tal com els CONS ho pròpia) Són dels BASTONETS. (J. M. i E.)
Joan Maurí i Espadaler
162
DE FONISMES I FOTISMES
Per M. MASRIERA (LA VANGUARDIA – 2.V.1967)
Segons NEWTON, la interpretació SINESTÈSICA de l’ESCALA MUSICAL pels COLORS, seria de l’ordre següent:
DO = R O I G
RE = T A R O N J A T
MI = G R O C
FA = V E R D
SOL = B L A U
LA = I N D I (ULTRAMAR – ANYIL)
SI = V I O L A
“SELECCIONES” – maig 1967 - pàg. 148
“JAN SIBELIUS” TROBADOR de FINLÀNDIA, per GEORGE KENT.
“Segons SIBELIUS, els COLORS atribuïbles a la música eren:
DO major R O I G
RE major G R O C
LA major B L A U “ ...
TECNIRAMA núm. 7 – pàg. 63 - TOMAS YOUNG - 1773 – 1829
Ampliar REFERÈNCIES sobre la seva personalitat amb una REPRODUCCIÓ
del RETRAT a l’oli, TENINT PER fons la PEDRA de “ROSETTA”.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
163
En el teclat lluminós / musical de SCRIABIN l’escala era:
DO ----------------- R O I G - RE -----------------
G R O C - MI ------------- B L A U
(FA-------) SOL ------------- TARONJAT
LA ---------- V E R D
HEINRICH WÖLFFLIN
...”conceptos fundamentales de la HISTORIA DEL ARTE – 1915.”
...entre lo lineal y lo práctico”
DICCIONARIO DE LAS ARTES – “Art. COLOR”
Joan Maurí i Espadaler
164
DE GRAN ENCICLOPEDIA DEL MUNDO – edit. DURVAN S.A. BILBAO
En la referència LA VISIÓ monocromàtica o acromàtica, consigna que en tota historicitat de la VISIÓ dels COLORS, fins a l’any 1934, solament s’han descobert 130 casos. Es subratlla que la persona afecta, HI VEU solament en BLANC-NEGRE i la LLUM plena o diürna el molesta vivament i els seus ULLS tenen un moviment singular d’inestabilitat (vaivé) que es coneix amb la denominació de NISTAGME.
CONTRAST SIMULTANI i CONTRAST SUCCESSIU
Del TRATADO DE PSICOLOGÍA de DWELSHAUVERS
Versió E/edit. 1930
Si la il·luminació és intensa, però curta –com una fracció de segon- persisteix en l’ULL una imatge de color semblant a l’objecte percebut. Si la FIXACIÓ de la VISTA persisteix de 20 a 60 segons, veurem aparèixer en mirar una superfície GRISA, una imatge complementària. Aquesta imatge complementària, a diferència de la imatge positiva, arriba a persistir 10 minuts. (Deu voler dir segons?)
RAGNAR GRANIT (EXPERIÈNCIES)
2 TIPUS PER ELL DESCOBERTS DE FO.RECEP.
UNS als quals denomina DOMINADORS d’ampla sensibilitat ESPECTRAL;
ALTRES als quals denomina MODULADORS i que, segons COMPROVACIONS, són de 3 classes: COINCIDINT amb la sensibilització, respectivament de les GRANS, MITJANES I PETITES LONGITUDS d’ONA; de la TEORIA YOUNG/HELMHOLTZ.
I TAMBÉ denomina MODULADORS/SUPER NUMERARIS A UNS RECEPTORS per ell TROBATS, i que efectuen una INTERACCIÓ CONS/BASTONS.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
165
De la SATURACIÓ del COLOR
La saturació d’una radiació (COLOR) s’investiga fàcilment amb l’ESPECTROSCOPI.
Si el COLOR és saturat, apareix solament una sola radiació; si contràriament és INSATURAT o barrejat amb el BLANC, apareix una radiació dominant acompanyada de les restants de l’ESPECTRE.
Per exemple: el ROIG saturat dóna R O I G, però
el R O I G Insaturat dóna R O S A
i la resta de COLORS de l’ESPECTRE.
De FISIOLOGIA HUMANA, Per B. A. HOUSSAY
“HOMBRES y MOLÉCULAS” – per CARL R. Theiler – edit. ZEUS – BARCELONA
JACQUES MARSAULT – “LUMIERE ET VIE ANIMALE” par L. GRAND “PRESSES UNIVERSITAIRES DE FRANCE”
“Es pot ser DALTONIÀ d’un sol ULL – és certament un cas raríssim?
Nov. 67 – de SCIENCE et VIE (GOL)
Dels PROTANOPES diu: ELLS “Veuen poc o gens les grans LONGITUDS d’ONA – cecs al ROIG, hom creu que els manca el fonamental receptor ROIG.”
Dels DEUTERANOPS diu: En ells, la VISIÓ del ROIG i del VERD “s’integra” (hom no se sap pas) si el fonamental VERD els manca, o SI ELL es confon amb el ROIG.
En quant als TRITANOPS (els casos són raríssims) els manca el fonamental BLAU.
Joan Maurí i Espadaler
166
De l’ENCICLOPEDIA “LA VIDA” – edit. SALVAT, S.A. T. V. (FOTO BIOQUÍMICA de la VISIÓN) per W. A. RUSHTON (LOS CONOS Y LA VISIÓN DE LOS COLORES)
L’estudi comparat dels CONS i BASTONS conduí a SCHULTZE, l’any 1866, a una conclusió del més alt interès, pel que fa a les seves funcions respectives. Comprovà que els animals de RETINA pobra en BASTONS s’amaguen a l’hora del crepuscle, mentre que els que posseeixen pocs CONS surten solament cap al tard; els CONS, doncs, són FOTORECEPTORS DIÜRNS, mentre que els BASTONS ho són crepusculars.
L’ULL humà posseeix 20 vegades més BASTONS que CONS, motiu pel qual es troba (*) més preparat per a la VISIÓ CREPUSCULAR i NOCTURNA.
(*) més?... (seria millor dir que posseeix una DOTACIÓ ESPLÈNDIDA, que el fa més APTE TAMBÉ)
Hom sap que la matèria està composta d’innumerables ÀTOMS i que la LLUM que té l’aparença d’ésser com un fenomen continu, és en realitat una successió regular de FEIXOS ENERGÈTICS, els QUANTA. La VISIÓ s’inicia quan aquests QUANTA són capturats i la seva energia estimula els NERVIS ÒPTICS.
Per tal de complir-se aquesta acció, cal que la RETINA contingui substàncies químiques capacitades per captar els QUANTA LLUMINOSOS; dites substàncies hom les denomina PIGMENTS.
Per sensibilitzar la recepció dels QUANTA lluminosos, cal que dits PIGMENTS reaccionin d’una manera sobtada i violent semblant a l’excitació que sensibilitza les PLAQUES FOTOGRÀFIQUES.
L’any 1876, BOLL descobrí que en la RETINA es verificava un canvi d’aquest tipus.
Si dissecant l’ULL d’una GRANOTA sacrificada després de romandre 12 hores a les fosques completament, i després d’extreure la seva RETINA s’exposa aquesta damunt d’un plat blanc, s’observarà llavors com el seu “vell” COLOR ROIG-PÚRPURA vira cap al GROC-LLIMÓ per adquirir de nou la seva COLORACIÓ inicial en retornar a l’obscuritat total. La velocitat de DESCOLORACIÓ és proporcional a la intensitat de la LLUM.
L’alteració brusca del PIGMENT ROIG-PÚRPURA demostra que es tracta de l’agent DESENCADENANT del procés de la VISIÓ.
Aquesta substància, la RODOPSINA, es troba en els BASTONS i no en els CONS.
La RODOPSINA no capta UNIFORMEMENT totes les longituds d’ona; la seva eficàcia màxima és per les L. D’O. (de 500 m/m) /5.000 Aº).
LES RADIACIONS SUPERIORS a 600 m/m. no s’absorbeixen amb prou feines.
Després d’una sèrie d’experiències realitzades en persones “CEGUES al roig” (PROTANOPES) hem arribat a descobrir l’existència en els CONS de dos tipus de PIGMENTS, presents en l’ULL normal, que capten selectivament els QUANTA-ROJOS (PIGMENTS) anomenats ERITRO-LABOS i els VERDS (CLOROLABOS). La probable existència d’una tercera classe de PIGMENTS, destinada a la recepció dels QUANTA-BLAUS (CIANOLABOS) és més difícil d’establir.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
167
HISTOLOGIA I ANATOMIA MICROSCÒPICA HUMANA. Edit. LABOR 1961-1964 –pàg. 822 – per W. BARGMANN
La MÀCULA (diàmetre 5 m/m) és un lloc de la RETINA singular per la disposició específica del sistema neuronal (connexions directes dels CONS), el seu color GROC es deu a la presència d’una substància GROGA, soluble en alcohol. En el NEUROEPITELI de la MÀCULA i de la FÒVEA no hi ha més que CONS. S’hi troben extraordinàriament apropats entre ells, i són més prims i llargs que en la resta de la RETINA. El nombre de CONS en la MÀCULA és de 100.000 en números rodons.
En números rodons, segons aquest autor, hi ha en la RETINA:
120.000.000 de BASTONETS per
6.000.000 de CONS (per tant la proporció és 1/20)
Mentre que en la FÒVEA CENTRAL i els seus voltants no hi ha més que CONS (uns 100.000)
Les observacions BIOQUÍMIQUES i ELECTROFISIOLÒGIQUES parlen en contra de la teoria de la DUPLICITAT en la seva formulació clàssica. Existeixen una sèrie de raons per pensar que els CONS i els BASTONETS funcionen conjuntament.
De HIST. I ANAT. MED. De BARGMANN
Joan Maurí i Espadaler
168
L’ULL pot distingir segons ELENHOLTZ, intensitats de llum, que es diferencien en la proporció 1:167.
L’ULL normal distingeix unes 165 tonalitats CROMÀTIQUES; més a la zona del GROC on pot diferenciar dins l’espai d’1 mm., mentre que, als extrems de l’ESPECTRE ROIG – VIOLA, la percepció necessita l’espai de 6 a 8 mm.
De FISIOLOGIA HUMANA Per B. A. HOUSSAY
Charles SHERRINGTON va observar en animals “DEScerebrats” o ANESTESIATS en els quals s’havia abolit el control voluntari i solament persistia el “reflex” (moviment reflex), es donà compte que la contracció d’un múscul produïa per acció propícia un efecte inhibidor central en el seu antagonista.
A aquest fenomen el denominà “Innervació recíproca”.
De KINESIOLOGIA i ANATOMIA APLICADA Pàg. 69 –edit. “EL ATENEO”
ad. Vig. 1959
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
169
LA TÈCNICA FOTOGRÀFICA (L. P. CLERC – G. G. – 1954) P. 22
Amb poca LLUM l’ULL es més sensible al BLAU que al ROIG (màxima sensibilitat) als voltants de 5.000 Aº en els BASTONETS i cap a
5.700 Aº en els CONS, amb una il·luminació insuficient apareix una dominant blava, per exemple: “el cel nocturn” sembla BLAU malgrat les mesures precises, li assignen una COLORACIÓ suaument ATARONJADA.
“Fundamentos de la TV en COLOR” – MILTON S. – edit. MARCOMBO – KIVER
Totalització de la LLUM BLANCA en TV COLOR
V E R D - 0,59
R O I G - 0,30
B L A U - 0,11
----------------------
(Y) = 1,00
(Y) = LA DENOMINACIÓ a TUC de = senyal de LUMINÀNCIA i
Senyal de BRILLANTOR
De la senyal del COLOR
S’ha provat que l’ULL humà perd la seva capacitat discernible a mesura que disminueixen les àrees de color a explorar. Fins al punt que, en àrees humides, l’ULL es comporta com a CEC pel COLOR.
Joan Maurí i Espadaler
170
FONAMENTS DE LA T. V. C. – ED. MARCOMBO
“de la sensació del COLOR”
... quan l’ÀREA DE COLOR disminueix, ocorren les següents (entre altres) dificultats de discerniment entre diferents COLORS, per exemple:
El B L A U i el V E R D solen confondre’s com a
M A R R Ó
El B L A U tendeix a aparèixer com a
G R I S
I el G R O C també es indistingible del
G R I S
Els ROJOS romanen força distingibles, però tots els COLORS tendeixen a PERDRE PART de la seva VIVOR.
Finalment, quan els detalls són petitíssims, tot allò que l’ULL DISCERNEIX, són canvis de lluentor, els COLORS no poden distingir-se del gris i l’ULL es comporta com a cec als COLORS.
... més enllà de la RETINA, el nervi ÒPTIC, el quiasma i la “CINTE..” (*) ÒPTICA condueixen els
cossos geniculars, als relleus i després el missatge a l’ESCORÇA cerebral en la regió OCCIPITAL.
En l’animal (i en l’home trepanat) poden recollir-se en el CERVELL potencials elèctrics relacionats amb la VISIÓ, així per exemple, amb el macaco, de VALOIS (1958), es van posar en evidència les respostes corticals que semblen variar en relació a la VISIÓ dels COLORS per l’animal.
(*) Els centres VISUALS radiquen efectivament en el CORTEX o ÀREA estriada en la part inferior del CRANI.
5- ENCICLOPÈDIA “LA VIDA” – T.V. Prof- IVES le GRAND
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
171
El variat efecte que produeixen les diferents COLORACIONS de les radiacions que componen la LLUM SOLAR va ésser experimentat i donat a conèixer l’any 1777 per SCHEELE qui, sotmetent un paper impregnat de CLORUR de PLATA a l’acció dels RAIGS SOLARS a través d’un prisma de cristall, va poder comprovar que el CLORUR s’ennegria desigualment sota els raigs de COLOR ESPECTRALS pels quals era induït.
L’any 1782 SENEBIER, prosseguint aquestes experiències de SCHEELE, va arribar a determinar el temps que el CLORUR de PLATA necessitava per ennegrir-se sota les diverses COLORACIONS de l’ESPECTRE, al mateix temps que comprovava que la SAL ARGÈNTICA exposada no presentava la mateixa intensitat de TO en un extrem que en l’altre del mateix.
K.W. SCHEELE (1976 – descobridor de l’ÀCID ÚRIC en els càlculs urinaris).
De ENCICLOPEDIA ESPASA – T. Suplemento 1963/1964
Teoria química de la VISIÓ del COLOR
De LADD FRANKLIN – psicòloga
(I) – Segons que suposa aquesta teoritzadora, en els BASTONETS existeix una substància FOTOQUÍMICA. La sensació del color GRIS es produeix en ella per dissociació.
(II) – Les molècules GRISES contenen dos GRUPS. La dissociació d’un d’aquests GRUPS dóna lloc a la sensació del color GROC; la de l’altre, BLAU.
(III) – En el darrer estadi de dissociació, el grup GROC es divideix en dos nous GRUPS. La dissociació d’un d’aquests dóna lloc a la SENSACIÓ del color ROIG.
La de l’altra, a la del COLOR VERD. La TEORIA suposa que el GRAU de DISSOCIACIÓ és degut a la longitud de l’ona LLUMINOSA que xoca amb la substància FOTOQUÍMICA.
----------------------------------
De la ENCICLOPEDIA DE LAS ARTES Edit. ARGOS, S.A. (art. COLOR – pàg. 341)
Joan Maurí i Espadaler
172
Experiències de FOUCAULT
Estudi sobre la intermitència en la percepció del COLOR
AMB EL COLOR VIOLETA A 30º LATERALS, la presentació del VIOLETA es percep bé, però la sensació desapareix als 4”. TORNA als (6 – 7”).
REAPAREIX als (3 – 4”) i desapareix bruscament.
(A) La durada de les oscil·lacions és constant.
(B) D’una durada a l’altra va perdent en saturació, i la forma del retall de l’experiment perd en claredat.
(C) A la quarta aparició és informe i confusa i de color NEUTRE.
El fenomen es caracteritza per la seva periòdica intermitència i progressiva REHABILITACIÓ SENSORIAL.
DE FISIOLOGIA HUMANA DE B. HOUSSAY – pàg. 1.224
LA PART ÒPTICA o SENSORIAL pròpiament dita, REQUEREIX un estudi particular. ÉS TRANSPARENT en el viu i d’una ESPESSOR de 0,6 m/m en la part POSTERIOR de l’ULL, que DISMINUEIX cap ENDAVANT fins a 0,1 m/m en l’ORA SERRATA, on FINEIX quasi bruscament. Està perforada per l’entrada del NERVI ÒPTIC i 3 m/m per DINTRE i en 1 m/m per DAMUNT, en el punt que COINCIDEIX amb l’EIX VISUAL, mostra una zona GROGUENCA d’uns 3 m/m2, la MÀCULA LÚTEA, en el centre del qual hi ha una DEPRESSIÓ, la FÒVEA CENTRALIS, punt màxim de sensibilitat de la visió diürna.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
173
El nombre de BASTONETS és màxim a uns 20º de la FÒVEA i al seu voltant hi disminueix després progressivament. La VISIÓ nocturna (BASTONETS) comença a un nivell d’il·luminació
corresponent al de la LLUM PLENA, equivalent a uns (0,126 LUX)
CEGUESA DE BRIGHT
Pèrdua o disminució de la VISIÓ a conseqüència de l’UREA.
De ENCICLOPEDIA LARROUSE (GRAN) Edit. PLANETA 1967
GRAN ENCICLOPÈDIA DEL MÓN 1965 Pàg. 19 – 139
DE HISTOLOGIA Y ANATOMIA DE W. BARGMANN
Teories de M. SCHULTZE
La duplicitat funcional de l RETINA dels vertebrats inferiors es posa en evidència en el fenomen “RETINO.MOTOS”. Sota l’acció de la LLUM s’escurcen els segments intensos dels CONS, el “MIODES” contràctils, mentre que els segments interns dels BASTONS s’allarguen cap a l’epiteli pigmentari. L’obscuritat produeix el fenomen invers, els “MIODES” dels CONS s’allarguen i els BASTONS s’aproximen a la membrana limitant externa. El sentit d’aquestes modificacions funcionals seria el de col·locar les cèl·lules diürnes o nocturnes, en la posició més favorable per captar la il·luminació aproximant-les a la membrana externa. No totes les cèl·lules BIPOLARS pertanyen a la via CENTRÍPETA de conducció, ja que una petita part d’elles condueix l’excitació en direcció contrària.
Les cèl·lules d’associació estan representades pels dos tipus: cèl·lules horitzontals i cèl·lules “AMACRINES”.
(AMACRINES: denominació deguda a S. RAMON I CAJAL).
El cos de les cèl·lules horitzontals ocupa la superfície dels grans interns. Una part d’elles destaca pel gran tamany del cos cel·lular. Les seves DENDRITES es ramifiquen abundosament en la capa PLEXIFORME externa. La NEURITA orientada horitzontalment forma també arborització dins d’aquesta capa i fineix dins d’ella. En aquesta capa PLEXIFORME interna formen aquestes cèl·lules SINAPSI, amb les ramificacions de les BIPOLARS i de les cèl·lules GANGLIONARS.
Desconeixem l significació dels contactes que s’estableixen entre les cèl·lules “AMACRINES” i les fibres nervioses CENTRÍFUGUES procedents del CERVELL.
Es calcula que el nombre total de fibres del NERVI ÒPTIC és de 800.000 a 1.000.000 – per tant, notablement inferior al nombre de cèl·lules NEUROEPITELIALS (129 – 130 milions).
Joan Maurí i Espadaler
174
LA MIOPIA
LA PRESBÍCIA i
L’ASTIGMATISME poden ara DIAGNOSTICAR-SE amb PRECISIÓ EXACTA per mitjà d’una COMPUTADORA que registra les “ONES CEREBRALS”
EL MÈTODE DESENVOLUPAT per dos investigadors del CENTRE DE LABORATORIS ELECTRÒNICS NAVALS de San Diego – CALIFORNIA, assenyala que existeix en el SUBJECTE que s’EXAMINA un canvi de 2 a 3 MILIONS DE VOLTS en el P. E. Quan aquest hi veu borrós o amb defectuosa CLAREDAT l’objecte examinat. Els registres de les o. CEREBRALS mostren aquestes diferències ELÈCTRIQUES, proporcionant així un gràfic dels problemes VISUALS d’un SUBJECTE.
De MECANICA POPULAR – GENER 1962
HERING (1878) L’EXCITABILITAT promou, segons ell, la DESSASSIMILACIÓ i la INHIBICIÓ –
L’ASSIMILACIÓ.
Aquest concepte és precisat en exposar la seva TEORIA de la VISIÓ dels COLORS.
CASKELL (1886) Puntualitzant en relació a aquest concepte -HERINGIÀ- proposa la designació i l’ANABOLIA – CATABOLIA = a
DESASSIMILACIÓ - ASSIMILACIÓ /
/ METABÒLICA
OXIDACIÓ - REDUCCIÓ /
/
/
/METAMERITZACIÓ
Dels FUNDAMENTOS DE LA BIOLOGIA Per AUGUST PI i SUÑER
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
175
TEORIA DE HERING – (ENCICLOPEDIA ESPASA T. 60 –pàg. 1.070)
Segons HERING, la sensació del COLOR depèn de la descomposició i restitució (*) de la substància VISUAL.
(A) La descomposició PRODUEIX el: -------------------------- DESASSIMILACIÓ + OXIDACIÓ R O I G - G R O C - B L A N C -------------------------- + + + -ANABOLIA-
(DA) La restitució:
--------------------
ASSIMILACIÓ (**)
- H V E R D - B L A U - N E G R E
---------------------- - - -
-REDUCCIÓ-
-CATABOLIA-
(*) PÚRPURA o RODOPSINA (**) Hi consta així: BLAU - VERD - NEGRE
Joan Maurí i Espadaler
176
DICCIONARI TERMINOLÒGIC DE C. M. - SALVAT EDITOR
Teoria de HERING - La sensació del COLOR dependrà de la descomposició i restitució de la substància visual.
La descomposició nodrirà el ROIG - GROC - (BLANC)
La restitució nodrirà el VERD - BLAU - (NEGRE)
De la ENCICLOPEDIA ESPASA
-------
ANAB. Procés de DESASSIMILACIÓ (*) N E G R E - R O I G - G R O C
--------
-------
CATA. Procés d’ASSIMILACIÓ (**) B L A N C - B L A U - V E R D
-------
El procés del N E G R E s’efectua per ell mateix.
El procés del G R I S es contraresten ASSIMILACIONS i DESASSIMILACIONS.
(Hi ha un error: (*) enlloc del N E G R E (b l a n c)
(**) enlloc del B L A N C (n e g r e) (J. M. i E.)
(pàg. 47) “Fins a HERING (1878) no obstant això, no s’identifica l’EXCITACIÓ (nerviosa) amb la DESASSIMILACIÓ i la INHIBICIÓ amb l’ASSIMILACIÓ. El concepte el precisa l’autor en exposar la seva teoria amb COLORS.
FUNDAMENTOS DE LA BIOLOGIA Per AUGUST PI I SUNYER
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
177
De ENCICLOPEDIA ESPASA – T. 27 – pàg. 994
De H. HELMHOLTZ (1821-1894)
SEGONS L’AXIOMA SENTAT per JOAN MÜLLER sobre les energies específiques, la DIVERSITAT QUALITATIVA DE LA SENSACIÓ únicament és DEGUDA a la DIVERSITAT NUMÈRICA DELS ELEMENTS NERVIOSOS QUE LA CAPTEN O LA PERCEBEN.
RECOLZANT-SE EN AQUESTS PRINCIPIS, HELMHOLTZ va demostrar realment que en l’ESPIRAL de l’HÈLIX en el qual descansen els extrems del NERVI AUDITIU existeix un aparell RESSONADOR comparable amb les CORDES d’un piano i pel qual, JA UNES, JA LES ALTRES parts són mogudes més fortament segons la FREQÜÈNCIA i disposició de les VIBRACIONS QUE ARRIBEN A L’OIDA.
JOAN PERE MÜLLER – metge i fisiòleg alemany (1801 – 1858) (GENIAL I ENCICLOPÈDIC) –
FORMULISTA D’UNA brillant TEORIA GENERAL DE LA SENSACIÓ BASADA en l’activitat pròpia de CADASCUN DELS ÒRGANS DELS SENTITS (1826)
KREBS, demostrador de que el fenomen de PURKINJE “no es produeix quan l’excitació
cromàtica cau de ple en la FÒVEA CENTRAL”.
La sensibilitat òptima de la “F. C.” o MÀCULA LÚTEA es deu als FOTORECEPTORS –CONS únics elements d’aquesta zona, i que els és indispensable la plena il·luminació 100/100.
Joan Maurí i Espadaler
178
V.
----------------------------------------------
MIELINA – SUBSTÀNCIA BLANCA REFRINGENT TRANSVERSAL
PAPIL·LA a una 4 m/m. de la FÒVEA EN DIRECCIÓ AL NAS
= DIÒPTRICA
HEMERALOPIA (ceguesa nocturna)
PERSISTÈNCIA DE LES IMATGES O “INÈRCIA DE LA RETINA”
HERING – 1878 – TEORIA DE L’”ASSIMILACIÓ” I “DESASSIMILACIÓ” de la RETINA (acció seguida de reacció)
YOUNG Tomàs (1773-1829)
H. RELMHOLTZ – N. 1821 – O. 1894 - CREADOR DE L’OFTALMOSCOPI
V. KRIES
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
179
ENUCLEACIÓ – Alliberament de les adherències del GLOBUS OCULAR i extirpació total subsegüent.
Ø GLOBUS ocular 24 m/m – pes de 6 a 8 grams.
MOTOKAWA segons estudis d’estimulació elèctrica de l’ULL, pensem que hi ha 4 FOTO.rs.
Sembla que s’han identificat 4 substàncies FOTO.s principals.
De FISIOLOGIA HUMANA (EL ATENEO)
(W. A. H.) HUSHTON - Mentre en 5 m’ els CONS recuperen la seva sensibilitat òptima, la regeneració dels BASTONS requereix 30 m’ (6 vegades més). No obstant això, recuperats aquests, es troben en superioritat sensible a aquells. ACOMODACIÓ, del passar de la plena LLUM a l’obscuritat.
IVES – Le GRAND - Barreja ADDITIVA
COLORS A UTILITZAR R O I G i B L A U violat dels extrems de l’ESPECTRE I V E R D “central”
Barreja SUBSTRACTIVA
G R O C real B L A U verd
R O I G púrpura
HERING (1876) – IDEADOR de les “parelles” ANTAGÒNIQUES i 3 SUBSTÀNCIES FOTOSENSIBLES CORRESPONENTS a
G R O C - B L A U R O I G - V E R D
B L A N C - N E G R E
Joan Maurí i Espadaler
180
NAGEL amb el seu ANOMALOSCOPI va comprovar l’experiència de LORD RAYLEIGH d’obtenir l’EQUACIÓ
R O I G - V E R D = G R O C neutre amb les LLUMS següents:
----------------
V E R D L L U M D E T A L I = 535 m/m
----------------
----------------
R O I G + L L U M D E L I T I = 670,8 m/m
----------------
= G R O C D E S O D I = 589,3 m/m
WEIGEL – LLUMINOTÈCNIA - edit. G G.
Lord RAYLEIGH – 1842-1919, va descobrir que hi ha persones que per tal de formar un G R O C (compondre’l LLUMÍNICAMENT) basant-se com a model en el S O D I incandescent; amb un R O I G (L I T I) i un V E R D (T A L I), necessiten
o més de R O I G – (cas dels PROTANOMALS)
o més de V E R D – (cas dels DEUTERANOMALS)
que els que gaudeixen de normalitat VISUAL.
ENC. ESPASA – COLOR pàg. 346
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
181
... “Les persones afectades de PROTANOPSIA o DEUTERANOPSIA en disminuir la intensitat del COLOR -degradació- per DESSATURACIÓ i ACLAERIMENT o ENFOSQUIMENT o ambdues coses alhora, el veuran agrisar-se i, si l’exposició o sensació és breu, podran NO ARRIBAR a identificar-lo.
De Lord RAYLEIGH
Enc. ESPASA – COLOR – pàg. 346
EXPERIÈNCIA (RAYLEIGH)
Barrejant LLUM de cadmi ROIG amb
LLUM de tali VERD en proporció convenient obtenir un determinat tipus de GROC per exemple el GROC de la LLUM de sodi.
La proporció de la barreja, denunciarà tot seguit la presència d’un cas de DISCROMATÒPSIA.
Per a l’execució de l’experiment s’utilitza l’anomenat ANOMALOSCOPI de NAGEL que separa amb un aparell ESPECTRAL als TRES COLORS de la LLUM BLANCA.
Del DICCIONARI DE FISICA – Pàg. 247
IVES LE GRAND “LA VIDA” – Edit. SALVAT, S.A.
“... l’empobriment del COLOR dels objectes (degradació del COLOR) (?) tendeix a suggerir que el COLOR necessita l’excitació d’un gran nombre de CONS, es tracta d’una veritable interacció RETINAL i no pas d’un efecte elemental”.
“... amb el temps s’aclariran tots aquests punts, avui encara tan obscurs”.
Joan Maurí i Espadaler
182
ZONA DE LA FÒVEA lútea (“fosseta blanca) (lletosa) de DINTRE a FORA.
A) ZONA del V E R D (TRICROMÀTICA) (tots els colors)
B) ZONA del R O I G (DICROMÀTICA)
C) ZONA del B L A U (capta solament aquest color, però en la seva part interna i en una petita banda, capta també el G R O C.)
D) ZONA del B L A N C Entre la del B L A U i “l’ORA SERRATA”
BOLL - 1876 Descobridor de les reaccions químiques a l’acció FOTOSENSIBLE de la LLUM.
SCHULTZE - 1866 Comprovador de les respectives funcions de CONS i BASTONS.
“AL ASALTO A LOS SECRETOS DE LA VIDA” – Edit. MARFIL – 1966
L’ULL es mou en els dos sentits VERTICAL i HORTZONTAL –més en aquest que en aquell- a raó de 100 SOTRAGADES per S/. (“MICRO-NISTAGNUS”)
SEGONS IVES LE GRAND = 30.000.000 de cèl·lules FOTO-SENSIBLES en la RETINA.
LA RETINA és 10.000 vegades més ràpidament sensible que la més sensible de les plaques fotogràfiques fins avui.
“LA VIDA” t. 5 - SALVAT edit.
“EL MENSAJE SENSORIAL”
...el POTENCIAL D’ACCIÓ té una velocitat de propagació d’entre 0,10 – 160 mts/s; segons la naturalesa de la FIBRA CONDUCTORA.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
183
MANUAL DE FISIOLOGIA MÈDICA (Dr. WILLIAN F. GANONG) – Mexico – 11 – D.F. – 1966
“de VISION pàg. 87
... DEGUT a que existeixen aproximadament 3.000.000 de CONS i 62.000.000 de BASTONETS
(20/1)
EN CADA ULL HUMÀ, però solament 400.000 FIBRES NERVIOSES en cada NERVI ÒPTIC, la convergència global dels receptors sobre les cèl·lules GANGLIONARS a través de les cèl·lules BIPOLARS és aproximadament de 160 a 1.”
De pàg. 88 – MECANISME DE FORMACIÓ D’IMATGES
“... ELS ULLS converteixen l’energia de l’ESPECTRE VISIBLE (de l. d’o d’entre 3.970 a 7.230 Aº) en potencials d’acció del NERVI ÒPTIC”.
TRACTAT D’HISTOLOGIA – Edit. LABOR – 1951
NOMBRE de CONS en la RETINA: 6.000.000 (segons OSTERBERG 7.000.000).
RELACIÓ DE FIBRES NERVI ÒPTIC - 438.000 - amb el de CONS de 1:6 - 1:7
El NOMBRE de CONS de la FÒVEA externa és de 20.000 - 25.000. Aquesta regió quasi igual a la FOVÈOLA o FÒVEA interna amida 400 m/M. L’àrea LLIURE o EXEMPTA de BASTONS, on solament hi ha CONS, amiden de
500 - 550 m/m Ø
i el nombre de CONS s’eleva a 30.000.
Segons KRAUSE el nombre de BASTONS de la RETINA humana, és de 130.000.000.
Joan Maurí i Espadaler
184
GRAVEL – “HA CONTRIBUIDO A ESTE ESTUDIO”
Tesi: Concepte dels COLORS equilibrats i condicionat íntimament amb l’espai superficial -en relacionar els acords de COLOR amb les àrees respectives.
Els CONTRASTOS estan lligats a les POSTIMATGES NEGATIVES, essent l’única diferencia en què les “negatives” són les projectades sobre una superfície “acromàtica”, mentre que els contrastos estan projectats sobre una superfície “cromàtica” donant lloc a que es produeixin alteracions en el “gènere”, MATÍS, BRILLANTOR o la SATURACIÓ.
Les POSTIMATGES i els contrastos són el principal MITJÀ per veure el COLOR subjectiu. Les POSTIMATGES es refereixen a l’experimentació d’una sensació de COLOR quan l’estímul ja ha desaparegut, podent ésser de dues CLASSES:
positives i negatives
Les primeres són del mateix COLOR que l’estímul i es produeixen quan tanquem els ULLS després d’haver mirat un llarg temps un estímul INTENS.
Les darreres són complementàries del COLOR estimulant i es poden veure quan els ULLS passen a projectar-se sobre un TO acromàtic NEUTRE després d’haver mirat llarg temps un estímul INTENS.
La raó que explica el procés de les POSTIMATGES positives és la persistència del procés químic de la RETINA, quan l’estímul ha cessat. La fatiga de la RETINA ocasionarà les imatges posteriors negatives.
De ENCICLOPEDIA DE LAS ARTES V. COLOR Ed. ÉXITO
DE LA REVISTA FRANCESA “SCIENCE ET VIE” del mes de novembre 1967 – art. Jacques
MARSAULT.
-“Es pot ésser “DALTONIÀ” d’un sol ULL:
-És certament un cas raríssim...”-
Dels PROTANOPS diu: -“Veuen poc o gens les grans longituds d’ona.
Cecs al ROIG, hom creu que els manca el fonamental receptor ROIG”-
Dels DEUTERANOPES diu: -“En aquests, la visió del ROIG i del VERD –s’integra-. Hom no sap pas si el fonamental VERD els manca o si ell es confon amb el ROIG.
-En quant als TRITANOPS, són raríssims, els manca el fonamental BLAU.-
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
185
De la “MEDICINA DEL COLOR”
- LUSCHER professor alemany, NEURO-FISIÒLEG, estudiós implicat en les derivacions de la CIÈNCIA DEL COLOR, COMPROVADOR dels efectes dinàmics i ESTIMULANTS del ROIG i, al contrari, SEDANTS i MODERADORS del BLAU.
De la Revista GARBO. 30 setembre 1967 – núm. 760
EN EL COLOR CONSIDERAT FOTOMÈTRICAMENT COMPTA EL FACTOR DE PURESA EN L’ASPECTE PSICO-FISIOLÒGIC COMPTA EL FACTOR SATURACIÓ
(1954) “LA TÈCNICA FOTOGRÀFICA” – edit. G. G. – pàg. 4
“La VISIÓ dels COLORS” segons sembla serà deguda a l’existència en els CONS RETINALS, de tres substàncies “FOTOSENSIBLES” (MONOCROMÀTIQUES) respectivament al
(R) - 650
(V) - 530
(B) - 470 m/M (WRIGHT – 1928-1929)
“LA FOTOGRAFIA Y SUS MATERIALES Y PROCEDIMIENTOS” (edit. OMEGA 1958)
Pàg. 390 – “S’ha trobat que les barreges de LLUMS monocromàtiques corresponents a les longituds d’ona de 640 m/m – 532 m/m – i 464 m/m., són satisfactòries per igualar la majoria de COLORS naturals”, segons BULL.PHOT.- (75) 257 (1935)
Joan Maurí i Espadaler
186
LA TÈCNICA FOTOGRÀFICA – EDIT. G. G. – L. P. CLERC – T. I. Pàg. 4
L’ULL no diferencia els VIOLATS de longitud d’ona (inferior) a 4.300 Aº ni els ROJOS de longitud d’ona (superior) als 6.300 Aº
Les variacions del COLOR en funció de la longitud d’ona són particularment ràpides en la proximitat dels
5.000 Aº (B. verd) i dels 5.750 Aº (groc)
“El 95% de l’activitat visual es troba compresa entre els 4.750 – 6.550 Aº de l’ESPECTRE total”
PÀG. 6 – Els pigments PRIMARIS:
R O S A (M A L V A) i B L A U – V E R D (TURQUESA)
Es designen sovint amb els noms de (M A G E N T A) i (B L A U – C I A N)
I) Segons la OPTICAL SOCIETY, el terme LLUMINOSITAT, un temps també usat l’adjectiu VISIBILITAT, és un “correlatiu” de CLAREDAT.
Se suposa, amb aquest TERME, l’emissió més que no pas la reflexió de la LLUM.
Segons MUNSELL, per a la determinació del COLOR, utilitza els termes CROMA en quant al grau de puresa de COLOR i VALOR per la saturació,
lluminositat o brillantor.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
187
DISCROMATOPSIA – de “DIS” - CROMA - OPSIA - VISIÓ
Discerniment imperfecte dels COLORS i CEGUESA PARCIAL PELS COLORS.
DISTINCIÓ de DOS o MÉS COLORS, però no dels sense matisos.
DIS - prefix llatí que significa INVERSIÓ o SEPARACIÓ. També DESORDRE, DIFICULTAT, IMPERFECCIÓ, MAL ESTAT. Pot traduir-se per “DES”
Del TRACTAT DE FISIOLOGIA - GLEY - 1926
DISCROMATÒPSIA: fa referència a la VISIÓ DEFECTUOSA d’un o més COLORS amb MITJANA LLUM, però IDENTIFICATS bé a PLENA LLUM.
GACETA ILUSTRADA – 24.XII.1966
FOTÒGRAF ESPECIALISTA EN FISIOLOGIA – LENNART NILSSON (SUEC)
Pel LABORATORI OF HOSPITAL SABHATSBERG/SJUKUS (ESTOCOLM)
ENTRE D’ALTRES TREBALLS: “LA VIDA ABANS DE NÉIXER”
“Hem realitzat una pel·lícula en la qual queda plasmat allò que ocorre dins del cervell. HEM FOTOGRAFIAT EL PROCÉS DE LA VISIÓ DINTRE DEL CERVELL. HEM FOTOGRAFIAT LES IMATGES QUE S’IMPRESSIONEN EN LES NOSTRES CÈL·LULES NERVIOSOS I QUE, COM ÉS SABUT, SÓN INVERTIDES”.
S. SCHUMACHER – HISTOLOGIA - tr. Edit. LABOR
En la “FÒVEA c” solament existeixen els CONS, si bé més prims i allargassats constitucionalment.
Les fibres dels CONS es forcen per tal d’adquirir una direcció aproximadament tangencial.
S. R. CAJAL
Colorants de RODOPSINA
Foto estesina
Púrpura VISUAL
en la part externa dels BASTONS
“FÒVEA C”. Els CONS s’hi troben exclusivament.
- R. CAJAL
Joan Maurí i Espadaler
188
EXCITACIÓ DE LA RETINA
N’hi ha prou amb 2 FOTONS (GRANS o QUANTA de LLUM) per tal d’excitar-la; i l’energia corresponent a diversos FOTONS té una valoració de l’ordre de 10006 de m. WATS.
Dóna idea d’allò que suposa dita MICROSCÒPICA ENERGIA, el fet de que per tal d’escalfar amb ella 1 gram d’aigua i deixar-la a la temperatura de 1º C., caldria estar incidint sobre ella, durant l’espai de 150 milions d’anys.
De “AL ASALTO DE LOS SECRETOS DE LA VIDA”
Edit. 1966
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
189
TÈCNICA, ESTUDI DELS “UMBRALS”
(A) “UMBRAL” ABSOLUT: (mínim estímul que hom pot percebre
(B) “UMBRAL” DIFERENCIAL: (mínima diferència entre DOS ESTÍMULS)
_
“UMBRAL” DE LA VISIÓ 0,3 M.m
Per a un estímul LLUMINÓS gran (com d’un m2 col·locat en el centre del camp VISUAL, i quan l’ULL és més sensible, per haver romàs mitja hora en l’OBSCURITAT).
MÀXIMA LLUMINOSITAT o ESPECTRE FOTÒPIC = COLOR ÒPTIM o PUNT MÀXIM DE LLUMINOSITAT – (GROC TARONJAT) – 610 m/m – 535 m/m.
MÍNIMA LLUMINOSITAT o “ESPECTRE ESCOTÒPIC” = COLOR DESTACAT EN LLUMINOSITAT (VERD – 535 m/m (del FENOMEN DE PURKINJE)
“SUBDIVISIÓ de L’ESTÍMUL LLUMINÓS”
I – “UMBRAL” ABSOLUT = Mínim INTENSITAT DE LLUM PERCEBUDA.
II – “UMBRAL” DIFERENCIAL = ÉS EL MÍNIM CANVI LLUMÍNIC PERCEPTIBLE.
III- “CENTELLEIG o FREQÜÈNCIA CRÍTICA DE FUSIÓ” = Representa el major nombre d’estímuls LLUMINOSOS que PODEN PERCEBRE’S EN UNA UNITAT DE TEMPS.
Joan Maurí i Espadaler
190
Una fibra nerviosa “MIELÍNICA” condueix els missatges, unes DEU VEGADES més ràpidament i amb una despesa d’energia unes DEU VEGADES menys també, que no pas a través de les fibres NERVIOSES, no “MIELÍNIQUES”. Solament en l’ULL humà disposa d’un milió de fibres “MIELÍNIQUES” dins del NERVI ÒPTIC.
De FÍSICA i QUÍMICA DE LA VIDA – Revista de OCCIDENTE – 1957
C. del IMPULSO NERVIOSO Per BERNHARD KATZ
De FÍSICA Y QUÍMICA DE LA vida – 1957 – EL IMPULSO NERVIOSO per BERNHARD KATZ
“Una fibra nerviosa “MIELÍNICA” condueix els missatges unes 10 vegades més ràpidament i amb una despesa d’energia 10 vegades menor, que en una fibra no “MIELÍNICA” del mateix calibre.
El nervi convenientment “EMBEINAT” i aïllat “MIELÍNICAMENT” limita a uns pocs punts al llarg de la línia de conducció el car i lent procés de la retransmissió. També l’embeinat SINCLÍNIC permet l’enorme reducció del diàmetre del NERVI d’unes 50 vegades, comparades amb les del NERVI no “MIELÍNIC”.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
191
-CEREBEL- (APARELL RECEPTIU)
A’ – PARALITZACIÓ d’una “zona” receptiva més o menys extensa, corresponent a la informació del ROIG.
B’ – PARALITZACIÓ d’una “zona” RECEPTIVA més o menys extensa, corresponent a la informació del VERD.
C’ – ANÀLOGAMENT ni hi ha cas en suposar NO FUNCIONAMENT de la zona destinada al BLAU.
“CURS D’ELECTRÒNICA” – TELEVISIÓ – edit. J. MONTESÓ per J. PARDIES
“Es diu que el principi bàsic o pràctic en què està inspirada la T. V. es basa en què en l’ULL HUMÀ hi ha disposats “400.000 punts fotosensibles, enllaçats o connectats al cervell per altres tantes fibres nervioses...”
Joan Maurí i Espadaler
192
-RETINA - (APARELL PERCEPTIU)
A) – PARALITZACIÓ d’una xifra indeterminada de
FOTÓ-PERCEPTORS corresponents
Al “FILTRE” - R O I G
---------------------------------
PROTANOMALIA
--------------------------------
B) – PARALITZACIÓ d’una xifra indeterminada de
FOTÓ-PERCEPTORS corresponents
Al “FILTRE” - V ERD
-----------------------------
DEUTERANOMALIA
----------------------------
C) – DESCONEGUDA fins avui de la paralització de
FOTÓ-PERCEPTORS corresponents
Al “FILTRE” - B L A U V.
-----------------------------
TRITANOMALIA
----------------------------
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
193
CAROTENO = (del llatí “CAROTA”)
PIGMENT TARONJAT C40 H56 de les PASTANAGUES, PATATES, TOMÀQUETS, GRASSES, GEMES
D’OU, etc. HIDROCARBUR CROMOLIPOIDE QUE EXISTEIX EN DIVERSES FORMES.
A L’ACTUALITAT S’IDENTIFICA AMB LA VITAMINA A; MILLOR DIT, AMB UNA PROVITAMINA DE
LA QUAL DERIVARIA LA VITAMINA A.
SIN.: CAROTINA
CAROTINOIDE
MERO = .PREF. grec; indica PART, PARCIAL
RODO/FANO (de RODO-. Del grec= ROSAT – ROSA – ROIG)
Pigment ROIG o CROMOFANO dels CONS RETINALS DE LES AUS I ELS PEIXOS.
XANTO/FANO
XANTO/PSINA = GROC VISUAL FORMA DE RODOPSINA DESCOLORIDA PER L’ACCIÓ LLUMÍNICA
Joan Maurí i Espadaler
194
GRADACIÓ D’INTENSITATS
Intensitat màxima = (I) B L A N C
(3/4) ------------ 0,75 G R O C
(2/3) ------------ 0,66 [ V E R D vegetal
(3/5) ------------------------ 0,60 [ T A R O N J A
Intensitat mitjana (1/2)------------- 0,50 [ V E R D maragda
(2/5) ----------------------- 0,40 [ R O I G
(1/3)------------- 0,33 [ B L A U turquesa
[ V I O L E T A
(1/4)------------ 0,25 U L T R A M A R
Intensitat mínima = (0) N E G R E
FÒVEA LÚTEA
\ (A) A-B 1 m/m. a (1 1/2) m/m.
\ |
V
(C)--- -------(D) C-D de 2 a 3 m/m
|
(B)
“FÒVEA CENTRALIS” (150.000 c. (CONS únicament)
E. L. or
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
195
ESPECTRE FOTÒPIC / ESCOTÒPIC - de “skotoun” – “enfosquir”
“Per efectes de la recepció de la LLUM: l’ULL, en acomodar-se, es contrau (per excés de LLUM)
– (miosi) i es DILATA (midriasi)”. E. L. o.
EDIT. LABOR, S.A. – Per cada fibra nerviosa, correspon aproximadament 100 BASTONETS i de 7
a 9 cons.
Pot, per tant, calcular-se que en un ULL normal hi ha
130 milions de BASTONETS per
7 a 8 milions de CONS.
En el centre de la “Fòvea” hi ha 4.000 CONS i cap BASTONET
i la totalitat de “CONS” existents en la “FÒVEA” és d’uns 13.000 (?) (SERAN ALMENYS 130.000)
“de TÉCNICA DE LA ILUMINACIÓN”
Edit. LABOR – 1961
ENCICLOPEDIA LABOR – T. III
C. BIOLOGIA HUMANA pàg. 810
“FÒVEA CENTRALIS” mesures de 1 a 1 ½ m/m. en el seu eix vertical.
i de 2 a 3 m/m. en el seu eix horitzontal.
-NOMBRE DE CONS exclusivament -150.000-
Joan Maurí i Espadaler
196
De ENCICLOPEDIA SALVAT – t. 14 – pàg. 560
CIENCIA Y TECNOLOGÍA – edit. 1964-
VISION
Visió FOVEAL – Es produeix quan els objectes són vistos a plena llum diürna.
En la FÒVEA estan estrictament agrupats fins a assolir una densitat als voltants dels 100.000
CONS per ml2
A més, cada un dels CONS de la FÒVEA té una “línia particular” de cèl·lules nervioses que
s’estimulen d’una en una fins a l’àrea CORTICAL de projecció, cosa que motiva que la CLOSCA
rebi informació magníficament detallada sobre qualsevol impressió lluminosa que caigui dins
la FÒVEA CENTRAL.
... A més, és sabut que cada ull conté unes CENT VEGADES més CÈL·LULES ÒPTIQUES que
FIBRES el NERVI ÒPTIC.
Pot, doncs, pensar-se que una gran part de l’acció INTEGRATIVA del sistema visual s’ha produït
ja a la RETINA abans que el CERVELL hagi tingut oportunitat d’entrar en acció.
COLOR L. d’O de L’ESPECTRE segons aquesta ENCICLOPÈDIA de 380 a 720 m/m.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
197
MIOSI (efecte de contracció – contràctil)
ELEMENTS FOTÓ
7.000.000 de CONS [
[ 18,5 vegades més de BASTONS
130.000.000 de BASTONS [
LÍNIES en la “FÒVEA c” (els CONS – barrejats per files de BASTONS en la resta de la RETINA,
disminuint progressivament, en arribar a “l’ORA SERRATA”, hi queden solament els BASTONS).
A partir de la FOVEA c 1 els BASTONS comencen a augmentar en nombre cada vegada més
nombrós. Alhora, disminueixen de forma progressiva i ràpida els CONS.
[
[ RODOPSINA - A1
[ PORFIROPSINA – A2
[
John DALTON - 1798
STILLING - 1876
ISHIHARA (Japó) - 1920
FECHNER
Joan Maurí i Espadaler
198
Classificació de Von KRIES, derivats de la teoria YOUNG – HELMHOLTZ,
existència de tres FOTORECEPTORS.
V I S I Ó V I S I Ó V I S I Ó
TRICROMATA DICROMATA MONOCROMATA
NORMAL PROTANOPIA
PROTANOMALIA DEUTERANOPIA ACROMATÒPSIA OCULAR
DEUTEROMALIA TRITANOPIA
PROTANOMAL - visió defectuosa del R O I G
DEUTERANOMAL - visió defectuosa del V E R D
EL PROTANOPE - és CEC a la VISIÓ del R O I G
EL DEUTERANOPE - és CEC a la VISIÓ del V E R D
EL TRITANOPE - és CEC al B L A U solament.
“PRINCIPIOS DE FOTOGRAFÍA EN COLOR” (edi. OMEGA – 1957)
Pàg. 38 ... L’única forma d’obtenir una graduació satisfactòria de la intensitat lluminosa dels
components CROMÀTICS de l’ESPECTRE, segons (IVES – 1912) és contrastar d’entre un espai de
2 a 5 m/m. l’ESPECTRE COMPLET s’obté partint del centre a la PERIFÈRIA inferior després
d’aquells a l’EXTREM SUPERIOR.
De SCIENCE et VIE / nº fora de Sèrie dedicat a PHOTO/CINEMA/70
“Tenen per origen (les experiències de la FOTOGRAFIA EN COLOR) en la TEORIA TRI/CROMA de
Tomás YOUNG. Aquesta és solament una HIPÒTESI no reposant pas sobre PROVES CERTES,
però malgrat això ha SUGGERIT el PROF. IVES LE GRAND”. “EL FET TRICROM és una CERTESA
EXPERIMENTAL”.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
199
CONDICIONS EXIGIDES per a la “VISUALITZACIÓ CEREBRAL” dels
“efectes LLUMINOSOS” – luminància.
( A - tipus de CORRENT ELÈCTRIC = a l t e r n a
+
( B - FREQÜÈNCIA D’ALTERNANÇA = x
( C – NOMBRE DE PERÍODES = x
Experiències: TOMÀS BARRAQUER – 1964 (MADRID)
CONDICIONS EXIGIBLES per a la “VISUALITZACIÓ CEREBRAL” dels
“efectes CROMÀTICS” – CROMINÀNCIA.
( A - tipus de CORRENT ELÈCTRIC = a l t e r n a (?)
+
( B - FREQÜÈNCIA D’ALTERNANÇA = x
( C – de les LONGITUDS d’ONA dels
Respectius COLORS = x
(*) El fenomen de la funció de les radiacions CROMÀTIQUES, sembla que tenen lloc en el “COS
GENICULAT EXTERN o l’ESCORÇA CEREBRAL”.
Joan Maurí i Espadaler
200
De FISIOLOGIA HUMANA per B. A. HOUSSAY – “edit. EL ATENEO”
Pàg. 1224 – “LAS CÉLULAS FOTORECEPTORAS”
són a la part més EXTERNA, en
contacte amb la capa PIGMENTÀRIA
i PERPENDICULARS a ella.
(de la descripció de la RETINA)
De HISTOLOGIA de S. RAMON i CAJAL – edit. C. Mde
Pàg. 521 – ESTUDIAREM a la RETINA, d’acord amb els AUTORS MÉS MODERNS, DEU CAPES o
ZONES DIFERENTS que, comptant de DINS a FORA amb... 1ª LIMITANT INTERNA;
2ª la de les FIBRES del NERVI ÒPTIC, etc.
Després d’una sèrie d’EXPERIÈNCIES REALITZADES EN PERSONES cegues al ROIG (PROTANOPS),
hem arribat a DESCOBRIR l’existència en els CONS de “DOS TIPUS DE PIGMENTS” i presents en
l’ULL normal, que capten selectivament els QUANTA ROJOS (pigments anomenats
ERITRO/LABOS) i els VERDS CLORO/LABOS).
FOTO-QUIMICA DE LA VISIÓN
Per W. A. H. RUSHTON
Pàg. 106 – de la VIDA
Enc. SALVAT – 1961
TEXT DE J. M. i E. - La probable existència d’una TERCERA CATEGORIA DE PIGMENTS capaços
de captar els QUANTA BLAUS (CIANO/LABOS) és més difícil d’establir.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
201
QUAN es separa l’EPITELI RETINAL, de la RETINA té en fresc una transparència quasi completa.
El seu COLOR ROIG és degut a la presència d’un pigment, la RODOPSINA o PÚRPURA visual,
situat (contingut?) en els BASTONS.
La LLUM blanqueja ràpidament la PÚRPURA VISUAL i en l’obscuritat reapareix.
La FÒVEA i la zona veïna contenen un pigment GROC, del qual ve la denominació taca – groga
(màcula LÚTIA).
La posició de la FÒVEA correspon aproximadament a l’eix visual.
TRATADO DE HISTOLOGÍA
Edit. LABOR – 1952
HISTOLOGIA i ANATOMIA MICROSCOPICA – edit. LABOR... W. BARGMANN
El DIMORFISME de les cèl·lules visuals ens indica que hi ha una diversitat funcional en el sentit
de la teoria de la duplicitat (M. SCHULTZE – von KRIES), segons la qual, els BASTONS estarien al
servei de la VISIÓ crepuscular i els CONS al de la VISIÓ diürna i, per tant, a la percepció dels
COLORS.
Sota l’acció de la LLUM s’escurcen els segments interns dels CONS, els MIODES contràctils,
mentre que els segments interns dels BASTONS s’allarguen cap a l’epiteli PIGMENTARI.
L’obscuritat provoca el fenomen contrari, ja que els MIODES s’allunyen i els BASTONS
s’aproximen a la membrana limitant externa.
Joan Maurí i Espadaler
202
El sentit de totes aquestes modificacions seria el de col·locar les cèl·lules DIÜRNES o
NOCTURNES en la posició més favorable per a la seva il·luminació, aproximant-les a la
MEMBRANA EXTERNA.
OBSERVACIONS BIOQUÍMIQUES i ELECTROFISIOLÒGIQUES parlen en contra de la teoria de la
DUPLICITAT entesa a la manera clàssica.
EXISTEIXEN una sèrie de raons per pensar que els CONS i els BASTONETS funcionen
conjuntament.
TRATADO DE HISTOLOGÍA - edit. LABOR – 1952
QUAN LA RETINA s’exposa a la LLUM, la RODOPSINA es DESINTEGRA, com ja queda explicat,
però es REGENERA després de forma CONTÍNUA. Aquesta REGENERACIÓ es produeix solament
mentre es conserva la CONNEXIÓ dels BASTONS amb l’EPITELI PIGMENTARI.
KRAUSE FIXA en 130.000.000 el nombre de
BASTONETS en la RETINA HUMANA.
En alguns vertebrats (peixos teleostis, AMFIBIS) el segment intern del CON és també
CONTRÀCTIL. S’ESCURÇA amb la LLUM brillant i s’ALLARGA en l’OBSCURITAT. No està aclarit si
el CON humà té idèntica propietat.
QUAN existeix contracció, el desplaçament dels CONS és oposat al dels BASTONETS.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
203
“LA VANGUARDIA” 14.XII.1967
D’un article de S. PRIETO CANTERO comentant l’aparició d’un LLIBRE del periodista
especialitzat MANUEL CALVO HERNANDO sobre l’any 2000.
CONSTATA el descobriment, degut a NICOLAI BASOV, PREMI NÒBEL de FÍSICA, de la IMPULSIÓ
a través d’un LÀSER de la seva invenció, d’una velocitat de 2.700.000 kms. Segon (300.000 km.
S/ velocitat de la LLUM) i, per tant, 9 vegades més ràpida, que la velocitat clàssica de la LLUM.
Captació d’ONES ((A)) del Dr. DERVAN
Laboratori d’INVESTIGACIÓ “CAMBRIDGE” de les F. A ..... a MASSACHUSETTS
Potencials, “CORRENTS d’ACCIÓ dels ORGANISMES”
IBERICA – nº 33 – III – 1965
Trad. Dr. E. BEYA ALONSO
ISHIHARA, ideador d’unes làmines de COLOR enginyosament preparades per descobrir
fàcilment els DISCROMATES.
Joan Maurí i Espadaler
204
A P U N T S D ’a n t e c e d e n t s c i e n t í f i c s F I S I O - Q U Í
M I C A d e l a V I S I Ó
------------------------------------------------------------------------
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
205
W. A. H. RUSHTON – FOTOQUÍMICA de la VISIÓ
Eficàcia màxima de la RODOPSINA en les L d’O (500 m/m) les radiacions SUPer
a (600 m/m) no són absorbibles.
Quan la LLUM és més viva (5 unitats) la descomposició s’accelera (RODOPSINA) i l’equilibri s’estableix a un nivell inferior.
Una intensitat LLUMINOSA de 100 unitats provoca la destrucció total del pigment (una unitat equival a 20.000 FOTONS).
“LA VIDA” Edit. SALVAT – (T.5)
Joan Maurí i Espadaler
206
Del DICCIONARI DE FÍSICA – Edit. LABOR – 1967 – PÀG. 246
Ep. CEGUETAT pels COLORS
Gràcies a informació proporcionada pels CECS cromàtics que compten amb un ULL normal se sap que els CECS pel ROIG i els CECS pel VERD, en comptes de l’ESPECTRE ordinari, veuen una successió de G R O C - B L A N C - B L A U i el punt B L A N C correspon a
495 mm. en els primers i 505 mm. en els segons.
Els CECS pel B L A U perceben la successió
R O I G - B L A N C - V E R D amb el punt B L A N C a 577 mm.
D’acord amb això, si presentem a un CEC pel R O I G la sèrie de colors: B L A U - P Ú R P U R A – R O I G, troba que aquesta va augmentant en B L A N C - b l a v ó s, mentre que la sèrie V E R D - B L A U - B L A N C - R O I G li sembla uniformement B L A N C A i la sèrie V E R D - G R O C - R O I G li sembla uniformement G R O G A.
A més, l’ESPECTRE d’aquests individus està escurçat en la part del R O I G; per la LLUM espectral de color R O I G són quasi CECS.
Contràriament, els CECS pel V E R D, la sèrie cromàtica B L A U - V E R D - B L A U - V E R D els resulta cada vegada més B L A N C - B L A V A;
La sèrie P Ú R P U R A - B L A N C - V E R D els sembla uniformement B L A N C A i la R O I G - G R O G A - V E R D, els resulta com la d’un G R O C saturat i sols al final com el d’un G R O C no saturat.
Finalment, els CECS pel B L A U veuen que va augmentant cap al B L A N C - R O I G la sèrie
R O I G - P Ú R P U R A - B L A U; La G R O C - B L A N C - B L A U
La veuen uniformement
B L A N C A i la V E R D - V E R D –B L A U - B L A U
Els sembla uniformement V E R D A.
Encara existeix un quart grup format per CECS a tots els COLORS (ACRAMATOPSIA TOTAL).
La seva sèrie de sensacions del COLOR comprèn solament
B L A N C - G R I S - N E G R E
De manera que de l’ESPECTRE solament en perceben les diverses graduacions LUMÍNIQUES acolores.
En la RETINA d’aquests individus falten els CONS que són els elements sensibles al COLOR.
Els individus afectats d’ACROMATOPSIA TOTAL, sofreixen de veritable fotofòbia; els molesta la LLUM, la seva agudesa VISUAL és escassa.
Certes persones –preferentment els homes (un 4 dels varons aproximadament) més que les dones- tenen els seus ULLS CECS pels COLORS: R O I G o V E R D, fenomen denominat DALTONISME perquè
DALTON sofrí dita anomalia; la va descriure l’any 1794. Els ULLS dels individus daltònics es comporten
com si l’ESPECTRE de LLUM BLANCA estigués compost de dues meitats de diferent claredat, una de G R O G A i l’altra B L A V A; en la zona on s’ajunten el G R O C i el B L A U (és a dir, en el V E R D) apareix un punt neutre d’aparença G R I S.
... s’ha comprovat que un 4% dels varons són CECS pel ROIG o pel VERD, encara que per altres circumstàncies els seus ULLS són completament sans. En les femelles, aquests defectes són molt rars.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
207
La ceguetat pel BLAU és molt poc freqüent i solament es presenta a conseqüència de “MALALTIES” de la
RETINA.
A més dels CECS ACROMÀTICS TOTALS existeixen individus febles per la percepció dels COLORS i TRICROMÀTICS ANORMALS en els quals l’excitabilitat d’una de les tres sensacions fonamentals està reduïda.
A vegades la corba de la sensació fonamental es troba un xic desviada. Aquests individus, posats a DISCRIMINAR un COLOR, emeten un judici insegur en observar PETITES TAQUES DE COLOR.
Del DICCIONARIO DE FISICA – edit. LABOR 1967 – T.I. pàg. 462 – art. “DALTONISMO”
Joan Maurí i Espadaler
208
Enc. “LA VIDA” T. V. – IVES LE GRAND
DALTONISME Informacions de l’autor donen un 8% dels homes afectats (en les dones és 20 vegades més rar el cas) a causa (segons es diu) del mecanisme de la TRANSMISSIÓ HEREDITÀRIA. Es reparteix la proporció de la manera següent:
¾ dels casos “anormals” són TRICROMATES ANORMALS.
¼ restant DICROMATES, i aquests darrers anomenats DALTÒNICS en record a DALTON, que l’any 1798 (*) va ser el primer en estudiar científicament el seu propi cas.
(*) (“1794” sembla la data exacta)
L’AUTOR només menciona els dos primers casos de DICROMATES estudiats: PROTANOPES i
DEUTERANOPES.
I continua asseverant: dels estudis efectuats en els rars casos de subjectes amb un ULL normal i l’altre DICROMAT.
L’ESPECTRE dels DICROMATS no conté més que dues tonalitats,
Ells veuen: GROC, allò que per a un subjecte normal és
R O I G, T A R O N J A T, G R O C, o V E R D i
Ells veuen:
BLAU, el VIOLAT i el BLAU dels subjectes normals i agrisat el BLAU VERD de transició entre aquestes dues regions.
No menciona els TRITANOPES.
IVES le GRAND Enc. “LA VIDA”
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
209
... Alguns autors opinen que el NERVI ÒPTIC experimenta durant el trajecte en direcció al CEREBEL, un torcement de 180º pel qual s’explicaria el que les imatges VISUALS siguin vistes al dret i no a l’inrevés, tal i com es projecten en la superfície còncava de la RETINA.
L’ULL “in situ” o bé aïllat, mantingut en l’obscuritat, mostra una diferència de potencial ELÈCTRIC de 7 a o mV, si es connecta amb un GALVANÒMETRE la CÒRNIA electró positiva i el fons ocular electró negatiu. Aquest corrent sembla provenir exclusivament de la RETINA, i no hi intervé per a res el NERVI ÒPTIC.
Aquest corrent és anàleg al del múscul i glàndules.
D’ANATOMIA i FISIOLOGIA HUMANES – 1935 De ORESTES CENDRERO
L’ULL adaptat a l’obscuritat és sensible a 0.000.000 1 MIL·LI LAMBERT de LLUM acromàtica.
L’ULL adaptat a una luminància de 2.000 MIL·LI LAMBERT no és sensible a la LLUM d’intensitat menor a 4 MIL·LI LAMBERT.
Amb la deficiència de VITAMINA A, la púrpura VISUAL no aconsegueix el seu nivell òptim i, per tant, la sensibilitat de l’ULL a la LLUM acromàtica disminueix.
L’ULL normal distingeix unes 165 tonalitats cromàtiques, més en la zona del G R O C, on es pot apreciar
una diferència de 1 m/M que no pas en els extrems del ROIG i del VIOLETA de l’ESPECTRE visible, on
per tal de percebre canvis de COLOR, la variació ha d’ésser de 6 a 8 m/m.
De FISIOLOGIA HUMANA – de B-A HOUSSAY Edit. ATENEO
Joan Maurí i Espadaler
210
Les variacions de la LLUM incident en la RETINA per l’acció de variabilitat del diàmetre pupil·lar és de l’ordre de 20 a 1 --, l’ULL és capaç d’adaptar-se a variacions de LLUM de l’ordre de 10
6 a 1 (1.000.000 : 1)
S’ha pogut apreciar que en la FÒVEA central poden haver-hi més de 30.000 CONS.
A la rapidíssima manera que té d’extingir-se la PÚRPURA RETINAL degut a la creixent intensitat de la il·luminació de la RETINA, es creu que obra “químicament” com a filtre compensador del procés de
sensibilització CROMÀTICA.
Curs de TV. en color Edit. REDE – 1967
ACTIVITAT ELÈCTRICA DE LA RETINA
L’ULL “in situ” o bé aïllat, mantingut en l’obscuritat, mostra una diferència de potencial elèctric de 7 a 9 m/V si es connecta amb un galvanòmetre la CÒRNIA (ELECTRÓ/POSITIVA) i el fons de l’ULL (BULB ocular) (ELECTRÓ/NEGATIU).
Aquest corrent és anàleg a l’observat en el múscul i les glàndules. Sembla provenir de la RETINA, ja que aïllada aquesta, es reprodueix el fenomen; el NERVI ÒPTIC no intervé en la seva producció, ja que persisteix a la degeneració d’aquest. L’activitat elèctrica de la RETINA s’inicia amb el desenvolupament embriològic dels FOTORECEPTORS. NO DEPÈN DEL NERVI ÒPTIC.
de FISIOLOGIA HUMANA
de B. A. H.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
211
de “EL CEREBRO HUMANO” per ISAAC ASIMOV edit. 1967 ESPECTRE DEL COLOR consignat per aquest autor – pàg. 299
V I O L A - 400 m/m B L A U - 480 m/m V E R D - 520 m/m G R O C - 570 m/m T A R O N J A - 610 m/m R O I G - 700 m/m
L’octava completa l’assenyala de 380 m/m a 760 m/m.
(pàg. 301) - Un de cada dotze homes presenta alguna deficiència en la visió dels colors, però hi ha molt poques dones afectades. La ceguetat al color “hom l’admet” com una “característica SEXUAL”. El control del “GEN” es localitza en el cromosoma X del qual la dona en posseeix DOS, mentre que l’home tan sols un. En la dona, si falta un “GEN”, no falta l’altre; no és així en el cas de l’home.
Es localitza amb més freqüència en els fotoreceptors ROHOS – VERDS. Excepcionalment, poquíssimes persones es troben afectades d’ACROMATÒPSIA total.
(no parla gens dels TRITANOPS o TRI.ANÒMALS)
De PATOLOGIA GENERAL – edit. 1965 – BARCELONA
De PATOLOGIA GENERAL – edit. 1965 – BARCELONA
En la ceguetat pels COLORS o DALTONISME, en record a DALTON que la patí i la va autodescriure per primera vegada, sembla que podria derivar-se de QUATRE GENS distints.
(AL·LELISME MÚLTIPLE) del qual resulten diverses combinacions. Menciona el llibre en qüestió en relació a les variacions de la ceguetat pels COLORS.
(A) CEGUETAT completa (apromatòpsia total).
(B) Pel ROIG o Pel VERD i
(C) Pel ROIG i Pel VERD conjuntament
(No esmenta per a res, la diferència en la visió del BLAU)
Joan Maurí i Espadaler
212
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
213
ZONA
NEURO/EPITELIAL
ZONA
CEREBRAL
EPITELI P.
CAPA DE BASTONS I CONS
MEMBRANA LIMITANT
EXTERNA
CAPA DELS GRANS EXTERNS
CAPA FIBROSA DE HENIE
CAPA PLEXIFORME (molecular
externa)
CAPA DELS GRANS INTERNS
CAPA PLEXIFORME (molecular
interna)
CAPA DE LES CÈL·LULES
NERVIOSES
CAPA DE LES FIBRES
NERVIOSES
MEMBRANA LIMITANT
INTERNA
1er. TRAM CONDUCTOR
Epiteli SENSORIAL
2on. TRAM CONDUCTOR
GANGLI RETINAL
3er. TRAM CONDUCTOR
GANGLI ÒPTIC
De COMPENDI D’HISTOLOGIA HUMANA – edit. LABOR – 1955
Joan Maurí i Espadaler
214
Sota l’acció de la LLUM s’escurcen els SEGMENTS INTERNS dels CONS, els MIODES contràctils, mentre que els SEGMENTS INTERNS dels BASTONS s’allarguen cap a l’EPITELI PIGMENTARI. L’obscuritat provoca el fenomen OPOSAT, ja que els “MIODES” s’allarguen i els BASTONS s’aproximen a la MEMBRANA LIMITANT EXTERNA.
El sentit de totes aquestes modificacions seria el de col·locar les cèl·lules diürnes o nocturnes en posició més favorable a la LLUM aproximant-les a la MEMBRANA EXTERNA.
La màcula (Ø 5 m/m) hi ha entre les vores de la FOSSETA i la FOSSETA uns 100.000 CONS “en
números rodons”.
El Ø de la FÒVEA central és de 0,5 m/m.
Mitjançant la impregnació argèntica ha pogut demostrar-se en certs animals, l’existència de vies aïllades
d’excitació en la FÒVEA. (CAJAL)
El CON excitat contacta amb una BIPOLAR i aquesta ho fa amb una cèl·lula GANGLIONAR.
L’aïllament de les CADENES NEURONALS DE LA FÒVEA explica la capacitat òptima de la VISIÓ del
COLOR en aquesta, al contrari d’allò que succeeix en la perifèria “pobra” en connexions directes.
D’HISTOLOGIA i ANATOMIA MACROSCÒPICA HUMANA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
215
L’ELECTRICITAT MENYS CARA DEL MÓN
(SÍNTESI ENERGÈTICA DE LES PLANTES)
Separar l’aigua dels seus dos components, OXIGEN i HIDROGEN, l’home sap fer-ho; per ELECTRÒLISI,
és a dir, utilitzant energia elèctrica. En aquest pla la natura el bat, ja que les plantes realitzen la mateixa
operació amb l’ajut d’una energia que no costa res, la del SOL.
Un savi alemany, el P. HELMUT METZNER, de la UNIVERSITAT de TUBINGEN, ha decidit d’imitar la
naturalesa.
En el seu laboratori de l’INSTITUT de FISIOLOGIA QUÍMICA de les plantes, ha començat per estudiar la
manera com elles ho fan.
La responsable de la reacció és un constituent de la cèl·lula vegetal, el CLOROPLAST, anomenada així
perquè és l’indret on s’acumula el colorant VERD que dóna el seu COLOR a la planta, la clorofil·la.
El professor MERNER constata que aquesta clorofil·la dins el CLOROPLAST no és pas isolada sinó, al
contrari, íntimament lligada a una capa d’albúmina.
Tot el secret de la FOTÒLISI es troba aquí, aquesta capa es comporta, en efecte, com un
SEMICONDUCTOR, alliberant electrons sota l’efecte dels raigs LLUMINOSOS.
Perdent un ELECTRÓ, l’ALBÚMINA cerca de reemplaçar-lo, buscant-lo d’entre les molècules d’aigua que
l’envolten. Amputada al seu torn d’un electró, la molècula d’aigua esdevé inestable i no triga a trencar-se,
alliberant el seu origen.
La clorofil·la no intervé en el procés i sí que ho fa solament per sensibilitzar la albúmina (LA
CLOROFIL·LA) dels raigs LLUMINOSOS. En efecte, aquesta no és sensible normalment només pels
ultraviolats.
Elucidat el mecanisme, mancava trobar un equivalent de la capa d’ALBÚMINA.
El professor METZNER ha escollit el film fotogràfic d’una utilització ben simple i poc onerosa. La pel·lícula
és recoberta d’una capa d’afgent que pot jugar el paper de SEMICONDUCTOR. La “suite” és ben simple,
diu el professor METZNER. Sensibilitzada a la LLUM per la clorofil·la, el CLOR transporta el seu electró
negatiu sobre l’ÀTOM d’argent positiu i el reemplaça per un electró posat dins la molècula d’AIGUA.
Com en la fotòlisi de la naturalesa, aquesta es trenca i allibera oxigen.
De l’EXPRES – nº 921 – M. 1969 –pàg. 25
Joan Maurí i Espadaler
216
STANFORD – ROBERT – de SCIENCE and VIE... pàg. 105-110 M – 1969 – nº 618
Prof. OVSHINSKY – n. 1922 – OHIO (U.S.A.)
Inventor dels “OVÒNICS”
Creador de dos tipus fonamentals de semiconductors de la seva invenció:
(1er) el “O.T.S.” OVÒNIC de OUSHINSKY “THERESHOLD” =de UMBRAL i SWITCH = INTERRUPTOR i
(2on) el “O.M.S.” OVÒNIC, MEMORY – de RETENCIÓ, de RECORD, i SWITCH.
Ambdós són d’una extrema simplicitat; es tracta senzillament d’un minso film o membrana de “vidre” entre
dos elèctrodes.
Seguint el principi descrit, on pot revestir de “vidre” dos fils conductors molt acostats un de l’altre (de
l’ordre d’alguns microns) a procedir fent el buit per evaporació damunt d’un suport qualsevol; un film de
“vidre”, un film de metall, això és tot. Els elèctrodes són generalment metàl·lics,
TUNGSTÈ
PLATÍ
COURE
O d’altres, però es pot utilitzar CARBONI.
Quant al “vidre”, seguint les propietats cercades, haurà d’ésser a base de
TEL·LURI
ARSÈNIC
SELENI
GERMANI, etc... en proporcions ben definides.
Els OVÒNICS “O.T.S.” als “commutadors d’entrada” funcionen de la manera següent:
Mentrestant la tensió aplicada és inferior al potencial de l’”O.T.S.”, es comporten com a dielèctrics o
aïllants. Una vegada, però, ultrapassada aquesta tensió rescissible, basculen a un estadi conductor de
forma quasi instantània – menys de 1,5 . 1010
de segon –
1 s.
----------------------
150.000.000.000
Però, si la tensió és novament abaixada per sota d’un potencial anomenat “corrent de manteniment”,
retornen a l’estadi aïllant.
L’OVÒNIC “O.T.S.” dóna lloc a la possibilitat de fabricació industrial d’un tipus de T.V. amb pantalla
completament plana i d’un gruix, talment d’un full de cartró.
La realització amb els OVÒNICS és talment ben simple: una primera capa d’elèctrodes constituirà una
xarxa atapeïda de conductors transparents, una segona capa d’elèctrodes, una xarxa també de
conductors horitzontals i, entre ambdues, un minso film o membrana de matèria OVÒNICA “O.T.S.”
associada a “phosphors” electroluminescència. La imatge sobre aquesta atapeïda pantalla plana, serà
produïda per l’entreteixit de punts lluminosos dels FOSFORS que s’il·luminen al moment (instant) on a
l’arribada d’impulsions elèctriques, coincidents, bascula l’OVÒNIC que correspon a cada intersecció dels
conductors.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
217
Joan Maurí i Espadaler
218
ASSOCIACIÓ ELECTRO TÈCNICA ESPANYOLA – València – 169
A 2/4 de 9 – IVES LE GRAND – LUMIÈRE ET VIE
La clorofil·la no intervé en el procés més que per sensibilitzar l’ALBÚMINA als raigs LLUMINOSOS. En
efecte, aquesta no és pas sensible normalment només que per als RAIGS UV.
ESPECTRE (Revista MINIWATT – 1961 – (percepció eventual fins a 880 m/m.)
ROIG de 650 - 780 m/m
TARONJA (R O I G 610
(mig 600
G R O C (T A R O N J A 590
(mig 580
V E R D (G R O C 560
(mig 530
B L A U (T U R Q U Í 500
(mig.(COBALT) 470
V I O L A (B L A U 440
(mig 420
(extrem 400
(percepció eventual fins a 380 m/m.)
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
219
NISTAGME
Trèmol dels globus OCULARS generalment binocular; pot ésser constant i intermitent d’amplitud variable,
rectilini, rotatori o ondulatori.
Pot ésser provocat artificialment per mitjans físics o mecànics i s’anomena llavors “FISIOLÒGIC”.
PATOLÒGIC
El patològic pot ésser congènit o bé adquirit. Va lligat a una forma de trastorn VISUAL perifèric o bé a una
afecció endògena.
HEMERALOPIA
Terme amb el qual es designa la disminució de la VISIÓ davant la LLUM molt o senzillament viva.
NICTALOPIA
Terme equivalent a CEGUETAT nocturna o disminució de la VISIÓ davant la disminució o extinció de la
LLUM diürna. Pot denominar-se també específicament AMPLIOPIA crepuscular.
Joan Maurí i Espadaler
220
De EL COLOR EN LES ACTIVITATS HUMANES per M.DÉRIBÉRE – pàg. 161
M. BACCINO el 1938 i en la SOCIÉTÉ de BIOLOGIA, demostrava que el ritme de creixement dels
CONILLETS d’ÍNDIES, RATES i COBAIS, podia ésser modificat mitjançant l’acció de LLUMS DE
COLORS.
L’ALTERNANÇA DE TONS i especialment el pas d’un COLOR al seu complementari arriben a invertir el
creixement relatiu d’aquests animals.
EL VERD i el BLAU es van revelar com a elements pertorbadors més forts que el ROIG, el qual amb prou
feines intervenis com a activador.
M. DÉRIBÉRE . pàg. 167
ASSAJAMENTS COMPLEMENTARIS han DEMOSTRAT QUE L’ENERGIA LLUMINOSA ABSORBIDA
EN EL BLAU i el VIOLETA s’UTILITZA EN PRODUIR MOVIMENT (EFECTES CATABÒLICS) QUE
PODEN OPOSAR-SE ALS EFECTES ANABÒLICS DE LES RADIACIONS DE GRAN L. D’O.
L’ACCIÓ EXCLUSIVA D’UN GRUP DE RADIACIONS PROVOCA SEMPRE ANORMALITAT DE
CREIXEMENT i ALTRES ANOMALIES.
De S. JAGADIS CHUNDER BOSE
LA PHYSIOLOGIE DE LA
PHOTOSYNTH+ESE –
GAUTHIERS-VILLARS- PARIS
“L’ACCIÓ EXCLUSIVA DE LES RADIACIONS ROGES FOMENTA, DONCS, LA VEGETACIÓ; AMB EL
ROIG les plantes CREIXEN SORPRENENTMENT DEPRESSA, AMB EL BLAU en canvi es paralitzen,
QUEDEN ENDORMISCADES.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
221
D’HISTOLOGIA i ANATOMIA – W. BARGMANN – edit. LABOR
La capa dels ELEMENTS VISUALS és denominada NEUROEPITELI, perquè procedeix d’una trama
epitelial, L’EPÈNDIMA del CALZE OCULAR.
“La situació profunda dels receptors de la LLUM, fa que aquests, trobant-se en les proximitats immediates
de la capa CORIO-CAPILAR, tinguin garantits a bastament l’aprovisionament sanguini d’unes cèl·lules
que tenen un METABOLISME activíssim i que, d’altra banda, necessiten d’una aportació elevada d’oxigen
per a la regeneració de la PÚRPURA RETINAL.
(epèndima = revestiment)
De l’ENCICLOPÈDIA SALVAT – T. 14 – pàg. 564
“Un 8% de la població humana (varons) pateix alguna anomalia de la VISIÓ dels COLORS a
conseqüència de factors hereditaris (genètics?). En canvi, en les (femelles) solament s’ha observat un
escàs 1%”.
Algunes de les anomalies en la percepció defectuosa dels COLORS també poden procedir d’efectes
secundaris, com a conseqüència de fàrmacs per combatre certes xacres o bé certes malalties patides.
La PROTANOPSIA és el resultat de la “pèrdua” (?) dels receptors per al ROIG.
No obstant això, la DEUTERANOPSIA no s’explica amb tanta facilitat; la “pèrdua” del receptor per al
VERD donaria com a resultat una brillantor més baixa, així com un a confusió de COLORS, i no sempre
aquest fenomen és provocat per aquesta causa.
ENCICLOPÈDIA SALVAT – T. 14 – pàg. 564
Joan Maurí i Espadaler
222
De la TÉLÉVISION EN COULEUR
COLLECTION – “TECHNIQUES ELECTRONIQUES”
Fa present que en la FÒVEA hi ha concentrats aproximadament,
150.000 CONS per mm2
decreixent progressivament fins a una proporció de:
5.000 CONS per cm2
Pel que fa als BASTONETS, aquests a partir del VESSANT EXTERN de la FÒVEA estan concentrats en
una proporció, també d’uns
150.000 BASTONETS per mm2,
(i van perdent-se fins a l’”ORA SERRATA”)
Els corrents d’acció ELECTRIQUES de l’ORGANISME són de molt baix voltatge i la unitat de mesura més
convenient és el (m V 0,001 V).
Prèvia amplificació electrònica, és permissible obtenir una tènue deformitat el corresponent control exacte.
Els corrents d’acció són molt breus, la unitat de mesura de temps és el mil·li – segon 0,001 s.
La visió nocturna, degut a la superioritat sensible a la poca LLUM dels “BASTONETS”, es produeix millor
mirant de costat; això és, eludint les zones de la FÒVEA poblades de “CONS” insensibles a la poca
lluminositat.
De FISIOLOGIA HUMANA – edit. ATENEO 1945
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
223
LLEIS DE REACCIONS FOTOQUÍMIQUES
1ª.- En tota reacció QUÍMICA provocada o bé accelerada per la LLUM, l’activitat química és proporcional a
la intensitat lluminosa per una mateixa mena de radiacions.
2ª.- L’acció QUÍMICA DE LA LLUM és tan més gran, com menor és la longitud d’ona lluminosa.
3ª.- L’acció QUÍMICA per una mateixa radiació o COLOR, està en raó INVERSA DEL QUADRAT DE LA
DISTÀNCIA.
Límits de l’INFRAROIG Del 760 al 800
“Constitueixen el límit entre l’extrem ROIG molt obscur, visible ENCARA, aïllat sota una forta intensitat, i
l’infraroig INVISIBLE”.
Límits de l’ULTRAVIOLETA Del 400 al 380
Aproximadament el límit del VIOLETA i l’ULTRAVIOLETA INVISIBLE”.
Del “COLOR en les ACTIVITATS HUMANES”
Per MAURICE DÉRIBÉRÉ
Edit. TECNOS – 1964
Joan Maurí i Espadaler
224
EDIT. LABOR ENC. 9 T. III BIOLOGIA
LA LLUM VIOLADA retarda l’oxidació del SULFAT SÒDIC.
LA ROIG – GROGA l’accelera i quelcom semblant pot passar en l’ORGANISME VIU.
METALLS FOTOSENSIBLES A LA LLUM. (55) CESI
(37) RUBIDI
(3) LITI
(11) SODI
(19) POTASI
L’efecte fotoelèctric és més sensible en els metalls ALCALINS (K, Na, Rh, Cs) i els seus (ÒXIDS i HIDRO-
ÒXIDS)
19 . K = POTASSI
11. Na = SODI
45. Rh = RODI
55 Cs = CESI
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
225
De “FÍSICA i QUÍMICA de la VIDA”
L’impuls nerviós, per BERNARD KATZ – (pàg. 362)
CÀRREGA NEGATIVA (elèctrica) en una fibra nerviosa – de 80 a 90 mV
-INTENSITAT de RESPOSTA; saturada la FIBRA per l’estímul elèctric – 130 Mv
CRONOLOGIA o DURACIÓ de les impressions visuals (1/10 de segon)
-PERSISTÈNCIA de les imatges en la RETINA – (HERING) – NEWTON
De HISTOLOGIA i ANATOMIA HUMANA (pàg. 827)
-Es calcula que el nombre total de fibres del nervi òptic és de 800.000 a 1.000.000.
TEORIA DE YOUNG-HELMHOLTZ Teoria segons la qual, la VISIÓ dels COLORS dependrà de tres SÈRIES de fibres RETINALS
corresponents als colors:
R O I G ,
V E R D
I V I O L A T
Del DICCIONARI T. De CIÈNCIES MÈDIQUES
(SALVAT)
ANATÒMICAMENT està demostrat que els ULLS –retines- dels TRICROMÀTICS anormals i
DICROMÀTICS, no difereixen dels normals.
L’ACROMATÒPSIA total la identifica la FOTOFÒBIA dels individus afectats per ella.
DICCIONARI DE FÍSICA – edit. LABOR
Joan Maurí i Espadaler
226
De “FÍSICA i QUÍMICA de la VIDA” – Revista de OCCIDENTE
“ACTIVITAT ELÈCTRICA DEL CERVELL” per W. GREY WALTER. (Pàg. 388)
HANS BERGER – psiquiatre alemany, ideà l’ELECTROENCEFALOGRAFIA (1930 ?)
-RITME A (ALFA) de 0º a 13 c/s – amplitud 306 de V. (freqüència i amplitud) variable contínuament i
també diferentment a tots els individus.
-NERVI ÒPTIC = feix nerviós format per UN MILIÓ DE FIBRES NERVIOSES, que rendeix informació final
a l’ESCORÇA CEREBRAL.
Del “CORREO CATALÁN” – 7.XI.1967 – d’un reportatge de F. CAMPO, sobre RAGNAR GRANIT – Premi
Nobel de Medicina 1967, gran admirador de D. SANTIAGO RAMON I CAJAL.
Miri: -diu al periodista- en aquesta obra cito en diverses pàgines el gran savi espanyol RAMON I CAJAL.
He estudiat a fons, fa anys, la seva gran investigació sobre el veritable centre nerviós de la RETINA.
Precisament a conseqüència del gran interès que em desvetllà dit treball, vaig recórrer als Laboratoris
“SHERRINGTON” (*) per poder continuar estudiant amb l’ajut dels mitjans electrònics, aquells
fonamentals descobriments de la fisiologia del centre nerviós. SHERRINGTON va ésser PREMI NOBEL
1932, com abans ho fou don SANTIAGO.
(*) Probablement es refereix a Sir CHARLES SHERRINGTON.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
227
Del “CORREO CATALÁN” – 7.XI.1967
EL PREMI NOBEL a RAGNAR GRANIT li ha estat concedit, concretament, pels seus estudis i treballs
sobre la RETINA i el CENTRE NERVIÓS VISUAL, portats a terme entre els anys 1929 a 1947 (18 anys).
Ha vingut exercint a Oxford com a professor “VISITANT” en el ST. CATHERINE COLLEGE, fins al juny
d’enguany, en què s’ha retirat de la vida professional.
Segons el periodista, l’aspecte del professor és d’estatura mitjana, cabell blanc, afable, locuaç, somrient;
vesteix amb elegància i s’expressa en un anglès no exempt de ressonàncies de la Suècia natal. Parla
també lleugerament espanyol, que aprengué en una temporada de visita a Sud-Amèrica.
Joan Maurí i Espadaler
228
A P U N T S s o b r e F Í S I C A d e l s C O L O R S
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
229
C A R M E S Í
R O I G
G R O C T
G R O C V
315 R
+ -----------
230 B
630
600
565
27
31
30
28
84 . 82
97 . 38
94 . 24
87 . 96
(2)
364,40
V E R D E
B L A U T
B L A U C
V I O L A
515
480
460
385
24
23
22
18
75 . 40
72 . 25
69 . 11
56 . 54
(1.5)
mm.
-R- m/m
. R2
273.30
Joan Maurí i Espadaler
230
10.599,08
2.290,22
3.018,78
2.827,20
2.462,88
1.809,60
1.661,75
1.520,42
1.017,72
7.949,31
6.009,49
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
231
R
m/m2
P
CARMESÍ
ROIG
GROC T.
GROC V.
16
22
21
19
- 804,2
- 1.520,5
- 1.385,4
- 1.134,1
C À L I D S
4.844,2
(2)
VERD E.
BLAU T
BLAU C.
VIOLA
16
15
13
11
- 804,2
- 706,8
- 530,9
- 380,1
F R E D S
2.422
(1)
TOTAL SUPERFÍCIE COLOR: 4.912 + 2.454 = 7.266
Joan Maurí i Espadaler
232
Barreges additives segons ELMOLTZ
V VI VII VIII
VIOLA ANYIL BLAU BLAU
VERDÓS
VERD GROC
VERD
GROC
IV ROIG PÚRP. ROSA
O.
ROSA P. BLANC GROC
PÀLID
GROC
D’OR
TARONJAT
III TARONJAT ROSA
OBSCUR
ROSA
PÀLID
BLANC GROC
PÀLID
GROC GROC
II GROC ROSA
PÀLID
BLANC VERD
PÀLID
VERD
PÀLID
GROC
VERDÓS
I GROC
VERD
BLANC VERD
PÀLID
VERD
PÀLID
VERD
VERD BLAU
PÀLID
BLAU
FORT
BLAU
VERDÓS
BLAU
VERDÓS
BLAU
FORT
BLAU
FORT
BLAU INDI
---------------------------------------------------------------------
I GROC – VERD ============ VIOLA V
II GROC ==============BLAU ultramar VI
III TARONJA-BLAU =============BLAU VII
IV ROIG ================BLAU-VERD VIII
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
233
Joan Maurí i Espadaler
234
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
235
GAMMA – conjunt GRADUAL de TONS d’un mateix COLOR – ESCALA de TONS
MATÍS –MATISOS – (mixtió) d’un COLOR, les modificacions que
experimenta per l’ADDICIÓ d’un altre COLOR que el canvia sense
“embrutar-lo”.
GAMMA REBAIXADA – La GAMMA on tant els TONS clars com els TONS foscos són
descolorats per mitjà del NEGRE
TO - d’un COLOR són les diferents gradacions que aquest color pot presentar.
GRASSMANN – 1853 (art. M. RIERA BRUNET - ABC - Madrid 15.VIII.1967)
Matemàtic alemany, determinant de la LLEI de la QUANTIFICACIÓ LLUMINOSA dels
COMPONENTS MONOCROMÀTICS, de la SÍNTESI TRICROMÀTICA DEL
COLOR.
Va dir: “que disposant de quatre colors INDEPENDENTS – ÉS A DIR – de QUATRE COLORS que cap
d’ells pugui donar a l’ULL la IMPRESSIÓ de DOS d’ells reunits, és sempre possible obtenir amb la
BARREJA DE TRES d’aquests COLORS, un altre COLOR que ens SEMBLI IGUAL AL QUART”.
Joan Maurí i Espadaler
236
De FOCUS –Enc. Vol. II – 1965 – pàg. 1.717 – 1.718
Sobre l’inici de l’estudi científic del COLOR.- Fou l’iniciador en aquest sentit: WILHELM OSTWALD.
El filòsof alemany EWALS HERING – 1834 – 1918 – metge psicòleg, és l’autor d’una TEORIA anomenada
SISTEMA NATURAL DELS COLORS. Es distingeixen en aquest sistema QUATRE
COLORS FONAMENTALS:
G R O C
B L A U
V E R D
R O I G
COLORS que els representen en punts situats en les QUATRE PARTS IGUALS (els vèrtex) en què pot
dividir-se un CERCLE les QUATRE (TONALITATS CARDINALS).
De FOCUS – Enc. Vol. II – pàg. 1.717 – 1.718 - 1965
El BLANC, GRIS, NEGRE, són anomenats COLORS NEUTRES. CINC elements entren en la
definició d’un COLOR:
Els COLORS estimats en oposició diametral SÓN complementaris, i per tal de ser-ho hauran de donar un
determinat GRIS neutralitzat.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
237
QUALITATS DEL COLOR
TO DE COLOR = COLOR
LLUENTOR DEL COLOR = ENTONACIÓ
INTENSITAT )
SATURACIÓ ) del COLOR = MATÍS
TO - UN DETERMINAT COLOR
LLUENTOR - GRAU DE LLUMINOSITAT D’AQUEST COLOR LLUMINOSITAT - altura o GRAVETAT D’UNA ESCALA. - ENTONACIÓ-
INTENSITAT - GRAU DE TENYIMENT D’AQUEST COLOR SATURACIÓ-GRAU D’ALLUNYAMENT/ACOSTAMENT a la màxima SATURACIÓ del COLOR PATRÓ -MATÍS-
PROPIETATS I CARACTERÍSTIQUES DE L’ESTÍMUL LLUMINÓS desglossades
en coloracions
I – TO o TIMBRE de COLOR es denominen cadascun dels COLORS integrats en l’ESPECTRE
II – LLUMINOSITAT o BRILLANTOR (clar-obscur indiscriminat) dependrà: de la major o menor gradació –
intensitat física- de la RADIACIO LLUMINOSA.
III – SATURACIÓ o PURESA – dependrà més de l’absència que de la QUANTITAT de BLANC o de
claredat afegida al COLOR.
CONCENTRACIÓ MÀXIMA DE COLOR
Joan Maurí i Espadaler
238
MATÍS
Atribució del COLOR
Gradació del COLOR
Intensitat del COLOR
LÍMITS
Radiacions de l’ESPECTRE
visible de 380 a 740 m/m.
FRANGES principals:
R O J O S 740 m/m.
T A R O N J A T S 600 m/m.
V E R D S 520 m/m.
B L A U S 460 m/m.
V I O L A T S 380 m/m.
De l’ENCICLOPÈDIA de les ARTS
Edit. EXITO – T. I.
GRASMANN
Ideà tres LLEIS sobre la mesura dels COLORS TRI-COMPONENTS o SÍNTESI
ESPECTRAL, per tal d’obtenir tots els COLORS integrats en l’ESPECTRE.
LA PRIMERA
Tracta de la disposició dels TRES COLORS SÍNTESI espectral TRICRÒMIC per tal d’integrar la LLUM
incolora.
LA SEGONA
En disposa les variants de COLORS a obtenir, donades les variacions LUMÍNIQUES de cada un.
I LA TERCERA
En dedueix les possibilitats d’igualar-lo addicionant LLUM de COLORS.
1er.- Com s’ha dit precedentment, hom haurà de satisfer les condicions generals de lluminositat, de
CAMP i d’OBSERVADORS habituals en COLORIMETRIA.
2on.- El triatge de les tres llums anomenades “PRIMÀRIES” ha d’ésser tal, que d’un QUALSEVOL
D’ELLES no pugui ésser igualada dins d’un COLORÍMETRE per una barreja en quantitat convenient de
les dues altres.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
239
3er.- En fi, serà necessari, en certs casos, utilitzar quantitats negatives de l’un dels PRIMARIS, per tal de
poder efectuar la igualació.
A) – GRASMANN – PRÀCTICAMENT, això serà realitzat afegint el flux lluminós provinent d’aquest
PRIMARI al COLOR desconegut. “L’EQUILIBRATGE” (“se faisant alors”) – es farà llavors, entre
el resultat d’aquesta addició i la barreja dels dos altres PRIMARIS.
Joan Maurí i Espadaler
240
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
241
De HISTOLOGIA i ANATOMIA microscòpica
H. de BARGMANN – edit. LABOR 1969
1er. EPITELI PIGMENTARI
2on. CAPA DEL NEUROEPITELI
I neurona
3er. CAPA DE LES CÈL·LULES GANGLIONARS – BIPOLARS
II neurona o GANGLI de la RETINA
4rt. CAPA DE LES GRANS CÈL·LULES GANGLIONARS
III neurona o GANGLI del NERVI ÒPTIC
“LA CADENA neuronal 2.4 és l’aparell de RECEPCIÓ.CONDUCCIÓ
S’hi suma un SISTEMA D’ASSOCIACIÓ – INTEGRACIÓ format per CÈL·LULES GANGLIONARS
ESPECIALS que conjuga tan múltiples elements... (POLYAK).
Per la funcionalitat de la RETINA, la classificació divisionària de les diverses CAPES ESTRUCTURALS
queda resumida segons POLYAK, de la manera següent:
1er – epiteli PIGMENTARI
2on - Capa del NEUROEPITELI (1ª neurona)
3er - Capa de les CÈL·LULES GANGLIONARS BIPOLARS (2ª NEURONA o GANGLI de la RETINA)
4rt – capa de les “GRÀNUL” CÈL·LULES GANGLIONARS. (3ª NEURONA o GANGLI del NERVI ÒPTIC).
Joan Maurí i Espadaler
242
Mecanisme del nervi ÒPTIC
(A) – “El tall” del nervi ÒPTIC produeix la CEGUETAT de l’ULL corresponent.
(B) - En el quiasma – 1er. Cas
Si el quiasma queda dividit en meitats laterals, per algun tumor HIPOFISARI queden tallades les vies de
les parts nasals de les RETINES; el subjecte perdrà la VISIÓ del camp temporal d’ambdós ULLS i sofrirà
“HEMIANÒPSIA” bitemporal.
(C) - En el quiasma – 2on. Cas
Si la lesió afecta a les dues parts externes del quiasma, destruirà les vies de la part TEMPORAL
d’ambdues RETINES i produirà “HEMIANÒPSIA” binasal.
(D) - En la cintil·la ÒPTICA
El tallament total de la cintil·la ÒPTICA interromp les fibres que provenen de la meitat temporal
de la RETINA oposada.
No es perceben els objectes situats en la meitat del camp VISUAL oposat al costat de la
CINTIL·LA ÒPTICA destruïda. Aquests tipus d’HEMIANÒPSIA s’anomena “HOMÒNIMA”.
Monocromatisme amb BASTONETS
Es creu degut a canvis PATOLÒGICS en els CONS que al subjecte se’l qualifica de M. amb B.
EMMALALTEIXEN de la “TACA CENTRAL CEGA” – ESCOTOMA
La corba, tant per a les altes com per a les baixes intensitats d’il·luminació, corresponen i coincideixen
amb el màxim d’absorció de la PÚRPURA V. – “505 mM.
Té una freqüència aproximada de 1 : 30.000 casos (16 : 50.000).
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
243
LABORATORI DE CIÈNCIES VISUALS DEL S. HILLIS MILLER HEALTH CENTER DE LA UNIVERSITAT
DE FLORIDA – GAINESVILLE (EE.UU)
Es realitzen proves amb esclats lumínics d’una durada de 50 M.S. (50/1.000.000 de segon) per tal
d’experimentar l’adaptació de l’ULL a la LLUM i a l’OBSCURITAT.
S’utilitzen també “ordinadors” electrònics per tal de captar i desxifrar els estímuls de LLUM acromàtica i
cromàtica, amb resultats positius.
De la REVISTA ALGO / nº 128
EL SOROLL, activitat permanent i complexa, inspirada per les diverses transmissions
NEURO/ELÈCTRIQUES del CERVELL.
EL SOROLL de fons de les ones cerebrals de resposta als estímuls, és obstacle per ara a la precisió
d’elles mateixes, però, segons els tècnics, s’espera que aviat siguin vençudes les actuals dificultats
(informació de 1969).
S’estarà llavors en condicions de detectar qualsevol anomalia de la percepció VISUAL, fins i tot del
COLOR independent de la voluntat del subjecte experimentat.
Sembla que entre altres causes d’aquest “SOROLL” tan notable, que l’articulista no vacil·la a qualificar de
“BROGIT”, es poden deure a l’activitat NEURO/ELÈCTRICA determinada per les bàsiques funcions
fisiològiques de l’organisme, com són:
Temperatura del cos
Pressió sanguínia
Respiració
Digestió
I altres activitats no especificades, de l’organisme.
A l’actualitat tots aquests treballs estan dirigits cap a obtenir una pauta “NORMATIVA” per a ulteriors
estudis de contrastació i detecció d’anomalies VISUALS.
Art. Signat per W. FROELICH
Joan Maurí i Espadaler
244
DE FISIOLOGIA HUMANA – HOOSSAY - pàg. 1.190
A – L’ULL COM A ÒRGAN RECEPTOR
Cada color PRIMARI és percebut en determinada zona de la RETINA. Això és el que ensenya la mesura
del camp visual per mitjà d’un PERÍMETRE MUNTAT un cop amb un TO i un altre cop amb un altre TO.
D’aquesta manera hom veu que, al voltant de la FÒVEA, hi ha QUATRE ZONES DISPOSADES EN
FORMA D’ANELLS CONCÈNTRICS AMB SUAUS LÍMITS DE TRANSICIÓ.
De DINS CAP ENFORA són:
la ZONA del VERD,
la ZONA DEL ROIG i
la ZONA DEL BLAU
i entre aquesta i l’”ORA SERRATA”, la del BLANC.
La zona del VERD és TRICROMÀTICA perquè allà es perceben tots els COLORS.
La zona del ROIG és DICROMÀTICA, ja que NO CAPTA el VERD i la zona del BLAU solament percep
aquest color (EN LA SEVA PART INTERNA i en una petita banda, també el GROC).
(PÀG. 1.195) – Segons KÖNIG, existeix normalment en el centre de la FÒVEA un petit punt TRITANOP
fàcil de demostrar.
LA PART ÒPTICA o SENSORIAL pròpiament dita, requereix un estudi particular. És transparent en el viu i
d’una espessor de 0,6 mm. en la part posterior de l’ULL, que disminueix cap endavant, fins a 0,1 mm. en
l’”ORA SERRATA”, on acaba quasi bruscament.
Està perforada per l’entrada del NERVI ÒPTIC i 3 mm. cap a dintre i 1 mm. per sobre, en el punt que
coincideix amb l’EIX VISUAL, mostra una zona GROGUENCA d’uns 3 mm2, la MÀCULA LÚTIA, en el
centre del qual hi ha una depressió, la FÒVEA CENTRALIS, punt de màxima sensibilitat de la visió diürna.
(pàg. 1.224).
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
245
E S T U D I S d e l C O L O R
Joan Maurí i Espadaler
246
En el segle passat es confiava molt que de l’estudi dels “DICROMATES” es podria treure gran profit
especulatiu del coneixement del mecanisme de la VISIÓ dels COLORS, però aquestes anomalies, molt
complexes, no poden proporcionar dades concretes.
Sembla, no obstant això, que en els “PROTANOPES” falta un dels pigments dels CONS; en els
“DEUTERANOPES” es tractaria d’una paràlisi de la parella “ROIG-VERD” de AERING.
(***)
DALTON creia que els seus ulls contenien una substància COLORADA anormal. Però es va demostrar
que l’ANATOMIA de les RETINES “DISCROMÀTIQUES” no difereixen de la normal.
(***) textual en català de la mateixa Enc. “LA VIDA” – notícia històrica al marge i complementària-
De l’ENCICLOPÈDIA SALVAT “LA VIDA” T. 5è
“LA VISIÓN DE LOS COLORES” per IVES LE GRAND
EL BUHO” - MUSSOL
De la Revista “ALGO” núm. 129 – pàg. 298
En la seva RETINA no posseeix més que BASTONETS, però la proporció d’aquests és, per m/m2, d’uns
50.000.
L’organització d’aquests és a base d’agrupaments i són per mitjà d’aquests grups que envien al CORTEX CEREBRAL a través del NERVI ÒPTIC les impressions lluminoses acromàtiques.
La impressió lluminosa sembla, doncs, que fins i tot durant el dia és superior a la de l’home. Durant el dia obre poquíssim els ULLS. (Curiosa constatació: EL PLUMATGE, EN GENERAL, ÉS DE COLOR MARRÓ).
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
247
C O L O R S T E M P S l a t è n c i a
_______
B L A N C
_____
R O I G
T A R O N J A
G R O C
G R O C V.
_____
V E R D
V E R D E
B L A U T
B L A U C
_____
B L A U
V I O L A
C A R M E S Í 21’6
P Ú R P U R A + 15’6
______
37’2
____
27’7
___
31’2
31’7 - 31’5
32’8 - 32
34’5 - 33
___
34’6
36 - 35’3
36’8 - 36’9
43’1 - 39’2
___
43’2
43’2
+ 15’6 (1/2 B)
58’8
31’2 .
+ 21’6 (1/2 B
52,8 .
Joan Maurí i Espadaler
248
RELATIVITAT ESCOTÒPICA – FOTOCÒPICA proporcional de l’ESPECTRE
lluminós
TOTAL FOTÒPICA
(A) ºº GROC NEUTRE
º
MÀX. VISIBLE 770 m/m
CENTRE º 577,5 m/m
ºº
EXTREM INF. 385 m/m
RELATIVAMENT FOTÒPIC
(B) ºº VERD GROGUENC
º
MÀX. VISIBLE 725 m/m
CENTRE º 555 m/m
ºº
EXTREM INF. 385 m/m
TOTAL ESCOTÒPICA
(C) ºº VERD BLAVÓS
º
MÀX. VISIBLE 625 m/m
CENTRE º 505 m/m
ºº
EXTREM INF. 385 m/m
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
249
De LA FOTOGRAFIA EN COLORES – Edit. OMEGA – 1952 – pàg. 87
De “...CÍRCULO de OSWALD”
“EL CERCLE d’OSWALD” pateix de certs defectes semblants als de CHEVREUL, o bé pot
indicar el COLOR complementari sense poder obtenir el BLANC amb la mixtió dels dos, o bé indicar un COLOR NO complementari que és capaç de formar el BLANC amb el COLOR que s’examina. No obstant això, el cercle d’OSWALD presenta l’avantatge que el seu centre representa el BLANC obtingut per la barreja de tots els COLORS complementaris, diametralment oposats i la superfície del cercle comprèn tota la gamma de COLORS amb major o menor quantitat de BLANC segons la distància del centre.
Herman GRASSMANN matemàtic alemany, n. I m. a STETTIN (1809 – 1877)
L’any 1853 publicà en els ANNALS POGGENDORF, la seva “TEORIA de les MIXTIONS del COLOR”.
ENCICLOPEDIA ESPASA – T. 261 – pàg. 1.120
Joan Maurí i Espadaler
250
MESURES DE COLOR per WRIGHT i GOILD TAULA COMPLETA
m/m
400
420
440
460
480
500
520
540
560
580
600
620
640
660
680
700
X
R O I G
14,3
134,4
348,3
290,8
95,6
4,9
63,3
290,4
594,5
916,3
1.062,2
854,4
447,9
164,0
46,8
11,4
Y
V E R D
0,4
4,0
23,4
60,0
139,0
323,0
710,0
954,0
995,0
870,0
631,0
381,0
175,0
61,0
17,0
4,1
Z
B L A U
67,0
645,6
1.747,1
1.669,2
813,0
272,0
78,2
20,3
3,9
1,7
0,8
0,2
--
--
--
--
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
251
FISIOLOGIA DE LA VISIÓ - INFORMACIÓ GRÀFICA
Joan Maurí i Espadaler
252
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
253
Joan Maurí i Espadaler
254
EL CERVELL HUMÀ dedica més de la meitat de la seva activitat al procés de VEURE-HI i interpretar allò que VEU. Com ha assenyalat WIENER, el complex ULL/CERVELL és un circuït nerviós extraordinàriament compacte i eficient per reconèixer, analitzar i seguir les imatges. El fet de fer visible un fenomen equival a augmentar immensament la nostra possibilitat de comprendre !
De HISTORIA SOCIAL DE LA CIENCIA -1964 – per JOHN D. BERNAL
ELS PIGMENTS VISUALS (1)
WALD és l’autor que millor ha estudiat sobre els “PIGMENTS” VISUALS. A l’any 1930 va trobar que la RODOPSINA, el PIGMENT ROSA que contenen els BASTONETS, està constituït per una PROTEÏNA-OPSINA i un CAROTENOIDE que anomenà RETINENO, íntimanent relacionat amb la VITAMINA A. Més tard, va comprovar que el RETINENO era un ALDEHID de la VITAMINA A. Essent la VITAMINA A molt important per a la seva síntesi, d’ací es dedueix la necessitat de dita VITAMINA, continguda en la mantega, pastanagues, verdures, tomàquet, fetge, etc., per a una bona VISIÓ.
El RETINENO es presenta en dues formes ESTEREOISOMERIA, la LLUM TRANSFORMA una forma de RETINENO en l’altra; transforma la cadena 11-/CIS en una cadena TRANS, cosa que desencadena una sèrie de reaccions que condueixen a l’excitació nerviosa i al DESCOLORIMENT parcial o total del PIGMENT. Sembla que la unió de l’OPSINA amb el RETINENO es destrueix o es modifica per l’absorció de la LLUM, perdent el seu COLOR i canviant el seu pH. En l’obscuritat passa tot el contrari: Es regenera la RODOPSINA però, sols a partir del CIS/RETINENO, per la qual cosa és necessari un mecanisme previ de transformació de TRANS en CIS/RETINENO.
Hom creu que el GRUP SH- juga un paper important en la unió del RETINENO i l’OPSINA.
WALD ha demostrat que els canvis de pH de la RODOPSINA en el moment que es DESCOLOREIXEN, estaven lligats a l’alliberació de IONS SULFHÍDRICS SH
-.
Segons del RIO, és possible que l’influx nerviós es produeixi d’aquesta manera: Quan la RODOPSINA és exposada a la LLUM, es produiria l’alliberació dels IONS SULFHÍDRICS i aquests asseguren la unió entre la PROTEÏNA i el RETINENO i el desequilibri elèctric que en resultaria originaria el corrent nerviós.
La BIOQUÍMICA de la VISIÓ diürna ha estat menys estudiada.
ELS PIGMENTS VISUALS (2)
WALD va demostrar, entre d’altres, que l’AVITAMINOSI A també afecta la VISIÓ diürna.
WALD va investigar també els pigments dels CONS i ha reconegut que són diversos i molt semblants a la RODOPSINA, estan constituïts per una OPSINA i un ISOMER específic de la VITAMINA A1 o A2 .
El treball de WALD més important sobre l’estructura MOLECULAR de les substàncies més sensibles a la LLUM en les cèl·lules de la VISIÓ, el va realitzar en els anys 1950, essent un dels seus principals col·laboradors RUTH HUBBARD, que a l’any 1958 passava a ser Sra. De WALD.
“LA CEGUETAT dels COLORS és una conseqüència de la manca de VISIÓ pels mateixos.
Aquest sembla l’estat normal d’aquells animals que desenvolupen de nit la seva activitat.
És també una característica de la visió humana quan el nivell d’il·luminació és suficientment baix o quan els objectes són vistos des de la perifèria de la retina.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
255
ENCICLOPEDIA SALVAT – Cyª Tª 14V pàg. 563
De la CEGUETAT dels COLORS
Del professor J. CASANOVAS – OFTALMOLOGIA – EDIC. 1961 – PÀG. 58/59
VON STUDNIS va descobrir en les ESFÈRULES olioses dels articles externs dels CONS, tres CAROTENOIDES predecessors de les substàncies fonamentals per a la VISIÓ CROMÀTICA, semblants a les que s’admeten en la teoria de HELMHOLTZ.
Aquests CAROTENOIDES serien:
L’ASTAXANTINA pel R O I G
La LACERTOFULVINA pel B L A U
I la XANTOFIL·LA una LUTEÏNA pel G R O C
Joan Maurí i Espadaler
256
BIOFÍSICA – ELS PIGMENTS CLOROFÍL·LICS SEMI/CONDUCTORS
Segons el professor TI-TIEN de la UNIVERSITAT DE MICHIGAN, el mecanisme de la FOTOSÍNTESI podria explicar-se com un simple efecte FOTOELÈCTRIC. L’efecte F/E, hom sap que és el pas d’un corrent quan la LLUM incideix sobre un SEMI/CONDUCTOR (el qual es compon de DOS MATERIALS de propietats ELECTRÒNIQUES apropiades).
LA FOTOSÍNTESI en la qual intervenen els PIGMENTS CLOROFÍL·LICS posaria en joc, diu, l’estructura mateixa de la CÈL·LULA DELS CLOROPLAST, una doble MEMBRANA B. L. M. que jugaria el paper essencial dels DOS MATERIALS adequats de la CÈL·LULA FOTOELÈCTRICA.
En la solució ALCALINA, la MEMBRANA B. L. M. obtinguda a partir dels ESPINACS frescos, permet comprovar dos efectes fonamentals.
L’efecte FOTOVOLTAIC i l’efecte FOTOCONDUCTOR.- L’efecte FOTOVOLTAIC és la producció d’una D. De P/E en la superfície de separació de les dues MEMBRANES, així que se les il·lumina amb una làmpada de 500 W . La FOTOCONDUCCIÓ és l’augment de la CONDUCTIVITAT d’un material quan aquest és il·luminat. En efecte, tan bon punt es connecta la làmpada, s’observa UN CORRENT que creix durant un interval curt de temps i després decau tot seguit.
Aquest DECREIXEMENT és alhora seguit per un nou AUGMEWNT del CORRENT, però aquest ateny un valor inferior al precedent. Això està en funció linear del temps.
Quan hom il·lumina la solució durant 10 segons i se la deixa en l’obscuritat durant 20 segons, alternativament, s’obté d’un CORRENT que després d’haver assolit un valor màxim, decreix fins a un límit de saturació.
El professor TI-TIEN arriba a la conclusió que els canvis IRREVERSIBLES produïts dins l’estructura de la MEMBRANA, són efecte de l’ABSORCIÓ de la LLUM pels PIGMENTS CLOROFÍL·LICS.
Químicament aquest fenomen s’explicaria de la manera següent:
En la superfície de separació de la doble MEMBRANA, una CARA l’oxidaria, mentre que l’altra experimentaria una REDUCCIÓ. D’aquesta OXIDO reducció brollaria el pas d’un CORRENT, per la formació de portadors de “CÀRREGUES” com succeeix en ELECTRÒNICA; en un sentit una conducció per ELECTRONS; en l’altre, una conducció per “TROUS” (feixos).
A aquest fenomen se li juxtaposa el de la formació de IONS H + i OH- dins la solució aquosa a nivell de l’INTERFASE de la doble MEMBRANA.
Aquests IONS serien els portadors de CÀRREGUES responsables del CORRENT obtingut dins la fase on la solució no ha estat encara posada en clar.
Resta, mentrestant, de confirmar-se aquesta hipòtesi, estudiant precisament la COMPOSICIÓ, l’ESPESSOR, la PERMEABILITAT, les ENERGIES d’ACTIVACIÓ i les respostes ESPECTRALS de la MEMBRANA B. L. M.
És un nou pas, que l’home planteja, per tal d’explicar-se la complexitat del món vivent a partir de les TEORIES elaborades sobre la matèria inerta.
De Sciènce et VIE – nº 616 – pàg. 103 ...I. 1969
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
257
De la REVISTA IBÉRICA – Nº 82 - ABRIL 1969 – PÀG. 145
Article d’ÀNGEL SANTOS RUIZ – ACADÈMIC de NOMBRE de la REIAL ACADÈMIA de FARMÀCIA
Informant sobre: “la fabricació de D.N.A. biològicament actiu gràcies a un medi compost d’extractes cel·lulars –amb totes les possibilitats d’intervenció que això suposa- ofereix a la BIOLOGIA MOLECULAR un camp d’experimentació d’interès extraordinari”.
Hom pot considerar entre les conseqüències més destacades d’aquests treballs, les següents:
(A) – Alterar el MATERIAL GENÈTIC NOCIU DELS VIRUS, evitant així que desenvolupin la seva acció nociva.
(B) – VARIAR IGUALMENT, a voluntat, l’ESTRUCTURA QUÍMICA DELS GENS en l’home, determinant d’aquesta manera modificacions permanents en ell.
(C) – APRENDRE A CREAR GENS artificials per tal de combatre les afeccions denominades PROTEINO/PATIA en general i ENZIMOPATIA en particular.
PREMI NOBEL el 1959, junt al professor SEVERO OCHOA TREBALLS REALITZATS per ARTHUR RORNBERG professor
CAP del DPT. De BIOQUÍMICA de la STANFORD UNIVERSITY de CALIFORNIA
Joan Maurí i Espadaler
258
“VISIÓN” – ENCICLOPEDIA ESPASA – pàg. 427
“Les teories MODERNES d’ANGELUCCI i de GENDFREN STORT, assignen un paper important a la
contracció dels CONS”.
Aquesta es realitza sota la influència de la LLUM, presentant un màxim amb el VIOLA, d’aquí ve que aquests moviments de contracció siguin inversament proporcionals a les LONGITUDS D’ONA.
CHARPENTIER admet dues menes d’ONES NERVIOSES de TRANSMISSIÓ; unes de simples i unes altres de compostes.
Les primeres corresponen al simple fenomen VISUAL i les segones a les DIVERSES TONALITATS CROMÀTIQUES.
De la TÈCNICA FOTOGRÀFICA - T. I. - G. G. 1954
L’ULL no diferencia els VIOLATS de la LONGITUD d’ONA INFERIOR a 430 m/m. ni els ROJOS superiors a 630 m/m.
Les radiacions entre el 500 m/m (BLAU-VERD) I
575 m/m G R O C
són particularment ràpides.
El 95% de l’activitat VISUAL està compresa entre els
475 m/m. i els 655 m/m.
De l’ENCICLOPEDIA LABOR III
“L’EXCITACIÓ NERVIOSA es transmet el l’ORGANISME HUMÀ a la velocitat de 70 a 120 mts./S. A temperatura normal.”
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
259
ESTUDI de LATÈNCIA segons CHARPENTIER
C O L O R S T E M P S d e L A T È N C I A
B L A N C ...............................................................27,7 mil·lèsimes de segon
R O I G ...............................................................31,2 mil·lèsimes de segon
V E R D ...............................................................34,6 mil·lèsimes de segon
B L A U ................................................................43,2 mil·lèsimes de segon
SEGONS CHARPENTIER, la visibilitat dels COLORS és diferent per cadascun d’ells, la qual deu la seva diferència en intensitat LLUMINOSA. També varia el TEMPS de LATÈNCIA, el qual augmenta amb la “REFRANGIBILITAT de les TONALITATS ESPECTRALS”.
Joan Maurí i Espadaler
260
M. DE FISIOLOGIA MÈDICA – W.F. CANONG – 1966 – pàg. 99
COLORS DES DEL BLANC AL NEGRE inclòs el PÚRPURA, que poden ésser obtinguts amb les següents longituds d’ona i amb les degudes proporcions:
R O I G ....................... de 723 - 647 V E R D ........................ de 575 - 492 B L A U ........................de 492 - 450
Els ULLS converteixen l’ENERGIA de l’ESPECTRE visible en potencials d’acció en el NERVI ÒPTIC (longitud d’ona de 723-397).
(de pàg. 88)
DE PÀG. 95 - Per al bon funcionament dels mecanismes BIOQUÍMICS de la VISIÓ, juga un paper importantíssim la NICOTINAMIDA. Aquesta substància forma part de la molècula del DIFOSFOPIRIDINA NUCLEÒTID (D.P.N.) i aquesta COENZIM juga un paper destacat en la interconversió del RETINENO i de la VITAMINA A en el cicle de la RODOPSINA.
Del COLOR en las A. H. Per M. DERIBÉRÉ
“COM POT ésser comprovat, en la zona INFRAROJA, en què l’energia de l’ESPECTRE, encara no visible, és nul·la (850 m/m) no hi ha FOTOSÍNTESI. En els 680 m/m. hi ha el màxim d’absorció i de FOTOSÍNTESI.
Després aquesta va DECREIXENT PARAL·LELAMENT amb la debilitació de l’energia de les radiacions. Assaigs complementaris han demostrat que l’ENERGIA LLUMINOSA absorbida en el BLAU i el VIOLA s’utilitza en PRODUIR MOVIMENT (EFECTES CATABÒLICS) que poden oposar-se als EFECTES ANABÒLICS de les radiacions de gran longitud d’ONA.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
261
Les antocianidines es divideixen en TRES GRUPS FONAMENTALS segons el nombre de grups – OH existents en la seva molècula PELARGONIDINA, CIANIDINA i DELFINIDINA.
Presenten una important propietat i es canvien de COLOR segons l’ACIDESA DEL MEDI en el qual es troben.
Així: la CIANIDINA del blauet és R O J A en MEDI ÀCID,
V I O L E T A en MEDI NEUTRE i
B L A V A en MEDI ALCALÍ
Resulta clar que, d’aquesta propietat en canviar la reacció del SUC cel·lular es fa possible una enorme GAMMA DE MATISOS en el COLOR de les FLORS.
Entre els factors externs que determinen la COLORACIÓ dels PÈTALS tenim la reacció del medi. Molts AGRICULTORS coneixen aquesta propietat i canvien l’ACIDESA del sòl per obtenir varietat d’hortènsies. També influeixen les deficiències de certs elements de NITROGEN entre ells. La seva falta augmenta la COLORACIÓ ROSA en certes ANTOCIANINES.
La temperatura també influeix en la producció d’aquells. De la mateixa manera, la intensitat i duració de la LLUMINOSITAT influeixen en la producció d’ANTOCIANINA en presseguers i pomers.
Però tenen gran importància els factors interns causants de la diversa coloració. Els fonamentals són els genètics.
Existeixen gens que determinen la substitució de la PELARGONIDINA per la cianidina. Altres GENS controlen la METILACIÓ de GRUPS – OH. Altres condicionen el nombre de RADICALS GLUSOLIDS en certs GLUCOSIDS, canviant així l’estructura MOLECULAR dels pigments. Hi ha GENS que canvien l’acidesa (pH) del suc CEL·LULAR, donant lloc a canvis de COLOR del PIGMENT en determinades plantes i fins i tot en determinats llocs de la flor.
Article de FRANCISCO BELLOT RODRÍGUEZ Director del JARDÍ BOTÀNIC
(de la GACETA ILUSTRADA nº 661)
Joan Maurí i Espadaler
262
W. KÜHNE – 1878 – HEILDELBERG (Alemanya)
Publica “LA PÚRPURA VISUAL”, memòria en la qual descriu el seu descobriment d’”UN
PIGMENT DELS BASTONETS de la RETINA” anomenada PÚRPURA VISUAL.
1961 - Les tècniques HISTOQUÍMIQUES més recents han permès de comprovar en el PÀNCREES endocrí, ONZE funcions fermentatives DIFERENTS. Mercès a la troballa d’algunes tècniques HISTOQUÍMIQUES, serà possible ben aviat d’interpretar NOMBROSOS fenòmens patològics.
De “FACTA” T. 2 - edit. RIALP, S.A. - MADRID 1963
Segons aquesta ENCICLOPÈDIA, en l’ULL HUMÀ hi ha 7 i 150 milions de CONS I BASTONETS, respectivament, que tapissen la RETINA.
Pel que fa a la percepció CROMÀTICA, assegura que el nombre possible de COLORS que poden captar-se és de 130 matisos.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
263
CIANINA (del grec “KIANOS” - BLAU)
“ – S’anomenen també CIANINES, ANTOCIANINA o BLAU de les FLORS a una matèria colorant BLAVA que es troba en les COROL·LES de les FLORS de les GENCIANÀCIES, de les VIOLETES, etc. I que tal vegada és idèntica a la matèria colorant BLAVA d’alguns FRUITS. Aquesta matèria COLORANT pren el COLOR ROIG amb els àcids, i VERD amb les BASES.”
De ENCICLOPÈDIA ESPASA - T XIII - pàg. 13
De BIOLOGIA pàg. 280
Algunes ANTOCIANINES són R O G E S en un MEDI ÀCID i
B L A V E S en un MEDI ALCALÍ.
El suc de les MORES, R O I G, es torna B L A U, quan se’l barreja amb aigua corrent ALCALINA.
ENCICLOPÈDIA ESPASA - T. - Setembre 1935
CAROTENOS = KUHN i LEDERER.
... estudiaren moltes fulles de TARDOR, les seves COLORACIONS -G R O G U E S - (CAROTINES) per la DESAPARICIÓ de la CLOROFIL·LA. També en el lloc de la seva COLORACIÓ NATURAL apareixen els COLORS ROGENCS (ANTOCIANOS).
Joan Maurí i Espadaler
264
OPARINE - biòleg RUS, autor del “ORIGEN DE LA VIDA”
SOSTÉ que TOTES LES REACCIONS DE LA MATÈRIA VIVA, estan subjectes al procés d’OXIDACIÓ ,
POLIMERITZACIÓ –
CONDENSACIÓ .
De SELEMUNDO – 1967
ESPASA - COLOR - pàg. 345
TRITANOPSIA - amb la ingestió de la quantitat de 0,6 grams de SANTONINA pot provocar-se la CEGUESA transitòria AL B L A U.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
265
LOS SECRETOS DE LOS VIRUS Y LA NATURALEZA DE LA VIDA. D’ELEMENTS QUÍMICS DE LA VIDA - pàg. 157 - 1965
“EL NITROGEN posseeix generalment TRES CADENES disponibles per les COMBINACIONS QUÍMIQUES.
L’OXIGEN en té D U E S
L’HIDROGEN en té U N A
LOS SECRETOS DE LOS VIRUS Y LA NATURALEZA DE LA VIDA. D’ELEMENTS QUÍMICS DE LA VIDA - pàg. 171
LES BASES DE NUCLEOTIDS A D N es classifiquen en DOS GRUPS:
LES PIRIMIDINES )
)CITOSINA
)TIMINA
I LES PURINES)
)ADENINA
)GUANINA
Joan Maurí i Espadaler
266
FRITE LIPMANN - n. KÖNISBERG (A) l’any 1899 - CATEDRÀTIC de BIOQUÍMICA en la FACULTAT d’HARVARD (E.U.A.), des de l’any 1939 (FACULTAT DE MEDICINA).
És descobridor del CO/ENZIM A, substància que intervé en la quasi totalitat dels processos BIOLÒGICS (1945)
“D’acord amb les explicacions donades per ell, EL CO/ENZIM està compost per una VITAMINA D i d’una SUBSTÀNCIA molt rica en ÀCID FOSFÒRIC, en una cadena que conté especialment SOFRE. Se’l considera com l’aliment clau per a la TRANSFORMACIÓ dels productes químics en ALIMENTS per l’ORGANISME”.
LA VIDA - de l’ENCICLOPÈDIA SALVAT, S.A. - T. VI
Seria un error considerar que els estudis sobre GENÈTICA solament poden tenir un interès TEÒRIC i no conduir a cap fi pràctic. El fet que una malaltia HEREDITÀRIA per exemple:
La DIABETIS que, si bé per ara no pot curar-se, sí que pot ATENUAR-SE per mitjà de la INSULINA;
Altra malaltia “H”
La HEMOFÍLIA, que es combat per mitjà de TRANSFUSIONS, els accidents d’ICTERÍCIA HEMOFÍLICA per l’ablació de la MELSA, etc.
Els tres “PROCESSOS” electró/RETINAL de RAGNAR GRANIT; un cop
estimulada la RETINA d’experimentació.
A) PROCÉS I és un component + (positiu) lent, el primer en desaparèixer sota l’acció de l’ÉTER després d’una breu excitació. Necessita, per actuar, d’un estímul fort i origina el POTENCIAL “c” en el (E.R.G.), sorgeix directament de la descomposició de la PÚRPURA RETINAL.
B) PROCÉS II origina el POTENCIAL “b” en el (E.R.G.) i presenta característiques INCONSTANTS. La intensitat l’ALCOHOL i l’inhibeixen els IONS de POTASI (-) i la manca d’OXIGEN (+).
C) PROCÉS III és un procés negatiu (-) la màxima intensitat correspon als estats d’adaptació a la LLUM. Origina el POTENCIAL “A” en el (E.R.G.) i és fàcilment abolit per l’ALCOHOL.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
267
CICLE DE LA VIDA segons ARISTÒTIL GENERACIÓ - CORRUPCIÓ
En la seqüència i COORDINACIÓ continuada dels PROCESSOS que regeixen la VIDA, els sistemes ENZIMS – CO/ENZIMS assumeixen el paper “PROVOCADOR i DINÀMIC”.
De fet, sembla que la majoria de les MOLÈCULES PROTEÍNIQUES, lliures de les CÈL·LULES, funcionen com a ENZIMS. El paper dels CO/ENZIMS i particularment dels NUCLEÒTIDS que contenen FÒSFOR. – Els components de l’ÀCID NUCLEIC- sembla d’una importància cabdal. SEMBLEN CONSTITUIR EL LLIGAM ENTRE els PROCESSOS ANABÒLICSA absorbidors d’energia i CONSTRUCTORS d’ESTRUCTURES.
ASPECTOS DINÁMICOS DE LA BIOQUÍMICA - ERNEST BALWIN - 1951 - CLASSIFICACIÓ
DELS ENZIMS segons ERNEST BALWIN
1 - ENZIMS DESINTEGRADORS (HIDROLASES)
2 - ENZIMS OXIDANTS – REDUCTORS (DESHIDROGENASES)
3 - ENZIMS D’ADDICIÓ ( -----------)
4 - ENZIMS de TRANSFERÈNCIA ( ---------)
5 - ENZIMS que DETERMINEN CANVIS |
ISOMÈRICS (ISO/MERASES) -------|---
----|-----
|
Joan Maurí i Espadaler
268
De “QUÈ ÉS LA CIÈNCIA” - JAMES R. NEWMAN - edit. AGUILAR – MAFDRID - 1962
PROTEÏNES
|
V
HIDRATS DE CARBONI ------ PIRUVAT ------------- AMINOÀCIDS
------- | |
V V
GRASSES ------------------- ACETIL - COENZIM (A)
-------------------- |
V
ANHIDRID CARBÒNIC
RESUM D’ALGUNES DE LES PRINCIPALS VIES DEL METABOLISME
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
269
De HISTÒRIA SOCIAL DE LA CULTURA - 1954 - 1964
MOLÈCULES BÀSIQUES DE LA BIOQUÍMICA i llur composició. 1er. AMINOÀCIDS (20 aproximadament) – componen les PROTEÏNES.
2on. (UNES QUANTES MOLÈCULES CÍCLIQUES NITROGENADES amb doble enllaç).
-LES PURINES i les PIRIMIDINES dels àcids NUCLEICS-
ELS PIRROLES i LA PORFIRINA dels pigments cel·lulars i molts ALCALOIDES FISIOLÒGICAMENT ACTIUS.
3er. Els ÀCIDS VEGETALS i els HIDRATS DE CARBONI, (la majoria sucres i llurs derivats).
4rt. LES GRASES i els ESTEROLS que s’hi relacionen.
SISTEMA “ ENLLAÇ IÒNIC” Aquest tipus de força cohesiva es presenta en els ÀTOMS de la manera següent.
A) Perdent ELECTRONS per formar IONS (MÉS) (+) positivament carregats, anomenats CATIONS.
B) Guanyant ELECTRONS per formar IONS (menys) (-) negativament carregats o ANIONS.
Es diu que l’ÀTOM (A) és ELECTROPOSITIU o Bàsic, i que té una ELECTROVALÈNCIA igual a la càrrega de l’IÓ.
Un ÀTOM (B) és ELECTRONEGATIU i té una ELECTROVALÈNCIA, anàloga a l’anterior.
De QUÍMICA INORGÀNICA - 1965 Edic. URMO - BILBAO
Joan Maurí i Espadaler
270
Del MECANISME de les REACCIONS bioquímiques
(pàg. 63) “Un compost que perdi àtoms de H. També perd Es i es considera que s’OXIDA, mentre que un
compost que es COMBINA amb els àtoms de H. Guanya Es i, per tant, es redueix”.
(pàg. 64) La funció PRINCIPAL dels ENZIMS d’OXIDOREDUCCIÓ és la catàlisi dels processos “REDOX” a temperatures FISIOLÒGIQUES (baixes). La forma OXIDADA de l’ENZIM es combina amb els E
s (àtoms
de H) i la forma reduïda actua com a donador d’Es / . (H).
De INTRODUCCIÓN A LA BIOQUÍMICA Edit. OMEGA – 1950
ÀCID – (QUÍMICA FÍSICA) S’anomenen correntment ÀCIDS, els compostos químics que contenen un o més ÀTOMS d’HIDROGEN substituïbles per metalls i que es dissocien donant origen a HIDROGENIONS. Una teoria més moderna defineix com A, la substància amb capacitat de cedir un PROTÓ.
BASE - Es defineix com a base aquells compostos químics que contenen un o més OXHIDRILS, i
que dissociant-se donen, per tant, IONS OH.- Una teoria més moderna defineix les (B) com a substàncies tendents a prendre un “PROTÓ”.
ELS ALCOHOLS s’OXIDEN amb facilitat i produeixen els ÀCIDS corresponents; el METANOL
produeix l’ÀCID FÒRMIC, l’ALCOHOL ETÍLIC produeix l’ÀCID ACÈTIC, etc.
SALS Són els productes que s’obtenen per l’acció recíproca dels ÀCIDS i les BASES amb eliminació
de l’AIGUA. Poden formar-se també després d’altres TIPUS de reaccions. Es divideixen en S. NEUTRES en les quals NO queden NI ÀTOMS d’HIDROGEN NI OXHIDRICS lliures, S. ÀCIDES en les quals queden ÀTOMS d’HIDROGEN encara substituïbles i S. BÀSIQUES en les quals queden grups OXHIDRÍLICS.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
271
Joan Maurí i Espadaler
272
JOAN ORÓ - n. 1922 a LLEIDA. PROFESSOR DE BIOQUÍMICA. DEPARTAMENT DE GEOFÍSICA DE LA UNIVERSITAT DE HOUSTON – TEXAS EE.UU.
Segons ell, hi ha 6 PARÀMETRES sense els quals no pot “FUNCIONAR la VIDA”.
Són: AIGUA, temperatura que ha d’ésser baixa, el medi reductor NO OXIDANT, ha d’estar present l’amoníac o que el pH sigui bàsic.
Hi haurà d’haver quantitats adequades de:
CARBONI NITROGEN
OXIGEN HIDROGEN SOBRE i FÒSFOR
VITILICO – VITILIGEN. MALALTIA DERFMATOLÒGICA, caracteritzada per l’aparició de taques
(blanques) en la pell.
DR. ROBERT STOLAR (a l’ASSOCIACIÓ MÈDICA AMERICANA).
DESPIGMENTACIÓ de la pell negra a conseqüència de la idea suggerida al Dr. STOLAR a causa dels símptomes del VITILIGEN.
EL TRACTAMENT “es basa” en una observació mèdica durant la guerra (1939-1945) feta sobre uns treballadors negres que es DESCOLORIEN progressivament els braços a conseqüència de determinades SUBSTÀNCIES que havien de MANIPULAR.
La CURA de “BLANQUEJAMENT” del Dr. STOLAR és a base d’aplicacions continuades i sostingudes al llarg de DOS ANYS (en el cas PRIMER a la SRA. DINA ROMAN) d’una pomada composta d’ETER DE MONOBENZYL i HIDROQUINONA.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
273
El 29 de setembre vàrem tenir l’evidència de la primera forma de BIOQUÍMICA sobre la terra de la qual es té notícia fins ara (3
9 d’anys).
(Dr. JOAN ORÓ, professor de QUÍMICA de la UNIVERSITAT de HOSTON (EE.UU) i BIOQUÍMIC, doctorat precisament en B. Q.) (Va néixer a LLEIDA).
JOAN ORÓ FLORENSA – catedràtic de BIOQUÍMICA de la UNIVERSITAT DE HOUSTON, U.S.A.
Del LLIBRE “VIAJE AL AÑO 2000” per M. CALVO HERNANDO – 1967
Hom sap de fa temps, que les AUTOOXIDACIONS s’inicien per l’acció de la LLUM o bé per petites
quantitats de gran nombre de CATALITZADORS, especialment els ÒXIDS i SALS CLEOSOLUBLES de
metalls pesats, així com per diversos PERÒXIDS.
Del C. Z. OXIDACIÓN DIRECTA DE ENLACES C – H.
De MECANISMOS de OXIDACIÓN de COMPUESTOS ORGÁNICOS Per M. A. WATERS – edic. 1967
Joan Maurí i Espadaler
274
ELS BASTONETS EN LA RETINA CENTRAL MESUREN 2 m Ø i de
4-5 m Ø en la PERIFÈRIA
ELS CONS EN LA REGIÓ FOVEAL
MESUREN de 2 - 3 m Ø i de
5 - 8 m Ø en la PERIFÈRIA.
FISIOLOGÍA MÉDICA GOYTON
PERCENTATGE /%/ VISIÓ, COMPARADA
SISTEMA: CONS / BASTONETS
CONS de 50 a 100 vegades superior
als BASTONETS.
De PRINCIPIOS DE BIOQUÍMICA - 1959
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
275
ALCOHOLS
Es caracteritzen per la presència en els seves fórmules del “RADICAL HIDROXIL” (OH) i per la seva acció sobre els ÀCIDS que produeixen ESTERS - SALS i ESTERS.
En la química orgànica són semblants a allò que són les BASES en la química visual. UN ALCOHOL PRIMARI produeix per DESHIDROGENACIÓ, un ALDEHID i un ALCOHOL SECUNDARI, una CETONA.
Per DESHIDRATACIÓ (eliminació d’AIGUA; DUES MOLÈCULES D’ALCOHOL) s’obtenen ÈTERS, per exemple, l’ÈTER corrent.
De la REVISTA “IBÉRICA” – (VI – 1968)
De l’ARTICLE sobre... CADA NOU CONEIXEMENT SOBRE ELS ORÍGENS DE LA VIDA, ENS ACOSTA MÉS A LA SOLUCIÓ DEL MISTERI DE LA VIDA, pel Dr. HAROLD DIHEL.
,,, Tal vegada faci més clara la dependència entre els VIRUS i el CÀNCER HUMÀ, la recent descoberta de que el VIRUS del XARAMPIÓ pugui determinar la ruptura dels CROMOSOMES CEL·LULARS. L’acció d’aquest VIRUS és SIMILAR a la dels RAIGS X i d’alguns CANCERÍGENS QUÍMICS.
Joan Maurí i Espadaler
276
D’ A B C extraordinari 25.I.1970 - extret de la pàg. 34 - SECCIÓ CIÈNCIA - per CLAUDI EDELMANN
INVESTIGACIONS realitzades pel professor ETIENNE WOLFF, Director del
LABORATORI d’EMBRIOLOGIA del COL·LEGI de FRANÇA ubicat prop de VICENNES.
“Als 15 dies de la concepció”, l’impuls es fa més lent; el nombre de cèl·lules no es duplica més que una sola vegada per setmana i als 21 dies (3 setmanes) aquest brot arriba a fer ½ cm.
Entre la quarta setmana i el tercer mes sobrevé un període decisiu.
Abans “no hi havia gran cosa”. Després ja hi és tot.
Al començament sorgeix una mena de “granota”. Hom diria de bones a primeres, que els seus esbossos de membres són aletes i els seus pulmons larvaris, unes brànquies. El professor WOLFF admet solament que aquest desenvolupament “evoqui” (però no pot pensar-se res més) les fases immemorials de l’evolució.
No obstant això, al final dels tres mesos, l’homenet és allà. Amb els seus dits, els seus ulls sense parpelles i la seva boca que s’empassa el líquid amniòtic.
Orina també en la seva càpsula d’”ASTRONAUTA”. La seva longitud és de 15 centímetres.
Als quatre mesos, el CERVELL del nen adquireix el seu ritme de vigília i de somni; dorm a prop de 18 hores diàries.
Quan està despert, capta ja els ecos del món exterior. Se sent incòmode i dóna potades. Als 4 mesos i mig pot xuclar-se el polze.
La música sorda, líquida, animada d’espetecs regulars, de la vida intrauterina, ha estat registrada per l’equip del professor ANDRÉ THOMAS en la MATERNITAT BAUDELOCQUE a París.
El petit prematur de cinc mesos i mig escolta, tendeix la boca i es tranquil·litza. No amida més que 28 centímetres.
Cap als SIS MESOS i MIG, el fetus obre els ULLS en el SI de la mare, quan aquesta s’exposa a la llum.
No té encara 35 cm/ i comença un període de creixement.
Hom creia fins molt recentment, que en els primers dies del naixement el nen era cec, però hom ha comprovat que distingeix ja tres discs de brillantor desiguals.
Certament aquests dics són esfumats (durant alguns dies), però els separa amb la vista del fons i els segueix amb els ULLS. Prefereix el disc de brillantor intermedi, i el psicòleg nord-americà B.L. WHITE ha pogut comprovar-ho, mesurant l’acceleració del cor, quan el lactant detura la seva atenció sobre un objecte. EN AQUESTA FASE COMENÇA UNA CONSIDERABLE ACTIVITAT DE MEMORITZACIÓ.
Els seus ULLS exploren sense parar el món que l’envolta. La imatge queda captada, codificada i analitzada en el CERVELL; és comparada amb les percepcions anteriors i emmagatzemada convenientment.
Segons experiments del professor GRAY WALTER, del BURDEN INSTITUTE OF NEUROLOGY de BRISTOL, amb 20 repeticions n’hi ha prou per gravar una informació.
Al cap d’un mes del naixement, el nen prefereix el dibuix d’una cara al d’un cercle, i el cercle a totes les altres formes. Si la seva mare es presenta de perfil, no la reconeixerà.
Cap als set mesos, almenys, el lactant després de sobreposar milers de percepcions diferents de la seva mare, pot reconèixer-la com la mateixa persona, ja estigui en la penombra o il·luminada, lluny o a prop, de front o de perfil.
És el moment en què trenca a plorar de valent quan una persona estranya el pren als seus braços.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
277
Al mes d’edat, distingeix un “trapezi” d’un “rectangle inclinat”, encara que tingui la mateixa aparença en la
RETINA. Distingeix els COLORS i li agraden els matisos vibrants. En canvi, acomoda malament la vista i
la imatge solament té nitidesa a 19 cm/ de distància.
Als dos mesos i mig, la seva acomodació ja és d’adult. Explora ràpidament nombrosos punts del seu entorn i conserva en la memòria immediata els objectes uns 25”.
Als dos mesos, recorda una joguina, però no la seva forma i color.
Als tres mesos sí que recordarà la seva forma; sigui cúbica, esferoïdal o triangular.
A les 23 setmanes (3 mesos + 2 setmanes), recordarà també el COLOR.
Segons el professor GREY WALTER, posseïm en el CERVELL, a més a més, d’un aparell discriminador, una màquina totalitzadora que calcula el nombre de repeticions idèntiques. A aquesta s’afegeix un calculador estadístic que permet valorar la probabilitat de que una percepció estigui relacionada amb l’altra; la llet es relaciona amb el plaer; el biberó amb la llet; la mare amb el biberó, la paraula amb la mare, etc. ...
CLAUDI EDELMANN (transcriptor)
Joan Maurí i Espadaler
278
Extret de “L’enfant jusque à trois ans” – 1967
Edició espanyola pel Dr. PIERRE BOUFARD.
Diu, sobre la vista del nou nat:
“En néixer, els ULLS del nen són sense expressió, encara no hi veuen. La seva mirada no és atreta per cap objecte. D’altra banda, el NEN guerxeja perquè no coordina bé el moviment dels seus ULLS.
Aquest guerxejar és, però, passatger. La LLUM viva és perceptible per al nen des dels primers dies, però no és aconsellable de provar-ho; únicament cap a la segona o tercera setmana, atrau realment l’atenció del NEN.
Aproximadament als dos mesos, el NEN és miop, veu els objectes situats a prop d’ell (i, per tant, comença a sentir-se interessat) sense distingir encara els colors.
Cap al tercer o quart mes apareixen les llàgrimes, però encara no signifiquen res, solament, més tard, seran expressió de dolor o de pena”.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
279
CONCENTRACIÓ de IONS HIDROGEN en MOLs per litre.
pH TIPUS DE SOLUCIÓ
1/ ----- o 100 -------------- 0 |
1/10 ---- o 10-1 -------------- 1 |
1/100 ---- o 10-2 -------------- 2 |
1/1000 ---- o 10-3 -------------- 3 àcida
1/10000 ---- o 10-4 -------------- 4 |
1/100000 ---- o 10-5 -------------- 5 |
1/1000000 ---- o 10-6 -------------- 6 |
1/10000000 ---- o 10-7 -------------- 7 neutra
1/100000000 ---- o 10-8 -------------- 8 |
1/1000000000 ---- o 10-9 -------------- 9 |
1/10000000000 ---- o 10-10 ------------ 10 |
1/100000000000 ---- o 10-11 ------------ 11 alcalina
1/1000000000000 ---- o 10-12 ------------ 12 |
1/10000000000000 ---- o 10-13 ------------ 13 |
1/100000000000000 ---- o 10-14 ------------ 14 |
De la REVISTA IBÉRICA – 83 – maig de 1969
Joan Maurí i Espadaler
280
En els treballs realitzats per E. H. LAND per les seves experiències en color; DIAPOSITIVES (-2 diapositives, preses respectivament en ROIG i en VERD-) va usar els filtres WRATTEN KODAK = ROIG nº 24
VERD nº 58
i quan utilitza el SUBSTRACTIU BLAU, el BLAU nº 47 B.
Pel que fa al REVELATGE, sembla que pot ésser com l’usat per dos experimentadors crítics de l’obra de LAND (BÜRCKHARDT-STRUTT).
MATERIAL = PANATÒMIC X KODAK
CRONOLOGIA = pel R O I G - -6’
pel V E R D - 6 + 1/2'
pel B L A U - 8 + 1/2'
amb REVELADORS KODAK D. K./50 a 18º
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
281
SUBSTRAT DE PEL·LÍCULA DE FOTOGRAFIA - COLOR (procediment
SUSTRACTIU)
----------------------------------------
(A) ................................................... FILTRE BLAU _________________________ __________________________ __________________________ FILTRE SUPLEMENTARI GROC __________________________
(B) .................................................... FILTRE VERD __________________________ __________________________
(C) .................................................... FILTRE ROIG (D) __________________________
(A) S’hi forma per “COPULACIÓ EL COLOR GROC (B) “ “ EL COLOR MAGENTA (C) “ “ EL COLOR CIAN
SUBSTRAT de PEL·LÍCULA DE FOTOGRAFIA - INFRAROJA
(procediment SOSTRACTIU)
__________________________ (A) .................................................... CAPA FILTRE INFRAROIG de 700 m/m - 900 m/m
__________________________ __________________________
(B) .................................................... CAPA FILTRE VERD
__________________________
__________________________ (C) .................................................... CAPA FILTRE ROIG
__________________________
(D) S’hi forma per “COPULACIÓ EL COLOR CIAN (E) “ “ EL COLOR MAGENTA
(F) “ “ EL COLOR “VERD” (serà més aviat el “GROC”)
Joan Maurí i Espadaler
282
_________________________
................................................. ---------(G) ------------(1)
_________________________
_________________________
A ---------- “”””””””””””””””””””””””””””””””””
__________________________
__________________________
((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((((
__________________________ ------------(P) ------------(2)
__________________________
)()()()()()()()()()()()()()()()()()()()()( -------------(BT)------------(3)
__________________________
__________________________
B -------- !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
__________________________
A – CAPA INERTA DE COLOR GROC, “descolorable” per complet durant el revelat, la missió del qual és impedir la penetració de les radiacions BLAVES a les dues capes següents del “TRIPACK”.
B – CAPA “antihalo” de COLOR VERD fusible pel que fa al procés de revelat.
Sistema negatiu – positiu
“AGFA” – COLOR - SUBSTRACTIU
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
283
LA FOTOGRAFÍA: sus materiales y sus procedimientos. Edit. OMEGA – 1958
J. CLARK MAXWELL, suggerí la reproducció TRICROMA el 1855 i la va demostrar el 1861.
RULL, Phot. J. (75) 257 (1935) - Síntesi TRICROMA 640 . 532 . 464 mm.
FILTRES fotogràfics
ROIG de 600 a 700 mm.
| ------------------------------------
| ------------- 580 a 600 mm. -------------------(G)
____ ------------------------------------
VERD |
|___ ------------------------------------
| ------------- 500 a 580 mm. ------------------ (V)
| ------------------------------------
BLAU ____
| -----------------------------------
| ------------- 480 a 500 mm. ----------------- (Bv)
| ------------------------------------
|
| ------------------------------------
| -------------------------- 400 a 480 mm.
------------------------------------
Joan Maurí i Espadaler
284
De A. F. Nº 185 – pàg. 567
REVELAT MONOCROM BANY CONSTITUTIU
METOL 0,5 grams
SULFIT SÒDIC ANHIDRO 23, “
HIDROQUINONA 1,5 “
CARBONAT SÒDIC ANHIDRO 12,5 “
ÀCID PIROGÀL·LIC 1,5 “
BROMUR POTÀSSIC 0,3 “
AIGUA DESTIL·LADA 1,000 c.c.
TEMPERATURA DEL BANY 20º c.
EN UTILITZAR EL REVELADOR CAL DISSOLDRE’L AMB UNA MEITAT D’AIGUA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
285
DE LA FOTOGRAFÍA SUS MATERIALES Y PROCEDIMIENTOS – 1958
EDIT. OMEGA – pàg. 429
SÍNTESI de la composició física de les plaques fotogràfiques
AUTOCHROMES LUMIERE.
Any de llançament 1907.
Superfície TRICROMA obtinguda per una AMALGAMA de GRANS DE FÈCULA de PATATA d’uns
15/1.000 de Ø.
Aquests GRANS BARREJATS CONVENIENTMENT ho eren en la proporció:
(2) pel B L A U
(4) pel V E R D i
(3) pel R O I G
De A. F. ARTE FOTOGRÁFICO - Nº 183
De FOTOGRAFÍA EN COLOR pàg. 255
FILTRES:
R O I G 610 - 628
V E R D 546 - 535
B L A U 469 - 565
COMITÈ INTERNACIONAL
R O I G 650
V E R D 545
B L A U 435
Joan Maurí i Espadaler
286
F. B L A U_________ _______________________________
================================== -----C. G R O C
F. V E R D__________ __________________________________
___________________________________
/\/ \/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\/\ ---C. MAGENTA
F. R O I G__________ ___________________________________
--------------------------------------------------------
‘’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’’ ----C. BLAU CIAN
F. = FILTRE incorporat en el procés químic = NEGATIU - POSITIU DINTRE LES CAPES
CROMOGÈNIQUES.
C = CAPA “CROMOGÈNICA”.
Matèries components dels grànuls de COLORS usats en “fotografia” pels germans LUMIÈRE
Per al R O I G - R O I G de quinolina
Per al B L A U - B L A U de “
Per al G R O C - G R O C de cúrcuma (safrà)
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
287
INTERVAL DE TRANSMISSIÓ en m/m T. MÀXIMA en m/m
ELEMENT R O I G 570 - 690 .............. 615
ELEMENT V E R D 480 - 620 .............. 535
ELEMENT B L A U 400 - 530 .............. 470
PROPORCIÓ GRÀNULS COLOR (pag. 429) de les PLAQUES AUTOCROM
V. 4
R. 3
B. 2
De la FOTOGRAFÍA “SUS MATERIALES Y PROCEDIMIENTOS”
EDIT. OMEGA - 1958
DE LECCIONES DE FOTOGRAFIA EN COLOR DE A. F. Nº 208 - abril 1969 (pàg. 427)
TEMPS D’EXPOSICIÓ FILTRES COLOR AMB LLUM ARTIFICIAL INTENSA
I - R O I G - la MEITAT DEL V E R D
II - V E R D - PATRÓ UNITAT
De IV a VI B L A U - de DUES a TRES VEGADES MAJOR QUE EL V E R D
CAL UTILITZAR : MATERIAL PANCROMÀTIC però de poc CONTRAST.
FILTRES: seran, amb preferència, de VIDRE.
Joan Maurí i Espadaler
288
De A. F. Nº 185 pàg. 567
COEFICIENTS D’EXPOSICIÓ TRICOLOR
NEG. FILTRES INDEX TEMPS
CV R O I G 1 2 1/2”
Pm V E R D 2 5”
G B L A U 4 10”
IL·LUMINACIÓ ESTUDI - 500 W.
EN REVELAR EL B L A U CAL PERLLONGAR UN 30% PER TAL D’EVITAR QUE AQUEST
NEGATIU QUEDI BAIX DE CONTRAST.
PODER de resolució dels filtres en mM
B L A U 400 - 500 m/M.
V E R D 500 - 600 m/M.
R O I G 600 - 700 m/M.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
289
ESTUDI DE LES PROPORCIONS QUANTITATIVES (DELS CONS) que
poden determinar la FOTO PERCEPCIÓ (ESQUEMES)
= % CÒMPUT DE CROMATICITAT
Joan Maurí i Espadaler
290
PARELLES COMPLEMENTÀRIES COMPONENTS reconstitució
_______________________ ___________ LLUM BLANCA
_________ T A R O N J A______________R + R + V___)
) : RR + V + V + BB
__________B L A U C._______________B + B + V__ _)
. . .
_.________R O I G__________________R + R______)
) : RR + VV + BB
_________B L A U T._______________VV + BB___)
(º)
_________ C A R M E S Í______________ RR + B___)
) : RR + B + B + VV
_________M A R A G D A___ ____ _____VV + B_ __)
_(º)_____ P Ú R P U R A____________RR + BB____)
) : RR + BB + VV
_ ._______ V E R D V._____________VV ___)
. . .
_________ V I O L A _____________R + BB__ _)
) : BB + R + R + VV
_________G R O C V. ___ ________VV + R _ __)
. . .
_._______B L A U V.________________ BB ______)
) : BB + VV + RR
________ G R O C______________ _VV + RR___)
(º)
Esquema sinapsi cinètica de les parelles complementàries.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
291
P R O T O T I P PROPORCIÓ FOTO PERCEPTORS
T A R O N J A RR + V 5.000 + 3.500
B L A U C BB + V 1.000 + 3.500 13.000
R O I G RR 5.000 ----
B L A U T. VV + BB 7.000 + 1.000 13.000
C A R M E S Í RR + B 5.000 + 500
M A R A G D A VV + B 7.000 + 500 13.000
P Ú R P U R A RR + BB 5.000 + 1.000
V E R D c VV 7.000 ---- 13.000
V I O L A R + BB 2.500 + 1.000
G R O C v VV + R 7.000 + 2.500 13.000
B L A U v BB 1.000 ----
G R O C VV + RR 7.000 + 5.000 13.000
1 : 5 : 7
SOBRE LA PROPORCIÓ ------------------- de 13.000
B . R . V
Joan Maurí i Espadaler
292
º º / \ /XX\ º º ºXXXXº \ / \XX/ º º
V E R DV PÚRPURA
VV RR + BB
7.000 6.000
________________________________
13.000
_______________________________ º º / \ /XX\ º º ºXXXXº \ / \XX/ º º
R O I G B L A U T.
RR VV + BB
5.000 8.000
________________________________
13.000
_______________________________ º º / \ /XX\ º º ºXXXXº \ / \XX/ º º
BLAUU GROC
BB VV + RR
1.000 12.000
________________________________
13.000
_______________________________
º º / X \ /X \ º XXº ºXX º \ X/ \X / º º
GROC VERD VIOLA
VV + RR R + BB
9.500 3.500
________________________________
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
293
13.000
_______________________________ º º / X \ /X \ º XXº ºXX º \ X/ \X / º º
TARONJA BLAU C
RR + V V + BB
8.500 4.500
________________________________
13.000
_______________________________ º º / X \ /X \ º XXº ºXX º \ X/ \X / º º
MARAGDA CARMESÍ
R + BB RR + B
7.500 5.500
________________________________
13.000
_______________________________
Joan Maurí i Espadaler
294
FOTORECEPTORS DE LA RETINA BASTONETS = 130.000.000 CONS = 7.000.000
PROPORCIÓ ENTRE B i C = 1 c. x 18,5 B.
FOTORECEPTORS en un m/m
2
BASTONETS = 1.850.000 CONS = 100.000
FOTORECEPTORS en una dècima de m/m
2
BASTONETS = 185.000 CONS = 10.000
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
295
(A) FOTORECEPTORS DE LA RETINA BASTONETS = 130.000.000 CONS = 6.500.000
PROPORCIÓ ENTRE B i C = 1 c. x 20 B.
FOTORECEPTORS en un m/m2
BASTONETS = 2.000.000 CONS = 100.000
FOTORECEPTORS en una dècima de m/m
2
BASTONETS = 200.000 CONS = 10.000
S U P E R F Í C I E S (A) 8 x 8 = 64 m/m
(C O N S) (B) 8,5 X 8,5 = 72 m/m2
P R O P O R C I Ó per m/m2 100.000 c/s
P R O P O R C I Ó en (A) 100.000 x 64 m/m2 = 6.400.000 c/s
P R O P O R C I Ó en (B) 100.000 x 72 m/m2 = 7.200.000 c/s
S U P E R F Í C I E S (BASTONETS) 0,037 x 0,037 = 136,9 m/m2
APROXIMADAMENT 136,9 - 64 = 130.500.000
PROPORCIÓ MÉS APROXIMADA SEGONS DARRERES INVESTIGACIONS:
(6.500.000 c/s)
Joan Maurí i Espadaler
296
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
297
ESTUDI HIPÒTESI DE LES PROPORCIONS QUANTITATIVES DELS CONS
Que poden integrar la FOTOPERCEPCIÓ de la FÒVEA Clis.
Joan Maurí i Espadaler
298
(13.000) = (1)% = 1.300 c/. (B) 10 1.300 x (6)% = 7.800 c/. (V) 1.300 x (3)% = 3.900 c/. (R) _____ _____ 10% 13.000 c/.
150.000 = (1)% = 15.000 c/. (B) 10 15.000 x (6)% = 90.000 c/. (V) 15.000 x (3)% = 45.000 c/. (R) _____ _____ 10% 150.000 c/.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
299
PROPORCIÓ FOTO PERCEPTORS SOBRE UN TOTAL DE TOTAL (FÒVEA) 150.000 c. F. (B) ------------------------- 15.000 c. P/1 F. (V) ----------------------- 90.000 c. P/6 F. (R) ----------------------- 45.000 c. P/3 _______ _____ T. (C.F.P.) --------------------- 150.000 c. T. 10%
EDIT. LABOR TOTAL F O T O R E C E P T O R S 13.000 c. FÒVEA F. (B) ------------------ 1.300 c. P/1 F. (V) ------------------ 7.800 c. P/6 F. (R) ------------------ 3.900 c. P/3 ______________________________________________ T. (C.F.P.) ---------------- 13.000 c. T. 10%
Joan Maurí i Espadaler
300
DISTRIBUCIÓ FOTO PERCEPTORS MÀCULA LÚTIA SOBRE LA BASE HIPOTÈTICA DE 150.000 F/R T O T A L S
(1:) - (B) 11.538 --------------- 12.000
(7:) - (V) 79.772 ---------------- 80.000
(5:) - (R) 58.690 ---------------- 58.000 __________________________________
150.000 ---------------150.000 ==================================
DISTRIBUCIÓ ZÒNICA
1ª (B) = 11.538 : 2 = 5.769 F/P
2ª ) (V) = 39.886 ( = 69.231 F/P
) (R) = 29.345 (
3ª ) (B) = 5.769 (
) (V) = 39.886 ( = 75.000 F/P ) (R) = 29.345 ( ___________ 150.000 F/P ========================================================
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
301
10.000 c/. : (1 + 5 + 7 = 13)
= 1 = 770 c/ (B) = 5 = 3.846 c/ (R) = 7 = 5.384 c/ (V) ______________________________________ 13 = 10.000 c/ 0,1 m/m
2
______________________________________
13.000 c/. : (1 + 5 + 7 = 13)
= 1 = 1.000 c/ (B) = 5 = 5.000 c/ (R) = 7 = 7.000 c/ (V) ______________________________________ 13 = 13.000 c/ 0,1 m/m
2
______________________________________
Joan Maurí i Espadaler
302
PROPORCIÓ CONS m/m
2 100.000 (FÍSICA ESPECTROSCÒPIA)
(1) Proporció B L A U - 7.695 (5) Proporció R O I G - 38.460 (7) Proporció V E R D - 53.845
PROPORCIÓ CONS m/m
2 100.000 (ORTO.FÍSICA)
(1) Proporció B L A U - 10.000
(3) Proporció R O I G - 30.000 (6) Proporció V E R D - 60.000
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
303
ESTUDIS D’ESPECTROCROMIA SÍNTESI TRICROMÀTICA
Joan Maurí i Espadaler
304
SÍNTESI TRICROMÀTICA
J. C. MAXWELL - 1853 - (x) 20.55.7 (82%)
R. - 630 m/m. V. - 528 m/m. B. - 457 m/m.
WRIGHT - 1929 12.55.11 (78%)
R. - 650 m/m. V. - 530 m/m. B. - 470 m/m.
BULL - 1935 - (x) 15.59.9 (83%)
R. - 640 m/m. V. - 532 m/m. B. - 464 m/m.
C. I. E. 1931
(A) R. - 700 m/m. V. - 546 m/m. B. - 435,8 m/m.
WRIGT - 1947 - + 12.55.8 (75%)
R. - 650 m/m. V. - 530 m/m. B. - 460 m/m.
T. V. - (x) 30.59.11 (100%)
R. - 615 m/m. V. - 532 m/m. B. - 470 m/m.
R. - 610 m/m. V. - 535 m/m. B. - 470 m/m.
BOUMA - 1961 - + 15.7.8 (100%)
R. - 641 m/m. V. - 536 m/m. B. - 459 m/m.
(1) SÍNTESI TRICROMÀTICA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
305
T. V. FRANCESA (?) 30.60.10 (100%)
R. - 615 m/m. V. - 530 m/m. B. - 460 m/m.
620 532 465
38.54.8 (100%)
R. - 610 m/m. V. - 528 m/m. B. - 455 m/m.
610 527 460
De “LA FOTOGRAFÍA EN COLORES” – 1952 – edit. OMEGA. 38.54.8 ( %)
R. - 610 m/m. V. - 540 m/m. B. - 475 m/m.
( 535,?)
Entre 610 m/m - 540 m/m = G R O C - 578 m/m.
SUBJECTIVITAT EN LA PERCEPCIÓ DELS COLORS.
- De 760 m/m. a 400 m/m. -
Joan Maurí i Espadaler
306
R O I G 700 m/m
T A R O N J A 610 m/m
G R O C 580 m/m
V E R D 530 m/m
B L A U 460 m/m
V I O L E T A 415 m/m
De la REVISTA A. F. Nº 168 - (-XII.1965)
L. d’o ___________________________
R O I G sup. a 610
T A R O N J A 610 a 590
G R O C 590 a 570
V E R D 570 a 500
B L A U 500 a 450
V I O L A 450 a inf.
Ext. De “ FUNDAMENTOS de FÍSICA” - ÒPTICA III - 1958
Edit. AGUILAR
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
307
COMPONENTS TRICROMÀTICS de MAXWELL
- UN R O I G entre les “ratlles” C i D distant DUES VEGADES més de D que de C .
R O I G E S C A R L A T A amb matís T A R O N J A T.
- U N V E R D junt a la ratlla E.i entre la mateixa i la F (VERD MARAGDA)
- UN B L A U - V I O L A T entre F i G (BLAU ULTRAMAR) (ESPECTRE DE PRISMA) Del LLIBRE “EL ÉXITO EN FOTOGRAFÍA” Edit. G. G. 1927
Joan Maurí i Espadaler
308
CINÈTICA D’ACTIVITAT VISUAL EN LA SÍNTESI TRICROMÀTICA TRES ESPECTRES AMB LLURS HARMÒNICS INTEGRANTS
II (.) - J. CLERCK MAXWELL - 1861
I (.) - BULL - 1935
III (.) - T. V. - 1950 - C. B. S. - U.S.A.
1951 - M.T.S.C. - U.S.A.
II (.) - BOOMA - 1961
I (.) - WRIGHT - 1947
III (.) - ... - 1952 ( ?)
De UNIVERSITY PAYSICS “FISICA”
Edit. AGUILAR - 1966
E S P E C T R E segons aquesta EDICIÓ
V I O L A de 400 a 450 m/m
B L A U de 450 a 500 m/m
V E R D de 500 a 550 m/m
G R O C de 550 a 600 m/m
T A R O N J A de 600 a 650 m/m
R O I G de 650 a 700 m/m
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
309
ESTUDIS D’ESPECTROCROMIA - SÍNTESI TRICROMÀTICA
INTERVALS DE LA RADIACIÓ en L’ESPECTRE VISIBLE
L L U M V I O L A de 360 a 424 L L U M B L A V A de 424 a 492 L L U M V E R D A de 492 a 535 L L U M G R O G A de 535 a 586 L L U M T A R O N J A de 586 a 647 L L U M R O J A de 647 a 810
de la ENCICLOPEDIA ESPASA – article RADIACIÓN. T. 49 - pàg. 136
Joan Maurí i Espadaler
310
ESTUDIS d’ ESPECTROMETRIA - SÍNTESI TRICROMÀTICA ROIG ESCARLATA - 656
2 - 492
1 BLAU TURQUESA
(17) (67) TARONJA - 607.7 - 489.7 BLAU COBALT (08) (58) GROC REAL - 585.3 - 485.4 BLAU ULTRAMAR (00) (50) GROC VERDÓS - 573.9 - 482.1 BLAU ULTRAMAR GROC VERDÓS - 567.4 - 454.5 VIOLAT (92) (42) GROC - 564.4 - 461.8 VIOLAT VERD - 563.6 - 433 VIOLA
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
311
“LA FOTOGRAFÍA EN COLORES” SOBREPOSANT : L L U M R O J A 610 mm. a
L L U M V E R D A 540 mm.
= G R O C p u r 578 m/m
TAULA de HELMHOLTZ :
C O L O R l’ d’ O COMPLEMENT l. d’O RELACIÓ DE LES
_______________ _____ ______________ _____ LONGITUDS___
R O I G 695 VERD – BLAU 490 1.334
T A R O N J A 604 BLAU – verdós 488 1.238
G R O C 572 B L A U 480 1.192
G R O C - verdós 563 B L A U-ultramar 460 1.284
V E R D - groguenc 561 V I O L E T A 432 1.229
PARELLES COMPLEMENTÀRIES ( amb longitud d’ona )
R O I G 656 mm. B L A U – v e r d ó s 492 mm.
G R O C 595 mm. B L A U – ultramar 433 mm.
G R O C – verdós 563 mm. V I O L A – des de... 433 mm.
Joan Maurí i Espadaler
312
ESTUDIS D’ESPECTROCROMIA - SÍNTESI TRICROMÀTICA
RADIACIONS MONOCROMÀTIQUES EXPERIMENTADES PER 10 OBSERVADORS I RECOLLIDES PER WRIGHT - 1947
R O I G - 650 m/m.
V E R D - 530 m/m.
B L A U U. - 460 m/m.
“PRINCIPIOS DE FOTOGRAFÍA” EN COLOR Edit. OMEGA, S.A.
FUNDAMENTOS DE FÍSICA - ÓPTICA III - edit. AGUILAR - 1958
SÍNTESI ESTUDIADA EN AQUEST VOLUM:
R O I G 650 m/m
V E R D 530 m/m
B L A U 425 m/m
BIBLIOTECA DE ELECTRÓNICA - CURSO DE ELECTRÓNICA - T. I. p. M. MOUNIC pàg. 161
ESPECTRE de 0,76 m/m. R O I G - 0,4 m/m. VIOLA extrem
MÀXIMA SENSIBILITAT VISUAL
GROC – VERD = longitud d’ona 0,55 m/m.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
313
P R I M A R I 1 G R O C
3 C A R M E S Í - E S C A R L A T A
5 B L A U - U L T R A M A R
7 V E R D M A R A G D A
S E C U N D A R I 2 T A R O N J A
4 V I O L E T A
6 B L A U T U R Q U E S A
8 V E R D V E G E T A L
T E R C I A R I R O I G - C E R A N - P Ú R P U R A
V E R D - A N G L È S - B L A U C O B A L T
O C R E . G R O C 13
S I E N A N A T. 13 + 2
S I E N A TORR. 17
C A R M Í 25
R O I G - S E V I L L A 21 - 25
V I O L E T A C O B A L T 38
B L A U U L T R A M A R F. 50
B. P R Ú S S I A 63
S O M B R A N A T U R A L (13) molt fosc
S O M B R A TORR. (17) molt fosc
Joan Maurí i Espadaler
314
LÍMITS S/. S/. CENTRE S/. ABNEY____________LISTING____________S/. ROOD_____FLEURY
R O I G final ESPECTRE a 620 723 – 647 700 750-650
R O I G T. 6208 615
TARONJAT 620 a 592 647 – 585 5972 605
G R O C T. -- -- -- -- 5879 595
G R O C 592 – 578 585 – 575 5808 580
V E R D 578 – 513 575 – 492 5271 520
(E)BLAU-VERD 513 – 500 -- -- 5082 490
BLAU – CIAN -- -- -- -- 4960 --
(C) B L A U 500 – 460 492 – 455 4732 470
B L A U U. 446 al final 424 – 397 4059 400-380
ESPECTRE
e/ del “COLOR EN LAS ACTIVIDADES HUMANAS” 1964
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
315
LA FOTOGRAFÍA EN COLORES - EDIT. OMEGA (pàg. 64)
ESPECTRE LL.
V I O L A T | B L A U | V E R D | G R O C | T A R O N J A | R O I G
410 m/m. | 470 | 520 | 580 | 600 | 650
RADIACIÓ de | | | | |
SEPARACIÓ 440 490 565 590 620
LÍMITS DE PERCEPCIÓ OCULAR - segons l’aut. - 760 m/m - 400 m/m
L. ONA Int.
R O I G 663
. 625
T A R O N J A 610 0,08
G R O C 575 0,76
G R O C V E R D . 550
V E R D 526 0,64
V E R D B L A U . 490
B L A U P R Ú S S I A 472 0,12
C O B A L T . 450
B L A U 440 0,07
B L A U U L T R A M A R . 430
V I O L A 420 0,04
Joan Maurí i Espadaler
316
C O L O R S LONGITUD D’ONA FREQÜÈNCIES
V I O L E T A 380 - 430 790 - 698
B L A U 430 - 485 698 - 620
V E R D - B L A U 485 - 505 620 - 595
V E R D 505 - 530 595 - 566
G R O C V E R D 530 - 560 566 - 535
G R O C 560 - 590 535 - 508
T A R O N J A 590 - 620 508 - 484
R O I G 620 - 790 484 - 380
EDITORIAL LABOR, S.A.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
317
Longitud d’ona
De 1 m/m a 0.000.1
De 0.000.1 a 0.000.01
De 0.000.01 a 0.000.001
Freqüències
300.000 M/s -32000.000 M/s
32000.000 “-302000.000 “
302000.000”-3002000.000 “
Denominacions
Deci mil·limètriques
Centi mil·limètr.
Mil·li mil·limètr.
De 0.000.001 0.000.000.1
(1 M/) (10 M/)
De 0.000.000.790 m/M
A 0.000.000.380 “
3002000.000 M/s - 30002000.000 M/s
ESPECTRE PERCEPCIÓ ÒPTICA
3802000.000.000.000 M/s
7902000.000.000.000 “
Micro-mètriques
M. mètriques
ULTRA VIOLETA
LONGITUD D’ONA FREQÜÈNCIA DENOMINACIONS
6.000 KM.
50 c/s
(E)
CORRENT INDUSTRIAL
De 30 Km. a 10 Km.
De 10 Km. a 1 Km.
De 1.000 mts. a 100 mts.
De 100 mts. a 10 mts.
De 10 mts. a 1 mts.
10 Kc/s a 30 Kc/s
30 Kc/s a 300 Kc/s
300 Kc/s a 3 Mc/s
3 Mc/s a 30 Mc/s
30 Mc/s a 300 Mc/s
RADI
Miriamètriques
Kilomètriques
Hectomètriques
Decamètriques
Mètriques
De 1 mts. a 10 cm/.
De 10 cm/ a 1 cm/.
De 1 cm/. A 1 m/m
300 Mc/s a 3000 Mc/s
3.000 Mc/s a 30.000 Mc/
30.000 Mc/s a 300.000 Mc/s
TV.
Decimètriques
Centimètriques
Mil·limètriques
VELOCITAT DE LA LUM 300.000 KM/s.
Joan Maurí i Espadaler
318
LONGITUD D’ONA = 300.000.000 m/s. = LONGITUD D’ONA Freqüència
F. ___ 300.000.000 m/s___ = FREQÜÈNCIA LONGITUD D’ONA en ms.
H E R T Z = unitat de freqüència | -- 1 Htz. = 1 oscil·lació per segon
1 KILOCICLE HZ = 1 KHz = 1.000 Htz p/s.
1 MEGACICLE Hz = 1 MHz = 1.000.000 Htz p/s.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
319
“Segons FRAUMHOPER”
C O L O R S intensitats LLUMINOSES r a t l l e s
E x t r e m R O I G i n s e n s i b l e A
R O I G 32 B
R O I G 94 C
T A R O N J A T 640 D
G R O C 1.000 --
V E R D 480 E
B L A U 170 F
I N D I (ultramar) 31 G
Extrem V I O L A T 6 H
“segons M. FOUCAULT”
C O L O R S longitud d’ona en 0.000.000 m/m. V I B R A C I O N S per s/
R O I G m i g 620 ................................ 5142000.000.000.000
T A R O N J A T 583 ................................ 5572000.000.000.000
G R O C 551 ............................... 5482000.000.000.000
V E R D 512 ............................... 6212000.000.000.000
B L A U 475 ............................... 6702000.000.000.000
I N D I 449 ............................... 7092000.000.000.000
V I O L A T 423 ............................... 7522000.000.000.000
Joan Maurí i Espadaler
320
TAULA de HELMHOLTZ
C O L O R S
R O I G
T A R O N J A T
G R O C
G R O C - verdós
V E R D groguenc
V E R D blavós (E)
B L A U verdós (T)
B L A U (C)
B L A U ultramar
V I O L A
MM
645
604
572
563
561
490
488
480
460
432
R O I G - V E R D – blavós
T A R O N J A - B L A U – verdós
G R O C - B L A U
G R O C V. – B L A U U.
V E R D G. – V I O L A____________________
V E R D B. – R O I G
B L A U U. – G R O C
B L A U - G R O C
B L A U U. – G R O C V.
V I O L A - V I O L A - V E R D G.
Límits de la percepció
cromàtica per l’ULL 760
mm. - 400 mm.
E. de la “FOTOGRAFÍA en COLORES” E. OMEGA - 1952
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
321
BARREGES ADDITIVES
656 . 2 m/m. - 492 . 1 m/m. = B L A N C
607 . 7 m/m. - 489 . 7 m/m. = B L A N C
585 . 3 m/m. - 485 . 4 m/m. = B L A N C
573 . 9 m/m. - 482 . 1 m/m. = B L A N C
567 . 1 m/m. - 454 . 5 m/m. = B L A N C
564 . 4 m/m. - 461 . 8 m/m. = B L A N C
563 . 6 m/m. - 433 . 0 m/m. = B L A N C
Segons H E L M H O L T Z
B L A N C - 492 . 1 m/m. = 656 . 2 m/m.
De l’ENCICLOPÈDIA “ L A B O R “
Joan Maurí i Espadaler
322
De PRINCIPIOS DE FOTOGRAFÍA EN COLOR - pàg. 69 - edit. OMEGA - 1957
Experiències de WRIGHT (1928 – 1929) SOBRE ELS TRES COLORS PRIMARIS:
LONGITUD D’ONA de “centre a centre”
R O I G 650 m/m.
V E R D 530 m/m.
B L A U 460 m/m.
A les QUATRE tonalitats essencials de l’ E S P E C T R E , DIMMICK i HUBBARD
B L A U V E R D G R O C R O I G
que denominen “psicològicament P R I M A R I S” determinant-los la següent LONGITUD D’ONA:
B L A U 576 mm. V E R D 515 mm. G R O C 582 mm. (*)R O I G 493
6 mm.
(CARMESÍ)
(*) - (BARREJA DE ROIG I DE BLAU)
PRINCIPIOS DE FOTOGRAFÍA EN COLOR. Ed. OMEGA - 1957
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
323
De TV. en COLOR “REVISTA MINUS.AT”
C O L O R LONGITUD D’ONA OBSERVACIONS
V I O L A extrem 400 percepció eventual
mig 420 fins a menys de
B L A U 440 380 m/m.
B L A U mig 470
TURQUÍ 500
V E R D mig 530 VISIBILITAT MÀXIMA
G R O C 560 550 m/m.
G R O C mig 580
TARONJA 590
T A R O N J A mig 600
R O I G 610
R O I G de 650 - 780 PERCEPCIÓ
EVENTUAL fins
a 880 m/m
Joan Maurí i Espadaler
324
de FÍSICA MODERNA UNIVERSITARIA
E. 1962 - MEXICO
LONGITUDS D’ ONA COLORS PRIMARIS
R O I G 670 m/m.
T A R O N J A 610 m/m.
G R O C 590 m/m.
V E R D 530 m/m.
B L A U 470 m/m.
V I O L A 410 m/m.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
325
Interpretació (8) primaris bàsics, de G. OSWALD en m/M.
V I O L A 400 - 420 410 ---43535
-(15)
B L A U C. 435 - 455 445 ---47015
-(15)
B L A U T. 470 - 490 480 ---48525
-(15)
V E R D M. 505 - 525 515 ---51055
-(15)
V E R D G. 540 - 560 555 ---56520
-(15)
G R O C T. 575 - 595 585 ---58525
-(15)
T A R O N J A 610 - 630 620 ---61040
-(15)
R O I G C. 645 - 665 655 ---650
-(15)
COMPONENTS CROMÀTICS USATS EN T.V.
R O I G 615 m/m
V E R D 532 m/m.
B L A U 470 m/m.
LLUMINOSITAT D’AQUESTS
R O I G = 0,30 lm.
V E R D = 0,59 lm.
B L A U = 0,11 lm.________
T O T A L ......... 1,00 LUMENS
===========================================
Del LLIBRE: “T. V. en COLOR explicada”
BIBLIOTECA TÈCNICA PHILIPS.
(*) B U L L - 1935 - 640 - 532 - 464
(*) J. C L E R C K M A X W E L L - 1853
(*) T. V. - 1950
(integrants harmònics de les SÈRIES)
WRIGHT - 1929
1947 650 - 530 - 470
iId. id. id
Cinètica d’ACTIVITAT VISUAL EN LA SÍNTESI TRICROMÀTICA
Joan Maurí i Espadaler
326
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
327
Joan Maurí i Espadaler
328
COMPUTS DE CROMATICITAT (VISIÓ) “DEUTERANOMALIA”
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
329
Joan Maurí i Espadaler
330
% COMPUT DE CROMATICITAT VISIÓ – PROTOTIPUS NORMAL
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
331
% COMPUTS DE CROMATICITAT VISIÓ “PROTANÒMALA”
Joan Maurí i Espadaler
332
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
333
GRÀFICS DE SENSIBILITAT VISUAL –CROMATICITAT
Joan Maurí i Espadaler
334
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
335
Joan Maurí i Espadaler
336
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
337
Joan Maurí i Espadaler
338
“VEURE-HI PER L’ESQUENA”
APARELL semblant a l’ULL electrònic
D’un sumari d’escriptors científics, reunits a BEVERLY HILLS, i finançat pel CENTRE D’INVESTIGACIÓ
per PREVENIR LA CEGUESA, desenvolupat pels Dr. BACH i RITA (neurofisiòleg català) i CARTER C.
CALLINS (biofísic)
Consta d’una petita “CÀMERA DE TV” que transmet imatges a un COMMUTADOR ELECTRÒNIC que les
transforma en impulsos elèctrics. Aquests passen, al seu torn, a un grup de 400 vibradors recoberts amb
plàstics i muntats sobre una plataforma de metall de 0,25 x 0,25 mts. en la part de darrera d’un silló amb
rodes, a l’altura de l’esquena del CEC. El pacient recolza la seva esquena sobre la placa descrita dels
vibradors i rep la sensació semblant a un brunzit en diferents llocs i que correspon a la configuració de les
imatges transmeses per la “CÀMERA”.
De GACETA ILUSTRADA - 687
7.XII.1969
“CÀMERA” de TV. per als CECS
El Dr. HERBERT SCHIMEL, professor del col·legi “ALBERT EINSTEIN” de BEVERLY HILLS –
CALIFORNIA, desenvolupa un tipus de “CÀMERA” de TV. –com a ULL artificial- que emet senyals
electrònics al CERVELL. Presenta l’aspecte, exteriorment, d’una llanterna de minaire.
De BLANCO Y NEGRO - nº 3006
13.XII.1969
ALBERT prof. SZEmT - GYÖRGY n. 1893
Professor de BIOQUÍMICA a la UNIVERSITAT DE BUDAPEST - 1931-1945, des de 1947 als EE.UU - a
WOODS HOLE-MASSACHUSETS, on va fundar l’INSTITUT DE RECERCA sobre el “MUSCLE”
ESTUDIÀ successivament HISTOLOGIA – FARMACOLOGIA – FISIOLOGIA – BACTERIOLOGIA – fins a
dedicar-se a la QUÍMICA-FÍSICA, per arribar a la QUÍMICA-ELECTRÒNICA-QUÀNTICA.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
339
BOLL - fisiòleg alemany (1849-1879)
Exercí el professorat de FISIOLOGIA a la UNIVERSITAT DE ROMA, des de 1873.
Descobridor de la PÚRPURA “RETINIANA” a la qual va donar precisament aquest nom.
MÜLLER Joan - fisiòleg eminent (1801-1858) de nacionalitat alemanys.
KÜHNE - fisiòleg - alemany (1847-1900)
Denominador de l’ERITROPSINA o RODOPSINA (ROIG + OPSINA) en ambdós casos
ERYTRÓS
ROIG
També va batejar les “ZIMASES” proposades pel químic francès BÉCHAMP (1816-1908) per “ENZIMES”
(del grec EN ZYME = EN LLEVAT) = ferments o DISTASES (separació)
RODOPIS
PÚRPURA
D’ANATOMIA i FISIOLOGIA HUMANA
D’Orestes CENDRERO
Joan Maurí i Espadaler
340
J. V. KRIES, FISIÒLEG alemany, autor de “VEBER sic FUNKTION der NETZHAUTSTÄBCHEN”
-DE LES INVESTIGACIONS per ell efectuades sobre la RETINA al sistema dels BASTONETS, anomena
“ÒRGAN FOSC DE L’ULL” i als CONS, “ÒRGAN CLAR”.
--------------------------------------
-ø de la FÒVEA C. en aquesta obra de 1 a 1,5 m/m.
-NOMBRE DE CONS en el centre de la FÒVEA – 4.000
-NOMBRE DE CONS a tota la FÒVEA – 13.000
-PROPORCIÓ GENERAL: 100 BASTONETS (
(per FIBRA DEL NERVI ÒPTIC.
+ 7 a 9 CONS (
-TOTAL FIBRES NERVI ÒPTIC = aprox. 1.000.000
-TOTAL DE BASTONETS en la RETINA: uns 1306
-TOTAL DE CONS en la RETINA: uns 76 - 8
6
De la ESCUELA DEL TÉCNICO ELECTRICISTA
Edit. LABOR - T. 14
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
341
Professor LUMMER (oftalmòleg ?...) - (físic ? ...)
“Segons el professor LUMMER, l’ULL completament CEC pel color (ACROMATÒPSIA), solament compta
amb BASTONETS en la RETINA, mentre que l’ULL CEC parcialment (DISCROMATÒPSIA) o
(DALTONISME), posseeix en el centre de la FÒVEA, a més dels CONS, alguns BASTONETS que han
perdut la seva facultat d’adaptació (?). Aquests BASTONETS dels CECS parcials al COLOR, tenen major
sensibilitat per la VISIÓ a plena LLUM que els sensibles al COLOR”.
Escuela del TÉCNICO ELECTRICISTA
Edit. LABOR
Vol. “LUMINOTECNIA”. T. IX
NAGEL Albert Eduard, metge oftalmòleg alemany – n. A DANTZIG l’any 1833 – m. a TUBINGA l’any
1895.
Oftalmòleg eminent, estudià aquesta especialitat a KOENISBERG, dedicant-se després a exercir-la a
BERLIN, per passar després a professar-la a la seva ciutat natal.
Un dels seus postulats més destacats és que va atacar la LLEI d’IDENTITAT de les RETINES, oposant-li
la teoria de la projecció, per mitjà de la qual va interpretar la DIPLOPIA en les paràlisis dels MÚSCULS
oculars, com un simple DEFECTE de projecció del camp VISUAL teòric.
ENTRE ALTRES OBRES: DIE REFRAKTIONS – UND AKOMMADATION SANOMALIEN DES AUGES ...
El 1680, ISAAC NEWTON estudia científicament el fenomen òptic de la persistència de les imatges.
El 1672, ISAAC NEWTON comunica a la ROYAL SOCIETY, els primers resultats sobre la descomposició
de la LLUM BLANCA.
Joan Maurí i Espadaler
342
John DALTON va néixer el 5.IX.1766 a COCRERMOUTH-CUMBERLAND (ANGLATERRA) i va morir el
27.VII.1844 (78 anys) a MANCHESTER.
L’any 1794 (28 anys), presenta MEMÒRIA DESCRIPTIVA DE L’ANOMALIA observada en ell i el seu
germà, de la manca de percepció de determinats COLORS, denominada després universalment
DALTONISME.
Del DICCIONARI CRONOLÒGIC UNIVERSAL.
AGUILAR – 1961
John DALTON (1766 – 1844) – FÍSIC – QUÍMIC – FILÒSOF, fou el PRIMER INVESTIGADOR a qui
inquietaren les anomalies de la VISIÓ, tals com la NO PERCEPCIÓ del COLOR ROIG que ell sofria. És el
cas que ell mateix veia de COLOR VERD el seu birret ROIG de DOCTOR en LLEIS. A la denominació de
qualsevol DISCROMATOPSIA se l’ha vingut denominant DALTONISME en memòria d’ell.
De l’ENCICLOPEDIA ESPASA.
GEORGE WALD, professor de BIOLOGIA de la UNIVERSITAT de HARVARD, és una de les primeres
autoritats mundials en química de la VISIÓ.
(“de l’ORIGEN DE LA VIDA” – FÍSICA i QUÍMICA DE LA VIDA) 1ª Edició 1955
... deixeble a la UNIVERSITAT de COLUMBIA, de SELIG HETCH, aquest li desvetllà l’interès pels
problemes de la VISIÓ; camp en el qual ha seguit sense defalliment durant més de vint anys.
Al LABORATORI DE OTTO WARBURG a Berlín, va descobrir la VITAMINA A en la RETINA i
posteriorment, al laboratori de OTTO MAYERHOFF a Heidelberg, va publicar el primer treball sobre el
cicle de la RODOPSINA en els BASTONS de la RETINA.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
343
EL PREMI NOBEL DE MEDICINA d’enguany ha estat concedit, conjuntament, al suec RAGNAR GRANIT
i als nord americans HALDAN KEFFER HARTLINE i GEORGE WALD pels seus descobriments
relatius als processos visuals QUÍMIC i FISIOLÒGIC en l’ULL.
(REBRIEN 320.000 CORONES SUEQUES) EFE-REUTER.
RAGNAR GRANIT n. A HELSINKI l’any 1900
Va viure a OXFORD (Anglaterra).
(*) HALDAN K. HARTLINE n. L’any 1903 (U.S.A.)
Des de 1953 va treballar a l’INSTITUT ROCKEFELLER de NEW YORK.
(*) GEORGE WALD, n. 1906
Professor de BIOLOGIA de la UNIVERSITAT DE HARVARD (CAMBRIDGE) – MASSACHUSETS, des de
1948.
(*) (Ambdós darrers, deixebles de SELIG HECHT).
“EL NOTICIERO UNIVERSAL” 18.X.1967
Joan Maurí i Espadaler
344
J. CLERR MAXWELL - 17.V.1861 (REIAL INSTITUT DE LONDRES)
“ – d’acord amb el principi suggerit per YOUNG, sobre la percepció TRICROMÀTICA dels COLORS –
(1802) refrendada més tard, científicament per HELMOLTZ – (1853)”.
Va projectar TRES FEIXOS LLUMINOSOS sobre una pantalla, disposant les “LLANTERNES” passant a
través d’uns “filtres” constituïts per uns recipients on havia disposat:
en el del R O I G - SULFOCIANAT FÈRRIC,
en el del V E R D - CLORUR DE COURE i
en el del B L A U - SOLUCIÓ CUPRO-AMÒNICA,
la superposició dels TRES FEIXOS DE COLOR determinava el B L A N C.
“DALTON creia que els seus ULLS contenien una substància colorada ANORMAL. Però està demostrat
que l’ANATOMIA de les RETINES anormals (DICROMATES), no es diferencien pas de les NORMALS en
aquest sentit”.
Segons NEWTON (1666), la LLUM és un raig de corpuscles de nanses QUANTITATIVES variables.
Segons EULER (segle XVIII), estableix la relació proporcional entre COLOR i LONGITUD d’ONA d’una
radiació MONOCROMÀTICA.
Ambdós SAVIS s’anticiparen meravellosament en les seves prediccions enunciades.
ENCICLOPÈDIA “LA VIDA”
YVES le GRAND
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
345
Del discurs d’entrada a la REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA de BARCELONA, del professor J.
CASANOVAS (pàg. 32 – 1965)
... en l’EXPOSICIÓ del COLOR en el MUSEU de CIÈNCIES i INDÚSTRIES de NEW-YORK, GODLOVE
va descobrir 282 DALTÒNICS (protanomals), s’entén relatius, en més o menys grau de
DISCROMATÒPSIA; des d’una de lleugera a una de més marcada, sense arribar a la PROTANÒPSIA, en
el cas esmentat, molts d’ells artistes-pintors i decoradors, que ignoraven la seva anomalia VISUAL.
John DALTON (Manchester) - 1766 - 1844 (78 anys)
“Fets extraordinaris relacionats amb la VISIÓ dels COLORS on refereix la ceguetat als COLORS (ROIG)
que ells sofreix (1794)”
James CLERK MAXWELL (1831 – 1879) (48 anys) n. A EDIMBURG – FÍSIC, que estudià:
“ELS FENOMENS SOBRE LA PERCEPCIÓ DELS COLORS”
Postulador de la TEORIA electromagnètica, de la provada més tard per HEINRICH HERTZ.
“propagació de les ondes”.
PANORAMA C i I - Montaner i Simón, S.A.
1727 - J. H. SCHULBRE demostra que l’ennegriment del NITRAT de PLATA exposat a l’aire, és degut
a l’acció exclusiva de la LLUM.
1777 - KARL WILHELM SCHEELE (1742 – 1786), descobreix que en l’acció de la LLUM
sobre el NITRAT DE PLATA, els RAIGS BLAUS i VIOLATS són més actius que els ROJOS.
Joan Maurí i Espadaler
346
L’HÉREDITÉ en OPHTALMOLOGIE - París 1958 de la pàgina 476 - per Jules FRANÇOIS, professor.
La HISTÒRIA de les DISCROMATÒPSIES comença a ésser estudiada l’any 1777 per
HUDDART i LORD, 1778.
Però és DALTON, a l’any 1798 (?), qui descriu el seu propi cas (PROTANÒPSIA), i el de dos dels seus
germans, afectats també com ell, d’igual defecte.
Des de 1816, NICHOLL destaca que l’afecció és transmesa per les femelles, i que elles no en resulten
afectades.
HORNER, l’any 1876, pot establir amb l’ajuda d’arbres GENEALÒGICS extensos, que el mecanisme
hereditari és idèntic al de l’HEMOFÍLIA, transmissió seguint la manera “RECESSIVA” lligada al sexe
(cromosoma X).
RAYLEIGH confirma en ell mateix la DEUTERANOMALIA descoberta l’any 1881, i de la qual dos dels
seus germans també en foren afectats.
De .... HÉREDITÉ en .... SCHULTZN (1866)
BOLL (1876)
WALD (1945), descobridor d’un PIGMENT RETINENO, al qual anomena “IODOPSINA” de COLOR
VIOLAT.
DARTNALL (1952) ha aïllat un altre PIGMENT FOTÓSb de 467 mm. i insensible al ROIG. Procedeix d’un
PEIX d’aigua dolça, la TENCA (tinca-tinca) COLOR CIÀNIC.
En la màcula LÚTIA del (h...) i (homo) superiors, hi ha un PIGMENT groguenc que dóna nom a la regió.
Pertany al grup químic de la xantofil·la.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
347
Joan GUILLEM STRUTT – Lord RAYLEIGH,
n/. a LANGFORD GROVE 1842
m/. a WITHAM (ESSEX) 1919
FÍSIC i QUÍMIC anglès, del TRINITY COLLEGE de CAMBRIDGE.
PREMI NOBEL 1904 pel descobriment del GAS ARGON.
Autor entre altres ESTUDIS, sobre l’ELECTRICITAT, l’ACÚSTICA i (especialment per aquesta nota sobre
l’ÒPTICA) “FISIOLOGIA DE LA VISIÓ”.
De l’ENCICLOPEDIA ESPASA
Tom 57 – pàg. 1341
HEINRIGH GRASSMANN 1809 - 1877 - ALEMANY
FORMULA un grup de LLEIS BASADES en les observacions de NEWTON, sobre la barreja de
COLORS.
HERMAN HELMHOLTZ - 1853
PUBLICA els resultats de les seves PRECISES DETERMINACIONS EN LA longitud d’ona de
COLORS ESPECTRALS COMPLEMENTARIS.
JAMES CLERK MAXWELL - 1859
REALITZA INVESTIGACIONS sobre els COLORS ESPECTRALS amb una “CAIXA”,
dispositiu de la seva invenció.
Joan Maurí i Espadaler
348
Isaac NEWTON (1632) - descobridor de la dispersió de la LLUM natural (BLANCA), més ben dit, incolora, en els set COLORS o TONS per ell dilucidats o descrits, per aquest ordre:
V I O L A T
I N D I
B L A U
V E R D
G R O C
T A R O N J A T
R O I G
(1672)
S. von FRAUNHOFER (1817), descobridor de les ratlles del seu nom, en assolir la sistemàtica
GRADACIÓ dels COLORS ESPECTRALS.
M. PLANCK (1900), ideador de la teoria sobre l’energia FOTÒPICA (dita dels “QUANTA” o
“FOTÓ”)
Joseph PLATEAU (1830) belga.
Físic descobridor de la INÈRCIA de l’ULL.
En les impressions de la VISIÓ.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
349
M. PARINAUD (1844 - 1905) OFTALMÒLEG FRANCÈS.
AUTOR sobre FISIOLOGIA de l’ULL.
PRINCIPAL LLIBRE SEU: LA VISIÓ - 1898”
DEDUÏDOR INTUÏTIU de dos sistemes separats i connexionats – BIOQUÍMICS estimulats per la LLUM i
GENERADORS i TRANSFORMADORS de la mateixa en IMPULSOS NERVIOSOS (elèctrics).
“TEXTUALMENT SOSTINGUÉ: EXISTEIXEN DUES FORMES DE SENSIBILITAT NERVIOSA”.
1894 – A. KOENIG,
descobreix que el l’ULL NORMAL una petita zona de la FÒVEA és DICROMÀTICA en comptes de
TRICROMÀTICA, com la resta de la RETINA.
1921 - En el seu TRACTAT d’HARMONIA, l’austríac:
ARNOLD SCHONBERG (1874-1951), anuncia la TEORIA d’un SISTEMA TONAL MUSICAL, anomenat
DODECATONISME, distint del TRADICIONAL i fundat en una nova ESCALA CROMÀTICA de DOTZE
SONS.
Johannes von KRIES – fisiòleg.
TEORIA DE LA DUPLICITAT sobre la VISIÓ dels COLORS, basada sobre l’evidència de la DUPLICITAT
ANATÒMICA dels BASTONS i dels CONS, separant, per tant, la sensació CROMÀTICA de
l’ACROMÀTICA.
Edit. ÉXITO – Enc. De las ARTES
Joan Maurí i Espadaler
350
HISTORIA DE LA SISTEMÁTICA DEL COLOR - JOAN ERPICSA – 1760 – Edi.
ESPASA
PRIMER INTENT - LAMGERT – 1772 ordenà els COLORS en forma PIRAMIDAL i ROMBOÏDAL a
partir de la TRIADA
G R O C
R O I G
B L A U
SEGON INTENT – 67 anys més tard, CHEVREUL – 1839, ordenà els COLORS en forma CIRCULAR, a
partir també, com LAMBERT, del
G R O C
R O I G
B L A U
TERCER INTENT – 39 anys després – HERING – 1878 – gran físic, ordenà els COLORS INDIVISOS en
cartes TRIANGULARS: en un ANGLE, el COLOR PAR (espectral) i en els dos oposats, la GRADACIÓ de:
NEGRE – BLANC i de baix a dalt.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
351
ESTUDIS MÉS RECENTS SOBRE ELS COMPONENTS TRICROMÀTICS
DEL COLOR
Joan Maurí i Espadaler
352
ESPECTRE, segons W. D. WRIGHT
R O I G 630 - - 10
T A R O N J A 630 - 590
- 20
G R O C 590 - 570
- 20
G R O C v e r d 570 - 550
- 40
V E R D g r o c 550 - 510
- 30
B L A U TURQUÍ 510 - 480
- 30
B L A U 480 - 450
- 50
V I O L A 450 - 400
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
353
ESPECTRE LLUMINÓS extret per LUIGI MORATI
) ELECTROFLUORESCENCIA
En ) .
) ELECTRO LUMINICENCIA
R O I G 631 M.M.
T A R O N J A 618 “
G R O C 582 “
G R O C l l i m ó 555 “
V E R D 531 “
B L A U 478 “
V I O L A 430 “
COMPOSICIÓ ESPECTROSCÒPICA de la LLUM
LLUM difusa per BOIRES BLANQUES LLUM directa SOLAR
En el BLAU 35’5% - en el VERD 25’5% (T.61%) en el BLAU 25% - en el VERD 22% (T.47%)
En el GROC 25% - en el ROIG 14% (t.39%) en el GROC 35% - en el ROIG 18% (t.53%)
Joan Maurí i Espadaler
354
ESPECTRE longitud d’ona F.________________
R O I G de 750 - 640 4.0 a 4.7. 1014
T A R O N J A de 640 - 600 4.7 a 5.0. 1014
G R O C de 600 - 555 5.0 a 5.4. 1014
V E R D de 555 - 485 5.4 a 6.2. 1014
B L A U de 485 - 430 6.2 a 7.0. 1014
V I O L A de 430 - 380 7.0 a 7.9. 1014
Del TRATADO DE FÍSICA.
De KARL HAMMER - ed. G-G. 1963
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
355
L’ESPECTRE en c. V.
R O I G 1’6_ a 1’97 - 750 - 630 mm.
T A R O N J A 1’97 a 2,1 - 630 - 590 mm.
G R O C 2’1 a 2,15 - 590 - 575 mm.
V E R D 2’15 a 2,5 - 575 - 490 mm.
B L A U 2’5 a 2’7 - 490 - 460 mm.
B L A U v. 2’7 a 2’85 - 450 - 430 mm.
___
V I O L A 2’85 a 3,4
5 - 430 - 380 mm.
TRATADO DE FÍSICA - HAMMER - GG - 1963 R O I G - 750 mm. / 4 . 10
14 Hz. / 1.62 cV
V I O L A - 400 mm. / 7.5 . 1014
Hz. / 3.05 cV
Joan Maurí i Espadaler
356
LONGITUD D’ONA s. T.V. en COLOR
) G R O C - 572 mm.
) --------------------
) B L A U ult. - 470 mm.
) V E R D - 535 mm.
) --------------------
) P Ú R P U R A - - 535 mm.
) R O I G ESC. - 610 mm.
) --------------------
) B L A U T. - 615 mm.
490 mm.
) G R O C verd - 570 mm.
) --------------------
) V I O L A - - 570 mm.
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
357
B A N D A núm. ZONES espect. Long. B A N D ES LLUMINOSITAT
L. d’O mm. proporcional
______________ ___________ ____________ _____________
V I O L A 1 380 – 420 40 1
B L A U u. 2 420 – 440 20 13
B L A U c. 3 440 – 460 20 40
B L A U v. 4 460 - 510 50 220
V E R D 5 510 - 560 50 280
G R O C 6 560 - 610 50 780
T A R O N J A 7 610 - 660 50 250
R O I G 8 660 - 780 120 10
QUADRE DE BANDES DE L’ESPECTRE,
DEGUDES al DR. P. J. BOUMA.
(del llibre “LA VISIÓN DE LOS COLORES”)
Joan Maurí i Espadaler
358
C O L O R S____________________LONGITUD D’ONA - mm.____________________
V I O L A 380 - 425 45
B L A U ultramar 425 - 460 35
B L A U cobalt 460 - 485 25
B L A U T U R Q U Í 485 - 495 10
V E R D M A R A G D A 495 - 515 20
V E R D vegtal
515 - 540 20
V E R D g r o c 545 - 565 30
G R O C 565 - 595 30
T A R O N J A 595 - 625 30
R O I G (gerani) 625 - 700 75
C A R M E S Í 700 - 780 80
P Ú R P U R A 780 - 380 400
RELACIÓ PRÒPIA: Joan MAURÍ ESPADALER
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
359
Joan Maurí i Espadaler
360
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
361
Joan Maurí i Espadaler
362
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
363
Joan Maurí i Espadaler
364
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
365
Joan Maurí i Espadaler
366
TEORIA SOBRE LA VISIÓ DEL COLOR
367
Joan Maurí i Espadaler
368
L’autor i la seva obra pictòrica
Joan Maurí i Espadaler (1913-1980) va néixer i va morir a Sabadell, on va exercir com a artista
pintor de prestigi.
Després d’una formació brillant a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, compta amb una extensa obra
en la qual destaquen pintures murals a diferents esglésies de la seva ciutat natal, així com en altres
ubicacions, com la Catedral de Solsona o l’Institut de Previsió de Lleida. Va participar en nombrosos
concursos i exposicions, entre elles una de general sobre la seva obra a Barcelona el 1943. Quadres
seus figuren a museus i a moltes pinacoteques particulars de Sabadell i d’altres indrets.
Com s’indica al Diccionari Biogràfic d’Artistes de Catalunya de J. F. Ràfols, els seus treballs mostren
una constant preocupació constructiva i revelen un estudi profund de la tècnica utilitzada.
La Teoria sobre la Visió del Color
L’obra escrita que ara es presenta és un recull dels estudis existents als anys 60 i 70 sobre un tema
tan intemporal com és el de la visió dels colors, a partir dels manuscrits i dibuixos que en Joan Maurí
va deixar, i que varen ser recopilats i mecanografiats per la seva germana Concepció.
La problemàtica de la visió dels colors ha estat abordada, al llarg del temps, des de molt diferents
punts de vista: La física, la química, l’electrònica, la percepció psicològica i fisiològica, la cultura en
general, la indústria...
Joan Maurí va portar a terme una síntesi dels estudis desenvolupats per estudiosos dels més
diversos camps disciplinaris, a fi i efecte de dilucidar l’entrellat de la percepció del color pels éssers
vius, fonamentalment la persona humana, així com els defectes que en algunes avinenteses poden
alterar o impedir la correcta diferenciació d’aquests colors.
Una aportació important, que només un artista de les característiques de Joan Maurí podia oferir, és
l’elaboració de nombrosos dibuixos, gràfics i quadres il·lustratius dels diferents conceptes que són
objecte d’estudi en aquesta obra certament singular i exhaustiva.
Si bé cal no perdre de vista l’època en que la Teoria sobre la Visió dels Colors va ser elaborada, hem
de tenir també en compte que poques novetats s’han produït des de llavors en aquesta matèria, que
ja llavors es trobava molt definida. Fins i tot qüestions llavors incipients com pot ser la televisió en
colors van ser objecte de minuciós estudi en l’obra d’en Joan Maurí.
Pere Vidal
