Embed Size (px)
Citation preview
Treball final de postgrau
Art per a la transformació social, la inclusió i el
desenvolupament comunitari: Mediació Artística.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
Laia Segú Artés
Juliol 2015
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
2
Index
1 Introducció......................................................................................................................................... 3 2 Marc teòric ......................................................................................................................................... 4 2.1 Antecedents de la Mediació Artística............................................................................. 4 2.1.1 Arteràpia............................................................................................................................ 4 2.1.2 Educació Artística .......................................................................................................... 5
2.2 Vulnerabilitat a les escoles ................................................................................................. 6 2.3 Resiliència.................................................................................................................................. 7
3 Mediació Artística ........................................................................................................................ 10 3.1 L’art com a eina de mediació .......................................................................................... 10 3.2 Objectius de la Mediació Artística ................................................................................ 10 3.3 Metodologia de la Mediació Artística.......................................................................... 13 3.4 L’acompanyament ............................................................................................................... 14 3.4.1 Una mirada global....................................................................................................... 14 3.4.2 Una mirada des de l’educació viva....................................................................... 18 3.4.3 Una mirada des de l’educació social ................................................................... 19
4 Projecte: un taller de mediació artística a les escoles .................................................. 21 4.1 Introducció del taller.......................................................................................................... 21 4.2 Fitxa tècnica del taller........................................................................................................ 22 4.3 Objectius del taller .............................................................................................................. 23 4.3.1 Objectius del tallerista .............................................................................................. 23 4.3.2 Objectius a promoure en els infants ................................................................... 23
4.4 Desenvolupament del taller ............................................................................................ 23 4.5 Línies de treball i propostes............................................................................................ 25 4.5.1 Consciència corporal ................................................................................................. 25 4.5.2 Elecció dels materials................................................................................................ 26
4.6 Banc de propostes ............................................................................................................... 27 5 Conclusions..................................................................................................................................... 32 6 Referències...................................................................................................................................... 34
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
3
1 Introducció El projecte que es presenta a continuació és el resultat d’un any del Postgrau Art
per la transformació social, la inclusió social i el desenvolupament comunitari:
Mediació Artística (MA).
Aquest projecte, es proposa plantejar un taller de Mediació Artítica a través de les
arts plàstiques en un marc escolar, especialment dedicat als infants en situació de
vulnerabilitat.
Per desenvolupar-‐lo, inicialment es presenta breument alguns dels antecedents de
la Mediació artística i es planteja la situació de vulnerabilitat dels infants. Després
es centra en la Metodologia de la MA fent especial èmfasi en l’apartat
d’acompanyament. Finalment, es presenta la proposta concreta del taller,
desenvolupant-‐ne el context, els objectius i algues propostes de referència.
He escollit dedicar el projecte al marc escolar ja que penso que és un espai ideal
per plantejar aquest tipus de taller.
Tot i que a les escoles cada vegada es dóna més importància a l’educació emocional,
la ràtio de mestres-‐alumnes fa que sovint no es pugui realitzar un acompanyament
del tot íntim i personalitzat cap als infants. Així doncs, el taller de Mediació
Artística pretén estar en contacte amb el professorat i poder funcionar com a espai
de reforç emocional per a tots aquells nens i nenes que per part del professorat es
cregui necessari o que simplement desitgin apuntar-‐s’hi.
El taller pretén esdevenir un espai de seguretat i confiança, un refugi dins del marc
escolar dedicat exclusivament als infants i a les seves emocions. Un espai on
alliberar les tensions, curar les ferides, iniciar un procés d’autoconeixement que
permeti descobrir les pròpies capacitats i aconseguir poder estar empoderats i en
pau amb si mateixos.
El taller tindrà com a protagonista les arts plàstiques, que actuaran com a
mediadores de diàleg amb un mateix facilitant l’expressió d’allò que normalment
costa expressar en paraules, gràcies a la distància que ofereix el procés de
simbolització.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
4
2 Marc teòric
2.1 Antecedents de la Mediació Artística
Per tal de concebre el naixement de la Mediació Artística, cal prèviament revisar
l’Arteràpia i el model d’educació artística expressionista, ja que són els principals
referents de la MA.
2.1.1 Arteràpia L’arteràpia va néixer després de la Segona Guerra Mundial als EUA i a Anglaterra i
més tard, als anys 90 es va començar a implantar a Espanya. S’emmarca dins de les
professions assistencials ja que és una forma de psicoteràpia a través de l’art i
esdevé el principal referent de la Mediació Artística.
L’arteràpia és una teràpia molt indicada per aquelles persones que els és difícil
l’articulació verbal dels seus conflictes i emocions, ja que, a diferència de les altres
teràpies, aquí la persona s’expressa de manera simbòlica mitjançant produccions
artístiques. Tal com en la Mediació Artística i segons Carles Ramos, “En Arteterapia
no es tan importante conseguir un producto estético final como ayudar a la
persona a reflexionar sobre sí misma. Este proceso ocurre ayudándose de la
creación artística, esta actúa como intermediario facilitador de la comunicación y
exploración de sentimientos. En última instancia el objetivo en arte terapia es
aprender a utilizar la creatividad propia de las artes para resolver conflictos que
se encuentran en una dimensión distinta a la puramente estética. (Ramos, 2015)
També en relació a la MA, en totes les sessions d’arteràpia hi ha un espai de
reflexió on es parla del procés i de l’obra en sí, i és fonamental per tal que la
persona vagi elaborant els seus conflictes i dificultats. (Moreno, 2010)
Per altra banda, l’arteràpia es pot realitzar de forma individual o en grup, i va
dirigit a totes les persones que tinguin interès en realitzar un treball personal
mitjançant l’art, tinguin l’edat i la problemàtica que tinguin.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
5
Concretament, en infants i adolescents, la psicoteràpia per l’art és molt adequada
perquè és una forma de comunicació que els resulta molt familiar i sovint està més
al seu abast que el llenguatge parlat.
Així doncs, l’arteràpia esdevé el principal referent de la Mediació Artística ja que
molts dels objectius i del desenvolupament de les sessions és similar. Tot i així,
quan parlem de MA no ens referim a una psicoteràpia ja que el tallerista no
analitza ni treu conclusions de les obres dels assistents.
2.1.2 Educació Artística Per seguir amb els antecedents referents de la Mediació Artística, a continuació
presentarem el model expressionista de l’educació artística. Aquest és el model
que es centra en el subjecte i el poder de l’emoció i funciona com a referent de la
MA.
El model expressionista considera que l’essència de la pràctica artística resideix en
la transmissió dels sentiments i emocions del subjecte del creador, així doncs, la
funció de l’art serà la de reflectir els estats anímics de les persones. Aquest model
doncs, passa de centrar-‐se en l’objecte artístic, per posar el focus d’interès en el
subjecte creador. Des d’aquesta perspectiva, el subjecte creador serà considerat
com a geni ja que es relacionaran les seves capacitats creadores amb les qualitats
innates del subjecte. És per aquest motiu, que des d’aquest model es renuncia a
l’aprenentatge de l’art i a la relació amb la cultura en benefici a la lliure expressió
de la natural espontaneïtat i creativitat del subjecte.
Per altra banda, l’estratègia metodològica del model expressionista pel que fa a la
formació serà la de llibertat de creació, anteposant-‐se a la instrucció o imposició
d’enunciats i normes per part del docent.
Actualment, el model expressionista segueix vigent sobretot en espais d’educació
no formal però allunyant-‐se una mica de la idea del geni creador. Avui en dia es
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
6
considera que tothom té quelcom a expressar, i que hi ha habilitats que són innates
però d’altres que es desenvolupen a partir de l’entorn i l’estimulació.
2.2 Vulnerabilitat a les escoles Seguidament, doncs que el projecte que ens ocupa es contextualitza en un marc
escolar, presentarem el concepte de vulnerabilitat a les escoles.
Quan parlem de vulnerabilitat ens referim a persona susceptible a ésser danyada,
convençuda o afectada. La família juga un paper clau ja que és el principal agent de
la socialització de l’infant així com de la seva educació. Una família es troba en
situació de vulnerabilitat quan passa per una “desconnexió social, pèrdua de llaços
socials i familiars que juntament amb una combinació variable de causes de
desigualtat i marginació, acaben generant situacions que denominem d’exclusió”.
(Subirats, 2004)
Hi ha moltes maneres d’entendre l’acompanyament a l’escolaritat a infants en
situació de vulnerabilitat. L’àrea d’educació de la Diputació de Barcelona ofereix la
proposta que es desenvolupa a continuació que es basa en una concepció de
l’escolaritat com a doble dret (Funes, 2008). Referint-‐se, per una banda, al dret de
les persones a rebre determinats serveis bàsics i, per altra banda, al dret a un
suport personalitzat que converteixi l’ajuda rebuda en una prestació eficient que
realment transformi les condicions generadores dels dèficits i dificultats del
col·lectiu acompanyat. (Diputació de Barcelona, 2011)
Així doncs, des d’aquesta perspectiva s’ha de garantir el dret a l’educació però
també els suports singulars, diferenciadors i complementaris per tal d’assegurar
que el procés educador sigui possible en la diversitat de situacions dels infants.
Des de la Diputació, defineixen els objectius de l’acompanyament escolar com a:
• Evitar la desafecció i l’abandonament escolar mitjançant la detecció de
situacions de dificultat personal o familiar.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
7
• Acompanyar el conjunt de les famílies en el seguiment de l’escolaritat dels
seus fills/es amb un suport especial a les famílies en situació de
vulnerabilitat social.
• Promoure l’accés equitatiu de tots els infants i adolescents a les
oportunitats educatives en horari no lectiu.
• Donar continuïtat a la intervenció educativa dins i fora de l’escola.
Per altra banda, hi ha diversos ítems de prevenció i detecció de factors de risc de
vulnerabilitat. Aquests poden fer referència a les característiques i condicions de
l’infant, de la seva família, del procés d’escolaritat de l’infant, del seu ambient
social...
Nogensmenys, també existeixen factors de protecció que es poden aplicar als
infants en situació de vulnerabilitat social. Aquests factors són els que produeixen i
possibiliten que les circumstancies adverses generin condicions personals
creadores, que enriqueixen les possibilitats pràctiques d’actuar sobre la realitat
que es viu: transformant-‐la o transformant-‐se personalment. (Diputació de
Barcelona, 2011)
Així doncs, el taller de Mediació Artística que es proposa en aquest projecte, prové
dels recursos de l’entorn familiar i pretén funcionar com a mecanisme protector.
L’estona de taller de MA vol esdevenir un impuls cap a la promoció de les
condicions personals favorables com l’autoestima, l’autonomia, la resiliència,
l’autoconeixement i l’adquisició d’habilitats socials per poder mantenir relacions
afectives segures i harmòniques.
2.3 Resiliència Tal com hem comentat anteriorment, una de les habilitats que es pretén treballar a
partir del taller de MA és la resiliència. Seguidament, presentarem el concepte
recolzant-‐nos en el saber de Boris Cyrulnik i Stefan Vanistendael.
Entenem per resiliència la capacitat d’una persona, un grup o una comunitat
d’afrontar, sobrepassar-‐se a les adversitats i sortir-‐ne enfortit o transformat.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
8
Hi ha qui diu que no es pot parlar de resiliència fins que no apareix una situació
traumàtica, Vanistendael explica que la resiliència pot ésser una capacitat existent
però invisible que no es manifesta fins que no es presenta una situació de conflicte.
Tot i així, és important tenir aquesta capacitat a punt per quan la vida la demani.
Per altra banda Vanistendael explica les dimensions de la resiliència definint-‐les
com una dimensió de resistència, una altra de construcció o reconstrucció de la
vida i finalment la de transformar el problema en un triomf.
La resiliència no es presenta com una qualitat inamovible ni que puguem adquirir i
conservar al llarg de la nostra vida, sinó quelcom que s’ha d’anar treballant i
cuidant. Aquest treball de gestació de la resiliència sovint és inconscient: “Por
suerte lo hacemos de forma espontánea, sin pensarlo demasiado, por ejemplo
cuando creamos lazos de amistad, cuando desarrollamos hobbies, cuando tomamos
responsabilidades, cuando quedamos maravillados ante la belleza de una puesta
de sol...” (Vanistendael, 2009)
Vanistendael presenta
mitjançant el model de “la
caseta” (Figura 1) els
diversos elements que
possibiliten la resiliència. “No
se trata de un solo modelo
posible, ni de una ideología,
sino de la propuesta de ayuda
práctica, simple para
comprender sin ser
simplista”. (Vanistendael,
Vilar i Pons, 2009)
No es tracta d’un model científic que pugui donar resposta de la mateixa manera a
tots els casos, simplement es tracta d’una proposta a partir de la qual començar a
treballar i investigar quina és la situació personal per fer la resiliència més
pràctica.
Figura 1: Model de la caseta de les necessitats bàsiques de Vanistendael.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
9
Seguidament, Vanistendael proposa alguns criteris que hauria de seguir un
educador a l’hora d’acompanyar un procés de resiliència. Aquests tenen molt a
veure amb l’actitud d’un educador dins d’un taller de MA.
-‐ Considerar a la persona en la seva globalitat, no reduir-‐la a la seva
problemàtica.
-‐ Fixar-‐nos en el que és positiu de la situació per molt problemàtica que sigui
per poder construir quelcom. Ja que ningú és capaç de construir des de la
negativitat.
-‐ Considerar a la persona i al seu entorn ja que no som ésser aïllats sinó que
el nostre entorn té molt a veure amb el que actualment som.
-‐ No tenir una actitud determinista sinó intentar fixar-‐se en el ventall de
possibilitats que presenten les situacions.
Seguidament, basant-‐nos en l’experiència de Boris Cyrulnik veurem com l’art és
una eina per desenvolupar la resiliència. Cyrulnik parla de la tercera via i de com el
fet d’identificar-‐se amb una obra artística pot esdevenir un instrument alliberador
del dolor. Sovint quan s’ha viscut una situació traumàtica, aquesta és tan dura que
no se’n pot parlar directament, ja que són situacions que queden fora de la cultura i
la gent no està preparada per escoltar-‐les. “Hace falta un lugar de palabra en otro
sitio, un lugar cultural, que puede ser un psicólogo, una película, una canción (…)”
(Cyrulnik, 2009)
És llavors quan l’art pot esdevenir una eina per parlar de les situacions més
adverses, “La poesía, la obra de teatro o el dibujo se convierten en un acto de
liberación porque les permiten compartir con los otros lo que les pasó, pero
controlando las emociones”. (Cyrulnik, 2009)
La simbologia que ens proporciona l’art permet parlar dels problemes que ens
ocupen de manera indirecta, potser inconscient. Així doncs, la importància no
recau tant en el fet que l’art els permet expressar, sinó més aviat en què l’art, amb
el poder de la metàfora, els permet crear un espai de seguretat on poder expressar-‐
se.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
10
3 Mediació Artística
3.1 L’art com a eina de mediació La Mediació Artística (Moreno, 2010) es caracteritza per centrar-‐se en el procés
més que no pas en el resultat. Tal com afirma Ascensión Moreno, la Mediació
Artística “pone el acento en la idea de que el Arte es una herramienta, es decir, en
lo que la experiencia artística posibilita, al margen de los resultados” (Moreno,
2010).
S’entén que és durant el procés creatiu que l’elaboració ens brinda processos de
simbolització que, de forma conscient o inconscient, es relacionen amb la nostra
experiència vital i ens permet expressar allò que costa posar en paraules. Així
doncs, l’experiència del taller de MA és una estona de diàleg amb un mateix, on les
paraules abstractes configurades per colors i formes ens permeten explicar aquells
sentiments i idees que els límits del llenguatge ordinari no ens deixen expressar.
3.2 Objectius de la Mediació Artística La MA no té com a objectiu l’aprenentatge de cap tècnica artística en concret ni la
cerca d’un resultat específic sinó aprofitar la vivència del procés artístic i
l’experimentació per iniciar un treball personal. Seguint amb Ascensión Moreno “a
partir del taller artístico se puede comprender como el “yo” y el “mundo” son
representaciones tamizadas por el entorno y la cultura y, por tanto, conceptos
revisables y dinámicos. La experiencia artística facilita que la persona se posicione
críticamente ante su realidad y que se proyecte en el futuro de una forma más
integrada.” (Ascensión Moreno, revista Iboamericana pg 2). El fet de projectar-‐se
en les pròpies creacions permet prendre consciència de la pròpia identitat, crear
altres relats d’un mateix, reconeixent la identitat com a quelcom múltiple i variant,
permetent una desvinculació amb certs rols negatius i possibilitant noves
projeccions d’un mateix. Això darrer és essencial, doncs fins que no som capaços
de representar-‐nos o imaginar-‐nos d’una altra manera, tampoc serem capaços
d’iniciar cap procés de canvi.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
11
Els objectius de la Mediació Artística (Moreno, 2010) són compartits amb els de la
psicologia i el treball social i es poden concretar en:
a. Desenvolupar la integritat de la persona
Des de la MA es pretén acompanyar processos personals des d’una perspectiva
holística. És a dir, tenint en compte totes les dimensions de la persona. Més
endavant aprofundirem en quines són aquestes dimensions i que entenem per
mirada global a partir del saber de Jordi Planella.
b. Rescatar les parts sanes del subjecte i les seves potencialitats.
Un dels aspectes fonamentals de la metodologia de la MA és que es treballa a
partir de les capacitats de la persona. Es rebutja l’estigma que sovint pateixen
els col·lectius en risc d’exclusió social, posant èmfasi en les seves potencialitats.
És a partir de l’autoreconeixement de les pròpies capacitats quan es pot iniciar
un camí cap a l’autonomia i l’empoderament. Al reconèixer les pròpies
habilitats, es crea una mirada diferent cap a un mateix on s’obre la possibilitat
al canvi. Ens interessa sortir de les situacions estancades, i on hi ha moviment
hi ha canvi. Així doncs, aquesta perspectiva és la que permet iniciar aquest
moviment, oferint una nova mirada.
c. Elaboració simbòlica i per tant superació de conflictes inconscients.
Per tal d’entendre el significat de l’elaboració simbòlica, ens recolzarem en les
paraules de Meltzer, psicoanalista americà: “Si pensamos en la formación de
símbolos como en un tipo de unión creativa y que el área de congruencia es
aquella compartida por dos objetos que están inmersos en una recíproca
relación simbólica, cada vez que el símbolo es usado, terminamos por
referirnos a ambos objetos. Pero si esta área de congruencia no es jamás
observada desde el punto de vista de la vinculación entre dos elementos que
se ven separados, podemos hacernos una idea de cómo opera el pensamiento
concreto”. El desenvolupament de la capacitat de pensar així com el procés
simbòlic és indissociable de l’experiència emocional, i en aquest vincle on
adquireixen sentit qualsevol experiència emocional.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
12
Així doncs, simbolitzar les experiències emocionals és indispensable ja que
totes les vivències que no som capaços de simbolitzar seran aquelles que no
tenim resoltes, que no s’han assimilat.
Tal com cita Moreno: “Maria Cristina Rojas y Susana Sternbach, en Entre dos
siglos. Una lectura psicoanalítica de la postmodernidad (1997), plantean que la
cura consiste en reencontrarse con trozos del pasado y darles un sentido. Para
ellas no hay elaboración sin memoria y la posibilidad de simbolizar va ligada a
la resignificación de la propia historia. “ (Moreno, 2010)
Per tal de resumir d’on sorgeix la capacitat simbòlica, cal apuntar que és un
procés intern que sorgeix els primers instants de vida en l’espai de vincle
mare-‐nadó. Durant els primers moments dels processos d’estructuració del
psiquisme de l’infant, aquest disposa únicament del seu cos, i és a partir
d’aquest que comença el camí cap a la representació simbòlica. El primer
exercici que haurà de realitzar l’infant, tal com assenyala M.Mahler
(Psicoanalista i pediatra especialitzada en psicologia infantil) serà el
d’arrencar-‐se de la simbiosi materna per començar a crear la seva pròpia
identitat, començar a diferenciar el jo del no-‐jo.
Aquesta capacitat es desenvolupa, en part, a partir del joc. Winnicott emfatitza
el caràcter terapèutic del joc argumentant que aquest transcorre en l’espai
mare-‐nadó i constitueix el primer endinsament creatiu del nen al món dels
objectes reals. Així doncs, jugar és quelcom estimulant ja que suposa les
primeres experiències de domini sobre el no-‐jo.
O amb paraules de Freud: “¿No deberíamos buscar ya en el niño las primeras
huellas del quehacer poético? La ocupación preferida y más intensa del niño es
el juego. Acaso tendríamos derecho a decir: todo niño que juega se comporta
como un poeta, pues se crea un mundo propio o, mejor dicho, inserta las cosas
de su mundo en un nuevo orden que le agrada... Ahora bien, el poeta hace lo
mismo que el niño que juega: crea un mundo de fantasía al que toma muy en
serio, vale decir, lo dota de grandes momentos de afecto, al tiempo que lo
separa de la realidad efectiva”. (Freud, 1908)
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
13
d. Prendre consciència de la situació actual i iniciar un procés de canvi i
reinserció.
Tal com hem vist anteriorment, la capacitat de simbolitzar ens permet
canalitzar les experiències emocionals que teníem bloquejades. És a partir
d’aquest procés que podem arribar a prendre consciència de la situació actual.
Una vegada fem aquesta presa de consciència i gràcies a la nova mirada cap a
un mateix a partir de rescatar les parts sanes i reconèixer les pròpies
potencialitats, es podrà iniciar un procés de canvi i per tant, de reinserció.
3.3 Metodologia de la Mediació Artística Un taller de MA s’inicia des d’una perspectiva molt oberta i versàtil on el mediador
haurà de facilitar la participació del grup a l’hora de fer propostes i tenir diversos
recursos disponibles, amb la intenció d’anar perfilant les propostes a mesura que
es va configurant el grup i es van coneixent als integrants. Una programació
flexible afavorirà l’adequació del taller als interessos i necessitats del grup que
vagin sorgint.
D’aquesta manera, les diverses necessitats dels processos creatius individuals o
col·lectius aniran demandant la tècnica, el professional haurà de tenir
coneixements profunds sobre les diverses tècniques de les arts plàstiques per tal
de ser capaç de proporcionar solucions i propostes als participants i així poder
donar fluïdesa als seus processos creatius.
Així doncs, les propostes del taller de MA seran enunciats oberts, que es referiran
més a la tècnica que al contingut per tal d’evitar el bloqueig del full en blanc i tal
vegada no incidir en el contingut de l’experiència artística. Simplement s’enunciarà
al grup quin és el material del qual es disposa i les tècniques que es poden fer
servir.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
14
Per altra banda, des de la MA es considera que la decisió de no realitzar l’activitat
és una altra forma de participació. Així doncs, en cas que algun membre del grup
expressi la voluntat de no realitzar l’activitat, el mediador artístic acceptarà la seva
decisió i intentarà incloure’l en tots els moments del taller.
Finalment, al final de cada sessió es realitza una posada en comú on es comparteix
com s’ha viscut l’experiència artística. Es considera un moment imprescindible de
les sessions ja que permet agafar perspectiva amb l’obra i donar un espai a les
possibles simbolitzacions que apareguin a la creació. Si prestem atenció i acceptem
l’experiència que acabem de viure, donarem un espai al “darse cuenta” (concepte
que prové de la psicologia Gestalt), que fa referència a la capacitat que té cada
individu d’ adonar-‐se del que està passant dins seu, capacitat de connectar amb
l’ara i aquí, amb el que un és, sent i percep. Sense aquest moment de posada en
comú, sovint l’experiència acabaria en l’oblit i no es trauria profit de l’experiència
artística.
A banda d’això, el moment de posada en comú és estona de relació grupal íntima
que permet observar el moment del grup i detectar els possibles conflictes que hi
pugui haver. Acabant amb Ascensión Moreno “la actividad es una herramienta
educativa que permite a los educadores incidir en otros objetivos, encaminados
mayoritariamente a fomentar la autonomía de las personas y a promover procesos
de inclusión social.” (Moreno,2010)
3.4 L’acompanyament L’acompanyament és un dels elements essencials de la Mediació Artística. Per això
ens volem aturar en aquest concepte I aprofundir en com entenem aquest
acompanyament i en què es basa.
3.4.1 Una mirada global Seguidament, en aquest punt es presenta una proposta de mirada cap a les
persones. És un dels punts més subjectius del treball ja que no es sustenta
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
15
directament amb el coneixement científic si no que hi ha una part de creença, de
punt de vista personal. Al plantejar-‐me el meu paper com a Mediadora Artística o
acompanyant de persones en els seus processos creatius i de vida aposto per la
mirada global cap a les persones que proposa Jordi Planella al seu article
“Educación social, acompañamiento y vulnerabilidad: hacia una antropología de la
convivencia”.
Intentar mantenir una mirada global i lliure de prejudicis cap a les persones és una
via per rebutjar l’estigmatització que sovint pateixen els col·lectius en risc
d’exclusió social, on s’anteposa el diagnòstic o l’adjectivització a la tabula rassa que
tots mereixem. O amb paraules de Hayez: (los) “acompañantes tienen frente a ellos
otros sujetos humanos, portadores de deseos y de un proyecto de vida, al
reconocimiento del cual, en un principio tienen derecho”. (Hayez, 1997)
Així doncs, des d’aquesta perspectiva global, s’entén que la persona és una unitat
orgànica on la ment, els sentiments i el cos estan estretament relacionats i formen
part d’un mateix ser. No es pot concebre una persona sense una d’aquestes parts.
Dins d’aquesta globalitat, es classifiquen les diverses dimensions de la persona en:
dimensió corporal, intel·lectual, emocional, social i espiritual.
3.4.1.1 La dimensió́ corporal La dimensió corporal és la que possibilita l’ésser humà de manifestar-‐se i
relacionar-‐se des del seu cos i amb el seu cos, de reconèixer a l’altre i de ser
presència material. Som el nostre cos, ja que sense ell no existiríem.
Per altra banda, els aspectes físics configuren part de la nostra identitat i permet
que els altres ens identifiquin. Així mateix, el cos es situa com a límit entre el món
exterior i el món interior. I es comunica constantment a partir del llenguatge no
verbal que es caracteritza per ser un llenguatge inconscient alhora que molt
transparent, ja que sovint no el podem controlar.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
16
Finalment, l’expressió “incorporar-‐se” fa referència a la necessitat de formar part
del món des de la dimensió corporal, de buscar el nostre propi espai a la societat.
És important tenir una bona relació amb el nostre cos ja que al cap i a la fi, serà el
nostre “recipient” al llarg de la vida, tot el que sentim, fem i vivim passarà
primerament pel nostre cos.
“Yo soy mi cuerpo con todo lo que lleva implícito de vida, de movimiento, de
formas intensas y extremas. Y cuando yo pienso, que es en cada instante, toda yo
soy cerebro, soy tacto, soy sangre que circula y soy corazón que palpita. Como
también soy movimiento que traduce mis ideas, mis estímulos, mis necesidades y
mi alegría” (Farreny, 2001).
3.4.1.2 La dimensió intel·∙lectual La dimensió intel·lectual és la que ens ofereix la capacitat racional, la que ens
permet actuar de manera intencionada i buscar un sentit a les nostres accions. És a
partir de la dimensió intel·lectual des d’on es configura el nostre esperit crític que
ens farà decidir els camins que creiem més adequats per arribar als nostres
objectius. Ja siguin primaris (tinc gana, he d’aconseguir menjar), com qüestions
més trascendentals (quin és el sentit de la vida?). La dimensió intel·lectual, com
totes les altres, està estretament relacionada amb la dimensió corporal.
Socialment, sovint s’ha donat un paper principal a la nostra dimensió intel·lectual,
tot i així, la ment no sempre ens donarà la resposta. Cal tenir presents totes les
dimensions per provar d’estar connectat amb un mateix i ser fidel als nostres
desitjos.
3.4.1.3 La dimensió emotiva L’emoció és un impuls involuntari que emergeix com a resposta als estímuls de
l’ambient. Sovint es considera l’antítesi de la raó ja que són impulsos que no
podem controlar. Per altra banda, les emocions serveixen per establir la nostra
posició respecte a el nostre entorn ja que són aquests impulsos el que ens
anuncien què ens crea desig i què ens crea rebuig.
Una possible organització de les emocions seria:
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
17
-‐ Emocions primàries: relacionades amb l’odi, la tristesa, la por i l’alegria...
-‐ Emocions lligades a sensacions: dolor, plaer, fastig...
-‐ Emocions lligades a l’autoestima: èxit, fracàs, vergonya, orgull, culpa...
Cal tenir la dimensió emocional molt present a l’hora d’acompanyar a persones ja
que sovint el bloqueig emocional o no saber escoltar les nostres emocions és el que
ens impossibilita evolucionar en el nostre procés personal.
3.4.1.4 La dimensió social Aquesta fa referència a la dimensió relacional de la persona. Sortim del món
interior per posar-‐lo en relació amb l’entorn. El fet de relacionar-‐nos és essencial
per a l’home ja que no som éssers autosuficients, necessitem dels altres per viure i
créixer. Cal tenir les altres tres dimensions ben treballades per poder-‐nos
relacionar de forma sana amb l’entorn, sabent mantenir la nostra intimitat i tal
vegada, sabent obrir-‐nos al nostre entorn per expressar el que sentim i el que
pensem. Una persona sociable és aquella que busca la interacció amb altres
persones i sap mantenir un comportament amable amb aquestes.
3.4.1.5 La dimensió espiritual Aquesta dimensió és la que s’ocupa de tots aquells conceptes que van més enllà
d’allò tangible, i busca construir una base de creences i valors a partir de les quals
actuar. Podríem dir que aquesta dimensió està relacionada amb la metafísica.
S’ocupa de construir uns valors i unes creences així com de donar respostes a tot
allò que no sabem però que necessitem pensar que poder viure amb sentit: Que és
el bé i que és el mal? Tenim ànima? Quin sentit té la vida?
La dimensió espiritual sovint va estretament lligada a la cultura, és una qüestió a
tenir en compte a l’hora de relacionar-‐nos amb persones d’altres cultures per
entendre quina és la seva realitat i no assumir les nostres creences com a úniques
veritats.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
18
3.4.2 Una mirada des de l’educació viva Per tal d’iniciar el següent apartat que es fixa en l’actitud de l’acompanyant, ens
basarem en les idees de Jordi Mateu: educador, psicolingüística i coordinador del
centre d’investigació i Assessorament d’Educació Viva.
Introduïm el tema entenent que “la necessitat més bàsica de tota persona és la de
sentir-‐se estimat, l’actitud més humana, allò que ens fa persones, és la de saber
estimar, l’actitud amorosa.” (Mateu, 2015)
Aquesta actitud amorosa és una combinació entre l’acceptació i el compromís
envers l’altre. Així doncs, quan acompanyem a un infant ho farem exempts de
judici i estant disposats a implicar-‐nos en el seu creixement i ser-‐hi presents. El
nostre objectiu com a acompanyant serà que l’altre pugui esdevenir el que en
essència és, sense manipular el seu camí, sense frenar-‐lo, sense empènyer-‐lo.
Potser simplement cuidant l’entorn, provant que sigui adequat, ric i segur per tal
que l’infant pugui decidir i caminar amb llibertat. No tindrem com a objectiu la
voluntat d’ensenyar-‐li sinó d’ajudar-‐lo a enfortir-‐se i esdevenir autònom.
“En definitiva el compromís amb l’altre és un compromís per acompanyar-‐lo en el
seu procés de creixement com a persona, un compromís per tenir cura de la seva
ànima –allò̀ que l’anima i allò̀ que realment és.” (Mateu, 2015)
L’actitud de l’acompanyant ha de ser la d’una persona en pau amb sí mateixa que
pugui tenir la percepció ben oberta a allò que passa al seu voltant, ja que la
capacitat de percepció dependrà de la nostra disponibilitat tant física, simbòlica
com emocional. Aquesta actitud tranquil·la i observadora és la que ajudarà a
captar el moment present de l’infant.
Finalment, l’acompanyant haurà de tenir confiança en les capacitats de l’infant per
tal que pugui enfrontar-‐se a les diverses situacions amb autonomia, estant
l’acompanyant sempre present i cuidant però sense anticipar-‐se als propis desitjos
o necessitats de l’infant.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
19
3.4.3 Una mirada des de l’educació social Per tal de completar la secció que fa referència a l’acompanyament, ens
endinsarem en les reflexions de Jordi Planella que es remeten específicament als
acompanyaments en el món de l’educació social.
Per Planella, quan parlem d’acompanyar ens referim a compartir amb una o més
persones l’objectiu d’aconseguir alguna cosa o arriba a una meta. De fet, el verb
acompanyar prové del llatí cumpanaire i significa “compartir el pa amb” algú.
Hi ha moltes maneres de realitzar un acompanyament, Maela Paul realitza un
estudi epistemològic que s’ocupa d’analitzar les diverses formes que constitueixen
l’acompanyament com a praxi professional.
Des de la seva perspectiva, situa l’acció d’acompanyar com a caminar al costat
d’algú que es dirigeix a un objectiu, generalment l’objectiu de fons de la persona
que acompanya serà el d’aconseguir l’autonomia de l’acompanyat. Per tant,
observem que es basa en l’últim exemple de la taula de Gay y Stephenson (Figura
2).
El fet d’acompanyar denota una relació de proximitat i amistat. Tal com diu
Planella, la pràctica de l’acompanyament social es fonamenta en una expressió de
Barry Steves: Persona a persona. Com hem comentat anteriorment, des de l’àmbit
Figura 2: Tipus d’estils d’acompanyament.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
20
social i des de la Mediació Artística, s’aposta per una mirada neta de prejudicis, que
busca anar més enllà de la problemàtica cercant un descobriment de la persona a
la qual acompanyem. Tal vegada, si es pretén descobrir a l’altre, el professional
també ha de permetre que el descobreixin més enllà de la seva faceta professional.
És d’aquesta manera com es podrà gestar una relació personal.
En la mateixa línia de la perspectiva de l’educació viva, Planella proposa que per tal
d’apropar-‐nos a la persona i emprendre un camí junts, cal que com a professionals
aprenguem a escoltar, mirar i deixar-‐nos transformar per l’altre. Remarca la
importància de saber estar en silenci, simplement estant presents i silenciant per
uns instants les nostres idees, consells o conviccions per poder rebre a l’altre en
plenitud. Deslligant-‐nos del desig d’omplir a l’altre amb els nostre coneixement o
consells.
Per altra banda, referint-‐se a la mirada, Planella remarca que acompanyar és oferir
una nova mirada envers l’altre i creure en les seves potencialitats. D’aquesta
manera, si la persona es percep mirada amb amor i confiança, possiblement podrà
canviar la mirada cap a sí mateixa, deixant de sentir-‐se presoner de les seves
etiquetes.
Finalment, la relació entre la persona acompanyada i l’acompanyant ha d’ésser una
relació recíproca on el professional estigui disposat a emprendre un procés de
transformació bidireccional, sortint del rol de professional i esdevenint persona.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
21
4 Projecte: un taller de mediació artística a les escoles
4.1 Introducció del taller En aquest projecte es proposa la creació d’un taller de Mediació Artística com un
espai de reforç emocional dins les escoles que té com a objectiu l’apoderament,
l’estimulació de les habilitats socials i l’emancipació de les persones per promoure
la inclusió social.
Aquest taller utilitzarà les arts plàstiques com a eina per a l’autoconeixement,
l’apoderament i la transformació tant personal com social. Els participants es
podran aprofitar de la distància que proporciona la simbologia de l’art per
expressar-‐se de forma lliure i potser veure’s reflectit en el mirall de les seves
creacions.
Tota evolució d’un procés creatiu és tal vegada, una evolució personal. Durant el
taller, els participants podran emprendre el seu propi procés creatiu i personal a
partir de les diverses propostes que proporcionarà la tallerista.
A més, en aquest taller es tindrà una visió global de la persona, considerant totes
les seves dimensions i provant de mantenir una presència conscient en les sessions
per així poder fer un treball integral.
“Entendre la persona sense una d’aquestes parts és negar la seva totalitat.” (Rossi,
2006)
El taller de mediació artística es planteja com una activitat emmarcada dins de
l’escola obert a tots els nens i nenes de primària que hi vulguin participar però
especialment destinat a aquells que es troben en situació de vulnerabilitat.
Tal com hem comentat anteriorment, entenem per situació de vulnerabilitat
aquelles persones que per qualsevol motiu són més dèbils i susceptibles a ser
danyades perquè no saben o no poden defensar-‐se. Incidir en casos de
vulnerabilitat social és imprescindible, doncs una situació d’equilibri social i
personal precari pot esdevenir en exclusió social.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
22
En aquest context, el taller de mediació artística serà una activitat de tarda
opcional d’aproximadament dues hores a la setmana que tindrà lloc a una aula de
l’escola, s’intentarà evitar l’aula de referència dels participants apostant per un
espai més neutre. D’aquesta manera s’intenta donar una atmosfera diferent a l’aula,
per a crear un espai de llibertat i seguretat on poder-‐se expressar, i diferenciar
l’experiència del taller de la rutina escolar diària.
El taller es realitzarà al llarg del curs escolar sencer per tal de poder fer un treball
profund i donar temps als participants a desenvolupar i aprofundir en el seu
procés.
Pel bon funcionament del taller, la mediadora artística estarà en contacte amb el
professorat de l’escola i, en concret, amb els tutors dels infants que participin en el
taller. D’aquesta manera, es pretén realitzar un treball en xarxa per acompanyar a
l’infant de manera més integral.
Finalment, els grups tindran un màxim de deu assistents que es repartiran en
funció de l’edat. És important treballar amb grups reduïts per poder crear un clima
d’intimitat i confiança.
4.2 Fitxa tècnica del taller Títol del taller Taller de Mediació Artística
Context Escoles d’educació primària Destinataris Nens i nenes de primària (6-‐12 anys)
Lloc Aula diàfana i lluminosa
Durada Dues hores setmanals al llarg del curs escolar
Format Taller extraescolar opcional
Necessitats de l’aula Disponibilitat d’aigua i pica Mobiliari adaptable i flexible per treballar en grup
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
23
4.3 Objectius del taller
4.3.1 Objectius del tallerista
-‐ Promoure la creativitat en totes les seves dimensions: imaginativa,
plàstica, literària, espaial...
-‐ Crear un espai de seguretat i llibertat on els infants puguin alliberar les
seves tensions i donar espai a les seves capacitats.
-‐ Promoure el lliure desenvolupament tant personal com col·lectiu
-‐ Acompanyar de manera individualitzada les necessitats de cada infant
-‐ Escoltar les propostes dels infants i inspirar-‐se en ells
-‐ Cercar la manera més adient per facilitar l’expressió dels infants.
4.3.2 Objectius a promoure en els infants
-‐ Expressar les seves emocions mitjançant la creació artística.
-‐ Reconèixer el moment present en el que es troben
-‐ Alliberar tensions i conflictes
-‐ Adonar-‐se’n de les pròpies capacitats
-‐ Prendre consciència de la pròpia identitat i concebre-‐la com quelcom en
moviment, amb possibilitat de canvi
-‐ Sentir-‐se lliure i a gust dins del grup
-‐ Empoderar-‐se i promoure les habilitats socials per iniciar un procés de
transformació personal
4.4 Desenvolupament del taller En concret, el taller es desenvoluparà de la següent manera: en iniciar una sessió
de Mediació Artística el primer que es farà és posar a disposició del grup els
materials disponibles per aquella sessió acompanyat d’una breu explicació de
quines són les tècniques que es podran dur a terme. Com ja hem comentat
anteriorment, evitarem proposar el tema sobre el qual dedicar la sessió per tal de
no condicionar als participants. En el cas que al grup li costi molt arrencar davant
d’aquestes propostes tan obertes, el mediador podrà proposar temes com “el Blau”,
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
24
“el paisatge” o d’altres conceptes força abstractes o generals que serveixin per
trencar el gel però que no guiïn el contingut de la creació.
Una sessió sempre constarà de dues parts: la primera serà la de creació i la segona
la de reflexió. Es creu que les sessions han de tenir una mínima durada de dues
hores per donar suficient espai a ambdues parts de l’activitat.
“Es fundamental para que el taller de Mediación Artística funcione que se cree un
espacio de seguridad donde los participantes sepan que pueden expresarse sin ser
censurados ni cuestionados” (Moreno, 2010)
Per tal de crear aquest espai algun dels aspectes a tenir en compte seran:
• La presència ininterrompuda de l’educador
• El respecte dels horaris d’inici i finalització de l’activitat
• L’educador no jutjarà les creacions i manifestacions dels participants
• Es mantindrà la porta tancada durant tot el curs de l’activitat
• Actitud amorosa, d’observació i escolta per part de l’educador
L’actitud de l’educador serà la d’acompanyar tot el procés de la sessió, sense jutjar
ni comentar les creacions dels participants, evitant tota interpretació.
Nogensmenys, podrà fer propostes a les persones que s’encallin en el seu procés
per proporcionar una manera de treballar fluida i exigent. No entenem exigent pel
que fa al resultat final però si quant a la implicació personal amb la creació i amb la
voluntat de fer un treball integral. El valor que tindrà la nostra creació dependrà de
la implicació emocional que hi haguem dedicat, la concentració i les ganes
d’aprofundir. Fer treballs superficials evitant la implicació emocional no ajudarà a
iniciar un treball personal sinó que esdevindran purament “manualitats”.
Qualsevol proposta dels participants en relació a la creació serà acollida per part
de l’educador responent per exemple: Com tu vulguis, com a tu t’agradi…
De la mateixa manera, a l’hora de posar en comú la creació l’educador pot
intervenir amb preguntes com: quina tècnica has utilitzat? Com t’has sentit? Com
t’enfrontes davant de la teva creació?
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
25
A banda d’això, “Las normas del taller las reduciremos a la no agresión a las
personas y a las cosas” (Moreno, 2010). Entenem que hi pot haver conflictes dins
del grup durant la realització de l’activitat, aquests també són interessants ja que
parlen d’un malestar i formen part del procés de configuració del grup. L’actitud de
l’educador ha de ser la de vetllar per la seguretat dels assistents. Així doncs,
sempre i quan no hi hagi una agressió física o verbal a un dels membres, l’educador
haurà de deixar fluir aquests conflictes sense provar d’evitar-‐los o tallar-‐los.
Per altra banda, un altre dels aspectes a tenir en compte és que dins del taller no hi
poden haver temes tabú. Totes les propostes seran acceptades i acollides per part
de l’educador. És important que aquest mostri una actitud oberta i acollidora per
tal que els membres sentin que es poden expressar amb total llibertat.
L’educador ha de ser conscient de quins són els seus límits per saber fins a quin
punt pot gestionar el grup. Si aquest té un conflicte personal no resolt amb algun
tema, ha de ser capaç de delegar el grup a un altre professional o intentar evitar
aquells grups on possiblement sortirà el tema. Per exemple, si jo tinc un conflicte
amb la violència, com a educadora evitaré treballar amb col·lectius maltractadors
ja que no tindré la capacitat d’acollir els temes que vagin sorgint.
4.5 Línies de treball i propostes
En el taller de mediació artística es treballarà bàsicament a partir de les arts
plàstiques. Nogensmenys, tal com enunciàvem anteriorment, al tenir una visió
global de la persona inclourem el cos en totes les sessions iniciant-‐les amb
exercicis de consciència corporal i relaxació.
4.5.1 Consciència corporal Durant l’estona inicial de les sessions es duran a terme exercicis de consciència
corporal a mode de ritual per tal de connectar amb el propi cos, trencar amb la
quotidianitat així com per baixar la intensitat de la ment i buscar una presència
integral per encarar la sessió.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
26
Al cos no existeix ni passat ni futur, el cos tan sols existeix en el present. I només a
partir d’una obertura de la nostra consciència corporal, podrem aprendre a
arrelar-‐nos a la nostra experiència en el moment present, sempre canviant.
Per tant, és important realitzar aquests exercicis, encara que sigui de forma breu,
ja que al ser un taller extraescolar, s’ha de preveure que els infants fa moltes hores
que són a l’escola i surten excitats i atabalats.
Mitjançant aquests exercicis, fem que els infants canvïin de registre, connectin amb
els seu cos i puguin realitzar l’activitat de forma relaxada i tranquil·la. Per altra
banda, l’educador haurà d’estar atent a l’estat anímic dels infants a l’arribar a la
sessió ja que sovint la seva necessitat serà la de desfogar-‐se més que no pas
relaxar-‐se. Si aquest és el cas, prèviament a l’exercici de consciència corporal es
pot proposar algun joc perquè els infants treguin tota l’energia acumulada.
Alguns d’aquests exercicis es podrien realitzar a partir de l’estimulació sensorial,
de dinàmiques provinents del ioga (recol·locació del cos, respiració, visualitzacions
positives…), a través de la música utilitzant el cos com a instrument per crear
ritmes i sons o deixant-‐lo fluir i ballar lliurement…
4.5.2 Elecció dels materials És sabut que cada material promou un procediment concret. Com a mediadors
artístics, si es vol treballar a partir de les arts plàstiques és imprescindible
conèixer el material que es vol utilitzar i preveure quin procediment facilitarà.
Tal com explica Ascensión Moreno, si proposem el llapis, el filferro o la llana com a
material, apareixeran produccions que tindran a la línia com a protagonista. Ara
bé, si utilitzem l’acuarela, pinzells amples o carbonets, apareixerà la taca.
Per altra banda, també influenciarà en el procediment si proposem treballar amb
els ulls oberts o amb els ulls tancats. Amb els ulls tancats, es promou un treball més
inconscient, despreocupat, més des dels sentits i no tan mental i controlat. En canvi
amb els ulls oberts, la part més conscient i normativa de la persona guiarà el
procediment.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
27
Finalment, el format sobre el qual treballem també influenciarà. Si treballem en
format horitzontal estarem propiciant la narració, en canvi, en format vertical el
contingut es referirà a una situació concreta. (Moreno, 2010)
4.6 Banc de propostes
Tot i que al llarg del projecte s’ha explicat vàries vegades que els tallers de MA es
basen en enunciats oberts, que van sorgint a mesura que es va configurant el grup.
És important tenir diversos recursos preparats per donar agilitat a l’inici de la
configuració del grup o quan manquen les propostes per part dels infants.
Tot seguit, presentarem alguna d’aquestes propostes que es podrien realitzar en
un taller de Mediació Artística per infants en un marc escolar, i que funcionen com
a misto per encendre la flama de la creativitat.
Cal tenir en compte que l’autoconeixement i el reconèixer les pròpies emocions és
un procés llarg, així com ho és la gestació del grup i el fet de tenir confiança amb
els altres. És per això que les propostes del taller inicialment requeriran menys
implicació personal i a mesura que es vagi creant un clima de confiança s’aniran
introduint propostes més personals.
Enunciat Dibuixem a partir de gargots
Explicació Dibuixar un gargot i buscar-‐hi les diverses formes que
s’hi amaguen. Completar el dibuix amb noves línies i
colors.
Material Cartolina blanca DinA3, rotulador negre, llapis de
colors.
Durada ¾ d’hora
Comentaris És una dinàmica que no requereix massa implicació
personal, facilita deixar-‐se anar ja que un gargot és
espontani i no té per què ser bonic. Per altra banda,
observem com a partir de quelcom inicialment sense
sentit, sempre s’hi amaguen coses, darrere d’un gargot
qualsevol poden aparèixer imatges boniques.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
28
Enunciat Creem una màscara
Explicació Dibuixar una silueta a una cartolina. Per la part de dins
es pinta l’interior del personatge, com és ell realment.
Per la part de fora dibuixem el que els altres veuen
d’aquest personatge.
Material Cartolina blanca, tisores, ceres de colors, goma elàstica
Durada 1 hora i mitja
Comentaris Convida a una reflexió sobre com ens veiem a nosaltres
mateixos i com ens veuen els altres. Tot i que es
proposa la creació d’un personatge, segurament aquest
tindrà molt a veure amb el creador. A partir d’aquesta
proposta, si el grup en té ganes es pot donar
continuïtat amb dinàmiques teatrals o narratives on
aquest personatge es posi en acció.
Enunciat Silueta i pintura
Explicació Es dibuixa la silueta del cos a tamany real. Omplim
l’interior de la silueta amb taques de colors pensant
com es sent la persona que estem dibuixant
Material Paper d’embalar, retoladors negres, pintura acrílica,
pinzells gruixuts i prims.
Durada 1 hora
Comentaris Mitjançant aquest exercici, es convida a començar a
prendre consciència de com ens sentim. Tot i que no
s’explicita que ens hem de dibuixar a nosaltres
mateixos, segurament el personatge serà el propi
reflex del creador.
A partir d’aquest exercici podrem començar a conèixer
les diferents emocions, saber quines ens semblen
positives i quines negatives i així donar eines per
iniciar el procés cap a l’autoconeixement.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
29
Enunciat Circuit dels sentits
Explicació El tallerista prepara un circuit de diverses olors,
gustos, objectes de diverses textures i una música de
fons. Els infants han de passar pel circuit amb els ulls
tancats acompanyats d’un company/a. En acabar,
realitzen un dibuix on expressin algun record que
hagin tingut al fer el circuit.
Material Objectes, aliments i plantes de diverses textures, colors
i olors. (cafè, plantes aromàtiques, espècies, pell de
taronja, pedres, peluix...)
Cartolina blanca, llapis de colors i aquarel·les.
Durada 1 hora i mitja
Comentaris És un exercici que protagonitza els sentits i pretén
invocar records del passat. Al referir-‐nos al record,
poden començar a sortir ferides del passat. És una
proposta que requereix més implicació personal que es
podrà proposar quan ja hi hagi un clima de confiança
entre el grup.
Per altra banda, s’haurà hagut de realitzar algun
exercici de relaxació per poder fer el circuit amb
tranquil·litat. Enunciat Ens convertim en...
Explicació Crear metàfores d’un mateix representant-‐se com un
animal, un objecte, un paissatge, una paraula, un
moment del dia... Es pot fer a partir del dibuix o de la
pintura.
Material Llapis, rotuladors, ceres, pintures, pinzells petits,
cartolines A5 de color blanc
Durada 1 hora
Comentaris A partir d’aquesta proposta es treballa la metàfora, és
una manera de pensar-‐se a un mateix i representar-‐ho
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
30
de forma indirecta. Aquesta proposta té com a objectiu
l’autoconeixement i posar en pràctica la simbolització,
per poder-‐la reconèixer en un futur en les següents
creacions i prendre consciència que el que
representem pot tenir significats indirectes.
No requereix molta implicació personal, és adient pels
inicis del grup ja que és una manera de conèixer als
companys/es. Enunciat Creació d’un amulet
Explicació Crear un amulet que ens acompanyi en les situacions
difícils i pensar les propietats que ens agradaria que
tingués. (que l’amulet proporcionés sort, confiança,
valentia...)
Material Fang, pintura i pintura acrílica.
Durada 1 hora i mitja
Comentaris Aquesta proposta connecta amb les pròpies mancances
i el record dels moments difícils. Propicia el pensar-‐se
a un mateix i reflexionar sobre quines capacitats ens
agradaria tenir així com l’auto coneixença. També pot
ajudar a pensar qui del nostre voltant funciona a
vegades com a amulet, ajudant-‐nos i donant-‐nos suport
en els moments difícils. Enunciat Monotípies i narració I
Explicació Es proposa realitzar diverses monotípies de manera
lliure, experimentant amb el material i les diverses
textures. A partir d’aquestes monotípies, cada persona
escull una i per grups de quatre o cinc es crea un relat
incloint totes les imatges.
Material Tèmperes, cartolines blanques A4 i A3, esponges,
pinzells, rodets, fils i materials reciclats per crear
textures
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
31
Durada 1 hora i mitja
Comentaris Amb aquesta proposta es pretén fomentar la lliure
expressió i l’experimentació amb els materials. Per
altra banda, es comparteixen les creacions i es posa en
joc la mirada dels altres sobre la pròpia creació. A
partir del treball en grup i la creació col·lectiva es
fomenta l’adquisició de les habilitats socials. 5.5 Avaluació del taller Per tal de poder avaluar la qualitat del taller, ens remetrem als objectius i
observarem fins a quin grau s’han complert. Per fer-‐ho es dissenyarà un
instrument que permeti recollir les percepcions dels infants. Aquest instrument
estrà adequat a la seva edat, utilitzant elements simbòlics per expressar el grau de
satisfacció i el nivell d’assoliment dels objectius.
Algun dels aspectes a avaluar en relació amb els infants que han participat del
taller:
-‐ Implicació personal amb les propostes del taller.
-‐ Reconeixement del moment present de cada infant.
-‐ Taller com a metodologia útil per l’alliberació de tensions i conflictes.
-‐ Autoconeixement de les pròpies capacitats.
-‐ Prendre consciència de la pròpia identitat.
-‐ Construcció grupal i percepció del clima del grup.
-‐ Avaluació del sentiment d’autoestima.
-‐ Avaluació de les relacions intragrupals.
Aspectes a avaluar en relació a l’escola:
-‐ Grau de comunicació i traspàs d’informació amb els tutors dels infants
-‐ Adequació de l’espai i material proporcionat
-‐ Realització física del taller i aspectes logístics
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
32
Per altra banda, caldrà avaluar l’impacte que ha tingut el taller de MA en relació al
seu entorn familiar i escolar. Es dissenyarà un instrument que permeti recollir
l’opinió dels agents externs en relació als possibles canvis que hagi realitzat l’infant.
Com per exemple, la capacitat d’atenció i concentració, la relació amb els companys
i pares, capacitat d’assolir responsabilitats i compromisos envers les demandes de
l’escola...
Finalment, el tallersita també realitzarà una autoavaluació mitjançant les
pràctiques reflexives. El tallerista realitzarà una avaluació després de cada sessió
per prendre consciència del moment grupal i de les necessitats individuals, així
com l’adequació de les tècniques proposades que li permetrà guiar les propostes
de les següents sessions.
5 Conclusions
La Mediació Artística es planteja com una metodologia útil per treballar
l’autoconeixement, l’apoderament i la capacitació d’unes habilitats socials sanes.
La MA és una pràctica que neix de l’experiència de l’Arteràpia, l’Educació Artística i
les investigacions en psicologia infantil i es consolida al 2010 de la mà d’Ascensión
Moreno. Es presenta com una metodologia vàlida per treballar amb els infants ja
que és un col·lectiu amb facilitar per treballar a partir de les arts plàstiques.
Per altra banda, és una eina fàcil d’aplicar en un entorn escolar ja que només
requereix una aula diàfana i material que pot aportar la tallerista i permet oferir un
espai específic per treballar les emocions dels infants. És important estar en
contacte amb el professorat de l’escola i realitzar un treball amb xarxa per oferir
un acompanyament integral als infants i assegurar el seu bon desenvolupament
emocional.
El tallerista cal que es comprometi a realitzar una avaluació continuada per tal
d’assegurar el bon funcionament del taller i l’adequació a les necessitats
específiques dels participants. Caldrà que el tallerista sigui un professional de la
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
33
Mediació Artística amb coneixements profunds de les arts plàstiques per assegurar
un taller de qualitat.
Així doncs, la Mediació Artística esdevé un pas endavant que avança cap a un
acompanyament respectuós i integral dels infants a les escoles. Que s’ocupa de
cuidar i tenir en compte totes les seves dimensions per esdevenir persones
empoderades, amb estima cap a un mateix i capacitades per mantenir relacions
personals sanes dins i fora de l’escola.
El fet d’aplicar aquesta metodologia en un entorn protegit com és l’escola, pot
funcionar com a eina preventiva de l’exclusió social. Cuidant els infants que es
troben en situacions més vulnerables i donant-‐los recursos emocionals per
gestionar adequadament situacions personals o familiars adverses.
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
34
6 Referències
-‐ ALBAMONTE, M. A., BERMEJO, V., FERRÁNDIZ, C., GUIJARRO, F., MONTES, I. M.,
PALOP, D. y SÁNCHEZ, M. (1991). La importancia de la simbolizacion en los
procesos de aprendizaje. Curso del V Congreso Nacional de la Sociedad Española de
Psiquiatría y Psicoterapia del Niño y del Adolescente, celebrado en Vitoria 1991.
-‐ ARNHEIM, R. (1993). Consideraciones sobre la educación artística. Barcelona.
Paidós.
-‐ CYRULNIK, B. (2009). Vencer el trauma por el arte. Cuadernos de pedagogía, 393,
42-‐47.
-‐ DIPUTACIÓ DE BARCELONA, DIGRUP (2011) Acompanyament a l’escolaritat a les
famílies en situacions de vulnerabilitat. Orientacions i criteris per a la intervención
dels Ajuntaments. Àrea d’Educació.
-‐ GARDNER, H. (1994). Educación artística y desarrollo human. Barcelona: Paidós
Ibérica.
-‐ HAYEZ, J-‐Y. (1997). L’accompagnement des autres: le changement ou le mantien du
statu quo. Sauvegarde de l’Enfance, 97/1, pp. 27-‐37.
-‐ MATEU, J. Reflexions entorn l’educació viva [data de consulta: 7 Juliol
2015] http://www.educacionviva.com/Documents/educacioviva.pdf
-‐ MELTZER, D: Sobre el Símbolo. Símbolo y formación del símbolo. Quadernos di
Psicoterapia infantile no 5. Diretti da Carlo Brutti e Francesco Scotti. Edit, Borla
Roma.
-‐ MORENO, A. (2010). La mediación artística: un modelo de educación artística para
la intervención social a través del arte. Revista Iberoamericana de Educación, 52/2.
-‐ MORENO, A. (2013). Transitando Identidades. La Mediación Artística en el proceso
de rehabilitación de personas con problemas de adicciones. Cuadernos de Trabajo
Social. 26 (2), 445-‐454.
-‐ MUNDET BOLÓS, A., BELTRÁN HERNÁNDEZ, A. M., y MORENO GONZÁLEZ,
A., Arte como herramienta social y educativa Universidad de Barcelona y IDIAP
Creació d’un Taller de Mediació Artística a les escoles.
35
-‐ PLANELLA, J. (2003). Fonaments per a una pedagogia de l'acompanyament en la
praxi de l'educació social. Revista Catalana de Pedagogia, 2, 13-‐33.
-‐ PLANELLA, J. (2008). Educación social, acompañamiento y vulnerabilidad: hacia
una antropologia de la convivència. Revista Iberoamericana de Educación, 46 (5),
1-‐14.
-‐ RAMOS, C. ¿Qué es Arteterapia? Arteterapia en Centros Penitenciarios. Metáfora
[en línia]. [data de consulta: 5 Juliol 2015] http://www.metafora.org/arteterapia-‐
en-‐centros-‐penitenciarios/
-‐ VANISTENDAEL, S., VILAR, J. y E., PONT, Reflexiones en torno a la resiliencia. Una
conversación con Stefan. Educación Social, núm. 43, p93-‐103
