www.festivalperalada.com#FestivalPeralada | #32FestivalPeralada |#PeraTu

THAÏS JULES MASSENET

EL FESTIVAL ÉS POSSIBLE GRÀCIES A:

Presentat per: Organitzat per:

Amb el copatrocini de:

Amb la col·laboració de:

Agraïments:

Productes oficials:

Festival Castell Peralada és membre de: El Festival dóna suport 2018 Any Patrimoni cultural:

Amb el suport de:

Mitjans de comunicació oficials:

Moltes gràcies per ajudar-nos a fer-ho possible!

CCI FRANCE ESPAGNECÁMARA DE COMERCIO FRANCESA

desde 1883

®

pantone 378 c

CELLINI MOONPHASE

plácido domingo

Este reloj ha presenciado una interpretación de Otelo que recibió una ovación de pie de 80 minutos de duración. Ha acompañado a una leyenda de la ópera que sigue reinventándose una y otra vez. No solo marca el tiempo. Marca su época.

CUANDO UN LEGADO ES INSUPERABLE, SE HACE HISTORIA.

AF PM PERALADA 165XX235+5 2017 TESTIMONIAL DOMINGO.indd 1 18/6/18 11:00

AUDITORI PARCDEL CASTELLa les 22h

29 DE JULIOL · ÒPERA EN VERSIÓ DE CONCERT

Comédie lyrique en tres actes i set escenes amb música de Jules MASSENET (1842-1912)amb llibret de Louis GALLET basat en la novel·la homònima d’Anatole FRANCE.Estrena: 16 de març de 1894 al Théâtre de l’Opéra de Paris

Patrocinat per:

Amb la col·laboració de:

NIT PRESENTADA PER:INI,

THAÏS JULES MASSENET

Plácido DOMINGO, Athanaël, monjo de la comunitat cenobitaMichele ANGELINI, Nicias, noble i amant de ThaïsJean TEITGEN, Palémon, cap de la comunitat cenobitaErmonela JAHO, Thaïs, cortesana i sacerdotessa de VenusElena COPONS, Crobyle, esclava de NiciasLidia VINYES CURTIS, Myrtale, esclava de NiciasMarifé NOGALES, Albine, abadessa del monestir de les Filles BlanquesSara BLANCH, l’Encisadora

CORO Y ORQUESTA TITULARES DEL TEATRO REAL DE MADRIDAndrés MÁSPERO, direcció del cor

Patrick FOURNILLIER, direcció musical

Alphonse Leduc Éditions Musicales

Traduccions i sobretitulatSAVINEN CENTRO DE TRADUCCIONES SL

PantallesSTEREORENT

MESSA DA REQUIEMGuiseppe VERDI (1813-1901)Estrena el 22 de maig de 1874 a l’església de Sant Marc de Milà

Requiem i Kyrie (quartet solista, cor)Dies Irae:- Dies Irae - Tuba Mirum (baix i cors)- Mors stupebit (baix i cors)- Liber scriptus (mezzosoprano, cor)- Quid suma avaro (soprano, mezzosoprano, tenor)- Rex tremendae (solistes, cor)- Recordare (soprano, mezzosoprano)- Ingemisco (tenor)- Confutatis (baix, cors)- Lacrymosa (solistes, cor)- Domine Jesu (ofertorium) (solo)

Sanctus (Doble cor)

Agnus Dei (soprano, mezzosoprano, cor)

Lux Aeterna (mezzosoprano, tenor, baix)

Libera Me (soprano, cor)

Leah CROCETTO, soprano Ekaterina GUBANOVA, mezzosoprano Charles CASTRONOVO, tenor Alexander VINOGRADOV, baix COR INTERMEZZO, COROS A LA CARTAJosé Luis BASSO, director de cor (Convidat pel Festival Castell Peralada, gentilesa de l’Opéra National de París)Enrique RUEDA, assistent director de corORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC) Giampaolo BISANTI, director musical

En 1890 Anatole France publicaba su novela Thaïs, redactada a partir de un poema que él mismo había escrito veinte años antes inspirado en la leyenda apócrifa de Santa Thaïs, la bellísima y voluptuosa cortesana egipcia del siglo IV que abando-na el mundo sensual para abrazar el ascetismo y la fe cristiana. Apenas tres años más tarde el libretista Louis Gallet, colaborador asiduo de Saint-Saëns, Gounod, Thomas o Bizet entre otros, elaboraba una adaptación para el prolífico y laborioso Massenet, por entonces en el cenit de su carrera.

Saboreando todavía las mieles del éxito obtenido con Werther (1892), Massenet vio en el drama de France una estupenda oportunidad para regresar a una de sus especialidades, las historias centradas en el conflicto entre el deseo erótico y el espiritual que ya había abordado en su oratorio Marie-Magdeleine (1873) y más tarde en la ópera Hérodiade (1881). El ambiente histórico y exótico se adaptaba a la moda orientalista del fin-de-siècle francés, y el perfil de la heroína cuadraba con los talentos de Sibyl Sanderson, la joven y atractiva soprano californiana que había causado sensación en París con su interpretación de Manon, otra de las grandes heroínas massenetianas, y cuya relación (al parecer platónica) con el compositor fue un tema de recurrente chismorreo en el París de la época. Massenet revisó la partitura reestrenándola en 1898, siempre en la Opéra.

La fama de Thaïs se ha visto en buena medida eclipsada por la célebre Méditation, el interludio para violín solo y orquesta que divide en dos la ópera y marca la con-versión espiritual de la protagonista. Se trata de la pieza más célebre de Massenet, y su maravillosa melodía ha hecho justamente fortuna fuera de los teatros de ópera. Pero su popularidad ha jugado en contra del mejor conocimiento de una ópera que encierra numerosas virtudes y que se cuenta entre las más logradas del composi-tor. A partir del eficaz libreto de Gallet (el primer libreto en prosa escrito en Francia) que despojaba a la historia de Anatole France de su componente escéptico, irónico y volteriano para centrarse en el conflicto dramático, Massenet dibuja con perspica-cia psicológica e inagotable paleta musical la doble evolución de los dos personajes principales, el severo y atribulado monje Athanaël, vencido finalmente por el deseo carnal, y la voluptuosa cortesana Thaïs, que acaba abrazando el ascetismo y muere en santidad.

Ambos papeles presentan notables dificultades en su escritura vocal y exigen una gran capacitación dramática. En el caso de Thaïs, el registro de tres octavas de Sybil

THAÏS:Mucho más que laMéditation

Cap al futur amb la música.

MESSA DA REQUIEMGuiseppe VERDI (1813-1901)Estrena el 22 de maig de 1874 a l’església de Sant Marc de Milà

Requiem i Kyrie (quartet solista, cor)Dies Irae:- Dies Irae - Tuba Mirum (baix i cors)- Mors stupebit (baix i cors)- Liber scriptus (mezzosoprano, cor)- Quid suma avaro (soprano, mezzosoprano, tenor)- Rex tremendae (solistes, cor)- Recordare (soprano, mezzosoprano)- Ingemisco (tenor)- Confutatis (baix, cors)- Lacrymosa (solistes, cor)- Domine Jesu (ofertorium) (solo)

Sanctus (Doble cor)

Agnus Dei (soprano, mezzosoprano, cor)

Lux Aeterna (mezzosoprano, tenor, baix)

Libera Me (soprano, cor)

Leah CROCETTO, soprano Ekaterina GUBANOVA, mezzosoprano Charles CASTRONOVO, tenor Alexander VINOGRADOV, baix COR INTERMEZZO, COROS A LA CARTAJosé Luis BASSO, director de cor (Convidat pel Festival Castell Peralada, gentilesa de l’Opéra National de París)Enrique RUEDA, assistent director de corORQUESTRA SIMFÒNICA DE BARCELONA I NACIONAL DE CATALUNYA (OBC) Giampaolo BISANTI, director musical

Sanderson marca a un personaje que demanda además una actriz capaz de re-solver el peliagudo tránsito espiritual de la protagonista, mientras que el papel de Athanaël está escrito para un barítono que en buena parte de la ópera se mueve en la zona superior del registro, algo idóneo para un Plácido Domingo cuya per-sonalidad teatral se antoja además ideal para sacar el máximo partido del desga-rrador patetismo del personaje.

Por lo demás, el sabio eclecticismo de Massenet, que extrae las mejores lecciones del drama wagneriano, el melodrama italiano y la grand opéra francesa, combina e imbrica con maestría los ámbitos cuasi antagónicos que presenta la obra, evi-tando el simple contraste entre el mundo ascético de los monjes cenobitas y la exuberancia sensual de Alejandría. El resultado es una chef-d’oeuvre que sin duda merece mucha más atención que la que hasta ahora le ha sido arrebatada en favor de la célebre Méditation.

Juan LUCAS

Abonament Palau Grans Veus (4 concerts) de 116 a 252 eurosPreus especials en abonaments i entrades per a menors de 35 anys

taquilles@palaumusica.cat | abonaments@palaumusica.catwww.palaumusica.cat | 93 295 72 07

DIMECRES 10.10.2018, 20 h

Simon Keenlyside & Malcolm Martineau—Obres de Schubert, Wolf, Poulenc, Fauré i altres

DIJOUS 17.01.2019, 20 h

Magdalena Kožená & Mitsuko Uchida—Obres de Schumann, Wolf, Dvořák i Schönberg

DIMARTS 07.05.2019, 20 h

Juan Diego Flórez—Univers Flórez

DIMECRES 22.05.2019, 20 h

Diana Damrau & Xavier de Maistre—Lieder de Mendelssohn i Rachmàninov

Palau de la Música Catalana2018-2019

Director de Scherzo

Resum argumentalComédie lyrique en tres actes i set quadres amb música de Jules Massenet i llibret de Louis Gallet basat en una novel·la d’Anatole France. Estrenada a l’Opéra de Paris el 16 de març de 1894. Estrena al Festival Castell de Peralada.

Primer acteI quadre. Tebaida, regió romana a l’Egipte.A la vora del riu Nil, uns monjos de la comunitat cenobita liderats per Palémon reben al seu company Athanaël, qui explica com l’han pertorbat al seu retir les aparicions en somnis que ha tingut de la bella Thaïs, una cortesana fidel al culte de Venus de la ciutat d’Alexandria que el va seduir anys abans. El monjo pensa que es tracta d’un senyal de Déu que l’empeny a convertir Thaïs a la fe verdadera, el cristianisme, malgrat la desconfiança de Palémon, qui insisteix en que veu tot plegat com a un error. Athanaël torna a somniar amb la cortesana, interpretant que la conversió és possible gràcies a l’amor de Déu.

II quadre. Casa de Nicias, Alexandria, Egipte.Nicias, un noble alexandrí que ara és amant de Thaïs, rep al seu palau a Athanaël, amb qui va establir una gran amistat en temps passat, abans de que aquest deixés la vida mundana. Nicias riu de la nova fe d’Athanaël, intenta temptar-lo amb les seves esclaves Crobyle i Myr-tale i el convida a una festa en què Thaïs interpretarà una actuació, sense deixar d’advertir-li que vagi en compte amb la venjança de Venus. El monjo accepta la invitació i fins i tot es vesteix per l’ocasió, sense renunciar al cilici. Thaïs es presenta més bonica que mai i Nicias li confessa que Athanaël ha vingut per «salvar-la». La dona es burla del monjo i el desafia en nom de Venus.

Segon acteI quadre. Casa de Thaïs, a Alexandria.La cortesana, que gaudeix de la vida i els plaers, reflexiona sobre l’efímer de la joventut i la bellesa. Athanaël es presenta per a dir-li que encara se l’estima, però ara només espiritual-ment (malgrat íntimament la desitja), tot i explicant-li que guanyarà la vida eterna si deixa la mala vida, renuncia a les riqueses terrenals i opta per la fe cristiana com a esposa de Jesús. Thaïs torna a riure del monjo, però Athanaël l’omple de dubtes quan li diu que en lloc de una vida eterna pot guanyar-se una mort terrible.

Entre ambdós quadres s’escolta la famosa Méditation de Thaïs, moment en què la prostitu-ta decideix canviar de vida.

II quadre. Exterior de la casa de Thaïs.Athanaël fa guàrdia a les portes de la casa de la cortesana, ara convençuda de seguir-lo després de veure l’obstinació del monjo. Li pregunta si, un cop abandoni casa seva i les

THAÏS

seves possessions («cremar-les» per expiar la vida abjecta), pot quedar-se amb un ídol que representa a Eros, un regal de Nicias, però Athanaël mateix el destrueix. Decidida a canviar de vida, Thaïs accepta que el foc «purificador» destrueixi casa seva. Els amics de Nicias comencen a lapidar al monjo i la cortesana, qui són salvats pel propi Nicias –que, sorprès per la decisió de la noia, finalment la respecta– llançant monedes a la multitud, moment en què Thaïs i Athanaël escapen.

Tercer acteI quadre. Un oasi al desert d’Egipte.Els dos fugitius intenten creuar el desert per a poder deixar Thaïs al convent de les Filles Blanques. Ella, molt cansada, es refresca en una font d’un oasi i, malgrat Athanaël ha insistit en que a la noia li convé el patiment que ara viu i una nova vida de pietat i penediment, tots dos no poden evitar sentir que s’estimen. Ell li besa les ferides dels peus. Thaïs reflexiona i agraeix la retrobada amb el monjo abans d’arribar al convent, quan la reben Albine, la su-periora, i les noies que es convertiran en les seves germanes. Athanaël els hi confia Thaïs i ella l’acomiada amb petons a les mans donant-li les gràcies per «salvar-la». Athanaël s’a-comiada de la noia per sempre.

II quadre. Tebaida, regió romana a l’Egipte.Quan Athanaël torna a la seva comunitat, li confessa al seu superior que l’amor i el desig per la cortesana no el deixen en pau. Palémon li diu que el va advertir. Athanaël torna a somniar amb Thaïs, però aquest cop la veu moribunda i, sense pensar-ho decideix anar a veure-la al convent, convençut de la seva mort imminent.

III quadre. Convent de les Filles Blanques.Thaïs agonitza mentre les seves germanes intenten consolar-la i encomanar la seva àni-ma a Déu. Athanaël entra desesperat i comprova que la seva visió era veritat; en veure-la moribunda, li confessa que se l’estima de tot cor i que la fe no és res al costat del seu amor. Però ella recorda la seva conversió i sembla no escoltar-lo, sumida en una visió mística; en acceptar la seva abraçada descriu en èxtasi que se li obren les portes del cel tot just quan mor als braços de l’únic home que la va estimar de veritat.

CAT

Pablo MELÉNDEZ-HADDADPeriodista i crític musical

Resumen argumentalComédie lyrique en tres actos y siete cuadros con música de Jules Massenet y libreto de Louis Gallet basado en una novela de Anatole France. Estrenada en la Opéra de Paris el 16 de marzo de 1894. Estreno en el Festival Castell de Peralada.

Primer actoI cuadro. Tebaida, región romana en Egipto.A orillas del río Nilo, unos monjes de la comunidad cenobita liderados por Palémon reciben a su compañero Athanaël, quien explica cómo le han perturbado su retiro las apariciones en sueños que ha tenido de la bella Thaïs, una cortesana fiel al culto de Venus de la ciudad de Alejandría que lo sedujo años atrás. El monje piensa que se trata de una señal de Dios que le empuja a convertir a Thaïs a la fe verdadera, el cristianismo, a pesar de la descon-fianza de Palémon, quien insiste en que lo ve todo como un error. Athanaël vuelve a soñar con la cortesana e interpreta que la conversión es posible gracias al amor de Dios.

II cuadro. Casa de Nicias, Alejandría, Egipto.Nicias, un noble alejandrino que ahora es amante de Thaïs, recibe en su palacio a Athanaël, con quien entabló una gran amistad en un tiempo pasado, antes de que este dejara la vida mundana. Nicias se ríe de la nueva fe de Athanaël, trata de tentarlo con sus esclavas Crob-yle y Myrtale y lo invita a una fiesta en la que Thaïs interpretará una actuación, sin dejar de advertirle de que vaya con cuidado con la venganza de Venus. El monje acepta la invitación e incluso se viste para la ocasión, sin renunciar al cilicio. Thaïs se presenta más hermosa que nunca y Nicias le confiesa que Athanaël ha venido para «salvarla». La mujer se burla del monje y lo desafía en nombre de Venus.

Segundo actoI cuadro. Casa de Thaïs, en Alejandría.La cortesana, que disfruta de la vida y los placeres, reflexiona sobre lo efímero de la juven-tud y la belleza. Athanaël se presenta para decirle que todavía la quiere, pero ahora solo espiritualmente (a pesar de que íntimamente la desea), y le explica que se ganará la vida eterna si abandona la mala vida, renuncia a las riquezas terrenales y opta por la fe cristiana como esposa de Jesús. Thaïs se vuelve a reír del monje, pero Athanaël la llena de dudas cuando le dice que, en lugar de una vida eterna, se puede ganar una muerte terrible.

Entre ambos cuadros se escucha la famosa Méditation de Thaïs, momento en el que la prostituta decide cambiar de vida.

II cuadro. Exterior de la casa de Thaïs.Athanaël monta guardia a las puertas de la casa de la cortesana, ahora convencida de se-guirlo después de ver la obstinación del monje. Le pregunta si, una vez abandone su casa y sus posesiones («quemarlas» para expiar la vida abyecta), se puede quedar con un ídolo

THAÏS

que representa a Eros, un regalo de Nicias, pero el propio Athanaël lo destruye. Decidida a cambiar de vida, Thaïs acepta que el fuego «purificador» destruya su casa. Los amigos de Nicias empiezan a lapidar al monje y la cortesana, que son salvados por el propio Nicias –quien, sorprendido por la decisión de la chica, finalmente la respeta– tirando monedas a la multitud, momento en el que Thaïs y Athanaël se escapan

Tercer actoI cuadro. Un oasis en el desierto de Egipto.Los dos fugitivos intentan atravesar el desierto para dejar a Thaïs en el convento de las Hijas Blancas. Ella, muy cansada, se refresca en una fuente de un oasis y, a pesar de que Athanaël ha insistido en que a la chica le conviene el sufrimiento que ahora vive y una nueva vida de piedad y arrepentimiento, los dos no pueden evitar sentir que se aman. Él le besa las heridas de los pies. Thaïs reflexiona y agradece el reencuentro con el monje antes de llegar al convento, cuando la reciben Albine, la superiora, y las chicas que se van a convertir en sus hermanas. Athanaël les confía a Thaïs y ella lo despide con besos en las manos dándole las gracias por «salvarla». Athanaël se despide de la chica para siempre.

II cuadro. Tebaida, región romana en Egipto.Cuando Athanaël vuelve a su comunidad, le confiesa a su superior que el amor y el deseo por la cortesana no le dejan en paz. Palémon le dice que se lo advirtió. Athanaël vuelve a soñar con Thaïs, pero esta vez la ve moribunda y, sin pensárselo, decide ir a verla al con-vento, convencido de su muerte inminente.

III cuadro. Convento de las Hijas Blancas.Thaïs agoniza mientras sus hermanas intentan consolarla y encomendar su alma a Dios. Athanaël entra desesperado y comprueba que su visión era cierta; al verla moribunda, le confiesa que la quiere de todo corazón y que la fe no es nada comparado con su amor. Pero ella recuerda su conversión y ya parece no escucharlo, sumida en una visión mística; al aceptar su abrazo describe en éxtasis que se le abren las puertas del cielo justo cuando muere en brazos del único hombre que la quiso de verdad.

CAST

Pablo MELÉNDEZ-HADDADPeriodista y crítico musical

SynopsisComédie lyrique en trois actes et sept tableaux avec la musique de Jules Massenet et le livret de Louis Gallet d’après le roman éponyme d’Anatole France. Représentée pour la première fois à l’Opéra de Paris le 16 mars 1894. Première au Festival Castell de Peralada.

Premier acte1er tableau. Thébaïde, région romaine de l’Égypte.Sur les bords du Nil, des moines de la communauté cénobite dirigés par Palémon reçoi-vent leur compagnon Athanaël, qui explique qu’il s’est vu troublé dans sa retraite par les apparitions dans ses rêves de la belle Thaïs, une courtisane fidèle au culte au Vénus de la ville d’Alexandrie, qui l’avait séduit quelques années auparavant. Le moine pense qu’il s’agit d’un signal de Dieu qui le pousse à convertir Thaïs à la véritable foi, le christianisme, malgré la méfiance de Palémon, qui insiste sur le fait qu’il voit tout cela comme une erreur. Athanaël rêve à nouveau de la courtisane et interprète que la conversion est possible grâce à l’amour de Dieu.

2ème tableau. Maison de Nicias, Alexandrie, Égypte.Nicias, un noble alexandrin qui est maintenant l’amant de Thaïs, reçoit Athanaël dans son palais. Il avait noué avec lui une grande amitié dans le passé, avant que ce dernier n’aban-donne la vie mondaine. Nicias rit de la nouvelle foi d’Athanaël, essaie de le tenter avec ses esclaves Crobyle et Myrtale et le convie à une fête dans laquelle Thaïs interviendra dans le spectacle, sans omettre de l’avertir qu’il fasse attention à la vengeance de Vénus. Le moine accepte l’invitation et s’habille même pour l’occasion, sans renoncer pour autant au cilice. Thaïs apparaît plus belle que jamais et Nicias lui avoue qu’Athanaël est venu pour « la sau-ver ». La femme se moque du moine et le défie au nom de Vénus.

Deuxième acte1er tableau. Maison de Thaïs, à Alexandrie.La courtisane, qui jouit de la vie et les plaisirs, réfléchit sur le caractère éphémère de la jeunesse et de la beauté. Athanaël se présente pour lui dire qu’il l’aime encore mais seu-lement maintenant sous une forme spirituelle (bien qu’il la désire dans son for intérieur). Il lui explique qu’elle gagnera la vie éternelle si elle abandonne cette vie dissolue, renonce aux richesses terrestres et opte pour la foi chrétienne comme épouse de Jésus. Thaïs se moque une fois encore du moine, mais Athanaël l’emplit de doutes lorsqu’il lui dit que, au lieu d’une vie éternelle, elle peut s’exposer à une mort terrible.

Entre les deux tableaux, on écoute la célèbre Méditation de Thaïs, moment auquel la pros-tituée décide de changer de vie.

THAÏS2ème tableau. Extérieur de la maison de Thaïs.Athanaël monte la garde aux portes de la maison de la courtisane, maintenant convaincue de le suivre après avoir constaté l’obstination du moine. Elle lui demande si, une fois qu’elle aura abandonné sa maison et ses possessions (« les brûler » pour expier sa vie abjecte), elle peut néanmoins conserve une idole qui représente Eros, un cadeau de Nicias, mais Athanaël la détruit lui-même. Décidée à changer de vie, Thaïs accepte que le feu « purifi-cateur » détruise sa maison. Les amis de Nicias commencent à lapider le moine et la cour-tisane. Mais ceux-ci sont sauvés par le propre Nicias –surpris par la décision de la jeune femme mais la respecte néanmoins–, qui lance des pièces de monnaie à la foule, moment auquel Thaïs et Athanaël en profitent pour s’échapper.

Troisième actePremier tableau. Un oasis dans le désert d’Égypte.Les deux fugitifs tentent de traverser le désert afin de pouvoir laisser Thaïs dans le couvent des Filles Blanches. Elle, très fatiguée, se rafraîchit à la fontaine d’un oasis et, bien qu’Atha-naël ait insisté que la souffrance qu’elle vit maintenant convient à la jeune femme, ainsi qu’une nouvelle vie de piété et de repentir, tous deux ne peuvent éviter de ressentir qu’ils s’aiment. Il baise les blessures de ses pieds. Thaïs réfléchit et se montre reconnaissante de ces retrouvailles avec le moine avant d’arriver au couvent, où elle est accueillie par Albine, la mère supérieure, et les jeunes filles qui deviendront ses sœurs. Athanaël leur confie Thaïs et elle se sépare de lui en lui baisant les mains et en le remerciant de « l’avoir sauvée ». Athanaël fait alors ses adieux définitifs à la jeune femme.

2ème tableau. Thébaïde, région romaine en Égypte.Lorsqu’Athanaël revient dans sa communauté, il avoue à son supérieur que l’amour et le désir pour la courtisane ne cessent de le torturer. Palémon lui dit qu’il l’avait averti. Athanaël rêve une fois encore de Thaïs mais, cette fois, il la voit moribonde et, sans hésiter, il décide d’aller la voir au couvent, convaincu de sa mort imminente.

3ème tableau. Couvent des Filles Blanches.Thaïs agonise alors que ses sœurs tentent de la consoler et de confier son âme à Dieu. Athanaël entre désespéré et constate que sa vision était vraie ; la voyant moribonde, il lui avoue qu’il l’aime de tout son cœur et que la foi n’est rien à côté de son amour. Mais elle rappelle sa conversion et semble ne pas l’écouter, plongée dans une vision mystique ; en acceptant son étreinte, elle décrit en extase que les portes du ciel s’ouvrent pour elle et elle meurt alors dans les bras du seul homme qui l’ait vraiment aimée.

FRA

Pablo MELÉNDEZ-HADDADJournaliste et critique musical

Story summaryComédie lyrique in three acts and seven tableaux with music by Jules Massenet and libretto by Louis Gallet based on a novel by Anatole France. Premièred at the Ópera de Paris on 16 March 1894. Première at the Castell de Peralada Festival.

Act 1Scene 1. Thébaïde, a Roman region of Egypt.On the banks of the River Nile, a group of Cenobite monks led by Palémon receive their companion Athanaël, who tells of how his rest has been disturbed by the apparitions he has had in dreams of the beautiful Thaïs, a courtesan loyal to the cult of Venus in the city of Alexandria who seduced him years earlier. The monk believes that it is a sign from God, urging him to convert Thaïs to the true faith, Christianity, despite the concerns of Palémon, who insists that he feels it would be a mistake. Athanaël dreams of the courtesan again, interpreting that her conversion is possible thanks to the love of God.

Scene 2. The House of Nicias, Alexandria, Egypt.Nicias, an Alexandrian nobleman who is now Thaïs’ lover, receives Athanaël at his palace, with whom he began a great friendship in the past, before Athanaël gave up the earthly world. Nicias laughs at Athanaël’s new-found faith, tries to tempt him with his slaves Crob-yle and Myrtale, and invites him to a feast where Thaïs will be performing, also warning him to beware of the vengeance of Venus. The monk accepts the invitation and even dresses for the occasion, without renouncing his asceticism. Thaïs appears more beautiful than ever and Nicias confesses to her that Athanaël has come to “save her”. The woman mocks the monk and challenges him in the name of Venus.

Act 2Scene 1. The House of Thaïs, in Alexandria.The courtesan, who enjoys life and its pleasures, ponders on the fleeting nature of youth and beauty. Athanaël enters to tell her that he still loves her, but now only spiritually (des-pite desiring her intimately), while telling her that she will gain eternal life if she gives up her bad ways, renounces earthly riches and chooses the Christian faith as a bride of Jesus. Once again, Thaïs laughs at the monk, but Athanaël fills her with doubt when he says that instead of eternal life, she could earn herself a terrible death.

Between the two scenes, we hear the famous Méditation of Thaïs, which is when the pros-titute decides to change her life.

Scene 2. Outside the House of Thaïs.Athanaël stands guard at the doors to the courtesan’s house. She has now resolved to fo-llow the monk after seeing his determination. She asks him if, after leaving her house and

THAÏS

possessions (“burn them” to atone for her wicked life), she can keep an idol depicting Eros, a gift from Nicias, but Athanaël destroys it. Determined to change her life, Thaïs allows the “purifying” fire to destroy her house. Nicias’ friends start to stone the monk and the courte-san, who are saved by Nicias himself, who, surprised at the girl’s decision, finally respects it and throws coins at the crowd, allowing Thaïs and Athanaël to escape

Act 3Scene 1. A desert oasis in Egypt.The two fugitives attempt to cross the desert to take Thaïs to the Convent of the White Sis-ters. Exhausted, she cools herself at a spring in an oasis and, despite Athanaël insisting that she merits the suffering she is experiencing and a new life of piety and penance, neither of them can stop feeling love for each other. He kisses the wounds on her feet. Thaïs reflects and is grateful for the re-encounter with the monk before they come to the convent, where Albine, the Mother Superior, and the women who will become her sisters take her in. Atha-naël entrusts Thaïs to them and she says farewell to him by kissing his hands and thanking him for “saving her”. Athanaël says farewell to her for the last time.

Scene 2. Thébaïde, a Roman region of Egypt.When Athanaël returns to his community, he confesses to Palémon that his love and desire for the courtesan will not leave him in peace. Palémon tells him that he did warn him. Atha-naël dreams of Thaïs again, but this time he sees her dying, and without giving it a second thought, he decides to go and see her at the convent, convinced she is about to die.

Scene 3. Convent of the White Sisters.Thaïs is dying while her sisters try to comfort her and commend her soul to God. Athanaël enters in despair and sees that his vision was true; seeing her dying, he confesses to her that he loves her with all his heart and that faith is nothing compared to his love. But she re-calls her conversion and appears not to hear him, immersed in a mystical vision; accepting his embrace, she describes an ecstasy as the doors to heaven open just as she dies in the arms of the only man who truly loved her.

ENG

Pablo MELÉNDEZ-HADDADJournalist and music critic

Ha estat director musical de l’Òpera de Saint-Étienne des del 1988 i, l’any 1990, va fundar la Biennale Massenet, de la qual va ser director musical fins al 2006, contribuint

a l al redescobriment de nombroses obres del compositor, com ara Amadis, Esclarmonde, Cléopâtre, Roma, Thérèse, Cendrillon, Chérubin, Hérodiade, el ballet Cigale i l’oratori La Vièrge. A l’Òpera de Saint-Étienne, va dirigir obres del

repertori italià i francès, com Un ballo in maschera, Otello, Rigoletto, La traviata, Il barbiere di Siviglia, Norma, Carmen o Dialogues des carmélites. Entre 1996 i 2001 va ser director musi-cal de la Simfònica Arturo Toscanini de Parma. Ha estat convidat habitual de les orquestres internacionals més importants i les dels teatres lírics de més renom, com la Filharmònica de Radio France, Deutsche Oper Berlin, Bayerische Staatsoper, Orquestra Nacional de Bèlgica, Simfònica de la BBC, Orchestre de la Suisse Romande, Teatro alla Scala, Òpera de Los Ange-les, Orquestra del Royal Concertgebouw i la Metropolitan Orchestra de Nova York. El 1989 el van triar per dirigir la reinauguració de l’Opéra-Comique amb l’Orquestra de l’Òpe-ra de París. L’any 1991 Riccardo Muti el va convidar a dirigir La Muette de Portici d’Aubers al Festival de Ravenna. Va dirigir Manon a l’Staatsoper de Berlín i a l’Òpera de Niça, Medea al Festival de Martina Franca, Pagliacci al Maggio Musicale Fiorentino, Lakmé al Concert-gebouw d’Amsterdam, La sonnambula i La bohème a l’Òpera de Roma, i també l’Orquestra Simfònica Nacional de la Xina a Pequín. El 2009 va dirigir Cyrano de Bergerac al Théâtre du Châtelet amb Plácido Domingo i Carmen a l’Arena de Verona, Tosca a La Fenice de Venècia, Le nozze di Figaro a l’Òpera de Washington, Les contes d’Hoffmann a San Francisco, Carmen a la primera temporada de la Royal Opera Muscat a Oman i L’étoile de Chabrier a la National Dutch Opera. També ha dirigit Don Giovanni, La damnation de Faust i Carmen a la Dresden Semperoper; Iphigénie en Tauride, Turandot i Thaïs a València; Hamlet i Louise a Estrasburg; La traviata a Ravenna; Lucia di Lammermoor i Carmen a Stuttgart; Rigoletto al Teatro Regio de Torí; Ma-non Lescaut a Varsòvia i a Dresden; Aida a Amsterdam i a Mannheim; i Don Pasquale a Oslo. Li interessen molt les estrenes de compositors contemporanis i ha dirigit obres d’André Joli-vet, Henri Dutilleux, François Bernard Mâche i Luciano Berio, a més dels Quatre-vingt-treize d’Antoine Duhamel per al bicentenari de la Revolució Francesa. Va debutar a La Scala el 1994 amb el ballet L’histoire de Manon on també ha dirigit diversos ballets i òperes. Els anys 2015 i 2016 va dirigir, entre d’altres, Carmen al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Aida a Varsòvia, Rigoletto a Bogotà, Thaïs al Festival de Salzburg i Giselle de gira amb La Scala a la Xina. El 2017 va dirigir Romeo i Julieta a Milà, Carmen a Hèlsinki i a Hamburg, Thaïs a Barcelona. Properament dirigirà al Festival d’Hèlsinki a Finlàndia, La traviata a Seül, un concert a La Scala amb l’Orquestra La Verdi, Manon a San Francisco, Pelléas et Mélisande a Varsòvia, Thaïs i Romeo i Julieta al NCPA de Pequín, Aida a Dubai amb l’Òpera Nacional de Varsòvia, Il trovatore a Hèlsinki i Il corsaro a La Scala de Milà.

director d’orquestra

PatrickFOURNILLIER

Nou CLS.La teva pròxima aventura.La millor experiència és aquella que encara no has viscut. Comença a fer-ho amb el nou CLS, un coupé de proporcions perfectes que amplia el concepte d’esportivitat gràcies a la figura elegant que presenta. La comoditat de l’interior i la seva personalitat externa, creen un model salvatge i innovador que brilla amb llum pròpia gràcies al sistema LED High Performance. Simplement agafa aire i gaudeix de la teva pròxima aventura.

Consum mixt 5,6-7,8 (l/100 km) i emissions de CO2 148-184 (g/km).

165x235 FCP Anuncios catalan.indd 1 28/6/18 12:59

Ermonela JAHO

CONSULTA TOTA LA PROGRAMACIÓ Aliceubarcelona.cat

NOVA TEMPORADA DEL LICEU 2018-2019

DON QUIXOTCOMPAÑÍA NACIONAL DE DANZASetembre

I PURITANIVINCENZO BELLINIOctubre

CANDIDE versió concertLEONARD BERNSTEIN Octubre

MIRA EL VIDEO DE LA TEMPORADA

bit.ly/Liceu-1819

KÀTIA KABÀNOVALEOŠ JANÁCEK

Novembre

L’ITALIANA IN ALGERIGIOACHINO ROSSINI

Desembre

MADAMA BUTTERFLYGIACOMO PUCCINI

Gener

AIN

HO

A A

RTET

APA

TRIC

IA R

ACET

TE

JAVI

ER C

AM

ARE

NA

JAA LA

VENDA

UN ANY MÉS,

APASSIONA’T

PER L’OPERA`

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci 1819_localitats_peralada.pdf 1 10/07/2018 11:42

Ermonela Jaho, que ara resideix a Nova York, va néixer a Albània i les primeres classes de cant les va rebre amb només 6 anys. Als 14 la van dur per primer cop a l’Òpera de Tirana, on va escoltar La traviata i es va proposar convertir-se en cantant d’òpera. Als 19 anys, Jaho va obtenir una beca per estudiar amb Katia Ricciarelli a Màntua i, un any més tard, es va traslladar a Roma per continuar els estudis a l’Accademia Nazionale di Santa Cecilia. Durant els anys següents, va guanyar concursos de cant a Milà, Ancona i Rovereto. Totes les crítiques destaquen les interpretacions brillants d’Ermonela Jaho i la seva identi-ficació excepcional amb els papers que interpreta. Durant l’últim any, se l’ha ovacionat des de Sydney fins a Londres; el Daily Telegraph d’Austràlia l’ha descrit com «un fenomen im-parable» , The Independent com «la millor Madama Butterfly que Londres ha vist en anys» i l’alemany Die Welt l’ha descrit a Munic com «l’estrella indiscutible de la vetllada». De tot el món Ermonela Jaho rep peticions per actuar i se la reconeix en especial per les seves interpretacions de Violetta (La traviata), Madama Butterfly i Suor Angelica (Il tritti-co). Aquesta temporada la seva Suor Angelica ja s’ha sentit a la Bayerische Staatsoper de Munic; Violetta al Teatro Colón de Buenos Aires, i la seva Madama Butterfly, al Théâtre des Champs-Élysées de París i a la Metropolitan Opera de Nova York. A més de les representa-cions de les heroïnes més famoses de l’òpera italiana, el repertori ampli i divers d’Ermonela Jaho abasta de Massenet a Offenbach –recentment ha cantat en l’estrena xinesa de Thaïs a Pequín i debutarà a l’Òpera Nacional dels Països Baixos com a Antonia (Les contes d’Hoff-mann)–, i també obres d’Auber, Bizet, Chabrier, Gounod, Händel, Milhaud, Mozart, Poulenc, Prokófiev, Rimski-Kórsakov, Johann Strauss, Stravinsky i Txaikovski. A la inauguració de la temporada 2018-19 la veurem debutar en el paper de Valentine a Les huguenots de Meyerbeer a París i cantar Anna en la versió d’un únic acte de Le Villi de Puccini presentada per Opera Rara a Londres, que no s’ha sentit en públic des del 1884. L’enregistrament amb Opera Rara de Zazà de Leoncavallo li va valer la nominació al Premi Internacional d’Òpera el 2017. Debuta al Festival de Peralada l’estiu de 2017 com a protagonista de Madama Butterfly.

www.ermonelajaho.com

Guanyadora del Premi dels Lectors als Premis Internacionals d’Òpera 2016

Cantant, director d’orquestra, gestor. El llegendari Plácido Domingo ha actuat en la seva llarga ca-rrera a les sales d’òpera més importants del món i ha realitzat una quantitat inigualable d’enregis-traments, de les quals més de 100 són òperes senceres guanyant 12 Grammy, incloent-hi tres Grammys Llatins. Ha realitzat més de 50 pro-duccions en vídeo i ha estat guardonat amb dos Emmy, a més de ser el protagonista de tres pro-

duccions operístiques per al cinema: La traviata i Otello de Franco Zeffirelli i Carmen de Fran-cesco Rosi. La seva veu s’ha sentit en diverses pel·lícules i dibuixos animats. La seva Tosca rodada en els escenaris originals a Roma va ser vista per més de mil milions de persones de 117 països. També va cantar Rigoletto en directe des de Màntua a tot el món.Ha participat en diverses cerimònies inaugurals de Jocs Olímpics arribant a audiències tele-visives de gairebé dos mil milions d’espectadors. Ha obert la temporada de la Metropolitan Opera de Nova York en 21 ocasions superant l’antic rècord de Caruso, amb 17 nits d’ober-tura. Ha dirigit més de 500 funcions d’òpera a tot el món, des de Londres a Tòkio, a més de concerts simfònics amb orquestres de renom com les Filharmòniques de Viena i Berlín, rea-litzant a més múltiples enregistraments des del pòdium. Ha estat inclòs en el Llibre Guinness dels Rècords pel seu ampli repertori i per haver rebut 101 trucades a escena després d’una representació d’Otello a la Staatsoper de Viena. Les seves aparicions amb els seus col·legues Josep Carreras i Luciano Pavarotti són també llegendàries i van marcar una època.Com a gestor i programador, entre d’altres esdeveniments, va ser director musical de l’Expo de Sevilla i ha participat en la consolidació d’importants companyies operístiques nord-ame-ricanes com a director general de la Washington National Opera i de l’Òpera de Los Angeles, de la que és director general.Nascut a Madrid de pares artistes de la sarsuela, es va traslladar a Mèxic amb vuit anys. Es va formar al Conservatori de la Ciutat de Mèxic, va debutar a Monterrey com Alfredo a La travia-ta i va començar la seva carrera a l’Òpera Nacional d’Israel. El 1966 va crear el paper principal a l’estrena de Don Rodrigo de Ginastera a la New York City Opera i dos anys més tard va de-butar a la Metropolitan Opera, on ha intepretat més de 800 funcions. El seu repertori inclou òpera italiana, francesa i alemanya, a més de dedicar-se també a la sarsuela i a l’òpera russa i barroca. Ha estrenat noves obres contemporànies com The First Emperor de Tan Dun, Divi-nas palabras d’Anton García Abril, Nicholas and Alexandra de Deborah Drattell o Il Postino de Daniel Catán, amb ell recreant la figura del poeta xilè Pablo Neruda.Des de 1993 promou cantants joves amb el seu concurs Operalia mantenint diversos pro-grames per a noves veus com el del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo del Palau dels Arts de València. Posseeix múltiples condecoracions i reconeixements, així com diver-sos doctorats Honoris Causa. Va debutar al Festival Castell de Peralada el 1991 amb Otello i ha tornat en diverses ocasions.

PlácidoDOMINGO

© P

edro

Wal

ker

Entronat pel Dallas Morning News com un artista que «exhibeix una veu d’una bellesa sedosa i amb una agilitat elegant», Michele Angelini va debutar al Festival Rossini de Pesaro com a Comte Libenskof a Il viaggio a Reims i ha emocionat els públics dels principals escenaris amb el repertori operístic de Bellini, Donizetti, Gluck, Mozart i Rossini.Ha debutat a quatre dels teatres lírics més importants del món durant la temporada 2017-18 amb Ramiro de La Cenerentola al Municipal de Santiago de Xile; amb Almaviva en una nova producció de Laurent Pelly d’Il barbiere di Siviglia al Théâtre des Champs-Élysées de París; Nicias a Thaïs al Teatro Real de Madrid, i tant Narciso a la producció de Christoph Loy d’Il turco in Italia amb direcció d’orquestra d’Antonello Allemandi com Idreno en la producció de David Alden de Semiramide sota la batuta de Riccardo Frizza a la Bayerische Staatsoper.A la Metropolitan Opera es va presentar com a Ruodi en una nova producció de Guillaume Tell amb direcció d’orquestra de Fabio Luisi i va cantar Argirio de Tancredi a l’Òpera de Fi-ladèlfia. També es va unir a Antony Walker a la Washington Concert Opera per a la gala del 30è Aniversari. De les últimes temporades es pot destacar el seu paper principal a l’Orphée et Eurydice de Gluck a la Royal Opera de Londres amb direcció de John Eliot Gardner que també va interpretar a Hamburg i a Versalles.A més a més, ha cantat Il barbiere di Siviglia a la Royal Opera House, Covent Garden, a l’Sta-atsoper im Schiller Theater Berlin, a l’Òpera Reial de Suècia i a les companyies d’òpera de Bilbao, Nova Orleans, Pittsburgh i Sevilla; Il viaggio a Reims al Maggio Musicale Fiorentino; L’italiana in Algeri al Teatro Comunale de Bolonya, a l’Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera i a l’Òpera d’Atlanta; Così fan tutte, al Teatro dell’Opera di Roma, i l’estrena mundial de Frühlings Erwachen de Benoît Mernier al Théâtre Royal de la Monnaie.Ha interpretat Don Giovanni al Covent Garden, a l’Òpera Reial de Suècia i al Festival de Sa-vonlinna; La Cenerentola a l’Òpera de Fort Worth i Colorado; Il turco in Italia a la Deutsche Oper am Rhein; La gazza ladra al Festival de Glimmerglass; La sonnambula a la Florida Grand Opera; Il sogno di Scipione amb la Gotham Chamber Opera i Le roi malgré lui al Bard Sum-merscape. En concerts ha debutat al Rheingau Musik Festival interpretant l’Stabat Mater de Rossini; Rodrigo de l’Otello de Rossini i Moïse et Pharaon al Carnegie Hall; Gennaro a Lucrezia Borgia al Bel Canto at Caramoor; la Petite Messe Solennelle de Rossini al Lincoln Center i El Messies de Händel al Kennedy Center i a la Royal Opera d’Oslo.Ha rebut el primer premi del Concurs del Festival d’Òpera de Savonlinna del 2010, el primer premi del Concurs de Cant de la Fundació Gerda Lissner el 2012, el premi principal de l’Ope-ra Index Award 2013 i un premi d’estímulo al talent a la memòria de Charles Anthony de la Fundació George London. Enguany debuta al Festival Castell de Peralada.

MicheleANGELINI

© R

ebec

ca F

ay

Un món de sensacions a l’espai gastronòmic by Xavier Sagristà i Toni Gerez

GUIA MICHELIN 2018

Reserves: Tel. +34 972 52 20 40 - www.castellperaladarestaurant.com

ANUNCI PROGRAMES DE MA CASTELL PERALADA RESTAURANT.indd 1 17/7/18 9:21

Va estudiar cant a Barcelona amb Dolors Aldea i posterior-ment al Conservatori de Viena amb Helga Wagner i Sylvia Greenberg. Paral·lelament va cursar els estudis de Lied i oratori amb Birgit Steinberger i Carolyn Hague finalitzant ambdues titulacions amb les màximes qualificacions. El 2006 va rebre el Premi a la millor cantant del Curs Inter-nacional de Música Isaac Albéniz, impartit por Ana Lui-

sa Chova i el 2007 fou guardonada amb el segon premi del Stuttgart Internationaler Lied Wettbewerb Hugo Wolf. Des del 2008 és invitada habitual a les temporades del Gran Teatre del Liceu on properament interpretarà Le nozze di Figaro (Susanna). També ha participat en produccions del Teatro Real, del Musikwerkstatt Wien i de la Kammeroper Graz. Als festivals Carinthischer Sommer i Musiktheatertage Wien va protagonitzar les estrenes austríaques de Passion and Resurrection de J. Harvey i de disPLACE de J. Magrané / R. García-Tomás. Amb un ampli repertori de concert, que inclou les obres més significatives de totes les èpoques, ha actuat a nombroses sales de concert i teatres d’òpera de prestigi com el Musikverein i la Konzerthaus de Viena, el Theater an der Wien, L’Auditori i el Palau de la Música Catalana de Barcelona i l’Auditorio Nacional de Música de Madrid.Ha col·laborat amb la majoria d’orquestres espanyoles i amb altres d’internacionals com ara la Staatskapelle Weimar, I Solisti Veneti, RSO Wien, Münchner Symphonikern, Camerata Salzburg i Wiener Kammerorchester, treballant conjuntament amb directors com Neville Marriner, Claudio Scimone, Leopold Hager, Paul Daniel, Harry Bicket, Sebastian Weigle, Ivor Bolton, Marc Piollet, Antoni Ros-Marbà i Josep Pons, entre molts d’altres.Des dels inicis de la seva carrera ha mostrat especial interès pel gènere del Lied. Juntament amb Roger Vignoles, Sholto Kynoch i Deirdre Brenner va participar a The Schubert Project al Holywell Music Room d’Oxford i al Kings Place de Londres. Amb Marcelo Amaral ha can-tat al cicle Der Ganze Hugo Wolf de Stuttgart, dedicat a la interpretació integral dels Lieder d’aquest compositor. Els recitals de presentació a L’Auditori i al Palau de la Música Catalana el 2015 varen ser lloats per la premsa, així com també el seu debut a la Schubertíada de Vilabertran.A més a més d’oferir nombrosos recitals a la Península amb Jordi Armengol i Francisco Poya-to ha cantat a la Goldener Saal i la Gläserner Saal del Musikverein, a la Liederhalle de Stutt-gart, al Foyer del Gran Teatre del Liceu, a la Universitat de Música Hanns Eisler de Berlin i als festivals Ludwigsburger Schlossfestspiele i Mosaïque a Viena.Ha participat en transmissions radiofòniques de l’ORF, Catalunya Música i RNE, així com en produccions televisives de TV3 y Medici TV. Enregistraments de CD y DVD documenten una part de la seva activitat professional. El disc Impressions amb obres de Toldrà, on interpreta el cicle para soprano i orquestra La rosa als llavis amb l’OBC i el Mestre Antoni Ros-Marbà, va ser escollit pels Premis Enderrock 2013 com a millor CD de clàssica.

ElenaCOPONS

© B

erta

Tia

na

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Nascuda a Barcelona, finalitza amb la més alta qualificació la carrera de violí al Conservatori Superior del Liceu i estudia cant líric amb Jorge Sirena. S’especialitza en Música Antiga al Conservatoire National de Toulouse i a la Schola Cantorum Basiliensis. Com a violinista ba-rroca ha col·laborat en formacions com ara l’Ensemble Baroque de Limoges i Al Ayre Espa-ñol. Guanya el concurs de la Bachwoche de la Bachakademie Stuttgart 2013 convertint-se des de llavors en una de les solistes habituals de Helmuth Rilling per interpretar passions, cantates, misses i l’Oratori de Nadal de Bach de gira per escenaris emblemàtics. Cantant aquest mateix repertori també col·labora amb Sigiswald Kuijken a Amsterdam i de gira pel Japó. És la solista habitual a les cantates de Bach amb Kay Johannsen a Stuttgart.Debuta amb l’Orquestra Nacional d’Espanya convidada per Josep Pons a cantar l’Atlàntida de Manuel de Falla, conjunt amb el que també ha interpretat el Rèquiem de Mozart i Elektra de Strauss sota la direcció de David Afkham. Interpreta a Goffredo de Rinaldo al Festival Via Stellae, dirigit per l’arpista Manuel Vilas, amb qui també forma un duo i ha gravat un disc de Tons Humans del segle XVII espanyol per a Naxos.Al Liceu debuta com Ascanio en Benvenuto Cellini de Berlioz sota la batuta de Josep Pons i la direcció escènica de Terry Gilliam; és Emilia en l’Otello de Rossini al costat de Gregory Kunde i Jessica Pratt, dirigits per Christopher Franklin. El Théâtre des Champs-Élysées de París la descobreix sent Zulma a L’Italiana in Algeri sota la direcció de Jean-Claude Malgoire. Debuta al Teatre Campoamor d’Oviedo sent Sièbel en Faust, al Teatro de La Zarzuela canta Cofieta en Iphigenia en Tracia de José de Nebra, al Teatro Real una nova producció de Claus Guth de Rodelinda (Eduige) dirigida per Ivor Bolton i al Festival de Savonlinna canta I puri-tani amb la companyia madrilenya. Recentment ha gravat per al segell discogràfic Harmonia Mundi el paper de Pepa de Goyescas de Granados dirigida per Josep Pons al costat de la BBC Symphony Orchestra.Ha tornat al Teatro Real ara al costat de Plácido Domingo amb Thaïs i inaugurarà la tempora-da del Liceu 2018-2019 en la producció de I puritani i L’Italiana in Algeri. Kazushi Ono la con-vida a cantar la Novena Simfonia de Beethoven al costat de l’OBC després de la seva exitosa prestació fa un any a la mateixa obra sota la direcció de Gustavo Dudamel.

Lidia VINYES CURTIS

© Z

abet

Pho

to

oyster perpetual GMT-MASTER II

GMT-Master IIDiseñado para indicar simultáneamente la hora en dos husos horarios.

Es la elección perfecta para quienes recorren el mundo con estilo y elegancia.No solo marca el tiempo. Marca su época.

AF PM 165X235+5 PERE QUERA CROWN18 M126715CHNR-0001.indd 1 3/7/18 16:32

El seu ampli repertori va del barroc (Cadmus et Hermione i Bellérophon de Lully, Venus et Adonis de Desmaret, Pirame et Thisbé de Rebel i Fran-coeur amb direcció d’escenografia de Mariame Clément a Nantes, Castor et Pollux al Théâtre des Champs-Elysées...) fins a la música del segle XX (L’amour des trois oranges a Florència i Ginebra, Wozzeck, Der König Kandaules, The Wedding de

Stravinsky a Nancy, Œdipe a La Monnaie de Brussel·les, The Rape of Lucretia a Nantes i Midsummer night’s dream a Nancy...) sense oblidar Mozart (La clemenza di Tito, Così fan tutte, Don Giovanni...).Li agrada enormement el gran repertori italià: Puccini (La bohème), Rossini (Il barbiere di Siviglia), Donizetti (Lucia di Lammermoor)... Per la seva veu rica i forta, és conegut com un intèrpret aclamat de les òperes de Verdi (Nabucco, Macbeth, Rigoletto, Simon Boccanegra, Aida, Macbeth) i del repertori francès (La muette de Portici d’Auber a l’Opéra Comique, L’é-toile a Bergen, Arkel a Pelléas et Mélisande, Abimelech a Samson et Dalila al Grand Théâtre de Ginebra, Scaurus a Les Barbares de Saint-Saëns).Ha estat convidat als teatres lírics més prestigiosos com el Theater an der Wien, Grand Théâ-tre de Ginebra, La Monnaie de Brussel·les, Covent Garden, Maggio Musicale Fiorentino i a ciutats com a Bergen, Utrecht, Dublín, Luxemburg, Lausana o Lieja. A França ha actuat a l’Opéra-Comique i a les òperes de Versalles, Avinyó, Tolosa, Nantes, Marsella, Niça, Nancy, Estrasburg i al festival Chorégies d’Orange. Ha cantat sota la batuta de directors com ara M. Plasson, H. Niquet, C. Rousset, L. Langrée, L. Hussain, E. Pidò, A. Pappano…Recentment va debutar com a Banco (Macbeth); també ha cantat Rheingold (Fasolt) a Du-blín, La bohème (Colline) a Montpeller, Lucrezia Borgia, Guillaume Tell (Melchtal) i La vestale de Spontini a La Monnaie de Brussel·les, Lucia di Lammermoor a Nancy, Les pêcheurs de perles a Estrasburg i a Nancy, Un ballo in maschera a Orange, Les vêpres siciliennes al Covent Garden, Roméo et Juliette (Frère Laurent) a Montecarlo i a Oman, Don Giovanni (Leporello) a Bergen, Rouen, Versalles i Oman, Lohengrin (Heinrich) a Rouen i a Nantes, Carmen a les Chorégies d’Orange i al Teatro Real de Madrid, Persée de Lully a Metz, a Versalles i al Théâtre des Champs-Elysées, Proserpine de Saint-Saëns a Munic i a Versalles, Il ritorno d’Ulisse in patria, Pelléas et Mélisande (Arkel) i Carmen al Théâtre des Champs-Elysées, Les troyens amb l’Orquestra Filharmònica d’Estrasburg, entre d’altres.Té programat interpretar, Aida (Ramphis) a Nancy, Carmen al Covent Garden, Turandot (Ti-mur) a Marsella, La Gioconda (Alvise) a Brussel·les, Simon Boccanegra a Montpeller, Guillau-me Tell a l’Òpera de Lió, Les contes d’Hoffmann i Yvonne, princesse de Bourgogne a l’Òpera de París i L’enfance du Christ a la Philharmonie de París.

JeanTEITGEN

NITS D’ÒPERA

don giovanni · madama butterfly · la bohème · otello · andrea chénier · turandot · carmen · la traviata

les millors òperes a les noves suites de l’hotel peralada

Rocabertí s/n - 17491 Peralada · Tel. 972 538 830 Fax. 972 538 807www.hotelperalada.com

Nascuda a Andoaín, realitza els seus estudis superiors de cant a Musikene (Centre Superior de música del País Basc) amb Maite Arruabarrena, Alejandro Zabala, Ana María Sánchez i Maciej Pikulski entre d’altres. Ha partici-pat en diversos cursos de perfeccionament vocal i reper-tori amb mestres de la talla d’Ana Luisa Chova, Isabel Rey, Enrique Viana, Rubén Fernández Aguirre, Itziar Barredo o Ricardo Visus. Ha actuat en festivals com la Quinzena Mu-

sical de Donosti, Festival de Granada i Festival Castell de Peralada. Ha treballat sota la batuta d’importants directors com ara Jesús López Cobos, Miquel Ortega, Friedrich Haider, Alberto Zedda, Lutz Köler, Eduardo López Banzo i José Ramón Encinar entre d’altres.Ha interpretat Le nozze di Figaro a Bilbao sota la direcció d’Emilio Sagi i Eduardo López Ban-zo, La traviata, Rigoletto, Die Zauberflöte i Don Giovanni a la temporada lírica Luis Mariano; Il Viaggio a Reims al Teatro Arriaga dirigida por Emilio Sagi i Alberto Zedda; Giulio Cesare a la temporada de ABAO-OLBE; Macbeth al Teatro Campoamor; a l’estrena de La casa de Bernarda Alba de Miquel Ortega; ha debutat al Teatro Real amb L’Italiana in Algeri sota la di-recció de Jesús López Cobos i Joan Font; també ha cantat a l’estrena de L’isola disabitata de Manuel García dirigida per Emilio Sagi i Rubén Fernandez Aguirre al Teatro Arriaga i al Teatro de La Maestranza; Carmen a l’Auditorio Baluarte de Pamplona; Mirentxu al Teatro Arriaga sota la direcció d’ Emilio Sagi i David Giménez Carreras; Parsifal dirigida per Vasily Petrenko a Santiago de Compostela; Il Trovatore al Campoamor d’Oviedo; L’Italiana en Algeri al Pala-cio Euskalduna; Carmen amb la Sinfónica de Castilla y León; El gato montés al Teatro de La Zarzuela, al Campoamor i a la Maestranza; i al concert del 25è aniversari de la reinauguració del Teatro Arriaga. També ha participat en Die Zauberflöte a l’Escorial i a la Quincena Musical Donostiarra; Macbeth al Teatro Real, Thaïs a la Maestranza, un Cuartito Lírico al Teatro Arria-ga, La forza del destino a ABAO-OLBE, El gato montés a Lisboa, Il Viaggio a Reims al Teatro Nacional São Carlos, El diablo en el poder a La Zarzuela, una gala de zarzuela al Teatro Arria-ga, un concert al Festival de Santander amb l’ Orquestra de Bilbao, Carmen a La Zarzuela, La traviata al Teatro Real, Carmen a Maó i L’isola disabitata als Teatros del Canal. També ha cantat les sarsueles Luisa Fernanda i La Dolorosa al Teatro Victoria Eugenia de San Sebastià.En oratori i concert te en repertori el Rèquiem de Mozart, Gloria de Vivaldi, el Oratori de Nadal de Saint-Saëns, la Passió segon Sant Mateu, Betulia Liberata de Gaetano Pugnani, el Stabat Mater de Pergolesi i la Missa de la Coronació de Mozart.Ha enregistrat l’òpera Otello de Verdi (Emilia) sota la direcció de Friedrich Haider.Les seves darreres actuacions inclouen Manon Lescaut i Il barbiere di Siviglia a Bilbao, Un avvertimento ai gelosi i Adriana Lecouvreur a Sevilla, Le cinesi i Los Elementos a la Fundación Juan March de Madrid, Carmen i La Cenerentola a Sant Sebastià, Thaïs a Barcelona i al Teatro Real de Madrid Madama Butterfly, Dead Man Walking i Thaïs, títol que interpreta aquesta nit al Festival Castell de Peralada.

MariféNOGALES

Disponible aDisponible a

NO ETPERDIS RES

DESCARREGA’T GRATIS L’APP DEL FESTIVAL!

LA TEVA GUIA DIGITALDEL FESTIVAL

Nova guia digital interactiva amb la programació, articles, entrevistes, vídeos… i molt més!

ANUNCI PROGRAMES DE MA GUIA DIGITAL.indd 1 19/7/18 15:56

Nascuda a Darmós (Tarragona), va començar els seus estudis de cant amb Isabel Cañas, con-tinuant-los amb Elisenda Cabero al Conservatori de Sabadell i més tard amb Enedina Lloris i Fran-cesca Roig. Va finalitzar els seus estudis superiors al Conservatori del Liceu, amb Carmen Busta-mante. Actualment estudia amb Mariella Devia.Al gener de 2016 va guanyar el 4t premi del Con-

curs Tenor Viñas, on va obtenir a més els premis al millor cantant espanyol, millor cantant català i millor intèrpret de sarsuela.Després del seu debut a Lisistrata, d’Albert Carbonell, al Teatre Nacional de Catalunya i al Mercat de Les Flors, va cantar Rowan de The Little Sweep de Britten al Teatre La Faràndula de Sabadell.El 2013 va cantar a Barcelona Un ballo in maschera (Oscar) i Rita (Rita) de Donizetti; Il via-ggio a Reims (Delia i Contessa di Folleville) a Pesaro; La flauta màgica (Reina de la Nit) a Sabadell i va participar en el projecte Das Lied der Frauen vom Fluss amb La Fura dels Baus.Des de llavors ha cantat L’occasione fa il ladro (Berenice) de Rossini i La serva padrona de Pergolesi al Teatre de Sarrià; L’Italiana in Algeri (Elvira), Il Vespro siciliano (Aurelia) de Lind-paintner i Le comte Ory al Festival de Rossini a Wildbad (Alemanya), Don Pasquale a Castelló, Don Giovanni a Sabadell, La flauta màgica a Sevilla, Thaïs al Liceu, La Viejecita al Teatro de La Zarzuela de Madrid, Le coq d’or al Teatro Real i L’elisir d’amore al Campoamor d’Oviedo.Recents i futurs compromisos inclouen La flauta màgica a Salerno, Thaïs al Teatro Real i al Festival Castell de Peralada, Il Turco in Itàlia a Oviedo, L’Italiana in Algeri i L’enigma di Lea al Teatre del Liceu, L’elisir d’amore a Palma i L’Italiana in Algeri a Torí, a més de concerts i recitals a diferents ciutats espanyoles.Va debutar al Festival Castell de Peralada l’edició 2016 com a artista resident, protagonitzant l’espectacle I want to be a Diva de Marc Montserrat-Drukker i El Combattimento sota la di-recció escènica de Joan Anton Rechi. Va tornar l’edició 2017 per a interpretar el rol de Mara, mare de la Sugar a l’òpera La Straordinaria vita di Sugar Blood d’Alberto García Demestres.

SaraBLANCH

Va iniciar els seus estudis de piano i direcció orquestral al seu país natal, Argentina. A la Uni-versitat Catòlica de Washington DC va obtenir el doctorat en arts musicals. Va ser director del cor del Teatre Argentí de la Plata (1974- 1978) i més tard del Teatre Municipal de Rio de Janeiro durant cinc temporades. El 1982 va ser director del cor del Teatre Colón de Buenos Aires i el 1987 va ocupar aquest càrrec a l’Òpera de Dallas. Posteriorment, i durant cinc tem-porades, va ser director del cor del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i entre 1998 i 2003 va tenir al seu càrrec el cor de l’Òpera de Frankfurt. El 2003 va ser nomenat, per iniciativa de Zubin Mehta, director del cor de la Bayerische Staatsoper de Múnich. Ha col·laborat amb l’Accademia Nazionale di Santa Cecília de Roma diverses vegades. Des de 2010, convidat per Gerard Mortier, ocupa el càrrec de director del Cor Titular del Teatro Real.

AndrésMASPERO

© J

avie

r del

Rea

l

Director del cor

El Coro Intermezzo és el Cor Titular del Teatro Real des de setembre de 2010, sota la direc-ció, actualment, d’Andrés Máspero. Ha cantat sota la batuta de directors d’orquestra com ara Ivor Bolton (Jenůfa), Riccardo Muti (Rèquiem de Verdi), Simon Rattle (Sinfonia núm. 9 de Beethoven), Jesús López Cobos (Simon Boccanegra), Pedro Halffter (Cyrano de Bergerac), Tomas Hanus (Il barbiere di Siviglia), Titus Engel (Brokeback Mountain), Pablo Heras-Casado (Rise and Fall of the City of Mahagonny), Thomas Hengelbrock (La clemenza di Tito), James Conlon (I vespri siciliani), Hartmut Haenchen (Lady Macbeth de Mtsensk), Sylvain Cambre-ling (Saint Francois d’Assise), Teodor Currentzis (Macbeth) o Alejo Pérez (La conquista de Mexico), entre d’altres. Entre els directors d’escena amb els que ha actuat destaquen La Fura dels Baus, Robert Carsen, Emilio Sagi, Núria Espert, Peter Sellars, Alain Platel, Lluís Pas-qual, Dmitri Tcherniakov, Pierre Audi i Krzystof Warlikowski. Ha participat a les estrenes ab-soluts d’òperes com La página en blanco (Pilar Jurado), The Perfect American (Philip Glass) o Brokeback Mountain (Charles Wuorinen). Des del 2011 acredita la certificació de qualitat ISO 9001.

CORO TITULAR TEATRO REAL SOPRANOS I

Legipsy ÁlvarezCarmen ArrietaVictoria GonzálezCristina HerrerasEugenia EnguitaAurora ParraPilar MoráguezMaría ZapataMª Ángeles PérezRocío Ruiz

SOPRANOS IIAna Mª FernándezMaría FidalgoNatalia PérezAdela LópezLaura SuárezMarina del Carmen PenasMarta López

MEZZOSOPRANOSOxana ArabadzhievaMª Dolores CollMiriam MonteroDebora AbramowiczOlgica MilveskaYun ParkMª Jesús Gerpe

CONTRALTSNazaret CardosoRosaida Castillo

Beatriz De GálvezGleisy LovilloSara LópezCiara ThorntonLiliana Rugiero

TENORS IJosé Alberto GarcíaCésar De FrutosAlexander GonzálezBartomeu GuiscafreGaizka GurruchagaÁngel ÁlvarezJosé Carlo MarinoÁlvaro VallejoQuintín Bueno

TENORS IICharles Dos SantosAntonio MagnoPablo OlivaDavid VillegasDavid RomeroDavid Plaza

BARÍTONSCarlos CarzoglioSebastián CovarrubiasClaudio MalgesiniElier MuñozKoba SardalashviliHarold TorresIgor Tsenkman

BAIXOSRubén BelmonteLuis LópezRamón CifuentesCarlos GarcíaJosé Julio GonzálezManuel LozanoJoseba Carril

Asistente:Miguel Ángel Arqued

Pianista:Abel Iturriaga

CORO TITULAR TEATRO REAL

L’Orquesta Sinfónica de Madrid és la titular del Teatro Real des de la seva reinauguració el 1997. Fundada el 1903, es va presentar al Teatro Real el 1904 dirigida per Cordelás. El 1905 va iniciar la col·laboració amb Arbós, que es va perllongar durant tres dècades, en què també van ocupar el podi figures de la talla de Richard Strauss i Ígor Stravinsky.

Des de la seva incorporació al Teatro Real com Orquesta Titular, el conjunt ha comptat amb la direcció musical de Luis Antonio García Navarro (1999-2002), Jesús López Cobos (2002-2010) i, actualment, la d’Ivor Bolton, juntament amb Pablo Heras-Casado com a principal director convidat i Nicola Luisotti com a director associat.

A més de treballar amb tots els directors espanyols més importants, l’han dirigit mestres com ara Peter Maag, Pinchas Steinberg, Krysztof Penderecki, Mstislav Rostropóvitx, Armin Jor-dan, Peter Schneider, Kurt Sanderling, Semyon Bychkov, James Conlon, Renato Palumbo, Hartmut Haenchen, Thomas Hengelbrock, Jeffrey Tate i Mark Wigglesworth.

Al Festival Castell de Peralada va debutar amb la sarsuela Luisa Fernanda de Moreno Torroba l’estiu del 2006 en una producció d’Emilio Sagi, amb Nancy Fabiola Herrera, Josep Bros i Carlos Álvarez com a protagonistes.

ORQUESTA TITULAR TEATRO REAL

© J

avie

r del

Rea

l

FAGOTSSalvador Aragó**Francisco Alonso**Àlber Catalá*Ramón M. Ortega** (contrafagot)

TROMPESRamón Cueves**Fernando E. Puig**Manuel Asensi*Héctor M. Escudero*Damián Tarín*

TROMPETESAndrés Micó**Francesc Castelló**Ricardo García*Marcos García*

TROMBONSAlejandro Galán**Simeón Galduf **Sergio García*Gilles Lebrun**

TUBAWalter R. Stormont**

ARPESMickäele Granados**Susana Cermeño**

TIMBALDionisio Villalba**José Manuel Llorens**

PERCUSSIÓJuan José Rubio**Esaú Borredá**

** Solista* Ajuda de solista(P) Plaza provisional

Els percussionistes de l’OMS utilitzen instruments Zildjian

ORQUESTA TITULAR TEATRO REALVIOLINS IGergana GergovaCONCERTINO

Vesselin DemirevCONCERTINO INVITADO

Victor Ardelean**Malgorzata Wrobel**Aki Hamamoto*Zograb Tatevosyan*Jan KoziolFarhad M. SohrabiMitchell S. AnderssonWolfgang IzquierdoErik EllegiersShokoMuraokaAlexander MoralesTomoko KosugiSaho ShinoharaDavid TenaSanta-Mónica MihalacheGabor SzaboMayumi Ito

VIOLINS IIMargarita Sikoeva** Sonia Klikiewicz** Vera Paskaleva* Laurentiu Grigorescu*Barbara Wierzbicka Esperanza Velasco Manuel del Barco Marianna TothTeresa Heidel

Daniel ChirilovIvan Görnemann Felipe RodríguezRubén MendozaPablo Quintanilla

VIOLESSergio Vacas**Ewelina Bielarczyk** (P)Wenting Kang*Leonardo Papa *(P)Hanna Mª AmbrosJosefa LafargaEmilian Szczy gielÁlex RosalesVidor VankayManuel AscanioOleg KrylnikovLaure Gaudrón Olga Izsak

SOL DE VIOLONCELDragos A. BalanSimon Veis

VIOLONCELSDmitri Tsirin** Natalia Margulis*Antonio Martín *Milagro SilvestreAndrés RuizMichele PrinGregory LacourMikolaj Konopelski

Héctor HernándezPaula Brizuela

CONTRABAIXOSFernando Poblete**Vitan Ivanov**Luis A. da Fonseca*José Luis FerreyraHolger ErnstSilvia CostiganBernhard HuberAndreu Sanjuán

FLAUTESPilar Constancio**Aniela Frey**Jaume Martí* Gemma González (flautí)

OBOÈSCayetano Castaño**Guillerrno Sanchís**Carmen Guillem*Álvaro Vega** (corn anglès)

CLARINETSLuis Miguel Méndez**Nerea Meyer*Ildefonso Moreno** (clarinet baix)

EL FESTIVAL RECOMANA

Compra la teva entrada a:www.festivalperalada.com - T. 34 972 53 82 92

de MOZART

ÒPERA NOVA PRODUCCIÓ

La FlautaMÀGICA

Direcció Musical: Josep PONSDirector d’Escena: Oriol BROGGI ORQUESTRA I COR DEL GRAN TEATRE DEL LICEU

Amb Adrian ËROD, Olga KULCHYNSKA, Kathryn LEWEK, Liparit AVETISYAN, Andres BAUER, Paco VAS, entre d’altres.

Un món màgict’espera a Peralada!

6i 7 AGOST

AMB EL

CASINO BARCELONA · CASINO PERALADA · CASINO TARRAGONA · CASINO BARCELONA.ESArgentina: MELINCUE CASINO & RESORT · SANTA FE CASINO & HOTEL

Uruguai: SALTO HOTEL & CASINO · RIVERA CASINO & RESORTXile: OVALLE CASINO & RESORT

www.grupperalada.com

FESTIVAL CASTELL PERALADA

ANUNCI PROGRAMES DE MA CASINOS 2018.indd 1 27/6/18 13:16