the look abirl n07

Edició The look magazine Director comercialAbel Montserrat (607.440.450) [email protected] d’art Uri Imperial (629 286 299)[email protected] administratiu Elisabet Ballús [email protected] de disseny gràfi c Estudio Colectivo RedaccióThe look magazine redacció@revistathelook.com Col·laboradors Jesús Noé, Albert Imperial, Dani Montserrat, Raimon Solà, Silvia López, Marçal Vaquer, Anna Roca, Andrés Juberias.Impremta · BigsaDipòsit legal · B-18331-2007

[email protected]

Sam Cooke Wonderful World

L’impacte mediàtic del desastreFan falta només dos glops després del primer brindis perquè una reunió d’amics en celebració d’aniversari derivi cap a una tertúlia de pa sucat amb oli sobre els temes d’actualitat informativa. Sovint és el futbol; que en rigor no hauria de ser actualitat, ni és informatiu. La política és per a uns pocs temeraris o idealistes. La catàstrofe, però, a tots ens demana un moment de refl exió. Des de l’abonat al catastrofi sme fi ns a l’escèptic relativista hi tenen cabuda arguments de tota mena. Només cal no des-cuidar el respecte i la prudència necessaris per no caure en frivolitats gratuïtes.

L’impacte mediàtic sovint deixa en segon terme el veritable costat humà d’un fet. O potser no el descuida, però el suplanta amb massa rapidesa. D’aquí el seu nom, segurament, fent al·lusió al moment de l’esclat. A allò efímer, en certa manera. Després, tard o d’hora, tot s’esvaeix en el propi fum de la catàstrofe per passar a formar part de les hemeroteques, els lli-bres d’història o, abans encara, de les enciclopèdies virtuals; lluny de les nostres consciències d’acomodats espectadors.

Durant uns dies, les imatges del Japó sumit en el caos més racionalitzat -és admirable la vigorosa idiosincràsia d’aquest poble- han calat en les nostres retines. Igualment, ens indignem amb la tirànica resposta del règim libi contra la resistència de la seva pròpia gent, descontenta i revoltada, que somia amb continuar el procés d’alliberament que els seus veïns varen co-mençar. També haurien de tenir el tractament d’herois, tots ells.

Segur que per uns instants ens hem sensibilitzat davant dels televisors d’alta defi nició a causa d’un o altre esdeveniment -i per desgràcia, sabem del cert que no seran els darrers-. Només cal ser persona per sentir un no se què recorrent-nos el cos. Però quan dura en les nostres consciències de sobretaula aquest sentiment de solidaritat? De dolor compartit, fi ns i tot. Segurament no massa més del que duren les imatges dels mitjans d’informació. D’alguna manera la llunyania dels fets ens immunitza. Ens emparem en la distància, suposo; tot i que professem el major dels respec-tes als qui cauen, així com l’admiració cap als qui resisteixen. D’això, nosal-tres no en sabem massa, per sort. Com a mínim no a gran escala. I esperem que la lacra terrorista arribi aviat al seu propi nínxol.

“La vida puede ser maravillosa!”, cridava el desaparegut Andrés Montes. Hi ha moments, quan les imatges ens bufetegen amb realitats cruels i menys quan un n’és part implicada, que no escau massa. Però de vegades no ens queda una altra que creure; en algú, o alguna cosa. Cadascú que escolli.

per Albert Imperial

Turisme Vallès

L’excurs cultural

Interiorisme

Viatge

� e Cook

Re� exió

Motor

Esports

Moda

Salut

Gadgets

Sumari

Unitled Els amics de les arts

Turisme Vallès

L’excurs cultural

Interiorisme

Viatge

� e Cook

Re� exió

Motor

Esports

Moda

Salut

Gadgets

Passeja entre roselles a la Vall del Tenes

Abril: un conte de Sant Jordi

Arquitectura ritual

Guadalupe

Porn food

I si decidim simplifi car?

Bulli Volkswagen

La noia del Nord

Cibeles Madrid Fashion week

Alguns mites alimentaris

Carnestoltes de Sao Paulo

10

16

20

26

34

40

44

50

56

62

66

Abril · ‘11

10 34 44 66

Sant Miquel del Fai

muntanyes majestuoses, que et treuen la respiració quan les observes; el riu Tenes; i una variada i frondosa vegetació

A pocs minuts de Barcelona trobem la Vall del Tenes, un terri-tori on poder desconnectar del ritme de vida accelerat d’avui en dia, gaudir de la companyia dels amics i familiars, i transpor-tant-nos a un espai de descoberta de la natura, allotjant-nos en cases de turisme rural, càmpings o hotels amb encant.

La Vall del Tenes, amb la seva capçalera acinglerada, un curs de riu amb molta personalitat i els seus camps plens de roselles, és un espai amb un gran interès paisatgístic i molt emblemàtic. La be-llesa feréstega i misteriosa de la natura, que trobem en diferents punts de la Vall, ha fet que estigui dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. Aquesta xarxa d’espais naturals protegits te l’objectiu de conservar el patrimoni geològic, els hàbitats i els ecosistemes més representatius i més ben conservats de Catalunya.

A la Vall del Tenes hi ha petites planes i valls;

Passeja entre roselles a la Vall del Tenes

Turisme Vallès

Fotografi es per Manel CuestaTexts per Consorci de Turisme del Vallès Oriental

Sant Miquel del Fai

11

Els Cingles de Bertí és un dels enclavaments més coneguts i espectaculars de la Vall del Tenes, així com un espai que ha propiciat la localització

de nombroses llegendes, que tenen les seves arrels en temes comuns del folklore i la cultura universal, com en moltes altres zones d’arreu de Catalunya. És per això que pràcticament totes les històries i llegendes que coneixem de la Vall tenen per escenari els boscos, les penyes, els cingles, els gorgs i el riu.

Sant Miquel del Fai és un altre dels recursos més vi-

Passeja entre roselles a la Vall del TenesTurisme Vallès

sitats i màgics d’aquestes terres. Aquest conjunt me-dieval és un racó emblemàtic i singular, situat a la cor-nisa dels Cingles de Bertí. L’indret presenta una gran monumentalitat en els edifi cis mil·lenaris del priorat i l’església excavada en la pedra de balma. També cal destacar l’espectacularitat de les diferents cascades i gorgs, que va creant el riu Tenes al seu pas.

El riu Tenes és l’eix vertebrador de la vall i ressegueix dues zones ben diferenciades d’aquesta. Per un cos-tat, la part nord, on els Cingles de Bertí, amb les seves

Cingles de Berti

Sant Esteve de Palaudaries

12

formes abruptes, marquen els relleus mun-tanyosos i altiplans calcaris. Per l’altra cos-tat, la part de la vall, amb relleus suaus i ar-gilosos, ideals per a caminades tranquil·les.

En aquest sentit, podem destacar dos dels itineraris que es poden dur a terme en aquesta zona. Un d’ells és l’itinerari PR 34 – Palaudàries; del qual l’arribada i la sorti-da és a l’església de Sant Julià, de la qual tenim constància ja en el 1014. L’altre itine-rari és el PR-C32 - Sant Julià – Santa Justa – Les Torres. Aquest ens apropa al patrimoni de la zona, visitant l’ermita de Santa Justa, una església romànica documentada des del 1101; l’església parroquial de Sant Es-teve de Palaudàries, reformada als segles XII – XIII; l’ermita de Sant Baldiri, del segle XVIII; i l’ermita de Sant Valerià, del segle XVIII.

Respectuosament i pas a pas, gaudirem de la natura, el patrimoni i el tarannà d’aquestes contrades!


“Sant Miquel del Fai és un altre dels recursos més visitats i màgics d’aquestes terres.

Gorgs de Can Noguera

Santa Eulalia

13

• Diumenge 3 d’Abril del 2011 Bigues i Riells

Excursió Matinal a Les Elies i Sant Sebastià de Montmajor – www.biguesiriells.cat

• Dissabte 9 d’Abril del 2011, Santa Eulàlia de Ronçana

Fira Lliga’t a la Terra a Santa Eulàlia de Ronçana – www.santaeulaliaroncana.cat

• Diumenge 17 d’Abril del 2011, Bigues i Riells

Excursió Matinal a El Villar i Les Roques Blanques.

• Activitats de golf al Golf Sant Feliu

Sant Feliu de Codines - www.golfsantfeliu.com

• Activitats de motor a Circuit Cussonell

Sant Feliu de Codines - www.cingles.es

• Activitats de motos a Quantya

Sant Feliu de Codines - www.quantya.cat

• Activitat d’interpretació de les aus rapinyaires

Cim d’Àligues - www.cimdaligues.com

Podeu obtenir més informació al Consorci de Turisme del Vallès Oriental al

tel. 93 860 41 15 o 93 568 83 21 www.turismevalles.net www.mancomunitatvalltenes.cat

Algunes de les activitats que podem dur a terme a la Vall del Tenes i voltants són:

Santa Eulalia

Santa Justa i Sant Rufi na Santuari de Puig Gracios


14

L’excurs cultural

La casa dels seus pares n’estava plena, i des de molt petita va sen-tir per ells una inevitable atracció. Li agradava mirar-los, obrir-los, olorar-los, li agradava agafar-ne un a l’atzar i demanar a un adult que se’l llegís. Assaboria el moment màgic en què les paraules es-crites esdevenien sons i la seva habitació es convertia en un bosc encantat, o en un desert o un mar. Gaudia de cada història com si hagués estat escrita només per a ella, i quan s’acabaven les pàgi-nes del llibre les reproduïa a la seva habitació. I les seves nines es convertien en princeses, i els seus peluixos en animals salvatges, i els seus barrufets ho observaven tot mig amagats als seus caus i deien als peixos de la banyera que un ogre malvat estava a punt d’arribar al menjador. Era meravellós saber que totes aquelles his-tòries jeien amagades a les seves prestatgeries, esperant que ella les descobrís.

Sorprenentment, malauradament, no recordava la manera ni el dia en què va aprendre a llegir, cosa que li semblà sempre una falta de respecte per part de la seva memòria, tenint en compte que aquell fet, sense cap mena de dubte, va canviar la seva vida per complet. Però el que sí recordava (impossible no fer-ho) era que des d’aquell dia extraordinari en que la “m” es va unir a la “a” per fer “ma”, el món va adquirir una nova dimensió. I ja no va poder deixar de llegir. Llegia els rètols de les botigues, les ofer-tes al supermercat, el nom dels cambrers al restaurant... Llegia a l’escola i a casa i a arreu, i a cada aniversari demanava un llibre nou, o dos. I amb el pas dels anys va anar llegint contes i relats i novel·les, i després poesia i assaigs i teatre, i fi ns i tot textos que no tenien classifi cació. Llegia en veu baixa i en veu alta, per si ma-teixa i per als seus amics, i mai es cansava de fer-ho perquè cada història la retornava a l’essència de la vida i als seus jocs d’infància a l’habitació.

Hi havia una vegada una nena a la que li encantaven els llibres


Per Bea Galán Echevarría

La casa dels seus pares n’estava plena, i des de molt petita va sen-tir per ells una inevitable atracció. Li agradava mirar-los, obrir-los, olorar-los, li agradava agafar-ne un a l’atzar i demanar a un adult que se’l llegís. Assaboria el moment màgic en què les paraules es-crites esdevenien sons i la seva habitació es convertia en un bosc encantat, o en un desert o un mar. Gaudia de cada història com si hagués estat escrita només per a ella, i quan s’acabaven les pàgi-nes del llibre les reproduïa a la seva habitació. I les seves nines es convertien en princeses, i els seus peluixos en animals salvatges, i els seus barrufets ho observaven tot mig amagats als seus caus i deien als peixos de la banyera que un ogre malvat estava a punt d’arribar al menjador. Era meravellós saber que totes aquelles his-tòries jeien amagades a les seves prestatgeries, esperant que ella les descobrís.

Sorprenentment, malauradament, no recordava la manera ni el dia en què va aprendre a llegir, cosa que li semblà sempre una falta de respecte per part de la seva memòria, tenint en compte que aquell fet, sense cap mena de dubte, va canviar la seva vida per complet. Però el que sí recordava (impossible no fer-ho) era que des d’aquell dia extraordinari en que la “m” es va unir a la “a” per fer “ma”, el món va adquirir una nova dimensió. I ja no va poder deixar de llegir. Llegia els rètols de les botigues, les ofer-tes al supermercat, el nom dels cambrers al restaurant... Llegia a l’escola i a casa i a arreu, i a cada aniversari demanava un llibre nou, o dos. I amb el pas dels anys va anar llegint contes i relats i novel·les, i després poesia i assaigs i teatre, i fi ns i tot textos que no tenien classifi cació. Llegia en veu baixa i en veu alta, per si ma-teixa i per als seus amics, i mai es cansava de fer-ho perquè cada història la retornava a l’essència de la vida i als seus jocs d’infància a l’habitació.


17

Abril: un conte de Sant JordiL’excurs cultural

Llavors es va fer gran i va fer dos

descobriments ex-traordinaris: el pri-mer, que en realitat tot el món adora les històries, encara que alguns tinguin poc temps o molta mandra per llegir, i, el segon, que ella tenia la immensa sort de viure en un país especialment màgic, en el qual un cop a l’any els carrers s’omplien de llibres.

Sí, al seu país portaven des del segle XV festejant la llegenda de Sant Jordi amb una magnífi ca fi ra de roses, fi ns que un dia, el 7 d’octubre de 1926, l’escriptor Vicent Clavel Andrés va propo-sar a la Cambra Ofi cial del Llibre de Barcelona que afegissin a la fi ra de les fl ors una fi ra de llibres, i que ho fessin el 23 d’abril per a commemo-rar la data de la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare. El 23 d’abril també van

néixer, o morir, escriptors tan reconeguts com Josep Pla (1981), Maurice Druon (1918), K. Laxness (1902), Vladimir Nabokov (1899) o Manuel Mejía Vallejo (1923), i la proposta va ser molt ben rebuda. Així doncs, des de fa gairebé un segle, els carrers d’aquell país encantat s’omplen un cop l’any de fl ors, de gent i de paraules escrites, i l’aire fa olor a festa i a regals, a secrets i a històries amagades al paper.

I succeí que aquella nena, ja gran, va escriure el seu propi llibre en companyia d’unes amigues i que, en esgotar la primera edició, la van convidar a signar-ne exemplars du-rant el 23 d’abril. I en fer-ho va descobrir que les editorials organitzen els seus calendaris en funció d’aquell dia perquè representa aproximadament el 8% de les vendes de tot l’any, i que hi ha molts personatges mediàtics que aprofi ten l’avinentesa per a publicar alguna cosa i publicitar-se a sí mateixos. Evidentment, com a tots els contes, en aquesta història també hi ha dolents i alguns només busquen enriquir-se sense cuidar els llibres, però el cert és que les lletres mai perden, perquè sempre hi ha gent disposada a acari-ciar-les, a somiar amb els seus secrets i gaudir de la lectura i la celebració.

De manera que la nena, ja gran, va gaudir moltíssim d’aquell dia i va signar llibres i conèixer escriptors i concedir entrevistes i olorar les roses que decoraven totes les taules a las que la van convidar. I va decidir que cada any escriuria un llibre per a poder gaudir d’aquella festa que l’omplia de joia i li recordava aquell moment magnífi c en que la “m” es va unir a la “a” per fer “ma” i el món va adquirir una nova dimensió.

“I succeí que aquella nena, ja gran, va escriure el seu propi

llibre...”

18

...l’home treballava aquest concepte de la ritualització. La fusió entre arquitectu-ra i rituals ve de lluny, així com la ritua-lització dels espais on diferents cultures donaven culte al cos, a la higiene i al be-nestar .

Temples, atris, places, altars, galeries subterrànies, tombes ...tots aquests espais es dissenyaven i construïen per oferir servei a diferents rituals.

Així que egipcis, romans o grecs treba-llaven l’arquitectura ritual fa mil·lennis i la influència de ritus, creences i pràc-tiques religioses té molt a veure en tot això.

El naixement, la unió de dos éssers, o la mateixa mort són i han estat en les diverses cultures vivències que reque-rien una arquitectura ritual apropiada i sempre diferent depenent del moment, el credo, la cultura o el país on es cele-braven aquests actes.

Des de l’època de les piràmides

Arquitectura Ritual

Interiorisme

per Andrés JuberiasEspai creat per

Estudio Coblonal per Azul Acocsa/Casa Decor

Arquitectura RitualInteriorisme

EL BANY RITUAL

Higiene, relax, regeneració: el bany modern com-bina funcionalitat, estètica i emoció.

El bany és el lloc dins de la casa que ofereix la pos-sibilitat d’aïllar, de trobar tranquil·litat, de veure’s a si mateix d’una manera pura. Per a això es ne-cessita un espai retirat. L’Arquitectura Ritual situa en el punt central a les persones, amb els seus costums i rituals. Aquestes van sorgir després de temps d’anàlisi sobre la persona, l’arquitectura i els rituals, les possibilitats han estat investigades durant anys en el context de l’espai i la higiene corporal.

Les accions defineixen els espais. Aquí el bany es reinterpreta com a tema arquitectònic. Amb l’arquitectura orientada al ritual ja no es tracta d’impressionar, sinó d’aconseguir la unificació pa-cífica de les necessitats del cos i l’ànima. El bany es converteix en un lloc per aturar-se, per reflexio-nar... Els aspectes purament funcionals de la cam-bra de bany s’amplien amb la dimensió de les ac-tuacions humanes.

22

Arquitectura RitualInteriorisme

L’ARQUITECTURA RITUAL DE JOHN HEJDUK / ARQUITECTE I HISTORIADOR,

A través d’un exercici hermenèutic, es planteja com l’arquitecte nord-americà John Hejduk fa servir com a estratègia per projectar la repre-sentació, no com un mitjà d’expressió sinó com una eina poètica que li permet endinsar-se i evi-denciar la condició humana. La interpretació de les seves imatges i projectes ens mostren una obra que es desenvolupa en el pla de la narrati-va d’esdeveniments, d’on es generen un conjunt d’experiències profundes a través de la contrac-ció i expansió de l’espai, en un sentit fenomeno-lògic. Una arquitectura que es troba en el pen-sament simultani entre narració i representació.

Primer va arribar com un rumor, com un secret que només s’ explica a una bona amiga…..No coneixíem els detalls sobre Crème de la Mer, només en sabíem els resultats observats en les pell d’aquelles “privilegiades” que l’havien provat……..

Des del primer moment la pell es torna mes tersa, amb mes fermesa, les arrugues disminueixen, els porus es fan

menys visibles, la lluminositat afl ora instantàniament, gracies al gran poder regenerador del secret

de la crema: el “caldo” d’algues miraculós exclusiu de La Mer.

Avui, La Mer , ens ofereix una amplia gama de formules i exclusius tractaments inspirats en el mar. Cadascú d’ells esta fet d’una manera tant acurada com Crème de La Mer i aporta excepcionals benefi cis, que et convidem a venir a descobrir.

La Mer es una exclusiva a Granollers de Perfumeria Caussa.

Professionalitat, consell i servei amb les primeres marques de

perfumería i cosmética

c/sant roc,9 - c/joan prim,7 - c/santa anna,19 · [email protected] · tlf.93 870 05 70

www.lamer.es24

...una perduda illa al bell mig del pacífi c. Amb 25 habitants censats, aigües mexica-nes i lluny, molt lluny de tot arreu. Comença a Tijuana. No dubtis de buscar un “taxi segu-ro” Això es fàcil a l’aeroport o a través d’un hotel. Oblida aturar un cotxe per el carrer, ves a saber de la seva confi ança. Amb tot pots caminar amb tranquil·litat per el cen-tre, restaurants i discoteques.

Una horeta llarga per l‘àrida baixa califòrnia i a Ensenada esperen els 33 metres d’eslora de la que serà casa nostre per uns dies. Te-nim per davant 18 hores de navegació. Els lleons marins de califòrnia, Zalophus califor-nianus ens despedeixen adormits dins del mateix port.

Parlem de Guadalupe,...

Guadalupe

text David MontserratFotografi a per David Montserrat i C. Virgili / Risck

www.clubcantamar.com

Viatge

27

GuadalupeViatge

Arribar a Guadalupe i veure a Antonio, “El Rasta, el Shark expert” donant ordres de submergir les gàbies es

molt especial. Hem ancorat molt a prop de la costa, una costa sense vegetació. Amb tot veiem la sonda indicant 70 metres fi ns a fons. Sols uns minuts per fer unes fotos de terra i la tranquil·litat del mar, la dolçor del blau es veu marcada per siluetes. Una imatge mil ve-gades vista a les pel·lícules, però això es real, molt real.

Entrar dins una gàbia per veure el gran blanc es una sensació curiosa, estranya. Saps que esperes veure però res ni ningú et pot dir en quin moment ni en quines condicions apa-reixerà ni quants d’ells decidiran acostar-se. No saps quanta estona els tindràs davant teu. Ningú pot predir si s’aproparan, si vol-dran sortir a la foto o solsament veuràs una borrosa aleta perduda en el blau. Amb tot, les aigües netes, sorprenentment blaves i trans-parents d’aquest lloc son un presagi del que passa poc després. Al voltant del nostre habi-tacle, la gàbia, apareixen de nou siluetes. Les mateixes que veiem des de superfície. Gens llunyanes però van amb molt de compte. Ens envolten, s’acosten però no estan acostu-mats a la presencia humana. No tenen clar si som un perill, part de la dieta o senzillament una cosa sense interès que sura a superfície. Amb tot el que si els hi agrada és la presa que els hi presentem. A la que consideren que no som un perill arriba el moment de l’àtac. Obren la boca fi ns desencaixar la mandíbu-la. El cap es deforma i els ulls es perden en-rere. Bona defensa per evitar esgarrapades d’un lleó marí ferit. Les fi leres de dents, per cert sense arrel i que en surten de nous du-rant tota la vida de l’animal, es tanquen so-bre l’esquè. Una pressió unes 300 vegades més forta que la mandíbula humana fa que s’arengui una part de la presa i se l’emporti. A

28

GuadalupeViatge

cada queixalada s’endu uns 10 kilos de peix. Les aparicions es succeeixen durant tot el dia i durant tots els dies. Soc a l’aigua fins que el fred i el cansament hem de-manen cafè, alguna cosa de menjar i de nou a la gàbia.

“Entrar dins una gàbia per veure el gran blanc es una

sensació curiosa, estranya. Saps que esperes veure

però res ni ningú et pot dir en quin moment”.

29

Al començament de la tarda del segon dia veig una ombra molt estranya i rà-pida de moviments. S’acosta i es trac-

te d’un Lleó marí de pel curt de Guadalupe. Sap que el tauró blanc només es perillós per sorpresa. En tot moment el manté a la visual i per agilitat i velocitat el gran blanc no hi te res a fer. Tal com va arribar va desaparèixer. Vaig demanar al capità per anar a costa, a fo-tografi ar aquesta especia endèmica de l’Illa Guadalupe.

Agraeixo la nit, la calma, els estels. Amb tot, res de fer un bany nocturn.... of course.

“Un Lleó marí de pel curt de Guadalupe. Sap que el tauró blanc

només es perillós per sorpresa”.

GuadalupeViatge

30

Felix Soriano

Gastronomia

Els artistes Francesc Guillamet, Javier Penyes, Félix Soriano, Álva-ro Fernández Prieto, Matías Pérez Llera, Guillermo Navarro, Luis María de Pazos, Roger Méndez, Sacha Hormaechea, Roberto Gó-mez, Paco Roncero, Mikel Alonso, Jaco-bo Gavira i Yayo Galiana s’uneixen per pri-mera vegada per mostrar les seves obres a la mostra “Fotografi a gastronòmica: Del bodegó al porn food”. Aquesta exhi-bició, comissariada per la periodista gas-tronòmica Yanet Acosta, s’ha organitzat amb motiu del I Festival Internacional de Cinema Gastronòmic Ciutat de la Laguna - CineEsCena, del 14 al 20 de març de 2011 en la sala d’exposicions de la Casa dels Capitans en La Laguna (Tenerife).

En aquesta mostra, els fotògrafs de la cuina actual deixen constància amb les seves obres de l’evolució que ha experi-mentat aquest ram de la fotografi a. Les fotos han deixat de ser meres acompanyants de les receptes a tenir un protagonisme per si mateixes. La seva estètica ha passat del bodegó i del pla zenital de plats en els quals l’estilisme brillava per la seva absència a una fotografi a artística del primer pla.

La subjectivitat del cuiner i del fotògraf s’uneixen per arribar a la suggestió. És per aquest motiu, que molts dels plans passin a ser considerats deutors dels popularitzats per la indústria del cinema porno. El resultat, un primeríssim pla d’un aliment que porta al porn food.

Del bodegó al porn food

Fotogra� a gastronòmica

per

Cine

EsCe

na i

nfo@

cine

esce

na.c

om w

ww

.cin

eesc

ena.

com

Va

nesa

Boc

aneg

ra c

omun

icac

ion@

cine

esce

na.c

om Mikel Alonso

35

CINEESCENA

La primera edició del Festival Internacional de Cinema Gastronòmic Ciutat de la Lagu-na, CINEESCENA, dirigit pel periodista i productor audiovisual i d’esdeveniments culturals Sergio Negrín, compta amb el patrocini del Govern de Canàries, el Ca-bildo de Tenerife, Turisme de Tenerife i l’Ajuntament de la Laguna, així com la col·laboració de nombroses entitats públi-ques i privades, i s’ha materialitzat en sis dies de projeccions i activitats paral·leles d’allò més suggerents.

Porn foodgastronomia

Francesc Guillamet36

Restaurante ARZAKgastronomia

Luis Maria de Pazos

Yayo Galiana

Roger Mendez

Javier Penas

Paco Roncero

Porn foodgastronomia

Sacha Hormaechea

Roberto Gómez

Primera mostra col·lectiva d’imatges dels fotògrafs de la cuina actual a Espanya

Lloc: Casa dels Capitans. La Laguna (Tenerife)

Data: Del 14 al 20 març 2011

Artistes: Francesc Guillamet, Javier Penyes, Félix Soriano, Álvaro Fernández Prieto, Matías Pérez Llera, Guillermo Na-varro, Luis María de Pazos, Roger Méndez, Sacha Hormaechea, Roberto Gómez, Paco Roncero, Mikel Alonso, Jacobo Gavira, Iaio Galiana.

Catàleg: http://bit.ly/catalogopornfood

38

Refl exió

Com vivim la nostra vida? Les persones tenim una capacitat “in-fi nita” de complicar-nos la vida. Però, per què ens costa tant sim-plifi car?

Simplifi car vol dir aprendre a prioritzar, a utilitzar el nostre temps amb sentit. Tenir clar quins valors i objectius són realment impor-tants per a nosaltres en aquests moments de la nostra vida (la salut, la família, els amics, la feina, l’esport, el coneixement i la comprensió ...) i ser coherents amb aquests valors i objectius.

Ser coherent és ser íntegre, honest, sincer. L’autoengany és la pitjor malaltia de l’ésser humà modern, i la que ens fa patir més.

Què falta en la meva vida? I què sobra? De vegades, petits ajus-taments produeixen grans canvis a llarg termini (com l’espiell d’un caçador quan un insignifi cant mil·límetre suposa encertar o errar l’objectiu a cent metres de distància). ¿Donar més i esperar menys?

¿Comprendre més i jutjar menys? ¿Sentir més i pensar menys?

És això el que realment vull? : Són preguntes essencials que ens ajudaran a simplifi car i centrar-nos en el realment important.

Abans de comprar, fer o decidir alguna cosa, ens ajudarà pregun-tar-nos:

¿Això simplifi ca o complica la meva vida? ¿És el que realment vull?

Fer-ho fàcil

I si decidim simpli� car?

Per Raimón Solá

41

I si decidim simpli� car?Refl exió

Una altra eina molt útil per simplifi car la nostra vida és fer una sola cosa a la vegada,

amb presència, posant-li els cinc sen-tits. Pensant només en el que estem fent en aquest moment. La dispersió és enemiga de la simplicitat. També funciona molt bé fer la teva part el millor possible ... i deixar que la vida faci la seva. Aprendre a confi ar en la vida, tenir fe i esperança, és vital per viure simple, tranquil i feliç. Una altra estratègia que funciona és ocupar-se d’un mateix, però mai preocupar-se. Voler controlar-ho tot (família, tre-ball, situacions) va en contra de la vida mateixa, totalment imprevisible i incerta.Desenganxats de coses, resultats, persones...ens donarà moltíssima tranquilitat i simplicitat en les nostres vides. Jo també desitjo resultats...però no els necessito. Més enllà del que fem o tenim, l’essencial és el que som i com ho vivim.Els lligams ens esclavitzen. Recor-dem que ego és afecció i afecció és por a perdre. I la por ens bloqueja i ens fa patir. El millor dissolvent per al nostre ego és ... el desinterès. Prac-ticar l’actitud del desinterès ens por-tarà pau i llibertat, i ens ajudarà a viu-re una vida més autèntica i essencial.Recordeu que res és per sempre, que tot és circumstancial (casa, cotxe, treball, diners, relacions ...) ens aju-darà a relacionar-nos des del respec-te, la comprensió i l’agraïment que tot ho podem gaudir i valorar, per a un dia deixar-ho anar .Ni tan sols la persona que més volem en aquest món com pot ser un fi ll /a

o parella no és “nostre”. El / ella també evolucionarà i seguirà el seu cicle vital, com tots nosaltres.Tots podem dir: sí, ho he comprès i començaré a canviar alguna cosa en un mateix en aquest mateix moment.Pensem: si no ho faig jo, llavors, qui?. Si no és ara, llavors, quan?Us desitjo que decidiu viure conscientment, simples i feliços.

Una abraçada de cor .... Raimon

“Si no ho faig jo, llavors, qui?. Si no és ara, llavors, quan?”

42

Wolfsburg, Ginebra, març de 2011. El primer VW Bus fa-bricat per Volkswagen debuta al 1950 amb un atractiu i senzill disseny convertint-se en un veritable sinònim de “llibertat sobre rodes” que perdura al llarg del temps. El codi intern de Volkswagen per denominar aquest vehicle és: T1 - Transporter 1. Els alemanys ho van cridar “Bulli”, els americans “Microbús”, però el cridessin com el cridés-sin, és cert que aquest monovolum va recórrer de manera imparable els cinc continents creant una gran comuni-tat de fans a tot el món que s’estén fins als nostres dies. Actualment, Volkswagen reinterpreta la forma original compacta d’aquesta llegenda automobilística i la llança al futur dissenyant el prototip d’una nova generació del Bu-lli Volkswagen, tan àmplia com la de 1950, tan formidable com sempre i més neta que mai.

Retorn d’un estil de vida automobilístic

Bulli Volkswagen

per Volkswagen.com

Motor

45

Bulli VolkswagenMotor

Amb aquest nou prototip, Vo-lkswagen duu a terme el projecte iniciat el 2001: el “Microbús” - visió

d’un nou Bulli que es va convertir en un inoblidable estudi fa una dècada. Després d’haver madurat algunes idees noves a través del temps, ha arribat el moment de dur-les a la pràctica: la concreció del concepte i l’accessibilitat de les tecnolo-gies sostenibles contribueixen al fet que, fi nalment, aquesta visió es faci realitat. El nou Bulli, equipat amb un motor elèctric, sis places i un sistema de infoentreteni-ment controlat per IPADE, es presenta a Ginebra molt més compacte i econòmic que l’estudi anterior.

Igual que el Caddy, el Touran, l’Sharan i el seu homòleg, el gran Multivan, aquest prototip disposa també d’un enorme potencial per consolidar una cinquena gamma de monovolums completament nova. Però això no és tot. El Bulli Volkswa-gen podria arribar fi ns i tot a convertir-se en una icona automobilística a l’estil del cobejat T1 Samba Bus - un dels pocs automòbils que, òbviament, no perd valor amb el pas del temps. Zero emissions - fi ns a 300 quilòmetres amb només un càrrega.

Gràcies a l’aplicació de les més moder-nes tecnologies de propulsió, el prototip presentat a Ginebra, equipat amb motor elèctric, rep el qualifi catiu de: “automòbil de zero emissions”.

“Equipat amb motor elèctric, rep el quali� catiu de:

“automòbil de zero emissions” .

46


El motor elèctric del monovolum de zero emissions lliura una potència de 85 kW i un excel·lent parell màxim de 270 newtonmetros, que posa a disposi-ció des del ralentí, com és comú per a aquest tipus de vehicles. El silenciós motor s’alimenta a través d’una gran bateria de liti amb una capacitat màxi-ma de 40 kWh. L’electritzant combinació ofereix una autonomia de fins a 300 quilòmetres, valor que representa un excel·lent resultat tractant-se d’un automòbil elèctric. El Bulli accelera de 0 a 100 km / h en només 11,5 segons aconseguint una veloci-tat màxima de 140 km / h (control electrònic). La bateria del nou model es recarrega en “sortidors d’electricitat” especials per a vehicles elèctrics en menys d’una hora.

La gran autonomia i les excel·lents prestacions que ofereix aquest compacte monovolum no només el converteixen en un vehicle molt recomanable

per recórrer trajectes curts, sinó també en el company de zero emissions ideal per als des-plaçaments a la feina i la majoria de les activitats de temps lliure.

Naturalment, Volkswagen no limita la gamma de motors d’aquest Bulli als motors elèctrics, sinó que com a alternativa ofereix també potents, estalviadors i eficients motors de benzina i gasoil d’injecció directa amb cilindrades de 1,0 i 1,4 litres. Aquests motors són un exemple del pur concepte de “Downsizing”: mínim consum - màxima autonomia.

“Aquests motors són un exemple del pur concepte de “Downsizing”:

mínim consum - màxima autonomia”.

47

Disseny. Món visual d’una obra mestra

Les mesures del nou Bulli són: 3,99 metres de longitud, 1,75 metres d’ample i 1,70 metres d’alçada. L’antic model T1 era una mica més llarg i més alt, però al mateix temps més estret. El nou model de Volkswagen aprofi ta la longitud total d’una manera òptima oferint un pas de roda de 2,62 metres.

Un dels detalls que crida especialment l’atenció és la distància entre eixos de 1,50 metres davant i darrera, que, en comparació amb l’ample total del vehicle és especialment generosa.

“El nou model de Volkswagen apro� ta la longitud total

d’una manera òptima”.


48

Enni Rukajärvi. És d’un poble anomenat Rukajärvi que es troba a Ruka, Lapland. El millor paissatge d’aquesta regió del Cercle Polar és durant el nadal.

A Finlandia, l’hivern és l’estació més llarga i fosca. La temperatura pot anar dels 5 graus positius als 30 negatius. En condicions am-bientals extremes com aquesta la natura es mostra increible i la llum és impressionant.

No hi ha grans muntanyes a Finlandia, però els turons són grans i creen paissatges preciosos. Aquest és un dels motius pels que no hi ha esquiadors alpins, però ho compensen amb boníssims frees-tyle snowboarders.

Aquesta és una història sobre una noia del nord,

La noia del Nord

Esports

per RedBull

51

La noia del NordEsports

El millor moment per fer snow és d’hora al matí. El parc està bas-tant buit des que comença a cla-

rejar fi ns que es fa fosc de nou. Pots fer moltes baixades al dia, ja que una no-més et porta 5 minuts fer-ne una.

A mitjans d’hivern la llum del dia aguanta poques hores. La millor ma-nera d’aprofi tar-la el màxim possible és pujant als turons amb moto de neu. A fora estan a 25 graus sota zero i la Enni està desitjant fer uns quants bons salts.

52


L’Enni és una vertadera noia del nord. Ara per ara està encanta-da visquent aquí i no té ganes

de marxar a viure a una ciutat gran. A Ruka hi ha molts llocs per descansar, relaxar-se i agafar energies abans de fer unes quantes baixades en un dia fred d’hivern.

Va nèixer i crèixer a Kuusamo, un po-ble de Rukajärvi que està a només 20 minuts de l’Ski Resort de Ruka. Els seus pares són pagesos i quan era més petita mai s’avorria a la granja.

53

Va anar a primària al seu poble. Aprop de l’escola hi havia una cafereria on paraven a des-

cansar els esquiadors de fons. Tots els estudiants treballaven allà per estalviar diners i d’aquesta manera poder pagar el passi de temporada d’esquí i fer sortides amb la classe.

En un entorn privilegiat, els estu-diants tenien el millor espai possible per jugar. Estaven orgullosos de la petita cabanya amb llar de foc que tenien al pati.


54


“Tots els estudiants treballaven allà per estalviar

diners i d’aquesta manera poder pagar el passi de temporada d’esquí i fer sortides amb la classe”.

A més dels dissenyadors amb desfi lada, aquesta convocatòria pre-senta les col·leccions de 40 talents emergents en el showroom de EL EGO, amb venda directa al públic en el CIBELESPACIO durant els sis dies de celebració.

Com a novetat, EL EGO passa a celebrar-se en l’última jornada, on 10 joves presentaran les seves propostes en 5 desfi lades dobles.

En aquesta edició, CMFW intensifi ca la seva aposta per les xarxes so-cials i les noves tecnologies. Com a novetat en aquest àmbit, retrans-metrà les desfi lades en streaming en directe des del web de CIBELES i inaugura blog propi.

El programa d’aquesta edició el tanca Coolpeople a Cibeles, una des-fi lada nova, diferent i desenfadada, on recorreran la passarel·la joves amants de la moda, fi nalistes d’un concurs convocat a través de les xarxes socials en els dies previs a CMFW, entre els que es triarà el mi-llor look, del noi i la noia cibelina.

Organitzada per IFEMA, se celebra del 18 al 23 de febrer a la Fira de Madrid / per image.net

Reuneix en passarel·les propostes de 45 creadors espanyols

Edició de Cibeles Madrid Fashion Week

Moda

57

53 edició de Cibeles Madrid Fashion WeekModa

Del 18 al 23 de febrer, el pavelló 14.1 de Fira de Madrid es conver-teix en el millor i més representa-tiu aparador de l’actual panorama de la moda espanyola, durant la ce-lebració de la 53 edició de CIBELES MADRID FASHION WEEK (CMFW), organitzada per IFEMA . En un espai de creació i noves tendències, on con-viuen diversitat d’estils i propostes, un total de 45 dissenyadors presen-taran en passarel·les seves col.leccions per a la nova temporada tardor hivern 2011/12.

A ells se sumen altres 40 talents emergents del disseny, que ho faran en el showroom de EL EGO, amb venda directa al públic

durant els dies de celebració d’aquest certamen.

Roberta Torreta

Alianto

Amaya Arzuaga

Ana Locking

Carlos Diez

Adolfo Dominguez

58

53 edició de Cibeles Madrid Fashion WeekModa

Amb tot això, CIBELES MADRID FASHION WEEK porta, una vegada més, a l’actualitat el binomi moda / creació i proposa novament un complet recorregut durant sis dies per la moda espanyola i el seu univers creatiu. Entre les novetats d’aquesta convocatòria, hi ha l’obertura del programa de desfi lades amb les propostes dels dissenyadors consagrats i el canvi de la passarel·la EL EGO a l’última jornada. En aquest sentit el reconegut creador Jesús del Pozo serà l’encarregat d’obrir el calendari d’aquesta 53 edició. També són novetat el pas a desfi lada individual de les dissenyadores Elisa Palomino i Juana Martín i la incorporació al programa general de CMFW de la jove Sara Coleman, procedent d’EL EGO.

Devota & Lomba Duyos Francis Montesinos

Agatha Ruiz de la Prada

Ion Fiz

Jesus del Pozo

59

Roberto VerinoModa

Així mateix, per primera vegada, les desfi lades d’aquesta convocatòria es retransmetran en streaming en directe,

a través de la pàgina web de CIBELES. A més, el certamen estrena bloc propi per donar a conèixer de primera mà tot el

relacionat amb CIBELES i l’univers de la moda. Ambdues

són dues accions que s’emmarquen en reno-vada aposta d’aquest certamen per les noves tecnologies.

Kina

Fer

nánd

ezLe

mon

iez

Jesu

s de

l Poz

o

Robe

rto V

erin

o

Sita

Mur

t

Alma Aguilar Miguel PalacioJuanjo Oliva60

Salut

El pa engreixaEl pa i la resta de farinacis proporcionen hidrats de carboni, els nutrients que l’organisme requereix en més quantitat.El pa és un aliment pobre en greixos, i a més d’hidrats de carboni, aporta proteïnes, vitamines, minerals i fi bra (sobretot si és integral)En molts casos el que augmenta les calories del pa és l’acompanyament (oli, embotits, etc.), la ma-joria, aliments rics en greixos.Per tant, els hidrats de carboni, entre ells el pa, han de ser la base de la nostra alimentació (4-6 racions diàries).

En l’alimentació hi ha molts mites que poden confondre i,� ns i tot, poden desequilibrar la nostra alimentació. Tot

seguit us presento alguns d’aquests mites:

Alguns mites alimentaris

per Sílvia Vilà DiezDiplomada en Dietètica i Nutrició

Llicenciada en Farmà[email protected]

63

Alguns mites alimentarisSalut

Els aliments light ajuden a aprimarEls aliments light aporten menys quantitat de calories que el seu equivalent normal si se’n pren la mateixa quantitat (han reduït les calo-ries respecte a la seva versió original com a mí-nim un 30%), però això no signifi ca que serveixin per a aprimar. Poden ajudar a portar una dieta d’aprimament, però no hem d’oblidar que aquests aliments tenen calories, per tant, un abús d’ells, també pot produir un augment de pes.

L’aigua engreixa segons quan es prenguiL’aigua al tenir zero quilocalories, no engreixa en-cara que es prengui abans, durant o després dels àpats.L’aigua és imprescindible pel manteniment de la vida. El consum recomanat és de 1,5 a 2 litres/dia.

L’aigua al tenir zero quilocalories, no engreixa en-cara que es prengui abans, durant o després dels

L’aigua és imprescindible pel manteniment de la vida. El consum recomanat és de 1,5 a 2 litres/dia.

Les dietes d’un únic aliment aprimen

Menjar un únic aliment pot pro-

vocar una pèrdua de pes degut a

la baixa aportació calòrica, però es

tracta de dietes desequilibrades i

amb una gran predisposició a fer

un efecte rebot.

La fruita engreixa més si es menja

després de l’àpat

La fruita aporta el mateix presa

abans, durant o després de l’àpat. Si

es pren abans de menjar, com aporta

fi bra, pot produir un efecte saciant.

Es recomana, com a mínim, tres peces

de fruita al dia.

64

esdeveniments

� e Grey Goose® BAFTA Cocktail CollectionLondres, 11 de febrer de 2011

Grey Goose, el vodka de luxe favorit arreu del món, aquest any es va associar amb els premis BAFTA i el club privat del Soho House, per celebrar les nominacions i l’entrega de premis de l’Orange British Academy Film.

En honor a l’ocasió, el mestre cocteler, Dimissió Lezinska, va rendir homenatge als millors fi lms del 2010 amb una nova col·lecció de còctels. Aquesta col·lecció va poder ser gaudida per tots els nominats i guanyadors en la festa de clausura ofi cial de BAFTA.

66

esdeveniments

Carnestoltes de Sao Paulo

El Carnaval de São Paulo és un dels més grans del Brasil. La ciutat més gran d’Amèrica Llatina organitza la més important manifestació cultural brasilera plena de creativitat i bellesa.

Cinc nits de desfi lades de gairebé 120.000 persones cantant juntes, mostrant la seva alegria i la seva forma de vida.

A causa del Carnestoltes, la ciutat de São Pau-lo reuneix 30.000 turistes, generant ingressos de 51.000.000 $. S’espera que el 20% dels visitants vinguin de l’estranger.

L’ajuntament és el patrocinador principal del Carnaval 2010. Aquest espectacle suporta gairebé 100 escoles de samba, i tota la infraestructura que sigui neces-sària.

Genera gairebé 25.000 llocs de treball directes i indirectes en 52 sectors econòmics. Un estudi dut a terme per l’Ajuntament de São Paulo mostra que les escoles de samba empren de 120 a 200 persones en la producció de Carnaval.

Gairebé 5.000 professionals treballen en àrees di-ferents al Sambòdrom, com ara: Seguretat, neteja, aliments i begudes, aparcament, la producció i així successivament.

67

lectura

Estic en estat d’eufòria i sé que no sóc l’única. Fins fa 4 dies no sabia qui era Marta Rojals ni que escrivia, però a fe de déu que en sentirem a parlar. Feia molt de temps que no tenia la sensació de ser engolida per un llibre, de comptar les hores que em faltaven per tornar a casa i recuperar la lectura i la història de l’Èlia.

L’Èlia, 34 anys, arquitecta. En Blai l’acaba de deixar, el despatx d’arquitectura on treballa va a la deriva per l’esfondrament de la bombolla immobiliària. Pel pont de tots sants torna al poble, a les Terres de l’Ebre, per oxigenar-se i retrobar-se amb els seus, però sobretot amb si mateixa. Fins aquí podria semblar un argument ja vist i llegit, però Rojals fa LITERATURA del que ens explica i és que la novel·la batega amb força.

Alguns la titllaran de novel·la generacional i fi ns a cert punt ho és, jo diria que pels nascuts a la dècada dels 70 és un llibre imprescindible, que no vol dir que no sigui extraordinari a totes les generacions. Jo, nascuda al 75 com l’autora, podria subscriure molts dels passatges, m’ha remogut detalls i situacions pràcticament oblidades però que eren allà, esperant que l’Èlia les digués en veu alta. I és que una de les virtuts del llibre són els diàlegs aguts i punyents.

He xalat molt llegint el llibre en el refl ex dialectal ebrenc, sembla que la literatura només es pugui escriure d’una manera estandarditzada, i per sort el català és molt ric en matisos i formes. Des de les comarques centrals tendim a que ens faci gràcia com parla la gent d’arreu del territori i això sovint els porta a adoptar el català de TV3, fent-nos una mica més pobres... L’Èlia de Cal Pedró ho sap molt bé:

“-Ui, doncs jo, ara que m’hi fi xo, ja no sé qué dic ni com ho dic. Quan arribo al poble sí que torno a enganxar l’accent, pero necessito uns dies d’immersió completa, i quan estic a punt de recuperar-me del tot ja hai de tornar. A Barcelona hai perdut molt... Quan vai arribar, la meitat de les coses les havia de traduir, que si panís, que si moixó, i ara ja no em surten per falta de pràctica. I el “lo”... (i em sap molt greu, eh?), pero per avorriment que se me’n fotin, a Barcelona ja el tinc desterrat.

El Bernat esbatana els ulls a un espant fi ctici: És que Barcelona és un monstre, Pedrona: un monstre devorador de patrimonis lingüístics.”

Una altra virtut del llibre és el fi nal i com es resol, cosa que no diré, no patiu. De fet, el millor que podeu fer és anar a buscar el llibre i no tancar-lo fi ns al fi nal, no podreu parar.

Primavera, estiu, etcètera...Marta RojalsPublicada per La Magrana

Fe Fernández Villaret per l’Espolsada Llibreswww.lespolsada.cat

68

image.net

cine

HOPTim Hill. Universal

Kung Fu Panda 2Jennifer Yuh Nelson. DreamWorks

Barreja d’animació digital d’última generació amb acció real. HOP explica la còmica història de Fred (James Marsden), un vague en atur que fereix acci-dentalment al Conillet de Pasqua (al qual presta la seva veu Russell Brand). No li queda més remei que albergar-lo mentre es recupera. Fred ha d’enfrontar al pitjor convidat que mai hagi existit, i els dos acabaran descobrint què és el que es necessita per madurar.

Po està vivint el seu somni com a Guerrer del Drac, protegint la Vall de la Pau al costat dels seus amics i els seus companys mestres del kung fu. Els Cinc Fu-riosos. Però la seva nova i impressionant vida es troba amenaçada per l’aparició d’un malvat formidable, que planeja fer servir una arma secreta imparable per conquerir la Xina i destruir el kung fu. Po ha de tornar la vista al seu passat per descobrir els secrets del seu misteriós origen; només llavors podrà adquirir la força que necessita per vèncer.

69

Nom

Cognom

Adreça

Població

C.P

E-mail

Aquest mes teniu l’oportunitat d’entrar en el sorteig d’una pulsera de la col·lecció SORIGUE 925

Només heu d’envieu les vostres dades a [email protected] o al carrer Torras i Bages 18-20, Granollers 08401.

Subscripció The Look

Polseres en plata 925 i pell natural amb pedres de color, 295 €. Polseres en plata 925 i pell natural amb pedres de color, 295 €.

Troba’ns al faceebok i a www.revistathelook.com

Pots rebre The Look a casa teva per 19€* l’any enviant les teves dades.

*despeses d’enviament per correu. 10 números l’any.

en col·laboració amb

Tenim la teva cuinaTenim la teva cuinaTenim la teva cuinaTenim la teva cuinaTenim la teva cuinaTenim la teva cuinaDesprés de dues dècades emplaçats a la ciutat de Barcelona, la família d’Argila, decideix retornar als seus orígens i obrir un estudi a la ciutat de Granollers.La que en l’any 1.985 fou COCINA STUDIO fundada per Miquel d’Argila de Quadras, es convertí en un referent en el sector introduïnt una marca alemanya en mobiliari de cuina de renom internacional com és SieMatic.La segona generació dels d’Argila, inicià el relleu generacional vers l’any 2.000, aportant novedoses idees per l’empresa i introduint l’interiorisme i el bany en el portafoli professional de la companyia. Aquests canvis, convidaren a fer evolucionar el nom que els caracteritzava, convertint-se llavors en IN STUDIO, nom que abandera actualment aquesta empresa de sòlida experiència i de consolidat recorregut. Us convidem a gaudir amb nosaltres d’aquest màgic any de cel·lebració!!

In Studio Granollers. Dionís Puig. 13 C.C. Ramassar Nord · Tel. 93 861 67 60 · [email protected] In Studio Barcelona. Av. Diagonal, 624 Barcelona · Tel. 93 205 20 60

www.instudio.com

Documents

the look abirl n07