Tot Gràcia 03 març 2015

totgràcia EL TOT DE LA VILA DE GRÀCIA

MARÇ 2015MARÇ 2015 | | NÚM 03NÚM 03www.totgracia.comwww.totgracia.com

El RellotgerEl Rellotgera punt.a punt.

ENTREVISTA AENTREVISTA A::ENRIC SUÑOLENRIC SUÑOL

Director de l'obra teatralDirector de l'obra teatral““El Rellotger de Gràcia”El Rellotger de Gràcia”

ENTREVISTA A:ENTREVISTA A:LA CARTA ESFÈRICALA CARTA ESFÈRICACE EUROPA CAMPIÓCE EUROPA CAMPIÓ

http://www.totgracia.com/

Un Hit val més que mil paraules.Paraules les justes. A RKD RÀDIO no hi ha notícies, ni comentaris, ni trucades, ni opinions, ni tertúlies. A RKD RÀDIO Només hi ha música.Només bona música. Només Hits!

Vint-i-quatre hores de Hits sense pausa. Escolta'ns a www.rkdradio.com

A la botiga, al despaxt, al bar, a l'oficina, al bus, al metro, allà A la botiga, al despaxt, al bar, a l'oficina, al bus, al metro, allà on siguis a www.rkdradio.conon siguis a www.rkdradio.con

http://www.rkdradio.com/

EDITORIAL

Aquest passat dimarts 24 de març el vol Barcelona-Düsseldorf, de la companyia Germanwings, que sortia a mig matí de l’Aeroport del Prat, no va arribar a la seva destinació. Malauradament el desenllaç ja el coneixem, 150 morts, entre passatgers i tripulació de l’avió. Sens dubte un dels dimarts més estranys que he viscut com a editor i alhora com a ciutadà que consumeix informació i que per tant vol saber, quines han estat les causes de l’accident, o si més no, que ha propiciat el tràgic succés. I val a dir que al llarg del dia, i de l’endemà i fins encara avui, com a editor tot plegat m’ha deixat trist.

Molt trist perquè toca repensar urgentment quines és el paper dels mitjans de comunicació, siguin locals, nacionals o internacionals. Informar vol dir explicar que ha passat, és a dir donar respostes a uns fets, amb certesa,

proves i amb informació contrastada. És cert que el dolor provocat per l’esdeveniment tan tràgic, segurament ens afecta més quan la desgràcia, passa a tocar a casa nostra, i pensem que ens hagués pogut passar a qualsevol de nosaltres, perquè tenim més possibilitats per on vivim d’agafar un avió al Prat que en un aeroport de l’altre extrem del món.

Però la informació no significa, donar noms i cognoms de les víctimes, mostrar imatges dels familiars desconsolats, que no aporten res de nou, i sense el seu consentiment, tampoc crear hipòtesis fatalistes del que hagués pogut passar, i encara menys, estar 15 hores amb els informatius repetint cada minut el que ha passat sense aportar cap novetat al respecte.

Crec que tots aquests aspectes són qüestions molt importants , tothom que participa en

El paper dels mitjans de comunicació.

la llarga cadena dels professionals que ens dediquem a informar, ens hauríem de preguntar si realment ho estem fent bé o podem millorar. Dimecres repassant les portades de la premsa espanyola, veia que eren molts els diaris on apareixien imatges dels familiars de les víctimes, en canvi a la premsa alemanya, aquestes fotografies no hi apareixien.

Després de donar-hi voltes, he arribat a la conclusió, que si durant tot el dimarts, es va anar repetint constanment la mateixa informació, era per una qüestió humana. Quan hom no es creu que un fet ha passat, i molts ho hem fet, el pensament del fet es va repetint, fins a acceptar per repetició que això és cert i que malauradament ha succeït. Poder aquesta idea i el fet que succeís en un avió que sortia del nostre país, explicaria el comportament, que vàrem partir de sobre informació el passat dimarts. Però tot i així hem de reflexionar molt seriosament sobre el comportament, i el dret de la intimitat de les víctimes i sobretot dels familiars, però especialment d’elles. A totes elles el nostre record i condol més sincer.

EDITORIALEl paper dels mitjans de comunicació.

EQUIP TOT GRÀCIA # 03 MARÇ 2015

DIRECTORDavid Ramon López.

HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMEROAdrià BoschDavid Ramon

DISENY I MAQUETACIÓE.B.

FOTOGRAFIA PORTADAJosep Maria Contel

FOTOGRAFIESJosep Maria Contel

Premsa El Rellotger de GràciaD.R.

REDACCIÓ[email protected]

PUBLICITAT [email protected]

EDITAD.R.L.

XARXES SOCIALS

https://www.facebook.com/pages/Tot-Gr%C3%A0cia/680171578705407?ref_type=bookmark

https://twitter.com/eltotgracia

https://plus.google.com/113046984235158454282/posts

EL TOT GRÀCIA # 03 Ha estat possible gràcies a:

bennagrup

COMUNICACIÓ DIGITALI ENTRENIMENT.

Confia en la nostra publicitat i ajudaràs a fer possible aquest projecte comunicatiu de difussió gratuïta

[email protected]

Aquest mes de març s'ha posat en marxa la web del diari digital www.totgracia.com. Una web d'actualització diària, amb les darreres notícies sobre política, societat, successos, educació, cultura, urbanisme i medi ambient de la nostra vila. Però també ho podem trobar una hemeroteca amb tots els números en format digital publicats fins avui. Esperem que la nova web us agradi.

El Tot Gràcia, és un projecte que va començar a veure la llum a mitjans del darrer trimestre del 2014, amb la sortida d’una revista mensual gratuïta pensada per a ser llegida a través de tauletes i pantalles de PC. Ara uns mesos després des del Tot es posa en marxa un complement molt important a la revista, que és el diari digital amb actualitzacions diàries.

Si bé la revista té una periodicitat mensual, on tractem temes d’actualitat, però amb més profunditat, ja sigui a través de reportatges, entrevistes, articles d’opinió, etc., el digital vol ser un punt de referència en el dia a dia del districte de Gràcia, d’aquelles notícies de consum més ràpid, o bé amb data de caducitat, ja siguin esdeveniments, actes socials, agenda, activitats esportives…

El Tot també vol ser un mitjà obert a les entitats, associacions i als graciencs i gracienques, perquè hi puguin participar i dir-hi la seva, a través de la secció Bústia Oberta. També volem fomentar el comerç de proximitat i de qualitat tan important, en la fesomia urbana del districte, i que dóna una idiosincràsia tan particular a Gràcia.

El Tot Gràcia és un projecte personal del productor i radiofonista David Ramon, que ha treballat en diversos mitjans radiofònics locals, i que ha decidit apostar, i dur a terme un nou projecte comunicatiu, independent, plural, i participatiu.

Si esteu interessats en participar-hi podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de la nostra direcció de correu electrònic: [email protected]

O si bé o preferiu a través de les diferents xarxes socials on el Tot Gràcia I és pressent, com a Facebook, Twitter I Google +.

mailto:[email protected]

FELICITATSFELICITATS CAMPIONS!CAMPIONS!

1996-19971996-1997CE EUROPA- F C BARCELONACE EUROPA- F C BARCELONA

1997-19981997-1998CE EUROPA- F C BARCELONACE EUROPA- F C BARCELONA

2014-20152014-2015CE EUROPA- GIRONACE EUROPA- GIRONA

COPA CATALUNYA COPA CATALUNYA

EL RELLOTGER.EL RELLOTGER.EL RELLOTGER DE GRÀCIA, DE NOVEL·LA A OBRA TEATRAL.

Actualitat

TOT GRÀCIA # 03 MARÇ 2015


FOTO: JOSEP MARIA CONTEL

Ja queden poc més de dues setmanes, perquè el projecte teatral “El Rellotger de Gràcia” pugi a l'esenari, amb el pati de butaques completament ple. El Rellotger de Gràcia és un projecte impulsat per Montserrat Milla, i de la versió teatralitzada que ha fet Enric Suñol, basant-se en la novel·la que va escriure Joan Lafarga “El Rellotger de Gràcia” (Editorial Gregal). L’obra de teatre ens explica la història de la vila de Gràcia, des de dins la mateixa Gràcia, la història comença el 28 de juny del 1850, quan una Reial Ordre de la Reina Isabel II reconeixia la Vila com a municipi independent de Barcelona.

Explicada a través de dues històries paral·leles, l’època de la construcció de la Torre i el seu emblemàtic Rellotge, obre d’Albert Billeter, i l’actual, al voltant de la figura d’Albert Musons, amb personatges reals i treadles, fruit de la imaginació, ens situen en el passat i el pressent de Gràcia. Ja fa dies que els actors, figurants i col·laboradors van passant pels assajos d’El Rellotger de Gràcia per a tenir-ho tot preparat per al dia de l’estrena el pròxim 10 d’abril.En aquest projecte s’hi han involucrat gran part de les entitats culturals i socials de Gràcia, i també botigues, associacions de comerciants, administració pública i particulars i mitjans de comunicació.



Si parlem de xifres veurem, que el projecte d’El Rellotger de Gràcia és complex, i trobarem un espai escenogràfic, 29 escenes repartides en dos actes, unes 2 hores i mitja de duració de l’obra, 58 canvis de llum, 36 fragments musicals enregistrats, i 50 actors, 30 figurants i més de 40 col·laboracions d’entitats culturals tan diverses com els castellers, geganters, diables, etc.

L’obra es podrà veure els dies 10,11 i 12 d’abril al teatre de la Sala Montseny, Auditori del Col·legi Sant Josep al Carrer Montseny, 31-39 de Gràcia. Per a la compra d’entrades us podeu dirigir al Centre de Cultura Popular La Violeta, al Carrer Maspons, 6 o també trobareu més informació al seu web oficial www.elrellotgerdegracia.cat.


““B” DE BILLETER.B” DE BILLETER.QUI VA SER ALBERT BILLETER?.

Actualitat


Aquest mes d'abril s'estrena l'obra “El Rellotger de Gràcia” i com el seu nom indica, tota la història gira entonr al Rellotge que podem trobar a la Plaça de la Vila de Gràcia. Però qui va construir aquest rellotge? Perquè i d'on venia? Aquestes són algunes de les preguntes que volen trobar resposta en el següent text, que podeu trobar a la web www.elrellotgerdegracia.cat.

Albert Billeter va ser un personatge enigmàtic. Abans i després de la novel·la. Ni els estudiosos del món dels rellotges i dels rellotgers n’han tret gaire l’entrellat de la seva vida.

Va ser, això és segur, un rellotger nascut a la ciutat suïssa de La Chaud-de-Fonds el 1915. Una persona real no pas cap personatge de ficció per nodrir la novel·la de fets i de gent. Va aterrar a Gràcia per raons desconegudes el 1850, l’any que la Vila assoleix la seva independència municipal, i en va marxar, per raons també desconegudes, el 1880 sense deixar rastre. Sembla ser que va anar a viure uns anys a París abans de tornar a la ciutat on havia nascut i on hi morí el 1895 a l’edat de 80 anys.

http://www.elrellotgerdegracia.cat/

Com a rellotger i estudiós del temps va ser molt reconegut a nivell internacional en la seva època i els seus rellotges es van escampar per moltes institucions de renom a Catalunya i a Europa. També va publicar algun llibre de teoria del temps com El tiempo medio (1867).

Quan va arribar a Gràcia es va instal·lar en un taller del carrer de l’Àngel (actual Montseny) cantonada amb el Torrent de l’Olla a la finca de Can Pardal i s’hi va estar trenta anys. Va ser una època d’una feina extraordinària en què va construir rellotges tan reconeguts com el del Congrés dels Diputats de Madrid, el de la Catedral de Barcelona o el de la Reial Acadèmia de les Ciències de la Rambla de Barcelona, entre molts d’altres.

Quan el 1862 l’alcalde Josep Raspall va proposar a Antoni Rovira i Trias la construcció del Campanar aquest va pensar immediatament en Billeter per tal que la torre gaudís d’un rellotge que fos visible als quatre vents. Billeter en va acceptar la proposta i, d’aquesta manera, amb el seu caràcter discret i treballador infatigable, ens va deixar la seva empremta en una obra que aquest any està celebrant els seus 150 anys de vida com és el Campanar de Gràcia i que és el símbol més important de la Vila. Campanes i rellotges unides per explicar Gràcia al món.


Si tens coses a dir, si vols participar-hi...Escriu-nos al nostre correu electrònic.

[email protected]

Amb motiu de l'estrena de l’obra teatral “El Rellotger de Gràcia” per part de diverses entitats gracienques, aquests dies corre per la nostra vila un exemplar d’una de la publicació amb més història, es tracta d’un exemplar imprès per l’ocasió de La Campana de Gràcia. En aquesta batallada excepcional ens explica la sinopsi de l’obra basada en el llibre de Joan Lafarga “El Rellotger de Gràcia” i que Enric Suñol ha adaptat per poder dur als escenaris. A nosaltres per cert ens ha agradat molt poder veure La Campana córrer aquests dies pels nostres carrers, però sabem exactament quina és la història d’aquest diari? Ara intentarem fer-vos cinc cèntims.

La Campana de Gràcia va ser un setmanari satíric d’ideologia republicana i anticlerical fundat per Innocenci López i Bernagossi. El 8 de maig de 1870 començar a editar-se i ho va fer durant el següent 64 anys, en total van ser 3.403 números. Tot i que la publicació va néixer com a setmanari bilingüe, en català i castellà, aquest últim el va utilitzar en poques ocasions, tot i que en un principi la publicació estava més interessada en l’actualitat de la política estatal que no pas en la catalana, de mica en mica anar ampliant la informació respecte a Catalunya, fins a arribar a donar suport a Solidaritat Catalana i donant suport al catalanisme d’esquerres. Però qui va proposar el nom de la publicació, va ser Valentí Almirall, ja que era un setmanari molt lligat al municipi de Gràcia, que va ser independent fins al 1897, quan va quedar annexionat a Barcelona.

El títol recordava una crida a la resistència pels tocs de la campana de la Plaça d'Orient, dos mesos abans, a la vila de Gràcia, durant la Revolta de les Quintes (1870), quan el municipi es va oposar a la demanda del Govern de portar obligatòriament els joves a l'Exèrcit. El general Eugenio Gaminde va ser l'encarregat d'imposar-se a la força, i va ser llavors quan els de Gràcia van ser cridats a la resistència pels tocs de la campana.

Els militars la van disparar repetidament amb els canons, però la campana no va deixar de tocar. La campana es va convertir en un símbol de resistència i del federalisme que defensaven molts dels veïns.

Tot i que com hem dit abans la publicació informava de l’actualitat política del moment, sempre ho feia amb un tu satíric i humorístic. Fins a l'any 1872 la publicació sortia cada setmana fins que es va decidir suspendre l'edició per problemes amb la monarquia.

Llavors, el seu editor va decidir, tornar al carrer, amb una nova capçalera, des del 6 al 26 de maig de 1872 i de l'1 de novembre al 6 de desembre de 1874 es va substituir per L'Esquella de la Torratxa, publicació succedània de La Campana, que també es va suspendre, i encara es va crear una tercera revista, La Tomasa, que va viure del 30 de maig al 16 de juny de 1872. El 1881 el tiratge de la revista era de 22.000 exemplars, una xifra realment bona per l’època.Amb la Restauració borbònica La Campana de Gràcia va tornar al carrer, que va tancar l'11 d'octubre de 1934 perquè estava vinculada a ERC. Era de la seva propietat des del 2 de juliol de 1932 per diversos motius la publicació es va acomiadar.


Confia en la nostra publicitat i ajudaràs a fer possible aquest projecte comunicatiu de difussió gratuïta

[email protected]

Entrevista

Enric Enric Suñol Suñol Gràcia sobre Gràcia sobre

l'escenari.l'escenari.

TEXT: DAVID RAMON

Enric Suñol, ha estat l'encarregat d'escrire I digirir l'adaptació teatral d'”El Rellotger de Gràcia”. Quedem amb ell en un bar del carrer Escorial per parlar de com ha estat k'aventura, de dirigir un projecte teatral tant ambiciós, I amb ell coneixem alguns detalls més de l'obra que s'estrena aquest mes d'abril.

Com sorgeix la idea d’adaptar la novel·la de Joan Lafarga “El Rellotger de Gràcia” en format teatral.Doncs de fet és un encàrrec que va sorgir de la Montserrat Millà expresidenta del Corpus Grup de Teatre, ella va llegir la novel·la, jo en canvi no l’havia llegida, i ella un cop llegida li va semblar que es podia convertir en una obra de teatre. I com que fa molts anys que ens coneixem, jo ja havia escrit alguna cosa, va decidir comentar-me d'escriure-la jo mateix.

I clar jo l’hi vaig haver de confessar que no l’havia llegit, ni tan sols la coneixia, així que em vaig posar a llegir-la, llavors vaig fer un petit esquema per a poder convertir els capítols en escenes. Més endavant vàrem tenir una reunió amb en Joan Lafarga, l’autor de la novel·la, per veure si els interessava, van dir que si, i a partir d’aquí ens vàrem posar a treballar.

I quan de temps ha durat tot aquest procés i com ha anat?Doncs mira vàrem començar a parlar-ho sobre el mes d’abril del 2014, després ens vàrem trobar per casualitat a la Plaça de la Vila, on estaven fent l’escenificació de la Revolta de les Quintes, que fan cada any, al mes de maig quedava escrit el text de la versió teatral, i els hi va agradar i a partir d’aquí sí que ja ens vàrem posar tots a treballar en l’organització de tot el projecte.

De fet intervenen moltes entitats de Gràcia?Si, i tant, clar a mi em va venir la idea, de què com era una història gracienca, que hi poguessin intervenir el màxim d’entitats de Gràcia. De fet, haig de confessar que per a mi, era un somni, que feia molts anys que tenia, de poder fer un projecte conjunt amb totes les entitats de Gràcia.

O sigui que fins ara, mai els grups de teatre s’havien ajuntat per a dur un projecte teatral en comú?Doncs no. Perquè hagués estat molt difícil i alhora clar, molt complicat...

Clar suposo que fer coincidir horaris, actors, disponibilitats, etc. deu ser una quimera?Doncs si, és una obra on i participa molta gent i sempre hi ha problemes de calendari de cada entitat, perquè clar ells tenen les seves activitats i clar moltes vegades significa que no sempre pots tenir tots els actors, o els grups sencers que t’interessen sinó, que has d’anar treballant per parts. I a més a més, per fer-ho més complicat ens trobem que tenim les colles de cultura, ja siguin bastoners, geganters, castellers… perquè puguin col·laborar tots en alguna escena en concret, ha estat molt complicat. Però la veritat, encara que sigui a poc a poc, ho estem aconseguint.

Llegint la nota de premsa, entre actors, figurants i col·laboradors hi surt molta gent, i sense deixar d’esmentar l’equip tècnic, podríem parlar d’unes cent persones?Sí, unes cent persones, és molta gent. Pensa que per exemple hi ha una escena, que és la de la revolta de les quintes, doncs hem aconseguit que els que representen cada any aquesta revolta a la Plaça de la Vila, siguin ells els que ho facin i evidentment hi participin. Pensa que en l’obra hi ha moltes escenes que són salts en el temps, que no deixen de ser petites intervencions, però en les quals i intervé molta gent, sobre l'escenari.

Un altre exemple és que a la novel·la es parla de l’estrena del Cant de la Senyera per part de l’Orfeó Català, perquè clar també vàrem demanar la participació de l’Orfeó Gracienc. El que passa que com que són tres dies de representació doncs els tres dies ells no podien venir, per tant també vàrem demanar si el Cor Líric dels Amics de la Sarsuela de Gràcia, ho podien fer, i entre els dos cors doncs podrem fer els tres dies. I clar amb això intentes que tothom i pugui participar, perquè ningú se senti exclòs.

Clar com bé deieu, deuen ser moltes les entitats que volen participar, però poder a vegades és difícil materialitzar aquestes col·laboracions?Si clar en aquest cas sempre s’ha de ser molt diplomàtic.

I la percepció que heu tingut sobre el projecte, pel que fa a la rebuda d’entitats, col·laboradors, veïns?Doncs la rebuda ha estat bona. Pensa que aquí no hi ha cap ànim de lucre per a ningú.

Clar si només haguéssim de comptar les hores d’assajos i preparació... els números no sortirien ni abans de l’estrena…No és clar, impossible comptar-ho així. Aquí és Corpus qui es fa càrrec del risc del cost de producció, estem aconseguint col·laboracions de molta gent, i també d’empreses que ens fan preus molt ajustats i molt més econòmics.

Per posar un exemple, el mateix vestuari, és una obra que transcorre a la segona meitat del segle XIX, diríem que va del 1850 fins als nostres dies, perquè clar són dues històries paral·leles, i per tant diguem que els vestits o la moda actual és senzilla d’aconseguir, però els altres vestits ja no ho són tant.

Hi ha l’atrezzo, i l’escenografia, i tot això no es pot comprar, sinó que s’ha de llogar. I clar també el lloguer de la sala, és a dir del teatre on farem les representacions, que també s’ha de pagar, també ens han ofert uns preus molt assequibles, per tant tothom va col·laborant en la mesura de les seves possibilitats.

I ara que teniu tot això en marxa, queda també tota la feina amb els actors, crear els personatges, treballar-los, etc., com han anat els assajos?Doncs mira els assajos els vàrem començar després de Nadal, ja que tant el Cercle com el Centre tenen representació de Pastorets i per tant fer-ho abans era impossible. Per tant tampoc pots abans feina, ho has de fer quan hi ha la disponibilitat. Aconseguir tot el repartiment ha estat difícil, perquè hi ha molts papers curts, que en molts casos són només d’una sola escena, i al final vas comentant-ho a molta gent que coneixes d’aquí a Gràcia, perquè com jo dic, em fessin aquests petits “cameos”.

I clar la resposta moltes vegades, era doncs si, però vindré quan pugi. I així doncs hem anat fent fins a dia d'avui.

I en l'àmbit personal perquè creieu que val la pena moure fitxa, i alhora tota aquesta gran infraestructura per a “El Rellotger de Gràcia”?L’alicient principal és que és una història de Gràcia, i on intervenen personatges històrics, on el públic reconeixerà coses de Gràcia, per haver-les vist i viscut, com per exemple la història d'uns dels personatges, l'Albert Billeter, ue era suís, i que va venir a viure a Barcelona, on i va residir durant molts anys i ens va fer aquest rellotge que tenim avui dia encara a Gràcia,

Però també en va fer un altre per al Congrés dels Diputats a Madrid, també el que tením a la façana del Teatre Poliorama... per tant d'alguna manera reconeixerem coses quaotidianes de Gràcia, però alhora també podrem apendrendre coses de la nostra pròpia història.

Per posar un altre exemple, jo que col·laboro a Ràdio Gràcia, i vaig tenir l'oportunitat de conèixer i poder entrevistar a l'Albert Mussons, i tinc aquella entrevista enregistrada i sembla feta expressament per a la funció d'”El Rellotger de Gràcia”. Hi ha un moment en l'obra, en què s'està donant una notícia, que és que Gràcia torna a ser independent, gràcies a unes eleccions i segons les declaracions sembla que allò que diu, sigui dit expressament per a la funció, i evidentment no va ser així, sinó que va ser pura casualitat.

El sentiment aquest de tornar a ser un poble?.Sí, jo diria que aquest sentiment Gràcia no l'ha perdut mai. Avui dia encara hi ha veïns i veïnes que quan ban a Barcelona, baixen a Barcelona, o al tornar pujo a Gràcia. Clar també has de pensar que hi ha tradicions que només és fan aquí, com per exemple el 3 de març que és Sant Medir. És un espectacle en què la gent en veure-ho es queda astorada. Sobretot la baixada al vespre per Gran de Gràcia, allò s'ha de viure.

Entrevista

La Carta La Carta Esfèrica Esfèrica

TOT GRÀCIA # 03 MARCÇ 2015TEXT: DAVID RAMON

Quedem amb La Carta Esfèrica, perquè fa pocs mesos han publicat el seu primer àlbum L’últim tresor (Música Global 2014), ho fem un migdia abans de dinar, i parlem amb ells sobre el nou disc. Un treball que veu la llum gràcies al micro mecenatge i al feedbac amb els seus seguidors. Però els components La Carta Esfèrica ja fa anys es mouen en el món musical, i ara en aquest primer disc, han pogut explicar allò que realment tenien ganes de dir.

Presenteu “L’últim tresor” el vostre primer disc…La Cardinal Esfèrica: Tot i que nosaltres ja teníem experiència en altres grups, aquest és el primer disc de la banda, i ens fa molta il·lusió poder-lo presentar, ja que és un disc de temes pròpis i la veritat ens venia molt de gust poder-lo fer

Perquè aquest títol de “L’últim tresor”?De fet quan ens referim a l’últim tresor ens referim al més recent en el temps, i no pas com a darrer, sinó el més recent, i el terme, tresor perquè volem simbolitzar cada missatge que conté cada cançó. Per a nosaltres cada cançó del disc conté un petit secret o un petit tresor i que juntament amb la maquetació física del disc que hem fet, creiem que és un bon nom i alhora un bon inici per començar.

De fet amb el disc físic es pot jugar, ho dic perquè hi ha uns missatges ocults que conté el llibre…Doncs sí de fet d’aquí ve la idea, per a nosaltres cada cançó té un petit tresor, i la manera de descobrir-lo és escoltant la cançó, estant atent a la lletra però a més a través d’una imatge i d’una carta esfèrica que trobem a dins del disc,

ens permet poder desxifrar el missatge ocult, si la poses estratègicament a sobre la lletra de la cançó. Un petit leitmotiv, que ens ha servit, per jugar amb el que amaga cada cançó.

Hi ha algun nexe d’unió entre cançons o un tema bàsic que sigui la idea conceptual del disc?No, diríem que no, sí que és cert que totes les cançons, són vivències i parlen de temes que ens inquieten en l’àmbit personal, però hi hem compost tots, aixi doncs tots hem treballat amb els temes i entenem que cada cançó té la seva pròpia història. Poder el leitmotiv seria que cada una té, el seu propi missatge, una història diferent de les altres, i resumint, podríem dir que el nexe d’unió entre una cançó, i l’altre, són les vivències que ens expliquen.

Aquest disc ha estat possible gràcies al micro finançament, com sorgeix la idea, i que és el que us fa decidir triar aquesta via, per a dur-lo a terme?A nosaltres la veritat ens va sorprendre molt. Quan vàrem començar el projecte, nosaltres no teníem prou finançament per a portar-lo a bon port. Llavors, teníem tres cançons i va sorgir la idea de penjar-les a la xarxa, que la gent les pogués escoltar i veure realment si al públic els hi agradava el nostre projecte.

I llavors va ser quan vàrem decidir fer una campanya de micromecenatge, i la veritat és que el resultat va ser molt sorprenent. Ja que de fet, vàrem aconseguir més diners dels que vàrem demanar en un principi, i clar això ens ha donat molta força, no només pel tema econòmic, sinó pel suport que nosaltres hem tingut per part de la gent, que hem vist que creien en nosaltres, i això és molt maco.


Abans dèieu que ja teniu experiència en el món de la música, però el projecte de La Carta Esfèrica, comença a caminar el 2011?Sí, com bé dius, el 2011 vàrem entrar a l’estudi i allà en varen sortir tres temes, amb EP, per veure mica cap a on anaven els temes i cap on volíem anar nosaltres, quin so volíem etc. va ser com una petita prova. A partir d’aquí, ja vàrem treballar amb en David Rossell, vam decidir fer el disc. I per confeccionar l’àlbum partíem una mica de la sonoritat i l’estètica que ens donaven aquests tres temes, enregistrats anteriorment.

I com ha estat el procés de gravació del disc? Ho dic perquè abans també comentàveu que les cançons del disc, són experiències viscudes a partir de les vostres vides, com ha estat el procés creatiu?La veritat és que com a grup hem funcionat molt bé al local d’assaig. La qüestió és, que cada tema té una idea, però alhora hem intentat fer-ho tot entre tots, sobretot perquè és un primer disc, i en aquest cas has de crear la identitat del grup, ja que encara no existeix, i clar ho hem intentat fer, de manera que tothom estigués molt agust, creant els temes, i que tots i poguéssim aportar el nostre punt de vista. I com que alhora tots som molt inquiets musicalment parlant i alhora molt creatius, creiem molt en el resultat obtingut, i a més marca molt el so que volíem i per tant l’estil.

I l’enregistrament del disc com ha anat?Doncs primer vàrem crear els temes, i després els vàrem gravar en un estudi cassola que tenim nosaltres, una mica per a poder fer les nostres experimentacions i per veure una mica com quedava i sobretot com podia sonar. Tenir una petita idea en brut del que era millorable, del que no etc. Llavors un cop feta aquesta gravació, ens vàrem veure amb en David Rossell, que ja teníem clar des de feia temps que seria el productor del disc, vam fer

algunes modificacions, vàrem acabar de quallar-ho i a partir d’aquí ja vàrem entrar a l’estudi a gravar els temes.

Quan dies vàreu estar gravant-lo?Doncs ho vam tenir-ho amb unes tres setmanes, unes tres setmanes per gravar els vuit temes nous, i després uns quinze dies per gravar altre cop els tres temes de l’EP. Després amb tot aquest material gravat, i vam fer una remasterització a Madrid..

I ara que ja teniu el disc a les vostres mans, quina és la sensació que teniu?Doncs la veritat és que molt contents, de tot plegat, de com ha quedat el disc, de la rebuda de la gent, i bé ara estem en un moment que toca donar-ho a conèixer al públic.

Quin diríeu que és el vostre so?, o el que voleu transmetre?Doncs diríem que musicalment fem pop-rock, i el que ens interessa molt a nosaltres són les cançons, és a dir que tinguin contingut i vulguin expressar i donar un missatge. Sobretot fer èmfasi en la paraula, que la gent la pugui cantar, i sentir, ja que de cara al directe agafa una mica més de força. I d’aquesta manera els concerts sembla que siguin més energètics i més rockers.


Llegeix tots els números a la nostra hemeroteca.Toa la informació diària al nostre digital.

www.totgracia.com

Documents

Tot Gràcia 03 març 2015