TOTS ELS CAMINS PORTEN A ROMA        Un   dels   factors   que   va   fer possible que la romanització arribés gradualment  arreu  del  país  va  ser l'establiment   de   rutes   de comunicació   estables   i   ben   fetes. En   realitat,   la   construcció d'aquestes vies va ser, en un primer moment,   una   necessitat   de   tipus militar   per   tal   de   conquerir   i controlar el país. Quan va acabar la conquesta, les vies de comunicació van   deixar   de   tenir   una   funció únicament  militar   i  van  adquirir  un paper primordial en la unificació del país   i   en   la   romanització   i transformació econòmica de l’actual territori català.

           Tenim notícia de les vies més importants   pels   documents   de l'època   anomenats  itineraris,   que ressenyen  els  principals  punts  per on   passaven.   Les   distàncies   eren marcades   per   unes   columnes anomenades mil∙liaris, les qualseren posades a cada milla amb el nom de   l'emperador   que   l'havia   fet construir.

La Via Augusta era l'eix de comunicació més important de Roma amb l'extrem occidental del   seu   Imperi.   Anomenada   primer   Via   Hercúlea,   travessava   l’actual   Catalunya   i   enllaçava   les principals   ciutats   des  del   Pirineu   fins  Tortosa,   arribant   fins   a  Cadis.  D'aquesta  gran  via,   que   ha perdurat fins avui, partien la majoria de les altres. A més a més de la Via Augusta, existia una altra via de comunicació   important que s'endinsava cap a l'interior; era la que travessava el territori  seguint l'Ebre. S'iniciava a Tarragona i anava cap a Lleida, des d'on hi havia una derivació cap a la vall del Segre. Van existir altres vies secundàries, com per exemple la de Barcelona o Vic.

 ACTIVITATS

43. Observa el mapa de les vies de l'Imperi d'Occident i digues si et sembla justificada l'afirmació que dóna títol a aquest apartat del crèdit. Raona la resposta.

44. Amb un llapis o retolador vermell, assenyala sobre el mapa el recorregut de la Via Augusta.

XLIII

45. Com és que la Via Hercúlea va canviar de nom i ara la coneixem com a Via Augusta?

46. Els mil∙liaris no sempre es troben en el lloc originari. Per què creus que passa això?

 Mil.liari

47. La  inscripció  que es gravava sobre el  mil∙liari  acostumava a tenir   les informacions següents:

­ el nom del constructor o restaurador de la via amb els seus títols.­   la  fórmula  a  +  el   lloc  des  d'on es calcula   la  distància  i/o   la fórmula ad + el lloc fins on es calcula.

­ la distància expressada en milles MP o llegües L.­ formes verbals com fecit, reficit, restituit, que indiquen les 

accions de fer o restituir.Ara, digues, quin objecte actual fa les mateixes funcions que feien els mil∙liaris? Quina forma té? Quina informació hi figura?

Agrimensor treballant amb la gromma

49. Malgrat   la   diferència   de   tècniques   constructives segons   les   zones,   podríem   descriure   la construcció   d'una   via   romana   de   la   següent manera:

1. Traçaven el recorregut de la carretera i excavaven dos petits canals que recobrien   amb dues fileres de pedres per tal de delimitar­ne l'amplada.2.  Feien  un  canal  entre   les  dues   fileres,  en  el   qual posaven pedres d'una mida mitjana sense res més que les unís (statumen).3. Cobrien aquest primer estrat amb una   capa   espessa   de   sorra   o   de grava,   de   vegades   barrejada   amb morter (rudus).4.   Finalment,   hi   col∙locaven   un revestiment   format   per   pedres triturades (nucleus) i lloses de pedra (stratum o pavimentum).

El gruix total de la construcció tenia entre un metre i un metre i mig.

XLIV

Amb aquesta informació  col∙loca en el dibuix de la pàgina anterior els següents conceptes: statumen,  pavimentum, rudus, nucleus, pedra mil∙liar.

50. Si observes el dibuix, veuràs que els romans construïen les vies amb una certa curvatura al mig. Amb quina finalitat ho feien?

51. Fixa't en el mapa i contesta: tot i que sempre procurava seguir la línia recta, en construir les  vies  que veus  en  el  mapa es   fan  algunes  voltes.  Són  justificades?  Quin/s  criteri/s seguien els qui les van dissenyar?

52. A la pàgina següent hi ha unes imatges que expliquen com es construïa un pont. Observa­les i parlem­ne.

                              

XLV

XLVI

FD­18.  Un   grec   anomenat   Eli   Arístides descriu  el   que   passava   quan   arribaven  a Roma   vaixells   de   càrrega   procedents   de diverses parts de l'imperi:

Arriben   tants   vaixells   mercants   a   Roma amb  carregament  procedent  de   tot   arreu,  en totes les èpoques de l'any, i després de  cada   collita,   que   la   ciutat   sembla   el  magatzem del món.  L'arribada  i   la  sortida  no s'aturen mai. És sorprenent que el mar  ­per no dir la badia – siguin prou grans com per contenir tots aquests vaixells mercants.

Eli Arístides, segle II d.C.

53. La ciutat de Roma té port?

54. De   les   ciutats   romanes   en   terres catalanes que citem a continuació, la meitat no té port: ­ Iulia Libica        ­ Tarraco­ Emporiae          ­ Ausa

FD­19Quan vaig saber que els Helvecis (una tribu que vivia prop del llac de Ginebra) planejaven  

entrar en territori  romà,  vaig abandonar Roma ben de pressa cap a la Gàl∙lia i, viatjant a la  màxima velocitat possible, vaig arribar a la zona dels voltants de Ginebra . Només hi havia una  legió  a  la Gàl∙lia,  de manera que vaig manar que es destruís el  pont  de Ginebra  i  que es  construïssin defenses. Després vaig tornar a la Gàl∙lia a través dels Alps. Malgrat els atacs de  diverses tribus, vam fer el viatge en set dies.

Juli Cèsar, La Guerra de les Gàl∙lies (parla dels anys 58­52 a.C.)

55. Set dies per anar de Roma a Ginebra, et sembla poc o molt temps, tractant­se de cinc legions, és clar? Justifica la teva resposta.

 Pont “del diable”(Martorell)

Pont d'Alc ntaraà

XLVII