Valls 29 octubre 2017 N. 926

Pg/ Caputxins 24 Tel 977600349 WWW. parroquialledovalls.cat

CREUREEN L’AMOR

La religió cristiana els resulta ano pocs un sistema religiós difí-cil d’entendre i, sobretot, unentramat de lleis massa compli-cat per viure correctament da-vant Déu. ¿No necessitem elscristians concentrar molt més lanostra atenció en tenir cura pri-mer de tot de l’essencial de l’ex-periència cristiana? Els evange-lis han recollit la resposta deJesús a un sector de fariseus queli pregunten quin és el mana-ment més gran de la Llei. Aixíresumeix Jesús l’essencial: elprimer és «Estima el Senyor, elteu Déu, amb tot el cor, ambtota l’ànima, amb tot el pensa-ment»; el segon és «estima elsaltres com a tu mateix». L’afir-mació de Jesús és clara. L’amorho és tot. La cosa decisiva a lavida és estimar. Aquí rau el fo-nament de tot. Per això, primerde tot és viure de cara Déu i alsaltres en una actitud d’amor. Nohem de perdre’ns en coses acci-dentals i secundàries, oblidantl’essencial. De l’amor arrencatota la resta. Sense amor, totqueda desvirtuat. En parlar del’amor a Déu, Jesús no està pen-sant en els sentiments o emoci-ons que poden brollar del nostrecor; tampoc no està convidant amultiplicar les nostres pregàriesi oracions. Estimar el Senyor, elnostre Déu, amb tot el cor ésreconèixer Déu com a Font últi-ma de la nostra existència, des-pertar en nosaltres una adhesió

total a la seva voluntat i respon-dre amb fe incondicional al seuamor universal de Pare de tots.Per això Jesús afegeix un segonmanament. No és possible esti-mar Déu i viure d’esquena alsseus fills i filles. Una religió queprediqués l’amor a Déu i s’obli-dés dels qui pateixen seria unagran mentida. L’única actitudrealment humana davant dequalsevol persona que trobemen el nostre camí és estimar-la iprocurar el seu bé com voldríemper a nosaltres mateixos. Totaquest llenguatge pot semblarmassa vell, massa gastat i poceficaç. No obstant això, tambéavui el primer problema al mónés la manca d’amor, que va des-humanitzant cada vegada mésels esforços i les lluites per aconstruir una convivència méshumana. Fa uns anys, el pensa-dor francès Jean Onimus escri-via això: «El cristianisme estroba encara en els seus inicis:ens està treballant des de fa no-més dos mil anys. La massa éspesant i caldran segles de madu-ració abans que la caritat la facifermentar». Els seguidors deJesús no hem d’oblidar la nostraresponsabilitat. El món necessi-ta testimonis vius que ajudin lesfutures generacions a creure enl’amor, ja que no hi ha un futuresperançador per a l’ésser humàsi acaba per perdre la fe en l’a-mor. José Antonio Pagola

LA MORT D’UNMISSIONER BISBEEra diumenge passat de matina-da, el demà de la beatificaciódels 109 Missioners Claretians,que rebia la notícia del pas al’eternitat de Dom Geraldo Ver-dier. Ell ja feia quatre dies queestava hospitalitzat a causa d’unvessament cerebral i que no vapoder superar. Dom Geraldovingut de França on havia nas-cut a la regió d’Alban l‘any1937, va treballar gairebé tota laseva vida a la Missió de Guajarà-Mirim estat de Rondônia a laselva amazònica brasilera. Vaser un gran missioner estimat detots. Al cessar el bisbe anteces-sor Dom Roberto, va ser consa-grat bisbe d’aquella diòcesi, ser-vei que va exercir fins el 2011,que es va jubilar, mentre estavapresent com a bisbe emèrit. Ellva ser el continuador de apaiva-gar les relacions entre els indis iels nous habitants d’aquella vas-ta regió amazònica, afavorintsempre els més pobres amb pro-jectes d’habitatge, vida sana,procurant metges voluntarisfrancesos per a l’hospital. Eraacollidor, a casa seva sempre hihavia gent, especialment pobres,que eren atesos moltes vegadesper ell personalment, al seumenjador hi menjàvem tots Notenia sacerdots pel treball en lesdiverses comunitats cristianesamb distàncies de més de milquilòmetres. Ens va demanar alsMissioners Claretians si podíemajudar-lo en aquest servei i allívan anar un equip entre els qualsencara hi ha el P. Trilla i el P.Llamas. L’any 1986 m’hi vaigoferir un servidor i ell em vaconfiar el treball pastoral entreels joves, i el seminari diocesà,fins que un dia em va demanarde ser sacerdot. Sempre l’hi hetingut gran estima, com ell per ami. Que Maria, la Mare de Déudel Seringueiro, patrona d’aque-lla diòcesi i que ell tant estima-va, l’acompanyi al seu Fill, Je-sús: Mira Fill, aquí tens un Mis-sioner que ha ofert tota la sevavida pels més pobres del Regne.Jesús el fa seure entre els Apòs-tols i li diu: Has estat fidel a lamissió que t’havia encomanat,ara entra a formar part de lacasa del teu Senyor. Que des-cansi en la pau dels justos, igaudeixi de la festa eterna en elcor de Déu, Pare. P. Joan

ELS NENS I NENES DE 2n. ANY DE LA CATEQUESITrobades amb els nens i nenes i els seus catequistes. Aquestasetmana ens hem reunit nens i nenes amb els respectius grups iels catequistes. Sempre és una trobada simpàtica i animada, almateix temps i acompanyats del llibre es va fent una repassadadel que els infants va aprenent i que en molts casos ho porten jafet des de casa, cosa que vol dir que ho han treballat amb elspares. Quan és així és acomplir el nostre projecte de CatequesiFamiliar. Després hi ha la Missa Familiar a través de la celebra-ció tots junts vivim la nostra fe al voltant de la paraula de Jesúsi del seu Pa.

CATEQUISTESA Lleida, els dies 17,18,19 de novembre el SIC(Secretariats de Catequesi de Catalunya) ha programataquestes jornades sobre: Iniciar-se en l’art de l’acompa-nyament. És important l’assistència a aquestes jornadesdonat que el tema sobre l’acompanyament és el treballdiari dels Catequistes i cal estar a punt per aquest servei.

TOTS SANTSDimecres proper dia 1 de novembre ho sabem prou bétots que celebrem la festa de Tots Sants. Honorant a totsi totes aquelles persones que havent estimat en aquestmón ara gaudeixen de la vida eterna. Això és el que re-citem en el Credo: Crec en la resurrecció i en la vidaeterna. A les 5 de la tarda d’aquest dia farem una senzi-lla celebració al cementiri de Valls, tot pregant pels di-funts i tot confiant en la bondat de Déu que els ha acollita l’eternitat.Dia 8 dimecres celebrarem al Lledó una

Missa per tots els difuntsdel 2017 a les 19’30h.

Bea ficacions dels 109 màr rsClare ans a Barcelona

Aquest diumenge a les 18h.ens visita la imatge de la Mare deDéu de Fà ma no hi podem faltar

a honorar Maria.

Dia 12 de novembre faremla col·lecta de Germanor.

Diumenge XXX durant l’any

ORACIÓ INICIALDéu de bondat i etern, augmenteu-nos la fe, l’espe-rança i la caritat; i perquè puguem assolir els bénsque ens prometeu, feu que estimem allò que ensmaneu. Vós que vivíeu i regneu per sempre. Amén.

SALM 17La bondat i l’amor del Senyor, duren per sempre(2)

T'estimo, Senyor, força meva!Senyor, ets roca i muralla que em deslliura;

Déu meu, penyal on m'emparo,escut i baluard, força que em salva!Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:ell em salva dels enemics.

Beneït sigui el meu penyal!Sigui enaltit el Déu que em salva!Ell dóna grans victòries al seu rei,mostra l'amor que té al seu Ungit.

PREGÀRIESSenyor, avui ens parles d’estimar amb tot el cor:Augmenta la nostra fe i la nostra estima serà mésgran.

Tampoc no poses límits ni fronteres a l’amor:Fes també que el teu amor el sentim plenamententre nosaltres i així anirem més agermanats.

Tu Senyor, ens has estimat fins a l’extrem de donarla teva vida:Que sigui aquest el nostre model d’un amor fins elfinal de la vida.

Et preguem avui per les famílies desunides i falta-des d’amor:Il·lumina els seu cor i que redescobreixin el pri-mer amor que els va unir.

Et preguem també pels nostres ancians i els malalts:Que no els falti mai la nostra presència i que rebinla teva gràcia guaridora.

Et preguem pel nostre país, en les circumstànciesque vivim ara:Posa la teva llum al cor dels qui ens governen queho facin amb justícia i per la llibertat dels pobles.

Pels Missioners i Missioneres d’arreu del món:Fes que siguin puntals de fe i esperança per totesles comunitats cristianes.

ORACIÓ FINALSenyor, que aquest sagrament que hem rebut, pro-dueixi en nosaltres tot el que signifiquen; i el queara celebrem amb signes sagrats, feu-nos-ho assoliren la plena visió. Per Jesús, Senyor, nostre. Amén.

A G E N D AOCTUBREDia 30: Junta Confraria del Davallament 20h.Dia 31: Missa a Residència Ballús 12h.

NOVEMBRE (mes de les ànimes o de difunts)Dia 1: Tots Sants (dimecres festiu)

Celebració al cementiri 17h.Dia 2: IEV xerrada sobre la imatge de Maria 19:30h.Dia 4: Preparació batejos 19h.Dia 6: Junta de Germandats i Confraries de S.S.Dia 7 i 9: Trobada de pares Cat. Fam.Dia 8: Missa difunts 2017 a les 19:30hDies 12 i 26: Misses FamiliarsDia 12: Col·lecta GermanorDia 17: Teatre Principal Concert Benèfic Teulada20:30h.Dia 17,18,19: Formació Catequistes a LleidaDia 19: Alió 12:30h Missa acció de gràcies BeatificacióDia 24: Consell Arxiprestal de Laics 21:30h.

LA TAULADAEs va acabant gràcies a Déu. Dijous passat hi va haver reu-nió de Junta per revisar l’estat de comptes, arran de totesles obres que estem fent al nou menjador, al proper full po-sarem l’estat de comptes. També hem parlat de com plane-jar la propera l’Assemblea dels socis de La Taulada, ambrenovació de càrrecs. També reveure els equips de coordi-nació dels treballs, en el nou menjador, l’equip de volunta-ris, dies hores i tasques... Tots molt animats per a fer quetot funcioni sempre a favor del usuaris, que són el pròxim aqui servim.

CASA D’ACOLLIDAHabitacions ocupades al servei de persones que no tenenpossibilitat de lloguer d’un pis i provisionalment les hemacollit allí. De moment vafuncionant, després d’una cri-si d’ocupants amb mal com-portament.

CALENDARISENLLAÇ SOLIDARICada any ens ofereix el calen-dari solidari ja que amb lesvostres aportacionscol·laboreu amb els projectesde la Missió Claretiana de laselva Amazònica i de la Índia.

GERMANORCom cada any se’ns ofereix la possibilitat de col·laboració amb lanostra Església Diocesana. La nostra gran família que som des decada Parròquia o Comunitat Cristiana, ens ajudem uns i altres alseu funcionament. Ajudem de moltes maneres i en molts projec-tes: Càritas, La Taulada, Missions, Catequesi Familiar, obres alSantuari... aquesta ajuda de GERMANOR, forma part d’un tot alque són les nostres diòcesis de Catalunya que és l’Església queentre tots la fem viva. Tinguem-ho present.

SANTUARI OBERTRecordem que tots el matins el nostre santuari del lledó està cadadia obert de les 9 a les 13h. Un grup de persones voluntàries s’hiha ofert i fidelment hi son cada dia. Això permet que els qui hodesitgin puguin entrar a fer una visita al Senyor, tenir uns mo-ments de tranquil· litat, pau i pregària.

LA IMATGE DEL LLEDÓ (escanejar imatge)El dia 2 de novembre, proper dijous, l’IEV presenta una“conversa amb Mireia Català i Àngel Gasol sobre la imatge de laMare de Déu del Lledó i que serà al cambril del nostre Santuari ales 7:30 de la tarda, sempre és bo escoltar i saber més sobreaquesta imatge que tant estimem i que venerem al nostre santuari.

GRUP FE I CULTURA + CONGREGACIÓMARIANA (CVX)

Trobada 23 d’Octubre 2017Hem celebrat aquesta setmana l’habitual trobada mensual. En eldecurs d’aquesta sessió, després de la pregària inicial, hem conti-nuat amb la lectura d’uns paràgrafs sobre la pobresa, del text deCatherine de Hueck.Després d’aquesta lectura pausada, hem procurat que el missatgeque flueix de les seves paraules desperti en el nostre interior unaacceptació de la realitat del Déu que es fa present en cada germà.L’autora explica que, al copsar que tothom és feble i que tothomcau, ha començat a entendre perquè els nets de cor veuran Déu. Iés perquè en la persona de Crist, que s’inclina cap al món, Déu havingut a guarir i a restaurar i els febles són, precisament, els ne-cessitats d’aquesta acció divina.

DOM GERALDOLa matinada d’aquest diu-menge, 22 d’octubre, hamort, a Porto Velho, DomGeraldo Verdier, que va serbisbe de Guajará-Mirimdes de 1980 fins al 2011.Una persona prou conegudai apreciada pels Claretiansde Catalunya i per totsaquells que han passat per lamissió de Guajará-Mirim

com a cooperants, en camps de treball d’estiu o hi han anat de visita.En començar el seu ministeri episcopal, Dom Geraldo va buscarmissioners per a un bisbat d’una extensió semblant a la de Portugal itotalment faltat de preveres. El P. João Batista Megale, amb qui ha-vien coincidit a l’Institut Catòlic de París, li va facilitat el contacteamb el P. Pere Franquesa, aleshores Provincial de Catalunya. Així,el 1982, els dos primers Claretians de Catalunya van arribar a Gua-jará-Mirim, acollits durant molt temps a la mateixa casa de DomGeraldo.El Capítol Provincial de 1983 va acceptar com a pròpia la missió deGuajará-Mirim. El nou Provincial, P. Jordi Pijoan, hi va anar a co-mençaments del 1985 i va signar el conveni de cooperació entre elBisbat i la nostra Província. El contacte i l’enviament de missionersva ser fraternal i fluid. Les nombroses visites dels successius Provin-cials en donen testimoni: El P. Josep Sureda va visitar la missió coma Provincial i com a membre del govern General. El P. Ramon Olo-mí hi va ser present en diverses ocasions, especialment en els mo-ments de decidir l’acceptació de nous llocs d’activitat missionera enl’immens territori del bisbat. Les visites van continuar amb el P.

Màxim Muñoz, sobre tot quan es van celebrar els vint-i-cinc anys dela missió i durant tot el diàleg amb el govern general i la ProvínciaClaretiana del Brasil perquè aquesta assumís la missió d’acord ambels nous criteris congregacionals.Amb Dom Geraldo els Claretians de Catalunya hem treballat enmolts camps. Creació de parròquies noves; el seminari diocesà (delqual el P. Joan Font va ser responsable abans i després de la sevaordenació presbiteral); centre “Despertar” d’acolliment i formaciód’infants i adolescents; projectes socials de tota mena amb la presèn-cia de cooperants; formació de catequistes i de laics en general; for-mació i acompanyament del primer grup de diaques casats; atenció ala salut i projecte d’apadrinaments… I tantes i tantes accions.En aquest moment hem d’agrair l’obertura missionera que DomGeraldo va donar a la Província. La marca profunda que ens ha dei-xat a tots els que hi hem estat durant un període més o menys llarg. Itambé tot el treball evangelitzador que els Claretians de Catalunyahem pogut fer a Guajará-Mirim durant tots aquests anys. I el que fanencara els nostres germans, ara des de la Província Claretiana delBrasil.Segur que Dom Geraldo, ara ja des de la casa del Pare, no deixa depregar perquè el foc missioner que ens ve a través de Claret segueixicreixent. Josep Roca, cmf.

Cridats a viure l’esperitdel P. Claret i dels Màr rsCarta dirigida a tots els Missioners

Clare ansLa festa del nostre Pare fundador,Sant Antoni Maria Claret, en aquestany està impregnada d'especial ale-gria per la gràcia de la bea ficació de109 germans els nostres màr rs de laGuerra Civil Espanyola. El lliuramentfidel d'aquest nombrós grup de missi-oners, igual que la de molts altres -bea ficats o no- al llarg de la nostrahistòria congregacional, no són gestesheroiques aïllades, sinó que formenpart important de l'esperit profè cclare à. El nostre Pare fundador va viure amb intensitat aquestaspecte mar rial de la seva espiritualitat, tal com ho vaig expressarfa poc en la carta que us vaig dirigir a propòsit de la bea ficaciódels nostres màr rs. La disposició a donar tes moniatge radical dela fe amb el lliurament de la vida, en el cas del P. Claret i dels nos-tres germans màr rs, no va ser una improvisació; al contrari, va serel fruit madur d'un procés de transformació en Crist viscut al llargde la seva formació i del seu camí missioner. Alimentats per la Pa-raula de Déu, de l'Eucaris a i de l'amor maternal del Cor de María,van experimentar la força necessària per fonamentar les seves vi-des en Déu, per compar r la fraternitat en comunitat i per gastar lavida en el servei missioner. La fidelitat de cada dia els va permetreviure amb goig la seva vocació i preparar-se amb naturalitat per allliurament total i defini va. El XXV Capítol General, que celebràvemfa dos anys, ens convidava i con nua convidant-nos a viure en unconstant procés de transformació personal i comunitària. Es tractade tornar una vegada i una altra a l'arrel de la nostra iden tat, queés la nostra relació amb Déu (Adoradors de Déu en l'Esperit), viscu-da en comunitat (Sent comunitat de Tes monis i Missatgers) abo-cada a la missió (Congregació “en sor da”) (cf. MS, 64-75). El P.Claret va ser un contempla u en l'acció. La seva incansable ac vitatapostòlica par a d'una profunda contemplació de Déu, d'aquí tot eltemps dedicat a l'oració personal i el ric procés de configuracióamb Crist-Eucaris a. D'altra banda, a par r de la fundació de lanostra Congregació, mai més va viure la missió sol; efec vament,tant a Vic com a Cuba, a Madrid i a França, la seva casa va ser sem-pre una comunitat missionera. L'anomenada oració apostòlica delP. Claret encarna perfectament tots aquests elements; tant de bonostra vida sigui cada vegada més un constant procés de transfor-mació en el qual busquem -com a persones i com a comunitatsmissioneres- conèixer, es mar, servir i lloar a Déu, al mateix temps,que el donem a conèixer, es mar, servir i lloar per tot el món (cf.Aut, 233).Que la festa de Sant Antoni Maria Claret sigui un renovat es mulper a con nuar creixent en la nostra iden ficació carismà ca ambell, seguint l'exemple dels nostres germans màr rs.

P. Mathew Va ama am, CMF Superior General

Dom Geraldo amb l’equip deMissioners