TRACTAMENT DE LES MALALTIES DE L’APARELL GENITOURINARI I

SIST ENDOCRÍ

TRACTAMENT DE LES MALALTIES DE L’APARELL URINARILes malalties que afecten al sistema urinari poden ser de molt diferent etiologia, per

tant més que parlar d’un grup de fàrmacs per tractar les malalties parlarem de forma general, ja que previament hem parlat o parlarem a altres unitats didàctiques, quins son els diferents medicaments que s’utilitzen depenen de la patologia a tractar.

► TRACTAMENT DE LA CISTITISLa cistitis com ja hem comentat és produïda per la introducció a

través de la uretra de bacteris a la bufeta urinaria.Els factors de risc és el sexe femení, l’embaraç, l’activitat sexual,

l’obstrucció i la disfunció vesical. Els bacteris responsables son majoritariament el E.coli causant del 80% de cistitis.

El tractament en dones no embaraçades i amb cistitis agudes és l’ús d’antibioticoterapia (que ja explicarem més endavant a la unitat corresponent).

Si el dolor de la zona és intens es pot donar anelgèsics.Es recomana que es prenguin altres mesures no farmacològiques

com son la ingesta abundant de líquids i la higiene perineal.

►TRACTAMENT DEL COLIC NEFRÍTICEl colic nefritic com ja hem estudiat previament en el C-3, és la

formació de càlculs de diferents ions, preferiblement calci.El tractament es té que diferenciar:- tractament en fase aguda- tractament després de la fase aguda

Tractament en fase agudaLa primera opció es el Metamizol per via intravenosa o via oral.La segona opció és el diclofenac 75 mg per via intramuscular o el

keterolato 10mg via intravenosa o intramuscular.En la fase d’atac no augmentar la ingesta de líquids ja que podria fer que

augmentes la crisis dolorosa. Els liquids que es prenguin han de ser baixos en contingut de calci.

Es recomana fer banys d’aigua calenta o calor local. Tractament després de la fase agudaEn aquesta fase si ja no hi ha dolor s’ha d’incrementar la ingesta de

líquids baixos en calci. Si el càlcul és de calci evitar dietes riques en calci.

Si el càlcul té una mida inferior a 4mm que és la majoria dels casos, s’expulsarà de forma espontania habitualment. Per ajudar a aquesta expulsió, es beurà gran quantitat d’aigua.

►TRACTAMENT DE LA INSUFICIENCIA RENALLa insuficiència renal com ja sabem és la disminució de la

funcionalitat dels ronyons, per tant els mateixos no son capaços de realitzar una funció de filtració suficient per eliminar les substàncies tòxiques de l’organisme.

L’únic tractament que hi ha son les tècniques instrumentals on la més completa és la hemodialisis.

►TRACTAMENT DE LA DIABETIS INSIPIDA La diabetis insipida és produïda per la manca d’hormona

vasopresina, que regula entre d’altres la reabsorció de aigua, per tant el tractament es basa en l’administració de hormona vasopresina.

►TRACTAMENT DE LES MALALTIES CAUSADES PER L´ÀCID URIC

La gota és una malaltia provocada per l’acumulació de cristalls d’àcid úric en les articulacions o al dit gros de peu. L’acumulació es deguda a una eliminació insuficient per l’orina de l’àcid úric, ja sigui per una eliminació insuficient ja sigui per una dieta amb un excés d’àcid úric.

Hi ha que diferenciar dos tipus de medicament contra la gota: els que son eficaços contra l’atac agut i els correctors

de la hiperuricemia.

1. MEDICAMENTS PEL TRACTAMENT DE L’ATAC AGUT:Els medicaments que trobem en aquest grup son els següents: LA COLCHICINA

Es un tractament específic i altament eficaç dels atacs aguts. COM ACTUA: actua interrompent la resposta inflamatòria per inhibició de

la migració de leucocits als dipòsits articulars d’àcid úric i la fagocitosis dels cristalls d’urats. Es Dosifica a raó de 1mg cada 15 minuts en l’atac el primer dia, 3 mg el segon, 2 el tercer dia i un mg el quart dia. La durada del tractament és de 4 dies i un màxim de set dies

EFECTES ADVERSOS - La majoria dels efectes adversos son dosis-depenents. Trastorns

gastrointestinals: vòmits, diarrees, nàusees, dolor abdominal agut, risc de deshidratació degut a la diarrea.

- Infreqüentment hi ha altres efectes adversos : alteracions renals, neutropenia (baix nº de neutròfils), azoospermia (menys nº espermes).

- Per prevenir atacs aguts es pot utilitzar dosis baixes de colchicina (0,5-1mg dia)

2. MEDICAMENTS CORRECTORS DE LA HIPERURICEMIA2.1. ALOPURINOLCOM ACTUA : bloqueja la síntesis d’acid úric a partir de les purines per inhibició

de l’enzim xantinoxidasa, per tant disminueixen el nivell d’àcid úric a plasma i orina. S’administra per via oral. Es útil en el tractament de la gota

idiopàtica, càlculs renals per àcid úric, nefropatia aguda per àcid úric.

EFECTES ADVERSOS

Té molt poques reaccions adverses. Les més freqüents son les relacionades amb el sistema dermatològic com son, descamació, prurit. També hi ha reaccions adverses a nivell gastrointestinal com son nausees i vòmits.

2.2. FARMACS URICOSÚRICOS: BENZBROMARONACOM ACTUEN: inhibint la reabsorció tubular d’àcid úric, augmentant d’aquesta

manera la seva excreció renal. S’administra via oral entre menjades. Només es fa servir en pacients que no responen be al tractament amb Alopurinol en situacions de gota severa o en pacients que tenen hiperuricemia asociada a insuficiència renal.

EFECTES ADVERSOS

Les reaccions adverses son rares, però ocasionalment poden ser molt greus. Entre d’elles trobem digestives com és la diarrea, hepàtiques ja que s’han donat casos d’hepatitis greus, genitourinaries poden apareixer còlics nefrítics.

FARMACS D’US EN L’APARELL REPRODUCTOR ANTICONCEPTIUS HORMONALS SISTÈMICS.En l’actualitat existeixen un gran nombre de preparacions anticonceptives hormonals.

– progestàgens orals en dosis baixa. El seu mecanisme anticonceptiu és complexe, afectant al moc cervical i la funció endometrial entre d’altres. Presenten index d’embarassos lleugerament superiors als anticonceptius mixtes (estrogens i progestàgens) i exigeixen un control posològic estricte. El principal efecte advers és l’aparició d’irregularitats menstruals. Només s’utilitzen en dones en que estan contraindicats els estrògens. Principals principis actius: linestrenol, medrogestona

– Progestàgens injectables de dipòsit. Actuen essencialment inhibint l’ovulació. S’administren en injecció IM cada 2-3 mesos. Produeixen irregularitat menstruals i fins i tot amenorrea, no obstant son altament eficaços i relativament segurs. Son mètodes recomanables a dones amb tendències anèmiques (els mateixos principis actius que grup anterior)

– Progestàgens en implants subcutanis. Alguns preparats d’aquest grup com poden ser el levonorgestrel (píldora del día después) o etonogestrel mantenen un efecte

anticonceptiu de 3-5 anys. Presenten risc d’infecció en el lloc on s’implanten . per ser implantats necessiten de personal especialitzat. No obstant la seva implantació es fa entre 3-5 minuts.

–Progestàgens en implants vaginals. Son anells de silicona impregnats de progestàgens (o una combinació amb estrògens), que alliberen el seu contingut lentament assegurant una acció local sense efectes sistemics marcats. L’efecte és manté de 3-6 mesos. Requereixen implantació per personal especialitzat

–Progestàgens en dispositiu intrauterí. Son particularment efectius en dones multipars. Presenten cert risc d’embaràs ectòpic i de malaltia inflamatòria de la pelvis, però son molt efectius. Requereixen implantació per personal especialitzat

–Combinacions orals d’estrògens i progestàgens. Son les més utilitzades. Estan formades per composicions fixes o variables d’estrògens (quasi sempre etinilestradiol) i progestàgen a concentracions variables. Els progestàgens més utilitzats son levonorgstrel, desorgestrel, gestodeno. Les combinacions fixes s’utilitzen durant 21 dies, algunes presentacions porten 7 comprimits inerts, per els altres 7 dies del cicle d’ovulació. Amb l’ús del anomenats bifàsic i trifàsics s’ha reduït la dosis total de principi actiu que s’administra. COM ACTUEN : inhibint la secreció d ehormones FSH i LH, per tant s’inhibeix l’ovulació. Tenen també altres efectes sobre la funció endometrial, el moc cervical, etc.

– Combinacions transdèrmiques d’estrògen i progestàgen: els pegats transdèrmics estan indicats en l’anticoncepció femenica com alternativa a la resta de vies d’administració. L’efecte de cada pegat es manté durant una setmana. S’han de fer servir tres pegats per cicle. No hi ha dades des de el punt de vista toxicològic que avalin que els pegats son més segurs que la resta de formes farmacèutiques.

– Mètodes poscoitals: consisteixen en l’administració de dosis relativaments elevades d’estrògen/progestàgen. S’han d’utilitzar en casos de trencada del mètodes físics (condó) o violàció, fins tres dies després de l’acte coital, sent necessària una dosis 12 hores després. Té un índex elevat de fracasos (1%). La mateixa pauta d’acció te l’anomenada píldora del dia després composada per 0,75 mg de levonorgestrel. La seva eficàcia va disminuint a mida que passa el temps des de la relació sexual, baixant a un 58% si s’adminsitra transcorreguts entre 48-72 hores després.

BENENIFICIS I RISCOS DELS ANTICONCEPTIUS HORMONALS

BENEFICIS.-Alta eficàcia-Redueix la quantitat de flux menstrual (util amb dones

anèmiques)-Prevenció del cancer d’endometri-Prevenció del càncer d’ovari-Prevenció de quistes ovàrics-Prevenció de la malaltia fibroquística mamària-Regulació de la menstruació-Reducció de la malaltia pèlvica inflamatoria aguda-Reducció dels embaraços ectòpics-Tractament del acnés-Augment de la densitat mineral ossia i prevenció de les

fractures osteoporòtiques postmenopàusiques.

EFECTES ADVERSOSEls efectes adversos potencialment greus son extremadament infreqüents.

Els efectes més lleus i solen ser conseqüència a una major **** susceptibilitat a un dels components hormonals (per tant es pot suprimir canviant o reduint el component que provoca la susceptibilitat). Aquests efectes lleus son:

Degut a l’efecte dels estrògens: Menorràgia/dismenorrea, nàusees, vòmits, retenció de líquids, tensió mamària

Degut a l’efecte dels progestàgens: amenorrea, acne, seborrea, augment de pes, depressió i/o irritabilitat, reducció de la libido.

Entre els problemes potencialment greus hi ha:**** Hipertensió**** Tromboembolisme venós**** Infart de miocardi i accidents cerebrovascular agut (s’incrementa el

risc conjuntament amb altres factors de risc) Normalment només apareix en dones que els prenen no en aquelles que han deixat de fer-ho.

**** Càncer de mama. Només es creu que té certa incidència en aquelles dones que van començar a utilitzar-los de molt jovenetes i els utilitzen durant llarg períodes de temps.

**** trastorns hepàtics**** interaccions farmacològiques.

S’han de pendre una sèrie de precaucions generals:L’aparició de sangrat intermenstrual durant un tractament en una dona

que segueix un tractament amb anticonceptius orals, ha de fer-nos sospitar d’una possible disminució de l’eficàcia anticonceptiva

En els tractament de curta durada amb antibiòtics en els que la interacció no estigui ben descrita o sigui dubtosa, s’ha d’utilitzar un mètode de barrera durant l’administració del antibiòtic i fins 7 dies després de la seva retirada

Al retirar un medicament amb propietats d’inductor enzimàtic, s’ha de tenir en compte que aquest efecte pot persistir durant 4 setmanes.

ALTRES MEDICAMENTS QUE ACTUEN SOBRE LES FUNCIONS O DISFUNCIONS DE L’APARELL REPRODUCTOR

THS Durant les diferents etapes de la menopausia: premenopausia,

perimenopausia i postmenopausia, degut a que la majoria de les dones tenen problemes relacionats amb el climateri son deguts al deficit hormonal d’estrògens, el tractament està dirigit a suministrar hormones de forma exògena, per compensar la deficient producció endògena. Això se li coneix com terapia hormonal substitutiva de les que hi ha dues formes o monoterapia o terapia combinada.

- La duració de la THS es variable i depen de les característiques fisiopatològiques de cada dona. Tradicionament dura durant tot el climateri. Si s’utilitza com terapia preventiva la duració mínima eficaç es de 5 anys, encara que no és infreqüent que s’utilitzi des de els primers símptomes fins els 65 anys.

- L’AEMPS, ha decidit modificar les condicions d’utilització dels THS: el balanç risc-benefici de la tsh es favorable pel tractament dels símptomes del climateri que afecten negativament a la qualitat de vida, sempre que s’utilitzi la dosis mínima i durant el menor temps possible. el balanç risc-benefici de la THS es considera desfavorable per la prevenció de osteoporosis com tractament de primera linia a llarg plaç en dones amb simpotmatòlogia no està justificat el tractament amb THS

RISCOS ASSOCIATS A LA THS- Càncer de mama i endometri. L’ increment és més gran a mida que dura el tractament- Increment del risc d’infart agut de miocardi (en teràpia combinada)- TEV (sobretot el primer any d’ús)- Infart cerebral isquèmic

- Risc d’embolisme pulmonar

BENEFICIS ASSOCIATS A LA THSAlivi de la simptomatologia de la menopausa i prevenció de la

osteoporosis

ALTRES MEDICAMENTS QUE S’UTILITZEN EN LA DONA:

ESTIMULANTS DE L’OVULACIÓANTIANDRÒGENSOXITÒCICS: alcaloides del “cornezuelo”(alcal. sègol) i prostaglandinesINHIBIDORS DEL PART PREMATURINHIBIDORS DE LA SECRECIO DE PROLACTINA

TRACTAMENT DE LES PATOLOGIES DE L’APARELL REPRODUCTOR MASCULÍ

TRACTAMENT DE LA DISFUNCIO ERECTIL

Al marge de les possibles causes subjacents, existeixen una sèrie d’opcions terapèutiques per combatre la disfunció erèctil. Normalment aquests fàrmacs son administrats per via oral.

Ens trobem els següents principis actius. Apomorfina Uprima® Alprostadilo Caverject®, Sildenafilo Viagra® (medicament de referència), Tadalafilo Cialis®, Vardenafilo Levitra® (aquests tres últims son inhibidors de la fosfodiesterasa)

Anem a parlar dels inhibidors de la fosfodiesterasa que son el més utilitzats. S’administren una hora abans de la relació sexual i tenen un índex de resposta del 70% sent eficaç tant en quadres d’origen orgànic com psicològic.

EFECTES ADVERSOSNormalment son lleus i de caràcter transitori i depenent de la dosis.Reaccions adverses amb una freqüència superior al 1%:cardiovasculars: cefalees(13%), vermelliments, sufocació(11%), mareig(1%)dermatològiques: erupcions exantemàtiques (2%)digestives: dispepsia (5%) i diarrees (3%)otarrinoralingòliques: congetió nasal (4%)

TRACTAMENT DE LA HIPERTROFIA PROSTÀTICA BENIGNAALFABLOQUEJANTS ADRENERGICS - S’utilitzen els següents principis actius: doxazosina i terazosina. - Es prenen un cop al dia per via oral. La terazosina és probablement

el més utilitzat en adenoma prostàtic. - Actuen produint l’estimulació simpàtica de les vies urinàries,

produint per tant una relaxació del múscul llis per tant una disminució de la resistència al flux urinari, per tant la micció no és dolorosa.

EFECTES ADVERSOS: els més freqüents son les alteracions digestives, cefalees, nàusees i marejos. Més infreqüentment trobem sequedat de boca, dolor anginós, taquicàrdia, etc.

INHIBIDOR DE LA 5alfa REDUCTASA.La proliferació de teixit prostàtic sembla depenent

d’andrògens, especialment de la dihidrotestosterona. Aquesta hormona es produeix dins de la prostata a partir de testosterona exogena. L’enzim que porta a terme la transformació és la 5alfareductasa

S’utilitzen els següents principis actius la finasterida que produeix una disminució en l amida de la prostata entre el 20-25% i per tant es disminueix l’obstacle estàtic a l’avacuació. Es un medicament en pocs efectes adversos, i permet retardar la necessitat d’una intervenció quirúrgica, i l’acció es manté tres anys.

No obstant el tractament és llarg, tarda varis mesos en manifestar-se i disminueix el PSA (antigen específic de la prostata) poden interferir amb el diagnòstic processos prostàtics malignes.

Dutasterida: s’utilitza en la hiperplasia benigna. Provoca una reducció del 85% dels nivells de dihidrotestosterona tant sèrics com prostàtics, a partir de la primera setmana de tractament. Per tant s’han vist amb aquest medicament la reducció en el volum de prostata de 24% després d’un any de tractament, per tant es disminueix la simptomatologia de la prostatitis.

EFECTES ADVERSOS: alteracions sexuals (impotència un 8%), disminució de la libido i transtorns en la ejaculació. A partir del segon any de tractament aquests efectes disminueixen. També hi ha efectes adversos dermatològics tals com son l’erupció cutania.

TRACTAMENT DE LES MALALTIES DEL SISTEMA ENDOCRI

- El sistema endocrí com ja sabem, es molt complexe hi ens podem trobar moltes disfuncions del mateix.

- No obstant des de la farmàcia la malaltia que hem de tractar més habitualment i que va en augment és la diabetis.

- El tractament farmacològic de la diabetis es basa principalment en dos tipus de fàrmacs: la insulina i els hipoglucemiant orals.

- El pacient diabètic sigui de tipus 1 o de tipus 2 ha de saber que les eines farmacològiques de les que es disposa han d’anar sempre acompanyades de les altres mesures terapèutiques que son l’alimentació i l’exercici físic

INSULINA

La insulina és una hormona que es produeix en les celules beta que es troben en els illots de langerhans, dins el pancries. La insulina és necessària pel metabolisme normal dels hidrats de carboni, greixos i proteïnes.

L’administració d’insulina és necessaria en les diabetis de tipus I i en aquells pacients tipus II que no responen als hipoglucemiants orals.

Tipus d’insulines:- Acció ràpida, acció curta, acció intermitja i d’acció

prolongada.Les insulines d’acció ràpida, curta e intermitja es poden

utilitzar barrejades en la mateixa xeringa o en dispositius en barreges preestablertes en proporcions variables. Avui en dia la majoria d’insulines son humanes d’acció més ràpida i més curta que les insulines porcines que es va utilitzar en el passat.

Les insulines es dispensan en concentracions de 100 unitats(U)/ml (1 U d’insulina equival aproximadament a 36 mg d’insulina)

Fins avui en dia la forma d’administració de les insulines és injectada o per bomba d’infusió (mecanisme electromecànic adaptat a un cateter i insertat en el teixit subcutani, que té una programació del ritme d’infusió). No obstant en un futur pròxim hi haurà insulina d’administració inhalada.

HIPOGLUCEMIANTS ORALS** Les biguanides: actuen disminuint la glucosa en sang . Son

ampliament utilitzades per diabetis tipus II i és especialment útil en pacients amb sobrepés i quan la dieta i l’exercici no son suficients per controlar la glucemia. Principi actiu Metformina

** Sulfonilureas. Actuen estimulant la producció d’insulina en les celules beta dels illots de langerhans. Els efectes adversos solen ser poc freqüents i majoritariament a nivell intestinal, que es poden disminuir dividint la dosis en dues tomes diaries en lloc d’una toma diària.Els principis actius més habituals son: clorpropamida, glibenclamida

El més important és concenciar al pacient sobre l’autocontrol de la glucemia i l’administració d’insulina

- Els canvis de tipus d’insulina sempre els ha de dir el metge.- La insulina que es té que fer servir s’ha de mantenir a temperatura ambient

per disminuir la irritació local que produiria la injecció amb la insulina freda- La insulina que no s’utilitza sempre s’ha de guardar a la nevera- S’han de rentar les mans i la zona d’injecció abans de la punxada- La insulina ha d’injectar-se en el teixit gras subcutani- Per assegurar que s’injecta tota la dosis, s’ha de mantenir l’agulla

sense extraure de la pell, cinc segons després d’haver dosificat !!!!.- Abans de l’injecció s’han d’eliminar les possibles bombolles d’aire en la

xeringa

Per evitar les molesties de la injecció:1. Si s’uilitza alcohol local, espera que s’evapori abans de la injecció2. Relaxar la musculatura en la zona d’injecció3. No cambia la direcció de l’agulla durant la injecció o al retirarla4. No reutilitzar agulles5. Recomenar la rotació de l’àrea d’injeccio