Traducció d’Alfons Maseras · deutora d’Adelphi de Terenci (160 a. C.), de La discreta enamorada de Lope de Vega (1604) i d’El marido hace mujer y muda costumbre d’Antonio

Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana

Shakespeare, Sonets, traducció de Magí MoreraSòfocles, Antígona. Electra, traducció de Carles RibaAtlàntiques, traducció d’Ignasi Ribera i RoviraMolière, L’escola dels marits, traducció d’Alfons Maseras

La BHTC pretén recuperar, en edicions facsímils acompanyades d’un estudi introductori elaborat per un especialista, traduccions històriques de títols de referència de la literatura universal, especialment remarcables per la seva qualitat literària i publicades durant la primera meitat del segle xx.

4

Mol

ière

. L’e

scol

a de

ls m

arit

s

El 24 de juny de 1661 Molière va estrenar al teatre del Palau reial L’École des maris, que va obtenir una excel·lent acollida. Entre altres, l’obra és deutora d’Adelphi de Terenci (160 a. C.), de La discreta enamorada de Lope de Vega (1604) i d’El marido hace mujer y muda costumbre d’Antonio Hurtado de Mendoza (1639). Molière mostra el mètode oposat, liberal o conservador, que empren els germans Ariste i Sganarelle en l’educació de les pupil·les respectives, Léonor i Isabelle, amb les quals aspiren a ca-sar-se amb resultats ben distints. El comediògraf francès es fa ressò d’una temàtica del seu temps que ja havia tractat a Les Précieuses ridicules (1659) des d’una òptica menys favorable: la llibertat de les dones. L’obra ha estat traduïda al català per Josep M. de Sagarra, que la va estrenar el 1922 amb motiu del tricentenari del naixement de Molière, per Alfons Maseras (1932) i per Joaquim Ruyra (1933).

A Alfons Maseras (1884-1939) correspon el mèrit d’haver traduït en prosa per a l’Editorial Barcino entre 1930 i 1936 gairebé la totalitat de la producció dramàtica de Molière —trenta-una obres en vuit volums—, entre les quals L’escola dels marits. L’estudi introductori d’aquesta edició permet conèixer els interessos literaris i els criteris de traducció adoptats per Maseras en relació amb l’obra que ara reeditem en facsímil, convenient-ment contrastada amb les versions de Sagarra i Ruyra.

L’escriptor Miquel Desclot (Barcelona, 1952) ha dedicat una part important de la seva activitat a la traducció poètica d’obres i títols com Llibres profètics de Lambeth de William Blake (1987, 1989), les Poesies de Goethe (2000) i el Cançoner de Petrarca (2016). Ha destacat també com a traductor teatral de Shakespeare, Goldoni i Apollinaire. De Molière ha traduït Amfitrió (1996), Les melindroses ridícules i Esganarell o el banyut imaginari (2003).

Molière

L’escola dels maritsTraducció d’Alfons Maseras

MOLIERE_Coberta.indd 1 13/11/18 12:14

— 3 —

L’escola dels marits

Biblioteca_Historica_MOLIERE.indd 3 6/11/18 12:32

Biblioteca Històrica de la Traducció CatalanaVolum 4

Consell d’edició de la col·lecció:

Denise Boyer (La Sorbonne - Université de Paris IV), Helena Buffery (University College Cork), Roger Friedlein (Ruhr-Universität Bochum), Enric Gallén, coordina-dor (Universitat Pompeu Fabra), Jaume Pòrtulas (Universitat de Barcelona), Patrizio Rigobon (Università Ca’ Foscari Venezia), Joan Santanach, coordinador (Universitat de Barcelona), i Joan Ramon Veny-Mesquida, coordinador (Universitat de Lleida).

Amb la col·laboració de

La Biblioteca Històrica de la Traducció Catalana és una iniciativa de


MOLIÈRE

L’ESCOLA DELS MARITS

Traducció d’Alfons Maseras

Estudi introductori deMiquel Desclot

Editorial Barcino2018


Aquest volum ha estat elaborat en el marc del projecte FFI2014-54915-P, finançat pel Ministerio de Economía y Competitividad, i també en el dels Grups de Recerca d’Estudis de Traducció, Recepció i Literatura Catalana (2017 SGR 224) i Identitats en la Literatura Catalana (2017 SGR 599), consolidats, de l’AGAUR de la Generalitat de Catalunya.

Primera edició: novembre de 2018

© de l’estudi introductori, Miquel Desclot, 2018© de la traducció, hereus d’Alfons Maseras, 2018

Reservats tots els drets d’aquesta edició:

Editorial Barcino, S. A.Via Augusta, 252-260, 5è08017 Barcelonawww.editorialbarcino.cat

DL B 26505-2018ISBN: 978-84-7226-832-6Edició núm.: 857Disseny de la coberta: Claudi UsandizagaDisseny de l’interior i maquetació: El CalaixFotocomposició i impressió: Fotoletra, S. A.


TAULA

EsTUdi inTrodUcTori, de Miquel Desclot 91. Alfons Maseras i Molière 112. Criteris de traducció 133. L’escola dels marits 184. Tres escoles 245. Una escola catòlica 286. Per concloure 32Bibliografia 34

Molière, L’escola dels marits. Facsímil 37


ESTUDI INTRODUCTORIMiquel Desclot


— 11 —

1. Alfons MAserAs i Molière

L’obra d’Alfons Maseras ha tingut una fortuna paradoxal: mentre els seus llibres i les seves traduccions han caigut en un oblit del pú-blic tan injust com aparentment irreversible, els estudiosos li han dedicat una atenció que altres escriptors d’una estatura equiparable no han aconseguit. En particular, s’han de remarcar la monografia de Montserrat Corretger (1995) i l’estudi de les traduccions moli-eresques de Judit Fontcuberta (2003 i 2005), que ens estalviaran d’entrar en tants detalls que ja han estat minuciosament tractats per elles.

Un dels primers motius pels quals s’ha de reivindicar la figura literària d’Alfons Maseras és sens dubte la consecució de dues em-preses tan ambicioses i extraordinàries —literàriament i civilment parlant— com la traducció del teatre complet de Molière, publi-cada en vuit volums entre els anys 1930 i 1936,1 i la dels Cants també complets de Giacomo Leopardi, publicada el 1938, només dos anys després de l’aparició del darrer volum de Molière. Mal-auradament, la guerra va entrebancar o impedir la repercussió que tots dos assoliments haurien merescut en unes altres circumstàncies (les tropes franquistes —i amb elles l’estupidesa, la ignorància, l’odi i l’oblit més rabiosos— van irrompre a Barcelona només tres mesos i mig després de la impressió dels Cants leopardians).

1 Obres de Molière, 8 vols., Barcelona, Barcino, 1930-1936. En realitat, perquè es pu-guin considerar unes obres completes, hi falten un parell de farses menors, La Jalousie du Barbouillé i Le Medecin volant, d’atribució controvertida, que tanmateix totes les edicions franceses reprodueixen.

Biblioteca_Historica_MOLIERE_Interior.indd 11 9/11/18 10:43

MOLIÈRE, L’ESCOLA DELS MARITS

Facsímil











Documents

Traducció d’Alfons Maseras · deutora d’Adelphi de Terenci (160 a. C.), de La discreta enamorada de Lope de Vega (1604) i d’El marido hace mujer y muda costumbre d’Antonio