trajectòria a l’espera de saber si aquesta nit guanya …...variades possibilitats que ofereixen les xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace, YouTube...). De la filosofia

Reportatge El món a la butxaca Més continguts per als mòbils. PÀGINES 2 i 3 Entrevista Jordi Colomer «El canvi climàtic ésuna realitat». PÀGINA 7 Reportatge Els nous famosos «Fills i ex de». PÀGINES 8 i 9 Reportatge El martell de Garzón PÀGINA 10

Dom

inic

alDiumenge 14de febrer de 2010

Diari de Girona ReportatgeEl millor premi

Edmon Roch repassa la sevatrajectòria a l’espera de sabersi aquesta nit guanya el Goya

per «Garbo, l’espia». PÀGINES 4 i 5

ReportatgeLesmatemàtiqueses toquenCol·lectius deprofessorsreivindiquen unamanera diferentd’ensenyar-les.PÀGINA 6

Millora global: Fiat presenta el nou Punto Evo, que estrena imatge, equipament i motors. PÀGINES 18 i 19�SUPLEMENT

La telefonia mòbil ha entrat a formar partde la vida del ciutadà comú amb una faci-litat enorme i una rapidesa inusitada. Mai

abans una tecnologia havia experimentat unestaxes de creixement tan rellevants en termesd’usuaris i rendibilitat econòmica. Els serveisamb major implantació se centren en les co-municacions per veu i els missatges de text, se-gons les dades proporcionades per l’Observa-tori de les Telecomunicacions i la Societat de laInformació. No obstant això, d’acord ambaquesta font, també està augmentant el consumd’aplicacions orientades a l’entreteniment. Així,les propostes més reeixides es refereixen a ladescàrrega de tons i melodies, jocs, alertes in-formatives i produccions de ficció.

Tant els professionals del sector que es reu-niran a Barcelona a partir de demà, dia 15 defebrer, i fins dijous, dia 18, en el Mobile WorldCongress (la principal fira del món en el sec-tor), com experts com Manuel Castells, cate-dràtic de Sociologia en la Universitat de Cali-fòrnia, coincideixen a recordar que el momentactual encara es correspon amb la fase inicialde desenvolupament. Amb tot, els elevats ín-dexs de penetració dels dispositius portàtils (aCatalunya i al conjunt de l’Estat espanyol, perexemple, ja n’hi ha més que habitants) i les po-tencialitats tecnològiques d’uns aparells que

cada vegada incorporen millors prestacions sónfactors que apunten que les indústries culturals(cinema, televisió, ràdio, música, videojocs...)s’acabaran convertint en una de les grans àreesd’expansió en la telefonia mòbil.

DURADA BREU I POCA ATENCIÓEls continguts d’entreteniment mòbil presentenunes característiques que vénen determinadesper les condicions tecnològiques dels disposi-tius i per les situacions de recepció i consum,lligades als desplaçaments i els instants d’espe-ra. L’oferta comprèn diferents formats (més omenys) estandarditzats, com melodies, politons,cançons i altres derivats musicals; jocs i pro-duccions de ficció originals o adaptats a la novaplataforma; informació periodística o de servei;publicitat, etc. Els autors i els distribuïdors d’a-quest material són conscients que la recepcióde les seves obres serà predominantment indi-vidual i que el temps que se’ls dedicarà seràmés aviat escàs. Per aquest motiu, com es po-drà veure en el congrés de Barcelona, han des-envolupat mecanismes per crear i vendre con-tinguts de durada breu i que no requereixenuna atenció sostinguda.

Per aconseguir beneficis cobrint la demandad’oci d’un cert grup d’usuaris (sobretot, joves)se sol recórrer a les sinergies amb altres pro-

2 DominicalDiumenge 14de febrer de 2010

DominicalPasseig General Mendoza 2.17002 GIRONA.Telèfon: 972 20 20 66

DirectorJordi Xargayó

Cap de redaccióAlfons Petit

AdministradorFèlix Noguera

PublicitatPaco Martí

FOTOS PORTADA: DDG/MARC MARTÍ (A DALT,EDMON ROCH PASSEJANT PER GIRONA, DIS-SABTE DE LA SETMANA PASSADA; A BAIX, L’EX-POSICIÓ MATEMÀTICA «PROHIBIT NO TOCAR»)

14 de febrer de 2010

4 i 5 ReportatgeEl millor premiEl director i productor gironíEdmon Roch repassa la sevatrajectòria a a l’espera de sabersi aquesta nit guanya el Goya.

6 ReportatgeLes matemàtiqueses toquen

7 EntrevistaJordi ColomerDoctor en Ciències Ambientalsi professor del Departament deFísica de la UdG, diu que «elcanvi climàtic és una realitat»

8 i 9 ReportatgeEls nous famososLa premsa rosa ja no s’ocupaúnicament de cantants, actors inobles; cada cop destina mésespai als «fills i exs de».

10 Reportatge El martell de Garzón

11 Entrevista Manolo Sierra

SUMARI

a la butxacaEl mónCinema, televisió, música, videojocs, xarxes socials i publicitat

aspiren a colar-se als telèfons mòbils de milions d’usuaris

TEXT: JOSEP LLUÍS MICÓ

Reportatge


duccions de la indústria de l’entreteniment:pel·lícules, sèries o programes de gran audièn -cia; grups i intèrprets de moda; videoclips i sin-gles comercials; concerts i esdeveniments mas-sius, etc... En conseqüència, és freqüent que elcatàleg de títols es refresqui seguint l’efecte me-diàtic d’aquests productes heterogenis, de HarryPotter al Sónar, tot passant per Prison Break,Family Guy, Gran Hermano, Operación Triun-fo, Depeche Mode, Beyoncé, la Umbrella de Ri-hanna, el This is it de Michael Jackson o el Fes-tival Internacional de Benicàssim.

Igualment, proliferen les produccions espe-cíficament pensades per als dispositius mòbils,incloent-hi (només faltaria) els continguts pro-mo cionals. I és que aquesta és la plataformaideal per als publicitaris, ja que els permet diri-gir-se a un client del qual en coneixen concre-tament gustos i necessitats i que, en general, viupendent del seu telèfon. No obstant això, la firaorganitzada a la capital catalana per la GSM As-sociation ha demostrat en les darreres edicionsque les sèries originals s’han constituït en undels gèneres amb més èxit al mòbil. Es tractad’iniciatives innovadores, simultàniament here-ves de les tècniques televisives i cibernètiques,que descansen sobre arguments incisius ambuna estructura narrativa tancada, amb perso-natges que busquen la complicitat d’un públic

jove en tres minuts aproximadament. Les aliances entre companyies operadores

(Vodafone, Movistar, etc.), fabricants de dispo-sitius (Nokia, Samsung, etc.) i proveïdors au-diovisuals (20th Century Fox, MTV Networks,etc.) han d’interpretar-se de la mateixa maneraque el fet que els Premis Emmy de l’Acadèmiade les Arts i les Ciències Televisives instaures-sin ja el 2006 una categoria per a programes «noconvencionals» a internet, telèfons, iPhones iPDA: a la indústria, li interessa aquest mercat.Les produccions pioneres als Estats Units (24:Conspiracy o Head and Body) van posar les ba-ses per a l’explotació de les sèries posteriors.Supervillanos, a càrrec de Globomedia i Ame-na, va inaugurar el camí a l’Estat espanyol, ro-dada amb tres càmeres digitals i un equip in-formàtic d’alta qualitat, i amb un cost total de100 milions d’euros per 40 capítols, el triple delque costa una sèrie televisiva normal.

MOLT MÉS QUE ENTRETENIMENTAl marge dels formats procedents del sector del’entreteniment (jocs, música, sèries…), els con-tinguts generats i difosos per l’audiència estancobrant una importància que s’incrementa undia rere l’altre. Quan un simple telèfon que capa la butxaca es transforma en un ordinador, unacàmera fotogràfica i videogràfica, un receptor

de televisió, un reproductor d’àudio, una agen-da, un moneder electrònic, etc., i tot això ambconnexió a Internet, s’amplien encara més lesvariades possibilitats que ofereixen les xarxessocials (Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace,YouTube...). De la filosofia de la Web 2.0 es pas-sa llavors a l’entorn del Mobile 2.0, tal com as-senyala el sotsdirector del Centre per a la In-vestigació Social del Periodisme i la Comunica-ció de la Universitat de Nova Gal·les del Sud(Austràlia), Gerard M. Goggin.

El Mobile World Congress està servint per con-firmar que els mitjans i la resta d’empresess’han obert al nou públic actiu. Set de les deupàgines més visitades pels internautes catalanssón d’aquest tipus, i els dispositius mòbils handeixat de ser només una eina a través de la quals’accedeix per esdevenir un instrument amb elqual abastir-les. Amb el telèfon s’enregistrenmoments històrics, com els atemptats de l’11-S;es denuncien injustícies, per exemple, la mortde la Neda a l’Iran; i es comparteixen expe-riències, referides al treball, la cultura, l’oci, etc.Però també se sublima l’exhibicionisme, venti-lant impúdicament assumptes íntims, i es per-petren delictes, gravant imatges per vexar lesvíctimes, fins i tot si són menors d’edat. Encaraque, d’això, pràcticament no se’n parla a la citade Barcelona.

Artefactes de convergènciaEl telèfon mòbil permet un cert aïllament o intimitat amb uns sim-

ples auriculars, però sense deixar de ser una tecnologia essen-cialment relacional. Per aquesta raó, s’està incrementant el vo-

lum de ciutadans, predominantment joves, que se’n valen per com-partir material (musical, fotogràfic…) i experiències (a través de llocscom Facebook, Tuenti…).

Les últimes campanyes publicitàries de marques com Palm, Nokiao Vodafone a Espanya emfatitzen precisament aquest valor afegit. Estracta d’una dimensió que ha propiciat el naixement del terme Mo-bile 2.0, que aglutina una sèrie de propostes destinades a aprofitar elpotencial de l’internet mòbil des de la perspectiva de les xarxes so-cials. Pertanyen a aquest entorn les trucades de veu per la xarxa (perexemple, amb Skype i Gizmo), els serveis de microblogging (potserels més populars siguin Twitter i Jaiku), localització (Loopt, Plazes),missatgeria (Funambol), informació i reserva d’entrades (Mobo), in-tercanvi d’arxius (Mystrands), gestió de mitjans (JuiceCaster), recer-

ca de dades (Plusmo), relacions personals (itsmy.com), etc... Els usuaris participen obertament en una plataforma que s’emmotlla

al lloc i al moment de consum. La innovació en el terreny de la co-municació és absoluta, ja que no té precedents. En qualsevol cas, perals experts, el més prudent és relativizar-ne la transcendència i, enconseqüència, l’eufòria que desencadena en els seus defensors mésfervorosos. En realitat, això és recomanable fer-ho amb els cel·lularsi amb la resta de gadgets suposadament miraculosos.

Sigui com sigui, sembla que aquest és un camí sense retorn. Il·lus-tra aquesta circumstància una anècdota viscuda per un dels grans ex-perts mundials, Henry Jenkins, de l’Institut Tecnològic de Massachu-setts, quan va anar a comprar «només» un telèfon mòbil. Segons ex-plica, malgrat els seus esforços per adquirir un aparell únicament apteper a trucades de veu, sense més funcions agregades, a la botiga livan ensenyar una dotzena de complicats artefactes de convergènciacomunicativa. J.L. MICÓ

Ens faria moltíssima il·lusió rebre el Goya,però de tota manera estem molt contentsde la magnífica recepció que Garbo ha tin-

gut pel que fa a públic, tant nacional com in-ternacional, que és el principal objectiu d’unapel·lícula com aquesta, que arribi a la gent unahistòria tan verídica i entretinguda com la d’enJoan Pujol. Aquest és el millor premi que po-díem tenir». La frase la pronunciava fa pocs diesa Girona Edmon Roch, director, guionista i pro-ductor de Garbo, l’espia, que aspira a aconse-guir aquesta nit el premi Goya a la millor pel·lí-cula documental. Poques coses es poden co-men tar a aquestes alçades sobre Garbo que nos’hagin dit. En paraules del mateix Roch, «és lahistòria extraordinària de Joan Pujol, el catalàque va ser capaç d’enganyar l’alt comandamentalemany sobre el desembarcament de Nor-mandia, fent-los creure que era una maniobrade distracció i que el veritable atac tindria llocuns dies després al Pas de Calais i d’aquesa ma-nera contribuir a la victòria aliada el Dia D».

Garbo, l’espia suposa la culminació, fins ara,de la carrera professional d’Edmon Roch, vin-culada al cinema, per vocació, des dels seus ini-cis. Fill del pediatre Gonçal Roch i de la poe-tessa Margarida Colom (que va morir el no-vembre de 2006), Edmon Roch (Girona, 1968)es va aficionar al cinema precisament quan elsseus pares l’hi portaven: «Recordo haver anat aveure amb ells pel.lícules com La guerra de lesgalàxies, o Carros de foc; aquesta en concret,tot i que ara no m’acaba de convèncer, en elseu moment em va fer pensar que m’agradariadedicar-me a aquest món». La seva afició per lespel·lícules va anar creixent amb els anys i quanestudiava al col·legi La Salle (hi va cursar desde primària fins al COU) eren populars els con-cursos que organitzava: els participants haviende contestar una sèrie de preguntes sobre cul-tura cinematogràfica i el guanyador rebia coma premi la reproducció fotogràfica a escala re-duïda del cartell d’una pel·lícula. També a la Sa-lle, amb un grup d’amics va muntar el col·lec-tiu «In Proelio», que va rodar un curtmetratge en8 mil·límetres, L’estranya aventura d’Alfons Ca-mestre, i un altre que mai no es va arribar amuntar. Edmon Roch ha recuperat ara el nomd’«In Proelio» per batejar la suposada produc-tora del suposat documental amb què comen-ça Garbo, l’espia. Tot un detall.

HISTÒRIA DE L’ART I CRÍTICA DE CINE Cap al final del batxillerat ja tenia clar que esvolia dedicar, encara no sabia exactament com,al món del cinema. Per això es va decidir percursar estudis universitaris d’Història de l’Art,en l’especialitat de cinema. «Això em donaria labase teòrica i historiogràfica, que és la que po-dia aprendre aquí i que considerava important,i després ja veuria», comenta... Al mateix temps,va començar a escriure crítica cinemato gràficaal Diari de Girona, una activitat que no aban-donaria quan va iniciar els estudis a la Univer-sitat, a Barcelona; al contrari, les seves col·la-boracions es van ampliar a publicacions comFotogramas o la Guía del Ocio. A més, va co-mençar a treballar al departament de premsadel Festival de Cinema Fantàtic de Sitges, delqual acabaria essent cap de premsa.

Aquesta activitat periodística sobre el cinemali va acabar proporcionant, curiosament, la sevaprimera feina relacionada directament amb larealització d’una pel·lícula. Va entrevistar el di-rector nord-americà Whit Stillman, que acaba-va d’estrenar Metropolitan: «Vam connectarprou bé –rememora Roch–, va llegir l’entrevis-ta i li va agradar, i poc després em telefonavaper explicar-me que volia rodar a Barcelona, ique buscava algú de confiança per fer funcionsde productor associat». D’aquesta manera, l’any1991 i amb el film Barcelona, Edmon Roch de-butava en el món de la producció de pel·lícu-les, pel qual ha anat transitantt amb un més quenotable èxit des de llavors.

Però abans encara havia d’acabar la carrera.Iho va fer com una autèntica estrella de cinema:el novembre de 1992 va aconseguir el primerpremi de final de carrera a Geografia i Història,concedit pel Ministeri d’Educació i Ciència, i elmateix rei Joan Carles I li entregava uns diesdesprés una beca per a ampliació d’estudis queli havia concedit La Caixa, i que li obria la pos-sibilitat d’anar a estudiar cinema a l’estranger.De fet, Roch admet ara que tots els seus estu-dis universitaris van anar encaminats a la pràc-tica cinematogràfica: «Si havia de fer un treballsobre l’art gòtic, feia un vídeo; si havia d’inves-

tigar sobre el món antic, mirava alguna pel·lí-cula clàssica que s’hi referís; si havia de fer untreball d’antropologia, investigava el que portaels espectadors al cinema...».

Amb aquest bagatge li va resultar més facill’aterratge a la London International Film Scho-ol, on va estudiar els anys 1993 i 1994, i on vaescriure i dirigir els seus primers curtmetratges.I tot i que es mostra convençut que «en el móndel cinema aprens més als rodatges que a lesescoles», assegura que el seu pas per aquell cen-tre li va resultar molt profitós: «Em va servir peradquirir nocions en tota una série de camps queno són als quals jo em dedico directament, comla fotografia, el muntatge, la il·luminació, el so,però que et donen un coneixement global so-bre el mitjà que resulta molt important perquè,si ets director o productor, has de saber què hasde demanar; i també em va revelar la competi-tivitat que hi ha en aquest món, i vaig haver d’a-prendre a lluitar i competir perquè fossin les

meves idees i no les dels companys de curs lesque es transformessin en curtmetratges, el quedesprés passa a cada moment en la vida pro-fessional».

PRODUCTOR, GUIONISTA, DIRECTOR Tot i que ja estava estudiant allò que realmentli agradava, Roch encara no tenia clar si voliaescriure, dirigir o produir pel·lícules: «Tenia clarque volia fer pel·lícules perquè m’agrada ex-plicar i escoltar històries, i crec que el cinemaés una de les millors maneres que hi ha per ex-plicar històries; però el que no tenia clar és sivolia ser director, productor o guionista». I defet han estat les circumstàncies les que l’hananat portant a tocar tots aquests tres camps.

Començant pel de la producció i de maneragairebé casual, també: «Stillman és molt amicdel director de cinema espanyol Fernando Co-lomo, que volia rodar a Londres El efecto ma-riposa (amb Coque Malla, Rosa Maria Sardà, Jo-

premiEl millor

El director i productor gironí de cinema Edmon Roch repassa laseva trajectòria a l’espera de saber si aquesta nit li concedeixenel premi Goya al millor documental pel seu film «Garbo, l’espia»

TEXT: ALFONS PETIT


1El segondocumentalespanyolmés vist

Elaborada a partird’entrevistes i defragments d’antiguespel·lícules d’espies,la reconstrucció del’apassionant vida del’espia Joan Pujol, elprimer llargmetratged’Edmon Roch com adirector, s’ha conver-tit ja en el segon do-cumental més vist enla història del cinemaespanyol (només su-perat per La pelotavasca. La piel contrala piedra (2003)),amb més de 200.000euros de recaptacióa les taquilles. Ha es-tat guardonat als pre-mis Gaudí del cine-ma català i al festivalde Sevilla, i ha iniciatun llarg periple quel’ha portat i el conti-nuarà portant els pro-pers mesos a festi-vals de cinema de totel món.

Aquesta nit, asse-gut al Palau Munici-pal de Congressosde Madrid, EdmonRoch passarà nervisesperant que Garbo,l’espia, sumi un reco-neixement més, iaquest cop en formad’un guardó prouprestigiós com ho ésel premi Goya. Peròassegura que no l’a-moïna massa la pos-sibilitat de no resultarguardonat. Les se-ves preocupacionsde futur se centrenmés en les duespel.lícules d’alt pres-supost que ha pro-duït i que és a puntd’estrenar i en la ma-nera de racionalitzarels viatges que ha defer pel món, entre ro-datges i festivals, perpoder passar méstemps amb les sevesfilles bessones, Sarai Olímpia, d’un any imig, i amb la sevadona, Anna.

Reportatge


sep Maria Pou...). Com que sabia que jo era allài havia quedat content de la nostra experiènciaplegats a Barcelona, li va dir que contactés ambmi». Aquell rodatge, que va ser complicat, li vaobrir a Roch, l’any 1997, les portes d’un altreprojecte apassionant –el mateix any es va es-trenar com a guionista amb Tic, Tac, de RosaVergés; i el 2007 coescriuria Mia Sarah–: «Alpropietari de l’estudi on vam rodar li va agra-dar la meva manera de treballar i em va pro-posar participar en l’equip de producció de Setanys al Tíbet». Edmon Roch va viatjar a l’Argen -tina per implicar-se en un film protagonitzat perBrad Pitt (que ja havia rodat Seven i Doce mo-nos, però encara no era una gran estrella) i di-rigit per Jean-Jacques Annaud (El nom de larosa, El oso...) que va obligar, per exemple, areconstruir el palau del Dalai Lama als Andes.Roch va haver de gestionar un pressupost de65 milions de dòlars i portar a l’Argentina avionsde la Segona Guerra Mundial o gossos italians,

per posar només dos exemples de les necessi-tats del guió i de les dificultats amb què es pottrobar un productor en la seva feina.

«EL PERFUM» I IKIRU FILMS L’experiència el va curtir i després de tornar atreballar amb Stillman a Nova York a The lastdays of disco, i fer una sèrie per a la televisió al’Estat espanyol, el va fitxar un altre directormolt particular: Peter Greenaway. Amb ell varodar la primera i la tercera part del projecte Lasmaletas de Tulse Luper, que es va filmar en parta les comarques gironines l’abril de 2004. No-més un any després, Edmon Roch tornava a Gi-rona per a un altre rodatge, en aquest cas de lasuperproducció El perfum, en la qual també in-tervenia en l’apartat de producció.

Llavors ja havia posat en marxa la seva prò-pia productora, Ikiru Films (el nom és un ho-menatge al mestre Akira Kurosawa, un directorjaponès de cinema que es troba entre els favo-

rits de Roch), que es va estrenar el 2007 ambLa lluna en un cove, una pel·lícula dirigida perGrojo i amb Edmon Roch de productor execu-tiu. «Va arribar un moment que no em venia degust treballar en projectes d’altres persones, sinóque volia ser capaç de posar en marxa els meuspropis projectes, i per a això necessitava la pro-ductora», explica. Tenir productora pròpia és elque li va permetre, per exemple, decidir-se afer Garbo amb ell mateix com a director quanen va rebre el guió.

Ikiru Films té en aquests moments dos gransprojectes en procés de postproducció: són lespel·lícules Lope, dirigida per Andrucha Wad-dington i basada en la vida del poeta espanyolFélix Lope de Vega, i Bruc, un film d’aventuresa partir de la llegenda del timbaler del Bruc, di-rigit per Daniel Benmayor i protagonitzat perJuanjo Ballesta. Edmon Roch ha estat el pro-ductor de totes dues, que s’estrenaran al se-tembre i a l’octubre, respectivament.

Fotos:Sobre aquesteslínies, a dalt, EdmonRoch quan va obte-nir el primer premide final de carrera aGeo grafia i Història,l’any 1992; a baix,amb Grojo, directorde «La lluna en uncove», el 2007. Fo -to: Ana Rodríguez.1Edmon Roch, dis-sab te passat aGirona. Foto: DdG.2Amb el directorAndrucha Wadding -ton durant el rodatgea Essaouira (Marroc)de «Lope», que s’es-trenarà el propermes de setembre.Foto: Teresa Isasi.3Cartell de «Garbo,l’espia», la pel·lículaque aquesta nit aspi-ra a obtenir el Goyaal millor documental.4Edmon Roch rere lacàmera, en ple ro -datge de «Garbo», aAnglaterra. Foto:Quim Vives.5El rei Joan Carlesentrega a EdmonRoch la beca d’am-pliació d’estudis deLa Caixa, el 23 denovembre de 1992,a Barcelona.6Durant el rodatge alBarri Vell de Gironade «Las maletas delTulse Luper», dePeter Greenaway.Fo to: Da niel Bo na -ventu ra.

2

3 4

5 6

Edward Nortonfent de Garbo?

Sempre que em cau un guió a lesmans penso quin seria el millor di-rector per fer la pel.lícula; quan vaig

rebre el de Garbo, vaig tenir clar que erael guió que jo volia i podia dirigir». D’a-questa manera explica Edmon Roch comes va decidir a fer el pas de productor iguionista a director. Després de treballarintensament amb el també cineasta giro-ní Isaki Lacuesta sobre el guió original deMaría Hervera, Roch va dirigir el seu pri-mer llargmetratge. Un cop enllestit, ara noes vol quedar aquí, i assegura que li agra-daria tornar a rodar la història de Joan Pu-jol però amb actors, com qualsevol pel.lí-cula de ficció. Quan se li demana qui po-dria interpretar el paper de l’espia català,sembla que ja ho té rumiat, perquè de se-guida diu: «Edward Norton: funcionariaper l’edat i físicament respondria prou béa l’aspecte que tenia Joan Pujol».

Es tracta, però, d’un simple parlar perno callar, perquè Edmon Roch encara nos’ha plantejat seriosament –o almenys noho confessa– quin serà el proper film quedirigirà. Li agradaria, diu, fer una pel.lí-cula de gènere de baix pressupost –unthriller, o una de terror–, però també con-fessa que «estic molt enganxat al gèneredocumental; després de fer Garbo m’headonat que és molt addictiu».

Aprendre les taules de multiplicar, me-moritzar fórmules, analitzar gràfiques ifigures geomètriques dibuixades en un

paper... Són algunes de les coses que han ha-gut de fer, de generació en generació, nens inens de tot el món per aprendre matemàtiques.Però de sempre hi ha hagut col·lectius de mes-tres i professors entestats a buscar maneres mésentretingudes de fer entrar al cervell dels alum-nes una matèria que habitualment acostuma aresultar àrida. En els últims temps, a Catalu nyaes viu una efervescència d’entitats que agru-pen ensenyants que volen canviar la manerad’ensenyar les matemàtiques. A Girona, senseanar més lluny, hi ha l’activa Associació d’En-senyants de Matemàtiques de les comarquesgironines, que ara ha col·laborat amb una ini-ciativa en molts sentits pionera: una exposicióa la Casa de Cultura de Girona que pretén de-mostrar que hi ha maneres ben entretingudesd’ensenyar matemàtiques.

La mostra, amb l’aclaridor títol Experiènciesmatemàtiques: Prohibit no tocar, està estruc-turada en diversos mòduls en els quals es plan-tegen exercicis matemàtics a partir d’objectesque els estudiants poden i han de manipular.Puzles per fer fraccions, tubs per calcular vo-lums, pedres i balances per introduir-se en l’es-tadística... L’exposició és una iniciativa de l’As-sociació per promoure i crear un Museu de Ma-temàtiques a Catalunya (MMACA), que preténposar en marxa aquest equipament amb un do-ble objectiu: «Per divulgar i estimular una imat-ge social positiva de les matemàtiques: posarde manifest la seva presència i el paper que ju-guen per a la nostra cultura i per al nostre pro-grés; i per donar suport a la tasca de tots elscentres educatius, des de primària fins a la uni-versitat, tot complementant-la amb propostesque depassen les seves possibilitats».

AJUNTAMENTS INTERESSATS, PERÒ...De moment, l’Associació disposa d’una expo-sició –que a la Casa de Cultura de Girona espot visitar fins el 27 de febrer– que està itine-rant per tot Catalunya, a l’espera de trobar unemplaçament definitiu per al seu fons de ma-terial pedagògic. «Hi ha algun ajuntament ques’ha mostrat interessat a acollir el museu, peròestem en temps de crisi i fa de mal dir... En totcas ens agradaria que el museu pogués ser unarealtat el més aviat possible», explica Josep Rey,president de MMACA. L’entitat, creada l’any2006, forma part de la Federació d’Entitats pera l’Ensenyament de les Matemàtiques a Cata-lunya, de la Societat Catalana de Matemàtiquesi té el suport de la Generalitat a través del Cen-tre de Recursos per Ensenyar i aprendre mate-màtiques (Creamat) i de les facultats de mate-màtiques de les universitats catalanes.

Rey es mostra convençut que la manera queproposen d’ensenyar les matemàtiques «les famolt més evidents i és molt més entenedoraper als alumnes». Admet que pot semblar uncontrasentit plantejar aquesta mena d’expe-riències amb peces de fusta, miralls i pedres enplena revolució tecnològica, però apunta que«nosaltres donem molta importància a tots elsrecursos de la tecnologia digital, no els rebut-gem, al contrari, però entenem que les expe-riències que proposem, més directes, podenser-ne perfectament complementàries». Al seupa rer, a questa mena d’exercicis «entren per tots

els sentits i estimulen la intel·ligència dels nensi nenes a l’hora d’assumir aquests conceptes».

Per a Josep Rey, la seva proposta enllaça ambuna tradició de renovació pedagògica que aCatalunya arrenca a la dècada de 1950, i que

té prou seguidors: «Hi ha molts professors quetreballen elaborant aquests materials per faci-litar l’aprenentatge. L’objectiu del Museu seràcomplementar aquesta feina, oferint una expe -riència que resulti impactant per a l’alumne».

Reportatge


1

es toquenLes matemàtiques

Col·lectius de professors reivindiquen una manera diferent d’ensenyar aquesta disciplina; aspirena crear un museu i de moment fan itinerar per Catalunya una exposició que ara és a Girona

TEXT: ALFONS PETIT FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

Fotos:Sobre aquesteslínies, dues vistesgenerals de l’exposi-ció, a la Casa deCultura de Girona.Les escoles hi po -den concertar visitesguiades, però tambéestà oberta al públicen general.1, 2, 3 i 4Nens i nenes experi-mentant amb algunsdels exercicis mate-màtics que es plan-tegen a l’exposició.

3

4

Un cicle deconferències

Ala Universitat de Girona també hiha professors entestats a renovarl’en senyament de les matemàti-

ques. Bona part d’ells s’agrupen a l’en-torn de la Càtedra Lluís Santaló d’Aplica-cions de la Matemàtica, que, coincidintamb l’exposició Experiències matemàti-ques. Prohibit no tocar i en col·laboracióamb la Casa de Cultura de Girona, ha or-ganitzat un cicle de conferències titulatExperiències matemàtiques a l’abast detothom. Les dues primeres xerrades delcicle ja s’han fet, amb els suggerents títolsde Descobrim la geometria a través de lesbombolles de sabó (a càrrec d’Anton Au-banell) i Matemàtiques i ombres (JosepMaria Cors). Però per als dos propers di-jous, dies 18 i 25 de febrer, n’hi ha pro-gramades dues més d’igualment atracti-ves: Màgia matemàtica i matemàtiquesmàgiques, a càrrec de Nancho Álvarez iCòctel mate-musical = 2/3 de fraccions +1/3 d’harmonia (de Joan Jareño i Franci-na Turon). Totes dues seran a l’Aula Mag-na de la Casa de Cultura, a les vuit delvespre, amb entrada lliure.

2

Jordi Colomer Feliu, nascut a Girona l’any1964, però banyolí de tota la vida, és Doc-tor en Ciències Ambientals i professor del

Departament de Física de la Universitat de Gi-rona (UdG), a banda d’activista cultural. L’es-tudi que des del Grup de Física Ambiental hanrealitzat sobre l’augment de les temperaturesdel llac de Banyoles i de la costa del Medite-rrani occidental serà publicat a nivell interna-cional. Com a científic, vol que prenguemconsciència de la magnitud del problema i dela importància de frenar les emissions de CO2

que dipositem cada dia a l’atmosfera, i que tri-ga 100 anys a ser reabsorbit.

Des de la Universitat de Girona es fa re-cerca sobre el canvi climàtic? Sí, jo pertan-yo al Departament de Física i hem estudiat latemperatura de l’estany de Banyoles i del Me-diterrani occidental en els darrers 40 anys, iquins efectes provoca el canvi. D’aquí a pocpubliquem els resultats en una revista cientí-fica estrangera.

I quins efectes provoca? La temperatura del’aigua en els mesos càlids de l’estany, de maiga agost, ha pujat 4 graus en els darrers 40 anys.Per dècada és una pujada gran, i aquesta pu-jada té lloc en els mesos càlids. A l’hivern esmanté la mateixa temperatura. És a dir, que en-tre els mesos càlids i l’hivern hi ha un canvimés brusc. A l’estiu fa més calor, i l’hivern s’ac-centua. També hi ha canvis en el sistema aquà-tic, perquè les aigües superficials són més ca-lentes.

Això genera canvis a la fauna? No ho sa-bem; sí que ho fa en la circulació de les aigües.Els estius s’allarguen i la primavera i la tardorsón esmorteïdes. Quan arriba el canvi detemps, provoca un moviment molt brusc.

Podríem tenir més riuades i fenòmenssemblants? L’augment de temperatura és de0,30 graus per dècada. Mirant la temperaturamitjana de l’aire a Catalunya, l’augment és en-tre 0,17 i 0,23. S’accentuen els extrems en elclima, i quan plou, plou molt. I la pluja petitava disminuint.

Què és el que li fa més ràbia sobre el tema?Suposo que hi ha molt de catastrofisme fà-cil. L’accés a informació perverteix el sistema.Perquè una riuada en un lloc del món no ésun fet aïllat, sinó que és global. I fenòmenscom aquest han existit durant molt de temps.De fet, ara hi ha menys riuades que abans. Oneren habituals, al Maresme, al Vallès...; o la pu-jada de nivell de l’Onyar. Els cicles de retornsón llargs, d’entre 50 i 200 anys. I l’Onyar ésun riu preparat per a una riuada. En moltes co-ses no intervé el canvi climàtic. Cal fer feinad’educació sobre el tema.

Fins a quin punt el canvi climàtic no ésquelcom natural en el planeta en la sevahistòria? S’estudia l’augment de CO2 en elsgels de l’Antàrtida. L’estudi és sobre 600.000anys de concentració de CO2. La variació na-tural, entre època calenta i glaciació, és entre180 PPM de CO2 i un màxim de 300. Actual-ment parlem de mesures de 390 PPM, 100 més,que no sabem com es comportaran.

Sembla molt... Un quilo de CO2 triga 100 anysa formar part del sistema. Costa molt que si-gui absorbit, a les plantes, als oceans... Això faque els extrems climàtics s’aguditzin molt. I esdonin fenòmens com els huracans.

Pel que fa a la pujada del nivell de l’aiguaa la costa, hi ha alguna zona de casa nos-tra, com els aiguamolls de l’Empordà o labadia de Roses, que pugui veure’s afecta-da en un termini curt de temps? Amb lesdades de l’Estartit tenim uns valors normals,d’1 o 2 mil·límetres per any. No sembla molt,però en 100 anys, que per al clima no és un

període massa llarg, parlem de 200 mil·líme-tres. De 20 a 30 centímetres, en moltes zones,com els Aiguamolls o la platja de la Rovina, algolf de Roses, fa que el mar avanci entre 50 i100 metres endins. És un impacte.

Gestos com no fer servir aerosols o agafarmenys el cotxe, ajuden una mica? En els

efectes dels aerosols no hicrec. Si es redueix la ra-diació solar, es refreda l’at-mosfera, però no se sap laresposta del sistema cli-màtic. Jo no conec cap ae-rosol net per reduir laquantitat de llum. L’únicasolució és reduir el CO2 del’atmosfera, i per això hiha les reunions interna-cionals, com el Protocolde Kioto. Des del meu de-partament s’intenta infor-mar que ja el tenim aquí,que el canvi climàtic ésuna realitat.

Per curiositat, podríemgenerar ozó? Sí, es po-dria fer, però l’ozó no vaamb el canvi climàtic. ElCO2 reté la radiació natu-ral de la terra. Són proces-sos físics diferents.

Tan important és allòque explica Al Gore perjustificar els milionsque guanya amb elsseus documentals pertot el món? És màrque-ting o obre els ulls amolta gent? Com mésse’n parli, millor. L’únicamanera que tenim de can-viar i de progressar com asocietat és prendre cons-ciència del problema, i do-nar respostes globals, a ni-vell polític. Si parlem quela temperatura del llac deBanyoles puja 4 graus al’estiu, en 40 anys; potserla gent pensa que és poc,però si es veu que és 0,20per any, en latituds altes,la mitjana és de 5 o 6graus. I és un canvi gran.El CO2 no s’elimina d’avuiper demà. Cal pensar en elllarg termini. El que con-taminem avui, té influèn-cia en els següents 100anys. Les projeccions ac-tuals ens parlen que el fu-tur serà complicat.

Com a poeta, ha guanyat el Premi Vila deMartorell pel llibre Temps fractal. La físi-ca té la seva pròpia poesia? De totes totes.Si no fos científic, no tindria aquesta visió delsprocessos de la natura. El temps de les cèl·lu-les és el mateix temps gran de les galàxies i elsgrans processos.

Entrevista


JORDI Colomer Feliu Professor del Departament de Física de la UdG

Doctor en Ciències Ambientals, parla amb dades a la mà sobre el canvi climàtic. El Departamentde la Universitat de Girona on treballa està estudiant les modificacions de la temperatura al llac dede Banyoles i al Mediterrani occidental; demana que en prenguem consciència ràpidament.

“El canviclimàtic ésuna realitat”

TEXT: MOISÈS DE PABLO FOTOGRAFIA: LOLA TORRENT

“L’única

manera quetenim de

canviar i deprogressar

com asocietat és

prendreconsciènciadel problema

i donarrespostesglobals, a

nivell polític.“

Famós/a» (Que té fama i renom) és un ad-jectiu que l’univers mediàtic rosa ha con-ver tit en substantiu. Ja no cal destacar en

cap activitat –habitualment artística– per acon-seguir el «títol». Ser famós és un «art» en si, unaforma de vida, una autèntica professió. A Es-panya, i impulsada pel boom de la premsa rosa,ha nascut una nova generació de famosos. Sónels fills de cantants, actors, aristòcrates, milio-naris i altres. Però també les parelles o expa-rel les de les celebritats. I els seus «adossats»: fa-mílies senceres, amics que deixen de ser-ho,exempleats desagraïts, veïns espietes, amantsd’una nit... Hi ha fins i tot qui arriba a la famades de l’anonimat més absolut, gràcies a la fà-brica de personatges que és la telerrealitat.

«Espanya és un lloc on per ser fill, pare, on-cle, nebot, marit o amant del famós és possi-ble ocupar un espai rellevant a la televisió i al-tres mitjans, cosa menys freqüent en altres in-drets». Ho diu la periodista i sociòloga Marga-

rita Rivière a La Fama. Iconos de la religión me-diática. Ser un fill de papà o de mamà mai noha tingut tant significat. Però és que ara els «fillsde» viuen de ser-ho, dels rèdits que els pro-porciona ser qui són i parlar-ne. És la profes-sionalització de la fama. El famós ho és a tempscomplet.

Un cas paradigmàtic és el de Kiko Rivera,Paquirrín, el fill d’Isabel Pantoja i Francisco Ri-vera, Paquirri. Fruit de l’amor de la folklòricai el torero, tràgicament mort, mai va ser anò-nim. La seva mare, que tant deplora els papa-razzi, ja el pujava als escenaris quan era unnen. No té habilitat ni activitat coneguda peròsurt a les fotos: gresques, successió de xico-tes... i tothom coneix les seves aventures. Nova estudiar, el futbol va quedar en un somni ials seus 26 anys l’únic lloc on ha de ser un des-conegut és a la Seguretat Social (va servir co-pes a Cantora, va fer de comercial, va debutara la televisió). Diuen que avisa els periodistes

i ven els seus propis vídeos, però sempre vajust de diners a la cartera (la seva mare els elsdosifica) i els que té, els comparteix (té famade generós). Viu com un etern adolescent.

SER «FILL DE»Ser fill de famós garanteix la fama. I aquestafama pot créixer de manera exponencial. Unaltre cas excepcional de «cadell» és BorjaThyssen. Borja, milionari sense necessitat detreballar des que el baró es va casar amb la sevamare i li va donar els seus cognoms, és no obs-tant això un dels reis del famosseig de nova ge-neració. Potser pel seu altíssim nivell de vida,potser perquè sigui cert que la fortuna la té re-tinguda Carmen Cervera, Borja i la seva dona,Blanca Cuesta, són clients fidels d’¡Hola! i ve-nen tot el que es pot vendre, solt o en packs,real o (se sospita) inventat.

Perseguit pels fotògrafs i amb contractes as-segurats no per se (malgrat els seus vans esfor-

Els nous famososHi va haver un temps en el qual la premsa rosa reservava les seves pàgines a cantants, actors i

personatges de ranci llinatge, però avui, la mateixa Casa Reial comparteix espai amb BelénEsteban, que té com a principal mèrit al currículum haver tingut una filla amb un torero; ha

nascut una nova generació que ha fet de la seva pròpia fama una professió, una forma de vida


Tot per l’audiènciaa l’àgora televisiva

Sostenen els experts que els mitjansde comunicació creen, alimenten isustenten els famosos. Margarita Ri-

vière fa un símil religiós: «L’àgora televisi-va, on aquests sants mediàtics es trobenamb l’audiència, es transforma així en unlloc on es desenvolupa i legitima no tantla democràcia com un fenomen similar alsque els catòlics anomenen “comunióndels sants”». Els famosos creats, els nousfamosos, arrosseguen seguidors, fans, de-vots i això suposa audiències. I guerra perles audiències amb enfrontaments entrepersonatges i entre les cadenes que els ai-xequen. S. G.

TEXT: SUSANA GOLF

1

ANTONIO DAVIDEXMARIT DE «ROCIÍTO»De la Benemèrita ales exclusives: Eraun jove guàrdia civilanònim quan es vacasar amb RocíoCarrasco, filla deRocío Jurado sensemés. Després dedeixar el cos i divor-ciar-se, el seu nego-ci més rendible hanestat les entrevistesa les revistes i lesaparicions a la TV.

«PAQUIRRÍN»FILL D’ISABEL PANTOJAUn veritable Ni-Ni,ni ha estudiat ni hatreballat: Un experta viure de l’aire. Del’aire del ventall de laseva mare, la popu-lar cantant IsabelPantoja. No va estu-diar i mai no ha tre-ballat, excepte coma cambrer al restau-rant familiar o com a¡¿monologuista?! ala televisió.

JULIÁN JR.FILL DE CARMINA ORDÓÑEZUna pila de progra-mes i un llibre so-bre la mare: La mortde Carmen Ordó-ñez, famosa profes-sional, va ser notíciaals informatius. Elsseus fills també sónfamosos, però elsmés grans toregen.Excepte el menor,Julián Contreras Jr.,que parla i escriu so-bre la seva mare.

GONZALO MIRÓEX-XICOT D’EUGENIA MARTÍ-NEZ DE IRUJOCol·leccionista deparelles de renom:Un cognom –és fillde Pilar Miró– i tresxicotes ben elegi-des, especialment lafilla de la duquessad’Alba, li han per-mès treballar a la te-levisió, tenir repre-sentant i un caixetper assistir a esde-veniments o posar.

BORJA THYSSENFILL DE CARMEN CERVERARic hereu i venedord’escàndols fami-liars: Un altre Ni-Ni,però amb patrimoni.El del difunt baróThyssen. Mentrese’n dis puta l’herèn-cia amb la seva prò-pia mare, Borja haguanyat suculentesxifres amb la vendade la seva vida, in-closos escàndols fa-miliars.

«CHÁBELI»FILLA DE JULIO IGLESIASMestressa de casaamb dret als focus:Filla de Julio Iglesiasi Isabel Preysler, maino podria passardesapercebuda. Elseu efímer matrimo-ni amb Ricardo BofillJr. va apuntalar laseva fama. Ara ésmestressa de casa,però les seves ex-clusives continuen«venent».

ços a la televisió o cinema) és el cas de Gon-zalo Miró. Fill de Pilar Miró, la directora de ci-nema, realment deu el seu caixet –i el seucompte corrent– a les seves xicotes famoses:Natalia Verbeke, Eugenia Martínez de Irujo iAmaia Montero.

Hi ha famílies completes de famosos, en lesquals un ho és per la seva feina i la resta viude «rendes». Quin exmatrimoni pot ser més cè-lebre –tots dos per separat– que el de Julio Igle-sias i Isabel Preysler? Ell és cantant i ella no,però a la Preysler se li reconeix la catego ria Ao primera generació de famosos pel seu estil isaber estar i no se la fica mai en el sac dels DeDe, malgrat que va ser així com va arribar a lesportades. Els fills de Julio i Isabel són també fa-mosos. Enrique va triomfar com a cantant i Ju-lio ho intenta, però Chábeli va viure de les ex-clusives –el moment àlgid va ser el seu casa-ment amb Ricardo Bofill Jr.– durant molt temps.L’última de la saga a despuntar és la filla d’Isa-bel Preysler i el Marqués de Griñón, Tamara

Falcó, coneguda entre el gran públic per la seva«pijeria» i ara per la seva suposada relació ambel fill d’una altra de les clàssiques damesd’¡Hola!, Nati Abascal.

Significativa és la història de Carmen Ordó-ñez, una altra de les grans reines del colorín aEspanya. Carmina va fer de la subhasta públi-ca de la seva intimitat la seva forma de vida.Els seus fills més grans són toreros, però tam-bé cotitzen per les seves relacions. I amb mo-tiu. Els agraden guapes, riques, famoses, mo-dels. Fran es va casar amb la duquessa de Mon-toro. Cayetano, després de separar-se de Blan-ca Romero, surt ara amb Eva González. Peròés el petit, el fill que Carmen va tenir amb Ju-lián Contreras, qui més freqüenta els platós.

GENERACIONS SUCCESSIVESEls «fills de» o «parelles de» –les revelacions es-candaloses sobre els famosos donen molt dejoc, així com les demandes de paternidad– creaal seu torn una segona, tercera i fins a quarta

generació. Un exemple. Rocío Carrasco, filla deRocío Jurado i el boxejador Pedro Carrasco, haestat sempre Rociíto, la filla de Rocío Jurado,fins que després de la mort de la seva mare esva retirar del famosseig. Es va casar amb An-tonio David Flores i va néixer un altre famós.Nuria Bermúdez va explicar els seus «set pol-vos» amb l’exgendre i va néixer una altra fa-mosa.

Però si hi ha un cas emblemàtic de com espot passar de noia de barri a ser un dels nomsmés coneguts d’Espanya aquest és el de BelénEsteban. Acapara portades, va ser objecte d’es-tudi en una tesi universitària, ha estat notíciaen informatius («ni que jo fos Bin Laden», vadir) i va retransmetre les campanades de Capd’Any, cosa que per a ella és arribar al capda-munt. Belén Esteban ven. I viu –i més que bé–d’això, assentada a la televisió. El seu casamenti la seva operació de cirurgia estètica van ba-tre rècords. I tot per ser la mare de la filla deJesulín de Ubrique.

Reportatge


Fotos:1«La escobilla nacio-nal» és un nou pro-grama de televisióque ha nascut ambla intenció de paro-diar el món del«cor». Foto: EFE.2Mecedes Milá hapresentat les deuedicions de «GranHermano».3Belén Esteban com-partint plató amb elpresentador JorgeJavier Vázquez.

Sosté el periodista José Luis López Ga-liacho que el famós s’havia convertit enuna espècie en perill d’extinció i per

aquest motiu la premsa del cor va començara crear-los, a inventar-los. La gran fàbrica «delno res a la fama», en feliç expressió de Mar-garita Rivière, són els reality shows i el casmés extrem, Gran Hermano, que a Espanyafa deu anys que està en antena i suma 164concursants.

A La fama. Iconos de la religión mediáti-ca, Rivière dedica tot un capítol al fenomenOT (Operación Triunfo) com un dels casosmés clars de «professionalització de la famamitjançant la seva conversió en espectacle demasses». Els anomenats triunfitos –dels qualsnomés uns pocs han fet carrera musical– esvan guanyar l’animadversió de molts cantantsprofessionals per la fama «exprés» que obte-nien, una fama la major part de les vegadesamb peus de plom i poc o gens duradora,però que transmet la impressió que arribar almés alt és fàcil.

Però a OT almenys s’ha de cantar. A GranHermano no cal fer res, excepte deixar-segravar per una càmera 24 hores al dia, con-viure, ser polèmic, fer edredoning... Margari-ta Rivière creu que el prodigiós èxit d’aquestprograma es deu «a la conversió de la televi-sió en la materialització del somni del “vo-

yeur” que observa als altres pel pany de laclau». Aquesta fama, veloç i efímera, no aca-ba amb el concurs. Els concursants, que sónseleccionats entre l’anonimat acuradament,

passen, després de dei-xar la casa de Guadalixde la Sierra, a fer rondesper tots els programes deTele 5 –si són llestos, peraltres cadenes–, obrenblocs, apareixen a les re-vistes, posen per a In-terviu, fan bolos i, sovint,acaben convertits en ter-tulians, una altra novaclasse que s’asseu al cos-tat dels periodistes, cosaque molts consideren in-trusisme.

Aquest tipus de famano sempre és ben consi-derada. Passada la modadels personatges estrafo-laris, els exconcursantsde telerrealitat són unamena de nous freakies.Les revistes de «més so-lera» i les grans firmes deprestigi els defugen. Noels volen a les seves fes-

tes ni a la seva publicitat, no els interessa quellueixin el seu producte (recordem els pro-blemes que va tenir Belén Esteban per trobarvestit de núvia). SUSANA GOLF

La fàbrica «exprés» de celebritats

3

2

Luciano Varela Castro, el magistrat del Tri-bunal Suprem que podria passar a la his-tòria judicial espanyola com l’home que

va acabar amb la vida professional de BaltasarGarzón, probablement el jutge més popular delmón, té fama de rigorós en el seu ofici. Una se-veritat que es fonamenta no tant en la duresacom en el seu interès perquè, efectivament, elDret proporcioni a cadascú allò que en Dret licorrespongui. Com ho van dir els llatins i en elsentit que li van donar: «Ius est suum cuique tri-buere», el que no és cosa fàcil. Ni gaire habi-tual. Els que el coneixen diuen que si algú vanéixer per ser jutge és precisament aquest homemenut, barbut, nascut a Pontevedra, on va exer-cir durant gairebé tota la seva vida pofessional,i que ha forjat al llarg dels seus més de seixan-ta anys a centenars d’estudiants de Dret, dot-zenes d’aspirants a la magistratura i que va por-tar a vestir aquesta toga quaranta persones,dues d’elles els seus propis fills.

Les anècdotes que completen el seu perfil nosón gaire conegudes, encara que bona part sóna Internet, adherides a currículums més omenys extensos i a matisos inclosos en algu-nes entrevistes. Confessa que uns quants delsseus mals de cap procedeixen de la boca, i noen el sentit odontològic sinó més aviat en eldialèctic. I afegeix que el que expliquen sobreell –que plora a vegades al cinema– és el queel fa plorar quan li ho pregunten. Però si ha-gués de resumir-se la seva història professionalpotser n’hi hauria prou d’afirmar que és la his-tòria d’un compromís. Un compromís amb elcanvi.

Algunes de les dades que més es coneixende Varela confirmarien precisament aquest re-sum. Fundador de Jutges per a la Demo cràcia,va portar per aquesta via la seva idea de canvial que llavors, i ara, s’entén com a «poder judi-cial»: ponent a la Llei del Jurat Popular, va vo-ler estendre-la fins a l’administració de la Justí-cia. No se sap si comparteix del tot la frase queatribueixen a un escèptic professor de fa cultat–«fer Justícia és fàcil; el difícil és fer el que ésjust»– , però el currículum d’aquest jutge, aramagistrat del Suprem, apunta que inten ta lesdues coses. I el «cas Garzón» ho demostra.

Els passos de tots dos, Varela i Garzón, Gar-zón i Varela, es van creuar a Pontevedra ja entemps de les primeres grans batudes contra elnarcotràfic, el període en què es va gestar elque primer va ser operació i després judici de«la nécora», que va portar a la banqueta delsacusats l’equivalent gallec de la Cosa Nostra igairebé tots els seus capos. Va instruir Garzóni alguns el van acusar ja llavors de ser poc ri-gorós, el que hauria provocat defectes d’ins-trucció i sentències menors de les que s’espe-raven i desitjaven, però van ser només crítiques.

LLUITAR PLEGATS CONTRA LA MÀFIAMés tard, tots dos van col·laborar en el marc dela lluita contra la màfia, encara que Varela Cas-tro va ser sempre més discret en els casos queli tocaven que Baltasar Garzón, potser perquèles estrelles només li agradaven al firmament.Va passar a Garzón assumptes de «penedits»,entre ells el de Ricardo Portabales –en certa ma-nera precursor–, que després es van conformarcom a elements importants en la persecució deles bandes, encara que no van arribar a apor-tar els resultats que en un primer moment s’es-peraven.

Però no només es van creuar els passos deLuciano Varela i Baltasar Garzón en relació ambassumptes de l’Audiència de Pontevedra i de laNacional. L’avui magistrat del Tribunal Supremva coincidir uns anys amb Mariano Rajoy So-bredo, pare de l’actual líder del PP i de l’opo-sició política a Espanya. El senyor Rajoy, homerecte i jurista de reconegut prestigi, va ser pre-sident de l’Audiència de Pontevedra durant di-versos anys dels 23 que hi va passar l’ara ins-tructor del «cas Garzón». Que més tard aspira-ria a succeir-lo en el càrrec, però sense èxit al’hora de l’elecció corresponent.

Els camins dels ara jutges enfrontats van coin-cidir més vegades, en ocasions per motius pro-fessionals, en ocasions per altres raons. Perexemple, Luciano Varela va presentar BaltasarGarzón en algunes conferències, una de lesquals al Club Faro, del diari Faro de Vigo, i de-via fer-ho a satisfacció plena del presentat per-què aquest, en clau d’humor, va arribar a dirque signaria perquè ho fes sempre, en totes lesseves conferències. Ningú podia imaginar lla-vors que arribarien les polèmiques dels viatges

de Garzón als Estats Units i el patrocini d’algu-na entitat bancària.

En aquest punt cal afegir, per conèixer mi-llor Luciano Varela Castro, que la seva presèn-cia a l’Audiència va coincidir amb el comença-ment o el desenvolupament de l’autèntica llui-ta contra delictes que ara estan en el focus d’a-tenció però que fa vint anys tenien altres per-fils. A partir de 1982, quan va arribar el PSOEal poder i a Pontevedra com a governador ci-vil el socialista alacantí Virginio Fuentes Martí-nez, es van obrir les grans operacions contra eltabac il.legal. Aquell contraban no era fins ales-hores mal vist per una part de la societat, pera la qual els contrabandistes eren una mena debandits generosos que «només» robaven a Hi-senda i dinamitzaven l’economia dels poblesfomentant la construcció i fins i tot l’esport, fi-nançant, com Sito Miñanco, clubs de futbol mo-dest, fet que els atorgava agraïments munici-pals i alguna medalla.

UNA TRAMA PER MATAR GARZÓNVa ser aquella l’època dels grans judicis delscontrabandistes i les seves xarxes, els proces-

sos contra les tripulacions dels vaixells Tessa iCeder –que van marcar el principi del fi del ta-bac il·legal a gran escala–, i el moment en quèva començar a ser conegut com a advocat de-fensor de les grans organitzacions un lletrat deVilagarcía de Arousa, Pablo Vioque, ja mort, alqual van acusar anys després d’organitzar desde la presó una trama per assassinar precisa-ment Baltasar Garzón. Ja era el temps que lesxarxes de tabac s’havien reconvertit en xarxad’introducció i tràfic de drogues i Vioque vapassar cop a cop a la condició, en el seu sec-tor de la màfia, de capo di tutti capi.

En totes aquestes etapes –i en alguna altraque, i convé no oblidar-ho, van ser totes en cer-ta manera precursores– va ser partícip discretperò incansable Luciano Varela Castro, un jut-ge, forjador de jutges, de qui els seus amicsdiuen que volia fer Justícia i, a més, el que ésjust. Potser per això ara s’ha convertit en l’ele-ment clau en el «cas Garzón». Només per això,sense necessitat de buscar altres motius d’ene-mistat o desavinença entre dos personatgesque, pel que sembla, mai van estar tan a propcom alguns van creure.

Reportatge


El martell de

GarzónEl magistrat del Tribunal Suprem que ha apreciat indicis dedelicte en l’actuació del jutge de l’Audiència Nacional és unvell conegut seu: tots dos van coincidir a Pontevedra en les

primeres grans operacions judicials contra el narcotràfic galleci fins i tot li havia fet de presentador de conferències

TEXT: JAVIER SÁNCHEZ DE DIOS

Un jutge progressistaLuciano Varela va ser un dels fundadors de l’associacióJutges per a la Democràcia i ponent a la Llei del JuratPopular, que volia estendre fins a l’administració de Justícia

Manolo Sierra Sánchez, pintor, va néixerfa 36 anys a Chiclana, Cadis. Fa 12 anysva venir a Catalunya, primer a Barcelo-

na i, des de fa dos anys, a cavall entre Albonsi Sant Pere Pescador, on té l’estudi. Viu en pa-rella i té un fill petit. És llicenciat en Belles Arts,però assegura que no hi va aprendre gaire, a laUniversitat. «La Facultat –diu– només és una ini-ciació». És un home de somriure trist, encongit,que busca els ulls dels altres, sincer, un puntrecelós.

Vostè se’n va anar o va fugir de Chiclana?(Somriu, com guanyant temps) Puc dir les duescoses? (Llarga pausa) En el fons, hi ha una fu-gida. Segur! Sobretot a anar-me’n fora a estu-diar.

I no va tornar. No. Només a veure a la famí-lia, i cada cop menys.

Se li va quedar petita, Chiclana? (Ràpid) Sí!

En què? En la meva pubertat em vaig relacio-nar amb gent que, segur, eren prou interessants,però allò que jo buscava era en un altre lloc...

Què buscava? Altres paisatges...

Sense figures? No m’importava que no n’hihagués.

Ha pintat molts retrats de grups i indivi-duals. Però semblen éssers solitaris. Sí.

Resposta a seques? Bé, és que jo em sentouna persona amb una soledat interior profun-da. I això és el que surt en el personatge quepintes... Fins i tot en els grups.... Tinc una enor-me manca de capacitat de comunicació... Sóctímid... Això m’impedeix «empatitzar», establirlligams de comunicació. Per això els meus per-sonatges sembla que estiguin en un altre món.

Pinta quadres amb moviment, però en d’al-tres sembla que vulgui aturar el temps. Vos-tè és una persona en moviment o una imat-ge fotogràfica? (Pensa) Una persona en mo-viment.

Cap a on? Cap endins. I després, cap enfora

I què troba en cada lloc? Poesia, símbols, sig-nificants...

Digui-me’n un. (Es frega suaument les mans;em mira; somriu) Em suen les mans... (Pausa)La llum... La llum que encega...

L’ha encegat alguna vegada? Sí.

Quan? En diferents moments..., no tenen data.La ceguesa és un trànsit i el trànsit està relacio -nat amb la creativitat i el desposseir-se del jo.

La seva pintura és una síntesi? (Ràpid) No!Jo diria que és una recerca! (Pausa) I una ne-cessitat de convertir-me en canal, de mirar itransmetre.

Ha canviat moltes vegades d’estil? No... Jocrec que he anat aprofundint en una manerade pintar, en la manera d’aplicar la pintura. Elque sí que ha canviat és el dibuix que conté lapintura.

En què? Principalment, en l’elecció dels temes.

Per exemple? Doncs..., de pintar un retrat apintar un paisatge. En un retrat, qualsevol líniafora de lloc varia el retrat i l’expressió. En unpaisatge, l’arbre pot estar més a la dreta o mésa l’esquerra, però l’arbre és el mateix.

Els seus arbres també són, quasi sempre,figures solitàries. Sí, però l’arbre pot ser tam-

bé una persona. Aquest canvi podria ser la pre-ocupació per la soledat. I mitjançant el paisat-ge, el que veig és que hi ha una aproximacióa la soledat. (Intenta un detall humorístic queneix frustrat) Una grata convivència!

Com definiria vostè la seva pintura? Figu-rativa, realista..., però fracturada. Amb girs su-rrealistes, potser...

A l’hora de pintar, què té l’Empordà que no

tingui Chiclana? Que no pertanyo a l’Empor-dà. Aquest és l’avantatge.

No li agrada ser d’un lloc, tenir arrels? Pre-fereixo estar lluny de les arrels, perquè així lesconec millor. El desarrelament també té unamica de llibertat.

La seva parella, el seu fill, que són d’aquí,també són arrels. Sí. (Somriu) Al final, el mapael conformen les persones...

Entrevista


Manolo SierraNascut a Chiclana, des de fa dos anys crea la seva obra a cavall entre Albons i Sant Pere Pescador

TEXT: FÈLIX PUJOL FOTOGRAFIA: MARC MARTÍ

Llibretes

Manolo Sierra téun munt de llibre-tes que es fa ellmateix, amb pa-per tenyit; hi es-criu pensamentsamb l’espe rançaque, més enda-vant, els puguitraduir en pintura.Poc a bans del’entrevista emlliu ra un text queha escrit. No men’estic de repro-duir-ne pa rà-grafs: «Vaig co-mençar el 2006 avoler a par tar-mede la figura hu-ma na com a te -ma central, treu-re-li importància,que dei xés de serfigura única so-bre un fons (a ve-gades pla), o quela figura deixésde ser excusaper al fons.

Llavors vaig vo-ler buscar un ori-gen, un principide la meva per-cepció del món.Inevitablement elmeu cap se’n vaanar a Cadis. Elblanc en la llum,el negre en l’om-bra. La majoriad’obres que vansorgir pertanyienal lloc on vaigcréixer, però vanresultar paisat-ges de qualsevollloc, paisatges ar-tificials, jardinsque molt pocs sabem on pertan-yen (...). Quadrescom postos a par-tir de zones d’ex-pressió separa-des (...) que en-cerclen zones im- pulsives, evasi -ves, mimètiques,imaginades.

Després de ferun solc a terra detant entrar i sortirde casa dels pa-res, em vaig esta-blir amb certaprofunditat a laterra que hi hasota del que femi el jardí es vaanar quedant sol(...) Alguns qua-dres se situen,tensos, en un mo-ment abans d’uncanvi (tempesta,explosió), en al-tres, en canvi, latempesta ja hapassat. (...) Pocmés que els ar-bres se sostenen.Els que sobrevi-vim, gairebé tots,busquem aixo-pluc a l’exterior,entre els arbres,al riu, sota el cel».

Establimentsantics


L’any 1920 van arribar a Portbou, que lla-vors era un barri agregat del municipi deColera, Dolors Marés i Vilanova i Jaume

Pous i Yter, del Port de la Selva i Llançà, res-pectivament. Hi van muntar una botiga de que-viures molt petita, al passeig de la Riera (avuiRambla de Catalunya): coneguda com a CanRastell, hi venien ous, sabó, oli, i, sobretot vi,perquè Jaume Pous tenia unes vinyes a Llançà

que eren molt productives. Les seves especia-litats eren el vi de taula i la garnatxa.

L’any 1934, Portbou va aconseguir la inde-pendència de Colera i el poble va créixer unamica en l’àmbit comercial. El tren facilitava lacomunicació i hi feia arribar molts productes.Durant la Guerra Civil, Can Rastell no va haverde tancar les portes, fins que una bomba queanava dirigida per l’aviació franquista contral’estació del ferrocarril –situada a uns cinc-centsmetres de la casa–, va caure desviada sobre labotiga i la va destrossar completament.

L’edifici va ser reconstruït de dalt a baix. Enuna de les seves dependències s’hi va instal·lar,a principis dels anys quaranta, en plena II Guer -ra Mundial, una oficina de la SS i la Gestapoalemanyes, que campaven lliurement per Port-bou i la frontera amb el permís del govern deFranco i la seva policia, detenint fugitius i re-tornant-los a França, on eren afusellats.

REFORMES I MÉS REFORMESQuan els nazis van ser derrotats, la SS i la Ges-tapo van marxar del local que feia costat ambla botiga. Aleshores aquest es va convertir, pri-mer, en botiga de roba, després en una sucur-sal bancària, que va canviar d’emplaçament i,finalment, va tenir diversos inquilins.

Durant la postguerra i fins alguns anys des-prés, Portbou es va convertir en un centre d’ac-tuació d’estraperlistes, que anaven d’una ban-da a l’altra de la frontera. A la dècada de 1960,ja estabilitzada l’economia, Portbou va viure

l’entrada dels primers turistes estiuejants, quehi passaven un o dos mesos amb les famílies.Encara que, de fet, de visitants francesos queanaven a comprar a les botigues de la vila noen faltaven mai. Usaven la carretera plena derevolts o el tren des de Cervera de la Marenda.

Lola Marés i Jaume Pous van aconseguir ti-rar el negoci endavant, ajudats per la seva fi-lla, Anna Pous i Marés, que va començar quannomés tenia 15 anys a treballar amb el seus pa-res. El fill d’aquesta, Manel Hernàndez i Pous,va iniciar la seva tasca a la casa l’any 1984, peròl’any 1987, en unes tràgiques inundacions, lariera es va desbordar i ho va destrossar tot. Mol-tes botigues i locals van quedar desfets i s’hi vahaver de començar de zero. Des de llavors, labotiga ha experimentat tres reformes, tant físi-ques com dels productes que ofereix a la ven-da. La primera va ser l’any 1989, –ampliar i mo-dernitzar–; seguidament, el 1996, es va fer unanova ampliació; i la tercera, de l’any 2008, quel’ha deixat en l’estat actual, havent-se conver-tit en una de les botigues més grans de Port-bou destinada a vendre queviures i licor.

Manel Hernàndez i Pous està casat i té tresfills, que són molt joves. En ells hi ha diposita-da la confiança de continuar endavant amb lanissaga comercial de la família.

Anita PousPortbou Va començar com una petita botiga de poble que s’ha acabat

convertint en un gran supermercat molt ben assortit de begudesalcohòliques; a la dècada de 1940 va tenir la Gestapo de veïna

Història

Els seus inicisvan ser els d’u-na petita botigade poble d’unbarri de Colera,com era llavors,el 1920, la po-blació de Port-bou. Una bom-ba va destros-sar el local du-rant la GuerraCivil i, a la postguerra, vantenir al costatmateix un des-patx de la SS ide la Gestapo,fins que els ale-manys van de -saparèixer aca-bada la II Guer -ra Mundial. Desde llavors ha es-tat botiga dequeviures ques’ha anat refor-mant i ampliantamb el pas deltemps.

Origen1920.FundadorsDolors Marés Vi-lanova i JaumePous Yter.Propietariactual Manel Hernàn-dez i Pous.TreballadorsRègim familiari ivuit.ActivitatVenda de licors iqueviures.

TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU

Acausa de la confusió, als restaurants deCatalunya, entre la fideuà valenciana i elrossejat de fideus, convé tornar a insis-

tir en el tema. La fideuà(da) de Gandia o va-lenciana es fa amb fideus gruixuts i porta ma-risc (musclos, gambes, sèpia, etc...), com si fosuna paella de marisc, però amb fideus (podenser «del foradet»). No se serveix amb allioli. Allòque a Catalunya es coneix com a fideuà és,doncs, un altre plat: són els fideus rossos, elrossejat o els fideus a banda dels pescadors. Fi-nalment, arreu de les terres de parla catalana,hi ha diversos fideus a la cassola, greixonera,etc..., fets amb carn o amb peix, o amb una ba-rreja de carn i marisc. Solen ser caldosos i po-den tenir altres ingredients vegetals, com brò-quil, o bé botifarra, bolets, etc..

De l’horta al mar: si un plat de llauradors, lapaella, ha esdevingut el més popular al LlevantIbèric, a Espanya i a bona part del món, un demar va en camí, també, de convertir-s’hi. Enefecte: un dels plats actualment de més èxit ésla fideuada. A Catalunya, per exemple, no hiha cap restaurant petit o gran que no s’hi apun-ti; però com dèiem, és diferent de l’autèntica.

Originari de Gandia, a la Safor, és un plat defideus gruixuts (del núm. 3, amb forat o sense)fet en un calder o paella i cuinat amb un broude morralla (peix variat), un sofregit de ceba itomata, pebre roig i marisc al gust –gambes, es-camarlans, sèpia...–. És, per la tècnica, el reci-pient i els ingredients, com una paella marine-ra però en la qual s’ha substituït l’arròs per fi-deus. De fet, la llegenda de la fideuada expli-ca que va ser inventada per un pescador safo-renc un dia que anava a fer un arròs i no en te-nia, i el va substituir per fideus. La realitat, però,sembla que és una altra. L’invent s’atribueix aun restaurador de Gandia ciutat que reclama lapaternitat del plat, i on, anualment, s’hi fa unConcurs Nacional de Fideuada, cada setembre.

De fet, en la cuina de l’arc mediterrani –enaquest cas fent-lo arribar fins a Almeria– hi hatot de plats de fideus similars, de terra endinso mariners. Per exemple, els fideus a la casso-la –dels quals ja Josep Pla en parla amb aten-ció a El que hem menjat–, un plat popularíssima Catalunya i a les Balears, fet amb un sofregiti costella de porc (costelló), salsitxes, o bé ambconill, pollastre i fins amb botifarra negra, talcom li agraden al detectiu Pepe Carvalho, deManuel Vázquez Montalbán. Si el costelló eraconfitat (conservat en greix), el resultat era pa-latalment sublim. A Mallorca s’hi fan deliciososplats de fideus, amb porc, conill, colomí –comels «de veremar»–, i fins vegetals, com els «deroter», el pagès que conrea un rota o artiga, trosde terra presa al bosc o a la garriga.

DEL MAR I LA MUNTANYAN’hi ha, naturalment, versions de mar i mun-tanya, és a dir, que als consuetudinaris trossosde costella, salsitxes, etc, hi afegeixen elementsmarins: cloïsses, gambes, etc... I, per des-comptat, hi ha les versions marineres, particu-larment vives entre els pescadors de Mallorca,on se solen conèixer amb el nom de «fideus devaca»... No perquè tinguin carn de vaca, sinópel procediment de pesca (en podríem dir «fi-deus de l’art»). Un bon brou de morralla o «peixper prémer» (aranyes, rates, cintes o vetes, ru-fins o escorpinyots, crancs, franquets o carrancs

–no s’espantin pels noms, són peixos i mariscsmolt gustosos–), un sofregit confitadet i cala-mars, o el peix o marisc que us vingui de gust,n’és la base: n’hi ha d’anguiles, de bastina, derap. Tots aquests plats de fideus són caldosos;tot i que també hi ha les mateixes versions ei-xutes –a Mallorca, fideus secs–, per tant, pràc-ticament idèntiques a la fideuada valenciana:no sabem si per la seva influència.

Als pescadors d’arreu de les nostres costessempre els han agradat els fideus. És lògic: ésun ingredient fàcil de transportar i conservar-se, agraït, que atipa i absorbeix el bon gust delpeix. I, donat que, de Torrevella a l’Escala –ciu-tats, per cert, relacionades pel transport de lasal– entre elles es comunicaven i s’explicaven–bé, de fet, encara ho fan avui– les receptes,arreu hi trobem una meravellosa creació, pa-ral·lela a l’alacantí arròs a banda, però amb fi-deus: es tracta del rossejat de fideus, dels fideusrossos de Cambrils i, fins i tot, amb versionsamb altres pastes, com el pistonat dels pesca-dors de Vilanova i la Geltrú –amb un nom queno necessita explicació–. En canvi sí que en ne-cessita el de rossejat, un nom que sempre cal-dria escriure així i no amb altres grafies pinto-resques –«arrossejat», «rosseixat», etc...–, ja quesi bé també s’aplica a l’arròs a banda, el seunom, amb tota evidència, deriva de «rossejar»,

és a dir, ferdaurar enuna matèriagrassa unproducte,sigui arròso fideus.

Un pro-cedimentque té unafunció im-portant: se-gellar el mi -dó i fer queel productequedi agra-dablementsec, no pas-tós, i alhorasaborós. Enaquest casse solen fer

servir fideus fins, de cabell d’àngel, que, mer-cès al rossejat, queden d’un color fosc i alçatso «trempats», en al·lusió al que li passa a l’òr-gan masculí quan és estimulat.

Aquesta tècnica sorprenent i desconegudaper la cuina italiana de la pasta –altrament lamés fabulosa del món, com ja va escriure Pla–,la trobem, en canvi, en la cuina xinesa (fideusfregits). La Xina i els fideus, és clar, tenen for-ça a veure. I, amb tot, les cuines orientals –dela Xina al Japó, del Vietnam a Tailàndia– do-nen tanta importància a la pasta com, gairebé,a l’arròs. Ells, a més, han inventat la magníficapasta instantània o de tres minuts, venuda ambsobres o en bols a punt d’utilitzar. De fet fan fi-deus de qualsevol primera matèria: de blat –na-turalment–, però també d’arròs, de fesolet desoja, de fajol, de fesol fensi, d’udon, del Japó,d’algues, de patata o de moniato. Al Japó, els«restaurants de fideus» tenen una categoria i unaconsideració molt especials, tot i que ara hi es-tan de moda els espaguetis italians.

Xinesos i japonesos en frueixen tant, men-jant-los, que no es poden estar de xarrupar-lossorollosament. Menjar en la seva companyia és,certament, descobrir l’absoluta relativitat de lesnormes de bona criança. Si de petit jo ho ha-gués fet així, la meva àvia m’hagués enviat, di-rectament, a la cort dels porcs.

rossejatFideuada o Gastronomia

13 DominicalDiumenge 14 de febrer de 2010

JaumeFàbrega«Bona Vida»http://blocs.mes -vilaweb.cat/jau -mefabregahttp://jaumefabrega.blogspot.com

La fideuada o fideuà es fa en calder opaella de ferro. La raó és que els fideushan de quedar ben secs, com l’arròs a

la valenciana o paella.

ElaboracióEn una paella amb l’oli sofregiu-hi, a foc viu,els escamarlans o les gambes; un cop rossesles guardeu. Amb el mateix oli sofregiu-hi du-rant uns instants el rap o mero, tallats a tros-sos grossos i sense espina; també els reser-veu.També hi sofregiu la sèpia a talls, quetambé reservareu. Feu el brou.– Amb el mateix oli sofregiu-hi un all (si n’hiposeu); un cop ros, hi sofregiu el tomàquet;hi afegiu el pebre vermell, el peix de sopa i

uns 2 litres de brou; ho deixeu bullir, primer afoc alt, i després baix una bona estona (fins

a mitja hora) ja que la qualitat i perfum del broués molt important. Afegiu-hi els fideus, doneu-hi uns tombs, i els talls de peix i el marisc. Pro-veu-ho de sal. Ho heu de deixar coure uns 15minuts, primer uns 5 minuts a foc rabiós i des-prés més baix; deixeu-ho reposar uns 5 mi-nuts abans de servir-ho. – Hi ha qui tapa la paella, i d’altres –als res-taurants– acaben la cocció al forn, uns 5 mi-nuts, a fi de daurar els fideus.

NotesEs pot afegir al sofregit una nyora i tambéprescindir del peix.– No s’ha de confondre la fideuada amb elrossejat de fideus.

FideuàLa recepta

Tot i que sovint se’ls confon, es tracta de dos plats amb notablesdiferències: l’un, caldós i amb marisc, i l’altre, eixut i amb allioli

Ingredients

� Un quilo depeix per al brou. � 300 grams demero o rap.� 400 grams degambes o esca-marlans.� 200 grams desèpia o calamar.� Cloïsses o mus-clos (opcional).

� 400 grams defideus gruixuts.� Oli.� Mitja cabeçad’alls.� Una ceba.� Un tomàquetgros.� Una culleradade pebre vermell(o safrà).� Sal

Medalla de Plata al Concurs de Vins i Cavesde Catalunya Girovi ’09. És un vi negre dels

anomenats de criança curta, que últimamentsembla que tenen molt bona acceptació al mer-cat, sobretot ente les persones que volen tro-bar als vins aromes primàies procedents de lavarietat de raïm amb què han estat elaborats.Són els vins que en algunes Denominacionsd’Origen posen a l’etiqueta la paraula «roble»,

que generalment vol dir que tenen menys d’unany de criança en bótes de fusta. El Gran Des-clòs és un vi negre elaborat amb la varietat Mer-lot, amb una curta criança de sis mesos en bó-tes de fusta noves de roure hongarès. D’un bo-nic color cirera intens, té una aroma aractivaque recorda la fruita madura, amb notes de mel-melades i espècies. Llarg i estructurat, amb unreregust molt agradable. Es pot servir fresc o a

temperatura naturalper acompanyar platsde carns blanques sal-sades i xarcuteria demuntanya. Bon mari-datge amb el paté decampanya o de bolets.

El celler elaborador:El Celler Planas-Alba-reda, ubicat a Vilobídel Penedès, és prouconegut per l’elabora-ció de caves. Destacael seu Cava Brut Natu-

re Reserva especial de l’Avi Planas, de produc-ció limitada i considerat un dels bons caves re-serva del Penedès. Per a més informació:www.girovi.cat i www.planas-albareda.com.


AgustíEnsesaBonetEscola de Tastavins del Gironès Col·leccionisme

Les festes de Carnaval o de Carnestoltes, tra-dicionalment i amb especial incidència enel món cristià, gaudeixen d’una extraordi-

nària acceptació popular i d’una participacióque supera la d’altres esdeveniments festius. Re-presenten la notícia festiva i lúdica d’aquestsdies, en unes dates que no sempre són les ma-teixes, per la mobilitat del calendari.

Però al marge de la contemplació del Carna-val com a fet social de primer ordre (que arros-sega molt gent, amb preparatius que s’allarguenmesos i la implicació econòmica de les admi-nistracions), com a col·leccionistes podem veu-re el fenomen de la festa pagana per excel·lèn-cia des de dos vessants: aquell més asequible,i per extensió més cultural i informatiu, queafecta la recollida i el tractament de material enforma de paper imprès; i l’altre, el que no tothom pot conrear amb una certa dimensió entractar-se d’una altra mena d’objectes, com araels vestits, estris, peces ornamentals i vestigisd’un cert volum i més alt cost.

Pel que fa a tots dos apartats, n’hi ha per atots els gustos i projectes, des de la simple re-collida de programes de mà, de cartells, de pro-paganda en general, fins a la conservació de dis-fresses, no només les pròpies, sinó les d’altresque hagin pogut destacar en desfilades i en con-cursos fins i tot a arribant a obtenir premis. Elcol·leccionista amant de la història –en algunamesura ho són tots–, d’altra banda dedicarà una

part del seu temps a rellegir llibres, diaris i re-vistes que informin d’edicions pretèrites, remun -tant-se en certs casos fins a diversos segles en-rere, a través d’una bibliografia i d’uns gravatsque representaran ineludiblement els carnavalshistòrics: Venècia, Magúncia, Colònia, Niça, Ca-nes, Florència, Nàpols, Torí, Roma, i els corres-ponents a l’Estat espanyol com poden ser els deCadis, Las Palmas i Tenerife, sobretot.

La tradició dels carnavals al nostre país tan-mateix no es queda enrere, i així podem com-provar com molt abans de l’eclosió produïda ales darreres dècades a diverses poblacions dela Costa Brava, santuaris de la música i l’espec-tacle com ara el Teatre Liceu de Barcelona, con-vocava uns balls de màscares que marcarienèpoca i dels quals ens en podem assabentar grà-cies a les fotografies, postals, targetons i progra -mes anunciadors que, amb il.lustracions al.le-gòriques i cridaneres, es repartien públicament.

Des d’aquelles extraordinàries èpoques de laVenècia del segle XVIII, amb aportacions d’ar-tistes i de personatges gairebé llegendaris compodien ser el compositor Vivaldi, el pintor Ca-naletto o el seductor Casanova, i fins als tempsactuals, les festes paganes anunciadores de laQuaresma continuen mantenint un encant es-pecial potser perquè permeten una disbauxa,irreverències i toleràncies no permeses durantla resta de l’any. Això sí, sempre amb respecte,sana alegria i sense violències.

És temps de

Es pot aconseguir molt i variat material sobre aquestes festes

Carnaval

XavierRomero

Quin fàstic! Et sembla que la taula del men-jador és lloc de remenar aquests ulls!? I

a més, davant del nen! Que segur que des-prés tindrà malsons!

– No, mama, a mi m’agrada veure què fael papa.

Rodolf Hereu Matas va néixer a Nova Or-leans el setembre de 1860, fill del metge gi-roní Narcís Hereu. Sembla que es va decidira seguir la professió paterna durant una es-tada a París, on la família s’havia traslladat ique Narcís aprofità per estudiar oftalmolo-gia. De retorn als Estats Units, i desprésd’haver passat per Catalunya, Rodolf HereuMatas va estudiar medicina a la Universitatde Louisiana, i es va llicenciar el 1880. A par-tir d’aquell moment va començar a exercir itambé a impartir classes a la universitat. Benaviat, Rodolf H. Matas Jordà –com se’l co-neixia als Estats Units– donà mostres d’ungran talent com a metge, sobretot en el campde la cirurgia, i de fet el 1894 ja era catedrà-tic d’aquesta especialitat.

Durant la Primera Guerra Mundial va po-sar els seus coneixements al servei de l’exèr -cit nord-americà, en el qual va salvar nom-brosos ferits, i això li reportà un enorme pres-tigi entre la classe mèdica. L’interès per lesferides causades en combats el va portar aCatalunya durant la Guerra civil. Segons in-for ma l’investigador Benet Julià, va ser alPrincipat l’any 1938, quan tenia 78 anys. Du-rant la seva estada va entrevistar-se amb eldoctor Josep Trueta i amb cirurgians dels hos-pitals Santa Caterina de Girona i de Banyo-les, per conèixer com s’atenien els ferits. Amés, va aprofitar per portar la seva germa -na, resident a Sant Feliu de Guíxols, a París.

El 1939 esclatava la Segona Guerra Mun-dial i els EUA tornaven a entrar en combat.L’any següent, el doctor Rodolf H. Matas Jor-dà va presentar una comunicació en un con-grés celebrat a Filadèlfia sobre com calia trac-tar les ferides per armes de foc, que va sermolt útil per als sanitaris de l’exèrcit.

Una vegada acabat el conflicte, va tornara la terra dels seus pares i , el 1947, Gironael va homenatjar amb el lliurament d’un di-ploma i, a més, es posàel seu nom a una de lessales de cirurgia del’hospital Santa Cateri-na. Rodolf Hereu Ma-tas Jordà va morir el se-tembre de 1959, pocdesprés de fer els 97anys. Va deixar la sevabiblioteca i una granquantitat de diners a laUniversitat de NovaOrleans. Als EstatsUnits, on va ser nome-nat doctor honoris cau-sa per moltes universi-tats, està considerat undels pares de la cirur-gia vascular.

RodolfHereu Matas

Gironins del segle XIX

XavierCarmaniuMainadéHistoriadori periodista

El vi

Gran DesclòsMerlot 2004

Tendències


1Conjunt de llenceria, Marks& Spencer.2«Clutch»,Swarovski.3Arrecades,Kookaï.4Ulleres de sol,Mango.5Vestit«twenties»,Armand Basi6Vestit de lluentons,Armand Basi.7Minivestit,Pinko.8Cinturó amb«charms», Armand Basi9Bolero amb llaçada, Armand Basi.10Bolero RiverIsland.11«Leggins», El Delgado Buil.12Corbata,Armand Basi.13Barret de feltre,LRG.14Bufanda,Chevignon.15Abric, www.laredoute.es.16Gavardina,Marithé +FrançoisGirbaud.17Ulleres estil«Wayfarer»,Vans.18Jersei de punt,Lacoste.19Mocador de solapa, Armand Basi.

Text: AnaRodríguez

Carnaval, Carnaval Qui ha dit que per disfressar-se s’ha de perdre l’estil? Les sensuals protagonistes de «Nine» donenbrillants idees per a elles, amb lluentons, transparències i talons de vertigen; per a ells, els nous

Sherlock Holmes i Watson poden ser dos bons models a seguir qualsevol d’aquestes nits

1

2

3

4

5

6

1213

15

14

16

17

18

19

7

8

9

10

11

Ara queestà tande moda

el cinema fan-tàstic i de terror,i ara que qual-sevol subpro-ducte és suscep-tible d’estrenar-se en cinemes,convé més quemai reivindicaraquelles pel·lí-cules que no te-nen la distribu-ció que es me-reixen i acabencondemnades aacumular pols ales prestatgeriesdels videoclubs.Un d’aquests ca-sos flagrants ésel de Bubba Ho-Tep, estrenadael 2002 i, sensdubte, una deles més deli-rants, divertidesi reivindicablescintes de terrorque s’han rodaten molts i moltsanys.

L’argumentno té preu i s’had’admetre que,explicat, deixaamb la bocaoberta. Resultaque Elvis Pres-ley és ben viu, ja està a la tercera edat, i viuretirat en un geriàtric de mala mort de l’Amè-rica profunda. Assumeix amb resignació queli queda poc temps de vida perquè té un tu-mor al penis (!) i, caminador en mà, nomésaconsegueix tenir un mínim de quotidianitatgràcies a un altre resident, Jack, que es creuJohn Fitzgerald Kennedy (!!). Una nit qualse-vol, els dos homes descobreixen que una mò-mia es passeja pel geriàtric per menjar-se lesànimes dels pacients. Al principi, s’ho prenenamb passotisme, però acaben traient pit, enl’últim reducte de dignitat que els queda, pereliminar l’intrús.

Escrita, produïda i dirigida per Don Cosca-relli, responsable de títols tan celebrats comPhantasma, Bubba Ho-Tep té el mèrit, d’en-trada, de no prendre el pèl al personal: la sevahistòria pot ser tan esbojarrada com es vulgui,però el cineasta té l’encert de rodar-la ambsolvència (els primers assassinats estan plani-ficats amb gràcia i sentit del suspens) i es pren

el seu temps introduint els personatges. Així,la primera mitja hora és, en essència, un no-table retrat del protagonista (un extraordina-ri Bruce Campbell) que no descuida una cer-ta dimensió tragicòmica i no cau, contra totpronòstic, en el traç gruixut. Després, el filmtranscorre amb un tempo gairebé hipnòtic quebascula entre els homenatges desinhibits (lesreferències al western són permanents, so-bretot a la banda sonora de Brian Tyler) i unsdiàlegs espurnejants: la teoria que dibuixenels dos personatges sobre les necessitats fi-siològiques de la mòmia és històrica. D’acordque el final és excessivament anticlimàtic i queCoscarelli mai no es desempallega de l’aure-ola de sèrie B bromista, però és un dels di-vertiments més recomanables que ha parit elgènere des dels bons temps de John Landis.

Per cert que la seqüela del film, Bubba Nos-feratu: Curse of the She-Vampires, ja s’està ro-dant, de nou amb Coscarelli darrere les cà-meres, i s’estrenarà l’any 2011.

Elvis, JFKi la mòmiaDon Coscarelli va escriure, produir i dirigir l’any 2002 ladelirant i reivindicable pel·lícula «Bubba Ho-Tep»; ara s’hatornat a posar rere les càmeres per enllestir-ne la seqüela

TEXT: PEP PRIETO

Cinema

16 DominicalDiumenge 14 de febrer de 2010

� Parc infantil temàtic de 600 m2.

� Festes infantils d’aniversari amb animació i «festa dance».

� Entrades per hores: els nens estan vigilats per monitorsi els pares gaudeixen d’una estona de tranquil·litat.

� Matinals especials per a escoles i grups.

� Bolera amb 12 pistes.

� Promocions cada dia de la setmana.

� Festes d’aniversari.

�Tornejos d’empresa i grups.

Camí dels Carlins s/n - 17190 SALT - Tel. +34 972 43 92 03 www.espaibowling.com Obrim cada dia!

2012

Director: Roland Emme-rich.Intèrprets: John Cusack,Amanda Peet, Danny Glo-ver.Distribuïdora: Sony.Durada: 150 minuts.Emmerich no li arriba aSpielberg ni a la sola de lasabata i els seus guions te-nen la profunditat moral

d’un anunci de xampú, però ningú no li pot negarla seva habilitat a l’hora de trenar espectacles dedeliri i destrucció. En aquest alterna seqüènciesrealment aconseguides amb una apologia familiardel tot impresentable. A estones fa riure sense vo-ler-ho, però respon al cànon de pel·lícula descere-brada que t’ajuda a suportar un diumenge a la tar-da de climatologia inclement. P. P.

Triage

Director: Danis Tanovic.Intèrprets: Colin Farrell,Paz Vega, Jamie Sives.Distribuïdora: Cameo.Durada: 99 minuts.La història d’un reporter grà-fic especialitzat en conflic-tes bèl·lics que torna a la ter ra dels seus malsons perbuscar un company des-aparegut. Tanovic torna així

als terrenys morals de En tierra de nadie però lisurt un producte molt més irregular per l’escassaconsistència dels personatges secundaris i un certsimplisme de plantejaments. Però, en qualsevolcas, s’hi nota la seva perícia narrativa i es benefi-cia de la presència d’un Colin Farrell que està crei-xent com a actor a passes gegantines. P. P.

Paris

Director: Cédric Klapisch.Intèrprets: Juliette Binoche,Romain Duris, Karin Viard.Distribuïdora: Emon.Durada: 130 minuts.L’autor d’Una casa de locosi la seva fallida seqüela fir-ma aquest drama urbà es-quitxat de realisme màgicsobre un parisenc que creuque morirà aviat i això el

porta a mirar-se la realitat que l’envolta de formadiferent. Tot i les excel·lents aportacions del repar-timent i la contrastada capacitat del cineasta pertreure punta a situacions extremes, la cinta resultamassa adoctrinadora i es perd entre reflexions demanual d’autoajuda. I tampoc no calien més dedues hores per explicar-ho. P.P.

New York, I love you

Director: Diversos.Intèrprets: Natalie Portman,Bradley Cooper, OrlandoBloom.Distribuïdora: EmonDurada: 110 minuts.Els productors de Paris, jet’aime volen repetir l’opera-ció amb Nova York en un al-tre lliurament de segmentsde diferents directors i un

nodrit repartiment. El resultat encara és pitjor: jano només perquè la majoria de curts tenen menysqualitat que els de París, sinó perquè s’hi nota unacerta desgana i precipitació en la majoria de tre-balls. Es diu que el que va dirigir Scarlett Johans-son no va ser inclòs per mediocre. Veient els quehan mantingut, el de l’actriu devia ser terrible. P.P.

DVD

Música


Els 5 mésvenuts

ESPANYA

1 = ParaísoExpress Alejan -dro Sanz 2 � X Aniversa -rium Estopa 3 � Vinagre yro sas JoaquínSabina 4 � Antes deque cuente diezFito & Fitipaldis 5 = Sin miraratrás DavidBisbal

REGNE UNIT

1 � The elementof freedom AliciaKeys 2 � ForeverVienna AndréRieu3 � Sunny sideup Paolo Nutini 4 � Lungs Flo -rence and TheMachine5 � The sea Co -rinne Bailey Rae

ESTATSUNITS

1 � Need younow Lady Ante -bellum 2 � Hope forHaiti now Diver -sos 3 = The fame La -dy Gaga 4 � I dreamed adream SusanBoy le 5 � The greatestlove songs of alltime Barry Mani -low

VISCOTARDOR

Matalàs HR + ViscoelàsticaTeixit StretchTeixit 3D a la platabandaMida: 80 x 190

L’ART DEL DESCANS

C/ Rutlla, 11 · Tel./Fax 972 20 34 2317002 GIRONA

C/ Maluquer Salvador, 3 · Tel. 972 22 33 4317002 GIRONA

Pl. Rector Ferrer, 4 · Tel. 972 26 20 9817800 OLOT

Tot i que TheClash figurencom a membres

fundadors del movi-ment punk britànic alcostat dels Sex Pistols,els Dammed o els Vi-brators, el seu clar po-sicionament polític,ancorat a l’esquerra, iel fet de vorejar pun-tualment el nihilismeautodestructiu delsSex Pistols els van va-ler, en cert moment,acusacions certamentdesaforades del tipus«són una banda de ga-ratge que hauria de sertornada ràpidament algaratge, preferible-ment amb el motor[del cotxe] a tota mar-xa» o «intel·lectuals delpunk-rock», mentre elsnazis anglesos crida-ven al boicot d’aquells«marxistes musicals».

I és que els Clash(Joe Strummer, Paul Simonon, Mick Jones i Top-per Headon) mai no van ocultar el seu com-promís polític d’esquerres participant en con-certs contra el racisme o contra la fam a Kam-putxea i, evidentment, a través de les seves can-çons. L’any 1976 s’estrenaven en el mercat dis-cogràfic amb un disc homònim de brillant con-tundència sonora i lletres combatives i el 1979tocaven el cel (o l’infern, segons preferències)amb una obra mestra que ha passat a la histò-ria com un dels millor treballs discogràfics detots els temps.

Editat a finals del 1979 a Anglaterra i el ge-ner del 1980 als Estats Units, London Calling ésun impressionat manual de bona música queens embarca en un viatge sonor, potser habi-tual avui dia, però certament innovador a finalsde la dècada dels 70: sons jamaicans, rap, blues,rock, soul es donen la mà de manera magistralen els 19 temes dels disc amb l’afegitó, genspunk, de pianos i instruments de vent. La te-màtica també es trobava allunyada de l’estilís-tica punk més ortodoxa: es parlava de catàstro -

fes nuclears, del fenomen del terrorisme, delsconflictes racials, de la topada de l’idealisme ju-venil amb la crua realitat... que es reflectien enun grapat de temes mítics: London Calling, laversió de Brand New Cadillac, Jimmy Jazz oSpanish Bombs.

I la portada. Una de les més celebrades de lahistòria del rock. La foto recull l’instant en quèPaul Simonon colpeja el seu baix contra el te-rra de l’escenari durant un concert a Nova York.El disseny remet al primer disc d’Elvis Presley,en tota una declaració de principis musicals. Elpunk havia mort, però els Clash eren allà perparir un disc que s’havia d’anomenar Nou Tes-tament. La por a l’escàndol i als boicots va abo-car al canvi de nom, London Calling, que eracom s’iniciaven les transmissions radiofòniquesde la BBC durant la Segona Guerra Mundial

Ara, quan es compleixen 30 anys de la pu-blicació de London Calling, apareix una edicióque recull a més del disc original un DVD ambun documental sobre l’enregistrament del disc,tres clips promocionals i d’altres imatges.

testamentEl nou

Es compleixen 30 anys de la publicació d’un dels millors discosde la història del rock, l’imprescindible «London Calling», de

The Clash, tota una declaració de principis musicals i ideològics

Novetats

Jimi Hendrix: «Valleys of...»

Quaranta anys després de la seva abrupta mort,dotze cançons del llegendari guitarrista nord-americà Jimi Hendrix veuran la llum per prime-ra vegada en el disc Valleys of Neptune, que espublicarà el pròxim 8 de març. L’àlbum és fruitd’unes gravacions realitzades per la seva ban-da original, la Jimi Hendrix Experience, entre1967 i 1970, un període turbulent en la vida del’artista que va precedir a la publicació del seucant del cigne: el doble àlbum First rays of thenew rising sun.

The Good Company: «28»Marcats per la tradició anglosaxona i la neces-sitat personal d’explicar històries, The GoodCompany presenta el seu primer àlbum 28, quedefineixen com un disc de rock conceptual ambun so «alternatiu» i uns temes centrats en la pér-dua de la innocència, l’arribada de la maduresao el tancament dels cicles vitals. Víctor Ordóñezi Sergio Pueyo són l’ànima d’aquesta banda, quecompon els seus temes en anglès.

Beyoncé: «I am yours»

L’artista nord-americana Beyoncé publica el prò-xim dia 26 el seu primer àlbum en directe, I amyours: an intimate performance at Wynn Las Ve-gas. Coneguda com una de les màximes divesdel R&B, i recent triomfadora a la gala dels pre-mis Grammy, Beyoncé Knowles inclou en aquestnou treball temes seus tan coneguts com If I werea boy, Survivor, Say my name o Crazy in love.Un doble CD i un doble DVD gravats a l’EncoreTheatre a Wynn (Las Vegas) retrataran el seu èxit.

Kain Tubal: «Un grito al...»El grup madrileny Kain Tubal ha publicat el seuprimer àlbum, Un grito al silencio, en el que s’in-clouen deu cançons que conformen un treballsobre rock and roll i que mostren una banda ambpersonalitat pròpia hereva del rock urbà. El grup,format el 2005, va entrar a l’estudi l’estiu passatper gravar el seu primer disc amb el productorJuan Olmos, i ha donat forma a un àlbum moltpersonal, en el qual la veu del cantant emergeixde les melodies rítmiques i el so guitarrer.

TEXT: RAMON MORENO

14 de febrer de 2010

21 PresentacióInspiració esportivaEl Suzuki Kizashi, amb 178 CV i tracció integral, apareixerà en el proper Saló de Ginebra

20 NovetatEspaiós però compacteKIA situa el nou Venga al’esglaó d’entrada de la sevagamma de monovolums

SUMARI

SUPL

EMEN

T

MOTORSuplement de Diari de Girona.Director: Jordi Xargayó i Teixidor.Coordinador: Àlex Chenoix.Dissenyador: Joan MontanerRedacció, Distribució i Publicitat:Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002Girona. Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:[email protected] 972 20 20 05

• Celrà• Vilamalla• Palamós

• Blanes• Olot• Ripoll

• Vic• GIRONA

Els vehicles obligats a passar la ITV són els que te-nen més de 4 anys d’antiguitat. Consulti qualsevoldubte trucant al número d’informació de la ITV.

INSPECCIÓ TÈCNICA DE VEHICLES Fiat ha posat en marxa la comercia-lització al nostre país del Punto Evo,l'evolució del Grande Punto, quebusca confirmar l'èxit del model pre-cedent i, gràcies a les seves noves

característiques, convertir-se en un puntde referència al seu sector. Una actualit-zació que comença en el seu exterior, enel qual s'ha redissenyat el frontal i la partdel darrere, amb nous para-xocs i la incor-poració innovadors i originals fars davan-ters i pilots posteriors. El Punto també hacrescut i ara arriba a una longitud total de4,06 metres. Les modificacions externes elconverteixen, a més, en el cotxe més llargdel seu segment i, el que és més important,el que ofereix més espai en les seves pla-ces del darrere.

El Punto Evo és més impressionant quemai gràcies a la tasca del Centro Stile Fiat.Els interiors de la nova gamma han estatcompletament redissenyats amb materialsde suficient qualitat i una bona atenció alsdetalls. El resultat és un ambient molt lluminós i elegant, amb un tauler de con-trol totalment renovat, nous seients, incorporació de diferents espais d'emma-gatzematge i una nova línia d'instrumen-tació.

Motors d'última generacióL'excel·lència tecnològica del Punto Evo estroba, sobretot, en l'àmplia gamma de mo-tors, entre els quals destaquen els dos pro-pulsors 1.4 Multiair, de 105 i 135 CV. Des-envolupada i patentada per FPT (Fiat Po-wertrain Technologies) la tecnologia Mul-

tiair serà implementada de mica en mica atots els motors del Grup Fiat. Gràcies a uncontrol directe de l'aire, mitjançant les vàl-vules d'admissió del motor, sense la utilit-zació de la papallona, el Multiair redueixles emissions i també millora el rendiment,ja que augmenta la potència i el parell mo-tor. Aquesta nova generació aconsegueix,així, importants avantatges en termes d'e-missions, consums, sonoritat i potència.

El ventall de motors disponibles per alPunto Evo incorpora fins i tot un propulsorde gas natural, el motor més ecològic i eco-nòmic del seu segment. Aquesta gammaitaliana estrena també en el nostre mercatel bloc 1.6 Multijet de 120 CV Euro5 ambDPF. El motor emet unes emissions de C02només 115 g/km i permet als seus usuarisrecórrer 100 quilòmetres per carretera ambnomés 4 euros de combustible.

Gràcies a aquest propulsor, el nou cot-xe arriba a una velocitat màxima de 193km/h (versió Sport) i una acceleració entre0 i100 km/h en 9,6 segons. Unes òptimesprestacions considerant el seu limitat con-sum i emissions ja que, en el cicle combi-nat, arriba els 4,5 l/100 km i els 119 g/kmde CO2. Sempre al darrere d’aquestes re-duccions de consum i emissions, el noumodel proposarà el sistema «Start&Stop»(de sèrie en les noves motoritzacions Mul-tiair) que gestiona l'apagat provisional delmotor durant detencions momentànies. As-sociat al «Start&Stop» es troba el disposi-tiu «Gear Shift Indicator (GSI)», un verda-der copilot que suggereix discretament alconductor que efectuï un canvi de marxa,

aconseguint el funcionament més eficientdel motor en termes de consum.

Navegador Tom Tom integratA més, a l'interior de Punto Evo debuta elnou sistema d’informació i entreteniment«Blue&Me–TomTom», un sistema multi-mèdia totalment integrat que gestiona enuna única pantalla tàctil, el telèfon, el sis-tema de navegació i l'ordinador de bord.L’aparell també incorpora el programa«eco:Drive» que ofereix informació entemps real sobre l'estil de conducció, apor-tant suggeriments útils sobre el canvi demarxa i l'ús de l'accelerador per reduir l'im-pacte ambiental i optimitzar el consum.

Més seguretatEn matèria de seguretat, el Fiat Punto Evotambé millora la seva marca gràcies a l'a-dopció de 7 coixins de seguretat, inclòs eldels genolls del conductor. És un dels pocscotxes del segment que l’ofereix de sèriea totes les seves versions. El model estàtambé equipat amb llums antiboira davan-teres amb funció «cornering», amb la qualla llum gira en funció de l'angle de gir delvolant.

Igualment, la gamma Punto Evo asse-gura un comportament a la carretera cons-tant i de fàcil predicció, gràcies a la incro-poració dels sistemes de control dinàmicde l'automòbil, des del frenat fins a la di-recció. Així disposa d'ABS amb EBD i ESPamb Hill-holder d'assistència en pujada.L'ESP és de sèrie als acabats Emotion iSport. DdG

Millora global

FIAT HA DECIDIT ACTUALITZAR EL SEU CATÀLEG AMB EL NOU PUNTOEVO, QUE ESTRENA IMATGE, EQUIPAMENT I GAMMA DE MOTORS

Diari de Girona

MOTOR


FIAT PUNTO

EVO

NOU INTERIOR. Completament redissenyat. El Punto Evo és més impressionant que mai gràcies a la labor del Centre Stile Fiat. En particular, els interiors del nou model han estat completament redissenyats amb materials deprou qualitat i una bona atenció als detalls. El resultat és un ambient lluminós i elegant, amb un tauler de control totalment renovat, nous seients, incorporació de diferents espais d'emmagatzematge i una nova instrumentació. El Fiat Punto Evo està disponible des de 9.290 € (pla 2000 inclòs), amb un equipament de sèrie que inclou, entre altres dispositius, 7 coixins de seguretat, Blue&Me, ràdio CD amb MP3 i comandaments en el volant.

.

Renault Clio 1.4. 5 portes. CC. Any 92 1.200 €Opel Zafira 2.2 DTI Elegance. AA. DA. ABS. Any 02 6.800 €Peugeot 206 XRD. AA. DA. CC. Any 99 3.300 €Renault Megane 1.5 DCI 85. AA. DA. CC. ABS. Any 05 8.500 €Seat Ibiza 1.9 Dièsel. DA. CC. Any 98 2.300 €Fiat Panda 4x4 Any 92 2.800 €Mahindra 4x4 CJ 44 Any 89 3.000 €Mitsubishi Pajero 2500 TDI. AA. DA. CC. ABS. Any 93 5.900 €Nissan Patrol 6 c. DA. Any 91 4.500 €Suzuki SJ 413 Any 88 2.600 €

Suzuki XC 90. DA. CC. Any 98 6.000 €Seat Inca 1.9 Dièsel. DA. Any 98 2.400 € consultar

Ford KA 1.3 DA. AA. Any 98 2.300 €Peugeot 306 1.9 D Break Any 00 3.400 €Suzuki SJ 413. Hard Trop Any 89 2.400 €Ford Transit FT 300. 9 places Any 02 7.500 €Opel Astra 1.7 DTI Any 02 5.300 €Volkswagen Polo 1.6 3 p. DA. AA. Any 99 2.900 €Peugeot 205 Rally preparat 3.500 €Nissan Vanete càmping Any 98 4.200 € consultar

FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS

Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLATel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: [email protected]

www.autostoni.comCOMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET

MOTOR


- 3 vals per sortejar cada mes -

RENAULT FLUENCE NISSAN CUBECITROËN C3

Diari de Girona

VENGA

El mercat dels monovolums és, sens dubte, undels pilars en l'estratègia de desenvolupamentde Kia. Un sector on la marca coreana és unaautèntica referència de vendes a tots els seussegments.

Dissenyat, desenvolupat i fabricat a Europa, amb elsseus 4,06 metres de longitud el Venga se situa en el pri-mer esglaó de l'oferta de monoespais de Kia, al costatdel també innovador Soul. Tot i això, aquest compta ambun enfocament més dirigit cap a una clientela juvenil, iel Venga mostra un caràcter més pràctic, gràcies a unaintel·ligent i polivalent configuració interior. Aquest mo-del pràcticament redefineix la categoria de monovolumsperquè ofereix tant d’espai com molts dels vehicles quese situen al superior segment C, però amb unes di-mensions del segment B. Una distància entre eixos moltllarga per a la seva categoria (2.615 mm) i una línia desostre amb una altura de 1.60 mm per ampliar al mà-xim l'espai de l'habitacle, reforcen aquesta afirmació. Amés a més, compta amb un seient del darrere (regula-ble en 130 mm), dividit en dues parts (60/40) i que tam-bé es pot plegar totalment al terra per crear una es-paiosa zona de càrrega. D'aquesta manera, la capaci-tat de càrrega del maleter varia entre els 314 i els 570litres, segons com es configuri la banqueta posterior, i

fins i tot pot arribar als 1.253 si s'abat completament.

Quatre propulsorsLa gamma inicial del Venga està composta per tres va-riants dièsel i una quarta gasolina. Les primeres es re-parteixen entre dos motors de 1.4 (75 i 90 CV) i 1.6 (128CV) litres, mentre que el model gasolina és un 1.4 de90 CV de potència. En el cas de les versions dièsel s'o-fereix la possibilitat de muntar el sistema Start/Stop (ISG)d'estalvi de combustible de Kia, d’acord amb les nor-mes Euro 5. Com per exemple, la unitat dièsel de 90CV equipada amb l’ISG emet uns valors de CO2 de no-més 117 gr/km.

Disseny interiorAl davant del conductor del Venga se situa un volantde tres radis de nou disseny, que s'està convertint enuna característica pròpia de la marca coreana. Es potajustar en altura i profunditat i ofereix els radis inferiorsamb acabats d'aliatge i comandaments de control tanta l’esquerra com a la dreta.

Un altre element característic de la imatge del KIAés el conjunt de les esferes de la instrumentació princi-pal. L'equip de ràdio/CD també és nou i disposa d'uncomandament central circular. El panell situat a la part

central superior, de color vermell sobre negre, és de fà-cil lectura gràcies a la presentació en matriu de punts imostra informació sobre el sistema de so, la tempera-tura exterior, l'hora i la data.

La consola inferior disposa de connexions USB i au-xiliar per a reproductors d'arxius MP3, el selector demarxes i la palanca del fre de mà, portagots i un caixe-tí d'emmagatzematge de gran capacitat.

Quatre nivells d'equipamentEl Venga està disponible en quatre nivells d'equipamentdenominats Basic, Concept, Drive i Emotion. La dota-ció de sèrie inclou per a tota la gamma sis coixins deseguretat, ABS+EBD, sistema d'assistència a la frena-da, control d'estabilitat, sistema d'assistència en pen-dent, reposacaps actius, tancament centralitzat, ràdioCD i ordinador multifunció. El més complet, l’Emotion,pot equipar el sostre de vidre panoràmic com a elementopcional.

El catàleg del Venga arrenca amb la versió gasolina1.4 CVVT Basic amb un preu (amb la campanya de pro-moció de llançament inclosa) de 12.750 €, fins a la mésalta de la gamma, el 1.6 CRDi VGT 128 CV Emotion,amb canvi automàtic, per 18.100 €. DdG

El Saló de l'Automòbil de Gine-bra enguany complirà 80 anysen l’edició que se celebrarà elproper mes de març. Durantaquest mes de marc Suzuki

Motor Corporation mostrarà les sevesnovetats. El públic tindrà l'oportunitatde contemplar els grans avenços eco-lògics i altres innovacions.

Donant un pas endavant en el seg-ment D, Suzuki ensenyarà el nou Ki-zashi per primera vegada a Europa.

Aquest és el nou abanderat en la líniade vehicles de passatgers de la marcajaponesa. Es tracta d’un innovador se-dan esportiu que porta de sèrie la trac-ció a les quatre rodes intel·ligent i AWD.

La seva potència sorgeix d'un mo-tor de quatre cilindres de 2.4 litres queofereix un excepcional comportament.Xifres com els seus 178 CV de potè-ència i un parell màxim de 230 Nm, as-seguren unes excel·lents prestacions.La seva caixa de canvis CVT compta

amb un sistema de control innovadorque ofereix una conducció molt suau.Definitivament, el Kizashi fa honor alsignificat del seu nom: senyal de granscoses que estan per venir.

Estil urbà per al Grand VitaraAl saló de l'Automòòbil de Ginebra d'a-questa primavera també s'estrenaràuna nova variant del Grand Vitara 3 i 5portes. Sense roda de recanvi a la por-talada del darrere, es desenvolupa el

concepte de vehicle urban croscountry, amb una línia molt més estilit-zada i adaptat per a una conducciómés urbana.

Tot i això, el nou disseny de la por-talada del darrere segueix subratllantl'estil de vida del Grand Vitara, les se-ves capacitats 4x4 inherents a un SUVi la seva ben proporcionada carrosse-ria. Un bon reforç per a l’exitosa gam-ma tot terreny nipona. DdG

Diari de Girona

MOTOR


LA FIRMA JAPONESAPREPARA ELLLANÇAMENT DE LASEVA NOVA GAMMADE BERLINESCOMPACTES

KizashiSuzuki presenta el

Opel Meriva 1.7 CDTIAny 04

6.250 €

Opel Astra Twin Top 1.6Any 08

14.600 € 13.200 €

Peugeot 207. 1.4 Urban 75 cvAny 0713.000 km

8.900 €

Citroën C-4 1.6 HDI. 5p.Any 06

10.000 €

Seat Leon 1.9 TDI 110 cvAny 04

8.350 € 7.900 €

Opel Corsa 1.3 CDTI 5 portesAny 0651.000 km

6.900 €

Kia Picanto 1.0 LXAC / DA / R-CD / AEDiversos models. Any 0620.000 km

4.950 €

Opel Corsa 1.2 e/e versió C’monBluetooth. Llantes. Fars antiboira. Pack enjoy. Any 09. 10.000 km.

8.900 € 8.000 €

Opel Frontera 2.2 DTIPell, 5 portes, defenses,anti-boira. Any 0370.000 km

13.500 € 12.600 €

Peugeot Partner 1.9 D Combi 5Any 06

7.500 € 6.200 €

Opel Astra 5p 1.9 CDTI 120 cvAny 05

10.350 € 9.800 €

Opel Corsa 1.3 CDTI C’monOrd. d’abord. BluetoothSeminous. Pack enjoy

9.000 €

Ford Mondeo 2.0 TDCI 115 cvAny 05

7.500 €

BMW 525 D GPS. Full equipAny 01

9.900 € 8.900 €

Toyota Corolla D4d 2.0 TD 3p.Any 05

8.600 €

Citroën C3 1.1 AudaceAny 0830.000 km. Diversos models

8.000 € 7.400 €

Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom

VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS

EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES

22 PublicitatDiumenge 14de febrer de 2010

Audi A4 3.0 TDI 205cv Quattro TiptronicFull equip. Any 0594.500 km28.000 € 23.000 €

Ford Fussion 1.6 100 cvEquipament elèctric. Llandes. A/CAny 047.500 € 6.000 €

Audi TT 1.8 180 cvTurbo. Pell. Llandres 18”. Any 0563.000 km17.000 €

Volkswagen Golf 2.0 TDi 140 cvBlau. Any 05112.000 km 14.000 € 12.000 €

Audi A4 2.0 TDI 140cv84.000 km. Any 0520.000 € 19.500 € Oferta especial: 14.500 €

Audi A-4 Avant 1.9 TDi 130 cvAny 0210.000 €

Renault Megane Scénic 1.9 DCIprivilege 130 cv. Clima. CD. Llandes. S/pàrquing.Bluetooth. 15.400 km. Any 0716.000 €

Volkswagen Golf Polo 1.9 TDi 100 cvUnited 5 portes. Any 078.000 €

Nissan Almera 2.2 DCI Line Up3 portes. 136 cv. Any 0590.000 km6.500 €

Volkswagen Golf 1.9 TDi 105 cvSportline clima. Any 0412.000 € 9.500 €

Tels. 972 671 211

Publicitat 23 Diumenge 14

de febrer de 2010

Documents

trajectòria a l’espera de saber si aquesta nit guanya …...variades possibilitats que ofereixen les xarxes socials (Facebook, Tuenti, Twitter, MySpace, YouTube...). De la filosofia