TRANSTORNS DEL SON EN ELS INFANTS Biblioteca de Ripollet - 22/03/06

APNEES La apnea és un problema d’espai al coll/nas, al passar l’oxigen. Dels 8 als 12 anys es quan es té el millor son. Son del nounat = son d’un ancià Un nen que no dorm bé porta com a conseqüència que durant el dia estigui irritable, hiperactiu,... a diferencia en un adult, on l’adult s’adorm durant el dia. Es considera que un lactant pateix apnea, a partir dels 20 seg de parada respiratòria. -> Apnees del son en nens

Normalitat: menors de 7 anys, del 10%-25 % ronquen. D’aquest 10%-25%, el 1%-3% pateixen apnees. En un roncar normal, el nen oxigena bé, només que ho fa més ràpid i vibra la cavitat interior. El PROBLEMA està quan para la respiració. -> Sospita d’apnea - Senyals nocturnes : esforç respiratori del nen + hiperextensió de la posició del coll + sudoració + ronc regular -Senyals diurnes : hiperactivitat + irritabilitat + problemes escolars El diagnòstic d’una possible apnea, es fa mitjançant la derivació del pediatra a fer-li una Prova de son, una Polisommiografia. Es registra durant una nit el son, variables respiratòries, ECG,... Els resultats poden ser dos, o Roncar o patir Apnea. En el cas de patir apnea s’han de treure amígdales i adenoides. El cervell està en procés de desenvolupament, la hormona del creixement treballa en la fase profunda del son. Un nen amb apnea, té molts despertars degut als diferents sobresalts després d’una parada respiratòria. Cosa que fa que no arribi a descansar ni a arribar a aquest son profund. Per tant, el procés de creixement s’enlenteix molt i acostumen a ser nens més remenuts del que els correspondria per la edat. Un cop solventat el problema de la apnea mitjançant una operació quirúrgica d’extirpació de les amígdales i els adenoides (carnots o vegetacions), el nen canvia radicalment i es recupera.

INSOMNI Tots tenim despertarts, inclosos els nens. No existeix el son ‘d’una tirada’. El nen, fins als 8 anys no té moral, és a dir, no saben què és bò per ells ni si les conseqüències del que fa són bones o no. Per això guanyen als pares en el terreny afectiu. És molt important que entre els 2 hagi determinació alhora d’aplicar per exemple, el Mètode Estivill. - Si per peneta ho fas en el son, et guanya en lo afectiu. Com més gran és el nen, més perreries fa i és més difícil fer-ho. - Al començar el Mètode, han d’estar d’acord els pares i explicar-li a la nena les condicions. Això sí, amb molt de carinyo, calma i sense posar-se nervios. És a dir, que a partir de llavors les coses canv iaran. - Es tracta d’assossiar-li el son amb un “nino” (el més comú i fàcil). Important, no podem donar-los algu per dormir i després prendre-s’ho. Allò és seu i serà símbol de “dormir”. Està clar, que si li prenem, si es desperta a mitjanit, cridarà per tenir-ho altra cop ja que és amb allò amb el que agafa el son. Forma part d’un entorn de dormir que no pot canviar. És el Ritual del son. Ha de ser agradable, bonic, diferenciat al de joc, entorn dia,... Però la nena ha de dormir sola. D’aquesta manera reconeixen la situació, i al ser estable, també els tranquilitza. METODE ESTIVILL (~ fins als 5 anys) Seran 4 ó 5 dies durs. Aquest mètode es pot repetir sempre que sigui necessari, però en nens d’aproximadament 2 anys va sent més difícil. -Decideix l’adult, s’ha de ser com un robot cada cop que el nen insititeix en la nostra presencia. No posar-se nervios i de manera calmada repetir-li la els motius. No intentar justificar-li. Normalment, quan ens criden, estem instantàniament allà. S’ha desperar un temps prudencial, per què no crein assossiacions acció-reacció. Els nens adoptants malalts, tendeixen a tenir més problemes de son degut a la ultra-protecció. I en el primer nen, també ho són més freqüents. No ho fan per maldad, simplement no tenen conciencia del que està bé o no, per això a de decidir l’adult per què sap el que és més convenient. La entrada a la habitació, és per calmar-lo, consolar-lo “no passa res”, no per fer-lo dormir.

No té per què tenir sentit de secuèles posteriors, si no que s’ha de veure si hi han repercusions als pares-fills. No es té pèr què esperar fins als 5 anys del nen. ALTRES La interacció nens-pares és molt important. - La TV no és bon hàbit per dormir. Ella decideix que tu dorms, requereix una actitud més activa, a diferencia de la ràdio. Els adolescents, no haurien de TV a l’habitació, però està clar, que els pares han de donar exemple. Important no associar l’hàbit de son amb la TV. - Lactància a demanda en nens de menys de 6 mesos. Els nens més grans de 6 mesos poden aguantar les ~ 6 hores seguides de son. RECEPTES LITERÀRIES Si el teu fill/a ... NO VOL ANAR AL LLIT BANKS, K. Si lalluna pogués enraonar. Ed. Joventut, 1997

Una finestra oberta de bat a bat. La nit s’introdueix a la cambra de la nena que aviat s’adormirà. Si la lluna pogués enraonar, parlaria dels estels que van sortint i de la foguera que crema a la vora dels arbres.

BANKS, K. Tanca els ulls. Ed. Joventut, 2002 El petit tigre no vol tancar els ulls perquè no podrà veure els núvols...

COOPER, H. El nen que no volia anar a dormir. Ed. Joventut, 1999

Hora d’anar a dormir! – va dir la mare No, - va dir el nen

DEVERNOIS, M. ¡Una vez más! Ed. Corimbo, 1999

Julio és un nen queno vol dormir quan sap que a fora hi ha moltes coses divertides...

GENECHTEN, G. A dormir tothom. Ed. Elfos, 2001

A la nit tothom dorm, els animals també. Aquest conte mostra com i on dormen. I en Pau... on dorm ?

HEINE, H. El maravilloso viaje a través de la noche. Ed. Lóguez, 1994

Un meravellós viatge al món dels somnis i de la foscor. KITAMURA, S. Cuando los borregos no pueden dormir. Ed. Altea, 1986

Cuando los borregos no pueden dormir, ¿Sabes lo que hacen? ¿Cuentan las estrellas o los pétalos de las flores? ¿O quizá cuenten otras cosas...?

I per a conèixer la opinió dels experts: AYARBE, H. Dulces sueños. Círculo de Lectores 2004

Ens ensenya a com posar en hora el rellotge intern del nadó. És un métode senzill que permetrà a pares i fills dormir tota la nit.

CHALLAMEL, M J. Mi hijo no duerme. ¿Qué puedo hacer? Ediciones Obelisco 2003

Una guia pràctica i complerta per ensenyar als nostres fills a dormir

ESTIVILL, E. Duermete niño. Ed. Plaza y Janés 2001

Aquest llibre explica com enseyar a dormir bé als nens des del principi, i revela com acabar bé amb el problema del insomni infantil mitjançant un senzill mètode que funciona en el 96 per cent dels casos en el que s’ha aplicat.

http://www.nascutsperllegit.org