TREBALLAR AMB POESIA A LA CLASSE DE CATALÀ COM A SEGONA LLENGUA Proposta d’Anna Pérez per contribuir al Concurs academic de poesia en català (adaptable a qualsevol temàtica)

ÍNDEX

1. Característiques del text poètic 2. Què ens ofereix la poesia a la classe de català-LV? 3. Quin tipus de textos poètics són adequats per l'aula de català-LV? 4. Transformar un poema en una activitat per la classe de català-LVR o com procedir en

l'explotació didàctica de textos poètics a la classe de català-LV? 5. Propostes d'activitats per treballar textos poètics segons les diferents etapes 6. Exemple d'explotació didàctica del poema “Autobiografia” de Miquel Martí i Pol.

1. QUÈ CARACTERITZA EL TEXT POÈTIC? La majoria de textos poètics es caracteritzen pels següents criteris:

1. Condensació expressiva: “un poema constitueix un món autònom...no requereix apel·lar a contexts externs al marge dels creats en la seva pròpia estructura; la funció denotativa o referencial es veu debilitada... Aquesta condensació expressiva imposa la necessitat d'extendre i desplegar el poema per poder recuperar els significats i poder parlar-ne”.

2. Organicitat: “...no hi ha res en el poema susceptible de modificar-se sense comprometre tot el conjunt... Una imatge poètica pot extendre's a l'interior d'un vers però també pot estar disseminada al llarg de tot el poema”

3. Brevetat: “...un poema pot ser objecte d'atenció a diversos nivells de lectura o aproximació i pot servir pel desenvolupament integrat de tasques sense que l'explotació didàctica esdevingui pesada o interminable...”

4. Universalitat: “la poesia existeix en tots els pobles, traspassa fronteres i salva diferències culturals... Aquesta idea com encontre i reconeixement de les diferències és molt propera al concepte d'interculturalitat...”

5. Autenticitat: “és cert que no parlem amb versos però el nostre ús quotidià del llenguatge està ple de recursos expressius tradicionalment atribuïts a l'esfera del que és poètic... D'altra banda, els poemes empren sovint un lèxic senzill i rendible...”

6. Ambigüetat: “...la plurisignificació del text literari conforma una virtud... la interpretació personal de cada aprenent té validesa... Com que la percepció de cada persona és diferent, és possible un fons gairebé infinit de discussió... Que no es comparteixi totalment una interpretació provoca un intercanvi genuí d'idees...”

7. Sonoritat: “...aquest component de la poesia no constitueix un artifici formal superflu i prescindible, sinó que forma part essencial del seu contingut... La rima és un recurs recurrent en l'expressió poètica encara que no definitiu. Usar-la com component lúdic pot ser motivador...” (Acquaroni: 2007, 26-30)

ACQUARONI MUÑOZ, Rosana (2007). Las palabras que no se lleva el viento: literatura y enseñanza de español como LE/L2, Santillana Educación, Madrid.

2. QUÈ ENS OFEREIX LA POESIA A LA CLASSE DE CATALÀ-LV?

“Frecuentemente encontramos que los textos literarios son explotados en el aula solamente con el fin de desarrollar la habilidad lectora y escrita, haciendo

que los alumnos lean el texto y respondan a unas cuantas preguntas de comprensión de la lectura y quizás después escriban una composición sobre el

mismo tema. Lo que se necesita es crear actividades comunicativas que integren y sirvan para la práctica de las cuatro destrezas lingüísticas fundamentales,

siempre teniendo la comunicación entre los estudiantes como objetivo primordial.” (Albaladejo García, 2007: 11)

La utilització i l'explotació de textos literaris en els cursos de segones llengües ha anat variant segons els diferents enfocaments metodològics. En l'actualitat, la metodologia accional acull novament els textos literaris (que havien estat bandejats en els mètodes anteriors com l'estructural o el nocio-funcional) per la seva capacitat d'esdevenir un material productor de nou llenguatge i ja no com a simple objecte d'estudi literari. L'enfocament accional valora l'explotació didàctica de textos literaris per diversos motius, ja que els textos literaris...

1. ...conformen una mostra autèntica de llengua. El Marc Comú Europeu de Referència per les Llengües sostè que una llengua estrangera s'aprèn “mitjançant una exposició directa a un ús autèntic de L2” i proposa diferents maneres de dur a terme aquesta exposició: “parlar i escoltar nadius a través de tota mena de mitjans, llegir textos que no hagin estat manipulats o adaptats...” (MCERL, 2002 : 142).

2. La dificultat lingüística que els textos literaris poden presentar cal superar-la gràcies a la tria adequada del text i a les activitats d'explotació didàctica que l'acompanyaran.

3. ...tracten temàtiques universals com l'amor, la mort, la joventut, la vellesa, el plaers de la vida, etc, que són comuns a totes les cultures i, per tant, resulten familiars als nostres alumnes.

4. ...per la riquesa lingüística i estructural que aporten que normalment no es troba en la llengua parlada.

5. La poesia permet treballar magníficament l'expressió oral i la comprensió oral i insistir en la pronúncia dels sons i l'entonació de la frase.

3. QUIN TIPUS DE TEXTS POÈTICS SÓN ADEQUATS PER L'AULA DE CATALÀ-LV?

Els textos que cal triar han de ser accessibles, això vol dir que les dificultats lingüístiques no

han d'estar massa per sobre del nivell de competència lectora de l'alumne. La literatura, i especialment la poesia, té com a objectiu el plaer estètic. Aquest objectiu ha de ser també present fins i tot quan el receptor del text no és un parlant nadiu. El plaer estètic reclama una involucració subjectiva de l'alumne receptor, la interpretació del qual atorga sentit al poema. Per tal de no sacrificar el plaer estètic de la lectura dels poemes, aquests no han d'incloure massa estructures sintàctiques difícils ni un lèxic excessivament formal o desvinculat del que l'alumne ja coneix.

Les 7 característiques dels text poètic ens poden ajudar en la cerca i tria de poemes adequats als diferents nivells.

Cal tenir en compte els interessos dels alumnes a l'hora de triar els poemes que es treballaran de manera que llurs continguts siguin rellevants per l'experiència pròpia de l'alumne. És desitjable que els temes s'apropin a les seves vivències o tractin temes que reflecteixin les seves inquietuds, pensaments o situacions quotidianes però que també interessin el professor per tal que pugui transmetre amb entusiasme la descoberta del poema en qüestió.

4. TRANSFORMAR UN POEMA EN UNA ACTIVITAT PER LA CLASSE DE CATALÀ- LVR O COM PROCEDIR EN L'EXPLOTACIÓ DIDÀCTICA DE TEXTOS POÈTICS A LA CLASSE DE CATALÀ-LV?

Els estudiants de català-LVR pretenen aconseguir un nivell de competència comunicativa que

els permeti actuar exitosament en diferents situacions comunicatives. La nostra tasca com a professors és capacitar-los perquè siguin usuaris funcionals de la llengua, és a dir, que siguin capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits, per això, a l'hora d'explotar didàcticament textos poètics, cal intentar integrar les cinc competencies de comunicació lingüística (EOC, I, EE, CE, CO), per bé que sempre hi hagi alguna de dominant.

Quan demanem als alumnes d'escriure poesia, hem d'acompanyar-los, no podem pretendre que els alumnes escriguin poesia del no-res. Cal familiaritzar-los amb els poemes i adoptar-los com a plantilla o model sobre el qual els alumnes podran inpirar-se per realitzar les seves produccions. Per aquest motiu, la tria dels poemes és un aspecte que no s'ha de menystenir a l'hora de treballar poesia a l'aula de català-LV.

Tota tasca per ser motivadora ha de ser problemàtica, és a dir, ha de comptar amb un repte o obstacle que l'alumne ha de véncer per arribar a copsar el sentit complet d'un text. El repte cognitiu pot sorgir d'un buit d'informació, d'un desordre, d'una transformació... En l'apartat següent trobareu un seguit de propostes d'activitats per treballar amb poesia a l'aula.

-L'explotació didàctica exitosa requereix d'un treball en tres etapes. Cada etapa compta amb una finalitat molt específica que no s'ha de negligir si volem assegurar-nos que el poema és entès i permet generar coneixement lingüístic i plaer estètic als nostres alumnes.

- Les etapes: PRIMERA ETAPA. ACTIVACIÓ I PERSONALITZACIÓ En aquesta fase es tracta d'apel·lar a les experiències dels alumnes que puguin estar relacionades amb el tema del poema. Aquesta etapa està pensada per activar coneixements lingüístics i socioculturals ja adquirits per l'alumne. Durant la primera etapa es pretén activar els coneixements lingüístics o socioculturals previs de l'alumne en relació amb el poema que es treballarà, proporcionar la informació pertinent per comprendre el text posterior i afavorir la involucració personal o vivencial de l'alumne en la temàtica a analitzar.

SEGONA ETAPA. IMMERSIÓ EN EL TEXT, DESCOBRIMENT I COMPRENSIÓ

Aquesta etapa està orientada a aplicar i fer reconèixer durant la lectura o escolta el que ja s'ha tractat en l'etapa anterior. També és l'etapa d'activitats que analitzin els aspectes formals, gramaticals, lèxics i socioculturals del poema. Amb aquestes activitats es treballa la recepció del text i la seva interpretació però sense caure en l'excés d'activitats o el reduccionisme. TERCERA ETAPA. EXPANSIÓ CREATIVA L'objectiu principal d'aquesta etapa és explotar al màxim la riquesa del text a partir de la creació, la imaginació, el debat, la comparació entre obres per part dels alumnes, etc. En aquesta etapa, però, també continua el treball de gramàtica i vocabulari. El poema proposa una varietat de temes i eines que inciten l'alumne no només a aprendre la llengua sinó a interessar-se per la cultura d'aquesta llengua. En aquesta etapa, cal proposar activitats que 1) fomentin el coneixement de la llengua i 2) les ganes de seguir aprenent-la.

5. PROPOSTES D'ACTIVITATS PER TREBALLAR TEXTOS POÈTICS SEGONS LES DIFERENTS ETAPES D'EXPLOTACIÓ DIDÀCTICA

PRIMERA ETAPA. ACTIVACIÓ I PERSONALITZACIÓ

S'ensenya als alumnes la portada del poemari o el títol del poema per tal que facin hipòtesis

sobre el poema (època, autor, temàtica) Els alumnes reben paraules clau o alguns versos del text sobre el poema i fan hipòtesis sobre

la temàtica Es desordena la biografia de l'autor amb dades o imatges i els alumnes han d'ordenar-les. El professor presenta només amb paraules certes característiques dels personatges o llocs

on es desenvolupa la història i els alumnes han d'intentar endevenir-la El professor introdueix el tema i els alumnes fan preguntes. Després s'intenta veure si alguna

de les preguntes troba resposta en el poema. El professor presenta el tema, després reparteix versos de diferents poemes entre els quals

es troben els versos del poema a tractar i els alumnes els reconstitueixen ...

SEGONA ETAPA. IMMERSIÓ EN EL TEXT, DESCOBRIMENT I COMPRENSIÓ

Localitzar vocabulari durant la lectura. Ajudar-se de material audiovisual (recitacions, imatges...) per intentar comprendre el sentit. Deixar un poema amb buits i completar-lo amb les paraules que apareixin al final del text o

amb les paraules que escoltin durant la recitació del poema. Comparar-lo amb l'original. Deixar un poema amb buits i que els alumnes el completin lliurement. Comparar-lo amb

l'original. Pensar en un títol alternatiu pel poema

Preguntes de comprensió del text Passar el poema de 1a a 3a persona

etc

TERCERA ETAPA. EXPANSIÓ CREATIVA Modificar el poema canviant les paraules tot indicant la morfologia de les paraules que cal

substituir (adj, adv, verb...) Donar la meitat del poema i que els alumnes escriguin el final en grups o individualment Substituir certs versos d'un poema per frases que els alumnes hauran escrit mantenint la

idea original del poema. Adaptació del text a un altre tipus de lector Representar part del poema Escriptura d'un text en prosa amb la mateixa temàtica, personatges... que el poema treballat Canviar el final d'un poema Buscar una altra obra d'un altre gènere que tingui punts en comú amb el poema i justificar

la tria Imaginar que el poeta els hi ha dedicat el poema i escriure una resposta a l'autor Escriure una carta al protagonista o al jo poètic per tal de consolar-lo, animar-lo... Crear o expandir diàlegs que apareixen en el poema Canviar la situació comunicativa on té lloc el poema (si és que hi és explícita) Fer un resum amb les idees força del poema Realitzar qüestionaris sobre la vida del poeta, el tema i la forma del poema que més tard

respondran altres companys. etc

6. EXEMPLE D'EXPLOTACIÓ DIDÀCTICA DEL POEMA “AUTOBIOGRAFIA” DE MIQUEL MARTÍ I POL

1. FASE D'ACTIVACIÓ DE CONEIXEMENTS PREVIS I PERSONALITZACIÓ

Activitat 1. El professor projecta l'esquema següent a la pissarra i demana als alumnes que pensin en la seva infància i que escriguin una frase en relació amb cada un dels punts de l'esquema. És desitjable que els alumnes ja hagin treballat l'imperfet d'indicatiu. Després es fa una posada en comú (EE/EOI/EOC)

LA MEVA INFÀNCIA 1. Tacte 2. Gust

3. Olfacte 4. Oïda 5. Vista

Exemple: quan era petit, la meva mare em contava contes abans d'anar a dormir (oïda); quan era petit, cada dissabte menjava ous ferrats amb patates fregides (gust); etc.

Activitat 2. El professor reparteix una llista d'adjectius. Els alumnes han de subratllar els que de-scriuen els seu estat d'ànim quan eren petits. (lèxic). Després, els alumnes han d'escriure o dir, segons consideri el professor, una frase amb cadascun dels adjectius subratllats (EE/EO) Com et senties durant la teva infància? Per què? Em sentia feliç perquè jugava tot el dia. Em sentia impacient perquè em volia fer gran...(EOC/EOI)

trist / trista avergonyit/ avegonyida

impacient tranquil/tranquil·la

decebut / decebuda dubitatiu/ dubitativa turmentat/ turmentada

culpable

ignorat/ignorada alegre insegur/insegura relaxat/relaxada

feliç avorrit/avorrida satisfet/satisfeta estimat/estimada

2. FASE IMMERSIÓ EN EL TEXT, DESCOBRIMENT I COMPRENSIÓ

En aquesta fase es realitza el primer contacte amb el text que cal treballar i es reactualitza tot el llenguatge sorgit en la primera fase, orientat ara a copsar el sentit del text escollit. En aquesta etapa s'aclareixen els dubtes de vocabulari del text però sempre mantenint l'ambigüetat del text poètic, és a dir, el professor pot aclarir paraules però no versos ja que és l'ambigüetat del text la que permetrà generar debat entre els alumnes. Activitat 3. El professor reparteix el poema fins al vers 10 “ho confesso” i demana als alumnes de presentar el document (títol, any, autor, etc) seguint la guia de presentació de documents. Els alumnes analitzen el paratext del poema i el professor pot anotar les seves intervencions a la pissarra. (EOC)

MÈTODE PER PRESENTAR UN DOCUMENT

Dire de quel type de document il s’agit : o El document és un text (un article d’opinió, un article periodístic, una recepta…), una cançó, una tira còmica, una vinyeta, un diàleg, un quadre, una foto, un poema…

Donner le titre : o El document es/se titula…

o El títol del document és…

Donner le nom de l’auteur : o L’autor (l’autora) es/se diu…

o L’autor (l’autora) és…

Dire d’où le document est tiré : o El document és extret de…

o El document és un fragment de…

Donner la composition du document : o El document es/se composa de …parts, paràgrafs,…(per un text)

de … tires, vinyetes…(per un còmic) de … plans (per una foto, un quadre) de … estrofes (per un poema, cançó, etc)

Donner le thème général : o El tema del document és…

o El document tracta sobre…

o El document parla sobre/de...

AUTOBIOGRAFIA

Del claustre matern - per dir-ho com els llibres - vaig passar directament a la fàbrica. I em sentia desolat i enyorós quan van donar-me l’uniforme. Els primers dies plorava pels racons i la fresa de les màquines em ressonava dins el cap durant vint-i- [quatre hores. Va ser una creixença difícil ho confesso. ... Autobiografia( 1965- 1966) Miquel Martí i Pol

Activitat 4. Després, els alumnes llegeixen el text individualment i en silenci i pensen en una res-posta per les següents preguntes. (CE) El professor pot introduir la següent idea pel que fa al concepte de “veu poètica”: «Hem d'entendre els poemes com missatges en una ampolla que algú adreça a una altra persona. Els poemes, igual que els missatges dins d'una ampolla, només tenen sentit si algú els arriba a llegir. Els poemes sempre tenen un receptor extern i real que és el lector però a vegades, també inclouen un receptor textual dins del propi poema. A l'emissor i al(s) receptor(s) dins del poema se'ls s'anomena “veus poètiques”. Aquestes veus poden ser de tres tipus segons les tres persones gramaticals: jo/nosaltres (jo poètic); tu/vosaltres/vostè/vostès (tu líric o poètic); ell/ella/ells/elles.»

Un cop introduït el concepte de «veu poètica», els alumnes han de respondre les següents pre-guntes (EO/EE) :

a) Quantes veus hi ha en el poema? De quin tipus? (justifica la teva resposta amb elements del text).

b) Quin tipus de forma discursiva adopta el poema:

□Una carta informal □Una confessió íntima □Un article d'opinió

c) El «jo poètic» no té perquè coincidir amb el poeta real que ha escrit el poema. Els poetes poden adoptar rols en els poemes que escriuen i parlar en primera persona sense referir-se a ells com a persona, una mica com els actors i els personatges que representen. En el poema que acabes de llegir, creus que el poeta Miquel Martí i Pol coincideix amb el jo poètic del poema? Per què?

Activitat 5. Ordena les següents imatges segons la informació del text. Justifica la teva proposta amb elements del text. (EO) (Cal que justifiquin l'ordenació amb elements del text)

Activitat 6. Després de llegir el poema de Miquel Martí i Pol, digues com se sentia quan era petit. Quins altres sentiments devia haver experimentat a la fàbrica? Fes frases amb l'ajuda dels adjectius de l'activitat 2.

Devia haver experimentat…tristesa, inseguretat…

En aquesta activitat, el que es pretén és que els alumnes siguin capaços de desenvolupar una certa intuïció lingüística per tal de endevinar quins substantius sorgeixen dels adjectius de l'activitat 2=> trist/tristesa; insegur/inseguretat. Les frases que els alumnes diguin, poden ser copiades a la pissarra pel professor o un altre alumne i més tard anotades a la llibreta per deixar-ne una traça escrita. (EO) Activitat 7. En el fragment del poema que has llegit, es fa al·lusió a un dels cinc sentits (vista, oïda, gust, olfacte i tacte), sabries dir a quin? Per què? Resposta: l'oïda. Quan era petit, la fressa de les màquines em ressonava dins del cap. (CE) Activitat 8. A polit! Reflexiona sobre la llengua. Llegeix els següents versos i respon a les preguntes. (gram)

a) vaig passar directament a la fàbrica b) em sentia desolat i enyorós c) van donar-me l'uniforme c) la fressa em ressonava dins del cap durant 24h

• 1) Aquests versos (a,b,c,d) parlen del: □ present □ passat

• 2) Subratlla les paraules que t’ho indiquen. • 3) Quin vers indica una acció passada repetitiva? _____________________________

• 4) Quin vers indica una acció puntual, ocorreguda solament una vegada?____________

• 5) Quina frase indica una descripció?__________

GRAMÀTICA. A POLIT! RÉFLÉCHIS SUR LA LANGUE !

En catalan, il y a plusieurs temps pour exprimer le passé. Ces temps sont appelés “pretèrits”. Maintenant, nous

allons étudier l’IMPERFET d’indicatiu et le PRETÈRIT PERIFRÀSTIC.

1. Quand utiliser le PRETÈRIT PERIFRÀSTIC ?

2. Le pretèrit perifràstic est utilisé à l’écrit et à l’oral pour exprimer des faits ponctuels, qui n’ont eu lieu

qu’une seule fois. Il permet de raconter les actions principales qui font progresser une narration (écrite

ou orale). Ex. “Em van donar l'uniforme”

3. Formation du “pretèrit perifràstic”: auxiliaire anar (vaig, vas, va, vam, vau, van) + infinitif. Ex. (jo) vaig

treballar a la fàbrica; ella va anar a l'escola (j'ai travaillé à l'usine; elle est allée à l'école)

4. Selon le contexte, le “pretèrit perifràstic” peut être traduit par un passé composé ou un passé-simple.

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

1. Quand utiliser le PRETÈRIT IMPERFET d’indicatiu?

2. L’imparfait s’emploie aussi pour des faits passés. Mais il exprime la durée, la répétition ou encore la

description dans le passé. Dans un récit, l’imparfait exprime l’arrière-plan du récit. Ex. “Em sentia desolat i

trist”; “sempre plorava”; “em ressonava el soroll dins del cap”.

3. Formation de l'imparfait en catalan:

- pour les verbes en -ar: radical + -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven. Ex. En Miquel plorava.

4. -pour les verbes en -er et -ir: radical+ -ia, -ies, -ia, -íem, -íeu, ien. Ex. En Miquel se sentia trist.

5. L'imparfait en catalan se traduit par l'imparfait en français.

Activitat 9. Pensa en tres dates de la teva infància o dels darrers anys que van ser importants per

a tu. Escriu una frase que descrigui per què les dates escollides van ser rellevants per a tu. Ins-pi-

ra't dels exemples. (EE)

Data especial Frase

Estiu 1992 L'estiu de 1992 va ser especial per a mi perquè van ser les Olimpíades a Barcelona i la meva família es reunia sovint per veure els jocs a la televisió.

Hivern 2015 Em trobava a casa dels avis quan vaig deixar de creure al Nadal

Agost 2013 Era sola a la meua cambra quan vaig aprendre el naixement del meu germà

Activitat 10. Ara pregunta als teus companys quines dates van ser especials per a ells i per què.

Anota únicament les paraules clau de les respostes dels teus companys. Després farem una po-

sada en comú oralment. (EOI)

NOM DE L’ALUMNE DATA ESPECIAL PARAULES CLAU

El professor pot anotar a la pissarra algunes intervencions dels alumnes, incloent-hi els errors

que hi puguin haver. Després, tots junts verifiquen les frases i fan els canvis necessaris per tal

d'esmenar errors, especialment gramaticals (pretèrit imperfet i perifràstic) i es copien les frases a

la llibreta a mode de traça escrita. El professor també pot donar un cert temps (5-10') perquè els

alumnes s'autocorregeixin les frases que han escrit a l'activitat 9. Aquestes frases poden ser recol-

lides pel professor i puntuades.

TERCERA ETAPA. EXPANSIÓ CREATIVA

Activitat 11. Ara llegiràs la resta del poema de Miquel Martí i Pol. El poema té alguns buits que

has d'intentar omplir. Estigues atent al canvi de to d'aquesta segona part, fixa't en el marcador

discursiu “però” i en l'adverbi de temps “ara”. Quina idea introdueix “però”? Quin temps verbal

introduirà l'adverbi “ara”? (CE/EE)

AUTOBIOGRAFIA Del claustre matern - per dir-ho com els llibres - vaig passar directament a la fàbrica. I em sentia desolat i enyorós quan van donar-me l’uniforme. Els primers dies plorava pels racons i la fresa de les màquines em ressonava dins el cap durant vint-i-quatre hores.

Va ser una creixença difícil ho confesso. Però ara ….......................................... …....................................................... he deixat enrere tot el que em podia recordar els anys d’esforç i espero ….......................................... …........................................................ - per dir-ho com els llibres -. Miquel Martí i Pol

Activitat 12. Compara el teu poema amb el poema original de Miquel Martí i Pol. Quin to té el

poema de Miquel Martí i Pol? I el teu? (EO)

El professor pot llegir el poema perquè els alumnes puguin sentir-ne la sonoritat. Un cop fet això,

es pot demanar a alguns alumnes que llegeixen les seves versions. Aquest podria ser també un

moment de correcció fonètica.

Per descriure el to del poema, els alumnes poden reutilitzar alguns dels adjectius de l’activitat 2 o

dels substantius de l’activitat 6, per exemple: la primera part del poema té un to trist/de tristesa

però la segona part té un to de seguretat. “Però” marca la diferència de to.

AUTOBIOGRAFIA Del claustre matern - per dir-ho com els llibres - vaig passar directament a la fàbrica. I em sentia desolat i enyorós quan van donar-me l’uniforme. Els primers dies plorava pels racons i la fresa de les màquines em ressonava dins el cap durant vint-i-quatre hores.

Va ser una creixença difícil ho confesso. Però ara ja tinc la pell dura com el que més, he deixat enrere tot el que em podia recordar els anys d’esforç i espero amb pau l’hora de tornar al si de la terra - per dir-ho com els llibres -. Miquel Martí i Pol

Activitat 13. Quina creus que va ser la intenció del poeta Miquel Martí i Pol quan va escriure

aquest poema? Per què? (EO)

- Consolar-se de la seva desgràcia amb l'escriptura de poemes?

- Conscienciar la gent i denunciar l'abús al qual el van sometre quan era nen?

- Altres?

Aquestes propostes poden ser donades pel professor si veu que als alumnes els hi costa re-

spondre, però cal deixar temps perquè els propis alumnes donin les seves respostes. En la

pregunta es recupera el pretèrit perifràstic (“va escriure”), per tant, s'espera que en la resposta

aquest perifràstic es reutilitzi.

Activitat 14. Nosaltres com a lectors de l'any 2016, en què pensem quan llegim aquest poema?

Creieu que aquest poema encara té vigència/ és actual? Per què? (EO)

Activitat 15. Sabeu què és la Declaració sobre els Drets dels infants? I la Convenció sobre els Drets

de l'Infant? En grups de tres o quatre llegiu el següent document1 i responeu les preguntes (or-

ganitzeu-vos per dividir-vos la feina) (CE/EE)

-Què són les Nacions Unides? Quina tasca fan?

- On és la seu de les Nacions Unides?

- Què és UNICEF? Quina tasca fa?

- Quin dia es va aprovar la Declaració dels drets de l'infant? Què incloïa aquesta declaració?

- Què és la Convenció sobre els Drets dels infants? Quan es va aprovar?

- Quins països no van ratificar la Convenció?

- Quants articles té la Convenció sobre els drets de l'infant?

- Qui són els destinataris d'aquesta Convenció? Especifiqueu la resposta i justiqueu-la tot citant el

document.

- Classifiqueu els drets de la Convenció segons evoquin drets civils, econòmics, socials o culturals.

Drets civils Drets econòmics Drets socials Drets culturals

- Feu una tria dels tres drets de l'infant més importants per a vosaltres. Justifiqueu la vostra tria.

1 1Trobareu aquest document en aquesta adreça http://www.enredate.org/docs/doc4db852516d894.pdf.

A VIAEDUC també el podeu trobar.

Activitat 16. Ara amb la informació en francès que trobareu en el següent enllaç, elaboreu una

línia del temps en català amb les dates més rellevants pel que fa als drets dels infants. Utilitzeu el

pretèrit perifràstic per escriure les frases que corresponen a les dates més rellevants.

http://www.humanium.org/fr/histoire-des-droits-de-l-enfant/ (CE/EE)

Activitat 17. Encara en els mateixos grups. Ara mireu el següent anunci de Save the Children:

https://www.youtube.com/watch?v=RBQ-IoHfimQ Quins drets es vulneren al llarg de l'anunci.

Enuncieu-los! (EOI)

(Més info sobre Save the children que pot ser introduïda abans de veure l'anunci pel mateix professor

per fer el lligam entre Save the Children i la Convenció sobre els drets de l'infant)=> Save the Children

Fund, coneguda com Save the Children o Save the Children International (Protegiu els infants) es una or-

ganització no governamental (ONG), fundada l'any 1919 per Eglantyne Jebb per ajudar a milions de nens

refugiats i desplaçats diseminats per Europa després de la Primera Guerra Mundial. Eglantyne Jebb va

elaborar la primera Declaració dels Drets del Nen, coneguda avui com la Declaració de Ginebra, aprovada

per la Societat de Nacions al 1924 i que és l'antecedent històric immediat a l'actual Convenció sobre els

Drets del Nen, ratificada per les Nacions Unides al 1989. En l'actualitat, Save the Children és present a 120

països on desenvolupa programes relacionats amb la salud, nutrició, atenció mèdica, violència, qualitat

educativa, explotació laboral infantil, VIH/SIDA, entre d'altres. (traducció en català de la wikipedia, enciclopedia

libre: https://es.wikipedia.org/wiki/Save_the_Children)

Activitat 18. Finalment escriu un poema seguint l'estructura del poema “Autobiografia” de Mi-

quel Martí i Pol. En aquest poema, adoptaràs un jo poètic fictici adoptant el paper de la nena de

l'anunci de “Save the children”: https://www.youtube.com/watch?v=RBQ-IoHfimQ

Pensa en el canvi que viu la nena de l'anunci. Aquest canvi també s'ha de reflectir en el poema.

AUTOBIOGRAFIA

Del claustre matern

- per dir-ho com els llibres -

vaig passar..................................................

I em sentia …..............................................

quan ….......................................................

Els primers dies …......................................

…................................................................

…................................................................

Va ser una creixença ….............................

ho confesso.

Però ara …...................................................

....................................................................

he deixat enrere tot el que em podia

recordar …....................................................

i espero …......................................................

……................................................................

- per dir-ho com els llibres.

ANNEX

Etiquetes de les activitats per compartir a Viaeduc

-Acte de parla: explicar i rendre compte => Explicar estats d'anim viscuts i rendre compte, presentar un poema, justificar les veus poètiques d'un poema, justificar l'ordre cronològic d'uns esdeven-iments dins del poema...

- Tasca accional intermediària (triada per a l'activitat descrita): creació d'una línia del temps sobre els drets dels infants.

- Competències lingüístiques: morfologia: pretèrit imperfet i perifràstic; sintaxi: oracions subordi-nades finals (perquè...); oracions coordinades disjuntives (però); lèxic: adjectius d'estat d'ànim, substantius d'estat d'ànim

- Projecte final: escriptura d'un poema similar al poema “autobiografia” de MMP

- Temàtica cultural: collège => cycle 3: la vie quotidienne et le cadre de vie/ cycle 4: école et so-ciété; 2nde=>l'art de vivre ensemble: solidarités / cycle terminal: l'idée de progrès

- Nivell de llengua: A2 - B1

- Suports: activitats, poema “Autobiografia”, anunci Save the children, document Convenció sobre els drets de l'infant