FRACTURA DIGITAL

CASADO DE AMEZCUA FONT, AinaCASTILLO FRAU, Rosa Maria

RAMIS MUNTANER, Maria MargalidaSOLER MUNTANER, Jaume

ÍNDEX

* Introducció al fenomen social de la fractura digital: Definició de fractura digital pàg.

* Tipus de fractura digital:

            · Fractura digital d’accés

            · Fractura digital d’ús( Vendria a ser les capacitats de la persona que ha d'usar)

            · Fractura digital de qualitats d’ús (de gènere, discapacitat i generacional)

*  Indicadors socials de la fractura digital

            · Dades sobre la fractura digital

*  Mesures per reduir la fractura digital

            · Exemples de projectes per reduir la fractura digital

            · El rol de l’escola en la inclusió digital.

* Bibliografia

1. Introducció al fenomen social de la fractura digital: Definició de fractura

digital

        La fractura digital, és un tema del qual es parla molt avui en dia, ja que les noves

tecnologies formen part de la nostra vida quotidiana com una eina més. Primer de tot,

ens cal explicar què és la fractura digital per entendre aquesta problemàtica tan actual.

Podríem definir la fractura digital com l’aplicació de la fractura social en el món

digital. Com diu Ismael Peña-López (2007), l’ús de les TIC en el desenvolupament

humà permet l’apropament de diferents usuaris a noves oportunitats, i així, la reducció

d’aquesta fractura digital.

És important tenir una alfabetització digital i informacional per tal de poder

aprofitar les oportunitats que ens presenten les noves tecnologies, ja que tenir accés a

elles no és suficient.

Segons Serrano A., Martínez E. (2003):

“La fractura digital es defineix com la separació que existeix entre les persones

(comunitats, estats, països...) que usen les Tecnologies de la Informació i Comunicació

(TIC) com una part rutinària de la seva vida diària o aquelles que no tenen accés a les

mateixes i que encara que les tinguin no saben com usar-les.”

També segons Calderón, Gómez i Magán (2008):

“Es pot dir que la fractura digital té dos sentits, per una part trobem els que

disposen de medis de comunicació i infraestructures i els que no en tenen; per l’altre

part trobem els que saben utilitzar de manera eficient aquests medis i els que tenen

moltes dificultats per saber com utilitzar-los. Encara que, en ocasions coincideixen

ambdós sentits.”

2. Tipus de fractura digital

Hi ha tres tipus de fractura digital:

• La fractura digital d'accés és la que es refereix a l'oportunitat que tenen les

persones de poder usar les tecnologies de la informació i la comunicació.

• La fractura d'ús depèn de la capacitat d'una persona a l'hora de manejar-se

amb un recurs informàtic. Anirà condicionat segons el seu coneixement sobre els

diferents programes i el funcionament d'aquest i del propi ordinador.

• La fractura de qualitat d'ús es basa en que usuaris amb un mateix nivell

d'accés a les TIC, sàpiga utilitzar els mateixos recursos que un altre usuari, és a dir,

tingui un coneixement sobre les diferents eines que proporciona el propi Internet.

2.1 Fractura digital d'accés

Es tracta de la possibilitat o la dificultat de les persones que poden arribar a

disposar d’un mitjà físic per tenir accés a la xarxa. Està clar que en aquest apartat, ens

podem centrar en les diferències d’accés que hi ha entre les persones que viuen en el

primer món amb les persones que viuen en el tercer món. Les persones que viuen dins el

primer món tenen una major qualitat d’accés ja que els és més senzill poder accedir-hi a

causa de les grans millores que hi ha en les TIC avui en dia. Per exemple: en el cas de

no tenir un ordinador a casa, es té la possibilitat d’accedir a Internet des d’una biblioteca

o un cibercafè. En canvi, les persones que viuen en un país tercermundista els hi és molt

més difícil accedir-hi a causa de que tenen menor possibilitats perquè allà no arriben

tantes TIC ni connexions a internet.

Amb tot això, podem dir que la fractura digital d’ús serien els recursos, els

mitjans amb el quals podem accedir a la informació.

2.2 Fractura digital d'ús

És la capacitat o dificultat d’utilitzar les TIC, encara que també existeix una

diferència relacionada amb les habilitats i capacitats per utilitzar adequadament la

tecnologia, és a dir, no només amb la possibilitat de poder tenir ordinadors. S’ha

implementat què és una alfabetització digital (habilitat per localitzar, organitzar,

entendre, avaluar i analitzar informació utilitzant la tecnologia digital), tot això

relacionat amb la disminució de la fractura digital.

2.3 Fractura digital de qualitat d'ús

La fractura digital de qualitat d’ús deriva de la fractura digital d’ús. L’èmfasi

d’aquest tipus de fractura radica amb la major o menor capacitat dels usuaris.

Dins la fractura digital de qualitat d'ús ens trobem tres grans grups que són: la

fractura digital de gènere, la fractura digital generacional i la fractura digital de

discapacitat.

- Fractura digital de gènere: Hi ha diversos estudis que demostren que els

homes tenen una major facilitat per dominar i controlar les TIC millor que les dones.

- Fractura digital generacional: Aquesta fractura digital el que fa és una

separació de la capacitat d’ús de les persones a les TIC depenent de la seva edat.

- Fractura digital de discapacitat: Aquest tipus de fractura està relacionat amb

la incorporació de les TIC dins l’Educació Especial, amb la finalitat de proporcionar

eines tecnològiques i diferent recursos a alumnes amb discapacitats auditives, visuals,

motrius, etc.

2.3.1 Fractura digital de gènere

Les dones aprofiten cada vegada més les TIC però, al mateix temps es produeix

una fractura digital de gènere, no només pel petit nombre de dones que no usen les TIC,

sinó també en la persistència de desigualtats estructurals que constitueixen barreres pel

seu accés i ús.

Al principi, quan es van començar a utilitzar les TIC, es deia que no existia la

fractura digital sinó, que era un fet que amb el temps i el creixement econòmic es

superaria.

No només existeix un tipus de fractura digital de gènere, sinó que existeix una

segona que comprèn les habilitats tecnològiques (què sap fer), la intensitat (quant es fa)

i el tipus d’ús (què es fa).

A Espanya, la participació de les dones en les TIC és baixa, encara que les

estadístiques indiquen que alguns casos han començat a ser desglossats per sexes.

Així que, la fractura digital de gènere, que vendria a ser la diferencia de punts

entre sexes respecte als principals indicadors de l’ús de les TIC, afecta a les dones

d’Espanya principalment en l’accés d’ús a Internet. Encara així, es diu que la població

usuari femenina ha augmentat, però encara va per darrera la dels homes.

La nostra societat, en els últims anys ha entrat dins un gran avanç tecnològic, el

qual ha introduït eines tecnològiques de gran utilitat per a les persones al seu dia a dia.

Aquestes eines tenen tant avantatges com desavantatges. Per una part, cal dir que

suposen molts avantatges tant a nivell personal com professional, ja que proporcionen

grans facilitats per a comunicar-se i per a treballar. A nivell personal hi podríem

destacar les diferents xarxes socials de les quals es fan ús habitualment per comunicar-

se i relacionar-se, com per exemple facebook, tuenti, twitter, etc.

Per altra part, i considerant desavantatges, suposen grans perills socials com per

exemple la desigualtat de gènere mitjançant les tecnologies de la comunicació i la

informació (TIC).

D’aquesta manera, podríem definir la fractura digital de gènere com la diferència

entre homes i dones dins la societat tecnològica.

Barragán Sánchez, R. i Ruiz Pinto, E. (2013), a l’article Brecha de género e

inclusión digital, ens diuen que (Romero, 2011; Rodríguez, Vila y Freixa, 2008; Espinar

y González, 2009): “algunos estudios recientes llaman la atención sobre las diferencias

de género en el uso de las TIC en educación, evidenciando un mayor dominio de los

hombres que de las mujeres en el manejo de estas tecnologías y planteando una visión

positiva por parte de los hombres hacia la tecnología mientras que las mujeres

presentan una visión negativa hacia la misma”.

2.3.2 Fractura digital generacional

“La fractura generacional es forma quan l’aparició de noves tecnologies desplaça

les persones segons la seva edat” (Castell, 2011).

‘’L'edat és un factor determinant per a l'aprenentatge i la incorporació de les

noves tecnologies en totes les esferes del quefer humà.’’ Nicolás Negroponte (2002).

Com hem dit abans, la fractura generacional és una separació de la capacitat d’ús

de les persones a les TIC depenent de la seva edat.

(Elaborat basat en la ECH 2009 de localitats petites i zones rurals de Uruguay)

El 2009, aproximadament un 10% de les persones que utilitzaven Internet no

tenien connexió a la llar. Si volem mesurar la fractura digital, aquesta és una xifra

important.

De les persones que no tenen connexió a la llar, un 24’8% de la població en fa

servir fora d’ella. Però, cal dir que no totes les persones que tenen connexió a la llar la

utilitzen, ja que un 20,6% no utilitza aquesta tecnologia.

Amb aquest quadre es vol mostrar que la utilització d'Internet és l’indicador més

adequat per mesurar la fractura digital que l'accés o connexió a les llars, i seguidament

tenim els de qualitat d’ús. Com es veu en el quadre, gairebé un 10% de les persones no

van usar un ordinador en l'últim mes, tot i tenir un a la llar.

Però, per què es causa?

Segons Negroponte, l’únic que importa per a que una persona aprengui a

utilitzar un ordenador era que fos nen ja que no importava que mai hagués jugat amb un

ordenador o que fins i tot no tingues energia elèctrica a casa seva.

Però què té un nen que el pugui diferenciar tant d’un adult en quant al seu

aprenentatge? Què és el que el potencia tant en les noves tecnologies?

El que enriqueix l’aprenentatge dels nens és la curiositat i una gran motivació.

Les ganes de descobrir coses noves, demanar ‘’per què’’ davant de qualsevol cosa,

practicar constantment l’assaig-error davant un ordenador... Son accions que

caracteritzen aquesta curiositat dels nens i que fan més fàcil i ràpid aquest aprenentatge

de les nomes tecnologies. Un altre factor que també influeix habitualment és la

familiaritat que tenen els nens amb els videojocs.

Moltes activitats que fa el nen amb les noves tecnologies son més que exercicis

de curiositat o d’assaig i error ja que molts responen gairebé a la mateixa lògica que té

l’hipertext. L’hipertext, segons José Luis Orihuela, és recórrer camins per anar

investigant un tema en "un sistema d'idees interconnectades" a través d'associacions

temàtiques. En aquest tema és on la curiositat i la motivació tenen un paper fonamental

i, és per això, que pesa tant la fractura digital.

En quant en l’àmbit de l’educació, s’observa aquest gran problema de la fractura

digital generacional en la manca de motivació dels professors majors d’edat. En molts

de col·legis que disposen de connexió a Internet hi treballen mestres que no en fas d’us

d’ella per diversos motius, ja sigui per la falta de familiaritat en el maneig dels

ordenadors i també la por i falta de motivació per fer aquest bon ús de les noves

tecnologies. Aquests son factors que allunyen als professors d’aquests avanços.

Per tant, al no ser incorporada a les aules pot haver provocat que la xarxa no

s’hagi incorporat a la vida quotidiana dels nens.

Aquest fet fa que es necessiti una formació i capacitació seriosa i permanent dels

docents i, a la vegada, que no només es sàpiguen utilitzar sinó que també es faci un bon

ús de la xarxa. Per això cal que s’aprofundeixin les investigacions i experimentacions

sobre els usos educatius de les NTCI (Noves Tecnologies de Informació i Comunicació)

ja que es nota l’absència dins l’aula.

En conclusió, la fractura digital generacional és un element que s’ha de

considerar quan s’hagi d’implementar qualsevol iniciativa que pretengui solucionar la

fractura digital i que, en la fractura generacional, l’edat és una divisió que es genera

quan s’ha superat la fractura d’accés.

2.3.3 Fractura digital de discapacitat

La fractura digital de discapacitat és aquella que es centra en l’ajuda i la

intervenció dirigida a totes aquelles persones que necessiten un suport tecnològic extra

per accedir al món dels ordinadors i de la xarxa.

Les TIC són una gran ajuda per totes aquelles persones que tenen qualque tipus

de discapacitat. Sobretot serveixen a les persones que sofreixen les següents

discapacitats: Visual, auditives, motrius i psíquiques.

Segons Cabero (2008):

“En els darrers anys els estudis que relacionen les discapacitats amb les TICs

han augmentat considerablement (Cabero, Córdoba y Fernandez, 2007; Hervás y

Toledo, 2007; Toledo y Hervás, 2006), encara existeix una falta de profunditat i

desenvolupament en els mateixos, a causa d’això que sigui una bona línia d’estudi,

desenvolupament i investigació, tant en el contextos europeus com llatinoamericans.”

2.3.3.1 Les TIC per a la igualtat i com elements d’atenció a la diversitat

Les distintes ajudes que les TIC poden oferir depenen de la discapacitat de cada

individu i el seu grau, a causa que depenent del grau necessitarà més o menys suport o

una màquina per poder funcionar o una altra.

Tots aquests instruments creen un món de possibilitats, on podem trobar els

següents:

- Ajuden a superar les limitacions que es deriven de les discapacitats cognitives,

sensorials i motrius de l'alumnat.

- Estalvien temps per a l’adquisició d’habilitats i capacitats pels estudiants.

- Afavoreixen la comunicació sincrònica i asincrònica dels estudiants amb

necessitats de la resta de companys i el professorat.

- Eviten la marginació, la fractura digital, que introdueix el veure’s desproveït

d’emprar les eines de desenvolupament de la societat del coneixement.

- Propicien una formació individualitzada, i que els alumnes puguin avançar al seu

propi ritme, la qual cosa és d'extrema importància per als subjectes amb algun

tipus de discapacitat.

- Faciliten la inserció sociolaboral d'aquest alumnat amb dificultats específiques.

- Poden ser excel·lents simuladors de la realitat. (Cabero, 2008; Referenciant a

Cabero, Córdoba y Fernández, 2007; Hervás y Toledo, 2007).

“Aquests nous mitjans repercutiran llavors de manera directa en la forma en que les

persones amb qualque tipus de discapacitat puguin desenvolupar  una vida més activa i

autònoma, augmentant d’aquesta manera la seva activitat i auto-consideració.” (Cabero,

2008; Referenciant a  Chacón, 2007:261-262).

A continuació ens centrarem en una millora de les TIC, algunes aniran centrades

només per aquelles persones que sofreixen una discapacitat i altres també podran ser

usades per a qualsevol persona on inclús els serà més fàcils o els facilitarà l’ús de les

TIC.

2.3.3.2 Les TIC i els alumnes amb discapacitats visuals

És una de les deficiències on ens trobem una major quantitat de recursos, a causa

de la gran quantitat de països que tenen un centre d’ajuda per ells. Aquestes adaptacions

van des dels adaptadors visuals, els convertidors de texts amb so, fins a la utilització de

les impressores específiques pel llenguatge Braille. Hi ha molts de programes on l’ajuda

és l’augment on cada  marca d’operadors tenen els seus propis programes integrats on

els podem trobar a les opcions d’accessibilitat. Per la gent amb deficiència visual, s’han

creat uns programes on tu puguis usar l’ordenador fora veure res i que funciona

totalment amb la veu. La realitat virtual també està cobrant molta força ja que també

n’hi ha de físics a part de visuals on a la gent els pot arribar a toca i tot.

2.3.3.3 Les TIC i els alumnes amb discapacitats   auditives

En aquest apartat ens centrem principalment amb dos tipus de suport. El primer,

va dirigit a totes aquelles persones que encara que sigui poc i senten i tenen dispositius

especials per poder augmentar el volum. El segon, per aquelles persones que no poden

sentir res i tenir transformadors de so a text.

2.3.3.4 Les TIC i els alumnes amb discapacitat motrius

Primer de tot cal dir que és per la discapacitat que s’han creat una menor

quantitat de programes. La gran majoria de materials que s’han creat és perquè hi hagi

una major interacció de les persones amb els ordenadors.

Tal i com ens indica Cabero (2008):

“Tampoc ens podem oblidar d’una sèrie d’aspectes:

- Que per als discapacitats motrius s'ha desenvolupat la creació de teclats

específics per facilitar la interacció amb els ordinadors, com els teclats per una

sola ma, els virtuals, o els numèrics.

- S’han desenvolupat els teclats de conceptes, que permeten programar cadenes de

caràcters o determinades funcions, i que d'aquesta manera faciliten el seu ús per

les persones amb problemes motrius.

- I que algunes de les adaptacions realitzades inicialment per a aquests subjectes,

per exemple totes les efectuades en els ratolins tradicionals o amb les pantalles

tàctils, han arribat també, per la seva eficàcia i comoditat, al públic ampli.”

També tal i com ens indica Cabero (2008):

“No podem oblidar que utilitzant diferents opcions dels programes

convencionals o dels sistemes operatius, es poden modificar la velocitat dels teclats o el

desplaçament dels punters de ratolí fent d'aquesta manera els ordinadors més accessibles

i fàcils de manejar.”

2.3.3.5 Les TIC i els alumnes amb discapacitats cognitives

Pel que fa a l'alumnat amb discapacitats psíquiques, les aplicacions fonamentals

de les tecnologies de la informació i comunicació es concreten en adaptacions i

utilitzacions de software, tant pel que fa a transformar el hardware, com per a la creació

de software específic.

3. Indicadors socials de la fractura digital

La fractura digital té el seu origen en la reflexió de l’impacte produït en distints

entorns socials contemporanis. Això ha estat com a resultat de la implantació de les

tecnologies de la informació i les comunicacions.

Al llarg de la història s’ha establert una correlació lineal entre el que és

tecnològic i el desenvolupament social.

L’objectiu és reflexionar sobre la necessitat que té enriquir els indicadors

disponibles per poder mesurar la fractura digital ara existent. Els indicadors socials

s’encarreguen de proporcionar informació rellevant sobre distintes qüestions

relacionades amb la qualitat de vida i el benestar comú. Un altre dels objectius és donar

resposta a la necessitat de disposar d’eines metodològiques que permetin seleccionar i

elaborar nous paràmetres.

Els indicadors que s’utilitzen per valorar la fractura digital:

1) Taxa de vida

2) Taxa d’alfabetització

3) Matrícula escolar

4) Nombre d’usuaris de la banda ampla

5) Qualitat de la banda ampla

6) Infraestructura que tenen

7) Cos de l’accés a Internet

Altres indicadors que s’utilitzen per avaluar la fractura digital es divideixen en:

a) Infraestructures i equipaments

b) Condicions d’accessibilitat

c) Habilitats i coneixements

d) Usos d’Internet

a) Són aquelles infraestructures físiques que necessitem per tenir accés a un

servei de telecomunicacions, com per exemple: servei de telecomunicacions, xarxes

telefòniques, sistemes d’accés via satèl·lit… I no només aquests, sinó també molts

d’equips informàtics que són necessaris per poder realitzar les connexions telemàtiques.

b) Mostren la disponibilitat de diferents possibilitats per accedir a Internet des de

instal·lacions diverses com: domicili personal, lloc de treball, escoles, universitats,

biblioteques, etc.

c) Aquests dos termes estan lligats amb les competències cognitives i educatives

que es necessiten per poder utilitzar amb facilitat i eficàcia les tecnologies de la

informació. Així doncs, aquest tipus d’indicador estarà relacionat amb l’edat, el gènere i

el tipus d’ús que li donarà l’usuari.

d) Aquest tipus d’indicador controla la utilització que es fa de la xarxa i

s’encarrega d’analitzar les activitats que es duen a terme mitjançant aquesta (comercials,

educatives, religioses, culturals, etc.) i la freqüència amb la qual l’usuari en fa ús.

A part, la caracterització de cada una d’aquestes categories està dividida en:

1) Propòsits: mediació dels elements físics que possibiliten la connexió a les xarxes

de telecomunicacions.

2) Eixos d’interès: com són la xarxa telefònica, nombres de dispositius de telefonia

i característiques que tenen, etc.

3) Alguns exemples

4) Tipus d’actuació pública: polítiques públiques orientades d’equips personals

mitjançant subvencions o via crèdits.

4. Mesures per reduir la fractura digital:

Les mesures per reduir la fractura digital han evolucionat molt, així com ha anat

evolucionant aquest concepte.

És important tenir suficient capacitat per a poder fer un ús correcte de les TIC.

No sols hem de saber que hi ha noves tecnologies al nostre abast i que aquestes ens

poden servir de gran utilitat, sinó que també n’hem de saber fer ús.

Dintre de l’apartat de mesures per reduir la fractura digital s’hi inclouen tres

subapartats diferents: en primer lloc, les diferents etapes que ens trobem alhora de

reduir-la; en segon lloc, diferents exemples sobre projectes que ens ajuden i ens són de

gran utilitat alhora de reduir-la; i finalment, el rol de l’escola en la inclusió social.

4.1 Per reduir la fractura digital ens trobem tres etapes diferents

- Primera etapa: accés.

- Segona etapa: formació de les TIC.

- Tercera etapa: web 2.0 i participació.

4.2 Exemples de projectes per reduir la fractura digital

1. DotForce ( Digital Opportunity Task Force)

És una gama completa i innovadora de les tecnologies i serveis. Es presenta com un

punt de referència pels professionals capaç de crear un avantatge competitiva

substancial. Els seu objectiu és dur al mercat noves solucions de seguretat que es

necessiten en el mercat i així poder crear noves oportunitats en els creixements dels seus

ingressos.

2. Programa UNITeS de la iniciativa “Zanjando la brech digital” de la ONU.

“Zanjando la brecha digital” és una de les diverses  iniciatives que va proposar Kofi

Annan, el secretari general de la ONU a l’informe del Mil·lenni (3 d’abril de l’any

2000) com a exemple de certa classe d’associacions efectives que les Nacions Unides

estan en condicions de catalitzar. El seu objectiu és reduir la fractura digital que existeix

entre els països desenvolupats i els no desenvolupats. El programa UNITeS, produeix

formació en les oportunitats que ofereix la tecnologia informàtica, és a dir, s’apliquen a

la tecnologia informàtica àrees com educació, salut, medi ambient, etc., les quals

produeixen grans beneficis a aquelles persones que han estat marginades per pobresa i

falta d’accés als serveis socials bàsics.

3. Plan Avanza 2

És un paquet de mesures posat en marxa des del Ministeri d'Indústria, Turisme i

Comerç que té l'objectiu de reactivar i enfortir l'economia espanyola des de l'àmbit de

les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC). També es vol avançar

en la difusió d'Internet i de les noves tecnologies a través dels ciutadans, PYMES i

entitats locals.

4. Xarxipèlag 2.0 (instrument d’aprenentatge amb la finalitat de garantir la

incorporació de les TIC)

El Xarxipèlag 2.0 s’utilitza per profunditzar en les Tecnologies de la Informació i la

Comunicació, i proporcionar als nostres alumnes eines per a la bona utilització

d’aquests recursos en l’àmbit educatiu.

5. Bridges Network

Descriu l'acció realitzada pels equips de xarxa per permetre que dues o més xarxes

de comunicació, o dos o més segments de xarxa, creïn una xarxa global. Bridging és

diferent pel que fa a l’enrutament, ja que permet a les xarxes comunicar-se

independentment com xarxes separades. És un dispositiu de xarxa que connecta

múltiples segments de xarxa. En el model OSI, actua en les dues primeres capes, per

sota de la capa de xarxa.

6. ProTIC

És una base de dades que té l'objectiu de ser una resposta a l'escassetat d'informació

sobre projectes TIC a la regió i potenciar la participació d'actors involucrats en aquest

mitjà, en el seu manteniment i millora permanent. Està orientada als prenedors de

decisió i a tota aquella persona que treballi en el medi.

4.3 El rol de l’escola en la inclusió social

- Existeixen una sèrie de solucions per minvar situacions d’exclusió social, les quals

són:

1. Estratègies positives per atendre a la realitat social dels nostres alumnes.

2. Possibilitar l’accés a Internet i altres mitjans a tot l’alumnat.

3. Fomentar la igualtat entre tots els alumnes.

4. Prendre mesures per a que tots els alumnes puguin gaudir de les mateixes

experiències amb les TIC.

És important que les TIC estiguin a l’abast de tot l’alumnat, que tinguin en compte

la diversitat i que incrementin les oportunitats d’inclusió, i així, per tant la participació i

èxit de l’alumnat . És a dir, cal que focalitzin l’atenció en les necessitats de tots els

alumnes, i no només d‘un únic col·lectiu.

Mitjançant les TIC s’ha de poder respondre a la diversitat, i, sobretot, combatre

qualsevol forma d’exclusió. És per aquest motiu que és imprescindible fomentar la

igualtat entre tots els alumnes, independentment de les seves característiques i

condicions.

El centre escolar ha de tenir un paper davant les situacions de risc social. Els

alumnes de cada centre han de rebre unes competències en relació a les TIC per quan

surtin de l’escolarització primària. En quant a l’ús de les noves tecnologies, el centre

escolar ha de tenir un paper en el que pugui solucionar les situacions d’exclusió social.

Per poder arribar a la solució, s’hauran d’establir metodologies que ens aportin

solucions perquè no se’ns mostrin la presentació de situacions d’exclusió socials.

Haurem de tenir present les tipologies de les famílies dels alumnes, estratègies

educatives que puc plantejar per atendre a la realitat social que realment envolta a la

meva escola, al meu grup d’alumnes…

Com a mestres haurem de possibilitar l’accés a Internet i a altres mitjans de

comunicació a tot l’alumnat i fomentar l’ús de les TIC de forma igualitària. Hauríem de

prendre les mesures necessàries perquè tots els alumnes puguin gaudir de les mateixes

experiències amb les TIC.

Bibliografia

Lacruz, M. D. C. A., & Galofré, M. C. (2009). Indicadores sociales de inclusión digital:

brecha y participación ciudadana. In Derecho, gobernanza y tecnologías de la

información en la sociedad del conocimiento (pp. 143-166). Prensas Universitarias de

Zaragoza. Recuperat el 18/11/2013 de: http://zaguan.unizar.es/record/4479/files/ART--

2009-132.pdf

Sánchez, R. B., & Pinto, R. (2013). BRECHA DE GÉNERO E INCLUSIÓN DIGITAL.

EL POTENCIAL DE LAS REDES SOCIALES EN EDUCACIÓN. Profesorado.

Revista de Currículum y Formación de Profesorado, 17(1), 309-323. Recuperat el

18/11/13 de: http://www.ugr.es/~recfpro/rev171COL4.pdf

Pimienta, D. (2007). Brecha digital, brecha social, brecha paradigmática. Recuperat el

18/11/2013 de:  http://ictlogy.net/bibliography/reports/projects.php?idp=1286

Castell, P., (2011). La brecha generacional. El acercamiento a la tecnología desde

diferentes edades. e-LearningSocial.com, Recuperat el 17/11/13 de: http://www.e-

learningsocial.com/article.php?article_id=515

Castellón, L., & Jaramillo, O. (2002). Las múltiples dimensiones de la brecha digital.

Reflexiones académicas, (13). Recuperat de:

http://www.er.uqam.ca/nobel/gricis/actes/panam/Castello.pdf

Lamschtein, S. (2010). Las TICS y la brecha generacional. Trabajo presentado en las

IX Jornadas de Investigación de la Facultad de Ciencias Sociales, UDELAR,

Montevideo, 13-15. Recuperat de:

http://www.fcs.edu.uy/archivos/Mesa_47_Lamschtein.pdf

The Data Protection Company. (2006). Dot Force. Recuperat de: http://www.safenet-

inc.es/partners/dot-force-s-l/

Aguatín M.C., Clavero M. (n.d.); Indicadores sociales de la inclusión digital: brecha

digital y participación ciutadana. Recuperat de:

http://tecnologiaedu.us.es/tecnoedu../images/stories/lacruz.pdd

Bergman, K., (2000), Iniciativa “Zanjando la Brecha Digital”, Departamento de

Información Pública de las Naciones Unidas. Recuperat de:

http://www.un.org/spanish/milenio/np9milenio.htm

Cabero, J., (2008), TICs para la igualdad: la brecha digital en la discapacidad. Dialnet,

8(2), 15-43

(2009), ¿Qué es la brecha digital de genero?. Salud, comunicación y genero. Recuperat

de: http://saludycomunicacion.wordpress.com/2009/06/03/¿que-es-la-brecha-digital-de-

genero/

Hoyos, J. Y Sánchez, V. (2008). “Particopedia.com”. Cómo funciona el Plan Avanza2.

(data de consulta: 10 d’agost de 2011). Recuperado de:

http://www.education.practicopedia.lainformacion-com/formacion/como-funciona-el-

pla-avanza-2-1554