26
Marta Aragón (6è B)

Treball grans religions 6è Gràcia

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball sobre les grans religions actuals realitzat pels alumnes de 6è del CP Mare de Déu de Gràcia de Maó

Citation preview

Page 1: Treball grans religions 6è Gràcia

Marta Aragón (6è B)

Page 2: Treball grans religions 6è Gràcia

DEUS

L’hinduisme és una tradició religiosa de la India que va començar fa uns

3.500 anys. Els hinduistes creuen en 33.000 deus, especialment en Brahman,

considerat l’origen de tot el que existeix, el seu déu mes conegut té quatre

cares i simbolitza que ho veu tot.

CASTES

Cada hinduista neix a un dels grups anomenats “castes”. Algunes castes es consideren més altes y pures que altres. La més alta és la casta sacerdotal, la segueix la dels governants y soldats, després els comerciants i botiguers. Les persones de les castes inferiors garnen, renten la roba i arreglen sabates.

KARMA

Els hinduistes creuen en la 'reencarnació', es a dir, que ells tornen a la vida una altra vegada como animals o com persones. També creuen en el 'karma'. Karma significa que el comportament en la vida anterior afecta el lloc de les persones en aquesta vida, i el que fan en aquesta vida determinarà el seu lloc en la vida següent. Si guarden les lleis de la seva casta, creuen que naixeran de nou en una casta més alta. Creuen que finalment deixaran de viure com persones per convertir-se en part del deu Brahman. Els renaixements poden continuar de manera interminable, ja que els hinduistes mai poden estar segurs de haver-ho fet tot correctament.

TEMPLES

Els hinduistes creuen que banyar-se en el riu purificarà els seus pecats. El pecat hindú té poc que veure amb rompre els

Page 3: Treball grans religions 6è Gràcia

manaments de Déu o fer-li mal a altres. Hi ha molts temples hindús per tota la India dedicats a diferents divinitats. Tots els dies els sacerdots brahmans fan cerimònies d’ofrenes,d’aigua,de foc,de menjar…

Els hinduistes tenen altars a les seves llars i en els temples, en els quals adoren a deus pintats amb colors vius, donant aliments, doblers i oracions, esperant trobar pau i ser alliberats dels esperits malignes.

MENJAR

La majoria dels hinduistes són vegetarians. Creuen que els animals y els insectes tenen ànimes, i per tant no mengen carn ni lleven la vida si ho poden evitar. Pensen que la vaca és especialment sagrada, i

per això se’ls permet estar lliurement pels carrers,mengen el que

volen,encara que hi hagi milers de persones al seu voltant que moren de

fam.

- CURIOSITATS

-Hi ha molts temples hindús per tota la India dedicats a diferents

divinitats. Tots els dies els sacerdots brahmans fan cerimònies

d’ofrenes,d’aigua,de foc,de menjar…

-Resen tres cops al dia amb un cordó estret a l'espatlla esquerra

fins sa cadera dreta.

-Al néixer fan unes cerimònies religioses per protegir la vida del fetus

quan està dins el ventre de la mare.

Page 4: Treball grans religions 6è Gràcia

-Quan neix el nadó,la mare li posa a la boca una petita bolla

d’arròs aixafat.

-Als quatre anys se’ls talla el cabell i aquest s’ofereix al deu

familiar.

-Als onze anys el pare posa un cordó sobre les espatlles del seu fill i

li diu una oració.

-Hi ha més de 70.000.000 de hinduistes en el món, la part més

grossa d’ells són a la India.

-Hi ha gent que creu que per enmig de l’hinduisme hi ha ioga o

meditació i el moviment de la Nova Era, l’hinduisme s’està

expandint a l’Occident.

-És cert que molts en els anomenats països “cristians” s’estan

interessant molt en algunes creences hindús.

Page 5: Treball grans religions 6è Gràcia

islam

Llucia Rojo (6è A)

Page 6: Treball grans religions 6è Gràcia

que es l'islam?

Aquesta religió es monoteista que vol dir que té un sol déu

.L'islam és la segona religió més gran del món, comptant amb prop

de 1.570 milions de fidels, és a dir, amb aproximadament el 23%

de la població mundial. Al voltant d'un 13% viuen a Indonèsia el

major país musulmà, 31% al subcontinent indi 20% a l'i 15% a

l'Àfrica subsarihana. També hi ha comunitats importants a la

Xina i a Rússia, així com a zones del Carib Tanmateix es poden

trobar comunitats d'immigrants i convertits a gairebé arreu del

món.

La paraula islam, de l'arrel s-l-m, deriva del verb àrab

aslam, que significa literalment, "acceptar, rendir-se o

sotmetre's".

Els musulmans consideren la seva religió com la versió final i

universal d'una fe primordial monoteista revelada a diverses

èpoques i en diversos indrets a través dels profetes, en especial

Abraham (en àrab Ibrahim), Moisès (Mussa) i Jesús (Issa).

Jesús

Page 7: Treball grans religions 6è Gràcia

Moisès

Abraham

Les pràctiques bàsiques de l'islam consisteixen en respectar els

anomenats pilars de la religió, que són cinc actes de devoció

obligatoris si es vol obtenir la salvació, i la creença en els sis

articles de fe.

que es l'alcorà??

.

L'alcorà es el seu llibre sagrat;es tracta igualment del primer

llibre escrit en àrab i l'estil que utilitza, proper a la poesia, va

marcar profundament el desenvolupament de la literatura en

aquesta llengua.

Page 8: Treball grans religions 6è Gràcia

Muhàmmad va transmetre oralment les revelacions que rebia i els

auditors les van transcriure en fulles de palmera, trossos de cuir

o ossos. A la mort del Profeta, l'any 632, es van començar a

reunir els textos fins a quedar fixats, durant el califat

d'Uthman (644-655), amb la forma que avui presenten: 114

capítols (sures), cadascun dividit en versicles (ayat).

Page 9: Treball grans religions 6è Gràcia

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw

ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer

tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui

opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop

asdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas

dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdf

ghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh

jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl

zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx

cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv

bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn

mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm

qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq

wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw

ertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyui

opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiop

Hinduisme

Ariadna Morales (6è B)

Page 10: Treball grans religions 6è Gràcia
Page 11: Treball grans religions 6è Gràcia
Page 12: Treball grans religions 6è Gràcia
Page 13: Treball grans religions 6è Gràcia
Page 14: Treball grans religions 6è Gràcia

EL

JUDAISME

Joan Farrés Giménez 6è B

Page 15: Treball grans religions 6è Gràcia

JUDAISME

L’estrella de David

El Judaisme és la religió del poble jueu. És la més antiga de les tres religions

monoteistes. El cristianisme i l’islam tenen a veure amb Abraham.

CARACTERÍSTIQUES

El judaisme té 4.000 anys d’història, i és una de les més conegudes a l’occident.

Característiques del judaisme:

- Monoteisme, que ve de la Torà i del primer dels seus deu manaments amb la

idea d’un Déu únic que ha creat tot.

- Déu és esperit i no hi pot haver cap imatge seva ni tampoc els jueus no podien

adorar cap imatge.

- En la vida diària s’ha de fer tot per mitjà de 613 lleis.

DOCTRINA

La seva Doctrina es basa en l’Antic testament de la Bíblia cristiana.

- Déu és únic.

- Déu és omnipotent i ho sap tot.

- Déu no té cos i és etern.

- Només es pot pregar a Déu.

- La Bíblia i altres creences que Déu ha dit.

- Les paraules dels profetes són veritat.

- Moisès és el profeta més important.

- La Torà és el text més important.

- Déu premia als bons i castiga els dolents.

- Déu va escollir al poble jueu. Els deu manaments

- Vindrà el Messies.

- L’ànima és pura al naixement.

Page 16: Treball grans religions 6è Gràcia

- A les persones se li poden perdonar els pecats per mitjà de l’oració

CELEBRACIONS

El dissabte és el descans setmanal que comença la nit del divendres i acaba la nit del

dissabte. Durant aquesta estona no es pot fer cap feina. El dissabte és el dia que es

celebra el descans de Déu per contemplar la creació.

Altres celebracions són:

La festa de les Cabanes, la Pentecosta, el Cap d’Any, el dia del Penediment i la Pasqua.

El mur de les Lamentacions

DENOMINACIONS DEL JUDAISME

Al llarg dels dos últims segles el judaisme s’ha dividit en diversos grups:

Judaisme ortodox, judaisme reformat, judaisme conservador, judaisme

reconstruccionista i judaisme hassídic.

Canelobre

Page 17: Treball grans religions 6è Gràcia

*Que és l’hinduisme?

L'hinduisme (en sànscrit , Sanātana Dharma, "la llei eterna") és un

terme que expressa un conjunt de creences, pràctiques espirituals i

escriptures presents a l'Índia que reconeixen l’autoritat dels Vedes, l'origen

de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

*Que té l’hinduisme i quins son el seus llibres sagrats?

L’hinduisme té el seu origen en un grup de savis,els seus llibres sagrats són les

Quatre Vedes i la Bhagavad Gita

*Els hinduistes en que creuen?

Els hinduistes creuen en molts de déus;el més importants és brahmán. També

creuen en la reencarnació i en la vida després de la mort.

*En que donen culte?

Els hinduistes donen culte als seus déus en temples i en petits altars a ca

seva.

*Quantes y quines festes celebren?

Els hinduistes celebren dues festes importants que són el Diwali,que celebra la

victòria del bé sobre el mal,i el festival d’Holi, que celebra l’any nou hindú

*Historia de l’hinduisme!

A l'edat del bronze, la civilització de la vall de l'Indus presenta els primers

elements del que avui s'anomena "hinduisme", com els banys, els símbols

fàl·lics comparables al Lingam de Xiva, així com el de l'esvàstica.[2] Un segell

Page 18: Treball grans religions 6è Gràcia

descobert en les recerques arqueològiques de Mohenjo-Daro és considerat com

una de les primeres representació de Xiva.[3]

Durant el període vèdic, a l'edat de ferro (entre 1500 i 800 aC), es van

compondre els quatre Vedes, que constitueixen els texts fundadors de

l'hinduisme. Diverses divinitats del Rig Veda van ser represes i revisades per

l'hinduisme.

Del 1000 a 600 aC, la porció en relació amb els mantres és completada i

el bramanisme esdevé dominant. Però texts com el Shatapatha

Brahmana discuteixen el ritualisme rígid i l'elitisme d'aquesta època per tal

d'afavorir l'enfocament místic. Durant aquesta època apareix igualment

el Buda.

A l'edat mitjana, l'hinduisme, a través del teisme, troba un nou

desenvolupament. L'hinduisme que es coneix avui és principalment procedent

d'aquest nou corrent que ha aprofitat el declivi del budisme dels segles

IV i V .

Al segle XX, l'hinduisme va estendre's fora de l'Índia i en particular a

l'Occident. Vivekananda en va fer una primera presentació el 1893 al

Parlament de les Religions del Món a Chicago.

IMATGES!!!!!!!!!

CLARA MEDINA MIRANDA 6èB

Page 19: Treball grans religions 6è Gràcia
Page 20: Treball grans religions 6è Gràcia

Lara Mariscal (6è C)

Page 21: Treball grans religions 6è Gràcia
Page 22: Treball grans religions 6è Gràcia

QUÈ ÉS EL JUDAISME?

La religió jueva es refereix a la tradició i la cultura del poble jueu. És la religió més

antiga de les tres monoteistes. El llibre es diu Torà i està format per 5 llibres, els jueus

creuen en un déu. Es diferència de les altres és que es considera religió i cultura i

tradició. Està creada per Abraham, està formada per 13.300.000 de seguidors, la

llengua litúrgica és l’hebreu, i una de les ciutats amb més seguidors jueus és Israel, el

seu símbol és l’estrella de David i finalment el temples de la religió jueva són les

sinagogues.

TERMINOLOGÍA: HEBREUS, JUEUS, ISRAELITES.

El fundador va ser Abraham conegut com a primer hebreu per venir de Canaan des de

Mesopotàmia seguint la trobada amb Déu, fa uns 4000 anys. El nom de Israelita se'l

van donar a Jacob, net de Abraham.

QUI SÓN JUEUS?

El déu Jahvé, Jesús el creador de la religió cristiana, Abraham i Moisès i molts altres.

FUNDAMENTS DEL JUDAISME.

El judaisme es fonament amb el Tanaj, que està format amb 24 llibres que van de la

creació fins la construcció del segon Temple. Els preceptes jurídics, tant morals, ètics i

religiosos que mana el Torà junt amb l’explicació del Mishná formen el corpus jurídic

de la religió jueva. La pregaria més solemne de la religió jueva és “Escolta, Israel, el

senyor és el nostre Déu, el senyor és un. La festa jueva més venerada és el Shabat(

Dissabte)considerat, i superat per el dia del Perdó.

JUDAISME PER PAIS O REGIÓ.

Historia dels jueus a Espanya

Resulta que el poble jueu Tarsis només l’interessava la Península Ibèrica per les seves

mercaderies. Feien tractes amb la mercaderia. Es remoreja que al 568 a. C els jueus

arribaren a la Península Ibèrica perquè es va destruir el primer Temple.

HISTÒRIA.

Page 23: Treball grans religions 6è Gràcia

Abraham, el seu fill Isaac i el seu net Jacob eren Pastors nòmades. Un dels rituals del

poble israelita és que va passar 40 anys dins el desert.

LLIBRES.

El Tanaj està format per 24 llibres.

El Torà anomenat també Pentateuc compost per 5 llibres.

El Mishná recol·lecció de tradicions orals explicades a Moisès per part de Jahvé en el

Mont Sinaí.

El Talmud format per un corpus de interpretacions.

FESTES.

Dia del perdó.

Les tres festes de pelegrinatge.

Festes que no apareixen en el Torà.

DIES DE DEJUNI.

3 de Nizan, 10 del Tebet, 13 de Adar, 17 de Tamuz, 9 de Ab i finalment el 10 de Tishrei.

EXTRES.

Des de que l’imperi romà va destruir el segon Temple, les sinagogues han estat el lloc

de culte del jueus. Als membres del clero se’ls anomena rabins. Els fillets quan entren

a les sinagogues es posen un *Kipá.

Hi ha molts tipus de Judaisme:

Judaisme ultraortodoxe, Judaisme ortodox, Judaisme reformista, Judaisme

conservador. Les més conegudes són:

Judaisme ultraortodoxe: També conegut com Haredí, fan altres creences i altres coses.

Judaisme ortodox: és el més conegut ja que quan anem per Israel allà fan la religió

jueva ortodox.

Page 24: Treball grans religions 6è Gràcia

*Kipá: és un casquet utilitzat pels homes jueus. Els homes ho porten des de petits símbol de Judaisme.

Canelobre jueu amb 7 forats per després posar-hi 1 espelma a cada forat.

La Torà és el llibre principal de la religió jueva.

Page 25: Treball grans religions 6è Gràcia

HINDUISME

La majoria dels hindus es troben a l'Índia. La península de l'Índia es troba al sud d'Àsia,

banyada per l'oceà Índic. Els seus límits són el mar d'Oman, el golf de Bengala i la serralada de

l'Himàlaia.

Les arrels de l'hinduisme es troben en les tradicions dels primers habitants de l’Índia: la

civilització de la vall del Indi, que va durar aproximadament des del 2500 aC fins al 1.500 d.C. i

es correspon ambla més desenvolupada de les cultures dravídicas i persisteix entre els tàmils

del sud de l'Índia, i també la religió de la tradició ària, que van envair l'Índia a partir del 1500

aC fins a l'actualitat.

Els hinduistes creuen en la reencarnació.

L’hinduisme té més de 300 milions de déus i deesses. Els tres déus més destacats són

Brahman, el creador de l’univers i de tots els éssers vius, Visnu, el preservador, i finalment

Xiva, el déu destrueix i el que genera.

Apart d’aquests n’hi ha molts d’altres com per exemple Ganeix,déu de la saviesa, Agni, déu

del foc i del sacrifici, Ganga, deessa del Ganges, Saravasti, deessa del coneixement, la ciència i

la veritat, etc.

Els llocs i les persones sagrades

Els llocs sagrats més importants són les ciutats de Varanasi, Pushkar, i el riu Ganges.

Les persones sagrades són les qui estan al capdavant de la realització dels ritus per adorar a les

divinitats.

- Els bramans. Són els qui han consagrat la seva vida a les divinitats.

- Els sadhus o ioguis. Són ascetes errants o persones santes de l'hinduisme que han

renunciat a tot.

Cultes i rituals

L’hinduisme és una religió repleta de cerimònies i observances rituals. Té com base el sacrifici

d'animals, que els seus adeptes fan, no amb el propòsit d'agradar als déus, sinó amb la creença

d'arribar a, a través del sacrifici, poders sobrenaturals sobre aquest món i sobre totes les

coses.

Page 26: Treball grans religions 6è Gràcia

El ritual és essencial per al culte, que cal realitzar sempre en estat de puresa

- El culte domèstic:

Les tres castes superiors hindús, els nascuts dos cops, tenen com a deure realitzar un ritual

diari, la pluja, que consisteix en l’adoració a la divinitat; també han de fer un ritus de pas per a

cada etapa de la vida.

- El ritu de la mort:

Els hindús creuen que quan mor una persona, només mor el cos, que l’ànima viu molts cops en

diversos cossos.

El fill més gran o el més jove portarà carbó encès davant el mort i encendrà la pira funerària

mentre el braman recita versos sagrats per a santificar el foc i purificar així el difunt.

MÍRIAM SINTES MARTIN (6èC)