qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

Anàlisi d’una producció infantil (de 3 a 6 anys)

Didàctica de la llengua

[Seleccionar fecha]

Ionela Cristea, Anna Emt i Marta González

2

ÍNDEX

1.Introducció ................................................................................................................. 3 2.Contextualització ....................................................................................................... 4

3.Disseny de l‟activitat .................................................................................................. 5 3.1 Descripció de l’activitat .......................................................................................... 5

4.-Anàlisis..................................................................................................................... 7 5.-Conclusions ............................................................................................................ 17

3

1.Introducció

Aquest treball consisteix en dissenyar i executar una activitat que potencií la lectura, la

escriptura o bé ambdues en una infant o grup d‟infants de 3 a 6 anys d‟edat.

Nosaltres per escollir l‟activitat hem pensat en els infants als quals va dirigida, intentant

que sigui el màxim funcional i motivadora.

Al tenir dissenyada l‟activitat, les tres membres de grup vam posar-la en pràctica amb

dues germanes de 4 i 6 anys. Cada part de l‟activitat està enregistrada amb format vídeo

per poder realitzar un anàlisi concret i detallat. Per causa d‟horaris la primera part de

l‟activitat només està executada per la nena de 6 anys.

L‟ anàlisi és una relació directa d‟allò que hem pogut observar en l‟ intervenció i dels

conceptes estudiats a les sessions. És un apartat on posem en pràctica tot allò après,

arribant a les nostres pròpies conclusions, sempre justificades.

Finalment en les conclusions deixem plasmades totes les idees apresses i els

coneixements globals del que hem aprés.

És un treball on es veu clarament la relació teoria/pràctica, que ens dona la oportunitat

de crear, experimentar , observar i analitzar amb infants.

4

2.Contextualització

Com hem afirmat en la introducció, creiem molt important que l‟activitat s‟adapti als

infants que la realitzaran no pas que siguin ells els qui s‟hagin d‟adaptar a l‟activitat. Per

aquest motiu primer vam escollir els protagonistes i després vam dissenyar la

intervenció.

Les nenes que hem escollit són dues germanes de 4 i 6 anys. Pertanyen a una família de

nova classe mitja (tirant cap a alta) que habita al centre de Caldes de Montbui. Les vam

escollir a elles ja que dos membres del grup ja les coneixem bastant bé, i hem pensat

que això jugaria a favor nostre ja que donaria més peu a que s‟obrissin a nosaltres.

Primer vam pensar a realitzar l‟activitat a una d‟ elles únicament, però vam creure

interessant fer-ho amb les dos, per així poder comparar les dos produccions i perquè

creiem que la interacció entre infants és molt enriquidora. Per aquest últim motiu també

vam donar la possibilitat a que el Martí (germà petit de 1 any i mig) també hi participés.

La Laia i la Gemma estan molt acostumades a realitzar activitats conjuntament amb els

pares, i una d‟elles és cuinar. Els hi encanta ajudar a fer el sopar, fer pastissos i galetes, i

tot allò relacionat amb el que “fan els grans”. Per això vam optar per fer amb elles una

recepta, així ens asseguràvem que a part de treballar aspectes de la lectura i de la

escriptura, també s‟ho passarien bé. A part de la recepta hem inclòs la part d‟anar a

comparar els aliments necessaris i l‟escriptura de la llista de compra.

Per qüestió de comoditat, tant nostra com de les nenes, vam decidir que l‟escenari fos la

seva cuina. Vam pensar que així es sentirien segures i sabrien on trobar tot allò que

necessiten.

La Laia (4 anys) i la Gemma (6) són dues nenes molt diferents de caràcter. La Gemma

que cursa primer, li agrada molt fer deures (fitxes), i totes aquelles activitat relacionades

amb llegir i escriure. Està molt predisposada a aprendre, és molt reflexiva i observadora.

La Laia en canvi és molt més impulsiva i es deixa guiar molt per les emocions, té

caràcter i és molt activa, si una activitat li genera motivació, la farà amb moltes ganes i

energia.

5

3.Disseny de l’activitat

3.1 Descripció de l’activitat

L‟activitat que proposem està centrada en seguir una recepta de cuina per tal d‟elaborar

unes galetes, un pastís o algun postra. Hem dividit la nostra intervenció en : escollim la

recepta, fem la compra, escrivim els ingredients i cuinem!

a. Escollim la recepta

Aquesta part de l‟activitat només la realitzarem amb la Gemma ja que la Laia es troba

en una activitat extraescolar.

Consisteix en motivar a la nena i en explicar-li una mica el

que farem. Li ensenyarem un llibre de receptes escollit

prèviament per nosaltres i li deixarem la possibilitat d‟escollir

a ella allò que vol cuinar (tenint en comte sempre el temps, els

ingredients i la dificultat).

La nostra intenció en aquest apartat es motivar-la a cuinar i

observar si per escollir la recepta es guia per el dibuix i per les

fotografies, o bé per allò que llegeix o enten.

b. Fem la compra

Aquesta etapa, igual que l‟anterior, també la realitzarem només amb la Gemma. La idea

principal és que la nena ens acompanyi al supermercat a comprar els ingredients que

necessitem per fer la recepta.

La intenció es observar com troba els aliments al mercat i com tota sola, llegeix allò que

necessitem (ja que la nena ja és prou madura com per a realitzar l‟activitat

autònomament, sempre però amb el recolzament i suport d‟un adult).

6

c. Llegim la recepta

La Gemma després d‟haver fet la compra llegint els ingredients ens llegirà les

indicacions de la recepta perquè així nosaltres podrem analitzar si entén la globalitat del

text.

d. Escrivim els ingredients

En aquesta fase participaran les dos germanes, la Gemma i la Laia. La farem un cop

haguem tornat del supermercat i per tant la realitzarem a casa de les nenes. Els hi

demanarem que escriguin en un paper tots els ingredients que hem comprat i que

necessitem per cuinar la recepta, ho hauran de fer sense mirar el llibre. L‟objectiu és que

apuntin els ingredients per si algun altre cop volen tornar a fer la recepta ho puguin fer.

D‟aquesta manera nosaltres també podrem comparar les produccions escrites de les

dues germanes.

e. Cuinem!

En aquesta part de l‟activitat deixarem participar als tres infants, a la Gemma, a la Laia i

al Martí. Llegirem un altre cop la recepta però en aquest cas ho farà l‟adult,els hi

anirem donant les instruccions pas a pas i deixarem que els tres nens facin la recepta,

agafin els ingredients, els estris, etc. En tot moment seran els protagonistes de

l‟activitat, el nostre paper com adultes serà d‟observadores i guies durant el procés de

l‟activitat, intentant fomentar en tot moment l‟autonomia de les criatures.

3.2 Objectius

En l‟activitat que hem plantejat treballarem l‟escriptura però també la lectura i per tant

aquest són els objectius que ens plantegem.

-Crear una activitat motivadora pels tres infants.

-Construir i realitzar una activitat que tingui una funcionalitat per les nenes.

-Veure en quina fase evolutiva d‟escriptura i lectura es troben les dos germanes.

- Comparar les dues produccions escrites i analitzar el contingut.

7

4.-Anàlisis

Per fer l‟anàlisi ens hem centrat en al lectura de la Gemma i en l‟escriptura de la

Gemma i de la seva germana petita de 4 anys, la Laia. Fem també cinc cèntims de les

produccions del Martí, germà petit de 2 anys, ja que creiem interessant veure l‟evolució.

L‟anàlisi de l‟escriptura igual que el de la lectura, està principalment centrat en allò

escrit pels infants mentre realitzàvem l‟activitat, però en el cas de l‟escriptura analitzem

també una paraula escrita per tots tres germans per veure així l‟evolució i obtenir més

pistes sobre el moment evolutiu en el que es troben. La paraula (girafa) que no té res a

veure amb l‟activitat, però hem considerat imprescindible utilitzar-la per destacar alguns

aspectes que en les altres produccions no apareixen.

4.1. Lectura

En aquesta part de l‟anàlisi en centrem només en la Gemma ja que va ser la protagonista

de la part de lectura de l‟activitat dissenyada.

Actitud de l’infant

La Gemma va tenir una actitud molt positiva en tot moment davant del procés de

lectura. Creiem doncs que n‟és conscient de la seva funcionalitat i a més quan ho fa bé

es sent “gran”. A més no hem d‟oblidar que el fet de gravar-la amb una càmera, la feia

sentir-se gran i important.

La seva motivació era bastant alta encara que en la seva actitud es veia que la motivació

era més elevada a l‟hora d‟escriure. Creiem que això té a veure amb que la Gemma es

troba en una etapa evolutiva on és capaç de reconèixer els sons de cada lletra i d‟aquesta

manera anar desxifrant les paraules. Per tant, quan a la Gemma li vam demanar que

llegís la recepta de les magdalenes, li estàvem demanant un gran esforç. En primer lloc

perquè era un text molt llarg i en segon perquè el fet d‟anar llegint so per so requeria un

estat de molta concentració i atenció per part de la Gemma .

8

En el vídeo també observem com a la nena li agrada llegir i li veu una utilitat i

funcionalitat. Per això posa interès en llegir la recepta sabent que amb aquelles

indicacions podrà fer unes magdalenes. A més quan estàvem el supermercat, va ser

capaç d‟alçar la vista i llegir els cartells dels passadissos que indicaven on es trobava

cada producte. Ho va fer ella sola perquè sabia que d‟aquella manera li seria més fàcil

trobar els productes que buscava dins d‟aquell supermercat tan gran.

Nivell del procés d’aprenentatge de la lectura

Després d‟escoltar la Gemma llegir les membres del grup hem arribat a la conclusió que

es troba entre la fase alfabètica i la fase ortogràfica. Les paraules encara desconegudes o

poc freqüents per a ella les llegeix desxifrant el so de cada lletra (com podem observar

amb la paraula “raspadura”). En canvi les paraules que ja coneix, que ja té

memoritzades, no li fa falta anar lletra per lletra sinó que ho fa de manera més

automàtica .És aquest fet el que ens fa pensar que la Gemma es troba en un procés de

transició i que a poc a poc aconseguirà llegir de manera més ortogràfica.

Sabem que és una etapa en la que els infants deixen tot el seu esforç en desxifrar les

paraules, cosa que els dificulta fer una lectura comprensiva. Per això diem que la

Gemma no reconeix el valor simbòlic de la lectura ni tampoc fa una lectura

contextualitzada. Ella anava pronunciant els sons però realment tot el contingut, la

globalitat del text, no l‟ entenia. En canvi quan es tractava de llegir una sola paraula

coneguda per ella (com “sucre” o farina”) si que en coneixia el significat. El fet de que

li costés entendre la recepta, segurament és pel tipus de text que tenia al davant, un

escrit llarg i amb lletra d‟impremta.

Per aquest motiu, vam pactar amb la Gemma que l‟ajudaríem a llegir alguns trossos.

D‟aquesta manera també podria comprendre molt millor el text, ja que llegir és

comprendre.

Es veu clarament que la Gemma té clar que la parla oral és pot plasmar en un escrit i

viceberça i que el fet de fer-ho té una funcionalitat, com per exemple explicar-nos com

es fan una magdalenes o per enrecrodar-nos del que hem de comprar.

Creiem que la Gemma era conscient del tipus de text que estava llegint, sabia en tot

moment que era una recepta i no un conte dels molts que té al seu abast. Aquest fet

també l‟observem millor en la producció escrita de la Gemma. És nota que la criatura

està acostumada a llegir contes ja que tracta els llibres amb respecte. A més a casa seva

9

tenen una biblioteca al menjador a la que ella i els seus germans tenen accés en tot

moment.

Estratègies utilitzades

Un altre fet que creiem digne a destacar és que de vegades, per comoditat creiem que

utilitza l‟estratègia logogràfica. Ho veiem clarament en el súper quan vol un paquet de

farina i agafa un d‟arròs o bé quan busquem ous i es detén davant del caldo on hi ha una

gallina dibuixada. Aquest fet ens mostra que de vegades, per no llegir, utilitza les

imatges, cosa que fins i tot fem de tant en tant els lectors experts.

Quan llegia la recepta o els ingredients les paraules que més li costaven les llegia

utilitzant l‟estratègia fonològica (raspadures) i algunes poquetes paraules que coneixia

més les llegia utilitzant l‟estratègia visual (sucre).

La nena es preocupa més per descodificar les paraules i això li suposa un esforç tant

gran que es despreocupa de comprovar si el que ha llegit té sentit o no.

Comprensió

Creiem però que al llegir la recepta no compren encara la globalitat del text, mentre que

al llegir els ingredients un per un els entén gairebé tots sense cap problema.

Si que entén que el text té un significat (ensenyar-nos com fer les magdalenes) però al

llegir-ho encara es centra més en la complexitat de desxifrar que no pas la de

comprendre. La Gemma de tan en tan es para i demana a l‟adult que l‟ajudi a llegir, ja

que tota sola es cansa. Aquesta és l‟estratègia que utilitza per salvar les dificultats.

Aspectes formals

Com hem afirmat anteriorment les paraules que la Gemma ja coneix les diu bastant de

memòria, mentre que les desconegudes va lletra per lletra, o síl·laba per síl·laba per

desxifrar la paraula que llegeix.

10

4.2 Escriptura

Amb la finalitat de poder fer un anàlisis més exhaustiu hem volgut separar les dues

produccions. Començarem parlant de la de la Laia, la germana petita de 4 anys, després

parlarem de la Gemma i finalment farem cinc cèntims del Martí.

4.2.1 LAIA

Actitud de l ‘infant

Al arribar la Laia a casa ( recordem que ella no ha començat l‟activitat amb la seva

germana) nosaltres li vam comentar directament si volia escriure unes paraules. La seva

resposta va ser molt rotunda : “NO” Després al veure que la seva germana ho feia i que

allò que fèiem tenia una finalitat va ser ella sola la que va agafar un full per escriure.

Nosaltres ho atribuïm a que escriure “ens fa grans” i per tant, en veure que la seva

germana gran, a qui idolatra, ho feia i a més amb plaer. També volem dir que la Laia és

una noia que necessita trobar la funcionalitat de les coses per fer-les.

Una de nosaltres li va començar a dictar els

ingredients de les magdalenes que faríem, i que

la seva germana ja havia escrit . Pensem doncs

que la motivació de la Laia al veure a la seva

germana, acaba sent bastant alta. Creiem que al

principi no va voler escriure ja que no domina

gaire la tècnica i a més no tenia clar el perquè.

Però a l‟hora d‟escriure es mostra segura i

decidida.

11

Nivell del procés d’alfabetització

El primer que observem en la producció de la Laia és que és troba en la fase

d‟escriptura sil·làbica – alfabètica. Per tant, ella relaciona allò que escriu amb la

realitat, amb l‟objecte que vol reproduir per escrit. El fet que es trobi a cavall entre

l‟escriptura sil·làbica i l‟alfabètica, fa que a la mateixa paraula podem trobar-hi síl·labes

qualitatives i síl·labes alfabètiques. Ex.: “ FINA” ( FARINA) : F – I – NA. Les primeres

dues síl·labes són qualitatives perquè veiem que escriu les lletres que més es perceben

com la “F” i la “I”, però la última és alfabètica, ja que escriu totes les lletres existents

dins de la síl·laba.

“ La síl·laba és una unitat composta per elements intersil·làbics no lineals, sinó

jeràrquicament organitzats.” En la paraula magdalenes, que té síl·labes amb tres

lletres podem veure que la Laia encara té dificultats en escriure totes les lletres de les

síl·labes compostes per una consonant, una vocal i una altra consonant que la tanca. No

és que la Laia s‟hagi deixat lletres, sinó que fins i tot els propis estudis indiquen que en

aquests casos els infants perceben més la primera consonant i la vocal, que no la

consonant que tanca la síl·laba. Observem la producció de la paraula magdalenes:

“MA – DE – NES”. A més, també sabem que dins de les síl·labes els infants també

estan més disposats a percebre les vocals. Quan la Laia havia d‟escriure la síl·laba “LE”

el que primer a percebut ha sigut la vocal, però al veure que la “E” ja estava escrita al

costat les seves paraules van ser: “ Aquesta ja l’he fet.” Per tant, la Laia també sap que

dues “ es” al costat no és molt habitual veure.

12

Procés de producció de l’escrit

La nena no planifica ni pensa el que ha d‟escriure. Té molta confiança en ella mateixa, i

potser per això no necessita pensar. En algunes paraules més llargues com ara

“magdalenes” va repassant les síl·labes a mesura que va escrivint per comprovar quines

són les que li falten escriure. Durant l‟escrit no es formula gaires preguntes encara que

intuïm que mentalment la Laia va repetint els sons .

La Laia escriu el seu text directament en el full definitiu que ens l‟entrega i hem

observat que corregeix a mesura que va escrivint i que li sembla que s‟ha equivocat en

alguna paraula. Ens ha sobtat la naturalitat amb la que la Laia corregia, ja que a classe

vam comentar que als infants tenen por de no equivocar-se i que no pensem que ho ha

fet malament. La Laia fa un llistat de paraules perquè es tracta d‟escriure alguns

ingredients que hem utilitzat per fer les magdalenes. Ella no ha estat quan ho hem llegit

per tant, una de les membre del grup li va dictar alguns que ella havia de reproduir.

Aspectes formals

Un altre punt és que encara no té orientació espaial i per això quan ha volgut escriure els

ingredients li ha faltat full, un exemple clau és la paraula “magdalena” que l‟escriu dues

vegades, ja que la primera no li cap. Potser hauria estat millor haver-li donat un full

apaïsat perquè en aquestes edats, al fer la lletra més gran, necessiten més amplada i no

pas més llargada.

13

Ens ha cridat molt l‟atenció que la Laia escrivís del revés algunes lletres, però després

vam pensar que seria normal perquè la direccionalitat encara no la té fixada del tot.

L‟orientació de les lletres i la manera d‟escriure, és a dir, d‟esquerra a dreta és una

convencionalitat cultural. Al no tenir-la interioritzada per ella és igual escriure

d‟esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Quan diem que és una convencionalitat cultural

volem dir que és una cosa que ha estat instituïda culturalment i no una cosa natural de la

persona.

El traç de les lletres no és del tot perfeccionat per això li costa fer les lletres rectes,

sobretot els pals. Tampoc controla la mida de les lletres: algunes són més grans que

d‟altres. Prefereix les lletres majúscules de pal i no ha presentat cap dificultat en fer-ne

alguna, almenys en les paraules que nosaltres li vam demanar escriure.

4.2.2 GEMMA

Actitud de l ‘infant

La Gemma presenta un grau de motivació alt en realitzar tota

l‟activitat. La causes poden ser coneix-se‟ns a nosaltres i per

tant, tenir més confiança, fer una activitat com cuinar, que a

casa fan normalment, tenir confiança en la seva capacitat de

llegir i escriure, però sobretot el fet que ella gaudeix fent

activitats i deures de l‟escola. Aquest gaudi el podem veure

quan la Gemma acaba d‟escriure la llista de paraules i

seguidament es posa a llegir unes frases que tenia de deures.

A través de la seva actitud positiva hem considerat que la nena

pren la iniciativa. Per això és ella la que va a buscar un paper, en el que escriurà, i un

llapis i s‟asseu a la taula tant conscient com si anés a fer deures. Hem pogut veure que la

14

Gemma té un espai amb fulls, proporcionats per la seva mare, per si vol escriure o

dibuixar. El llapis, que també es troba al seu abast, el sap agafar bé i hem observat que

cuida els materials d‟escriptura. El full en el que ens ha apuntat els elements de la

recepta no l‟ha embrutat i ha estat atenta d‟entregar-nos-lo en les millors condicions

possibles, com si es tractés d‟una entrega de l‟escola.

Nivell del procés d’alfabetització

En la producció de la Gemma observem les següents coses. Primerament veiem que és

troba en la fase d‟escriptura alfabètica perquè coneix el so de cada lletra i els sap

diferenciar, sap que a cada so li correspon una grafia. Però, que ella sàpiga això, no vol

dir que escrigui ortogràficament correcte. Veiem que al conèixer alguns aspectes de la

ortografia arbitrària els ha generalitzat, i per això, escriu casi sempre amb “a” i amb

“o” en lloc de “ e” i “ u” respectivament (mirar paraules “ sucre, llevat i llimones”).

En la cas de la paraula “llimones” podríem dir que la “a” l‟escriu perquè ha

generalitzat que algunes

“es” s‟escriuen “as” o

perquè escriu directament el

que sent. Al no tractar-se

d‟un text, sinó d‟una llista no podem saber si la Gemma coneix altres signes de

l‟escriptura com la coma o el punt. Tampoc podem veure si coneix els accents perquè de

les paraules escrites cap en porta. El que si que podem veure és que posa els punts de

les “is”.

Una altra vegada el fet que es tracti d‟una llista i no d‟ un text no ens permet veure

quins coneixements té la Gemma sobre la segmentació de les paraules. Tot i així

podríem dir que té coneixements sobre els tipus de text existents. Al demanar-li escriure

aquestes paraules no ho ha fet com si es tractés d‟un text sinó com una llista.

Procés de producció de l’escrit

Pensem que la Gemma és una noia que sap molt sobre escriptura motiu que la fa sentir

segura a l‟hora d‟escriure. Mentre a classe vam dir que els infants tenen molta por de

fer-ho malament i de no equivocar-se, quan els demanem escriure alguna cosa, nosaltres

veiem que la Gemma es mostra molt segura.

15

A l‟hora d‟escriure els ingredients de la recepta nosaltres li vam demanar que faci un

esforç per recordar-los. Ella de seguida que recordava l „ingredient l‟escrivia

directament en el full sense pensar-ho primer.

La Gemma no formula preguntes durant l‟escriptura, no explicita dubtes ni tampoc

necessita ajudes. Després de cada paraula escrita nosaltres li diem que ho ha fet molt bé,

cosa que pensem que li dona confiança i per això no ens demana ajuda. Escriu els

ingredients directament en el full que ens entrega, però hem de dir que té molta cura al

fer-ho i intenta entregar-nos-lo el més net i visualment ordenat possible.

La Gemma revisa tant a mesura que va escrivint, i la prova és una lletra que tatxa , com

després d‟escriure, quan s‟ho torna a mirar per veure si falta alguna lletra o alguna

paraula. No té por de rectificar i ens indica el lloc on ha corregit perquè nosaltres ho

tinguem en conte.

Observem que la nena fa diferència entre els distints tipus de text i sap en tot moment

que està escrivint una recepta. Una altra cosa que ens ha sorprès és que la Gemma és

conscient que el total d‟aquells ingredients de la

llista és una magdalena i com a prova tenim el

dibuix que ella ha fet en el full després d‟acabar

d‟escriure. Tot i que ella ha vist el llibre amb la

recepta, on al costat de cada paraula hi ha un

dibuix ha representat el producte final. Aquest és

un dels processos cognitius que ella fa durant aquest exercici.

Aspectes formal

Com en el cas de la seva germana, la Gemma tampoc té orientació espaial, veiem que ha

posat totes les paraules a la part superior esquerra i ha desaprofitat la resta de paper. Té

sentit que ho hagi fet així perquè la Gemma sap que s‟escriu d‟esquerra a dreta.

També és curiós la manera en que ha organitzat les paraules en el full, ho ha escrit no

com una narració sinó com una llista. Amb això ens adonem que la Gemma és conscient

de l‟estructura que s‟utilitza a l‟hora d‟escriure els ingredients, una recepta. Sap

diferenciar entre diferents tipus de text. Fet que nosaltres pensem que podria ser donat

per la causa que ella hagi vist primerament la recepta i la llista d‟ ingredients al llibre,

16

però també perquè es tracta

d‟una família que acostuma a

implicar molt els fills en les

feines de casa.

Al contrari que la Laia, la

Gemma escriu totes les

paraules en el sentit adequat i fa totes les lletres de la mateixa mida. La Gemma coneix

tant la lletra de pal com la lletra lligada.

4.2.1 MARTÍ

Com ja hem dit anteriorment, vam creure enriquidor que en Marti també pogués

participar en l‟activitat. En tot

moment és va mostrar molt

participatiu, la seva motivació

era que volia fer el mateix que

feien les seves germanes. A més

com totes les membres del grup

estàvem pendents del que feia, ell és sentia orgullós i satisfet. Ens va cridar molt

l‟atenció que a pesar de l‟edat que tenia, mostrava força autonomia en tots els

moviments. Inclús hi ha un moment que de la mateixa manera que les seves germanes,

és capaç de trencar un ou.

Un altre aspecte que ens va sorprendre és que sabia respectar els torns i deixar que les

seves germanes també participessin de l‟activitat.

Hem de dir que el Martí ja diferencia entre l‟escriptura i el que és un dibuix. Per això

quan li demanaves que escrigués alguna cosa o feia diferent. Feia com petites

muntanyetes.

17

5.-Conclusions

Amb aquest treball hem tingut l‟oportunitat de veure com els infants evolucionen en el

procés d‟escriptura i de lectura. Hem vist diferents fases en el procés evolutiu gràcies a

que teníem a tres germans de diferents edats. I hem vist en cada infant com mica en

mica van encomanant-se la motivació per llegir i escriure.

Hem pogut corroborar que segons l‟actitud dels adults que envolten els infants aquests

tindran una visió o una altra de la lectura i de l‟escriptura. Podem dir doncs que els

context influeix molt a l‟hora de que els nens i nenes aprenguin a escriure.

Això ens fa veure a nosaltres, futures mestres, que hem d‟introduir la lectura als infants

des de ben petits, tal i com han fet els pares dels 3 nens, perquè aquests aprenguin a

gaudir-la i vegin la seva funcionalitat, agafant així ganes d‟aprendre.

I per últim, amb aquest treball hem observat com són els infants d‟intel·ligents, ja que

partint de 0 i amb la guia i suport d‟una adult, són capaços d‟aprendre tècniques tant

difícils i abstractes com la lectura i l‟escriptura.

18

Què hem après?

El treball va ser un bon exercici per poder veure a la pràctica molts conceptes treballats

a classe sobre les etapes evolutives de l‟escriptura i la lectura en els infants de 3 a 6

anys. A través de la lectura de la Gemma i de l‟escriptura tant seva com de la seva

germana, Laia, vam poder estudiar el moment evolutiu en el que es troben dos infants

de 4 i 6 anys. A més, el fet de realitzar el treball a tres infants de 2( tot i que aquest no

entrava) , 4 i 6 anys ens ha permès veure tres etapes, però també l‟evolució de

l‟escriptura a través dels anys.

També vam aprendre que els infants han de trobar motivants les activitats que nosaltres

preparem. Aquesta és la clau d „un bon mestre i la clau que ajuda els infants a aprendre.

Com bé sabem els infants necessiten fer activitats significants i no fer per fer. La lectura

i l‟escriptura són pràctiques culturals i els infants les han d‟entendre com a tal. Per això

és important que els infants realitzin activitats significatives pel que fa la lectura i

l‟escriptura i que hi torbin així la seva funcionalitat.

Creiem important també remarcar que hem hagut de plantejar una activitat amb uns

objectius concrets i amb uns infants en concret, fet que ens ha obligat a analitzar el

context dels infants per poder així trobar l‟activitat més apropiada per a complir els

objectius proposats amb els infants escollits.

La flexibilitat té una gran importància quan treballes amb infants. En el nostre cas

anàvem amb una idea de com fer l‟activitat, però ens vam trobar que la nena vo lia fer

una altra recepta que no sortia en el llibre de receptes que nosaltres havíem buscat. Però,

entre totes vam arribar a un consens i la Gemma al final va decidir fer les magdalenes.

Si la nena no hagués volgut fer de cap de les maneres una de les receptes del llibre,

nosaltres ens hauríem adaptat utilitzant per contes del recurs del llibre, el recurs

d‟internet probablement, per fer així la recepta que ella hagués trobat motivadora, ja que

com hem dit abans per nosaltres la motivació de l‟infant és imprescindible.

Realitzar aquesta activitat també ens ha servit per aprendre a observar i analitzar

activitats amb infants. Una mestra ha de ser capaç d‟analitzar l‟actitud dels infants, el

seu nivell evolutiu, la fase en la que es troba, el paper de l‟adult, la motivació... però

poder així millorar l‟activitat i conèixer millor els seus alumnes. Pensem que quan

comencem a treballar amb infants haurem de ser una grans observadores, reflexives i

crítiques. Perquè els infants que nosaltres acompanyem dia a dia aprenguin a llegir i a

19

escriure, hem de mostrar-los-hi la nostra confiança, el nostra suport, creure en ells i en

les seves capacitats.

Al conèixer bé els infants i a la família també hem pogut veure la importància que tenen

els adults més propers als petits. Si els adults del voltant els hi mostren la utilitat de la

lectura i escriptura, i el plaer que aquestes poden donar, és gairebé segur que tinguin

ganes de participar en aquesta activitat i que vegin mica en mica, que poder llegir i

escriure, els farà ser més lliures, més grans, més autònoms. En el cas dels nens escollits

per dur a terme la nostra activitat, els pares els hi han llegit contes des de ben petits, els

fan partícips d‟activitats quotidianes on n‟és necessària la lectura o l‟escriptura i els

feliciten sempre que escriuen o intenten escriure alguna cosa. Per això no és estrany que

fins i tot el més petit mostri un gran interès per aprendre aquesta tècnica cultural.

Per acabar volem remarcar que en aquest treball hem tornat a veure com els infants són

molt més capaços del que els adults ens pensem. Els infants tenen ganes d‟aprendre i de

fer allò que fan els adults, i amb el suport d‟aquests ben segur que n‟aprendran. Són

capaços ja de ben petits de diferenciar l‟escriptura d‟un dibuix, de gaudir escoltant una

història que la mare els llegeix, de vincular la oralitat amb la lectura, d‟imitar les

produccions dels adults, d‟intentar oralitzar allò escrit, de assignar un so a una grafia o

a una síl·laba, de descodificar una paraula o text i veure-hi una funcionalitat..... Per tant

cada treball que fem en el qual ens acostem als infants, aquests no deixen mai de

sorprendre‟ns, de despertar-nos emocions inexplicables, i ens fan veure que el que

estudiem, val la pena.