1

q

2

SUMARI

1. LA NOSTRA BARCELONA ....................................................................................................3 2. TOTS ELS RACONS PER DERCOBRIR..................................................................... ..........7 3. UN TOUR PER BARCELONA................................................................................................8 4. MUSIC & BARCELONA..........................................................................................................12 5. REPORTATGE:

5.1. UN VIATGE PER LA HISTÒRIA.............................................................................14 5.1.1. PASSATGES DE LA HISTÒRIA........................................................................17 5.1.2. PERSONATGES DE LA HISTÒRIA.................................................................21

5.2. EL MÓN CASTELLER.................................................................................................23 6. RACÓ LITERARI........................................................................................................................25 7. BENVINGUTS A BARCELONA.............................................................................................26

3

LA NOSTRA BARCELONA

Barcelona és una ciutat d’Espanya, una gran ciutat on conviuen moltes cultures, una ciutat on habiten milers de ciutadans, una ciutat amb mil històries darrere, una ciutat que gaudeix de una gastronomia variada...

Barcelona és una món propi, però que se’n sap d’ella? D’on ve aquesta Barcelona que coneixem?

Staying here apropa la nostra Barcelona a aquells curiosos insatisfets que es moren de ganes de viatjar i descobrir món.

1. QUÈ SABEM?

Som persones de la revista Staying here. Som ciutadans de Barcelona, no som només habitants que residim en un espai geogràfic, de forma més o menys permanent o temporal.

Alguns hem nascut aquí, d’altres no, però tots hi vivim i som membres de la seva comunitat. Tenim la ciutadania per dret de naixement o perquè l’hem adquirit.

Tenim uns drets i uns deures. D’entre els drets, el més important és el de participació política, podrem exercir-lo als 18 anys, es a dir, tindrem el dret a vot, i participarem en les decisions publiques, mitjançant l’elecció dels nostres representants polítics.

Exercir la nostra ciutadania és la millor manera de contribuir a la construcció d’un model de vida feliç i de consolidar un sistema de convivència més just i democràtic, és la nostra responsabilitat. Es tracte de ser capaços de conviure i compartir els nostres esforços perquè el món sigui millor.

2. Barcelona ciutat verda

Per visitar la nostra ciutat és millor desplaçar-se amb els transports públics. Tots els barris de Barcelona es troben molt ben comunicats per una extensa xarxa de metro, autobusos de dia i nocturns, el tramvia, el

“bicing” i si estem desorientats o ens hem perdut comptem amb una important flota de taxis.

Som una ciutat responsable amb el medi ambient i ens trobem dins la consciència mundial de desenvolupament sostenible. El trànsit creixent genera uns problemes de mobilitat, de contaminació atmosfèrica i acústica entre d’altres, que el transport col•lectiu aconsegueix reduir, juntament amb l’estalvi energètic i econòmic que suposa, a més s’ha augmentat la seguretat perquè el risc d’accidents és menor.

Per el mateix motiu, a Barcelona fem servir diferents contenidors de deixalles, per tal de reciclar els diferents materials i contribuir a la protecció ambiental.

- Contenidor verd: vidre.

- Contenidor groc: plàstic, els brics i les llaunes.

- Contenidor blau: paper i el cartró.

- Contenidor marró: matèria orgànica.

- Contenidor gris: residus no tenen cabuda

en els altres.

- Contenidors de piles.

Tenim l’obligació de conservar i millorar el medi ambient per a les generacions actuals i per a les futures.

Barcelona és una ciutat oberta al món, on viu gent procedent d’altres cultures i llocs, i aquesta diversitat diu molt del nostre tarannà i ens enriqueix com a poble, aprenem els uns dels altres.

La ciutat és de tots, és casa nostra i entre tots l’hem de cuidar. No n’hi ha prou amb el pagament d’uns impostos per finançar unes despeses comunes, hem de tenir cura del mobiliari urbà, de no embrutar els carrers o places o les nostres boniques platges, de respectar els espais públics…, això, en definitiva, és respectar-nos a nosaltres mateixos. Els diners que gastem en arreglar “destrosses” el restem d’altres necessitats publiques.

4

3. Coneix Barcelona

Aspectes geogràfics

Barcelona és, a més de la capital de Catalunya, la capital de la comarca del Barcelonès, i està envoltada per les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Vallès Occidental i el Baix Llobregat.

Situada a la costa de la mar Mediterrània, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est, i limitada pel sud-est per la línia de costa, i pel nord-oest per la serralada de Collserola (amb el cim del Tibidabo, 516,2 m, com a punt més alt) que segueix paral•lela la línia de costa encaixant la ciutat en un perímetre molt definit. Aquesta serralada és una barrera que separa el pla de Barcelona de la Depressió Prelitoral Catalana.

El terme municipal de la ciutat limita, de sud a nord-est i en el sentit de les agulles del rellotge, amb els municipis del Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs.

Barcelona permet el trànsit ràpid per la ciutat gràcies a dues rondes: la Ronda de Dalt (al costat de les muntanyes) i la Ronda del Litoral (al costat de la costa); que estan parcialment cobertes i tenen múltiples sortides a diferents punts de la ciutat. Pel que fa a les artèries de la ciutat hi ha l'Avinguda Diagonal (que com indica el seu nom, travessa diagonalment la ciutat), l'Avinguda Meridiana que comença al Parc de la Ciutadella i enllaça amb la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes que creua la ciutat de nord a sud pel centre.

Pel que fa a les autopistes i autovies, l'AP-7 comença a Almeria, passa per Alacant, València i Barcelona fins a Perpinyà; l'A-2 comença a Madrid, passa per Saragossa i Barcelona fins a la frontera francesa; i l'AP-2 que va paral•lela a l'A2 entre Saragossa i Barcelona. L'AP7 i l'AP2 són de pagament.

Aspectes històrics

Els orígens de la ciutat de Barcelona són confusos. Abans de la conquesta romana de la península Ibèrica, l'àrea del pla de Barcelona i zones confrontants conserven restes de finals del neolític. Més tard, es va desenvolupar la cultura dels laietans, un poble iber. Es té constància de dues poblacions veïnes, Barkeno, situada sobre el mont Tàber (Ciutat Vella) i Laie (o Laiesken), la localització es creu en les faldes de la muntanya de Montjuïc (segles III i II aC), amb certa activitat comercial.

També hi va haver un petit establiment grec, de nom Kallípolis, "ciutat bella", encara que no està clara la seva localització. Entre els segles III i II aC van circular dracmes d'imitació emporitana, amb la llegenda ibera Barkeno. Laiesken va encunyar també monedes que van prevaler durant el primer període romà.

Durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), Cartago, liderat per Anníbal Barca, va ocupar la població en el transcurs de la seva marxa cap als Pirineus, havent traspassat l'Ebre, que era fins aleshores el límit del domini cartaginès. En molts casos, aquesta ocupació (218 aC) és assenyalada com a data de fundació de la nostra ciutat.

Existeixen dues llegendes sobre l'origen de la ciutat:

La d'origen romà atribueix la fundació a Hèrcules, 400 anys abans de la fundació de Roma. Hèrcules, després del quart treball, s'uneix als argonautes liderats per Jàson a la recerca del velló d'or, creuant la Mediterrània mitjançant nou vaixells. Una tempesta dispersa la flota prop de la costa catalana, encara que aconsegueixen reagrupar totes excepte una nau. Jàson s'encarrega llavors a Hèrcules la recerca del novè navili. Va trobar el naufragi de la Barca Nona (novena) al costat d'un suau turó (Montjuïc). Als tripulants els va agradar tant el lloc que amb l'ajuda d'Hèrcules i Hermes van fundar una ciutat amb el nom de la Barca Nona, Barcanona.

La llegenda de l'origen cartaginès atorga a Amílcar Barca, pare d'Anníbal, la fundació de la ciutat, cap al 230 aC amb el nom de Barkenon, Barcelino o Barcia Nova en relació al seu llinatge.

5

Barcelona està dividida en deu districtes amb diferents barris a dins:

• Ciutat Vella: El Raval, El Gòtic, La Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera.

• L'Eixample: Fort Pienc, Sagrada Familia, Dreta de l’Eixample, L’Antiga Esquerra de l’Eixample, La Nova Esquerra de l’Eixample, Sant Antoni.

• Sants-Montjuïc: El Poble Sec, La Marina del Prat Vermell, La Marina de Port, La Font de Guatlla, Hostafrancs, La Bordeta, Sants-Badal, Sants.

• Les Corts: Les Corts (Camp de la Creu, Camp Vell, Can Batllori, Can Sol de Baix, Centre), la Maternitat i San Ramon (Can Bacardí, Sant Ramon), Pedralbes (Zona Universitaria, La Mercè, Pedralbes).

• Sarrià - Sant Gervasi: Vallvidriera, el Tibidabo i les Planes; Sarrià; Les Tres Torres; Sant Gervasi-la Bonanova; Sant Gervasi-Galvany; El Putget i Farrò.

• Gràcia: Vallcarca i els Penitents, El Coll, La Salut, Vila de Gràcia, Camp d’en Grassot i Gràcia Nova.

• Horta-Guinardó: el Baix Guinardó, Can Baró, El Guinardó, La Font d’en Fargues, El Carmel, La Teixonera, Sant Genís dels Agudells, Montbau, La Vall d’Hebron, La Clota, Horta.

• Nou Barris: Vilapicina i la Torre Llobeta, Porta, El Turó de la Peira, Can Peguera, La Guineueta, Canyelles, Les Roquetes, Verdum, La Prosperitat, La Trinitat Nova, Torre Baró, Ciutat Meridiana, Vallbona.

• Sant Andreu: Trinitat Vella, Baró de Viver, Bon Pastor, Sant Andreu de Palomar, La Sagrera, El Congrés i els Indians, Navas.

• Sant Martí: El Camp de l’Arpa del Clot, El Clot, El Parc i la Llacuna del Poblenou, La Vila Olímpica del Poblenou, El Poblenou, Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, El Besòs i el Maresme, Provençals del Poblenou, Sant Martí de Provençals, La Verneda i la Pau.

Ildefons Cerdà està lligat a la historia del Eixample. L’origen de l’Eixample el trobem en l’espai del pla del Barcelonès que hi havia fora de muralles, entra la ciutat i els pobles de la rodalia. Era una gran extensió de pla, en la qual no es podia construir perquè es considerava zona militar i en la qual només hi havia horts dels pagesos de Gràcia i de Barcelona, que eren solcats pels camins que sortien dels portals de la ciutat vella.

Entre el 1854 i el 1856 s’aconsegueix enderrocar les muralles en un curt període de govern progressista, però fins al 1858 no es va permetre de fer un pla per eixamplar urbanísticament la ciutat.

Va ser l’any 1859 quan el consistori barceloní va convocar un concurs de projectes urbanístics, del qual va sorgir guanyador el de l’arquitecte Rovira i Trias. Paral•lelament, el govern central en va encarregar un altre a l’enginyer Ildefons Cerdà, un pla que va imposar per un decret que anul•lava la decisió de l’Ajuntament de Barcelona. Aquella intromissió centralista no va agradar gens a la ciutat, malgrat que establia un projecte millor. El Pla Cerdà aprovat es va rebutjar per la mesura centralista del govern i pel gran nombre d’espais “desaprofitats” en jardins.

Cerdà considerava en els seus projectes, la necessitat de que les ciutats es fessin per a les persones i posa per sobre de tot la salut física i mental de les persones. Els edificis havien de mantenir una separació i que l’alçada no fos més gran que l’amplada dels carrers, perquè el sol arribés a tot arreu. Els habitatges havien de donar tant a la façana del davant com a la del darrere, perquè hi hagués una bona ventilació. Donava molta importància als jardins i els patis interiors pel esbarjo del nens i la gent gran, i pensava en uns barris autosuficients, amb un gran parc, mercats municipals i una bona distribució dels serveis.

El seu pla no es destinava, només a l’espai que avui ocupa el districte de l’Eixample; va plantejar un eixample entre Montjuïc i el riu Besós, incloent –hi el terme de Sant Martí.

L’Eixample es va construir en els anys de la industrialització de Catalunya, a la darreria del segle XIX i començament del XX. La part

6

central, la dreta de L’Eixample, va ser el barri de la burgesia que va introduir a cas seva un estil propi, el modernisme, reflex d’aquell moment. Malgrat concentrar-se en aquesta zona un bon nombre dels edificis significatius, la resta dels que hi havia també a altres barris com el de Fort Pienc, la Sagrada Família, Sant Antoni o l’esquerra de l’Eixample, van ser influïts per aquest corrent. Tot l’Eixample constitueix un conjunt arquitectònic modernista únic a Europa.

Districte de l’Eixample:

(Quadrícula característica del Pla Cerdà)

Barcelona en xifres

Barcelona té una superfície de 100,39 Km2, i segons l’Institut Nacional d’Estadística a data 30-12-2013, Barcelona té una població de 1.611.822 de habitants. El districte amb més població és el de l’Eixample. Disposem del Port de Barcelona i l’Aeroport del Prat,

La companyia de trànsit de Barcelona, Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), gestiona els autobusos, el metro de Barcelona, un bus turístic, el funicular de Montjuïc, el telefèric de Montjuïc i el tramvia blau. Més recentment hi ha diverses línies de tramvies moderns com el Trambaix i el Trambesòs. Barcelona també compta amb una xarxa de trens que comuniquen la ciutat amb les de l'Àrea metropolitana i la resta de Catalunya i Espanya. Des de l'any 2007 hi ha un servei públic de compartició de bicicletes amb el nom de Bicing.

Barcelona també compta amb una important flota de taxis, caracteritzats pels colors negre i groc. A Barcelona hi ha 212 parades de taxi i la xarxa de l'àrea metropolitana està constituïda per més de 12.000 vehicles.

La primera línia del metro de Barcelona es va inaugurar l'any 1924 i actualment té onze línies operatives entre els dos operadors (TMB i FGC) i una més en construcció, que sumen més de 150 km i més de 200 estacions, a més de diverses prolongacions de línies existents.

Aspectes culturals

La patrona de la ciutat és la Mare de Déu de la Mercè, que se celebra el 24 de setembre, i és la nostra festa major. Una setmana per gaudir de les activitats festives i el Piromusical com a final de festa, un espectacle de foc, llum, música i l’aigua de la Font Màgica de Montjuïc.

Tenim un gran nombre de museus, entre ells: Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu d'Art Contemporani de Barcelona, la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso, Fundació Antoni Tàpies, el Museu d'Història de Catalunya, el Museu d'Arqueologia de Catalunya, el Museu Marítim de Barcelona, el Museu Egipci, el Museu de la Xocolata, el Cosmocaixa, i molts monuments i edificis artístics que són Patrimoni de la Humanitat: el Temple de la Sagrada Família, la Pedrera, la Casa Batlló, la Catedral de Barcelona, la Casa Martí (o els Quatre Gats), Reials Drassanes, Castell de Montjuïc, Palau Nacional, Parc Güell, Palau de la Música, el Parc de la Ciutadella...

Línia Nom Obertura Recorregut

Línia 1 1926 Hospital de Bellvitge - Fondo

Línia 2 1995 Paral·lel - Badalona Pompeu Fabra

Línia 3 1924 Zona Universitària - Trinitat Nova

Línia 4 1973 Trinitat Nova - La Pau

Línia 5 1969 Cornellà Centre - Vall d'Hebron

Línia 6 1863 Pl. Catalunya - Reina Elisenda

Línia 7 1954 Pl. Catalunya - Avinguda Tibidabo

Línia 8 1912 Pl. Espanya - Molí Nou | C.C.

Línia 9 2009-2014 La Sagrera - Can Zam

Línia 10 2010-2014 La Sagrera - Gorg

Línia 11 2003 Trinitat Nova - Can Cuiàs

El 2014 està ple d’esdeveniments:

Staying here 2014

7

TOTS ELS RACONS DE BARCELONA Viatjar a Barcelona és anar a descobrir un món

nou, un món ple de vida, de diverses cultures,

de mil tradicions i llegendes, d’històries que

mai s’obliden i, sobretot, de carrers, places, i

passeigs que la converteixen en una de les

ciutats més visitades de tota Espanya.

Però... Què visitar?, què veure?, on anar?...

Barcelona no és especialment una de les ciutats

més grans del món, però compta amb mil i una

meravelles i llocs dels quals gaudir.

Staying here desitja que el temps no sigui el

responsable de que els viatgers no puguin

apreciar la fantàstica ciutat que és Barcelona, i

per tal que no es despistin, ha creat un mapa

d’aquells llocs que cap viatger no pot haver no

visitat si ha estat en terra barcelonina!!!

No dubtis en veure el mapa:

Staying here map

Staying here Llocs 1 -2 - 3

8

UN TOUR PER BARCELONA Barcelona és una ciutat de llums, colors i riquesa, tant pel que fa als seus monuments com a la seva gastronomia mediterrània, història, tradicions i cultura. Una ciutat meravellosa i només un cap de setmana... Staying here proposa a tots aquells fanàtics pels viatges, un “tour” pels llocs en els quals cap viatger pot anar-se’n sense haver-los visitat.

2. LA CATEDRAL

La Catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia, observa impertèrrita el pas del temps en una Barcelona en constant moviment i canvi. La Catedral és també el reflex del pas de generacions i estils arquitectònics barrejats en un edifici de caràcter majoritàriament gòtic que cal visitar per dins per entendre'n el seu esplendor.

4. CASA BATLLÓ

El color i la fantasia de la Casa Batlló captiva els vianants del passeig de Gràcia. En ple cor d'aquest elegant carrer i en contínua disputa amb les veïnes cases Amatller i Lleó Morera, l'obra de Gaudí manifesta l'esplendor d'un arquitecte que va treballar aquí amb total llibertat creativa, Antoni Gaudí.

1. PORT VELL

El Port Vell de Barcelona ofereix milers de possibilitats per gaudir del lleure, com l’IMAX, l’Aquàrium, el Moll de la fusta, o el Maremàgnum, entre altres. Resultat d’un llarg procés històric, el Port Vell brilla ara com una de les perles més valorades del litoral mediterrani i amb ell edificis i monuments ben destacables com el Pailebot Santa Eulàlia.

3. PLAÇA CATALUNYA

La Plaça de Catalunya és un dels llocs més

importants de Barcelona. La plaça constitueix el

punt d'unió entre el nucli antic de la ciutat i

l'Eixample. La Plaça Catalunya és el punt de

trobada de diverses de les principals carrers de

Barcelona , així com el cor de la ciutat. Es troba

envoltada per centres comercials , botigues ,

hotels , bancs , bars i restaurants, de manera

que compon el destí ideal per fer algunes

compres o descansar mentre es contempla

l'anar i venir dels transeünts.

5. RAMBLA DE CANALETES

Barcelona no seria Barcelona sense la Rambla. Caminar, Rambla amunt o avall, és tot un acte ritual que val la pena complir. Cal copsar l’ambient i admirar, de Canaletes a Colom, els edificis que entronquen la Barcelona antiga amb la modernitat com el Gran Teatre del Liceu i el mercat de la Boqueria. Un passeig per la vida i la història de la ciutat.

9

6. LA PEDRERA

La Casa Milà, coneguda popularment com "la Pedrera", és un dels edificis més singulars i cèlebres del genial arquitecte Antoni Gaudí. L'edifici va ser declarat Patrimoni Mundial de la UNESCO el 1984.

La Pedrera es pot visitar tant de dia com de nit, recorrent els espais més emblemàtics de l'edifici: el terrat, els patis, el pis de la Pedrera i l'espai Gaudí

8. PARC GÜELL

Si hi ha una obra de Gaudí on la natura i l'arquitectura arriben a una identificació plena i sorprenent, aquesta obra és sense cap mena de dubte el Parc Güell de Barcelona. El que inicialment es va projectar com una ciutat-jardí a l'estil anglès, va esdevenir finalment el parc públic més singular de Barcelona.

10. FONTS DE MONTJUÏC

És on es situa la Font Màgica que és l'element principal del conjunt de cascades i estanys de l'eix Maria Cristina, que va des del Palau Nacional fins a la plaça d'Espanya a Montjuïc. És una font espectacular i molt popular que destaca pels seus jocs d'aigua, so i llum.

7. LA SAGRADA FAMÍLIA

La Sagrada Família és el monument més

conegut i característic de Barcelona. Com a

màxim exponent de l'arquitectura modernista

creada per Gaudí, milers de turistes van cada

dia a contemplar el curiós encara inacabat i

exuberant temple carregat de simbolisme

religiós.

9. PLAÇA ESPANYA

La Plaça Espanya de Barcelona és una de les més extenses i significatives de la capital catalana i es troba situada al peu de la Muntanya de Montjuïc

La plaça és la porta d'entrada a la Fira, amb una gran font ornamental plena d'escultures al centre. A un costat es troba l'antiga plaça de toros de les Arenes, ara reconvertida en un centre comercial i d'oci i a l'inici de l'avinguda Maria Cristina, les "Campaniles" dos torres inspirades en el campanar de Sant Marc de Venècia i al fons es retalla la silueta inconfusible del Palau Nacional, amb la Font Màgica als seus peus. El conjunt és un dels espais més bells i espectaculars de Barcelona.

10

El “tour”, per a grups de 5 persones, serà d’un cap de setmana, es començarà el dissabte i finalitzarà el dilluns a primera hora del matí.

L’ Hotel Catalonia, a Plaça Catalunya, serà l’habitatge on passaran la nit i el preu estarà inclòs en la factura total.

PRIMER DIA

HORA LLOC TRANSPORT PREU 08:00 – 09:30 Port Vell Bicicleta 9€

09:30 – 11:00 Catedral Bicicleta 15€

11:00 – 12:00 Plaça Catalunya Bicicleta 9€

12:00 – 13:00 Telepizza - 10€

13:00 – 14:00 Lliure Caminar -

14:00 – 15:00 Casa Batlló Bicicleta 20€

15:00 – 17:00 Rambla de Canaletes Bicicleta 9€

17:00 – 18:00 Farggi - 15€

18:00 – 21:00 Lliure Caminar -

21:00 – 23:00 Hotel - sopar - 50€

137€

SEGON DIA

HORA LLOC TRANSPORT PREU 08:00 – 09:30 Pedrera Bicicleta 15€

09:30 – 11:00 Sagrada Família Bicicleta 25€

11:00 – 12:00 Parc Güell Bicicleta 20€

12:00 – 13:00 KFC - 10€

13:00 – 14:00 Lliure Caminar -

14:00 – 15:00 Plaça Espanya Bicicleta 9€

15:00 – 17:00 Fonts de Montjuïc Bicicleta 9€

17:00 – 18:00 Farggi - 15€

18:00 – 21:00 Lliure Caminar -

21:00 – 23:00 Hotel - sopar - 50€

153€

TOTAL 290€

11

Per saber més del recorregut:

Mapa recorregut Llocs recorregut

12

MUSIC & BARCELONA Barcelona és un petit món, amb la seva història, cultura, tradicions i llegendes pròpies per això, necessita música, música per explicar la seva gran bellesa i singularitat i poder rememorar els mils records que amaga.

Staying here vol que es gaudeixi de la música al mateix temps que de Barcelona, i per tal de fer arribar la màgia de la música hem recopilat un parell de cançons que faran viure Barcelona.

CHEETAH GIRLS 2 – STRUT You can breath in the music the city makes

move by the rythm the gypsies play deep inside it comes alive

there is a whisper that feeds the soul words so beautiful like a Spanish rose

till you hypnotize thats when you arrive

[Chorus]

You got to strut like you mean it Free your mind

It's not enough just to dream it Come on, come on.

Get up when you feel it It's your chance to shine

Strut like you mean it Come on, come on, come on, yeah.

Oh, oh, oh, yeah.

Pounding the pavement, kicking through the street so wonder like picso in the Barcelona heat

passion is the fashion and life is poetry welcome to another world

where every heart can beat(ow,ow)

in a different tempo there's never a wrong one

(never a wrong one(never a wrong one)) building to a crescendo

you know the journeys just begun (ah,ah,ah)

[Chorus]

hey feel the flow when you just can't move no more(no more)

the city wants to show(aha) you something(something),something (something) a heart unfolds(unfolds) that you would never

know (never know) Barcelona’s soul(uh) says something

(something)good is coming, its coming, yeah

everybody knows that something good is coming on

[Chorus]

you got to strut.....

Bienvenidas esto es mi sueño Come on, come on, get up!

Siganme y descubre mi Barcelona Stand! Come on, come on!

Bienvenidas esto es mi sueño Come on, come on... [fading]

13

BARCELONA

(GIULIA & LOS TELLARINI)

Banda sonora de Vicky Cristina Barcelona de Woody Allen

¿Por qué tanto perderse,

tanto buscarse sin encontrarse?

Me encierran en los muros

de todas partes.

Barcelona,

te estás equivocando,

no puedes seguir inventando

que el mundo sea otra cosa

y volar como mariposa.

Barcelona,

hace un calor que me deja

fría por dentro

con este vicio de vivir mintiendo.

Qué bonito sería tu mar

si supiera yo nadar.

Barcelona,

mientras está llena de caras,

de gente extranjera,

conocida, desconocida,

y vuelta a ser transparente.

No insisto más, Barcelona.

Si no es cosas de tus gritos,

tu laberinto extrovertido,

no he encontrado la razón,

porque me duele el corazón.

Porque es tan fuerte

que solo podré vivirte

en la distancia

y escribirte una canción.

Te quiero, Barcelona.

BARCELONA (GIULIA & LOS TELLARINI)

Aquesta cançó expressa les ganes d'estimar a Barcelona, de conèixer-la millor i visitar tots els seus llocs, com per exemple el laberint d'Horta.

En el videoclip de la cançó apareixen fotos dels llocs de Barcelona més importants, del qual un gran viatger no pot abstenir-se d’anar-hi si decideix visitar la gran Barcelona.

CHEETAH GIRLS 2 – STRUT

Aquesta cançó il·lustra Barcelona com si quan hipnotitzés i transmet les ganes de quedar-te. També és com si poguessis respirar la música de Barcelona.

La cançó dóna força, força per deixar de somiar i aixecar-se per poder brillar i seguir endavant. Està en anglès i és d'una pel·lícula que va estar basada en Barcelona i surten als seus llocs i monuments més apreciats i la seva gent.

Té un ritme que t'enganxarà!

Per seguir gaudint de la música:

Barcelona Strut

14

UN VIATGE PER LA HISTÒRIA!! La Barcelona que coneixem avui en dia, no s’assembla en res a la Barcelona de fa segles enrere. El temps transcorre sense que ningú pugui fer alguna cosa, el món canvia, les persones també i, per tant, les ideologies no sempre han sigut les mateixes. Barcelona sempre ha estat en una continua evolució, ha passat per moments dolents i bons, ha sigut terra de moltes batalles ha viscut centenars de matances, però sempre a seguit endavant. Barcelona té la seva pròpia història, una història que no ha der oblidada.

L’equip d’investigació de Staying here ha desenterrat la història de Barcelona i s’ha documentat, per tal de que els lectors rememorin els esdeveniments més importants que ens han fet arribar a on estem avui.

El viatge comença al segles XI-XII quan, per primera vegada en la història apareix en un document públic les paraules Catalunya i català, referint-se a aquelles persones que pertanyien a un terreny d’Espanya, i apareix la que és actualment la nostra bandera. Aquesta part de la història de Barcelona queda rememorada en la plaça Ramon Berenguer, ja que aquest era el compte de Barcelona en aquells temps.

Fem un salt i arribem al 1714, un any que sempre es recordarà, no per motiu de celebració, ja que es l’any en que Catalunya fou derrotada, ja que Barcelona es rendí davant les tropes de Felip V durant la Guerra de Successió.

En el monument de Rafael Casanova, que es pot apreciar en la Ronda de Sant Pere, es recorda com es creia que amb el simple fet d’aixecar la bandera de Santa Eulàlia estaven protegits de qualsevol enemic.

Però, tota derrota comporta un perdedor i en aquella ocasió van ser els catalans, ja que durant el setge del 1714 van morir milions de catalans. En el Fossar de les Moreres, justament sota aquell sòl, ven ser enterrats tots aquells catalans que van ser derrocats en la batalla. Actualment, no es troben allà, ja que els van traslladar fora de Barcelona anys despès únicament per motius d’higiene.

“En memòria d'aquells que lluitaren per defensar la ciutat de Barcelona i la Nació Catalana durant el setge de 1714.”, és la inscripció que hi ha en el masteler situat davant del mercat el Born, un masteler de 1714 centímetres i inaugurat un 11 de setembre, dades que commemoren una data que sempre estarà present.

REPORTATGE

15

Després del 1714, any en el que Felip V va eliminar les institucions catalanes juntament amb la Generalitat, passem al 1931, any en el que Espanya es tornà un república parlamentària i es va restaurar la Generalitat.

Francesc Macià va ser el primer president d’aquesta nova Generalitat, i també l’anomenaven “avi”, per la seva noblesa i honradesa i la seva proximitat amb el poble.

A continuació, al 1936 esclatà la Guerra Civil a Espanya, una guerra entre el general Franco i la República. Aquesta batalla durà fins l’any 1939, i un record d’aquest esdeveniment el trobem a la plaça Sant Felip, la qual mostra en els seus murs com una bomba de metralla acabà amb un refugi subterrani en el qual resguardaven nens i nenes.

Finalment, la dictadura de Franco acabà l’any 1975,quan morí, i a partir d’aleshores Espanya passà a ser democràtica.

Barcelona, primerament anomenada “bàrcino” pels romans, ha viscut molt alt i baixos, però tot i els mals temps, actualment centenars de persones l’habiten i gràcies a tot, incloses les guerres, és com és i, per tant, cal recordar a tots aquells patriotes injustament oblidats.

16

17

PASSATGES DE LA HISTÒRIA

El Setge d’Al-Mansur (militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova).

El saqueig de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Al-Mansur a finals del segle X, durant l’existència de la Marca Hispànica.

Les peticions d'ajuda del comte Borrell II van ser ignorades pel rei franc Lotari I de França que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun, i com a conseqüència, afegint-hi el creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, Borrell II es va negar a renovar el pacte de vassallatge amb Hug Capet, el nou rei francès, i va instaurar la independència de fet dels territoris sota el seu poder.

El juliol de l'any 985, les tropes d'Al-Mansur entren a Barcelona després d'un llarg setge. Aquest atac comportà nombrosos incendis i robatoris que afectaren directament a la població.

Aquest fet, enormement traumàtic, suposà el trencament amb el passat i un nou comportament polític i social. Catalunya, en el moment de l'atac musulmà, tot just començava a consolidar la seva independència davant d'un regne franc, ja entrat en la decadència, i d'un bèl•lic califat al sud.

Així Catalunya agafa la presa de Barcelona com el punt de partença per a la creació d'una nova nació independent. Aquesta voluntat d'emancipació portà a la iniciació d'un procés d'emancipació nacional, el qual, inclouria la nacionalització definitiva. En aquest aspecte, és on rau la principal relació entre el naixement de la historiografia catalana i la presa de Barcelona per Al-Mansur. La presa de Barcelona és el prefaci d'un alliberament doble: davant dels sarraïns, i davant la reialesa franca i accelera un procés d'afirmació nacional.

La guerra de Successió o d’Independència i l’11 de setembre de 1714.

Va ser la guerra per la successió al tron d’Espanya, s’enfrontaren els Àustries i els Borbons. La Corona d’Aragó es nega a donar suport a Felip V de Borbó i era partidària del nomenament de Carles d’Àustria. Fins i tot, un cop finalitzada la guerra amb la victòria dels Borbons, Catalunya continuava oposant-se a l’ocupació borbònica. Així doncs, les Corts del Principat de Catalunya, reunides a Barcelona, decidiren resistir davant les tropes de Felip V. Els catalans van respondre amb la revolta davant l’autoritarisme, la castellanització i la marginació a què s’havien vist sotmesos dins la monarquia hispànica.

En conseqüència, Barcelona fou assetjada durant catorze mesos per les tropes francocastellanes. Sota la direcció del conseller en cap Rafael de Casanova, 5.500 homes van resistir fins que l’11 de setembre de 1714 es va produir l’assalt final de Felip V a la ciutat. Les conseqüències de l’ocupació foren immediates: se suprimiren les institucions polítiques catalanes (Consell de Cent i Generalitat) i, a través del Decret de Nova Planta, s’imposava a tots els territoris de la Corona d’Aragó el model administratiu castellà, de manera que es posava fi definitiva a l’existència de la Corona d’Aragó com a entitat independent.

En record d’aquelles persones que van suportar el setge, l’11 de setembre és celebra la Diada Nacional de Catalunya.

18

La Guerra del Francès.

A començaments de 1808 les tropes napoleòniques van entrar a Espanya, amb l'excusa de la invasió de Portugal, segons l'acord pres en el tractat de Fontainebleau, i van ocupar les principals ciutats.

L'ocupació francesa va provocar una llarga guerra per la independència (1808-1814), que a Catalunya fou coneguda com la guerra del Francès.

La guerra entre Espanya i França cal inserir-la dins del context de la política expansionista de Napoleó Bonaparte per Europa.

Conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder. Provocat per la pretensió de Napoleó d'instal•lar en el tron espanyol al seu germà Josep Bonaparte, després de les Abdicacions de Baiona.

Per decret de Napoleó de 1812 fins al final de la guerra en el 1814, Catalunya va quedar incorporada a l'Imperi francès. Es va dividir el territori en quatre departaments a la francesa:

• Departament del Ter, capital Girona.

• Departament del Segre, capital Puigcerdà. Inclòs el Principat d'Andorra i exclosa la Vall d'Aran, incorporada al departament de l'Alta Garona.

•Departament de Montserrat, capital Barcelona.

•Departament de les Boques de l'Ebre, capital Lleida. Inclosos els municipis de Fraga i Mequinensa.

La guerra del Francès a Catalunya va ser una guerra popular, entre grups guerrillers i un exèrcit regular. La conquesta de les grans ciutats i les concessions polítiques de Napoleó no van aconseguir que l’interior d’un país es rendís. De fet, l’invasor mai va arribar a controlar l’interior del Principat.

Els Bombardeigs d’Espartero.

Espartero fou un militar i polític espanyol, regent del regne de 1840 a 1843, durant la minoria d'edat d'Isabel II. Durant la seva regència, degut a la seva política lliurecanvista i a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842, i l'exèrcit va haver de refugiar-se al Castell de Montjuïc.

Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat des d'aquesta posició sobre la ciutat i afirmant que per al bé d'Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys una vegada cada 50 anys. L'acció artillera va ser indiscriminada, provocant incendis per tota la ciutat. El balanç final 1.014 projectils llançats, 462 edificis destruïts o danyats i entre 20 i 30 morts.

Les mesures dictades consistents en la declaració de l'estat d'excepció, lliurament d'armes, aplicació de fortes multes a la ciutat i a les persones que no col•laboressin, i la dissolució de la Milícia Nacional varen provocar una reacció contrària als objectius que es pretenien. Molts grups socials es posaren en contra del règim del general Espartero i aquest va dimitir com a Regent i va haver de fugir a Anglaterra a l'any 1843.

La revolta va revifar el 1843 provocant un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes i les muralles.

19

La Guerra Civil (17 de juliol de 1936 - 1 d'abril de 1939).

Va ser un conflicte bèl•lic que va enfrontar el govern de la Segona República Espanyola, que tenia el suport de les organitzacions d'esquerres, contra una part de l'exèrcit i de les organitzacions de dretes.

Va ser un fet històric decisiu de l'Espanya del segle XX, ja que el cop d'estat i la posterior guerra civil van representar la culminació de totes les contradiccions socials, polítiques i ideològiques que s'havien generat a la societat en el curs dels decennis anteriors.

La derrota dels exèrcits republicans a la batalla de l'Ebre va permetre l'ocupació de Catalunya per les tropes encapçalades pel general Franco entre 1938 i 1939.

La victòria total del Generalíssim va suposar la fi de l'autonomia catalana i l'inici d'una llarga dictadura. Amb la supressió de les llibertats democràtiques i la repressió de la cultura catalana. El seu caràcter totalitari i els seus objectius unificadors significaren la imposició d'una sola cultura i una sola llengua, la castellana. A més, el tarannà anticatalà del règim va constituir un tret específic, però no va ser un obstacle decisiu perquè creixés un franquisme català que s'havia anat forjant durant la guerra i s'havia alimentat amb la victòria.

Es van suprimir l'Estatut d'Autonomia i les institucions d'ell derivades, i es va perseguir la llengua i la cultura catalanes, almenys al principi, en moltes de les seves manifestacions públiques i fins i tot (en els primers temps) privades.

Als nombrosos morts durant la guerra, cal sumar els que van ser afusellats després de la victòria franquista, com el mateix president Lluís Companys, molts altres, obligats a l'exili, i gran nombre que no van fugir van ser empresonats.

L’afusellament de Lluís Companys.

Lluís Companys i Jover, (Tarròs, Lleida 1882-Barcelona, 1940) fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), President de la Generalitat de Catalunya Republicana (1934 i 1936- 1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934).

És l'únic president de govern del món escollit democràticament que ha mort executat.

El 13 d'agost de 1940 va ser detingut. Companys fou portat primer a Madrid, on se li van obrir diligències per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, el 3 d'octubre va ser traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il•legal.

Va ser afusellat el 15 d'octubre de 1940 a dos quarts de set de la matinada al fossar de Santa Eulàlia del Castell de Montjuïc. Tenia 58 anys. L'últim que va cridar va ser "Per Catalunya!"

Posteriorment, Alemanya i França van demanar perdó per haver col•laborat en la detenció i deportació de Lluís Companys, mentre que la justícia espanyola es nega a declarar nul el seu judici. El juny de 2013 Esquerra Republicana de Catalunya es va querellar a l'Argentina contra l'Estat espanyol per demanar l'anul•lació del judici.

A Barcelona l'avinguda Lluís Companys i l'Estadi Olímpic de Montjuïc porten el nom de «Lluís Companys» en honor seu.

Companys polític.

Intervingué activament en les discussions al 1931, en el projecte de constitució de la Segona República Espanyola; votà a favor del vot femení.

Impulsà la polèmica Llei de contractes de conreu, que tenia com a finalitat substituir l'antic contracte de rabassa morta (pel qual un rabassaire podia conrear les vinyes d'un propietari fins que el ceps morissin, uns 40

20

anys aproximadament. Però, a finals del s. XIX, l'epidèmia de la fil•loxera causà que els contractes s'acabessin en molt menys temps, i els arrendataris, veient que el cultiu de la vinya no els era profitós, expulsaven els rabassaires per cultivar-hi altres plantacions).

A fi de protegir els camperols, veient la conflictivitat social al camp, el govern de la Generalitat de Lluís Companys redactà una llei per protegir els camperols de ser expulsats així com dotar-los de terres pròpies. Amb aquest objectiu, per exemple, s'establí que la durada mínima dels arrendaments havia de ser de sis anys, i que el treballador de les terres tenia el dret d'adquisició d'aquestes mitjançant l'abonament del seu valor al propietari.

D'altra banda, per evitar la confrontació amb els sectors més conservadors catalans, la llei li féu concessions en determinats aspectes; de tal manera que per l'adquisició de les terres era necessari haver-hi estat treballant per un període de 18 anys.

Com a resultat, la llei era massa moderada pels rabassaires, però a la vegada massa revolucionària pels propietaris i el Govern espanyol. Va protagonitzar una sublevació contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la República de la Confederació Española de Dretes Autònomes (CEDA) i proclamà l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola des del balcó del Palau de la Generalitat.

Les Manifestacions de l’11 de setembre de 1977 i de 2012.

La manifestació per l'Estatut de 1977 va ser una marxa a favor del catalanisme i l'autonomia de Catalunya que va tenir lloc el dia 11 de setembre, en la Diada Nacional de Catalunya d'aquell any. La marxa, que va baixar per Passeig de Gràcia i la Ronda de Sant Pere, va durar unes cinc hores i va acabar al monument a Rafael Casanova. El lema de la manifestació va ser Llibertat, Amnistia, Estatut d'Autonomia. El president de la Generalitat a l'exili, Josep Tarradellas, la va viure des de la distància.

S'emmarca en mig del procés de la transició espanyola i fou la primera autoritzada després de la mort del general Franco a Barcelona.

La manifestació «Catalunya, nou estat d'Europa» va tenir lloc a Barcelona durant la Diada Nacional de Catalunya de l'any 2012. Fou organitzada per l'Assemblea Nacional Catalana, la presidenta de la qual, Carme Forcadell, va dir que «el 12 de setembre, el Govern haurà de començar a treballar per la independència de Catalunya». Totes les cròniques i totes les editorials dels diaris catalans de l'endemà explicaren de manera diàfana que la manifestació fou inequívocament independentista.

Fou una jornada històrica, per xifres i pel to marcadament independentista de la marxa, mai vist abans en una mobilització tan multitudinària. L'afluència de participants a la marxa va ser massiva, ja que les estimacions d'assistència fluctuen entre 1,5 milions segons la Guàrdia Urbana i el Departament d'Interior i uns 2 milions segons els organitzadors de l'acte. Amb tot, més tard, la delegació del govern espanyol a Catalunya rebaixà aquest nombre a 600.000 persones.

21

PERSONATGES DE LA HISTÒRIA Roger de Llúria. L’almirall invencible.

Fou un militar d'origen lucanès (italià) educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona. El més famós i victoriós almirall de l'Armada Reial durant el regnat de Pere el Gran; està enterrat als peus del sepulcre d'aquest sobirà (Santa Maria de Santes Creus). El seu escut heràldic ostenta en camper d'or tres barres de sinople, és a dir negres.

Al servei de cinc reis diferents (Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II i Frederic II), però sempre fidel a la corona catalanoaragonesa, va convertir la seva flota en la més poderosa de la Mediterrània i va guiar les tropes d’una monarquia secundària fins convertir-la en l’actor principal de la geopolítica europea.

Se li va concedir el comtat de Cocentaina ( a Valencia), esdevenint-se així el primer comte de Cocentaina, com a premi per la seua trajectòria militar.

El General Moragues.

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Formava part dels moviments de catalans contra tropes franceses, que molt sovint envaïen i ocupaven part del territori català.

Entroncà amb els que s'anomenaren vigatans, gent de la Plana que mostraven una forta oposició a les continuades penetracions de l'exèrcit francès, la qual cosa es traduïa en un fort sentiment antifrancès.

Fou un dels signants del pacte dels Vigatans, el compromís dels catalans d'aportar sis mil homes armats quan els anglesos tornessin a

desembarcar a Barcelona (1705), i es van armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues.

Destacà en la lluita en diferents indrets i anà agafant un considerable prestigi com a cabdill de grups armats, comandant la companyia de miquelets que actuaren obertament controlant les comunicacions des de l'interior fins a Barcelona, derrotant les tropes borbòniques.

Es va concentrar en la defensa del Pallars. És per aquest motiu que el general Moragues no lluità ni en el setge de la capital catalana ni estigué present a Barcelona durant la batalla de l'11 de setembre del 1714.

Posteriorment seria jutjat en un procés sumaríssim i torturat i executat el dia 27 del mateix mes de març de 1715. No se li reconegueren els honors militars, i descalç i amb camisa de penitent, fou arrossegat viu pels carrers de Barcelona per un cavall fins a arribar al patíbul, on fou executat, decapitat i esquarterat, per tal de complir la triple condemna de mort que rebé.

El cap del general Moragues, com a escarni, fou posat en una gàbia de ferro que es va penjar al Portal de Mar, amb una inscripció Malgrat les súpliques de la seva vídua, el cap no es va retirar del Portal de Mar fins al cap de dotze anys (març del 1727).

A causa de la seva tràgica mort, el general Josep Moragues és recordat com un dels més importants defensors de la causa catalana a la Guerra de combat del Congost.

Això fa que molts l'hagin considerat com a heroi i màrtir de Catalunya. Encara avui, és un símbol de catalanitat per a molta gent.

22

Rafael Casanovas (Moià, 1660 - Sant Boi de Llobregat, 1743).

Advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola, fou el darrer conseller en Cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania, i un símbol de la defensa de les Institucions Catalanes d'autogovern, essent objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya.

Va governar la ciutat fins que l'exèrcit borbònic aixecà el setge i fugí derrotat cap a França. Les tropes catalanes llençaren el primer contraatac, liderades per Casanova que arengava les tropes mentre onejava la Bandera de Santa Eulàlia, venerada pels barcelonins (segons la tradició, l'estendard de Santa Eulàlia tan sols podia treure's en el moment en què Barcelona corregués un greu perill); el flanc dret, únic sector de l'atac borbònic, començà a retirar-se desordenadament davant l'escomesa de les

tropes catalanes, que acabà provocant una desbandada general de les tropes franceses a tot el sector.

Carles d’Àustria recompensà Rafael Casanova amb el títol de «Ciutadà Honrat de Barcelona», honorant així la seva actuació al capdavant de la ciutat.

Pau Claris (Barcelona 1586 – Barcelona, 1641).

Fou un polític i eclesiàstic català i el president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors. Al 1641, proclamà la República Catalana sota la protecció de França.

Claris es trobà una Generalitat amb gravíssims problemes econòmics, fruit de molts anys de mala gestió i amb el conflicte que s'obrí amb la Corona espanyola referent a l'acusació de contraban que féu a la

Generalitat a causa de l'incompliment dels edictes que prohibien tota mena de comerç amb França a causa de la Guerra dels Trenta Anys.

Existia un afany recaptatori d'afegir totes les terres de la Corona espanyola a l'esforç de contribuir econòmicament a les despeses que ocasionava la Guerra dels Trenta Anys i que ja havia devastat Castella. Catalunya mai havia sentit com a propi aquest conflicte, d'arrels expansionistes i del que els catalans mai n'havien esperat res.

Davant d’això, Claris va iniciar contactes amb França, que acabarien amb la formació d'una aliança catalano-francesa enfrontada a la Corona espanyola i que donaria lloc a la denominada Guerra dels Segadors o Guerra de separació de Catalunya.

Mes tard, els representants de la Generalitat de Catalunya, van signar un primer pacte amb un delegat de Armand Jean Du Plessis de Richelieu (el Cardenal Richelieu) en representació de Lluís XIII de França, pel qual Catalunya havia de rebre suport militar destinat a fer front a l'ofensiva castellana que ja havia decidit intervenir a Catalunya.

Hom creu que davant la pressió militar castellana, Claris es veié progressivament impulsat a acceptar a contra-cor les pressions franceses per les quals Catalunya se separaria de la Monarquia Hispànica i quedaria constituïda com a república lliure sota la protecció del rei francès.

Posteriorment, Pau Claris i el Consell de Cent van cedir a les pressions franceses i van acceptar la proposta de constituir la República Catalana sota la protecció de França.

Malgrat que feia almenys un any que presentava problemes de salut, la teoria d'un possible emmetzinament circulà des del primer moment i modernes investigacions avalen aquesta possibilitat. Segons el catedràtic d'història moderna Antoni Simon, Claris va ser emmetzinat amb acqua di Napoli, un verí fet amb arsènic i herbes.

23

EL MÓN DELS CASTELLERS

Els castellers són una de les tradicions

que caracteritza Barcelona, i per tal de

descobrir i donar a conèixer el món i els

valors que amaga els castellers, el grup

de redacció de Staying here s’ha adreçat

al Centre Cultural Albert Musons.

El grup de redacció arribà al Centre Cultural

Albert Musons i immediatament dos

instructors, Carles i Víctor, els hi van

mostrar l’establiment. Van entrar al saló

d’assajos, un saló amb més de cinc metres

d’alçada i equipat amb el material necessari

per practicar els castell; al saló d’assajos

musicals, que consistia en una habitació

insonoritzada en la qual hi practicaven els

musics que s’encarregaven de les melodies

que s’escolten en els espectacles castellers

que principalment utilitzen instruments

com la gralla i el timbal; van entrar a una

petita sala on els petits castellers aprenien i

practicaven els castells; i per finalitzar el

“tour” pel Centre, va entrar en una sala on

se’ls hi va projectar uns vídeos sobre

l’evolució dels castellers al llarg de la història

i el llenguatge utilitzats pels castellers, les

diferents parts dels castells i la

nomenclatura usada.

Un cop van acabar el viatge guiat per

l’establiment, es van adreçar al saló d’assajos

i una cop allà va començar la part pràctica.

El primer que van haver de fer va ser posar-

se una faixa com a mesura de seguretat i per

tal de cobrir i evitar possibles lesions en la

part abdominal.

Primerament, entre tot el grup, després de

distribuir-se i repartir-se les casques, van

intentar realitzar un castell de dos pisos, el

que en llenguatge casteller s’anomena un

“dos”. Després d’un fantàstic treball en equip

i de diversa comunicació, van aconseguir

aixecar a una companya només subjectant-la

per les cames.

REPORTATGE

24

A continuació, es van repartir entre dos

grups, i intentaren realitzar una passarel·la

humana. Es van ajuntar un darrere l’altre,

intentant que no hagués espai entre ells i

seguidament el company de menor estatura

es pujà sobre el primer company de la

passarel·la, no sense abans descalçar-se i

treure’s les sabates per qüestions de

seguretat, i començà a caminar fins arribar al

final.

Finalment, realitzaren una petita activitat

per practicar el llenguatge casteller.

El món casteller és una món ple de valors

com el treball en equip, la integració, la

participació, la comunicació, l’esperit d’auto-

superació, la solidaritat, l’autoestima, la

confiança, entre moltes altres.

Els castells no són només unes persones

sobre unes altres sinó, són una família

integrada per persones de tot el món,

una família que neix d’uns fonaments

plens de valors i una família que té una

meta comuna.

Els castells ha estat declarats patrimoni

immaterial de la humanitat per la

UNESCO, i com a tal, s’ha de preservar.

Cada dia hi ha més gent que coneix el

món casteller, que hi participa i que

segueix amb aquesta magnífica

tradició, i no només a Barcelona, ja que

fins i tot ha arribat a la Xina.

Ja són bastants els grups que hi ha en

Catalunya i cada cop hi ha més. No s’ha

d’oblidar que és una tradició que la

realitzem nosaltres, no és cap monument ni

cosa material i, per tant, tenim l’obligació

de continuar-la per tal de que perduri en la

història.

25

LA NOSTRA BARCELONA Barcelona ha estat sempre en un constant canvi, sempre evolucionant i sortint endavant, i després de totes aquelles guerres, els governs i la història que ha viscut, trobem la nostra actual Barcelona, una Barcelona gens semblant a la que era fa mil anys però, la Barcelona en la qual viu centenars d’habitants avui en dia i la qual és una ciutat plena de vida.

Per commemorar la nostra Barcelona, Staying here li ha composat una nova Oda, per tal de recalcar el patriotisme barceloní.

ODA A LA BARCELONA ACTUAL

Una Barcelona diferent a la de temps enrere,

una Barcelona completament única i original,

una Barcelona amb mil i una històries darrere;

així és com és la nostra Barcelona actual.

Els nostres orígens no hem d’oblidar,

ja que la història al nostre present pertany,

i sempre romandran els fantasmes de l’antany

que van fer possible aquesta ciutat crear.

Una ciutat on conviuen milers de cultures,

i en la qual descobrim singulars arquitectures.

Sempre plena de tradicions, llegendes i històries,

que persistiran perpètuament dins les memòries.

Un passat, un present i molts possibles futurs,

Barcelona ha sigut, és i serà part de nosaltres,

amb els seus defectes i els seus temps durs

però sabent que a l’endemà serà en mans d’altres.

Barcelona, un únic mot que descriu tot un món.

RACÓ LITERARI

26

ADVERT

27

PER A MÉS INFORMACIÓ

www.xtec.cat

www.bcn.cat

www.gencat.cat

www.ine.es

www.wikipedia.org

www.barcelona.com

www.festacatalunya.cat

www.barcelonaturisme.com

QUÈ OPINA LA GENT? Entrevista Nacho

Entrevista nº1

Entrevista nº2

28

ADVERT

C/ València 23, Barcelona

08098

Tel: 932 06 51 17

www.stayinghere.com

STAYING HERE