TTTTresorsresorsresorsresors perduts perduts perduts perduts

Un tresortresortresortresor és una gran acumulació de riqueses, especialment monedes i joies antigues. Però sens dubte els tresors són un objecte mític que justifica aventures en la ficció, com en la fantasia èpica, les històries d'un tresor pirata (amagat en una illa deserta o cova dins d'un cofre) o les de màgia. En aquests relats sovint l'important és la pròpia recerca, que acaba sent un viatge d'autoconeixement. Per això, a vegades el tresor final és un símbol i no riqueses materials.

La tomba de NeLa tomba de NeLa tomba de NeLa tomba de Nefertittifertittifertittifertitti

Nefertiti va ser una gran reina de la dinastia XVIII d’Egipte, gran esposa reial d’Akhenaton. El seu nom egipci es pot traduir com “bellesa d’Aton, la bella ha arribat”. La seva bellesa va ser llegendària, però sembla també que el seu paper polític i religiós en el desenvolupament del regnat va ser fonamental. Fins i tot, alguns egiptòlegs van creure que va succeir Akhenaton i que va regnar amb el nom de Semenejkara.

De la seva mort no se sap res: quan va ocórrer? A l’any 14 d’Aketanón, quan Semenejkara substitueix a Neferneferuaton? Uns mesos després de la mort del seu home? O en el regnat de Tutankamon, oblidada per tothom? A tot aquest embolic se suma l’aparició de Dahamunzu, la reina traïdora, que possiblement fos una desesperada Nefertiti-Semenejkara que veia tambalejar-se el seu regnat i va demanar ajut als tradicionals enemics dels egipcis, els hitites.

No s’ha trobat mai la seva mòmia, la qual cosa ha fet que la seva cerca fos objecte de curiositat i de tot tipus d’especulacions. El 2003, Joann Fletcher, especialista en l’anàlisi capil�lar de la Universitat de York, va anunciar que n’havia trobat la mòmia a la tomba KV35 de la Vall dels Reis. Aquesta mòmia portava cent anys descoberta, però estava sense identificar. Tres dies després, Zahi Hawass, director del Consell Superior de les Antiguitats d’Egipte va desmentir públicament que aquesta mòmia fos la de Nefertiti.

La SalaLa SalaLa SalaLa Sala d’À d’À d’À d’Àmbmbmbmbrererere

La mítica sala d’Àmbre, considerada la Vuitena Meravella del Món, va desaparèixer misteriosament el 1945 i encara no s’ha aconseguit trobar-la. Es deia així perquè les seves parets estaven recobertes d’àmbre, una valuosa resina fòssil del color de la mel.

Va ser un regal que li va fer el rei de Prussia, Frederic Guillem I al tsar Pere I el Gran el 1716. El 1755, la tsarina Catalina II va ordenar instal�lar l’habitació al seu palau i, el 1757, va afegir a l’estància quatre mosaics portats de Florència.

Entre el mobiliari de la sala hi havia una còmoda realitzada pels ebenistes berlinesos el 1711. Aquest moble i un dels quatre mosaics, l’anomenat “Els sentits del tacte i de l’olfat”, són les dues úniques peces originals que s’han conservat.

L’habitació reial va ser saquejada el 1914 i portada a un castell de Königsberg; des d’allà, el 1945, va ser traslladada a un lloc desconegut. La còmoda es va trobar per casualitat el 1997 en el magatzem del museu berlinès d’arts aplicades; i el mosaic va aparèixer penjat al rebedor del fill del soldat que es va apoderar d’ell.

La tomba de GengLa tomba de GengLa tomba de GengLa tomba de Genguuuuis Khanis Khanis Khanis Khan

Va morir als 60 anys, per causes encara desconegudes, quan el seu imperi s’estenia des del Mar Groc fins al Mar Caspi. Segons la llegenda, per evitar el saqueig de la seva tomba, ell mateix va ordenar ser enterrat en un lloc de difícil accés i els seus lloctinents van acabar amb la vida dels 800 soldats que van ajudar a construir el temple funerari en un misteriós paratge anomenat “Burjan Jaldún”.

S’hi han fet nombroses expedicions per trobar la seva tomba, i tot i que n’hi ha dues que asseguren que l’han trobat, encara ara és un misteri la seva ubicació.

L’avió d’Amèlia Mary EarhartL’avió d’Amèlia Mary EarhartL’avió d’Amèlia Mary EarhartL’avió d’Amèlia Mary Earhart

Amelia Mary Earhart va ser una aviadora nord-americana famosa pels seus rècords de vol.

El 1935, va començar a traçar els plans per fer el primer viatge aeri al voltant del món sobre la línia equatorial. El seu viatge es va iniciar el 21 de maig de 1937 a Los Ángeles, d’allà va anant fent escales a Puerto Rico, Sud-

amèrica, Àfrica, Índia, Austràlia, i Nova Guinea. En aquest punt, havia volat 22.000 milles i li quedaven 7.000 més per recórrer, totes sobre el Pacífic. Amelia va abandonar Lae el 2 de juliol a les 00:00 hores; a les 08:00 va fer un informe per ràdio dient que es trobava a unes 20 milles al sud-oest de les illes Nukumanu. A les 20:14 es va rebre la seva última transmissió informant sobre la seva posició i a les 21:30 es van iniciar els procediments de cerca. S’ha determinat que l’avió va caure entre 35 i 100 milles de les costes de les illes Howland. El President Roosevelt va autoritzar una recerca amb 9 bucs navals i 66 aeronaus amb un cost aproximat de 4 milions de dòlars, el 18 de juliol es va abandonar la cerca.

Al llarg dels anys s’ha informat de varis avistaments no confirmats i moltes teories, entre les que hi ha:

- Amelia es trobava en una missió d’espionatge autoritzada per Roosevelt i va ser capturada

- Va estrellar a propòsit l’avió - Va ser capturada pels japonesos i forçada a transmetre per a les

tropes americanes com la “Rosa de Tokio” durant la segona guerra mundial

- Va viure molts anys a una illa del Pacífic del sud amb un pescador nadiu

TTTTresors piratesresors piratesresors piratesresors pirates

El tresor de William KiddEl tresor de William KiddEl tresor de William KiddEl tresor de William Kidd

El 1701, poc abans de ser penjat, el capità William Kidd va escriure una carta al portantveu de la Càmera dels Comuns del Parlament anglès en la que s’oferia a revelar la situació d’una part de les seves riqueses a canvi que no l’executessin. No van acceptar l’oferta i va acabar morint. La seva llegenda es va estendre després de la seva mort i van ser molts els aventurers que es van embarcar amb la idea de trobar un fabulós tresor del que no hi havia cap prova que existís.

Dos-cents anys després, el 1929, un advocat jubilat anglès va comprar un escriptori amb la inscripció “Capità William Kidd. Galera Adventure, 1699”. L’advocat va buscar compartiments secrets i en va trobar un que contenia un estret tub de llautó amb un mapa de pergamí embolicat en el que apareixia una illa envoltada pel mar de la Xina, amb les inicials WK i la data de 1699, amb una cal�ligrafia que coincidia amb els escrits de Kidd.

La troballa va ser el punt de partida per a una sèrie d’expedicions a vàries regions de la costa oriental americana, de l’oceà Índic i del mar del Japó en busca del tresor. Tot això va generar una gran quantitat de peripècies rocambolesques, traïcions, assassinats i bancarrotes; qualsevol indici, rumor o tros de mapa era més que suficient per a anar més enllà dels mars a cercar el gran tresor. Els llocs on es creu que està el tresor són: Illa del Roble a les costes de Nova Escòcia, Canadà; l’illa de Yokoate al Japó; l’illa de Gardiner, davant de les costes de Nova York; l’illa de Coco, al sud-est de Costa Rica; l’illa xilena de Robinson Crusoe; i l’illa Clipperton, al sud-oest de les costes mexicanes.

L’illa de CocoL’illa de CocoL’illa de CocoL’illa de Coco Aquesta illa, de 24 kilòmetres quadrats, perduda en l’oceà pacífic i a 300 km de Costa Rica, és el lloc en el que, se suposa, hi ha quatre tresors amagats:

1. El del capità anglès Edward Davis, que va fer fortuna saquejant ciutats costeres des de Mèxic fins a Equador. Va arribar a la illa el 1685 en el Bachelor’s Delight i va dipositar la seva mercancia.

2. El de Bennet Graham, que el 1818 es va apoderar d’un carregament

d’or procedent d’Acapulco. Es va dirigir cap a l’illa i es va perdre la seva pista.

3. El de Benito Bonito, un portuguès apodat “espasa sagnant”. Amb la

seva nau Ligning va arribar a aquesta illa el 1820 i va deixar la seva fortuna sota terra o en alguna cova.

4. El fabulós tresor de Lima, un immens botí acumulat per les autoritats

civils i religioses espanyoles en els tres segles d’ocupació del Perú que van entregar insensatament el 1825 al mariner escocès William Thompson perquè el guardés a canvi d’un percentatge. Quan Thompson va llevar àncores del port de El Callao a bord del Mary Dear no tenia cap intenció d’acomplir amb el que havia pactat i va posar rumb fins a l’illa de Coco, on va enterrar el tresor en un lloc secret.