Retorn a l’escola en temps de crisi

TRIBUNAmaresme

GENER2015

www.tribunamaresme.comk tribunamaresme f tribunamaresme 294

Biblioteca novaVilassar de Dalt inaugura la nova biblioteca de can Manyer. Una de les fàbriques més emblemàtiques de la localitat obre les seves portes reconvertida en un nou espai sociocultural per a la lectura, la consulta i l’estudi.

Agenda amb els actes de les cavalcades de Reis als municipis de la comarcaP.18

Entrevista aFelicitas Ordás,premi ‘Perruquerespanyol de l’any’P.6

Festes majors d’hivern de Sant Vicenç de Montalt i Cabrera de Mar

Conversem de poesia i literatura amb l’escriptor mataroní Salvador RieraP.08

P.22

FOTO: JOSEP MARIA PONCECada mes, suplement ‘Valors’ PROPERA SORTIDA DE TRIBUNA MARESME 4 DE FEBRER

Guanya

entrades de

cinema (pàg.30)

i dels Pastorets

(pàg.25)

CRÒNIQUES2

Can Manyer, la dignitat de la memòria

A les naus de l’antiga fàbrica de Can Manyer hi ha escrita la his-tòria moderna de Vilassar de Dalt; una epopeia popular i obrera feta de lluita i sacrifi ci que ha atorgat una personalitat pròpia i marcada al municipi. La conversió en bi-blioteca de la nau que va aixecar Bonaventura Bassegoda l’any 1905 és un acte de justícia amb la memòria del poble. La producció fabril deixa pas al coneixement. És el paradigma del món d’avui, i Vi-lassar de Dalt s’ha proposat cons-truir-lo sense oblidar les arrels. Hi ha més que simbolisme en posar la biblioteca dins l’antiga fàbrica, hi ha la voluntat de dignifi car els anhels de milers de persones que van cremar els millors anys de la seva vida dins aquelles naus per donar un futur millor als seus fi lls. I el futur és ara: la cultura.

En un moment en què gairebé no es fa cap edifi ci públic a tot el país, per sort encara es fan biblioteques. La de Can Manyer és la catorzena que s’ha inaugurat aquest 2014. La llibertat porta el dorsal 14; el del coneixement, que és la força que ens fa veritable-ment lliures car és l’única font que ens permet saber allò que volem i decidir-ho amb responsabilitat plena. A Vilassar de Dalt ho han escollit així per què és part essen-cial de la seva història i, a partir d’ara, també del seu avenir.

Vilassar de Dalt ja té nova biblioteca

Can Manyer és una de les fàbriques més emblemàtiques del Vilassar textil. Va obrir les portes el passat dissabte 13 de desembre, convertida en la nova bi-blioteca del municipi.

Compta amb una superfície de 1.649 m2, en el marc d’un nou espai sociocul-tural que gaudeix d’unes instal·lacions privilegiades per a la lectura, la consul-ta, l’estudi i dedicades a activitats di-verses organitzades per la biblioteca.

Com informa el consistori vilassa-renc, la inauguració es va formalitzar amb el tancament simbòlic de l’antiga biblioteca Pau Piferrer a càrrec de la directora, Isabel Coma, i la bibliote-cària, Anna Maria Mas, acompanya-des pel membres del Club de Lectura.

L’acte va culminar amb el lliurament a l’alcalde per part d’un membres més grans del Club de Lectura, Manel Villagrassa, i un dels usuaris més petits de la biblioteca, Xavier Soriano, d’un llibre on hi consta el primer registre de préstec que va fer la biblioteca Pau Piferrer. Un espai ja tancat que ha do-nat servei amb aquest nom des del 25 d’agost de 1981.

D’altra banda, per al tret de sortida del nou equipament, es va comptar amb la presència del conseller de Cul-tura de la Generalitat, Ferran Mas-carell, i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que van acompanya l’alcalde de Vilassar, Xavier Godàs, en un dia tant signifi ca-

tiu per aquest municipi del Baix Ma-resme.

La biblioteca de Can Manyer és de titularitat municipal, s’incorpora a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Província de Barcelona i està inte-grada en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya .

L’horari d’obertura és de 34 hores i mitja setmanals. Ofereix els serveis propis de biblioteca pública i compta amb un fons de 17.683 volums, 3.200 audiovisuals, 60 títols de publicacions periòdiques i 5 diaris. La direcció de la biblioteca és a càrrec d’Isabel Coma Villagrasa.

Font: Ajuntament de Vilassar de Dalt

La biblioteca de can Manyer va ser inaugurada el passat 13 de desembre, amb un acte al qual van assistir més de 600 persones, que va presidir el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell. Acompanyant aquesta noticia publiquem una crónica de l’acte del periodista Rafael Vallbona, que va ser a l’acte.

RAFAEL VALLBONA

CRÒNIQUES 3 TRIBUNAMARESME GENER 2015

L’Ajuntament i l’Associació Cultural Oca Mataró junts per oferir una revetlla de cap d’any popular

Ajuntament i entitat han unit esforços per oferir a la ciutat una revetlla popu-lar de cap d’any amb preus populars i al centre. A una carpa de grans dimen-sions instal·lada a la plaça de Santa Anna hi sonaran sis hores de música amb entrada gratuïta i amb les consu-micions a preus populars.

Després de què la festa de cap d’any de l’Oca s’hagi celebrat en dues ocasi-ons a la “Gàbia” del Centre Catòlic i l’edició passada al local dels Capgros-sos de Mataró, enguany la festa entra a formar part de la programació especí-fi ca de la ciutat per les festes de Nadal.

L’Associació Cultural Oca de Mataró la integren voluntaris provinents en origen de la Sala Cabanyes i els Cap-grossos de Mataró i manté la relació orgànica amb aquestes dues entitats. És una entitat sense ànim de lucre constituïda per organitzar la festa del mateix nom. Agafa el nom i la imatge de la popular carrossa de la Cavalcada de Reis de Mataró. El cartell d’aques-ta edició reprodueix una oca, preci-sament, amb llacet al coll i barret de festa.

El col·lectiu de discjòqueis ‘The Fool Monkeys’ serà l’encarregat d’omplir sis hores de música ballable adreçada a tot tipus de públic, amb estils diferents i de totes les èpoques.

La festa popular, que començarà a les 00.30 h, comptarà amb servei de barra a preus populars. Tot el que s’in-gressi es destinarà a cobrir les despe-ses del sarau i assegurar-ne les futures edicions. L’associació farà públic el ba-lanç econòmic de la revetlla.

L’Oca compta amb la col·laboració de MicsBCN, The Fool Monkeys, Cap-grossos de Mataró i Sala Cabanyes.

Font: Ajuntament de Mataró

Al tancament d’aquesta edició de TRIBUNA Maresme, dissabte 20 de desembre, és previst que fi nalitzi el període de votacions de la consulta popular sobre l’expropiació de Can Sanpere, que des del dia 12 s’està fent a Premià de Mar. Tot i que per dates no podem publicar els resultats, hem convidat a l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, que ens valori aquest procés participatiu, quan encara està obert. En la propera edició de TRIBUNA Maresme ens farem ressò del resultat i de les seves repercussions. D’altra banda, trobareu tota la informació sobre la consulta a www.consultacansanpere.cat

Aquest mes de desembre Premià de Mar viurà la primera consulta popular sobre un tema d’interès local, ja que els veïns podran pronunciar-se sobre si estan a favor o no de l’expropiació dels terrenys que ocupa l’antiga fàbrica de Can Sanpere per destinar-los a equipa-ments i a zona verda.

La celebració d’aquesta consulta popular suposa un pas important en la nova forma de fer política per la qual vam apostar amb l’aprovació del Reglament de govern obert i participa-ció ciutadana. Una manera de fer en la qual la ciutadania fa sentir la seva veu i té un paper totalment actiu en els processos de presa de decisions més importants del poble.

Tot i que aquest reglament es va aprovar el 2013, els primers passos per fomentar la participació ciutadana a

Premià de Mar es van començar a fer força abans, amb la posada en marxa de diversos processos participatius re-lacionats amb la construcció o reforma de places públiques o les obres d’un barri, entre d’altres.

Ara, però, tenim al davant un tema de gran magnitud com ho és el futur d’aquest espai de gairebé 9.500m2 ubicat al bell mig de poble i una decisió com aquesta no la podíem prendre de manera unilateral, sense tenir en compte què prefereix la ciutadania. Per això, del 12 al 20 d’aquest mes de desembre, tots els premianencs majors de 16 anys estan cridats a pronunciar-se a través de les urnes sobre si estan a favor o no de l’expropiació d’aquests terrenys.

Normativament parlant la consulta popular no és vinculant, però des de

l’equip de govern ens hem compromès a respectar-ne el resultat, perquè en-tenem que no pot ser de cap altra ma-nera. Tot i així, deixant de banda quin sigui el resultat, el veritable èxit de la consulta serà la participació ciutadana. Convé que els premianencs prenguin consciència de la importància d’exer-cir el seu vot com a dret fonamental de la democràcia i que, de manera presencial o electrònica, diguin la seva sobre quin volen que sigui el futur de Can Sanpere. D’aquesta manera, entre tots farem possible que la participació ciutadana no sigui només una voluntat política sinó una pràctica habitual i acceptada per tothom.

MIQUEL BUCH I MOYAAlcalde de Premià de Mar

Els premianencs decidim el futur de Can Sanpere

Consulta popular sobre Can Sanpere

CRÒNIQUES4 GENER 2015 TRIBUNAMARESME

“Aquell encant que tenia el Nadal trobo que s’ha perdut”La segona vegada que vaig visitar Tri-ni Tinturé em va rebre amb la matei-xa cordialitat que el primer cop, quan la vaig conèixer. M’acompanyaven la jove il·lustradora Laia Codina i Bertha Fernández Lorca, una gran aficionada al còmic femení. La nostra amfitriona va acollir-nos a totes tres amb un gran somriure i amb la taula parada on ens esperava, com ja és habitual, un deli-ciós berenar. Molt a prop, un faristol ens deixava veure diversos dibuixos de l’artista que, després de cinc dècades, encara continua en actiu. Instal·lada a Barcelona de ben jove, Trini Tinturé va començar a dibuixar còmic als anys 60, just en el moment en què aquest camp encetava una forta volada.

Tot prenent una infusió, l’artista ens va parlar dels seus inicis a Lleida, on va néixer i on va descobrir la seva vo-cació. Ens va explicar com van ser els seus primers encàrrecs a Barcelona, ciutat on es va establir i on es va des-envolupar professionalment. Segons ens va dir, la seva experiència al llarg de tots aquest anys va ser excel·lent: “Si hagués de tornar enrere ho tornaria a fer tot igual”.

A les meves companyes i a mi el temps ens va passar volant, abstretes com érem per tot el que ens explicava la nostra amfitriona. Però com que sa-bíem que el còmic no és el seu únic àm-bit creatiu, no vam voler deixar passar l’oportunitat que ens mostrés algunes de les seves creacions. Va ser llavors quan vam descobrir una de les seves obres més entranyables: les postals de Nadal. El tema ens interessava espe-cialment perquè Laia Codina acabava d’escriure una entrada al seu bloc (cu-catraca.blogspot.com.es) recordant el temps en què a escola intercanviàvem christmas.

Trini Tinturé ens va sorprendre en explicar-nos que mai va arribar a co-

mercialitzar les seves postals nadalen-ques. “Les feia perquè volia. Jo sempre dibuixava uns pastorets, el nen Jesús, la verge… res formal. Però no amb in-tenció de comercialitzar-les sinó per regalar a familiars i amics. Ho feia com explica que ho feia Laia al seu bloc. Pintava els dibuixos un a un, a mà. Més endavant em van proposar fer postals. De fet, vaig tenir diverses propostes però aleshores jo estava fent Alicia en el país de las maravillas, per a la sèrie Joyas Literarias d’Editorial Bruguera. Va ser a mitjans dels 70 si fa o no fa. Jo vaig dir que sí a Busquets, que era una

empresa ben coneguda per les seves postals, perquè m’agradava molt com treballaven i era una gent molt amable i professional, però finalment no vaig

trobar temps per fer-ho”.Mentre ens ensenyava els christmas

que guarda a casa, ens va comentar que en va fer un parell per a La Cubana, ja que als membres de la companyia els van agradar els seus dibuixos i van en-carregar-li.

“No he fet mai una exposició,” ens va dir en preguntar-li si havia pen-sat a mostrar-les al públic, “ni d’il-lustracions, ni de postals. Les dibuixo perquè m’agrada fer-ho. Sempre n’he fet. Aquesta, per exemple, és de l’any passat. M’agraden els motius de cada època de l’any, que siguin ben visibles i que es reconeguin els símbols propis de cada tradició. Aquell encant que tenia el Nadal trobo que s’ha perdut. Abans els dies previs a les festes nadalenques eren màgics, els esperàvem amb mol-ta expectació. Jo intento reflectir tot això en el meu estil: la il·lusió, la mà-gia, la tendresa… I sé que la gent busca postals tendres i no les troba”. Llavors s’adreça a la jove il·lustradora que ens acompanya: “Laia, pren nota d’això, perquè a mi m’ho demanen sovint i em diuen que tot el que es fa ara és fred. I crec que tenen raó. Aquell tipus de dibuix també s’ha perdut i s’hauria de recuperar. No pot ser que es perdi”.

I així, embadalides contemplant les postals de Trini Tinturé vam tornar a sentir l’emoció que experimentàvem de nenes amb els dibuixos de Constan-za, Vernet o Ferrándiz. Embolcallades per aquesta sensació, ens va costar for-ça acomiadar-nos de l’artista. Final-ment ho vam fer amb la seguretat que la propera vegada que ens trobéssim amb ella ens rebria de la mateixa ma-nera afable i encisadora de sempre.

Trobareu més informació sobre l’obra de l’artista a la seva web: www.trinitinture.com

Text: S. Tarragó.

Trini Tinturé, dibuixant de còmics i il·lustradora, és coneguda pel seu personatge Emma es encantadora, tot un referent de la historieta femenina per a adolescents i joves. Durant una visita que vaig fer-li amb dues fans més vaig descobrir una faceta de l’artista que jo desconeixia: la d’il·lustradora de postals de Nadal. En aquest article recupero el que va explicar-nos sobre el seu treball en aquest camp i ofereixo algunes imatges dels seus christmas.

A dalt, els christmas que l’artista conserva a casa. Al costat, Trini

Tinturé amb la seva gosseta.

El jove pilot de Vilassar de Mar ha repe-tit gesta acabant la temporada empatat a punts amb el primer classificat en un campionat (Copa España de Velocidad) que es va decidir a la darrera corba de la darrera cursa, no apta per a cardíacs.

Amb el pressupost més ajustat de tota la graella va fitxar pel Team Rosso-cromo en la categoria de PRE MOTO 3 (250cc). Va iniciar la temporada amb una victòria al circuit d’Alcarràs. Des d’aleshores va haver de lluitar enfront de moltíssimes adversitats. Els proble-mes mecànics han estat una constant. L’equip mecànic al front d’Alejandro

Rosales ha estat a l’alçada d’unes cir-cumstàncies molt complicades. Això ha suposat que el pilot s’ha hagut de sobreposar i sortir a pista sense poder entrenar en circuits on mai havia rodat, i tot i així, acabar en el podi.

Una malaurada caiguda a Estoril quan liderava la cursa va limitar les opcions de quedar primer en el cam-pionat, en un moment on es trobava molt ben situat a la classificació ge-neral. Aleshores vàrem veure les llà-grimes més amargues de l’Aleix, i és que, aquests joves pilots saben perfec-tament el que es juguen en aquestes

curses. Es troben en el moment on els observadors s’interessen per les joves promeses de cara a oferir-los un futur en el món del motor sobre dues rodes.

D’aquesta manera s’arriba a la dar-rera cursa al circuit de Los Arcos a Navarra, on quatre pilots es disputaven el campionat. A la graella de sortida, quan encara quedava un minut, vàrem veure baixar l’Aleix de la seva muntura, per caminar un metres fins a la posició de l’equip del seu amic i rival Vicenç Pérez per fondre’s en una abraçada i desitjar-se sort amb un aplom digne d’admiració. Rugida de motors, la pell no toca les camises de l’equip Rosso-cromo, apagada del semàfor vermell i prop de quaranta pilots fan la sortida. Sortint de la posició número dotze (de-gut a problemes mecànics del cap de setmana), l’Aleix es col·locà en les pri-meres posicions. Les llàgrimes d’Esto-ril estaven ja superades. Durant la cursa l’intercanvi de posicions a les primeres places era constant. El nombrós públic que hi assistia anava d’un extrem a l’al-tre de la terrassa amb la respiració con-tinguda per no perdre’s res de la cursa decisiva. En les darreres voltes Vicenç Pérez cau a pocs metres davant de l’Aleix. Una sorpresa a la darrera corba esperava als pilots en l’últim sospir de la temporada. Els cinc primers pilots

que lideraven la cursa, entre els que s’hi trobava l’Aleix, van anar a terra. L’equip no s’ho podia creure, tota la temporada en els primers llocs de la classificació no podia acabar d’aquesta manera. I no va acabar d’aquesta manera. Mentre l’equip s’enduia les mans al cap, el jove pilot es va aixecar per acabar els últims metres de la manera amb la qual ens té acostumats, sobreposant-se.

Cal destacar que en la temporada 2014 ha realitzat en aquesta competició sis vol-tes ràpides de carrera de vuit possibles.

Per altra banda el fabricant Rosso-cromo va demanar la participació al CIV (Campionat Italià de Velocitat) de l’Aleix Viu per tal de demostrar a tota Itàlia del que es capaç de fer aquesta motocicleta. El resultat és, sense haver rodat mai al circuit Mugello, volta ràpi-da de carrera i segona posició a podi.

Finalment en el mes d’octubre es va celebrar en el circuit de Guadix/Gra-nada la selecció per a la participació de la Red Bull Rookies Cup 2015 a ni-vell mundial. L’Aleix va ser seleccionat juntament amb altres 11 pilots enfront els dos cents que varen ser preselecci-onats. Per tant, en la temporada 2015 Aleix Viu serà un dels pilots que corre-rà la Red Bull Rookies Cup.

Text: Óscar Martos

Aleix Viu ho torna a fer!

CRÒNIQUES 5 TRIBUNAMARESME GENER 2015

GENT DEL MARESME FELICITAS ORDÁS, PREMI ‘PELUQUEROESPAÑOL DEL AÑO 2014’

“S’ha de sentir passió i una gran

il·lusió per la perruqueria”

El passat 20 d’octubre a Madrid, dins del marc de Salón Look Internacional, es va proclamar la perruquera mataronina Felicitas Ordás “Peluquero Español del Año 2014”. És la primera dona en aconseguir aquest important guardó. Ordás és la directora artística del saló Felicitas Hair (Ronda O’Donnell 18-20, Mataró) , que té com a principal objectiu el benestar del client acompanyat d’un servei exclusiu i personalitzat. Parlem amb ella del premi i del món de la perruqueria.

Què suposa per a vostè haver rebut el ‘Premio Peluquero Español del Año’?

El fet d’haver obtingut el reconeixe-ment de “Peluquero Español del Año” als Premis Figaro suposa el màxim guardó que es pot aconseguir al nostre país en el sector de la perruqueria. Era un somni que tenia i que, a la segona vegada, l’he aconseguit, ja que l’any passat em vaig quedar a les portes de la final. És un gran reconeixement a tota la meva trajectòria professional i em sento molt feliç.

I que vostè sigui la primera dona en obte-nir-lo, vol dir que en el món de l’alta per-ruqueria encara cal reconèixer el paper de les dones?

L’any passat vaig ser l’única dona que va arribar a la final i aquest any també. És més, sóc la primera en haver-lo gua-nyat. He de dir que en el nostre sector no trobo cap discriminació. El fet de què hi hagi més homes perruquers famosos és perquè també hi ha més homes que dones que es dediquin al món artístic, en aquest àmbit.

Quan es disposen a treballar en el cabell d’un client o clienta, sempre cal tenir en compte el seu estil integral?

Això seria el correcte i professional. A Felicitas Hair fem sempre un estudi per-sonalitzat del tall de cabell i color al cli-ent. A partir d’aquí, anem estudiant el que vol el client i el que el cabell, amb la seva textura i longitud, ens permet. I el mateix amb el color que li donem al cabell, que dependrà del color de la pell, ulls...

Les persones, en general, valoren ara ma-teix molt més la seva imatge? Hi invertei-xen temps i recursos?

Avui en dia la teva imatge és la teva car-ta de presentació. Depenent del teu tre-ball i personalitat busques un estil o un altre. Cada estil necessita un temps dife-rent, així que és molt important pregun-

tar-li al teu client quan temps dedicarà al seu nou look i amb aquesta informació buscarem el seu estil adequat.

En els darrers anys, el públic masculí s’ha incorporat amb força en el món de l’alta perruqueria, o encara calen uns anys per-què s’iguali amb el femení?

Al nostre saló el 35% dels nostres cli-ents són homes. T’asseguro que són molt presumits i exigents amb la seva imatge. És més, et podria dir que les visites dels homes són més freqüents: cada quinze dies, tres setmanes, un mes o mes i mig com a molt. A més a més, l’home com a client és molt fidel i un bon consumidor de producte.

L’augment impositiu de l’IVA, la crisi... tot això no ha jugat a favor amb el sector. S’ha sabut adaptar a la crisi, però, el sec-tor de la perruqueria?

L’IVA ha fet i segueix fent molt de mal. El sector de la perruqueria s’ha vist molt afectat per la crisi. S’han tancat molts salons de perruqueria a tota Espanya i milers de companys s’han quedat sense feina. El pitjor de tot és que amb el tema de l’IVA ningú ens fa cas.

Què recomanaria a les persones joves que volen iniciar-se en l’ofici?

Que el primer que han de sentir és pas-sió per la perruqueria i una gran il·lusió per l’ofici que han escollit. I que una de les coses que per mi han estat importants en la meva carrera és la constància, l’esforç, el bon humor, tenir moltes ganes sempre de voler seguir creixent i que s’han d’in-vertir moltes hores per poder arribar a ser un referent.

Redacció

Pots llegir l’entrevista completa al web de Tribuna Maresme

GENT DEL MARESME 7 TRIBUNAMARESME GENER 2015

CULTURA

En aquest article destaquem algunes de les novetats editorials que s’han publicat en els darrers mesos d’autors de la comarca.

El periodista i escriptor maresmenc Rafael Vallbona torna al ‘ciclisme lite-rari’ amb una nova obra de referència. Es tracta de L’escalada a Montjuïc 1965-2007. L’ascens de la ciutat, publicada per Cossetània Edicions. Aquest llibre és una crònica dels 44 anys de vida d’una cursa ciclista que va mostrar al món les primeres imatges panoràmi-ques de Barcelona i va fer que moltes celebritats de l’esport, com el mateix Eddy Merckx, se n’enamoressin.

En una luxosa edició acompanyada d’imat-ges que són història i que ens recorden el nos-tre passat més proper, Vallbona recorda i refle-xiona sobre qui som, d’on venim i cap a on anem a través de l’esport, però també de la projecció de la capital catalana en uns moments en què el franquisme iniciava el seu decli-vi i naixia un nou context històric.

El periodista i escriptor Marc Mo-reno ha publicat la novel·la Els silencis dels pactes amb l’editorial Llibres del Delicte. Es tracta de la tercera novel·la de l’autor, que ha situat l’acció del lli-bre a Mataró i que presenta una trama on la ciutat esdevé part important de la història com un escenari on passen des d’assassinats, xantatges i pressions

polítiques, fins a situacions on la traïció, les mentides i la lluita descarnada pels diners i el poder acaben ta-cant qualsevol relació.

Els silencis dels pactes és una novel·la negra que in-daga en la corruptibilitat

de les persones i en com tothom és susceptible de per-dre l’honestedat que sempre creiem tenir. Des d’empresaris milionaris que se senten per damunt de les lleis, periodis-tes pragmàtics o polítics ho-nestos, que algun en queda, fins a immigrants il·legals i mosses d’esquadra cansades de la seva feina, la diversitat de personatges de la novel-la palesa que en una ciutat

com Mataró tots els estrats de la socie-tat s’acaben trobant tard o d’hora.

L’editorial argentonina Voliana Edi-cions que dirigeix Jordi Solé i Camar-dons, consolida una trajectòria. Entre la seva diversificada oferta d’autors maresmencs dels darrers mesos desta-ca A les fosques, de la mataronina Maria Català, que proposa una novel·la inqui-etant centrada en l’institut de la plaça

dels Bous de Mataró, amb un tractament dels per-sonatges magistral i una història fosca que manté atrapats els lectors.

Un altre títol és Quan Argentona era de pagès, de Lluís Serra, (Argentona, 1930), en què aquest home tan popular a la seva pobla-ció recorda l’Argentona de

quan ell era un nen.I no oblidem tampoc que dins la

col·lecció Poesia, Voliana va publicar fa uns mesos el recull de Lali Ribera, Temp(teig)s, autora de Vilassar de Mar. I que passat festes, amb el nou any, arribarà l’esperat Diccionari essencial Esteve Albert, obra cabdal de Jordi Solé i Camardons que resitua el gran per-sonatge en l’important context que li pertoca i dota els estudiosos d’una eina de gran utilitat.

També dins aquest segell, de més autors de proximitat, destaquen El lli-bre dels misteriosos fets de Montserrat, de Pere-Màrtir Brasó; Inquietança, d’Arcadi Vilert i Camins de poesia, d’Es-teve Albert.

El periodista mataroní Xavier Amat ha dut a terme un treball minuciós a través del qual el lector podrà enten-dre i conèixer l’obra musical i aspectes de la producció del cantautor Lluís Llach. En el llibre Llach, lletra i mú-sica, de Publica-cions de l’Abadia de Montserrat, Amat relata pen-saments perso-nals, observaci-ons i anàlisis en forma d’episodis no gaire extensos, com a bon coneixe-dor de l’obra de Llach i del propi can-tautor, a qui ha seguit com a professi-onal i com a espectador, sense perdre de vista l’esperit crític objectiu. També s’hi expliquen algunes anècdotes dels

Llibres made in Maresme

Una de les imatges del llibre de Rafael Vallbona, amb el mític Eddy Merckx.

CULTURA 9 TRIBUNAMARESME GENER 2015

seus concerts, potser no gaire conegu-des, o detalls de les seves cançons que potser han passat per alt a alguns dels seus seguidors.

Xavier Amat va començar a escriure Llach, lletra i música al cap de pocs dies que el cantautor deixés els escenaris, el març de 2007. Molts dels episodis del llibre van més enllà del que és es-trictament la trajectòria de Llach, i es converteixen en reflexions sobre la música, la creació, l’escriptura, o temes presents i profunds en l’ésser humà, com les lluites personals o col·lectives, la vida, l’amor o la mort. En la part final del llibre l’autor inclou una cronologia sobre el cantautor de Verges i els llis-tats dels seus discos i de les seves can-çons.

Elisabet Cristina de Brunsvic, la reina dels catalans a Mataró. Juliol de 1708, títol també del periodista Xavier Amat i editat per Publicacions de l’Abadia

de Montserrat, és una proposta per a amants de la nos-tra història.

Del setembre de 1711 al març de 1713 Catalunya estigué governa-da per una empe-radriu consort, Elisabet Cristi-na de Brunsvic.

Se la va conèixer com “la reina dels catalans”. Segons les cròniques de l’època, actuà de ma-nera reflexiva i analítica, fou afable en el tracte i amb bones dosis de talent, i es guanyà l’admiració.

Malgrat la rellevància històrica del personatge, el pas d’Elisabet Cristina per la nostra terra és poc conegut. La seva arribada tingué lloc a la platja de Mataró el 25 de juliol de 1708, quan encara no havia fet els 17 anys, susci-tant gran entusiasme entre la població. El llibre del periodista Xavier Amat té el seu punt àlgid en aquells dies que van del 25 al 31 de juliol de 1708 a Mataró,

fent una aproximació a la figura de la reina i als moments històrics que li van tocar viure.

La novel·la Joc de llunes, de l’autora argen-tonina Emília Illamola, publi-cada per Nova Casa Editori-al, és una his-tòria senzilla, d’aquí ma-teix, on tres veus de dona, que busquen les arrels per trobar la seva identitat, desgranen en cinc monòlegs la seva percepció d’una mateixa realitat: so-bre l’esforç de seguir.

Les protagonistes del llibre són veus introspectives, que busquen una au-tenticitat i un equilibri que no existeix, perquè la xarxa que les envolta és molt feble.En aquesta història el lector hi trobarà pistes, en forma de cartes i nar-racions, on la protagonista pretén dei-xar constància d’uns instants sublims. Les claus, per entendre’s. Un recer, el punt de connexió: aquest vellut suau de la comprensió.

L’escriptura d’aquest llibre és deli-cada, preciosista, quasi impressionista i amb una important presència de la natura.

Sa i català, d’Albert Calls, publicat per Ara llibres és una proposta per acostar-se als aliments de proximitat. L’autor ha seleccionat alguns dels productes més nostrats i les receptes més sabo-roses. És un llibre que ens descobreix tots els detalls dels nostres productes autòctons més saludables: els secrets del seu origen, l’hàbitat natural i els racons amagats on es poden trobar, les meravelloses propietats per a la salut, les anècdotes històriques més interes-sants i divertides i les curiositats més sorprenents.

Redacció

Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró, Joan Dausà, l’Orchestra Fireluche i Luar Na Lubre són alguns dels artistes que formen part de la programació.

El 17 de gener comença la 10a edició del Cicle de Músiques Tranquil·les presentant una programació amb algunes de les propostes més desta-cades de l’escena musical catalana. El concert amb dues formacions prometedores: A ContraBlues i La Hawha Band a la Sala Clap inaugu-rarà aquesta edició del cicle orga-nitzat per la Casa de la Música de Mataró.

Enguany el cicle tindrà cinc seus: la Sala Clap, el Teatre Monumental, l’Arcàdia Cafè Cultural, l’Espai Culi-nari del Cafè de Mar i El Públic i aglu-tinarà divuit concerts, amb la partici-pació de vint-i-tres grups o artistes. De la present edició en destaquen els ja mencionats Sílvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró, A Contra-Blues + La Hawha Band, la produc-ció del Taller de Músics: La Màgia

de la Veu, dirigida per Chamorro & Datzira & Fernández & Motis & Pay-és, l’Orchestra Fireluche, els gallegs Luar Na Lubre, Feliu Ventura, Joan Dausà, Liviana Mauretti, Pau Vallvé, Extraño Weys i Miquel Abras. La presència dels músics de la comarca també serà destacada amb la presèn-cia de Gospelsons, Paul Klason, A la Quieta Band, Jarps, Il Xef Malatesta, l’Idiota, Leds i la producció taller/es-pectacle ‘Allà a Mataró hi havia un tramvia...’. Dotze dels concerts estan programats per la Casa de la Música de Mataró, quatre per El Públic, dos per l’Arcàdia i dos pel Café de Mar. La programació es tancarà el 27 de març, al Clap, amb la presentació del treball de Pau Vallvé, “Pels bons dies”.

El cicle vol continuar esdevenint el millor aparador per presentar a la ciutat propostes musicals de qua-litat, per a tots els públics i gustos i amb una combinació de noms cone-guts, al costat d’artistes emergents.

Text: Casa de la Música

El 10è Cicle de Músiques Tranquil·les presenta 18 concerts amb destacats grups de l’escena catalana

CULTURA10 GENER 2015 TRIBUNAMARESME

SALVADOR RIERA, AUTOR DEL LLIBRE ‘L’ESSÈNCIA DEL NUS’

“El Parkinson és un dels pitjors nusos als quals et pot nuar la vida”

Hem parlat amb l’enginyer industrial i secretari de l’Associació del Parkinson del Maresme, el mataroní Salvador Riera, qui ha trobat en la poesia i en la fotografia unes potents armes de lluita contra la seva malaltia. Ha rebut guardons en ambdues expressions artístiques. El seu primer poemari L’Essèn-cia del nus, on entrellaça les dues arts, ha vist la llum aquest desembre. Amb aquesta obra, Quorum Llibres, el nou segell de 9 Grup Editorial, inicia també les seves edicions basades en un sistema de micromecenatge, on els lectors tenen un paper decisiu en l’edició dels llibres, al reservar-ne anticipadament el nombre d’exemplars que les fan possibles.

Com valora l’experiència de publicar el seu primer llibre amb el crowdfunding (micromecenatge)?

Ha estat molt positiva, hem assolit el mínim dels llibres necessaris (150) en tan sols 19 dies i al final del perío-de de mecenatge (40 dies) se n’havien reservat un total de 208 llibres. Per tant, no puc estar més satisfet, tant per la resposta entusiasta de la gent que em coneix, i que ha volgut reservar de forma anticipada el llibre, com per la confiança dipositada per l’editorial al voler fer servir el llibre com a pro-jecte de llançament del nou segell. L’experiència ha es-tat engrescadora, he gaudit implicant-me en el procés i m’he trobat immers en un diàleg constant i enriquidor amb els futurs lectors. És un procés editorial que jo recomanaria tant a autors novells com a autors amb una certa projecció, per aquesta vessant de diàleg amb els lectors i també, i igual d’important, perquè

el grup editorial garanteix la presència posterior del llibre a les llibreries, en un punt clarament diferencial enfront a d’altres iniciatives existents de mi-cromecenatge.

Què el va impulsar a escriure L’essència del nus?

L’Essència del nus com a poemari és el resultat d’una combinació de diver-sos factors: el primer, el de descobrir que davant de les portes tancades de cop als morros per un diagnòstic cru-el d’una malaltia incurable se’t poden obrir petits finestrons d’esperança que

t’has d’esmerçar en sa-ber-los aprofitar. En el meus cas, aquests raigs de llum es van reflectir en el broll interior de la poesia i de la fotogra-fia, dues activitats que sempre m’havien agra-dat però que, pel que és veu, romanien arraulides dins meu. El segon factor seria el de la meva volun-tat innata per intentar fer

qualsevol activitat amb el màxim de ri-gor possible. Per aquesta raó vaig voler perfeccionar tant el català (he assolit els nivells C i D de la llengua) així com els fonaments poètics (he fet el cursos de poesia de l’Ateneu Barcelonès i al-tres cursos literaris al Tres Roques i al Laboratori de Lletres) i fotogràfics (he seguit els cursos dels reconeguts fotò-grafs mataronins Joan Safont, Anna Aluart i Sergio Ruiz). I el darrer factor que em va impulsar a escriure el llibre va ser el dia, on el prestigiós escriptor i poeta Vicenç Llorca em va dir, no fa massa temps ençà: “La teva poesia et fa bé i fa el bé”.

A quins lectors s’adreça el poemari. Quin tipus de poesia hi trobaran?

La professora dels cursos de poesia de l’Ateneu Barcelonès, l’excel·lent po-eta Laura López Granell, va escriure en el pròleg d’una publicació col·lectiva

anterior la següent frase: ”La poesia de Salvador Riera és una poesia viven-cial que aconsegueix la seva intensitat a base d’anàfores i paral·lelismes gra-maticals: un martell de mots escrits a ritme dels batecs del cor”. Crec que és una definició del meu tipus de poesia que em sembla plenament encertada i que jo assumeixo totalment.

Al seu llibre, la fotografia també hi té un paper destacat...

Jo he plantejat cada doble pàgina del poemari com un tot, on el poema s’en-tortolliga amb la fotografia -i amb la cita poètica, quan n’hi ha- per intentar ajudar al lector a desfer el nus de cada poema, tal i com es diu a la sinopsi del llibre. Però potser sí que la meva dar-rera intenció final ha estat que el lector esfilagarsi el nus del poema enlloc de desfer-lo, tal i com diu l’Eduard Miró en el seu magnífic pròleg.

CULTURA 11 TRIBUNAMARESME GENER 2015

La tarda és xafogosa. La pols se li en-ganxa als turmells suats i nota els peus humits dins les espardenyes. Té els ulls fi xats en la sorra del camí i el cap buit de pensaments. Observa tot el que l’envolta amb una mirada nova, neta, resignada: la brolla de romaní, de bruc boal i de gatosa l’acompanyen en la darrera passejada i li mostren el camí.

Per primera vegada des de fa dies, està tranquil. Una pau interior l’ha envaït des que ha començat a caminar, sap que fa el que li pertoca. Ho ha decidit i no vol rumiar-hi més. Ara, ja només sent el pes del sac a l’esquena i a la mà, el dels llibres lligats amb un tros de corda.

Unes veus el torben. La cridòria s’acosta i decideix amagar-se darrere un arbre, no vol que ningú el recordi així, amarat de suor muntanya amunt. Els joves, però, passen sense adonar-se de la seva presència, sense veure els ulls petits i apagats que observen amb tristesa. Quan el grup s’allunya, torna a la clariana mentre estreny ben fort els llibres, el seu tacte el reconforta, i

reprèn el camí costerut amb passes més decidides. Veu aparèixer la torre al seu davant i, de seguida, es troba a la pla-na del castell. Camina per damunt les pedres i s’asseu sota la volta de l’antiga capella. Es mira el poble de Cabrera, pe-tit, i el mar, immens i inabastable. El sol comença a baixar i una brisa més fresca li bufa els cabells negres i li refresca la cara. Desfà el nus del farcell, obre un llibre i comença a llegir. S’hi està una bona estona fi ns que un calfred el fa tre-molar. “Em refredaré”, pensa, i un som-riure li dibuixa una ganyota a la cara. Tanca el llibre i, de nou, el lliga amb l’altre. S’aixeca i recull branques de pi i brolla del voltant. En ajupir-se, nota una punxada als ronyons —la feina al camp ha malmès la seva esquena—. Quan ja en té una bona pila, l’encabeix dins el sac, amb el carbó de coc. Per l’antic pati d’armes, arriba fi ns a la cisterna més petita del castell, al costat de la torre de l’homenatge. Abans d’entrar-hi, aixeca els ulls i contempla l’horitzó rogenc d’aquest dos de juliol de 1906. Una mena de ràbia, de por i de decisió

li remou el cor. Llavors, es gira buscant quelcom o algú, però la foscor comença a envair el bosc i el camí... Està sol.

Ja dins la cisterna, desfà el farcell. Deixa la corda a un costat i es mira els llibres... Els obre. Els olora. Passa els fulls i s’atura en uns versos. Llegeix en silenci, lentament, per poder retenir. Després, tanca el llibre i aboca el sac. Amb moviments ràpids i nerviosos comença a tapar tots els forats i les escletxes del dipòsit. De mica en mica, la foscor s’apodera de l’espai i amb un llumí fa blandar la corda. Encén una petita foguera amb la brolla i el carbó. El fum comença a enlairar-se i traça dibuixos blancs i estranys en la foscor. Llavors, a poc a poc, i ja sense por, tanca els ulls i respira... Respira negre i fondo, tot i saber que el fum embrutarà el seu cos per dins i el farà treure, en forma de bromera fosca, tota la melan-gia i la tristor que fa dies l’ofega.

La malaltia del Parkinson també és present al rerefons del seu poemari. Com l’ha infl uït i en la seva obra?

La malaltia podria ser perfectament l’essència del nus en aquest poemari, però en aquest cas no ho és -convido al lector a descobrir quina és la veri-table essència del nus del poemari-, tot i que efectivament la malaltia de Parkinson és un dels pitjors nusos als quals et pot nuar la vida, ja que mai saps com et trobaràs l’endemà. A més, és una malaltia encara massa desco-neguda pel públic en general i això és degut, en part, a què molts afectats per la malaltia encara tendeixen a “dis-simular-la”, en un intent, estèril, de protegir-se davant de “el que diran” i amb el resultat de sofrir profundes depressions que els enfonsen als so-fàs de casa seva, destrossant així les vides de la persona afectada i de les seves famílies. Si aquest llibre serveix perquè tan sols una persona afectada pel Parkinson s’aixequi d’aquest ma-leït sofà i faci un pas endavant, ja hau-rà valgut la pena escriure’l.

Redacció.

EL RELAT El conte ‘Ànima jove’, de Mercè Pujadas Cid, va guanyar el premi literari Memorial Anton Isern 2014, convocat per l’Ajuntament de Cabrera de Mar i la Biblioteca Ilturo. El relat recrea els darrers moments de vida del poeta Isern, que va suïcidar-se al castell de Burriac l’any 1906.

Ànima jove (homenatge)

gia i la tristor que fa dies l’ofega.

MERCÈ PUJADAS CIDPots llegir l’entrevista completa al web de Tribuna Maresme

Aquesta serà una pregunta que planarà en les nostres converses en els propers dies: “Què et fa il·lusió?”. Ja sigui per qüestionar a familiars i amics sobre quin regal volen o per preguntar-nos a nosaltres mateixos què li pot fer il-lusió a l’altre. Sigui com sigui, la res-posta a ‘què ens fa il·lusió’ sembla que pot orientar la decisió d’un regal. I de ben segur la resposta anirà en relació al context de la pregunta. Si la pregun-ta es planteja a l’amic o familiar en un entorn de compres nadalenques, ente-nem que es respondrà en relació a un bé que podem adquirir en el mercat. En aquest context, no demanarem la lluna, ni una família feliç o una feina estable. Tanmateix, no donarem el mateix tipus de resposta si la pregunta plana en una conversa distesa on el que ens plante-gem és una qüestió més transcendent, i on estiguem compartint els nostres objectius de futur. Llavors sí podrem respondre: felicitat o estabilitat labo-ral. Si li preguntem a un jove estudiant sobre quin futur professional desitjaria, o com visualitza la seva vida social i fa-miliar en endavant, l’estem remetent a projectar el seu esdevenir, fer afl orar allò que està al rerefons del seu voler, ja sigui més o menys aterrat, més o menys realista.

En tot cas,la il·lusió ens remet a un moment futur, a projectar desitjos i an-hels que –ja siguin de caire material o no- podrien esdevenir- se, i dels que ara podem projectar-ne una possibilitat. Tanmateix, el diccionari ens remet al punt d’irrealitat de la il·lusió, defi nint-la com una esperança sense fonament

real, un error de percepció, de judici o de raonament provocat per una aparen-ça. En aquest sentit, sabem que hi ha il-lusions que no trepitgen el terreny dels possibles, i es mantenen en el que sovint en diem somniatruites. D’aquí proba-blement la paraula il·lús, en relació a aquells desitjos o anhels que no trepit-gen de peus a terra, irrealitzables, i que, pel vincle que tenen amb el mot ‘il·lusió’ poden ratllar aquesta percepció de fi -nalitat aparent però irreal, a la que ens remet el diccionari. El cert és que les nostres expectatives de futur poden fer fallida. I en aquest ‘fer fallida’ hi hauria l’entrellat de la qüestió: poden veure’s frustrades perquè les nostres il·lusions eres poc aterrades –en diem-, irreals i impossibles; o bé poden decaure perquè les circumstàncies i l’empeny personal no han estat a l’alçada. En el primer cas, el procés de frustració era evident,

previsible, i de retruc entenem que po-díem haver-lo evitat posant la il·lusió en objectius al nostre abast, assolibles, realitzables. En el segon cas, ens trobem davant la gran pregunta: les nostres il-lusions són proporcionals a les circum-stàncies socials i personals? Fins a quin punt són realistes?

Els indicadors d’eixa possibilitat ens establiran els paràmetres de realitat, però de ben segur es diferenciaran en funció del prisma de possibilitat des del que els establim. Diuen que una ment àmplia ens amplia possibilitats d’acció i permet volar alt. Qui somia alt, vola alt. Alerta, però, que no ens meni a proces-sos de frustració permanents que també malmetrien qualsevol il·lusió de futur per acumulació d’experiències frustra-des. Possiblement una autopercepció realista estaria a la base de la projecció d’il·lusions reals i possibles, establertes

Què fa il·lusió?des del coneixement dels propis límits i coneixedors d’on arriben les pròpi-es forces. Tot i així, fóra una percepció molt egocèntrica aquella que no compte amb altres empenys que els propis, i al capdavall poc oberts a la gratuïtat. En tot cas, el principi de realitat pot ser es-tablert sota prismes més o menys oberts i sempre en relació a l’expertesa acumu-lada al llarg de la vida. No sigui cas que en l’‘em fa il·lusió... però...’, aquest ‘però’ sigui ja el fre que n’impedeixi la realit-zació.

La condició de possibilitat de les il-lusions és allò que en determinaria la seva realitat. Tot i així, hi ha que s’entes-ta en veure els impossibles possibles, i posa la seva fe en creure que anyell i llop poden viure plegats, que la pau és un an-hel possible i que enemic i amic poden fondre’s en una abraçada. Ingenus, en direm, però al capdavall el llindar entre ingenuïtat i realisme potser no és tan palès. Si més no, quan per ingenu en-tenem aquell que se sap i sent lliure de malícia i de sofi sticació, potser ens re-metem a una visió més simple de la vida i potser per això mateix amb capacitat d’anar més enllà del que entenem com a preconcebut, alliberat de prejudicis, i per això en el terreny dels impossibles possibles.

Al cap i a la fi , les il·lusions òptiques esdevenen en el món irreal perquè són aquella avaluació errònia de la forma o les dimensions d’un objecte, que podem qualifi car d’enganyifa òptica. El cas és que qui no somnia, qui no es permet projectar il·lusions, podríem dir que ir-romp en un món sense esperança. Així

VALORS 13 TRIBUNAMARESME GENER 2014

El discurs de la il·lusió i el de la porLa paraula il·lusió té vàries interpreta-cions. Hi ha les il·lusions dels sentits o falses il·lusions, dites així perquè no es corresponen amb el món objectiu. Però si ens fixem en la il·lusió com a valor, aleshores hi trobem l’autenticitat que impulsa esperances i entusiasmes envers un objectiu o un projecte que, justament per això, resulta il· lusionant i engrescador. És la il·lusió com a plus d’energia psíquica que mou voluntats i promou compromisos.

Contrasti’s ara el discurs de la il·lusió amb el discurs de la por. La il·lusió és un valor constructiu; la por és una afecta-ció psicològica negativa i sovint paralit-zant, per continuista i tancada. La por no ens serveix, no ens resol res, sovint ofusca i anul·la, mai és útil per aclarir-nos intel·lectualment, o per encarar una situació de crisi o cap repte de fu-tur. La por mai fa propostes noves. Una altra cosa molt diferent és que un resi-du de por sempre ens acompanyi d’ençà tenim consciència; aquest és el cas de la por a la mort. Epicur ja descreditava el discurs de la por a la mort, fent present que no hem de tenir-ne cap basarda, perquè un cop morts ja no serem i, per tant, res ens podrà afectar. De manera

més popular, tothom sap que viure-amb-por és un no-viure; pensem en el dia a dia poruc i miserable de les per-sones hipocondríaques, que no arriben a gaudir de la salut i de la força que en realitat tenen. Nietzsche afirma que cal viure plenament, menystenir la resig-nació dels obedients, adoptar l’esperit lleó, i assumir la vida, amb la il·lusió ra-bent i positiva dels infants i del jovent.

El discurs de la por ha estat denun-ciat en ple de referències filosòfiques i literàries, que assenyalen la mesquine-sa i la dimissió humana a que es troba abocat tothom qui accepta que li facin por. Per a Sartre, la por és no atrevir-se a ser lliures i negar-se a fer i a bas-

tir l’existència autèntica. També Eric Fromm, a La por a la llibertat, fa una mirada humanista al viure humà, des de la sociologia i la psicoanàlisi, i mostra com d’irrenunciable és la llibertat i el prendre decisions pensant per compte propi. La por és alienació i abandona-ment a decisions i interessos aliens, im-propis. I a la por li segueix la depressió, perquè mal podrem fer callar el rau-rau últim si abandonéssim i ens autoanul-lessim i, per por, no exercim el nostre dret a decidir.

ALBERT BOTTAProfessor de filosofia i ètica

ho expressa Lewis Munford, filòsof i historiador nordamericà, quan diu “podem viure tres setmanes sense menjar, tres dies sense aigua i fins i tot es pot viure tres minuts sense aire, però no podem viure sense esperan-ça”. Quan a la pregunta “Què et fa il·lusió?” la resposta és res, entrem en aquest món de l’absurd, del sense-sentit, on ja res té valor i tot esdevé un pou sense sortida, una nit fosca i un buit immens.

L’existència adquireix sentit quan hi ha quelcom a projectar cap al fu-tur, que al capdavall manté el sentit de l’existir i de romandre en aquesta manera concreta de viure. També ho expressava Nietzsche quan deia “qui té un perquè per a viure, pot supor-tar quasi qualsevol com”. En aquest perquè i per a què hi ha l’esperança, aquelles expectatives positives de futur que ens mantenen arrelats a la vida.

Temps d’il·lusions, en diem a vol-tes del Nadal. Temps per projectar anhels, per permetre’ns de fer vi-sibles aquelles fites més amagades però que, al capdavall, potser eren irrealitzables per les barreres que ens autoimposàvem o que percebem de manera errònia sense permetre’ns anar més enllà. Siguem o no il·lusos, podem permetre’ns navegar en el terreny dels impossibles possibles, sense escatimar esforços d’aterratge a la realitat, però sabedors, alhora, que fer possibles els impossibles no està sempre a les nostres mans, si més

no, no de manera exclusiva. Per cert, els Mags del Nadal es mouen en el terreny de les il·lusions, de fer reali-tat els somnis, i qui més qui menys en algun moment o altre hem cregut en aquesta màgia que ens permet espe-rar més enllà del que per propi esforç i mèrits podem fer real. Al capdavall, és el que ens arrela a la vida.

MARTA BURGETDoctora en Ciències de l’Educa-

ció i professora de la UB i de la UOC.

ArribadesÉs tòpic, però m’ho permeto. Ara ve Nadal i per Nadal, ens ho podem per-metre. En el món dels llocs, n’hi ha de típics d’alegria; i en el meu univers par-ticular, aquest n’és un. Caic en el tòpic perquè ja tinc ganes de ser-hi: carregada i contenta. Sortir i buscar amb la mira-da el meu pare, i potser més familia, en-cara que sempre és allà, cap a l’esquerra (cal saber on s’espera, entre tanta gent) en el punt fixat de trobada, amb els bra-ços creuats i el somriure a la cara, paci-ent. Sempre ens espera allà, sempre fa estona que hi és. Una divertida comè-

dia romàntica anglesa el descrivia com un lloc on es demostra que l’amor és arreu: “fathers and sons, mothers and daughters, husbands and wives, boyfri-ends, girlfriends, old friends”, diu una veu a l’inici de la pel·lícula.

Gent que espera, gent que arriba; gent impacient, gent que ja hi està acostuma-da, gent que s’abraça, que es petoneja, que crida; famílies senceres que reben un nou membre... N’hi ha de lluminoses i boniques, de fosques i envellides; d’es-cenaris de pel·lícula en blanc i negre i de massa inòqües de tant modernes. De

petites i íntimes o d’enormes que sem-blen formiguers amb trànsit constant. Si t’has acostumat a arribar-hi sol i que ningú t’hi rebi, ja has après el camí dis-cret per a no fer nosa als que s’hi han de retrobar. En canvi, en les que sempre t’hi esperen, el gest content del teu pare ja forma part del teu univers particular. Zones d’arribades, on la resta del viatge comença. Zones d’arribades, on ja tinc ganes de ser... ara que ve Nadal.

ISABEL YGLESIASAdvocada

VALORS14 GENER 2015 TRIBUNAMARESME

Com es defineix Pep Bou?En això no et puc ajudar. Jo faig

un experiment davant el públic. Una transformació interessant teatralment parlant. Però què sóc? Bomboller? No! Joan Brossa va dir que jo feia “poesia com a espectacle”, però això no és un gènere. A mi m’interessa demostrar totes les possibilitats de manipulació d’una cosa que sembla impossible...

...una bombolla. Vostè de formació és aparellador, per tant, ha passat de cons-truir coses sòlides a construir un especta-cle basat en la fragilitat...

Sí, jo als catorze anys treballava i es-tudiava formació professional de nit i per aquesta via vaig accedir a la Univer-sitat, concretament a la carrera d’arqui-tecte tècnic. A mida, però, que exercia

com a aparellador em queia com una llosa al damunt tot el negoci poc clar de la construcció. Vaig topar molt amb constructors que actuaven de manera poc deshonesta. També vaig dedicar-me a la docència, concretament en l’àmbit de la geometria, cosa que després em va ajudar molt i, finalment, vaig canviar la bombolla immobiliària per la bombolla de sabó.

Fer bombolles de sabor sempre ha estat una activitat associada als nens. Com una acció tan simple es converteix en un espectacle visual?

Quan vaig començar poca gent apos-tava per un espectacle fet amb bombo-lles de sabó. Al començament només m’entretenia, aprenia coses a través de l’experimentació. No hi havia llibres i

vaig adonar-me que els experiments els havia de fer jo mateix. A inicis dels anys 80, però, van sorgir detergents molt po-tents i amb més capacitat de fer escuma, els quals em van permetre fer bombolles amb més consistència. Aleshores, tam-bé vaig conèixer un nen d’una escola de Vallvidrera que a casa, amb un tros de canya, feia bombolles pel seu propi pla-er. Aquella actitud em va agradar molt. I, de fet, el personatge de l’espectacle “Bufaplanetes”, l’alquimista que fa bom-bolles per la seva pròpia passió, és ell.

De la manera com en parla sembla una cosa fàcil, però no ho és...

És una constant descoberta. A mida que comences a treballar descobreixes la importància de la qualitat de l’aigua, la importància de posar la quantitat jus-ta de sabó, la importància de glicerina... Aprens el comportament de les bombo-lles. Alguns, després de trenta anys hem diuen quin xollo això de les bombolles.Però de fet, si en tot aquest temps no ha sortit ningú més que en faci, potser deu ser que no és tan senzill com aparenta. I no ho sembla però a cada espectacle trasllado mitja tona de material.

I tot és molt imprevisible...Sí, cal acceptar que encara que tin-

guis un espectacle molt ben assajat hi ha molts factors, com l’aire o la humitat del dia, que poden alterar-lo. Per tots aquests motius al cap d’un any d’estre-nar un espectacle aquest encara creix.

Com digereix no poder fer l’espectacle preparat perquè, per exemple, el dia és massa sec?

La bombolla amb temps humit té més temps de vida i puc jugar més amb ella, però faig el mateix espectacle encara que sigui amb bombolles de vint segons. Aquestes coses formen part de la professió.

“Retrobarem la il·lusió fent coses junts”Pep Bou, artista de bombolles

Amb aquests anys d’experiència, quins valors ha conreat?

Cal entusiasme, paciència, interès, pressió, meticulositat i ordre amb les coses. Fer una bombolla és pura arte-sania i per això cal ser perfeccionista i saber acumular tota la informació que un experimenta.

Com definiria la cara de la gent que veu el seu espectacle? hi veu il·lusió?

Hi ha emoció. Una bombolla és sen-zillament una semiesfera feta d’aigua i sabó, per això ningú es pensa que sigui possible generar un seguit de bombo-lles a un escenari, jugar amb elles i crear un llenguatge. La gent passa però de la sorpresa inicial, a les emocions i també a la tensió. Veus que, sense sofrir, també pateixen per si peten. És fantàstic les sensacions que es poden arribar a ge-nerar a través d’una bombolla! Els mags generen il·lusions a través d’un engany, tots sabem que darrera hi ha truc. En el seu cas, però, no hi ha trampa.... No, aquí no hi ha trampa ni engany. És un expe-riment de debò. Ensenyo totes les eines. Hi ha una implicació del personatge perquè cada bufada és un nou naixe-ment, i tot això fa que l’espectacle tingui una acceptació immediata.

La il·lusió també és un valor que gene-ralment s’associa als nens? Per què creu que els grans, a mida que perdem la in-nocència, també perdem la il·lusió?

És cert que els nens mostren més il-lusió, i en general, totes les emocions, però si pugessin pujarien a l’escenari i farien esclatar totes les bombolles. En aquest sentit barrejar nens i adults, és fantàstic perquè els adults es tornen a sentir nens.

MARIA COLLEntrevista publicada al Valors

número 99, de desembre de 2012.

Des de fa més de tres dècades, Pep Bou, conegut arreu del món com l’home de les bombolles, fa somiar a petits i grans a través d’un món creat a partir de l’aigua i el sabó, els colors i la fragilitat. En els seus espectacles els grans recuperen la il·lusió de quan eren infants.

SERG

IO R

UIZ

/ V

ALO

RS

PROPOSTES 15 TRIBUNAMARESME GENER 2015Els pobles del Maresme programen diàriament nombroses activitats de tots els àmbits socials i culturals possibles: des de per al públic infantil fins als actes adreçats a persones de totes les edats i preferències, com ara cursos, tallers, xerrades, cine-fòrums, concerts i recitals, teatre i sortides, etc. Es tracta d’un ampli ventall de propostes promogut per entitats, consistoris i institucions, moltes de les quals són de lliure accés i que permeten aprendre la més diversificada gamma de coses, assistir a esdeveniments escènics tant d’amateurs com de professionals, gaudir de les màximes exposicions possibles, escoltar concerts i xerrades o descobrir rutes del territori, entre moltes d’altres coses.

Tanmateix, en la mateixa línia d’apertura que ha marcat des de sempre aquesta publicació, tothom que cregui interessant fer-ho pot enviar-nos les seves propostes abans del dia 20 de cada mes al següent correu: info@tribunamaresme.com

PROPOSTES

MÚSICA

EL MASNOU. CA N’HUMET Concert de Cap d’Any. Dissabte 27 de desembre a les 20 h. Amb Jove Orquestra de Cambra del Masnou i la pianista Ester Lecha. Preu: 3€.

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIAOrquestra Simfònica de l’EMMM + Orquestra de Corda. Dilluns 22 de desembre a les 18 h.

MATARÓ. SALA GRAN CLAPPartidaris. Divendres 26 de desem-bre a les 20 h. Amb nous arranja-ments molt especials.

MATARÓ. SALA PETITA CLAPGermà Aire + The zephyr bones. Dissabte 27 de desembre a les 23 h. Pop i reverberació. Dues propostes, a priori, molt llunyanes entre elles però amb un fil conductor comú on els canvis de sonoritats i paisatges son el camí per trobar els limits.

MATARÓ. SALA PETITA CLAPA4 Reggae Orchestra. Dilluns 5 de gener a les 23 h. Boleros, bandes sonores, salsa, clàssics del soul, el rock’n’roll i el jazz..., grans obres interpretades en clau de reggae, ska i rocksteady.

MATARÓ. SALA GRAN CLAPThe outside hours + Flanagan. Divendres 9 de gener a les 23 h. The Outside Hours ens porten a experi-mentar sonoritats molt i molt prope-res al fil d’una navalla. Obriran la nit els també mataronins Flanagan amb el seu pop rock d’orfebreria.

MATARÓ. SALA PETITA CLAPA contrablues + La hawha band. Dissabte 17 de gener a les 23 h. Concert presentació del 10è Cicle de Músiques Tranquil·les. Aquesta vega-da el cicle començarà amb un doble concert d’allò més interessant per als amants del blues i el downjazz i fins i tot el hip hop.

MATARÓ. EL PÚBLICEbri Knight en acústic. Diumenge 18 de gener a les 20.30 h. Revolta, folk i poesia des del Maresme lliure i tropi-cal. Imprescindibles.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALSílvia Pérez Cruz & Raül Fernandez Miró. Divendres 23 de gener a les 21 h. Un dels concerts més esperats del 10è Cicle de Músiques Tranquil·les on veurem que no només el repertori, si no també la intensitat emocional, el sentit de l’aventura els converteix en un de sol i nou, diferent a qui són per separat.

MATARÓ. SALA GRAN CLAPLa pegatina & amics. Divendres 30 de gener a les 23 h. 15è Aniversari del Clap. Producció especial en una vetllada on els de Montcada repasa-ran temes àntics i nous amb tot un seguit d’amics.

TEATRE

MATARÓ. SALA PETITA CLAPThe free fall band. Dissabte 24 de gener a les 23 h. Cinc creadors mata-ronins de pop atemporal.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI AMISTATDret al Deliri: homenatge a Robert Shumann. Divendres 16 de gener a les 21.30 h. Murtra Ensemble ens vol fer descobrir Schumann des d’un punt de vista actual. Aprofitant l’obra del compositor del segle XX, Kurtag, i la mateixa música de Schumann farem un viatge a través d’aquest personat-ge, descobrint els seus temors, passi-ons, problemes personals, psíquics...

ARENYS MAR. CASAL DE JOVENTUT Els Pastorets d’Arenys de Mar. Nova escenografia, nou vestuari... Dies 20, 21, 27 i 28 de desembre a les 18 h.

ARENYS MAR. TEATRE DELS SERÀFICSPolíticament Incorrecte. Diumenge 25 de gener a les 18h. 43è Concurs de Teatre Premi Vila d’Arenys de Mar. De Ray Cooney a càrrec del Grup Inesta-ble Ceretana de Teatre de Puigcerdà.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL Òpera: Andrea Chènier de Umberto Giordano. Dijous 29 de gener a les 20.15h. Retransmissió en directe des de l’Opera House de Londres.

ARENYS DE MAR. TEATRE PRINCIPAL C.O.C.A. Divendres 30 de gener a les 22h. A càrrec de la Cia. Pulpe Teatro.

ARENYS DE MUNT. CENTRE MORALEls Pastorets Musicals. Dijous 25 a les 19 h i diumenge 28 de desembre a les 18 h. www.centremoral.cat

CABRERA DE MAR. ENVELATConte de Nadal. Diumenge 28 de desembre a les 18 h. Adaptació del conte de Charles Dickens. Obra de teatre Grillats.

EL MASNOU. CA N’HUMET El Trencanous: un viatge al regne dels somnis. Diumenge 28 de desem-brea les 19 h. A càrrec de l’Associació. de Dansa del Masnou.

MATARÓ. SALA CABANYESEls Pastorets. Direcció de Marc Abril. Desembre: divendres 26 a les 19 h i diumenge 28 a les 17h. Gener: diumenge 4, 11, 18 i 25 a les 17 h; dimarts 6 a les 19 h; dissabte 10 i 17 a les 19 h.

PREMIÀ DE MAR. PATRONATPastorets: l’estel de natzaret. Dissab-te 27 i diumenge 28 de desembre a les 18 h. Quadre escènic del Patronat.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI AMISTATLa Marató de Nova York. Dissabte 17 de gener a les 21.30 h. Direcció: Juan Carlos Martel. Interprets: Albert Triola, Joan Negrié.

PREMIÀ DE MAR. ESPAI AMISTATEl maniquí. Divendres 30 de gener a les 21.30 h. Lectura dramatitzada del text de Mercè Rodoreda, a càrrec de Dimecresalesnou.

PREMIÀ DE DALT. ASS. GENT GRANEl sopar dels Idiotes. Dissabte 30 a les 18 h.

VILASSAR DALT. TEATRE LA MASSAEls Pastorets de Vilassar. 26 i 28 de desembre a les 19h. A càrrec de Ternal Teatre.

VILASSAR MAR. ATENEU VILASSANÈS Els Pastorets, l’adveniment de l’infant Jesús. Dies 26 (20 h) i el 27 i 28 (19 h). A càrrec la Tropa Teatre.

PROPOSTES16 GENER 2015 TRIBUNAMARESME

CABRERA. MASIES DE CABRERARuta “Cabrera, pagesos i senyors”. Diumenge 25 gener a les 10:30 h.

MATARÓ. BASÍLICA DE SANTA MARIAConjunt barroc de la Capella dels Dolors. Cada dissabte d’11 a 13 h i de 18 a 20 h.

MATARÓ. TORRE LLAUDERVil·la romana de Torre Llauder. Cada dissabte a les 12 h. Veurem com era la vil·la romana que s’ha conservat.

MATARÓ. LOCAL ARMATSArmats de Mataró. 25, 26, 27 i 28 de desembre de 18.30 a 21 h. Visita guiada a les instal·lacions.

MATARÓ. CASA COLL I REGÀSVisita cultural àudio-guiada. Diumenge 25 de gener de 10.30 a 12.30 h.

S. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTAMatinal familiar: les Agudes (Parc Natural del Montseny). Diumenge 11 de gener a les 8 h. Viurem el Montseny en ple hivern amb els arbres nus, alguns caramels de gel, potser una mica de neu i un cel ben blau. Dificultat Baixa. Pep Fane: 654 32 34 21. www.montaltrek.org.

S. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTARaquetes de neu: la Molina i tossa d’alp. Dies 24 i 25 de gener. Farem estada al Refugi de El Rebost i cami-narem amb les raquetes. Dificultat mitja. Joan Pallas: 660 41 94 75. www.montaltrek.org.

VILASSAR DE DALT.Ruta Prehistòrica. Dissabte 27 de desembre i Dissabte 31 de gener a les 10.30h a les 10.30h. Com vivien els prehistòrics al Maresme? Quins eren els seus rituals funeraris? Troba les respostes passejant amb un arqueòleg per la ruta prehistòrica de Vilassar de Dalt. Preu: 4€.

SORTIDESI VISITES

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Estratègies contra la corrupció. 18.30 h. A càrrec de J. Josep Queralt de la UB.

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Determinants socials de la salut. Desigualtats i mercantilització de la sanitat. Dimarts 13 de gener a les 18h. A càrrec de Joan Benach de la UPF.

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Drons: els vehicles aeris no tripulats. Dimarts 20 de gener a les 18h. A càrrec del Miquel Barceló de la UPC.

ARENYS DE MAR. C.C.CALISAY Conferència de Música. Dimarts 27 de gener a les 18h. Napoleó, la música i els canons a càrrec de Joan Vives, musicòleg.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESConferència-concert: Cançons de bressol del món. Dimarts 23 de de-sembre a les 18:30 h. A càrrec de Mar Carrero, Carme Bonafont i Carles de la Torre, seguida d’un col·loqui.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESSer dona i musulmana. Dimarts 20 de gener a les 18.30 h. A càrrec de M. Dolors Bramón.

EL MASNOU. BIBLIOTECA JOAN COROMINESGalileo: el científic davant el poder. Dimarts 13 de gener a les 18.30 h. A càrrec Mar Carrero, Carme Bonafont i Carles de la Torre.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALLa homeopatia en els trastorns emocionals i psicològics. Dilluns 26 de gener a les 19h. Inscripció prèvia. A càrrec del Dr. Joan Seseras, metge homeòpata.

MATARÓ. FUNDACIÓ ILUROEl celibat dels sacerdots. Dilluns 26 de gener a les 20 h. A càrrec d’Enric Grifó, capellà.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALBiodansa, l’expressió corporal del jo intern. Dimarts 27 de gener a les 18:30h. Inscripció prèvia. A càrrec de Marta Gonzàlez, facilitadora de biodansa.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA JAUME PERICHParlem de... 1714. Dimecres 21 a les 19 h. Iniciem un cicle de tertúlies mono-gràfiques al voltant de temes relaci-onats amb la història de Catalunya. Activitat conduïda per Mariona Borràs.

MATARÓ. FUNDACIÓ ILUROL’arxiu personal de Puig i Cadafalch. Dimarts 23 de desembre a les 19.30 h. Vicissituds i contingut. A càrrec de Josep Fernández, responsable de l’arxiu de Puig i Cadafalch.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALTinc ansietat i/o depressió. Què puc fer per superar-ho?. Dijous 8 de gener a les 19h. A càrrec de l’equip FH. Activi-tat gratuïta.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALEl meu fill/a té problemes psicològics o dificultats d’aprenentatge. Pautes d’actuació pels pares. Dimarts 13 de gener a les 19h. A càrrec de l’equip FH. Activitat gratuïta.

MATARÓ. FUNDACIÓ HOSPITALLa meva relació de parella no funcio-na o jo estic en crisi. Què puc fer per aclarir-me?. Dimarts 20 de gener a les 19h. A càrrec de l’equip FH. Activitat gratuïta.

ARENYS DE MAR. BIBLIOTECA Hora del Conte. Dijous 8 de gener a les 18 h: L’arbre vell a càrrec de Laura Alburquerque. Dijous 15 de gener a les 18h: a càrrec d’Anna Danés. Dijous 22 de gener a les 18h. Finn Herman a càrrec d’Ivana Ares. Dijous 29 de gener a les 18h: Una maleta plena de contes a càrrec de Roser Solé.

ARENYS DE MAR. BIBLIOTECA Taller de música en família. Dissabte 24 de gener a les 11h. Per infants d’1 a 2 anys a càrrec de Laia Torres Badosa.

EL MASNOU. PARC TEMÀTIC CARAMARCirculació del trenet de cinc polzades. Diumenge 28 de desembre a les 10 h.

EL MASNOU. COMPLEX ESPORTIU Circ en Família. Dissabte 27 de desem-bre a les 11 h. Per conèixer tres tallers de circ.

EL MASNOU. CA N’HUMET Espai Circ’Art: taller de circ. Dies 29, 30 i 31 de desembre o 2, 3 i 4 de gener. Preu: 25 €.

EL MASNOU. EDIFICI CENTRELa Ciutat Infinita. 29 i 30 de desembre a les 10h, 12h, 16h i 18h. Un joc espec-tacular de construcció per aconseguir una nova idea de ciutat.

EL MASNOU. CA N’HUMETCirc d’hivern: Te toca. Dies 9 de gener (20h.), 10 (a les 20 h) i 11 ( a les 18 h).

EL MASNOU. BIBLIOTECA J. COROMINESHora del conte. Dissabte 10 de gener a les 11.30 h. Els calaixos del cel.

LLAVANERES. BIBLIOTECA MUNICIPALL’hora del conte. Dissabte 17 de gener a les 12 h. Éssers d’aigua i marins, estranys i catalans.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILUROLlegim el conte. Dilluns 22 de desembre a les 17.30 h: Contes de Nadal. Dimarts 23 a les 17.30 h: Contes de Nadal.

MATARÓ. BIBLIOTECA POMPEU FABRAL’hora del conte. Dimarts 23 de de-sembre a les 18 h: L’elefant Mainú i l’amistat, a càrrec de Cesca Mestres. Dimarts 30 a les 18 h: Els calaixos del cel, a càrrec d’Ada Cusidó.

MATARÓ. PLAÇA DE SANTA ANNAFutbolxoc. Dissabte 27 de desembre d’11.30 a 14 h i de 16.30 a 19.30 h.

MATARÓ. BUC DE LLIBRES Vine a fer cal·ligrames!. Dissabte 27 de desembre a les 18 h. A càrrec de Martina Escoda. A partir de 7 anys.

MATARÓ. TEATRE MONUMENTALI de cop sol!. Diumenge 28 de desem-bre a les 18 h. Concert-taller infantil per sensibilitzar la canalla cap al món de la música, amb el músic Llibert Fortuny.

MATARÓ. CASAL NOVA ALIANÇALP MIX. Diumenge 4 de gener a les 12 h. Espectacle amb diverses tècniques de circ i una gran dosi d’humor per gaudir encara més del Nadal.

MATARÓ. BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILUROLlegim el conte. Dijous 8 de gener a les 17.30 h: Smellybear. 15 de gener a les 17.30 h: La Caputxeta forçuda. 22 de ge-ner a les 17.30 h: En Patufot. 29 de gener a les 17.30 h: La Cabreta i els set llops.

PREMIÀ DE DALT. BIBLIOTECA J.PERICHLa petita hora del conte. Dimecres 14 a les 17.30 h. Història d’un jardí.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVIC Habla, no estás sola. Dissabte 10 de gener a les 18h. A càrrec de Mar de Marionetas.

S. VICENÇ MONTALT. PK C/GINESTAMontaltkids: El Salt de Sallent (Ru-pit). Dissabte 17 de gener a les 8.30 h. Visitarem un poblet de pessebre que és Rupit, on dinarem. Anna Quadradas: 630 31 67 92. www.montaltrek.org.

INFANTIL

XERRADES

T

PROPOSTES 17 TRIBUNAMARESME GENER 2015

EXPO-SICIONS

ARENYS DE MAR. MUSEU MARÈSArenys de Mar, 1714. Un poble en peu de guerra. Fins a l’11 de gener de 2015.

LLAVANERES. CAN CARALTConcha Ibáñez, pintures i gravats. Inauguració divendres 16 a les 19.30 h. Fins al 15 de febrer de 2015.

MATARÓ. CAN SERRA.Mataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Fins a l’1 de març de 2015. Exposició comissariada per l’historia-dor Joan Giménez Blasco, que analit-za el paper de la ciutat de Mataró en el conflicte de la Guerra de Successió i les conseqüències posteriors.

MATARÓ. CAN PALAUETOctavi Comeron. Contracte comú. Fins l’1 de març de 2015. S’apleguen per primera vegada en el mateix espai un conjunt de treballs que reflecteixen les exploracions de l’artista en el terreny de les relacions entre l’art i les seves condicions de producció. A cura de Jorge Luis Marzo i Joana Masó.

MATARÓ. CAN PALAUETTots els artistes catalans vius?. Fins l’1 de març de 2015. Jordi Boldú qüestiona el què i el qui de ser artista avui.

MATARÓ. CA L’ARENASArt a Mataró 1959 - 1983. Anys de resistència i ruptura. 1R PIS. Fins al 27 de setembre de 2015. El miracle d’El Racó. 1R PIS. Fins al 8 de febrer de 2015. Pur eclèctic (1959-1967): Supervivència i resistència. SALA 1. Fins al 8 de febrer de 2015. Lluís Güell: camins de compromís i trans-gressió. SALA 2. Fins al 8 de febrer de 2015.

MATARÓ. NAU GAUDÍCol·lecció Bassat. Quatre dècades, cinquanta artistes. 1940 - 1979. Fins al 22 de març de 2015. Cinquena ex-posició de la Col·lecció Bassat a la Nau Gaudí, on es repassen els quaranta anys més destacats de l’art català.

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILUROMataró 1714. Entre dos mars i dues corones. Fins a l’1 de març. Dissabte 10 de gener a les 18h: visita comenta-da per Juan Giménez Blasco. .

MATARÓ. ATENEU FUNDACIÓ ILUROSagrat Cor de Jesús, ahir i avui. Fins a l’11 de gener del 2015.

MATARÓ. COL·LEGI D’APARELLADORSLlum. Fins al 10 de gener. Mostra de gravats de Margarida March: xilogra-fies estampades en sec, , en diversos formats, sobre paper Hahnemühle.

DIVERSOS

MATARÓ. LA DESTIL·LERIAHàlit. Fins al 5 de febrer. Obra pictòri-ca de la vilassarenca Teresa Pera.

MATARÓ. LA PRESÓEspais íntims. Fins al 4 de gener. Mostra de peces de la pintora argen-tonina Fina Enrich.

MATARÓ. LA PRESÓDiorames i pessebre monumental. Fins a l’11 de gener de 2015.

PREMIÀ DE DALT. SANT JAUMEExposició Grafit. Diumenge 4. A càrrec de Raquel García.

PREMIÀ DALT. BIBLIOTECA J. PERICHExposició col·lectiva “Taller de pintura”. Del 7 al 31 de gener.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE CÍVICDel Congost a la Calma. Fins al 30 de gener. Exposició de fotografies a càrrec de Marta Bretó.

ST. VICENÇ MONTALT. CENTRE PARROQUIAL EL DELMEL’art de les eines en miniatura. Fins al 25 de gener. Homenatge als menestrals del poble. A càrrec de Raimon Terrades i Cinto Morell.

ST. VICENÇ MONTALT. BIBLIOTECAEscoles d’altres móns. Del 31 de gener al 26 de febrer. A càrrec de Kim Manresa.

VILASSAR DE MAR. CAN BISAExposició col·lectiva de VilassART. Fins al 18 gener.

ARENYS DE MAR. PLAÇA AJUNTAMENTFira d’Artesania. Diumenge 4 de gener de 10 a 15 h.

ARENYS DE MAR. RIERAFira de brocanters i col·leccionisme. Diumenge 11 de gener de 10 a 15 h.

ARENYS DE MAR. RIERAFira de l’Euro. Diumenge 18 de gener de 10 a 15 h.

EL MASNOU. PORT ESPORTIUXXXVa Cursa Sant Silvestre el Masnou. Divendres 26 de desembre a les 9 h.

EL MASNOU. ARXIU MUNICIPALTaller de recuperació de la memòria històrica. Dijous 15 de gener de 10 a 12 h. A través de la documentació d’imatges del fons de l’arxiu fotogrà-fic municipal amb la col·laboració de tots els assistents, recuperarem una part de la memòria del nostre poble.

EL MASNOU. CARRER DE SANT RAFAELFesta dels Tres Tombs. Diumenge 18 de gener a les 11:30 h. Benedicció

d’animals domèstics. Es faran les tres voltes al carrer de Sant Rafael i el capellà beneirà els cavalls i, des-prés, la resta d’animals. Recorregut: baixada per Tomàs Vives, a l’altura del carrer de Fontanills, i Sant Rafael, Roger de Flor, Santa Rosa i marxaran per Tomàs Vives. La concentració de la resta d’animals serà al carrer de l’Esperança.

MATARÓ. FUNDACIÓ MARESMESanti Silvestre Night Trail 2014. Dimecres 31 de desembre a les 18 h.

MATARÓ. DIVERSOS INDRETSTres Tombs. Diumenge 25 de gener a les 12 h. D’11.30 a 12.00 h els carros de transport, carruatges de passeig, genets i diferents animals de companyia es concentraran al Nou Parc Central. A les 12 h començarà el recorregut. La tradicional benedicció dels animals domèstics es farà davant la Parròquia de Santa Anna.

LLAVANERES. EDIFICI DEL CN EL BALÍSPresentació dels equips del CN El Balís. Dissabte 10 de gener a les 17 h.

LLAVANERES. 9è Aplec de Sant Sebastià. Diumen-ge 18. A les 10 h: missa a l’ermita, acompanyament a càrrec de l’orga-nista Marcel Ferrer. A les 11 h: Ballada de sardanes i actuació de l’Escola Municipal de Música de Llavaneres.

VILASSAR DE DALTTres Tombs. Dissabte 17 de gener a les 13h.

PROPOSTES DE NADAL18 GENER 2015 TRIBUNAMARESME

ALELLA

CAN LLEONARTPastorets. Dissabte 27 i diumenge 28 de de-sembre, dissabte 3 i diumenge 4 de gener a les 19h. “Els nens d’Alella”, amb el suport del grup de teatre del Casal d’Alella.

CAN LLEONART Patge Reial. Dissabte 3 i diumenge 4 de gener d’11 a 14h. Recollida de cartes per als Reis de l’Orient.

PELS CARRERS DEL POBLECavalcada de Reis. Dilluns 5 de gener a les 18.30h. Recorregut: passeig del Germans Aymar i Puig, Can Lleonart, Riera Principal, carretera BP-5002, Rambla d’Àngel Guimerà, Empedrat del Marxant, Torrent de Vallbona, C/ les Heures, Rambla d’Àngel Guimerà, Em-pedrat del Marxant i Plaça de l’Ajuntament, on saludaran des del balcó de l’Ajuntament. Segui-dament, aniran al Casal on els infants podran lliurar les seves cartes als Reis Mags d’Orient.

ARENYS MAR

ATENEU ARENYENC Concert de Nadal: El Nadal de la Mostra. Di-vendres 26 de desembre a les 19h. Amb Raquel Xiberta, Fèlix Cuc i Nòmada Trio.

C.C.CALISAYUn Nadal Genial!. Dies 29 i 30 de desembre i 2 i 3 de gener de les 16h a les 20h. Aquest nadal tornarà a ser Genial! Ludoteca, jocs simbòlics, jocs de taula i jocs tradicionals, racó de maquillatge, scalextric, tallers digitals, espectacles,etc.

ATENEU ARENYENCGran Ball de Cap d’any actuació del Duet Arià. Dimecres 31 de desembre a les 23h.

C.C.CALISAY Ball de Cap d’any. Dimecres 31 de desembre a les 01h.

CASAL DE JOVENTUT SERÀFICAEls Pastorets d’Arenys de Mar. Dissabte 3 i diumenge 4 a les 18 h.

PART ALTA DE LA RIERAArribada dels Reis de l’Orient. Dilluns 5 de gener a les 18h. Després del seu recorregut per la vila i un cop saludades les autoritats, els Reis recolliran les vostres cartes a la sala polivalent del CC Calisay a partir de les 19.30 h.

ARENYS MUNT

CENTRE MORALEls Pastorets Musicals. Dijous 25 de desembre a les 19 h i diumenge 28 a les 18 h.. www.centremoral.cat

SALA MUNICIPALFesta de Cap d’Any. Dimarts 31 de desembre a les 21.30h.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIABrindis de les campanades de Cap d’Any. Dimarts 31 de desembre a les 23.30 h.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIATaller de Fanalets i Infl ables. Diumenge 4 de gener de 10h a 14 h..

PLAÇA DE L’ESGLÉSIAArribada del patge reial de Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient. Diumenge 4 de gener a les 12 h.

CARRERS DEL POBLECavalcada de Reis. Dilluns 5 de gener a les 18 h. Des de la Zona Industrial Torrent d’en Puig fi ns a l’Eixample i la plaça de l’Església. Ses Majestats els Reis Mags de l’Orient faran un pregó per a tots els nens i nenes a la plaça de l’Església.

CABRERA DE MAR

ENVELAT MUNICIPALConte de Nadal. Diumenge 28 de desembre a les 18 h. Adaptació del conte de Charles Dic-kens. Obra de teatre Grillats.

ENVELAT MUNICIPALTardes de Nadal. Divendres 2 gener a les 17 h.

ENVELAT MUNICIPALCarter Reial. Divendres 2 gener a les 19 h.

ESCOLA PLA DE L’AVELLÀTardes de Nadal. Dissabte 3 gener a les 17 h.

CARRERS DEL POBLECavalcada de Reis. Dilluns 5 gener a les 19 h.

PLAÇA DE L’AJUNTAMENTRecepció als Reis d’Orient. Dilluns 5 gener a les 19:30 h.

CABRILS

LA FÀBRICABon Nadal, escolars!!! 2014. Dilluns 29 de desembre a les 11 h: Titelles a càrrec de Biel Porcel. Dimarts 30 a les 11 h: Banyetes: un conte atabalat, a càrrec de Puça Espectacles. Dimecres 31 a les 11h: Kids Party Show, a càrrec de Blue Live.

ILLA ACTIVAPinta i decora els Reis d’Orient. Dilluns 29 i dimarts 30 de desembre a les 17 h. Taller de decoració i entrega de cartes al patge reial.

PLAÇA DE L’ESGLÉSIAFesta de Cap d’Any Dimecres 31 a les 00.15 h. Porteu-vos el raïm de casa; l’Ajuntament hi posa el cava!. Tot seguit, a La Fàbrica: ball de cap d’any. Gran ball d’entrada al 2015 amb discomòbil dels anys 60 fi ns a l’actualitat.

LA FÀBRICABon Nadal, escolars!!! 2014. Divendres 2 a les 11 h: Soldadet de plom, teatre a càrrec de la Cia. Festuc Teatre. Dilluns 5 a les 11 h: Taller de fanalets, tradicional taller de fanalets per poder Il·luminar el camí de SS. MM. Els Reis Mags.

ILLA ACTIVAPinta i decora els Reis d’Orient. Divendres 2 de gener a les 17 h. Taller de decoració i entre-ga de cartes al patge reial.

PELS CARRERS DEL POBLECavalcada de Reis 2014. Dilluns 5 de gener a les 18 h. Arribada de SS. MM. Els Reis Mags de l’Orient amb les seves carrosses tirades per cavalls. Tot seguit, a La Fàbrica, entrega de cartes. Moment per a que tots els infants de Cabrils puguin fer entrega de les seves cartes i rebre el primer regal de la nit.

CALDES D’ESTRAC

MERCAT MUNICIPAL Patge reial. Dilluns 29 i dimarts 30 de desem-bre des de les 10 h. a les 12.30 h. Tots els nens i nenes podran entregar la seva carta per a Ses Majestats els Reis d’Orient.

SALA CULTURAL Els pastorets a Caldetes. Dissabte 3 de gener a les 18.30 h. A càrrec del Casal de Vilassar de Dalt.

PELS CARRERS DEL POBLEArribada de ses Majestats els Reis d’Orient. Dilluns 5 de gener a partir de les 18 h.

EL MASNOU

MERCAT MUNICIPAL Taller de manualitats infantils. Dimarts 23 de desembre d’11 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h. Elabora galetes de Nadal amb glassa de sucre.

MERCAT MUNICIPAL Visita del Pare Noel. Dimecres 24 de desem-bre de 10 a 14 h.

CA N’HUMET Concert de Cap d’Any. Dissabte 27 de desem-bre a les 20 h. Amb Jove Orquestra de Cambra del Masnou i la pianista Ester Lecha. Preu: 3€.

CA N’HUMET El Trencanous: un viatge al regne dels somnis. Diumenge 28 de desembre a les 19 h. Preu: 4 €. L’Associació de Dansa del Masnou presenta el ballet El trencanous, un conte de fades amb música de Piotr Ilitx Txaikovski.

Nadal i Reis al MaresmeUna selecció dels actes d’aquestes festes que es celebren a la comarca

PROPOSTES DE NADAL 19 TRIBUNAMARESME GENER 2015

Nadal i Reis al MaresmeUna selecció dels actes d’aquestes festes que es celebren a la comarca

CA N’HUMET Circ’Art: taller de circ. Taller en dos torns: 29, 30 i 31 de desembre o 2, 3 i 4 de gener de 9.30h a 13.30h. L’Espai Circ’Art serà un es-pai de descoberta i aprenentatge de les arts del circ des d’una visió de les diferents tècni-ques i expressions artístiques: malabarismes, acrobàcies, música, trapezisme, expressió plàstica i equilibrisme. A partir de 5 anys.

ELS VIENESOS Taller de cuina per a infants: Tortell de Reis. Dilluns 29 de desembre a les 18 h.

MERCAT MUNICIPAL Taller de manualitats infantils: El raïm de Cap d’Any. Dimarts 30 de desembre d’11 a 13.30 h i de 17 a 19.30 h

ELS VIENESOS Taller infantil de decoració Nadal. Dimarts 30 de desembre a les 17 h.

CARRER SANT RAFAELL’Home dels Nassos. Dimecres 31 de desem-bre a les 11 h. Ens ajudeu a buscar L’home dels Nassos tot jugant? Tindrem jocs tradicio-nals i cooperatius.

ELS VIENESOS Carter Reial i taller de fanalets. Divendres 2 de gener a les 17 h.

MERCAT MUNICIPALTaller de manualitats infantils. Dissabte 3 de gener d’11 a 13.30 h. Fanalets per la cavalcada dels Reis.

ELS VIENESOS Carter Reial i taller de cookies. Dissabte 3 de gener a les 17 h.

PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANSJocs per a Infants. Dissabte 3 de gener a les 17 h.

PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANSTaller de Reis. Dissabte 3 de gener a les 17h.

PLAÇA DE PAÏSOS CATALANSCarters Reials. Dissabte 3 i diumenge 4 de gener a les 18 h.

LA BARQUETATaller de cookies dels Reis Mags. Diumen-ge 4 de gener a les 11 h.

PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANSTaller de Fanalets. Diumenge 4 de gener a les 17 h.

CA N’HUMETCarboners del Masnou. Diumenge 4 de gener a les 17 h. Ens ajudeu a preparar la carrossa?

PLAÇA DEL PAÏSOS CATALANSConcert Nadalenc. Diumenge 4 de gener a les 17:30 h.

PLAÇA D’EUROPA Cavalcada de Reis. Dilluns 5 de gener a les 18 h. Rebuda dels Reis al port esportiu i cavalcada pels carrers de la vila amb fi nal a la plaça dels Països Catalans.

MATARÓ

ESCOLA DE VELA MATARÓPer Nadal vine a navegar!. Del 20 de desembre al 5 de gener. Estades per a nens de 5 a 16 anys. Classes de navegació a vela, tallers, coneixement del medi i visites al Centre d’Interpretació de la Barcelona World Race. Gratuït.

BIBLIOTECA FUNDACIÓ ILUROL’hora del conte. Dilluns 22 de desembre a les 17.30 h: Contes de Nadal. Dimarts 23 a les 17.30 h: Contes de Nadal.

PLAÇA DE SANTA ANNA Ball del Gall. Dijous 25 de desembre a les 1.30 h. Just quan s’acabi la Missa del Gall hi haurà un ball popular amb els Ministrils de la Palla i Barram, tot commemorant el 20è aniversari del primer Ball del Gall.

CENTRE ATLÈTIC LAIETÀNIA41a Cursa familiar de Nadal. Dijous 25 de desembre a les 12h. Cursa de 2,5 km oberta a tothom. Cava i vermut per a tothom.

PLAÇA DE SANTA ANNA Concert de Nadal. Dijous 25 de desembre a les 21 h. A càrrec del Cor Madrigalista de Mataró, amb la direcció de Josep Guri.

SALA CABANYESEls Pastorets. Els Pastorets de Mataró són un punt de referència obligat quan es parla de Pastorets al nostre país. Direcció de Marc Abril. Desembre: divendres 26 a les 19 h i diumenge 28 a les 17h. Gener: diumenge 4, 11, 18 i 25 a les 17 h; dimarts 6 a les 19 h; dissabte 10 i 17 a les 19 h.

PORT DE MATARÓArribada dels Missatgers Reials. Diumenge 28 de desembre a les 12.30 h. A partir de les

11.30 h hi haurà un taller de gòspel a càrrec de Gospelsons.

EL PÚBLICNew Orleans. Christmas Party. Diumenge 28 de desembre a les 20 h. Nadales en clau jazzística.

BIBLIOTECA POMPEU FABRAHora del conte especial de Nadal. Dimarts 30 de desembre a les 18 h. Els calaixos del cel, a càrrec d’Ada Cusidó.

PLAÇA DE SANTA ANNAL’OCA, el Cap d’Any popular de Mataró. Di-mecres 31 de desembre a partir de les 00.30 h. La revetlla popular de la ciutat arriba aquest any a la plaça més estimada per tots perquè els mataronins de totes les edats pu-guin celebrar junts que ja som a l’any 2015. El col·lectiu de discjòqueis The Fool Monkeys punxarà música festiva durant tota la nit i hi haurà barra amb preus populars.

PLAÇA DE L’AJUNTAMENTFira Artesana de Nadal. Dies 3 i 4 de gener. Fira artesana amb diferents productes de qualitat i personals fets majoritàriament per artesans de Mataró i el Maresme.

DIVERSOS INDRETSLliurament de cartes als missatgers. Plaça de Santa Anna: 2 de gener de 17 a 20 h i dies 3 i 4 d’11 a 13 h i de 17 a 20 h. Local de l’AV La Llàntia: 4 de gener de 18.30 a 20.30 h. AV de Cirera: 3 i 4 de gener de 17 a 20 h. Local de l’AV Vista Alegre: 2 i 3 de 17 a 19.30 h. Local de l’AV. Camí de la Serra: 2 i 3 de gener de 17.30 a 20 h. Local de l’AV. Hava-na: 3 i 4 de gener de 17.30 a 20 h. Pati de Can Marchal: 3 i 4 de gener de 17.30 a 20 h. Casal de Barri les Esmandies: 3 i 4 de gener de 17 a 20 h. CC Pla d’en Boet: 3 de gener de 17 a 20 h. Plaça d’Isla Cristina: 2 i 3 de 18 a 20 h. Local AV Torre Llauder: 4 de gener de 10 a 13 h. Parc del Palau: 3 de gener de 9 a 13 h.

ESGLÉSIA SANT JOSEPConcert de Nadales. Diumenge 4 de gener a les 13h. Concert de nadales d’ara i de sempre a càrrec de la Coral La Nota.

DES DE LA PLAÇA DE PUERTO RICOCavalcada de Ses Majestats els Reis d’Ori-ent. Dilluns 5 de gener a partir de les 17.30 h.

LES ESMANDIESConcert de reis. Diumenge 11 de gener a les 12h. Amb la Jove Orquestra Iluro.

PROPOSTES DE NADAL20 GENER 2015 TRIBUNAMARESME

PREMIÀ DE DALT

MASIA DE LA CISA18è Pessebre Vivent. Dies 26, 27 i 28 de desembre i 3 i 4 de gener a les 18 h. i 19 h. Representació del pessebre vivent de Premià de Dalt.

SALA SANT JAUMEConcert de Nadal. Diumenge 21 de de-sembre a les 19 h. Orquestra de Cambra Catalana.

ESGLÉSIA DE SANT PEREConcert de Nadal. Dijous 25 de desembre a les 20 h.

SC SANT JAUMECap d’any. Sopar i ball. Dimecres 31 de de-sembre a les 21 h. Informació: 651 331 893.

TORRENT DE SANTA ANNA Visita del Patge Reial. Dissabte 3 d’11 a 14 h. El Patge Reial vindrà a recollir les cartes tots els nens i nenes per ses majestats els Reis de l’Orient. Hi haurà un inflable.

PARRÒQUIA DE SANTA MARIA Concert de Nadal. Diumenge 4 de gener a les 19 h. Coral Primiliana de Veus Femenines.

PATI DE SANT JAUMETaller de Fanalets. Dilluns 5 a les 11.30 h.Vine amb els teus fills a fer el fanalet de reis.

BARRI SANTA ANNACavalcada de SSMM Els Reis d’Orient. Dilluns 5 de gener a les 18 h. A les 19 h: passa pel Barri del Remei. 20 h: arribada a la Plaça de la Vila. Visita dels Reis d’Orient a l’església i tot seguit lliurament dels regals dels reis.

SALA DE L’ORFEÓ DE SANT JAUME Comencem l’any ballant amb en Bernat. Dissabte 10 de gener a les 11.30 h.

PREMIÀ DE MAR

MUSEU DE L’ESTAMPACIÓExposició: Els camins del pessebre. Durant totes les festes de Nadal.

GRAN VIAFira de Nadal. Del 5 al 24 de desembre. De 10 a 13h i de 17 a 20h. La tradicional fira per comprar els detalls de Nadal

MUSEU DE L’ESTAMPACIÓVisita especial de Nadal. Dies 27 i 28 de desembre a les 12 h. Amb les dates nada-lenques ben properes potser us ve de gust descobrir robes estampades amb motius tradicionals de Nadal.

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOLConcert de Nadal. Dilluns 22 de desembre a les 21h. A càrrec dels grups corals de l’Escola Municipal de Música

C. AURORA, 20Inauguració de l’exposició de diorames. Dijous 25 de desembre a les 11h. L’obertura de l’exposició es farà el dia 21 de desembre, a les 11 h. Diorames construïts pels membres dels Amics de l’Art Pessebrístic.

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOLConcert de Nadal. Dijous 25 de desembre a les 21.30h. A càrrec de la Jove Orquestra de Premià de Mar i dels alumnes de l’Escola de Música i Dansa Estudi Teresa Maria.

ESPAI L’AMISTAT Concert de Sant Esteve: valsos i polques de la família Strauss. Divendres 26 de de-sembre a les 19.30 h. A càrrec de l’Orquestra Simfònica de Sant Cugat.

PATRONATPastorets: l’estel de natzaret. Dissabte 27 i diumenge 28 de desembre a les 18 h. Quadre escènic del Patronat. Dir: Frederic Caralt.

CENTRE CÍVICQuinto pirata de Nadal. Dissabte 27 de desembre a les 18.30 h.

ESPAI L’AMISTATUna nit de Nadal. Dissabte 27 de desembre a les 21h. Concert de la III temporada de música clàssica. A càrrec de la Coral l’Amistat, Gustavo Legido, piano i l’Orquestra de Cam-bra Camerata Buxtehude.

MUSEU DE L’ESTAMPACIÓTaller de Reis. Diumenge 28 de desembre a les 12 h. Fem un fanalet per donar la benvin-guda als Reis d’Orient.

ESPAI L’AMISTATConcert de Nadal. Diumenge 28 de desem-bre a les 12h. A càrrec de la Banda de Música de Premià.

PARRÒQUIA DE SANTA MARIACantada de Nadales. Diumenge 28 de de-sembre a les 19.30h. Coral Amics del Cant.

PLAÇA DE LA SARDANAPatge Reial. 2 i 3 de gener de 18 a 20 h.

PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANSLa granja de Nadal. Dissabte 3 de gener de 10 a 13h i de 17 a 20h. Toca els animals de la granja.

CENTRE CÍVICQuinto pirata de Nadal. Dissabte 3 de gener a les 18.30 h.

JARDINS DEL PALMAR Rebuda a Ses Majestats els Reis de l’Ori-ent. Dilluns 5 de gener. Sortida a les 17h. A les 17:30h: a l’Ajuntament de Premià de Mar.

PLAÇA JOAN COROMINAS Gran Cavalcada de Reis. Dilluns 5 de gener a les 18.30h.

PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANSPessebre vivent. Dilluns 5 de gener a les 18.30h.

SANT ANDREUDE LLAVANERES

PAVELLÓ MUNICIPALConcert de Nadal. Dimarts 23 de desembre a les 11 h. A càrrec de tot l’alumnat de l’Escola Sant Andreu.

PAVELLÓ MUNICIPALParc de Nadal 2014. Dies 26, 27, 28, 29, 30 de desembre.

PARC DE CA L’ALFAROArribada dels Patges Reials. Diumenge 28 de desembre a les 18 h. Vine a lliurar la carta per a Ses Majestats d’Orient.

PELS CARRERS DE LLAVANERES I LA PLAÇA DE LA VILACavalcada de Ses Majestats els Reis d’Ori-ent. Dilluns 5 de gener a les 18.30 h.

SANT VICENÇ DE MONTALT

CENTRE PARROQUIAL EL DELMEPessebre Monumental: “Sant Vicenç, histò-ria i vida”. Fins al 25 de gener. Pessebre de 60m2 amb més de 250 figures.

PROPOSTES DE NADAL 21 TRIBUNAMARESME GENER 2015

CENTRE CÍVICFestival de Nadal de l’Escola Sant Jordi. Dilluns 22 de desembre a les 15 h.

CENTRE CÍVICFestival de Nadal de l’Escola Sot del Camp. Dimarts 23 de desembre a les 9h.

CENTRE CÍVICFestival de Nadal de l’Institut Esteve Albert. Dimarts 23 de desembre a les 12h.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇMissa del Gall amb la participació de l’Or-feó. Dimecres 24 de desembre a les 00h.

PLAÇA DEL POBLEVine a fer cagar el Tió. Dijous 25 de desem-bre a les 12h.

PAVELLÓRevetlla popular i ball de Cap d’Any. Dime-cres 31 de desembre a les 22h. Molta música amb el conjunt “D’altra banda”.

LOCAL VEÏNAL DE LA FAÇANA LITORALVisita dels Patges Reials. Dissabte 3 de gener a les 17.30 h.

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇConcert de Nadal. Diumenge 4 de gener a les 18h. A càrrec de l’Orfeó.

PELS CARRERS DEL POBLECavalcada dels Reis Mags. Dilluns 5 de gener a partir de les 18h. Parada:a l’Església , els Reis Mags adoraran al Nen Jesús oferint-li or, encens i mirra. Seguidament, els nens podran donar-los les cartes.

TEIÀ

LA UNIÓPessebre artístic. Fins al 18 de gener.

LA UNIÓVisita del patge reial. Divendres 2 de gener a les 17h.

VILASSAR DE DALT

MUSEU ARXIU Pessebre Monumental de can Banús. Fins el 19 de gener de 2013.

MUSEU ARXIU 40è Pessebre Monumental de can Banús. Fins al 18 de gener del 2015

TEATRE LA MASSAEls Pastorets de Vilassar. Divendres 26 i diumenge 28 de desembre a les 19h. El Ternal Teatre representa la seva particular i tradicional versió dels Pastorets.

DES DE L’HOSPITAL DE SANT PERECavalcada de Reis i concurs de fanalets. Di-lluns 5 de gener a les 18h. Sortida: de l’Hospi-tal de Sant Pere. Arribada a Plaça: 19h.

VILASSAR DE MAR

EMPRESES I COMERÇOSTrenet de Nadal de Vilassar Comerç. Dies 23, 24, 27, 29, 30, 31 desembre i 2, 3 4, 5 gener arriba el trenet de Nadal de Vilassar Comerç. Compra a les botigues associades de Vilassar Comerç i recull el teu tiquet per pujar. Horari de matí: 10 a 13.30 h i de 17 a 20 h.

PL. DE L’AJUNTAMENTTaller de quadres de Nadal en 3D. Dimecres 24 de desembre a les 17 h.

PL. DE L’AJUNTAMENTCagatió . Dimecres 24 de desembre a les 18 h. A càrrec dels pastors de La Tropa Teatre.

ESGLÉSIA PARROQUIALMissa del pollet, escenes i cant de Nadal. Dimecres 24 de desembre a les 19 h.

ESGLÉSIA PARROQUIALMissa del gall i benedicció del pessebre. Dimecres 24 de desembre a les 23 h.

ATENEU VILASSANÈS XXXV Concert Tradicional de Sant Esteve. Divendres 26 a les 12 h. De la Coral Englanti-na amb la participació de la Coral Pinedenca.

ATENEU VILASSANÈS Els Pastorets, l’adveniment de l’infant Jesús. Dies 26 (20 h) i el 27 i 28 (19 h). A càrrec la Tropa Teatre.

DIVERSOS INDRETSRebuda del Carter Reial. Vine a rebre el Car-ter Reial de SM els Reis d’Orient! Enguany vin-drà a cavall a recollir les cartes dels infants de Vilassar de Mar. Horari: 18 h Pl. Vicenç Martí - Av. Montevideo - 18.30 h Pl. Ajuntament.

PAVELLÓ MUNICIPALNit de Cap d’Any per a tothom. Dijous 1 de gener a les 00.30 h. Gran festa per donar la benvinguda al nou any, amb l’actuació del grup Virus, amb clàssics del pop i el rock i sessió Dj. Entrada gratuïta i servei de bar.

FESTES MAJORS22 GENER 2015 TRIBUNAMARESME

DIUMENGE 11 DE GENER

A les 14h. A la pista annexa al Pavelló

XX Escudellada de festa majorVenda de tiquets: a l’Ajuntament els dies 29 i 30 de desembre, de 9 a 13h. Preu del tiquet: 10 euros. Places limitades.

DISSABTE 17 DE GENER

Matí i tarda. A la Plaça de l’Església

Mercat medievalUn any més, Sant Vicenç reviu l’esperit de l’edat mitjana, traslladant-nos a un passat remot ple de misteris, de bruixes i de senyors i castells. Serà una ocasió per gaudir d’aque-lla vida. S’hi pot trobar des d’artesans, taver-ners i firaires, fins a perfums, sabons, coques, embotits, formatges, etc. També s’organit-zen diferents activitats d’entreteniment per a tots els públics: des d’exhibicions, actuaci-ons musicals i fins activitats infantils:

10.30h: Cercavila matinal i pregó d’inau-guració.12.30h: Falconeria demostració de vol.13.30h: El Bosc.16.30h: Cercavila musical.17.00h: Falconeria demostració de vol.17.30h: Històries de la vida (titelles ge-gants).18.30h: Ronda nocturna.19.30h: Espectacle de foc i faquirisme.

A les 9:15h. A la plaça del poble

1a Cursa popular de Festa Major de Sant Vicenç de MontaltSortida des de la plaça del poble. Arribada a la plaça del poble. Recorregut: 5km.

DIUMENGE 18 DE GENER

Matí i tarda. A la Plaça de l’Església

Mercat medievalTambé s’organitzen diferents activitats d’en-treteniment per a tots els públics (mateix programa i horari de dissabte 19).

A les 11h. Als pins de l’Andreu

PaintballMés info al Cau Jove (Tel. 93 791 34 79 / joventut@svmontalt.cat).

A les 10h. A l’Av. Toni Sors

Trobada de gegants i capgrossosRecorregut: Av. Toni Sors, Joan Maragall, Mn. Jacint Verdaguer, Plaça Dr. Cornudella, de la Ginesta, Ptge. de les Hortènsies, del Romaní, de l’Església, de Baix i arribada a l’Av. Toni Sors. Colles participants: Colla de Geganters de Sant Vicenç de Montalt, Gegantons de l’Escola Sant Jordi, Gegantons de l’Escola Sot del Camp, Gegants de Lloret de Mar, Colla Gegantera de Sant Iscle de Vallalta, Colla de Gegants de Cornella de Llobregat, Colla Ge-ganters de Sant Adrià de Besos, Colla Gegan-tera de Teià, Colla de Geganters de Palafolls, Colla Gegantera de Taradell, Colla Gegantera de les Borges Blanques.

DIJOUS 22 DE GENER

A les 9.30h. Des del Campanar

Repicada i tronada en honor de Sant Vicenç

A les 11h. A l’Església Parroquial

Missa solemne en honor a Sant VicençPresidida pel reverent rector de la parròquia i concelebrada per sacerdots de les parròqui-es veïnes. Un any més, l’Orfeó Parroquial “El Delme” cantarà la Missa Pontificalis de Lorenzo Perosi i els goigs de Sant Vicenç.

En acabar la Missa. A la Plaça del Poble

SardanesA càrrec de la Cobla Selvatana i vermut po-pular.

A les 18h. A la pista annexa al Pavelló

Concert i ball de Festa MajorA càrrec de la Cobla Selvatana.

DIVENDRES 23 DE GENER

A les 22h. Al Centre Cívic

Nit de l’humorA càrrec de Joan Pera i l’Àngel.

DISSABTE 24 DE GENER

A les 10h. A la Biblioteca La Muntala

Bibliogimcana cientifíca

A les 12h. Al Casal de la Gent Gran “Els Xur-ravins”

Final del 9è campionat de billarTot seguit es farà l’entrega de trofeus als guanyadors.

A les 18h. Al Centre Cívic

Hopa-liA càrrec de Tot Circ. Hopa-li és un espectacle de circ i clown. Un divertit cuiner farà equi-libris i malabars amb diferents utensilis de cuina: plats, cassoles, copes, culleres... I de cop i volta la cuina es converteix en una sala de concert de musica clàssica.

A partir de les 20h. Al Cau Jove

Sant Vicenç Night Prix La nit més divertida al Cau Jove.

DIUMENGE 25 DE GENER

A les 9h. Zona Esportiva

14a Montalt - Bike (B.T.T.)Recorregut: 43 Km. i 1.500m de desnivell.

DIUMENGE 1 DE FEBRER

A les 9h. Zona Esportiva

Pedalejada popularDificultat mínima. Botifarrada per a tots els participants.

Sant Vicenç de Montalt convoca a participar en els actes de la seva Festa Major d’hivern

FESTES MAJORS 23 TRIBUNAMARESME GENER 2015

Cabrera de Mar celebra una nova edició de la Festa Major d’hivern de Sant Vicenç

DISSABTE 20 DESEMBRE

A Cal Conde

Pessebres de NadalFins a l’11 de gener. Visites dissabte de 18.00 a 20.00 h. i diumenges de 10.00 h. a 12.00 h.

DIUMENGE 28 DESEMBRE

A les 18h. A l’Envelat Municipal

El conte de NadalGrillats adapta l’obra “El conte de Nadal” de Charles Dickens, una de les obres Mestres de l’escriptor, es un conte que ens fa reflexionar sobre l’avarícia i les seves conseqüències...

DILLUNS 29 DESEMBRE

De 09.00 a 13.30h. A Can Martinet

Jocs de Nadal infantils Dies 29, 30, 31 de desembre i 2 de gener. Ju-garem, cantarem, farem manualitats, tallers de cuina, ens disfressarem, explicarem contes i compartirem bons moments!

DIVENDRES 2 GENER

A les 17h. A l’Envelat Municipal

Tardes de Nadal

A les 19h. A l’Envelat Municipal

Recepció del Patge Reial

DISSABTE 3 GENER

A les 17h. A l’escola del Pla de l’Avellà

Tardes de Nadal

A les 19h. A l’escola del Pla de l’Avellà

Recepció del Patge Reial

DILLUNS 5 GENER

A les 18.30h. Als carrers del Centre del poble

Cavalcada de ReisSortint de la rotonda del Sindicat.

A les 19.30h. A l’Ajuntament

Recepció als Reis d’OrientI seguidament, repartiment de joguines.

DIVENDRES 23 GENER

A les 17.30h. A Can Martinet

Torneig de ping pong

DISSABTE 24 GENER

A les 10h. A la plaça de l’Ajuntament

Botifarrada de Festa Major

A les 12h. A l’església de Sant Feliu

Rèplica del retaule gòtic de Sant Joan BaptistaActe de presentació i descobriment.

A les 12.45h. A l’Envelat Municipal

Espectacle de pallassos i titellesAmb el Grup “Tururut”.

A les 19h. A l’Envelat Municipal

GreaseGrillats ens presenta el musical en playback Grease. Enguany Grillats ha fusionat el teatre i els playbacks i n’han tret un musical totalment innovador. Preu de l’entrada 3 €.

DIUMENGE 25 GENER

A les 9h. A la plaça de la Fàbrica

VI Cursa Sant Vi

De 10 a 14 h. A la plaça de la Fàbrica

Donació de sang

A les 12h. A l’església de Sant Feliu

Missa solemne

A les 13h. A la plaça de l’Església

Sardanes amb la Cobla Premià

A les 14h. A l’Envelat Municipal

Tastet dinar popular Amb animació d’un Mag.

A les 20h. Des de l’Envelat a la pl. Ajuntament

Cercavila pirotècnicA càrrec dels Macabres presentant el nou Cap Gros.

A les 18h. A l’Envelat Municipal

GreasePreu de l’entrada 3 €.

APUNTSCaprabo presenta la nova generació de supermercats

Caprabo remodelarà la totalitat de la seva xarxa de supermercats en els propers anys per adaptar-los al que defineix com la seva nova generació de supermercats, una aposta radical de Caprabo per recuperar els valors tradicionals del comerç de proximitat, Economia, Varietat i Qualitat, els seus atributs fundacionals, amb la competi-tivitat en preu plenament incorporada a la seva proposta comercial, amb la major oferta per metre quadrat, que cobreix més necessitats de consum, i amb un concepte integral de qualitat.

El projecte, iniciat al 2012, donarà un salt rellevant al llarg d’aquest exer-cici, que finalitzarà amb 120 noves bo-tigues remodelades de les 364 que Ca-prabo té en els mercats estratègics de Catalunya, Madrid i Navarra. El procés d’adaptació de les botigues està previst que finalitzi al 2016 i la inversió supera els 80 milions d’euros. Caprabo espera aconseguir un increment de vendes de les botigues del 8%.

Aquestes dades mostren un incre-ment de visites en botiga superior al 15%, principalment motivades per la incorporació de més producte fresc a les seves cistelles de la compra. Les noves botigues compten amb un 15% més de productes i dediquen un 20% més d’espai als productes frescos de consum diari. La nova generació de supermercats Caprabo representa el posicionament estratègic de la compa-nyia i dóna resposta a la demanda d’un consumidor de nova generació.

Redacció

A la Residència Laia utilitzem la te-ràpia de validació amb persones amb deteriorament cognitiu en diferents fases i també en persones que tenen algun tipus de malestar emocional, com podria ser possibles resistències en relació a l’acceptació de la pròpia vellesa.

Els resultats obtinguts des de la nostra experiència són molt satisfac-toris tant pel que fa a la millora de l’estat d’ànim dels residents com la millora de la comunicació entre resi-dents i famílies i també amb el propi personal assistencial.

Parlem de la teràpia de validació com un mètode que es podria in-cloure entre el grup de teràpies que busquen promoure un enfocament centrat en la persona, ACP, des d’ una dimensió mes emocional.

Feil (1993) identifica diverses creences i valors que són la base de l’enfocament de validació, encara que novament, molts d’aquests tam-bé formen part d’altres enfocaments centrats en la persona:

1. Totes les persones són úniques i han de ser tractades com a individus.

2. Totes les persones són valuoses, independentment del seu grau de desorientació.

3. Hi ha motius darrere de la con-ducta de les persones grans desorien-tades.

4. La conducta en la vellesa no no-més és una funció dels canvis ana-tòmics del cervell, sinó que també reflecteix una combinació de canvis

físics, socials i psicològics que ocor-ren durant la vida.

5. Les persones grans no poden ser obligades a canviar les seves conduc-tes. Les conductes només es poden canviar si la persona vol canviar-les.

6. Les persones grans han de ser acceptats sense crítiques.

7. Certes tasques de la vida s’associ-en amb una determinada etapa de la vida. La incapacitat de completar una tasca, en l’etapa de la vida correspo-nent, pot causar problemes psicolò-gics.

8. Quan falla la memòria més re-cent, la gent gran tracta de restaurar l’equilibri en les seves vides, en recu-perar els records més antics. Quan fa-lla la vista, utilitzen la seva imagina-ció per veure. Quan perden l’audició, escolten els sons del passat.

9. Els sentiments dolorosos dismi-nuiran si s’expressen, reconeixen i

validen per un oient de confiança. Els sentiments dolorosos que s’ignoren o reprimeixen, adquiriran força.

10. L’empatia augmenta la confi-ança, redueix l’ansietat i restaura la dignitat.

Feil (1993) Defensa fermament els beneficis de la teràpia de validació. Considera que els beneficis per a les persones amb demència inclouen: la restauració de la pròpia autoestima i també :

- La reducció del grau en què les per-sones grans s’aïllen del món exterior.

- La promoció de la comunicació i la interacció amb altres persones.

- La reducció de l’estrès i l’ansietat.- L’estimulació del potencial latent.- L’ajuda per a resoldre assumptes

inconclusos de la vida.- La facilitació de la vida indepen-

dent durant el major temps possible.RESIDÈNCIA LAIA

SALUT

Atenció centrada en la persona a partir del mètode de validació de Naomi Feil

COMERÇ

APUNTS 25 TRIBUNAMARESME GENER 2015

Si el mes passat comentaven els senti-ments que desperta la situació psicoso-cial de les festes de Nadal i Any Nou en el món occidental, aquestes també tenen un caràcter d’avaluació... ”suma-tiva”, és a dir, que encara no és una ava-luació fi nal.

Però sí que, en haver de mostrar les nostres habilitats socials per un cantó – per l’augment dels contactes famili-ars, amicals i comercials- i l’acabament de l’any per l’altre, aquestes festes, su-posen d’una forma conscient i incons-cientment, una espècie de valoració de com estem, personal i socialment parlant.

Una mostra específi ca en són les no-tes escolars del primer trimestre del curs escolar, tot i que aquest, pel ca-lendari escolar, hagi acabat per molts estudiants ja fa uns quants dies.

Entrelligats amb els resultats obtin-guts, hi ha les recompenses que hi es-tan adscrites: vull dir que, moltes vega-des, lliguem estretament els resultats escolars amb allò que desitjaven els nostres fi lls, de manera que si la cosa no ha anat bé, tampoc aniran bé els re-

gals... dels Reis. Com es diu ara, “Ja t’ho dic ara”: molt mal fet! (molt malament, com diuen a parvulari), confusió total!: els regals de les festes són de les festes, no són del col·le.

Els resultats del col·le, són del col·le, i tots els alumnes saben que a casa aquest resultats no seran ben acollits, però so-bretot, per damunt de les autojustifi caci-ons, la majoria de vegades saben que és una conseqüència del que han fet...vull dir, del que no han fet. I si el nostre fi ll o fi lla no pot sentir el malestar que genera tenir males notes, siguin justes o injustes, no en traurem res de castigar-lo.

Ens trobem encara en un moment recuperable, sempre i quan en par-lem amb calma i intentem entendre i fer entendre que un fracàs –una mala nota- és el motiu principal per apren-dre el que no hem de fer, i per tant, po-der albirar el que hem de fer.

Serveix per alguna cosa recriminar, castigar, enfocar i donar culpes, etc., com no sigui per enterbolir les situaci-ons i no aprendre de l’experiència? En traiem alguna cosa del mal humor i les recriminacions i càstigs que a vegades

comporten unes males notes???.De fet, les avaluacions, totes les ava-

luacions, no es fan amb el propòsit d’obtenir càstigs, sinó amb la fi nalitat d’analitzar on són i quins els errors i proposar vies de millora. Si no és així, no tenen sentit, com no sigui el d’espan-tar per les conseqüències, i amics meus, quan el nostre cervell s’espanta, no està per romanços: ataca o fuig, amb la qual cosa, no resol pas la situació, sinó que aprèn a fugir-ne o a tenir por, tal qual.

Ah, i un secret que no sé si em porta-rà problemes: en el camp de l’ensenya-ment, a vegades, les notes del primer trimestre de curs serveixen per avisar que la cosa és seriosa; és a dir, pels pro-fes, és una manera d’advertir que “t’hi

PSICOLOGIA

2015, any nou

RAMON DOMINGOPsicòleg

has de posar, carinyo!”, i per tant, acos-tumen a ser més estrictes en el moment de valorar el rendiment de l’alumnat.

Quan la preocupació pels mals resul-tats escolars es torna repetitiva i no ens permet trobar-hi solucions efectives, és lògic que consultem en primer lloc l’escola, el professor/a, i evidentment, si cal, els especialistes en les difi cultats d’aprenentatge com són psicopedagogs i psicòlegs escolars.

Bones Festes i una bona entrada al nou any. Sembla que n’esperem molt, oi?

APUNTS26 GENER 2015 TRIBUNAMARESME

CLASSES PARTICULARSJORDI BARROSREPÀS TOT L’ANYOfereix classes particulars de repàs i de prepara-ció per a exàmens oficials per a totes les edats i nivells. El repàs de qualsevol assignatura, ja sigui de Primària, ESO, Batxillerat o cicles formatius de grau mig i superior, o la preparació per a la pro-va d’accés a la universitat per a majors de 25/45 anys són algunes de les opcions.Classes fetes a mida segons les vostres preferències tant per a nens, adolescents o adults. Els horaris són de dilluns a dissabte, al matí,a la tarda o al vespre.

INFORMACIÓ AMBCITA PRÈVIA

REPÀS TOT L’ANYVILASSAR DE MARC/ Sant Jaume, 48 àtic 1aTel. 93 750 13 25

REPÀS TOT L’ANYMATARÓBaixada de les Espenyes, 6 1rTel. 662 55 69 28

Durant aquestes èpoques és molt freqüent que rebem un cadell a casa, ja sigui perquè hem decidit adop-tar, ens l’han regalat uns familiars o amics o hem decidit adquirir-ne una botiga d’animals especialitza-da. Sigui quina sigui la raó, cal tenir present que portar un cadell a casa és una decisió que cal meditar molt conscienciadament.

QUIN TIPUS DE GOS VOLEM?.Un cop presa la decisió d’incorporar un nou membre a la nostra família, cal ser coherents amb el tipus de gos que escollim. Per tant, cal que tin-guem en compte les obligacions i les condicions que comporta el nostre nou amic. En primer lloc, cal tenir present si disposem del suficient es-pai per tenir un cadell de mida gran, mitjana o petita. A més, hi ha gossos que com a característiques gene-rals són gossos més moguts o més tranquils, tenen més o menys pèl, requereixen major o menor control d’higiene, són més adequades per persones grans o per a nens, o són gossos de vigilància o de companyia, si el volem mascle o femella, etc. Per tant, cal informar-nos correctament per efectuar una elecció adequada i

no equivocar-nos, tany pel bé de les persones, però sobretot pel bé de l’animal, que és qui més pateix.

Cal recordar que el fet de tenir un gos a casa nostra comporta una sèrie de condicions i d’obligacions, que són sobradament retribuïdes per les gratificacions i satisfaccions que ens proporciona el nostre gos. No està de més recordar que cal comptar amb el nostre nou amic en temes de horaris, tant de treball com d’oci, la planifica-ció d’unes vacances, o altres esdeve-niments, etc. Però no cal alarmar-se, tot té la seva solució, el que es reque-reix és una bona informació.

I UN COP A CASA...Amb l’arribada del cadell a casa, cal tenir present que pateix un fort es-très. És per aquest motiu que acon-sellem reduir l’espai de moviment els primers dies i es vagi familiaritzant poc a poc amb la seva nova llar. És necessari procurar un espai calento-net pel cadell les primeres setmanes a casa nostra, sobretot si és un cadell de mida petita, aquest espai s’ha de convertir en “el racó” del nostre gos. Recomanem durant el dia deixar els gos a estones en el lloc on passarà la nit, per tal que es vagi acostumant

a aquest espai i no es senti estrany durant la nit. Cal deixar l’animal el màxim tranquil possible, posterior-ment serà ell qui vindrà cap a nosal-tres quan estigui més tranquil i segur d’ell mateix.

Durant les primeres setmanes que tenim el nostre cadell a casa, acon-sellem no passejar-lo pels carrers o llocs públics fins que no estigui to-talment vacunat i ho hagi autoritzat el veterinari, ja que la possibilitat de risc de contagi de malalties és elevat. Per tal d’evitar aquestes malalties és molt important portar un exhaustiu control veterinari sobretot durant el primer any de vida de l’animal, que combinat amb una correcta ali-mentació adequada a cada mida i edat ens proporcionaran l’equilibri necessari pel bon desenvolupament del nostre cadell.

Com a temes funcionals, cal pro-curar no deixar objectes, productes o altres coses a l’abast del cadell per tal d’evitar possibles perills produïts per la ingesta d’aquestes coses. El cadell ha de tenir els seves pròpies joguines amb les que entretenir-se i desenvolupar la seva dentadura for-ta i saludable.

NATURCENTER

LES NOSTRES MASCOTES

L’arribada d’un cadell a casa Les accions, nou front judicial per a BankiaQuan encara no han finalitzat ni de bon tros tots els procediments judicials contra Ban-kia per les compres d’obligacions subordi-nades i participacions preferents, ara s’obre un nou front judicial per l’entitat amb les reclamacions per la compra d’accions.

Els recents informes pericials realit-zats per dos perits tècnics del Banco de España en el procediment que s’instrueix a l’Audiència nacional per l’anomenat cas Bankia, vénen a confirmar no tant sols el que ja se sabia, és dir que la sortida a borsa de l’entitat l’any 2011 es va fer donant una informació financera de l’entitat incorrec-te, per no dir falsa, sinó que a més a més la reformulació del comptes de l’entitat realitzada el mes de maig de 2012, que en el seu dia va posar de manifest l’existència de pèrdues en lloc de beneficis, tampoc es va realitzar correctament i la situació real de l’entitat encara era pitjor.

Amb aquest escenari, aquells que van comprar accions de l’entitat fins el mes de maig de 2012 van fer-ho en base a una in-formació financera de l’entitat totalment errònia i, en conseqüència, poden exerci-tar accions judicials per tal de què es de-clari la nul·litat de les compres i recuperar el capital invertit. En aquest sentit s’han pronunciat ja diferents jutjats de l’Estat espanyol, essent pionera la sentència dictada per un jutjat d’Oviedo el novem-bre de 2013 i, pel que fa del partit judicial de Mataró, des del passat mes de de juny s’han dictat ja sentències estimatòries de demandes presentades per pràcticament tots els jutjats de la localitat.

Cal però tenir present que el termini per exercitar l’acció és de 4 anys, essent discutible si seria des de la compra o des de què es va tenir coneixement de l’error, però que per major seguretat d’èxit de la reclamació el recomanable seria des de la primera i, per tant, per molts dels com-pradors el termini podria finalitzar el pro-per mes de juny de 2015.

MARIA MONTSERRAT i CARBONELL

MÓN LEGAL

APUNTS 27 TRIBUNAMARESME GENER 2015

GASTRONOMIESLA RECEPTA DE L’ÀVIA REMEI

CANELONS D’ESPINACS

PREPARACIÓ: Posem les panses en remull. Rentem els espinacs, els deixem ben nets i els bullim (necessiten molt poca estona). Els escorrem de seguida i els tallem a trossos ben petits. Passem els pinyons per la paella amb oli o llard, amb una mica de pernil ben petit i les panses remullades. Tot seguit incorporem els espinacs i ho coem tot plegat. Bullim els canelons en una olla amb aigua, el llorer i un raig d’oli; en comptes de sal podem posar-hi una pastilla de brou. Quan els canelons estan cuits els passem per aigua freda. Els traiem de l’aigua i els col·loquem en un drap de cuina perquè s’assequin. A mesura que anem confeccionant els canelons els col-loquem en una safata untada d’oli o mantega. Posem la beixamel pel damunt amb una mica de mantega i for-matge ratllat. Per acabar ho gratinem al forn.

Segueix a TRIBUNA Maresme la proposta culinària de la popu-lar cuinera mataronina Àvia Remei. Pots trobar més receptes seves a la web www.aviaremei.com

BOUQUET D’ALELLA

BLANC+ 2013

INGREDIENTSCanelons. 1 fulla de llorer. 1 pastilla de brou de carn. Espi-nacs. Llard. Panses de Corint. Pinyons. Pernil. Oli. Mantega. Formatge ratllat. Sal.

ELABORACIÓ: Maceració pel·licular pre-fermentativa. Premsat suau amb aprofi tament exclusivament del most fl or. Fermentat en botes noves de roure

durant 3 setmanes (cada varietat per separat) amb una criança posterior de 3 mesos sobre les seves mares.

Color: Groc brillant amb tons daurats.

Aromes: Maduresa aromàtica amb suaus tocs de criança. Aromes de fruita blanca dolça madura amb suaus tocs de vainilla, mantega...

En boca: Atac franc, pas de boca ampla i retrogust molt persistent. Acidesa equilibrada. Gustos de fruita madura combinats amb sensasions de bóta.

ELABORACIpre-fermentativa. Premsat suau amb aprofi tament exclusivament del most fl or. Fermentat en botes noves de roure

durant 3 setmanes (cada varietat per

L’artista mataronina Lara Sànchez Guirado és l’autora del torró d’au-tor d’aquest Nadal de la prestigio-sa i tradicional Pastisseria Uñó de Mataró, que enguany celebra la seva 19a edició.

L’objectiu d’aquest any de la Pastisseria Uñó era crear un torró amb un disseny familiar i molt pro-per. El torró representa, a través dels divertits i frescos personatges d’aquesta il·lustradora, la típica fa-mília catalana al voltant de la taula pel sopar de Nadal. El dibuix que il-lustra el torró està ple de petits de-talls en clau humorística, com per exemple, l’àvia bebent alguna copa de cava de més, l’avi sord que no s’assabenta de gaire cosa, els més petits de la casa atipant de menjar al Tió per després fer-lo cagar, o el pare ben content per alimentar al gall d’indi a base del torró d’autor de Nadal. “Em fa molta il·lusió veu-re els meus dibuixos plasmats en paper, roba i en diversos formats

però mai m’havia imaginat que po-dria menjar-me’ls”, assegura Lara Sànchez, que és l’artista més jove que fi ns ara ha dissenyat el torró d’autor de la Pastisseria Uñó.

“Estem molt contents de poder comptar amb la col·laboració de la Lara perquè els seus dibuixos són molt divertits, detallistes i plens de dinamisme”, afi rma el mestre

pastisser Claudi Uñó. Aquest any, els ingredients estrella del torró d’autor, que ja està a la venda, són el cruixent amb trossets de car-quinyolis i trufa negra infusionada amb anís estrellat. La Pastisseria Uñó de Mataró celebra enguany la 19a edició del torró d’autor de Nadal, que transforma en xocolata les obres d’artistes de la ciutat.

Els personatges de l’artista Lara Sànchez, protagonistes del torró de la Pastisseria Uñó

El territori DO Alella ja disposa d’una important eina de difusió de les propostes d’enoturisme que s’ofereixen durant tot l’any a la Denominació d’Origen: la Guia d’Enoturisme de la DO Alella. La publicació forma part de la col-lecció de guies de promoció dels vins catalans i de l’enoturisme a Catalunya, realitzades pel sociòleg i escriptor Lluís Tolosa. En el seu

recorregut per la DO Alella, Tolosa ha tingut com a companya de viatge Clara Antúnez, sommelier i dietis-ta nutricionista. Els dos reconeguts especialistes han visitat, degustat, tastat, fotografi at i valorat l’oferta turística del món del vi d’aquest petit gran territori i han recollit aquesta experiència en la Guia.

El mapa de recursos de la Guia es converteix en el primer dibuix

que aglutina tota la informació que el turista necessita per a assegu-rar-se l’èxit de la visita: 8 cellers, 9 projectes d’elaboració de vi, 49 restaurants, 7 allotjaments, 7 vina-teries, 8 visites culturals/museus, 6 esdeveniments enoturístics i 2 em-preses de serveis i agències espe-cialitzades del món del vi. Carme Ruscalleda, signa el pròleg.

Redacció

Editada la primera Guia d’Enoturisme de la DO Alella

SOLUCIONS PASSATEMPSSOLUCIÓ SUDOKU 1SOLUCIÓ MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ SUDOKU 3SOLUCIÓ SUDOKU 2

CLASSIFICATS ANUNCIS PER PARAULA GRATUÏTS. Envia el teu text a través de la següent adreça: www.tribunamaresme.com/classificats i l’anun-ci sortirà publicat en la propera edició de TRIBUNA Maresme.

Editor/director: Josep Maria Ponce. C/ Lourdes, 40. 08330 Premià de Mar

Tel. 93 752 52 67 · publicitat@tribunamaresme.cominfo@tribunamaresme.comwww.tribunamaresme.com

Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

El periòdic del Maresmedes de l’any 2002

TRIBUNAmaresme

Exemplars distribuïts des d’Alella a Arenys de Munt

29

DIVERSOS

LA GUIA DE LOS ARCANGE-LES. Te ayuda a solucionar temas de conseguir empleo curar adic-ciones y temas de convivencia de pareja. anitarissos@hotmail.com

NO LLENCI RES. FORA TRAS-TOS. Servei gratuït de recollida de trastos. Desembarassem pi-sos, trasters, garatges. I el que no serveixi ho portem deixalleria. Tel.619.04.24.95.

CARICATURISTA JOAN PAS. Les caricatures de sempre, rapides i simpàtiques, pel seu casament, comunió, etc. Tel.639.37.98.01. jo-anpascaricaturas.blogspot.com.

Perruquers

Maria Vidal, 52VILASSAR DE MAR

Tel. 93 759 50 61

PROMOCIONS EN NOUS SERVEIS D’ESTÈTICA

DIMARTSTractaments

específics10%

dte.

DIMECRESEn color i

metxes

10%dte.

SALUT IBELLESA

¿ESTÁS ESTRESADO O ESTRE-SADA? ¿Quieres calma y paz? REIKI o masaje relajante.para ti o para regalar. T.602.85.81.84

OFICIALA DE PELUQUERIA. Se ofrece peluquera de peluquerias y a particulares muy economico cobro 10 euros cortar y peinar. anitarissos@hotmail.com.

ESPAI DE MATERNITAT I CRIAN-ÇA MIMA’M. Tallers Massatge In-fantil i reflexologia, assessorament portanadons. Tel.650.95.92.88

PSICOLOGIA SOLIDÀRIA. Sessi-ons de psicologia a preus assequi-bles, a tothom disposat resoldre els conflictes a través de l’autodesco-briment. mahavayra@yahoo.es

IMMOBI-LIÀRIA

SANT VICENÇ DE MONTALT. Parking en alquiler para todo el año, en urbanización Montaltpark. Tel.650.842.352

ARENYS DE MUNT. Lloguer pla-ça d’aparcament a Arenys de Munt per 49€ al mes T.677.20.90.28.

SANT ADRIÀ DEL BESOS. Local comercial de 200 m. 3 oficinas 1 trastero 2 wc. 100 m. ayuntamien-to. Puertas de 7 m. Precios alqui-ler o venta. T. 607.20.27.64.

MOLLET DEL VALLÈS. Vendo 27 plazas de parking para motos. 36.000 €. T.607.20.27.64.

TARRAGONA. Vendo o alquilo lo-cal comercial en centro de 900 m2 precio a convenir. T.607.20.27.64.

VALLIRANA. Residencia 3 edad descapacitados físicos o psíqui-cos. 17 Hab. 6 Terrazas 3 salones jardines huertos. Garajes 100 m ayuntamiento. T.607.20.27.64.

APARTAMENT EN LLOGUER. Llogo a Sant Vicenç de Montalt. Ed. Cracs. Moblat perfecte per persona sola. A 200m. estació tren i 50m platja. Tot l’any 375 €/ mes. Tel.626.01.62.85.

TRASTERS A SANT VICENÇ DE MONTALT. Es lloguen trasters a Sant Vicenç de Montalt, zona Montalparc, persiana motoritzada amb mando, 1,50 x 2m, estan-teries, exel.lent estat, 75€ men-suals. T.693.42.07.54

ES BUSCA FINCA RURAL. Associ-ació sense ànim de lucre busca fin-ca rural per a projecte social i me-diambiental Verdakoro2013@gmail.com. Tel.977.638.665.

RESIDENCIA PARA ADOLES-CENTES TUTELADOS. Alquilo o vendo residencia 3a edad, des-capacitados fisicos o psíquicos. Sr. Alfonso 607.20.27.64.

COMPRAVENDA

COMPRO VINS I LICORS VELLS. Passo a domicili. Pago bé. T.606.84.64.20.

MÁQUINA DE DARDOS. Vendo máquina de dardos de bar por 750 € y regalo otra. Sr. Alfonso 607.20.27.64.

MAQUINA DE COSER ALFA. 99 € con mesa Sr. Alfonso 607.20.27.64.

COMPRO TIENDAS en liquida-ción de ropa, ferretería, perfume-ría, etc. Pago al contado y máxima seriedad. jennyaixas@yahoo.es.

COMPRO PARTIDAS, stocks de empresas, liquidaciones, ropa, material ferretería, zapatos, per-fumería, droguería... Pago al con-tado. biancabali@hotmail.com

MUEBLES RÚSTICOS. Vendo televisor y mesa madera mazi-za color miel precio a convenir. anitarissos@hotmail.com.

COMPRO Tebeos antics, còmics, Manga, àlbums de cromos, llibres, calendaris de butxaca, soldadets de plom i joguines en general. Tel.630.93.06.16.

VENC ACCIÓ CENTRE NATA-CIÓ. 120 €. Tel.625.49.42.42.

VENDO PECERA DE CRISTAL. 80 x 30 x 45. Sólo 95 €. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

VENDO MÁQUINA DE DARDOS. 4 Jugadores por sólo 499 €. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

MÁQUINA DE COSER ALFA con mesa precio 99 €. Sr. Alfonso Tel.607.20.2764.

REGISTRADORA TPV TÁCTIL. Terminal táctil compacto, pan-talla táctil resistiva, inclinación de pantalla graduable, impre-sora de tíquets térmica integra-da, Intel Celeron 1.5ghz 1Gb. astropol@hotmail.com

ENSENYAMENT

PROFESSORA LICEU dóna clas-ses piano-violí-llenguatge musi-cal. Nens i adults. Eficàcia i tracte personalitzat. T.650.41.80.18.

APRENDER ITALIANO ES FÁ-CIL Y DIVERTIDO. Profesora na-tiva imparte clases de italiano en su domicilio a Llavaneres. Llamar al 610.83.92.78.

SERVEIS PROFESSIONALS

URGÈNCIES INFORMÀTIQUES. Soluciono qualsevol problema informàtic ràpid i a domicili, in-closos festius i caps de setmana. T.653.090.856.

DISSENY GRÀFIC I ALTRES SER-VEIS. Ofereixo serveis de disseny gràfic, maquetacions i composici-ons, retall i retoc d’imatges profes-sional, creació de targetes, fulle-tons.... naya_24_64@hotmail.com

REFORM-AR. Instal·lació, repa-ració i manteniment. Lampiste-ria, fontaneria, paleteria i pintura. Tel.615.010.019. Preus econòmics

PREUS DE MERCAT. Si tens de reformar la teva llar, finca, xalet o comunitat i vols la millor qualitat preu, contacta’ns! Rehabilitació, obres i mantenimts al Maresme. info@grupgabernet.cat

CARPINTERO. Trabajos de carpintería en general. Zona Mataró y Maresme. Tel. 616.85.56.60.

AILLAMENT TÈRMICS-ACÚS-TICS. Arriba l’hivern. Vols millorar la teva casa? Vols estalviar en les teves factures. Aïlla tèrmicament la teva llar. Demana’ns pressupost. Tel.93.750.72.06

CLASSES PARTICULARS JOR-DI BARROS. Repàs Tot l’any. Des de 1981 al servei del Maresme i del Barcelonès. Repàs Primària, ESO, Batxillerat, Cicles. Vilassar Mar: 93.750.13.25. Mataró: 662.55.69.28

PROFESSORA DE VIOLONCEL. Dóna classes per totes les edats i nivells. T.648.76.77.86.

BUSQUES TREBALL? BUSQUES TREBALLADORS?

Desenes d’oferteslaborals renovades

setmanalment

www.artcatalunya.esal telèfon 687 385 435

o presentant-te dilluns, dimarts o dimecres a les 17:30h. a la

Plaça Cuba, 18 (2on pis)· MATARÓ

TREBALLOFERTA

REFORMAS. Todo tipo de instala-ción, reparación y mantenimiento. Lampisteria, fontaneria, albañileria y pintura. Tanto para grandes como pequeñas cosas! ECONÓMICO. reform-a-renys@hotmail.com

PASSATEMPS30

Pau VidalMOTS ENCREUATS

HORITZONTALS: 1. Revolta i motí des de les files d’El Último de la Fila / 2. Va molt bé quan has de fer un mollet abstracte i fabricar-lo en sèrie. Com que és un cançoner sempre s’arronsa força / 3. Vores del pistil. Mentre ragi la mamella jo ho faig. Editava per tal d’eliminar el vocalisme / 4. Com a planta d’ús cosmètic encara reivindica la seva autenticitat. Arrebossat japonès a temperatura incompleta / 5. No li cal trucar dues vegades perquè duu un rellotge fiable. La part del Curial que transcorre en remull / 6. Cap de turc. Com a filòsof de vegades va per lliure. Cap d’uzbek / 7. Del llavi gruixut i sortit com el dels africans. La petita Josepa, la Moreu, que ena-morà en Gaudí / 8. Era d’Isàuria. Pits sense fronteres / 9. Tronc central de l’assignatura de mates. Variant del gascó per parlar amb les nines de la sala / 10. Cosirà fatal, però tot sigui pel casament. Formació de vaixells en imitació d’estornells / 11. Extrems de la Reial. Castigat a volar com un rat. Va trobar una zona als USA per amagar-se / 12. Sorpresa pel perfecte estat del sentit. Al gaspatxo és un tros de pa, a la vida una dificultat / 13. Ara també cosiran malament, però el resultat serà el sopor. Uneixi gairebé en matrimoni?: no, no, del tot.

VERTICALS: 1. Profunda emoció causada d’un cop de pedra. Segment del cap dels insectes acronictes, que són nocturns, no pas atemporals / 2. En Santi el periodista a l’agenollador. Avantpassat meu que feia de pirata (o d’emperador romà?) / 3. Contenen un secret. Herbàcies amb les espores manipulades. 40% dels drets / 4. És als ullets com la bitlletera als bitllets. No és favorable a la Llei de Transparència / 5. Ànima de xarlatà. Antic celta que es devia extingir de tan insalubre com era. Pilota a l’olla / 6. L’insòlit secret dels contenidors de femta. Resines només per a emperadrius i similars / 7. Trident desmanegat. De vegades està en dansa, de vegades és causa de xoc. Animal innocu / 8. Metall imprescindible per a la policromia. No arriben al rang de lleis perquè tracten de secrets / 9. Poca cosa. Com a gasos no són favora-bles als peixos. Poca soca / 10. Acompanyaré cap a la via de l’hinduisme. Una temporada en bicicleta / 11. Si fos una rosta no tindria gust de mar. Les perilloses extremitats d’en Johnny Deep / 12. Sotmès a control acadèmic de qualitat. Aquests no eren de l’Alícia ans de la Lícia.

LA VINYETA Ricard Soler. www.ricardsoler.blogspot.com

SUDOKUS

Cada mes Tribuna Maresme sorteja quatre entrades dobles als 8 CINEMES ARENYS. Trobeu la T de Tribuna amagada en algun dels anuncis, indiqueu-nos-ho enviant-nos un correu electrònic tot proporcionant-nos les dades de contacte (nom complet i població) a l’adreça promocio@tribunamaresme.com. El sorteig del concurs es farà 15 dies després de la publica-ció del periòdic.

Els guanyadors rebran un mail de TRIBUNA MARESME el mateix dia del sorteig. S’hauran d’acreditar a les taquilles dels Cine-mes Arenys on els donaran les entrades. Aquestes són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la confirmació del premi, les entrades caduquen. Els guanyadors de l’edició de desembre van ser: Gabriel Pujol, Maria Elena Abel Ambroj, Òscar Ortega Gálvez, Adolf Bouis.

CONCURS TROBA LA ‘T’

Aquest mes fem esment del que trobarem en aquesta ruta i el mes que ve, explicarem la manera de fer-la, pels camins que hem de passar, etc. Aquesta sortida ens portarà a un bon grapat d’indrets singulars entre ambdós pobles que val la pena tenir en compte.

En primer lloc ens trobem el Cementiri de Sant Vicenç, des d’ on tenim una bona perspectiva aèria del municipi i el mar. Val la pena seure en els bancs que hi ha al Mirador i emportar-nos un bocí del pai-satge. Continuem el camí i arribem al Castell de l’Oli-ver, lloc conegut per tots els bons gourmets, el seu nom original és Can Milans del Bosch, el primer de la saga: Francesc Milans del Bosch, fou un guerriller que participà molt activament a La Guerra del Fran-cès. Obtingué victòries importants contra les tropes Napoleòniques com la d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810).

Tot seguint camí, passem a tocar de l’Hípica de Caldes, on els més petits tenen l’ocasió de veure un dels animals més nobles de ben a prop.

Amb això que ja entrem al nucli urbà de Sant Vicenç de Montalt ( ja que les edificacions de la part alta de la Riera de Caldes, administrativament perta-nyen a Sant Vicenç).

Baixant per la Riera de Caldes, aixoplugats per uns immensos plataners que ens donen ombra i frescor, trobem la Fundació Palau. Aquest és un lloc molt proper creat per l’amic de Picasso: Josep Palau i Fa-bre, que es va dedicar a comprar obres del mestre i altres li varen ser regalades pel mateix Picasso en els nombrosos viatges que va fer a París, perquè compar-tien un nexe d’amistat.

En total podem veure uns 50 quadres de Picasso, aquesta quantitat el converteix en la segona col·lecció més important de Catalunya per darrere del Museu Picasso de Barcelona. Una joia que tenim ben a prop i que val la pena assaborir.

En passar per l’ Esplanada de Can Muntanyà, si ai-xequem la vista al cel, veurem enmig de les cases del poble com s’enfila majestuosa una casa senyorial que sembla d’un indià, i al darrere coronant el paisatge l’església parroquial, amb el seu rosetó, acaben d’om-plir la postal. És, pel meu gust, una de les vistes més boniques de Caldes,

Un altre punt d’obligada menció és el Parc dels Germans Gabrielistes que varen comprar la finca a principis del segle XX, amb una masia i Torre de Guaita inclosa. Avui en el Parc sols en queda la Torre de Guaita que era per observar quan els pirates turcs s’apropaven al nostre poble i poder donar avís a la po-blació perquè marxés muntanyes amunt cap a Can Montalt, abans de caure en mans d’aquells lladres i violadors.

També en el Parc podem gaudir d’un esplèndid llac amb un bon reguitzell d’ànecs (blancs i de coll verd) que neden majestuosament i que si els hi portem restes de pa, se’ns aplegaran al nostre voltant per tal d’aconseguir un xic d’aliment.

CAMINANT PEL MARESME

DE SANT VICENÇ DE MONTALTA CALDES D’ESTRAC (1a part)

JOSEP GRAU. MONTALTREKAssociació Excursionista Sant Vicenç de Montalt

31 TRIBUNAMARESME GENER 2015

FOTOS: TONI BUCH