Tribuna Maresme 201

Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes, Calella, Canet, El Masnou, Llavaneres, Mataró, Premià de Mar, Premià de Dalt, Sant Cebrià, Sant Iscle, Sant Pol, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt

TRIBUNAM A R E S M E

Número 201. del 8 al 14 de gener de 2009

El periòdic del Maresme des de l’any 2002 Controldistribució gratuïta

www.tribunamaresme.com

exemplarg r a t u ï t

GastronomiaLa recepta de l’Àvia Remei i la millor oferta gastronòmica del Maresme

pàg. 13

La Fundació GIMM recorda la seva tasca social en un calendari per a l’any 2009

Entitats

pàg. 3

Troba la T i guanyaentrades de cinema

pàg. 14

Concurs

Els Reis Mags tornen un any més al MaresmeMARESME. Grans i petits responen massivament de nou a les cavalcades. Pàg. 7

El turisme i l’alternativa a l’N-II, prioritats del CCMMaresme. El Consell Comarcal planteja com a grans objectius del 2009 la mobilitat i el turisme. Pàg. 3

RAQU

EL ROM

ERO

SANT VICENÇ. Nova seu per acollir les entitats esportives de Sant Vicenç de Montalt Pàg. 5

MARESME. Les rebaixes tanquen el darrer trajecte del Nadal més comercial Pàg. 9

La neu porta el color blanc a la comarca amb l’inici del nou any 2009 Pàg. 7

TON

I MÀ

RQU

EZ

2 - del 8 al 14 de gener de 2009

3del 8 al 14 de gener de 2009 -

CARRER MAJOR, 12 · 08303 MATARÓTel./Fax 93 757 14 04 · Mòbil 666 474 154

www.sonielec.net · [email protected]

European Telecommunication Services Association

Empresa instal·ladorahomologada

Segell europeu de qualitat

FEDERACIÓ CATALANA D’EMPRESARISINSTAL·LADORS DETELECOMUNICACIONS

TELECOMUNICACIONSELECTRÒNICA

SONIELEC S.L.

Instal·lació i reparació d’antenes tv i satèl·litInstal·lació tv digital terrestre T.D.TPorters / video portersTelevigilància - DomòticaControl d’accessos - Sistemes audiovisuals

FARMÀCIA

VIAYNACARRER DE LA PLAÇA, 94

93 751 51 94 - 93 751 16 97P R E M I À D E M A R

CENTRE D’ESPECÍFICS

Obert de 9 a 22hTOTS ELS DIES DE L’ANY

Sant Ramon, 105VILASSAR DE MARTel. /Fax 93 750 14 15Mòbil 679 42 19 70

INSTAL·LACIONSINDUSTRIALS

i ELÈCTRIQUESGAS · AIGUA CALEFACCIÓ

La mobilitat i el turisme, prioritaris

MARESME. Turisme i mobilitat seran les prioritats d’actuació en el marc del Pla Maresme 2015. Pel que fa al primer, el repte és promocionar l’excel-lència a través de la creació d’estudis universitaris relacio-nats amb el sector. En un altre àmbit, una comissió creada pels alcaldes serà la que vetlla-rà per a la regeneració i gestió integrada de les platges.

Quant a mobilitat, el 2009 serà l’any de l’alternativa a

MARESME

Mor un submarinista per causa del temporal Un submarinista va ser trobat mort a Llavaneres com a conse-qüència del temporal de pluja i vent que hi va haver entre el 26 i el 28 de desembre. Efectius de Salvament Marítim i de la Creu Roja, alertats pel personal del Club Nàutic El Balís, van inter-venir en la seva recuperació i la dels seus dos companys, amb símptomes d’hipotèrmia. El temporal va obligar els bombers a efectuar 195 sortides a la pro-víncia i a suspendre el servei de trens al Maresme durant algunes hores. A.C./ACN

MATARÓ

Nou tríptic per evitar incendis domèsticsEl servei de Protecció Civil de l’Ajuntament ha editat un tríptic que recull un seguit de consells per evitar els incendis a la llar i per actuar davant un cas con-cret. Han estat distribuïts 5.000 exemplars del tríptic entre l’Oficina d’Atenció al Ciutadà, els Casals municipals de Gent Gran, els centres cívics i altres edificis municipals. A.C.

l’N-II. Descartada la gratuïtat de la C-32, la construcció d’uns laterals a l’autopista i tenint en compte que la proposta de Barcelona Regional encar-regada pel CCM no satisfeia la Generalitat, cal una nova proposta. En aquest sentit, el Departament de Política Terri-torial i Obres Públiques s’ha compromès a fer un nou estudi durant aquest any que parteixi de les propostes inicials.

Economia i cultura són els

dos altres grans àmbits d’actu-ació. En l’econòmic es preveu la creació d’una agència de desenvolupament local com a instrument de col·laboració econòmica del territori i la mi-llora de l’eficiència dels ajun-taments a través d’un consell de consorcis de la comarca. A nivell cultural, es vol crear una xarxa d’iniciatives culturals que millori la coordinació i difusió de les activitats programades.

Albert Canudas/ACN

Seu del Consell Comarcal del Maresme.

El Consell Comarcal (CCM) ha presentat als alcaldes els objectius del Pla Estratègic Maresme 2015 per al 2009. Durant aquest any el Maresme haurà de definir una alternativa a l’N-II i promocionar l’excel·lència turística.

El GIMM difon la seva tasca en un calendari

La Pirena 2009 tindrà 3 múixers maresmencs

MARESME. La Fundació GIMM (Grup d’Invàlids de Mataró i el Maresme) ha editat un calen-dari amb el qual vol destacar la importància de treballar pels interessos del col·lectiu de persones amb discapacitats físiques i acostar la seva tasca al conjunt de la població. L’almanac el protagonitzen els socis d’aquesta entitat. Així,

cada mes està il·lustrat amb la imatge d’un d’ells acompa-nyada per la seva opinió sobre l’obra que desenvolupa aquesta organització. El calendari tam-bé recull els principals serveis i activitats que l’entitat ofereix i organitza i les fotografies de tot el personal que en forma part. El GIMM n’ha repartit 1.500 exemplars. A.C.

MARESME. La Pirena, una de les competicions de múi-xing més importants del món, comptarà amb la participació de tres múixers maresmencs: Ferran Llombart, Antoni Gassó i Josep Domingo, guanyador de l’edició del 2006. Un total de 38 múixers i prop de 400 gos-sos prendran part en la prova, que arrencarà el 17 de gener a

Saragossa i finalitzarà el 31 de gener a l’estació de La Molina. En el seu recorregut, la Pirena travessarà els Pirineus aragone-sos, francesos, andorrans i cata-lans. A Catalunya, les estacions d’esquí que acolliran un princi-pi i final d’etapa seran Baqueira-Beret, Port-Ainé, Grandvalira-El Tarter, Grandvalira-Grau Roig i La Molina. A.C./ACN

ACN

TRIBUNA

COMARCA


NUESTRO GRUPO LE REFORMA SU VIVIENDA EN 20 DÍAS... DESDE EL INICIO DE LA OBRA GARANTÍA DE 2 AÑOS POR ESCRITO

COCINA

• 25 m2 de baldosas pared y suelo de 12,10 €/m• 3 metros lineales de muebles de 70 cm de altura• Electromésticos: campana, horno, fregadero, grifo y encimera.• Paleta, lampista, materiales y mano de obra.• Mármol de 3 cm, 3 modelos a elegir.

Desde 5.900 €Si contrata la reforma de su cocina durante estos meses le regalamos

la fregadera y los grifos

BAÑO

• 20 m2 de baldosas pared y suelo de 12,10 €/m

• 1 water, 1 bidé, 1 lavabo Java, 1 bañera y grifería completa.

• Mueble de baño de 70 cm completo

• Paleta, lampista, materiales y mano de obra.

Desde 3.472€

Si contrata la reforma de su cocina durante estos meses le regalamos

la grifería

SUELOS

Colocación de 65 m2 de baldosas de suelo,

de 12,10 €/m, encima del que hay


los rodapiés

PUERTAS

Suministro y colocación de 5 puertas ciegas y 2 puertas vidrieras,

modelo japonesas en haya


los cristales mate

PARQUETColocación: 70m de parquet sintético calidad AC-4, incluyendo zócalo, con varios modelos a elegir, materiales y mano de obra.

Desde 2.999 €

PINTURAPISO COMPLETO DE 4 HABITACIONES: paredes y techos. 2 colores

Desde 900 €Infórmese

CALEFACCIÓNCALDERA, 7 RADIADORES, 70 ELEMENTOS.Regatas, material y mano de obra.

Desde 3.450 €

45 años de

experiencia

COMARCA

El centre formatiu Tres Roques, al 2009

MATARÓ. La construcció del futur centre de formació per-manent Tres Roques ja està enllestida i actualment s’ulti-men les tasques d’instal·lació del mobiliari. Així ho va com-provar l’alcalde, Joan Antoni Baron, en una visita que hi va fer el 23 de desembre. Amb un pressupost d’1.731.568,62 euros, finançats en un 50% pels fons provinents de la Llei de Barris en el marc del Projecte d’Intervenció Integral

de Cerdanyola, les obres van començar a finals d’octubre del 2007 i es preveu que el centre obri les portes el curs 2009-2010.

El nou equipament està con-cebut com un espai d’aprenen-tatge i de creació i consolidació de nous valors cívics i socials que satisfaci les necessitats for-matives de la ciutat. En aquest sentit, s’adreça a la població major de 16 anys que vulgui ampliar els seus coneixements,

tingui o no la titulació de l’ESO. La programació que s’oferirà es basarà en els àmbits de noves tecnologies, creativitat, forma-ció cívica i cultural, i dinàmica vital, que es treballaran en cur-sos, tallers i altres activitats.

El nou centre comptarà amb dues sales polivalents, dos espais de connexió a internet, sis aules, un espai de lectura i un altre per a reunions, a més de serveis adaptats.

Albert Canudas

Imatge de la moderna façana del nou equipament.

L’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va visitar a finals de desembre el centre de formació permanent de Tres Roques, al barri de Cerdanyola. El nou equipa-ment preveu obrir les seves portes per al curs 2009-2010.

CEDIDA

EL MASNOU. L’Ajuntament va ofe-rir, el 23 de desembre, una recepció oficial al grup de xou gran del Club de Patinatge Artístic El Masnou pel seu paper al 53è World Roller Fi-gure Skating World Championships de Taiwan, en el que van obtenir el subcampionat. L’acte va tenir lloc a la sala de plens de l’edifici consisto-rial i va comptar amb la participació de l’alcalde, Eduard Gisbert, el regi-dor d’esports, Mariano Alquézar, i una nodrida representació del club masnoví, encapçalada per la presi-denta, Montserrat Mata. A.C.

TEIÀ. El Fons Batllori Jofré, Ca la Cecília, acull, fins l’1 de febrer, una mostra de l’obra del dibuixant i pintor Andrés Rábago, més conegut com El Roto, pseudònim amb el qual signa els seus dibuixos a les pàgines d’opinió del diari El País. Sota el títol “Orden y desorden”, l’exposició permet al visitant conèi-xer les dues facetes d’aquest cèlebre artista madrileny: la del dibuixant satíric i la del pintor refinat. A.C.

CEDIDA

Homenatge al CP El Masnou a l’Ajuntament

Exposició d’El Roto al Fons Batllori Jofré

La crisi i la despesa en Serveis Socials marquen el pressupost ALELLA. “Auster i amb la voluntat d’afrontar partides socials per donar resposta a la conjuntura econòmica.” Així defineix l’alcalde, Andreu Francisco, els pressupostos aprovats pel Ple el 18 de desembre amb el suport de l’equip de govern (ERC+LG i PSC) i el grup municipal Amor per Alella. Els comptes as-cendeixen a 13.815.036 euros, un 19% més que els de 2008, a causa, sobretot, de l’augment de les inver-sions, que arriben als 4,4 MEUR. En aquest sentit, una de les prioritats és agilitzar les obres d’ampliació del CEIP Fabra. Quant a les regidories, destaca l’augment significatiu de les dotacions per a Serveis Socials, Manteniment i Mobilitat. A.C.

El programa d’acollida ha atès 790 nouvingutsMATARÓ. El programa d’acollida que l’Ajuntament posa a disposi-ció dels nouvinguts ha atès 790 persones el 2008, un 20% més que el 2007. En relació al padró municipal, aquesta dada suposa un 45% dels 1.756 immigrants inscrits durant aquest any. El programa consta d’una sessió de benvinguda i quatre de coneixement de l’en-torn (serveis bàsics, drets i deures, treball...). Un cop completades, els assistents fan un curs de 20 hores de català i posteriorment reben un diploma acreditatiu del satisfactori compliment del circuit. A.C.

5del 8 al 14 de gener de 2009 -COMARCA

L’esport santvicentí estrena nova seu

SANT VICENÇ. Les entitats es-portives locals ja disposen d’un equipament des d’on gestionar la seva activitat. Es tracta de la nova Seu d’Entitats Esportives, construïda en el marc del pro-jecte d’urbanització dels 7.534 metres quadrats de terreny al voltant de la zona esportiva municipal que l’Ajuntament va enllestir a finals de desembre, i que s’ubica entre el Pavelló Municipal Toni Sors i les Pistes Municipals de Petanca.

PREMIÀ DE DALT

Una nova guia recull serveis i entitats locals La regidoria de Participació Ciu-tadana ha editat una guia que recull tots els serveis municipals que ofereix Premià de Dalt i totes les seves associacions locals, agrupades per àmbits d’actuació. “Volem donar a co-nèixer als veïns i als nouvinguts els serveis dels que disposem i la llista d’entitats que treballen per a la localitat”, explica el re-gidor de Participació Ciutadana, Marc Tintoré. L’Ajuntament ha editat 6.000 exemplars de la publicació i en distribuirà un per habitatge. A.C.

VILASSAR DE MAR

L’Estel de Natzaret, a Vilassar de MarL’Associació Cultural Nats el 51 serà l’encarregada d’interpretar la particular versió vilassarenca d’Els Pastorets, basada en l’obra L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies. Can Madrona acollirà les dues representacions pre-vistes, el 10 i l’11 de gener. La del dissabte tindrà lloc a les deu del vespre i la del diumenge, a les set. A.C.

El nou edifici compta, entre d’altres, amb dues aules amb capacitat per a 20 persones; un despatx; una sala amb capaci-tat per a 80 persones; sala de trofeus, i magatzem. La nova seu és una de les principals aportacions d’aquest projecte, però no l’única. En aquest sentit, també s’ha construït una nova zona d’aparcament per a 46 vehicles i 10 noves pistes permanents de petanca. D’altra banda, també s’ha habilitat una

nova pista poliesportiva, a tocar del Pavelló Municipal, que, des del 25 de desembre, roman oberta a tothom els divendres, els caps de setmana i els dies festius per a la pràctica de mini-bàsquet, bàsquet i futbol sala. El projecte s’ha completat amb l’enjardinament, pavimentació i instal·lació de l’enllumenat a la zona i la construcció d’un altre aparcament de 10 places a l’avinguda Toni Sors.

Redacció

La nova seu d’Entitats. / Detall de les actuacions impulsades a la zona.

La Seu d’Entitats Esportives de Sant Vicenç és, juntament amb l’aparcament públic i la pista poliesportiva de lliure accés, un dels principals fruits del projecte d’urbanització de la zona esportiva que ha realitzat l’Ajuntament.

Llavaneres s’adapta al context econòmic

1,2 MEUR d’inversió per al Port Arenys

LLAVANERES. El consistori ha impulsat un seguit de mesures per contenir la despesa pública davant el context de crisi exis-tent. Algunes d’aquestes, com la supressió del sopar de Nadal i el lot per als treballadors i els càrrecs electes, ja s’han deixat notar de forma simbòlica du-rant el període nadalenc. Les més importants, però, queden

recollides al pressupost munici-pal per al 2009, aprovat en el ple extraordinari del passat 29 de desembre. En aquest sentit, els sous dels càrrecs electes han quedat congelats i s’ha aprovat reduir un 25% les aportacions que reben els grups municipals. De la mateixa manera, es re-baixaran les subvencions a les entitats locals. Red.

ARENYS DE MAR. Ports de la Generalitat destinarà 1,2 mi-lions d’euros en l’equipament arenyenc, en el marc del seu Pla d’Inversions 2009-2012. Amb aquesta injecció econò-mica es finançarà la construc-ció de l’espigó de la Riera, amb un cost de 300.000 euros; es remodelarà el sector de Ponent del Port, on també es construirà

una nova zona d’aparcaments, actuació que suposarà una inversió d’uns altres 300.000 euros, i, finalment, es construirà un tren de dragatge, per al que caldrà invertir uns 600.000 eu-ros. El Pla d’Inversions de Ports de la Generalitat compta amb un pressupost de 147 milions d’euros que es distribuiran entre el 2009 i el 2012. Red.

CEDIDA

CEDIDES


Periòdic setmanal informatiu del MARESME

Editora: Elena González. Redacció: Albert Calls (cap) i Albert Canudas. Executius de publicitat: Teresa Ma-grià, J. Mª Ponce i Antonio Vega. Maquetació: Fe-licidad García (cap) i Gabriel Pujol. Administració: Verónica Moreno.

Camí Ral 495, 3r 4a | 08302 Mataró | Tel. 93 799 18 40 | Fax 93 799 86 [email protected] | redacció@tribunamaresme.com

Edita: Grama-Press, S.L. Dip. Legal: B-26375-2005Impressió: Impressions Intercomarcals S.A.

Amb el suport deControl:

OJD: 34.865 (dades pendents d’auditar)

El periòdic TRIBUNA MARESME no es fa necessàriament responsable del contingut dels articles i missatges comercials en l’edició

editorial

T

COMARCA

Sant Pol es bolca en l’obra pública

SANT POL. Reformar la planta baixa de la Casa de la Vila, instal·lar nou clavegueram i reurbanitzar l’avinguda Dr. Forest, a banda de construir una rotonda a la cruïlla en-tre les carreteres BV-5128 i B-603. Aquests són els tres projectes que el consistori es-tudia impulsar gràcies al Fons Estatal d’Inversió Local, en els quals preveu invertir prop de 870.000 euros.

Els treballs que afectaran la

CALELLA

Donatiu a favor de la Fundació Vicenç Ferrer Amb la iniciativa solidària a fa-vor de la Fundació Vicenç Ferrer que, per segon any consecutiu, impulsaven els treballadors de l’Ajuntament es va aconseguir recaptar 391 euros, que van ser lliurats el 20 de desembre. Com l’any passat, en què es van do-nar 256 euros, el donatiu es va recaptar aportant un euro extra per la compra de dècims de la loteria de Nadal. El director de la Fundació a Barcelona, Jordi Folgado, va agrair el gest tot des-tacant “el component humà” de la iniciativa. A.C.

MALGRAT DE MAR

L’emissora municipal rep la concessióLa Generalitat ha aprovat ator-gar la concessió per a la pres-tació del servei de radiodifusió a l’Ajuntament de Malgrat, a proposta del conseller de Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. L’atorgament definitiu arriba un cop aprovat el projecte tècnic de l’emissora i superada la inspecció de les instal·lacions. A.C./ACN

Casa de la Vila estaran adreçats a construir l’Oficina d’Atenció al Ciutadà. El pla preveu que les noves oficines del servei ocupin tota la planta baixa de l’edifici consistorial i tinguin un cost d’uns 200.000 euros.

Pel que fa a l’avinguda Dr. Forest, les obres previstes afec-taran el tram final de la Punta on s’estudia canviar el clave-gueram i reurbanitzar la zona. L’actuació rondaria els 350.000 euros de pressupost.

El consistori també té previst actuar a la zona coneguda com “les quatre carreteres”, un sector amb un elevat risc d’accidents en el qual hi con-flueixen l’autopista amb les vies BV-5128 i B-603. Allí està prevista la construcció d’una rotonda que reordeni el trànsit i permeti una major fluïdesa a l’hora d’accedir al nucli urbà. El cost de l’actuació se situaria al voltant dels 317.950 euros.

Redacció

Un dels projectes que s’han previst afectarà la planta baixa de la Casa de la Vila.

867.950 euros. Aquesta és la quantitat, provinent del Fons Estatal d’Inversió Local, que el consistori santpolenc estudia invertir en tres projectes d’obra pública i atenció ciutadana, algun dels quals afectarà la Casa de la Vila.

Es crea el Consell Municipal Comediants

Projectes pinetencs per al Fons d’Inversió Local

CANET DE MAR. El Ple del consistori ha donat llum verda a la creació del Consell Munici-pal Comediants, un ens que ha de dinamitzar el projecte cultu-ral destinat a divulgar i estudiar l’obra d’aquest cèlebre grup de teatre. El nou ens estarà format per representants de l’Ajunta-ment i de la mateixa compa-nyia i tindrà caràcter consultiu.

Una de les funcions genèriques primordials del nou òrgan serà la de crear i gestionar la Casa Comediants, que s’ubicarà a l’edifici de Can Pinyol un cop hagi estat rehabilitat, a banda de fer el seguiment del projecte museològic. La Diputació ja ha aportat 25.000 euros per al des-plegament d’aquest important projecte cultural. Red.

PINEDA DE MAR. El consis-tori ultima els projectes que presentarà al Fons d’Inversió Local de l’Estat abans que ex-piri el termini fixat per al 20 de gener. D’aquests destaquen la millora de l’enllumenat públic d’un sector del Pinemar, la reurbanització de la plaça dels Reis Catòlics del Poblenou, la supressió de barreres arqui-

tectòniques als eixos principals del municipi i la millora de l’accés als vianants al barri de les Creus. Els punts d’actuació prioritària que es presentaran a l’Estat són els carrers Balmes i Jaume I, Barcelona, Església, Àngel Guimerà, Pirineus i el tram nord del Santiago Rusiñol. El llistat d’inversions aprovades es coneixerà al febrer. Red.

CEDIDA

CEDIDA

Un 2009 amb noves directriusA l’espera que conclogui plenament la campanya comercial de Nadal-Rebaixes i es pugui fer una valora-ció global dels resultats, entrem de ple en un 2009 que no ve acom-panyat de bons auguris en l’àmbit econòmic, però que demanarà una vegada més l’esforç col·lectiu per sortir d’aquest sotrac i encarar nous escenaris millors per a tots plegats. Malgrat que la crisi és una evidèn-cia que colpeja moltes persones de la nostra societat, també és cert que s’ha amplificat de manera despro-porcionada i de tant parlar-ne s’ha fet el fantasma molt més gran del que era. Ara, però, toca plantar-li cara des del dia a dia, amb ganes de superar l’actual problemàtica i amb una certa voluntat de pacte social i el màxim d’idees possibles posades sobre la taula. Tot i que pugui semblar un tòpic, des del desencís col·lectiu no s’aconseguirà sortir-se’n, i generar il·lusió tampoc és fàcil en els moments en què es-tem. D’altra banda, és evident que ens trobem en un nou escenari i que aquesta situació ha de servir per reflexionar que moltes coses no s’han fet bé i que cal revisar-les. Al fons i amb consistència, plana en l’aire que cal trobar solucions globals, però també moltes a nivell més petit, dins el món local i proper en el qual vivim.


Els Reis Mags d’Orient i la neu obren les portes del 2009

Amb l’inici de l’any nou, el passat 5 de gener van arribar els Reis Mags d’Orient a les localitats de la comarca carregats de regals i bones intencios contra l’actual crisi, però també acompanyats pel fred i la neu. Els colors lluïts de les cavalcades i el blanc de la neu han alternat aquests dies les seves tonalitats. Així, el passat dimecres 7 de gener, el color verd de la serralada litoral va quedar tenyit amb el blanc de la neu i va convertir en postals el nostre paisatge més proper.

Els tres Reis Mags d’Orient van tornar a la seva cita màgica anual amb grans i petits d’arreu, però especialment a la nostra co-marca les cavalcades van tornar a ser, una vegada més, lluïdes i multitudinàries.

La presència prèvia dels carters reials ja va servir per preparar la rebuda de Ses Majestats, que van comptar amb caval-cades a gairebé tot arreu per generar la il·lusió dels més petits i que aquests surtin al carrer, acompanyats dels adults, amb la gran convocatòria que caracteritza aquesta jornada.

Alella, Arenys de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Malgrat de Mar o Mataró són al-guns dels municipis en els quals els Reis d’Orient van desfilar un any més amb llums, colors i regals.

En el cas de Mataró, una de les caval-cades més lluïdes de la comarca, es va comptar amb l’arribada dels Missatgers Reials, amb helicòpters des de terres llu-nyanes, el passat 2 de gener al Parc Cen-tral, on nens i nenes els van poder espe-rar amb la música de l’Agrupació Musical del Maresme, que va amenitzar l’acte.

La principal novetat d’enguany, però, ha estat el conte Ja vénen, ja vénen!, editat per l’Institut Municipal d’Acció Cultural (IMAC), que s’ha difós a la ciutat. És obra dels escriptors Lola Casas i Francesc Chi-va, i amb il·lustracions de Carme Queralt. Es tracta d’una història sobre una nena que somia amb tots els elements de la ca-valcada mataronina.

D’altra banda, la cavalcada de Mataró va comptar amb comparses i carrosses d’un primer sector integrat per set enti-tats i un sector oficial amb 13 carrosses i comparses més que mostraven una àm-plia diversitat temàtica.

Amb la participació aproximadament d’unes 70.000 persones, la cavalcada

compta, per a la seva realització, amb la col·laboració d’un gran nombre d’entitats de la localitat. En total, unes 600 perso-nes s’hi impliquen en un moment o altre.

Una altra de les grans ciutats de la co-marca, Premià de Mar, també convoca milers de ciutadans amb les cavalcades que circulen principalment pel centre del municipi i en un itinerari que conclou amb la representació d’un pessebre vi-vent a la plaça de la Foneria.

Segons explica la regidora de Festes, Mercè Gisbert (ERC), “de cara a l’any que ve, tot i que la cavalcada passarà per la Gran Via, es volen engrescar altres zones de la ciutat perquè el recorregut sigui més diversificat”.

Gisbert també destaca que la cavalcada premianenca “té molt de seguiment i mol-ta concentració de gent i es compta amb voluntaris i el suport de les entitats”.

Inici de l’any amb fred i neuLes baixes temperatures registrades aquests darrers dies han fet que des dels ajuntaments s’activessin actuacions de se-guretat ja previstes. És el cas de Mataró, on el consistori va engegar un seguit de mesures de protecció davant la possibili-tat de nevades i glaçades.

Així, a la capital del Maresme, el Pla d’actuació municipal per nevades es va activar el passat 6 de gener a les 22.50 hores en fase d’alerta, en espera de des-activar-lo segons les previsions meteoro-lògiques. També, durant aquests dies, el Servei de Manteniment de l’Ajuntament va llençar sal a la part alta de les urbanit-zacions La Cornisa i Can Vilardell i es va assegurar el tancament dels regs automà-tics per evitar la formació de gel.

D’altra banda, l’alberg municipal per a persones sense sostre, ubicat a les depen-dències de la Creu Roja, es va obrir la nit del 6 de gener en previsió que funcioni fins al 9 de febrer. Aquest equipament es va posar en funcionament quan les previ-sions indicaven que les temperatures bai-xarien de 0 graus. A més, abans de Nadal, el Servei de Protecció Civil va distribuir porta per porta a les urbanitzacions del municipi el tríptic editat per la Generali-tat de Catalunya amb consells davant les nevades.

També, l’Ajuntament de Mataró va fer públiques un seguit de mesures d’auto-protecció davant les onades de fred, en què es contemplen un seguit de propostes per evitar riscos i accidents. Entre altres

aspectes, se suggereix evitar agafar el cot-xe o, si es fa, equipant-lo degudament i procurar no viatjar sol. A més, es recoma-na fer un ús correcte de la calefacció i vi-gilar les canonades, entre altres consells.

Davant la situació provocada pel fred i la neu aquests darrers dies, els bombers de la Generalitat van haver de fer diverses actuacions a la comarca, però sense inci-dències greus.

Segons informen, entre altres actuaci-ons, els bombers van intervenir perquè un cotxe va xocar contra el pati d’una casa a Alella Park; a Arenys de Munt es van haver de retirar vehicles de la C-60 i es van fer intervencions davant les situacions provocades per branques caigudes, i a Pi-neda de Mar també es va haver d’actuar per treure un vehicle embarrancat i pels problemes provocats per un arbre tallat, entre altres incidències.

Albert Calls

A dalt, els Reis Mags i l’alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch. A baix, la cavalcada

de Mataró. El castell de Burriac nevat, el passat dia 7 de gener.

COMARCAPA

U M

OR

ILLAS

TON

I MÀ

RQ

UEZ

RA

QU

EL RO

MER

O


Eugeni Villalbí. Secretari general de Joventut

“El lloguer pot ser una bonaalternativa a la hipoteca”

Eugeni Villalbí (La Sénia, 1978) és el secretari general de Joventut de la Gene-ralitat de Catalunya. Enginyer de professió, i amb gran experiència dins de l’as-sociacionisme, intenta transmetre la seva energia per lluitar contra la manca d’habitatge, la precarietat laboral i el fracàs escolar entre els joves catalans. Ens trobem amb ell per a què ens expliqui com fer-ho.

Per a qui no ho sàpiga, què és i com funciona la Secretaria de Joventut?

La Secretaria de Joventut és el màxim òrgan responsable en polítiques de joventut a la Ge-neralitat de Catalunya. Tenim una doble funcionalitat. Per una banda, la Secretaria dis-senya, planifica i impulsa polí-tiques. I, per l’altra, l’Agència Catalana de Joventut –que està integrada dins de la Secretaria– és l’encarregada de la gestió d’una sèrie de projectes, com el Carnet Jove o la xarxa d’al-bergs, i l’execució de progra-mes com Habitatge o Treball... També hi ha un Observatori Català de Joventut que es dedi-ca a fer estudis i recerca.

Potser el més important i allò que guia les línies de la Se-cretaria és el Pla Nacional de Joventut. Quins són els seus objectius fonamentals?

És el “qui”, el “què” i el “com” de les polítiques de joventut. El “qui” és tota la gent que hi tre-balla –els ajuntaments, les di-verses administracions, les en-titats i la Generalitat– i que s’ha de coordinar. Un cop tenim clar qui són els interlocutors, en el “què” hem de decidir quin és el contingut i les prioritats. I, finalment, hi ha el “com”. Cal pensar com s’acabarà fent.

Què s’ha de millorar?Abans de res, hem de passar

un procés d’avaluació. Hem fet

moltes coses bé però d’altres, no tant. Sempre s’ha de millo-rar. Necessitem elaborar tota una sèrie d’indicadors. Durant 10 anys, la realitat social dels joves ha variat molt. Hem de poder tenir uns mecanismes que, en el dia a dia, poguem canviar segons les prioritats. Per exemple, en l’anterior Pla, no es veia la immigració com un fet prioritari. I fa un any no estàvem en crisi i ara, sí. Tot canvia molt ràpid...

Quines són les línies que està seguint la Secretaria de Joven-tut per facilitar l’accés a l’ha-bitatge als joves.

Nosaltres fem de pont. Inten-tem ser la cara jove en matèria

d’habitatge de la Generalitat. I, naturalment, la gent jove és un dels segments de població que té més dificultats per acce-dir a un habitatge. I no es pot deslligar d’una situació de pre-carietat laboral. Però la nostra feina s’ha centrat en consolidar un model, que va ser impulsat pel govern anterior, que és el de les borses joves d’habitatge. En tenim una cinquantena a tot el territori. Allò que hem volgut fer és racionalitzar aquest model. Fer-lo més eficient. Enguany, hem arribat a cobrir dues ter-ceres parts de la població jove. L’objectiu és, a final de mandat, arribar al noranta per cent. Cada vegada, sembla que creix la desafecció dels joves envers els partits polítics. Com pot in-fluir la Secretaria per fomentar la participació en aquest sentit?

És cert que hi ha una desafec-ció cap els partits i cap a les ad-ministracions. Però jo crec que no només cap el sector polític. Hi ha un cert distanciament cap a tot allò que ja està creat i en què els joves no poden aca-bar sent els protagonistes. L’any passat, vam presentar un estudi que es deia “Joves, participació i política” i on vèiem que la participació no està en crisi. Hi ha un moment d’estancament però no s’ha disminuït. Per tant, és veritat que hi ha una certa desconfiança vers tot això pre-establert. Però no només passa entre la gent jove...

Actualment, hi ha precarietat laboral, sobretot entre els més joves. S’està fent un Acord Na-cional per l’Ocupació Juvenil, quins objectius?

Sobretot, posa èmfasi en la necessitat de la qualitat de

l’ocupació: sous baixos, falta de formació, temporalitat... I és que la situació és preocu-pant. No podem acceptar com a normal això que avui està passant. I un dels problemes és que la gent es forma i després no troba el seu lloc al mercat laboral. És la sobrequalificació. No acabes treballant d’allò que has estudiat.

Però, a la vegada, es parla molt del fracàs escolar. És un discurs massa apocalíptic?

Les xifres parlen per sí soles quant a fracàs escolar. Si mi-rem els percentatges, veiem un dibuix molt semblant a un re-llotge de sorra. Tenim una part a sota amb formació bàsica. Una part, a dalt, amb formació universitària. I, la part del mig, la de la formació professional, és massa prima. Això ens va molt malament. Per això, cal canviar el discurs. Semblava que l’èxit només s’aconseguia en fer una carrera. I l’èxit és te-nir joves ben formats, sigui en cicles formatius, en mòduls o a la universitat.

Albert Lladó

“Durant 10 anys, la realitat social dels joves ha variat molt”

“El Pla Nacional de Joventut és el ‘qui’, el ‘què’ i el ‘com’”

“El percentatge de joves associats és més gran que el d’adults”

L’ENTREVISTA


El Maresme, immers en les rebaixes del canvi

El període de rebaixes ha començat. Fins al proper 6 de març els comerços oferiran al públic un ampli ventall d’ofertes marcades per descomptes d’entre el 50% i el 70% que vénen a maquillar una temporada marcada per la tendència a la baixa del volum de negoci. Aquestes, segons la Unió de Botiguers de Mataró, també seran les rebaixes del canvi d’hàbits dels consumidors que,

influenciats per la conjuntura econòmica i per les pro-mocions extraordinàries que alguns sectors han llençat de forma anticipada per augmentar les vendes, optaran a partir d’ara per un consum més raonable i sosteni-ble. En aquest sentit, el secretari general de la Unió de Botiguers de Mataró, Josep Filbà, creu que, per na-turalesa, “el sector sabrà adaptar-se al nou escenari”.

El 7 de gener es va donar el tret de sortida a un dels períodes de rebai-xes més complexos que es recor-den i que suposaran per als consu-midors una autèntica oportunitat de trobar productes de qualitat a preus molt reduïts, amb descomp-tes de fins al 70%. En aquest sentit, el context de crisi econòmica i la davallada del consum que es venia observant des del mes de setembre passat ha provocat que molts vegin amb esperança l’arribada d’aques-ta època de descomptes. Aquesta esperança és el que ha portat a co-munitats com Andalusia o Madrid a avançar la seva arribada, tot i que les rebaixes no són “la salva-ció del comerç”, segons Josep Fil-bà. “El petit comerç no fa negoci amb les rebaixes”, comenta el re-presentant de l’associació comer-cial mataronina. El mateix marc legal que les regula ho impedeix: “durant aquest període, les boti-gues han d’oferir productes que prèviament hagin estat a la ven-da, que no hagin estat ja objecte de promocions especials i que siguin exposats amb dos preus, l’antic i el rebaixat”, recorden des de l’entitat comercial. Així, vendre un producte rebaixat suposa per a un comerç renunciar al seu marge de be-nefici, limitant-se a cobrir la despesa. Per això, si bé amb les promocions especials pròpies d’aquest període s’espera atraure molts compradors potencials, “una cosa és el volum de vendes que es registri i una altra l’import d’aquestes”, diu. Per aquest motiu la Unió de Botiguers reclama des de fa temps un canvi en la regulació dels perí-odes de rebaixes. D’una banda es demana “endarrerir el seu inici i escurçar la seva durada” i uns controls més estrictes en el seu compliment, però també, com s’està deixant sentir de forma més incipient, es podria començar a demanar la total des-

regularització. “Molts comerciants pensen que aquesta seria la manera de competir amb les grans superfícies comercials”, ar-gumenta Filbà. I és que en aquest sentit, “en alguns sectors les rebaixes ja van co-mençar de forma encoberta al novembre”, lamenta Filbà, amb promocions extraordi-nàries que anticipaven els descomptes pro-pis d’aquesta època. Aquestes pràctiques, que s’han donat principalment en els sec-tors més castigats pel descens del consum –l’equipament personal i el de la llar– i que coincideixen amb els productes de menys necessitat (roba, complements…), han pro-vocat, segons afirmen des de la Unió de Botiguers de Mataró, que “el consumidor

arribi a aquestes rebaixes ‘acos-tumat’ als descomptes”. Així, “no esperem aglomeracions”, preveu el secretari general de la Unió de Botiguers de Mataró, que afegeix: “la major afluència de compra-dors es concentrarà principalment els dos primers caps de setmana de rebaixes”.

És aquesta situació, en part, la que alimenta la sensació de què aquest període de rebaixes que tot just s’enceta pot descobrir un canvi en els hàbits de consum de la societat per als propers anys, que vindran determinats per pràc-tiques més racionals i sostenibles. “El consum pel consum de fins ara no tenia sentit i amb establi-ments que pràcticament tot l’any ofereixen promocions i descomp-tes tampoc cal ja esperar a les re-baixes per obtenir un determinat producte a millor preu”, diu Fil-bà. Així, “ens trobem en un canvi d’escenari en el qual serà el con-sumidor qui marcarà les pautes i al qual ens haurem d’adaptar”, pre-veu el representant de la Unió de Botiguers de Mataró. Per tot això, des d’aquesta associació comerci-al es demana al comerç que sigui

conscient que “no hi haurà una tornada a l’escenari previ a la crisi. Sí que es pro-duirà, en canvi, una normalització de la situació que permetrà recuperar la confi-ança i invertir i apostar per noves idees de futur”. En el cas de Mataró, Filbà es mostra “convençut” que el comerç s’adaptarà a la nova situació. “El nostre comerç és fort. Està en molt bona posició a nivell nacional i actualment és la primera font d’ocupació de la població mataronina. A més, des de fa alguns anys l’Administració està donant molta importància al sector amb mesures que ens permetran adoptar estratègies co-munes”, conclou.

Albert Canudas

COMARCA


VIVIENDAS EN UNA ZONA EXCLUSIVA

JUNTO AL “PARC CENTRAL”

• Pisos de 2 y 3 habitaciones

• Locales tipo lofts

• Áticos con terraza privada

VIVIENDAS CON VISTAS AL MAR

i Tel: 93 757 87 24

• Centro de la población• Cerca estación y con vistas al mar• Viviendas 1, 2 y 3 dormitorios• Acabados de alta calidad• Construcción de tipo tradicional• Plazas de parking en el mismo edificio

MATARÓ

RESIDENCIAL

PARCCENTRAL

ZONA COMUNITARIA CON JARDÍN Y PISCINA

ÚLTIMOS PISOS EN

VENTA O EN ALQUILER CON

OPCIÓN A COMPRA EDIFICIOSANT LLUIS

VILASSAR DE MAR

VIVIENDAS CERCA DE LA ESTACIÓN i Tel: 93 322 68 11

Quina valoració fas dels dos anys que fa que ets presidenta de l’entitat?

La valoració és positiva, ja que cada any anem formant nous esportistes en les disciplines que més practiquem, com per exemple: l’apnea, la pesca submarina i la fotografia submarina en apnea, si parlem d’activitats practicades en apnea. I de les practicades amb es-cafandre autònom tenim: la fotografia subaquàtica, el vídeo subaquàtic i el busseig amb escafandre autònom o al-trament dit submarinisme. Una altra tas-ca molt positiva que desenvolupa l’SPAS és tot el treball del nostre departament de Medi Ambient amb el seguiment de l’evolució de la Posidonia oceanica, i que enguany el departament ha muntat un tercer camp a la zona de Cap Sa Tira. Així mateix col·laborem amb els actes ciutadans en els quals se’ns requereix: travessa al port nedant i el Catalunya Mulla’t per l’esclerosi múltiple.

L’SPAS és una entitat plural i diversa quant a activitats subaquàtiques, i co-muna quant a medi on es realitza. Qui-nes activitats es desenvolupen al club i com hi conviuen?

En certa manera m’he avançat i t’he contestat a la primera pregunta totes les activitats que desenvolupem a l’entitat que represento. No obstant això, et puc afegir que es realitza un curs d’inicia-ció al submarinisme cada mes, durant tot l’any; un curs d’apnea i les seves disciplines a principis de l’estiu, i dos cops l’any fem el seguiment dels camps de posidònia que tenim a casa nostra. Disculpeu això de “casa nostra”, però

Anna Maria Claus. Presidenta de l’SPAS de Mataró

“Tenim una gran riquesa als nostres fons que és desconeguda o oblidada per molta gent”

L’Anna Maria fa dos anys que està al capdavant de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS), i durant aquest temps ha hagut de gestionar un club que, a hores d’ara, és el club espanyol amb més llicències federatives tretes a tot Espanya. La cosa no queda aquí, ja que aquesta entitat esporti-va i social fa cinquanta anys des de la seva creació i, és clar, el programa d’activitats és força ambiciós.

“Estem en un lloc privilegiat des del punt de vista de front marítim per les activitats subaquàtiques i Mataró, des de fa molts i molts anys, ha estat d’esquena al mar”

és que per a nosaltres el fons del mar és com si fos casa nostra, i més el mar d’aquí davant. Organitzem un campi-onat de Pesca Submarina valedor pel Campionat de Catalunya; dos campio-nats de fotografia submarina, l’un vale-dor pel Campionat de Catalunya i l’al-tre valedor per la Copa Catalana; hem participat en concursos d’arreu d’Espa-nya, tant de fotografia submarina com de pesca submarina; hem participat en concursos de Fotosub Apnea, i socis de l’SPAS estan tirant endavant la secció de Videosub en l’àmbit de Catalunya. Voldria aprofitar l’ocasió que em brinda aquesta entrevista per donar les gràcies a les persones que desinteressadament treballen en pro de l’esport subaquàtic, i per l’SPAS concretament.

Què els explicaries a les persones que no coneixen els fons marins de Mataró?

Realment tenim una gran riquesa als nostres fons que per desgràcia és desco-neguda o oblidada per molta gent. Fins i tot als que practiquen aquest esport i no han gaudit de passejar pels nostres fons, els diria que no triguin gaire a visitar-los, i pels que no han fet mai immersió, sigui en apnea o amb escafandre, que facin un bateig, que segur que els encantarà. És una zona amb molta vida i amb molta diversitat d’espècies.

L’SPAS desenvolupa activitats a tots els nivells, tant de lleure com d’alta com-petició. Quins programes esportius i socials programeu?

Aquest any 2009 celebrem el 50è aniversari i tenim previst tot un seguit

d’activitats que apareixeran recollides al programa que segurament deveu ja tenir a les mans.

Com a entitat sense ànim de lucre, i amb clara voluntat de servei a la co-munitat del vostre àmbit d’influència, quins ajuts teniu per part de les admi-nistracions i empreses privades?

Rebem ajuda del Patronat Municipal d’Esports, de Medi Ambient i Sosteni-bilitat, de l’Ajuntament de Mataró pel tema del seguiment de l’evolució de

la posidònia, de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques i de les em-preses privades que ens ajuden a poder fer que aquest butlletí vegi la llum.

Si no vaig errat, sou l’entitat amb ma-jor nombre de llicències federatives tretes a Espanya aquest any, i en fa set a Catalunya. Parla’ns de la massa social i de quin teixit humà hi ha.

És molt diversa, ja que tenim socis d’ar-reu, que per un costat és positiu però que per l’altre, en ocasions no podem tenir la col·laboració que ens caldria per organitzar actes i, naturalment, els socis de més a prop són els principals col·laboradors.

Els nostres socis es podrien classificar en tres grups: els socis que esperen tenir els vuit anys d’edat per poder bussejar i que, mentrestant, els pares els han fet socis; els socis esportistes practicants de competició juntament amb els socis esportistes que consideren que la seva edat de competició ja ha passat o bé que no els agrada la competició, i per

Anna Maria Claus, en un acte de l’SPAS de Mataró.

GENT DEL MARESME


últim, els socis no practicants que ha-vent o no estat esportistes subaquàtics, senten un amor intens per l’SPAS, i vo-len col·laborar amb l’entitat.

Entre els més de mil socis, tenim una representació de diferents pobles, edats, sensibilitats i practicants de diferents es-ports subaquàtics. Això fa que siguem des de fa ja deu anys el club amb més llicències federatives de Catalunya i probablement d’Espanya.

Ja en el marc dels actes programats pel cinquantè aniversari (1959-2009), ens pots fer cinc cèntims de quins seran i quina és la voluntat de la junta?

Durant tot l’any 2009 hi haurà tot un seguit d’actes. De fet vam iniciar la ce-lebració amb el nostre any esportiu, que comença sempre l’últim dissabte del mes de novembre amb el Sopar Anual de Germanor. Aquest any passat, coin-cidint amb les dates, vam participar a la Mostra d’Entitats de Mataró, on es va fer la presentació pública de tots els actes previstos. L’actual junta té la voluntat de donar a conèixer tant l’entitat com les seves activitats. Estem en un lloc pri-vilegiat des del punt de vista de front marítim per les activitats subaquàtiques, i Mataró, des de fa molts i molts anys, ha estat d’esquena al mar. Volem ser un pont entre la ciutat i el mar.

Un dels punts centrals és l’edició d’un llibre, en el qual han participat vàries persones en la seva elaboració: escrip-tors, científics, etc. Ens pots explicar una miqueta com és?

Es va començar amb una il·lusió i està essent una realitat. La idea inicial va ser que no volíem fer només una revista

commemorativa d’àmbit social. Sem-blarà un tòpic, però l’SPAS no és només un club esportiu. Hi ha coses que fan que sigui alguna cosa més, i una d’elles és els coneixements que entre tots els esportistes tenen dels nostres fons. Cal-culem que podríem arribar a més de 50.000 hores submergits per tot el món. Això fa que puguem transmetre una visió del nostre front marítim que cap altra entitat pot aportar. Això va fer que valoréssim el gran esforç que per nosal-tres significava el llibre, però la il·lusió i la constància de certa gent del club ha fet que finalment aquesta obra acabi ve-ien la llum.

Quant a esdeveniments esportius, entre d’altres, hi ha la celebració del Cam-pionat d’Espanya d’equips de pesca submarina. Ens pots explicar una mica com anirà tot plegat?

Ja l’any 1994 vàrem organitzar el concurs de pesca submarina anome-nat Campionat d’Espanya de clubs per equips. La idea havia sorgit vint anys abans, en el si de la FEDAS, del nostre amic i soci Miquel Gil. Des de llavors s’havia mantingut com un competició de segon ordre i l’SPAS, amb la seva orga-nització va posar el llistó molt alt, essent una referència per a posteriors edicions. Enguany, volem superar-nos i demostrar

que Mataró té tot allò necessari per cele-brar actes d’aquesta magnitud.

Les seccions d’imatge també tenen programats actes “sonats”. Què ens en pots dir?

No voldria avançar-me al responsable de la secció de fotografia, ni al respon-sable de la secció de vídeo, però el que sí que et puc dir és que els resultats dels artistes de l’SPAS es divulgaran perquè tothom pugui gaudir de les obres que re-alitzin els esportistes dels departaments.

I ja per finalitzar. Què els diries a les persones que no han practicat mai el submarinisme i no coneixen aquest tre-sor amagat?

Que vigilin molt! Ja que un cop es comença no es pot deixar! Ara serio-sament, crec que tothom ho hauria de provar ja que aquí ho tenim molt fà-cil. De la mateixa manera que des de les escoles promouen que els infants aprenguin a nedar, a partir de certa edat haurien de promoure la possibilitat de bussejar.

El busseig és un esport que ajuda a la formació i s’expliquen, de forma aplica-da, teoremes i lleis com la d’Arquímedes, Boile i Mariotte, el principi de Pascal, la llei general del gasos, la llum, la difu-sió, la refracció, la visió, el so i moltes coses més. El joves entenen ràpidament aquestes coses i els ajudaria a fer que els estudis els entressin d’una manera més fàcil, il·lusionant i entenedora. Hi ha cicles formatius de grau superior que ja ho estant fent. Temps al temps. Jo espero veure-ho a l’edat en què els alumnes en-cara no han entrat a la pubertat.

Xavier Martínez i Ayuso

Mataró pot acollir actes com el Campionat d’Espanya d’equips de pesca submarina

Amb el llibre pretenem transmetre una visió única sobre el nostre front marítim

Aprofitant els actes del 50è aniversari es vol donar a conèixer l’entitat

GENT DEL MARESME


Pau Riba canta el seu Nadal surrealistaEl músic català Pau Riba va oferir el passat dijous 25 de desembre la seva particular versió surrea-lista de la història del Nadal a la Sala Privat de Mataró. Era el tercer any consecutiu que aquest cantautor aterrava en dates nadalenques a la ciu-tat. Més de 200 persones van omplir el recinte.

Pau Riba presentava l’espectacle Jisàs de Nat-zaret –ja presentat el Nadal de 2007–, una esbo-jarrada història de Josep i Maria virada a tocs in-tergalàctics i surrealistes. Riba es va acompanyar dels The Mortimers en una proposta que mesclava la faceta teatral i musical a parts iguals. Els llargs interludis explicatius i narratius i els gags de clown de la banda acompanyant van convertir la nit a Pri-vat en una mescla de cabaret nadalenc i concert folk que es va moure de la rumba a la sardana o la nadala estricte. De fet totes les cançons que es van escoltar eren músiques de Nadal, des de Les dotze van tocant a La Mare de Déu, Fum, fum, fum o A Betlem me’n vull anar.

Riba, sols amb una guitarra clàssica i la seva veu, va ser capaç d’aguantar i dirigir el recital i posar-hi tota la massa. Els The Mortimers van sumar-hi les cireretes musicals: picar de mans, percussions corpòries, veus polifòniques i instruments de jogui-na. Una mescla extraordinària de rescat de nadala tradicional catalana adaptada al pop i a la cançó experimental.

ELOI AYMERICH

El temps no passa per als calendaris

Fa més de 400 anys que te-nim el mateix calendari. Els fabricants d’aquests docu-ments només han de canvi-ar l’any i moure una casella els números dels dies. Cada quatre anys, cal afegir un 29 al mes de febrer. Això és tot. És curiós que un element tan simple tingui una repercussió tan gran en les nostres vides.

Des de 1582 que tenim el mateix consens. Va ser quan el papa Gregori XIII va enco-manar a l’astrònom Clavius la creació d’un nou calendari que corregís l’antic, el julià de l’època romana. De l’ordena-ment pretèrit conservem enca-ra els mesos de juliol i agost que estan dedicats a Juli Cèsar i August, que van promocio-nar la seva creació. Ja se sap: qui paga, mana. La correcció

definitiva de 1582 va establir els valors que han fet fortuna fins avui: 365 dies, 12 mesos i 52 setmanes.

Però si tornem encara més enrere podem trobar el per què dels calendaris. L’ordena-ció dels dies s’ha fet per mo-tius pràctics. Ja sigui marcat pel sol, per les fases lunars o per les crescudes del Nil, el calendari servia de guia de les activitats que tenien més im-portants en aquelles cultures, sobretot les relacionades amb l’agricultura i les celebracions religioses.

El sistema de Clavius ha estat tot un èxit i ningú es planteja canviar. I menys els llibreters i fabricants que van rebre fa quatre segles un actiu inesti-mable. Potser és per això que l’invent encara belluga.

A casa nostra, la varietat de calendaris que ofereixen les llibreries sol ser molt àmplia. El rei, però, és el calendari Gelpí, i en paral·lel se’n ve-nen molts que tenen el suport de personatges mediàtics, po-pulars o iconografies del mass media.

D’altra banda, no només els adults es mostren interessats pel temps i l’ordre. Als més petits també els agraden els calendaris, com el de Les Tres Bessones i els d’en Teo.

A banda del clàssic calen-dari de paret, també es co-mercialitzen diferents tipus de calendaris tipus bloc. Els més exitosos són els de Mafalda i Garfield, que rivalitzen en popularitat amb els de Paulo Coelho i Harry Potter, entre d’altres. Redacció

De tot tipus i de tots colors. Amb cites de persones insignes o amb fotografies per emmar-car. Els calendaris continuen tenint un mercat enorme, sobretot quan l’any nou arrenca.

Marge Books presenta una adaptació de la novel·la més cèlebre de Bram Stoker, DRÀCULA, a càrrec de l’escriptor Emili Olcina, publicada en la col·lecció «Ursa Maior». Aquesta adaptació ens ofereix un text actualitzat i alleugerit, respectant la riquesa argu-mental de l’obra original, destinat a un públic juvenil i adult.

El viatge de Jonathan Harker al castell del com-te Dràcula havia de ser un viatge de negocis i pla-er. Però en arribar-hi, a Carfax, el jove descobreix terribles secrets i viu un seguit d’experiències colpi-dores... Amb la imaginació i la capacitat descriptiva d’Stoker, el protagonista es veu impotent davant la malignitat i els poders del vampir. Els fets més tràgics i cruels se succeiran d’una manera irreversible.

A través del comte Dràcula, Stoker (Dublín 1847-Londres 1912) configura la imatge de l’aristòcrata tirànic tant en la vida com en la mort, el lívid heroi satànic s’imposa a l’imaginari col·lectiu universal com el prototipus del vampir, la síntesi de la seducció i la repulsió, el violador sobrenatural, l’assot de la huma-nitat.

En opinió de l’escriptor Emili Olcina, «La compo-sició del grup de caçavampirs (una noia modesta, un aristòcrata, un científic, un advocat...) recull la transversalitat social de les credulitats i de les dèries sobrenaturals de finals del segle XIX i de principis del segle XX. Simultàniament a la novel·la Dràcula, naixia el cinema. La difusió cinematogràfica de la figura draculiana comença, de fet, l’any abans que Stoker publiqués la seva novel·la l’any 1897. El 1896, el curtmetratge de Georges Méliès Le manoir du di-able (La mansió del diable) desplegava la que seria en el futur la iconografia del vampir draculià: la nit, el castell solitari, el ratpenat que es transforma en una figura malèfica antropomorfa, l’heroi que fa fugir l’és-ser diabòlic tot mostrant-li un crucifix...

LLIBRES

DRÀCULABram StokerAdaptació: Emili OlcinaIl·lustracions: Helena RuizEditorial: Marge Books

Característiques: 13 x 21 cm, rústica amb solapes.192 pàgines. Preu: 10 €

APUNTS

El popular personatge de còmic Mafalda, de Quino, protagonista de calendaris d’aquest 2009.


Receptes de l’Àvia

Remei

PREPARACIÓ:Bullir les gambes durant cinc minuts amb un litre i mig d’aigua a la que posarem l’api rat-llat i trossejat, el timó, el llorer, el julivert i una mica de sal. Quan el brou estigui ben bullit el colarem i el guardarem.

En una paella posarem la mantega i un cop fosa tirarem la farina i remenarem fins que ens quedi enrossida. Afegirem a poc a poc el brou que tenim reservat perquè no es formin grumolls i remenem uns moments. A conti-nuació tirem el tomàquet i els caps de les gambes passades pel colador xinès. Deixem que es cogui 20 minuts remenant de tant en tant.

Un cop tret del foc afegim la nata líquida i les gambes tallades petites. Provem el punt de sal i servim la crema ben calenta.

Crema de gambes

Serralada de Marina Santa Maria 2007

Pots consultar més receptes de l’Àvia Remei a la seva pàgina web:

www.aviaremei.com

o bé en qualsevol dels seus quatre llibres editats en català i castellà.

INGREDIENTS:• Mig quilo de gambes• 50 grams de mantega• Mig got de nata líquida• 2 cullerades de puré de tomàquet• 2 cullerades de farina• 1 tros d’api• Llorer, timó, julivert i sal• Aigua, un litre i mig

Tipus de vi: Blanc criança. Varietats: Pansa blanca (100%). Fermentació: 10-15 dies, a 15-16º, en barrica. Maceració: Pel·licular de 4 hores a 13ºC. Criança: cinc mesos en barrica, amb les mares i battonages. Alcohol: 12,5%.

Vinyes. Edat: 70-80 anys. Localització: Martorelles (Vallès Oriental).

Presentació: Ampolla de 75 cl. Sis ampolles per caixa.

Recomanacions de servei. Temperatura: 10-12ºC. Maridatge: marisc, peix i carns blanques.

Tast. Ull: color brillant pàl·lid, amb tons verdosos. Nas: aroma complex, afruitat amb tocs especiats, procedents de la criança. Boca: gust complex, llarg, estructurat, viu, amb tocs especiats tipus nou moscada, coco, amb un retrogust suaument de vainilla, dolcenc i algun toc torrat.

GUIA DEL GURMET


CARTELLERA AGENDA D’ACTIVITATS

TELÈFONS D’INTERÈS

En virtut d’ allò establert a la Llei 15/1999 i la LSSICE 34/2002, l’informem que les seves da-des formen part d’un fitxer automatitzat titu-laritat de GRAMA PRESS SL. Vostè pot exercir els seus drets d’accés, rectificació, cancel-lació i oposició a la següent adreça: CAMÍ RAL 495, 3º · 08302 MATARÓ (Barcelona).

La T de TRIBUNA del con-curs de l’edició anterior es-tava amagada en l’anunci de “AUTOESCOLES BIELA” de la pàgina 4. Els guanyadors de les entrades pels 8 Cinemes Arenys són: Carolina Pardo de Andrade (Arenys de Mar), Imma Pinós Pujol (Mataró), Ramon Fuentes (Arenys de Mar). I el guanyador de l’entra-da doble per la Sala Mozart és Javier Pellegrino.

Els guanyadors poden recollir les entrades identificant-se a la taquilla dels Cinemes Arenys. Les entrades són vàlides de dilluns a divendres, excepte festius i vigílies. Quan passin 30 dies de la publicació dels guanyadors les entrades ca-duquen.

Troba la T de TRIBUNA ama-gada en un dels anuncis del nostre periòdic i indica’ns el nom de l’anunciant i les teves dades de contacte.

Cada setmana sortegem 3 entrades de cinema dobles (una per tu i una altra per a un acompanyant) pels 8 Cinemes Arenys.

Pots contactar amb nosaltres:

· Per correu electrònic: [email protected]

· Per correu normal: Camí Ral, 495 3ª planta - 08302 Mataró

· Per fax a: 93 799 86 35

CONCURS

TROBALA “T”

CONCURSOS

BOMBERSArenys de Mar 93 795 81 80 (Urg. 112). Badalona 93 388 00 88. Calella - Pine-da de Mar 93 762 52 53 (Urg. 93 762 30 80). Malgrat de Mar 93 765 58 80. Mataró 93 757 86 86 (Urg. 085) Tordera 93 764 15 19.

CAPArenys de Mar 93 795 80 74. Argentona 93 756 10 92. Calella 93 766 59 50. Ca-net de Mar 93 795 68 67. Malgrat de Mar 93 761 95 00. El Masnou 93 555 74 11. Mataró (La Riera) 93 755 05 19. Mataró (Rocafonda) 93 755 62 07. Mataró (Ronda Cerdanya) 93 741 57 85. Mataró (Ronda Prim) 93 757 87 50. Pineda de Mar 93 767 16 47. Poblenou 93 766 30 32. Premià de Mar 93 754 77 11. Vilassar de Dalt 93 750 88 64. Vilassar de Mar 93 754 06 42

HOSPITALSMataró 93 741 77 00. Mataró (St Jaume i Sta Magdalena) 93 741 91 60. Calella (Sant Jaume) 93 769 02 01

MOSSOS D’ESQUADRA (088)Arenys de Mar 93 741 89 00. Mataró 93 741 81 00. Pineda 93 741 89 85

GUÀRDIA CIVIL Calella 93 769 58 96. Premià de Mar 93 752 48 55

POLICIA MUNICIPAL Alella (092) 93 555 24 12 - 629 59 12 12. Arenys de Mar (092) 93 795 99 01. Arenys de Munt 93 793 79 70 - 629 20 47 40. Argentona 93 797 13 13. Cabrera 600 51 61 51. Cabrils 93 753 01 52 - 609 41 15 50. Caldes d’Estrac 93 791 21 21 - 629 35 93 59. Calella 93 769 03 13. Canet de Mar 93

794 00 88. Malgrat de Mar 93 765 42 24. El Masnou 93 555 22 44. Llavaneres 93 792 69 69. Mataró 93 758 23 33 (085). Montgat 93 469 07 07. Pineda de Mar 93 762 96 00. Premià de Dalt 93 754 71 81. Premià de Mar 93 741 74 22. Sant Pol de Mar 93 760 05 19. Sta Susanna 680 661 661. Sant Vicenç 93 791 04 09. Teià 666 535 858. Tiana 93 395 15 15. Tordera 93 764 06 15. Vilassar de Dalt 93 753 98 38. Vilassar Mar 93 754 10 20.

TAXIRàdio Taxi Maresme 902 45 45 10. Rà-dio Taxi Mataró STAC 93 798 60 60. St. Andreu Llavaneres (servei 24h) 670 408 444. Taxi Masnou (parada) 93 540 33 18. Ràdio Taxi Masnou 93 5555 86 86. Ràdio Taxi Premià de Mar 93 752 57 57. Servei taxi Premià de Dalt 678 29 88 08. Ràdio Taxi Calella 93 766 22 88.

JOAN COLL I GARCIA (Calella). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 76 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sta. Maria i St. Nicolau de Calella el dia 6 de gener.

ALEJANDRO LLUENT RIBERA (Canet de Mar). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 89 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sant Pere de Canet de Mar el dia 6 de gener.

JOAN TIÓ I ROS (El Masnou). Va morir el dia 6 de gener a l’edat de 82 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia de Sant Pere del Masnou el dia 7 de gener.

JOSEP NICOLAU I MARTÍ (El Masnou). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 78 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia de Sant Pere del Masnou el dia 7 de gener.

ANTONIO POTAU TORRAS (El Masnou). Va morir el dia 5 de gener a l’edat de 62 anys.

CARMEN ÁLVAREZ GORDILLO (El Masnou). Va morir el dia 3 de gener a l’edat de 76 anys. El funeral va tenir lloc a la Capella Maricel del Masnou el dia 5 de gener.

CARMEN NAVARRO RESPETO (Mataró). Va mo-rir el dia 4 de gener a l’edat de 89 anys.

REMEDIOS MESA MEDINA (Mataró). Va morir el dia 5 de gener a l’edat de 78 anys. El funeral va tenir lloc al cementeri Torrent de les Valls el dia 7 de gener.

PEPITA XIQUÉS I VALLÈS (Mataró). Va morir el dia 5 de gener a l’edat de 94 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 7 de gener.

JOSEFA AGUILERA GARCÍA (Mataró). Va morir el dia 5 de gener a l’edat de 87 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sagrada Família de Mataró el dia 7 de gener.

JUAN MATEOS NAVARRO (Mataró). Va morir el dia 5 de gener a l’edat de 77 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 7 de gener.

JOSÉ-MARÍA EGEA NAVARRO (Mataró). Va morir el dia 6 de gener a l’edat de 51 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 7 de gener.

AGUSTÍN EXPÓSITO BARRAGÁN (Mataró). Va morir el dia 6 de gener a l’edat de 82 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 7 de gener.

MARÍA NIETO SALAZAR (Mataró). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 86 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 6 de gener.

JOSEFA QUINTANA GARCÍA (Mataró). Va morir el dia 5 de gener a l’edat de 85 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 6 de gener.

ADORACIÓN COBOS ENTRENA (Mataró). Va morir el dia 5 de gener a l’edat de 82 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 6 de gener.

FRANCISCO SÁNCHEZ ABRIL (Mataró). Va mo-rir el dia 2 de gener a l’edat de 60 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Maria Auxiliadora de Mataró el dia 5 de gener.

TRINITAT PLANAS I AGULÓ (Mataró). Va morir el dia 3 de gener a l’edat de 92 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sant Josep de Mataró el dia 5 de gener.

MONTSERRAT BELLALTA I PUIGJANER (Mata-ró). Va morir el dia 5 de gener a l’edat de 72 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 5 de gener.

JOSEFA MEDIALDEA GARRIDO (Mataró). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 74 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 5 de gener.

CARMEN VILARRASA PLASENCIA (Mataró). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 94 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 5 de gener.

ANTONIO MOLINA I MONLLOR (Mataró). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 83 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 5 de gener.

CARLOS IGLESIAS GARCÍA (Mataró). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 86 anys. El funeral va tenir lloc al Tanatori de Mataró el dia 5 de gener.

PAQUITA VILÀ I BATLLE (St. Andreu Llavane-res). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 84 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sant Andreu de Llavaneres el dia 5 de gener.

NECROLÒGIQUES

Per a esqueles:

C/ Aristòtil, 3708304 · MATARÓTel. 93 741 53 70

Camí Ral, 495 3er pis · Mataró Tel. 93 799 18 40

NIEVES DEL SANTO VALDECANTOS (Vilassar de Dalt). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 77 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sant Genís de Vilassar de Dalt el dia 5 de ge-ner.

ROGELIO-JUAN CARRACEDO NATAL (Vilassar de Mar). Va morir el dia 4 de gener a l’edat de 64 anys. El funeral va tenir lloc a la Parròquia Sant Joan de Vilassar de Mar el dia 5 de gener.

QUARANTINE Per a un ‘reality show’ sobre la gent que treballa mentre la resta dorm, la reportera Àngela Vida l (Jenni fer Carpenter) i el seu càmera, Scott (Ste-ve Harris), reben la missió de cobrir el torn de nit d’un destacament de bombers de Los Angeles. Després d’unes hores sense incidents, una trucada de socors en plena matinada els porta a un bloc de pisos del centre de la ciutat. Entusiasmats per l’impacte medi-àtic de l’escena, l’Àngela i l’Scott decideixen gravar-ho tot i descobreixen que una dona ha estat infectada per quelcom desconegut...

CINESA MATARÓ PARC C/ Estrasbug, 5 · MataróTel. 902.33.32.31 Dimecres, dia de l’espectador Quarantine (est) 16:15, 18:20, 20:25, 22:30; dv i ds golfa a les 00:45; ds i dg matinal a les 12:15 Resistencia (est) 16:00, 19:00, 22:00; dv i ds golfa a les 00:50; ds i dg matinal a les 12:00 Mi nombre es Harvey Milk (est) 16:15, 19:00, 22:00; dv i ds golfa a les 00:45; ds i dg matinal a les 12:10 City of Ember 16:00, 18:05; ds i dg matinal a les 12:10 Cuestión de Honor 16:30, 19:15, 22:00; dv i ds golfa a les 00:45; ds i dg matinal a les 12:15 Rocknrolla 22:20 Una fami-lia con clase 16:00, 18:10, 20:20, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40 Australia 17:00, 18:00, 20:30, 22:00; dv i ds golfa a les 00:01; ds i dg matinal a les 12:15 El lince perdido 16:00; ds i dg matinal a les 12:10 The spirit dv i ds golfa a la 01:00 El intercambio 16:00, 19:00, 22:00; dv i ds golfa a les 00:50; ds i dg matinal a les 12:10 Di que sí 16:00, 18:15, 20:30, 22:45; dv i ds golfa a la 01:00 El valiente Despereaux 16:00, 18:15; ds i dg matinal a les 12:15 Ultimátum a la tierra 20:30, 22:45 El ratoncito Pérez 16:00; ds i dg matinal a les 12:10 Crepúsculo 20:10, 22:35; dv i ds golfa a la 01:00 Bolt 16:00, 18:15; ds i dg matinal a les 12:15 Madagascar 2 16:20, 18:20, 20:20; ds i dg matinal a les 12:20 Red de mentiras dv i ds golfa a les 00:40.

8 CINEMES ARENYS Ctra. Nacional II, s/n · Arenys de Mar Tel. 93.792.33.90Dijous, dia de l’espectadorQuarantine (est) tots els dies 18:00, 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40; ds i dg 16:00, 18:00, 20:15, 22:30 Resistencia (est) tots els dies 18:00, 22:00; dv i ds golfa a les 00:40; ds i dg 16:00, 19:00, 22:00 Cuestión de honor tots els dies 18:00, 22:00; dv i ds golfa a les 00:35; ds i dg 16:00, 19:00, 22:00 City of Ember tots els dies 18:00, 20:15; ds i dg 16:00, 18:00, 20:15 Australia dv 18:00, 21:05, 00:10; ds 16:00, 20:00, 00:00; dg 16:00, 19:00, 22:00; resta de dies 18:00, 21:30 The spirit 22:30; dv i ds golfa a les 00:40 El intercambio dv i ds 20:00, 22:45; resta de dies 19:35, 22:15 El valiente Desperaux ds i dg 16:00, 18:00; resta de dies 18:00 Di que sí tots els dies 18:00, 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40; ds i dg 16:00, 18:00, 20:15, 22:30 Ultimátum a la tierra tots els dies 20:15, 22:30; dv i ds golfa a les 00:40 Madagascar 2 tots els dies 18:00; ds 16:00, 18:00, dg 16:00, 17:45 CINE LA CALÀNDRIA C/ Doctor Agell, 7 · El Masnou Tel. 93.555.43.01Dilluns, dia de l’espectadorConsultar cartellera al telèfon d’informació al client.

SALA MOZART C/ Església, 91 · Calella Tel. 93.769.04.91. Dimecres tancatConsultar cartellera al telèfon d’informació al client.

CINECLUB GARBÍC/ Carme, 26 · Malgrat de Mar Antes que el diablo sepa que has muerto; divendres 16 22:30.

EXPOSICIONSCALDES D’ESTRACObres de la col·lecció del MACBA. Fins al 18 de gener a la Fundació Palau.

MATARÓJa vénen, ja vénen! El conte de la cavalcada de Mataró. Exposició de les il·lustracions originals de Carme Queralt del conte de la Cavalcada de Reis editat per l’IMAC. Fins al 24 de gener a la Bibli-oteca Pública Pompeu Fabra.

Manuel Cusachs. Una vida d’escultor. Exposició retrospectiva amb motiu del seu 75è aniversari. Fins al 22 de febrer al Museu de Mataró.

Eduard Comabella. Exposició amb motiu del 20è aniversari de la mort de l’artista. Fins al 15 de febrer a les Sales d’Exposicions de Can Palauet.

Josep Cusachs i Cusachs. Exposició commemorativa del centenari de la mort del pintor. Fins al 8 de febrer a l’Ateneu Caixa Laietana.

Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró. ‘Més enllà de l’objecte. Un cicle vital a les col·leccions del Museu de Mataró’, fins al 13 de setembre. ‘Ca l’Arenas: el taller’, fins al 29 de març. ‘Manuel Cusachs. Interiors familiars’, fins al 22 de febrer. ‘Margarita Pineda’, fins al 8 de febrer de 2009.

Exposició de diorames i pessebre mo-numental. Fins al 8 de febrer a l’edifici de la Presó.

Gemma Tro. Projecte de la beca de producció de l’artista guanyadora de la 7a Mostra d’Art Jove (2008). Fins al 25 de gener a l’Espai F.

Entre el cielo y el suelo. Exposició de l’obra mescla de pintures amb relleus de María José Poncela Mallo. Fins al 3 de febrer a la Comuna de l’Art.

Joves dissenyadors independents. Exposició d’objectes, complements, art i mobiliari de joves dissenyadors independents. Fins al 31 de gener a l’Espai enblanc.

SANT ANDREU DE LLAVANERESFruïts. Exposició de fotografies de Joan Condal. Fins l’1 de febrer al Museu Arxiu de Llavaneres, Can Caralt.

SANT VICENÇ DE MONTALTMuseu del pessebre. Fins al 8 de febrer s’hi podran visitar les exposicions: ‘L’art del pessebre’, ‘Les casetes de suro’ i ‘Re-cordant els nostres pessebristes’.

VILASSAR DE MARXXXVI Exposició col·lectiva Vilassart. Fins al 25 de gener al Museu de la Marina.

MÚSICA-DANSAARENYS DE MARBall a l’envelat. Amb Reswing Trio. Dissabte 10 de gener a les 23h a l’Ateneu Arenyenc.

MATARÓLa Limoncello. Mestissatge. Dijous 8 a les 22h al Clap.

Filippo Landini + Beside. Rock. Diven-dres 9 a les 22h al Clap. Entrada 7 euros a taquilla, 5 l’anticipada.

Vicious Circle + Anal Hard. Hardcore. Dissabte 10 a les 22h al Clap. Entrada 5 euros.

Òpera en concert. Concert d’Any Nou a càrrec de l’orquestra Aula Lírica, dirigida per Aníbal Gil. Dissabte 10 a les 21:30h al Foment Mataroní. Entrada 18 euros.

Aigua. Concert familiar. Diumenge 11 a les 12h al Teatre Monumental. Entrada 4,50 euros.

DIVERSOSARENYS DE MAREls Pastorets d’Arenys. Diumenge 11 de gener a les 18h al Teatre dels Seràfics. Entrada 6 euros.

CALELLAL’Estel de Natzaret. L’obra de Ramon Pàmies representada per la Joventut Artística de Calella. Diumenge 11 de gener a les 18:15h al Teatre de l’Orfeó Calellenc.

MATARÓEl rei que desitjava el temps. Conte per a nens de Régine Joséphine. Dijous 8 a les 17:30h a la Biblioteca Caixa Laietana.

Forasters. Pel·lícula de Ventura Pons. VOC. Dijous 8 a les 21:30h al Teatre Monumental.

Carlos Latre en viu. Divendres 9 a les 21:30h al Teatre Monumental. Entrada 28 euros a platea, 25 a l’amfiteatre.

L’estrany anunci. Obra d’Adolfo Mar-sillach interpretada pel Col·lectiu de Te-atre EPMA dins de la V Mostra de teatre amateur del Foment Mataroní.Diumenge 11 a les 18:30h al Foment Mataroní. Entra-da 6 euros, 5 per a socis i jubilats.

Els pastorets de Mataró. Dissabte 10 i diumenge 11 a les 19h i a les 17h, respectivament, a la Sala Cabañes. Entrades 12 euros a platea i a llotja, 9 a l’amfiteatre.

Somers Town. Pel·lícula de Shane Me-adows. VOSE. Diumenge 11 a les 19h al Teatre Monumental.

PINEDA DE MAREls Pastorets de Pineda. A càrrec de la Companyia del Centre. Diumenge 11 a les 18h a la Sala Gran del Centre Cultural i Recreatiu.

SANT ANDREU DE LLAVANERESHansel i Gretel. Teatre infantil a càrrec de la Cia. Zum Zum Teatre. Diumenge 11 a les 18h al Casal de Llavaneres. Entrada 4 euros.

L’Agenda d’activitats és una selecció de les propostes que es fan durant el mes. Pots enviar informació dels teus actes a [email protected].

C/ Núria, 2Premià de [email protected]

Mestral Auto, S.L.Servei oficial

Tel. 93 752 28 48 / 606 330 336Taller de reparació Multimarca


TREBALL

TRABAJOS CASEROS: confec-cione desde casa collares, bar-cos, mecheros, conejitos, llave-ros, rompecabezas, puzzles y ranitas. INGRESOS de 1.500 euros. Teléfono 902.99.99.01

RRPP para bar musical. BUE-NA IMAGEN, edad 24-29 años. Compatible con otras actividades. Zona Vilassar-Cabrils. Imprescindible expe-riencia en organización de fiestas y muchos contactos. Llamar de 15 a 21h. Samuel 663.41.23.81

2º COCINA restaurante-pizze-ria. Cocinero joven preferible-mente en escuela. Experiencia para dirigir, motivar y liderar. Responsable y organizado. Control materia prima. Tra-bajo fijo. Jornada completa. dos dias fiesta. Excelentes condiciones. Enviar currículum a: L’Hort Cabrils (R. Marti-nez Valls, 8, 08348 Cabrils). [email protected]

PERROS Y GATOS ABAN-DONADOS buscan urgen-temente una nueva fami-lia. ADOPTA! El mejor regalo es haber salvado una vida! N.Z. B-2500667. Teléfonos 639.37.45.97 y 657.56.65.30 (sólo tardes).

DIVERSOS

LLOGUER

SANT VICENÇ DE MONTALT (URB MONTALPARK). Adosada amueblada de 140 m2. Cons-ta de 4 habitaciones, 2 baños y aseo. Cocina equipada, co-medor salón con chimenea, terraza solarium 28 m2, jardín con barbacoa 66 m2. Zona comunitaria con piscinas, tenis

4,93€

ANUNCIS PER PARAULES

· TRIBUNA Maresme: Camí Ral 495 3a planta MATARÓ· Llibreria Proa: C/ del Nord, 71 PREMIÀ DE MAR· per fax al 93 799 86 35 Adjuntant el comprovant d’ingrés a favor de: GRAMA PRESS, SL. CAIXA LAIETANA 2042-0026-96-3300004576 i el nom del remitent.

ANUNCIS PER MÒDULS1 MÒDUL16,24€

OFERTA 3 x 4pagues 3 i surten 4 anuncis

Truca ja al 93 799 18 40o envia un email a

[email protected] també a: TECNOLOGIA

SERVEI TÈCNICA DOMICILIReparació, xarxes,

manteniment informàticServeis a empreses

i particulars

Tel.646.17.90.24www.maresmenet.com

AHORRE EN TELEFONÍA. Las mejores tarifas en: TELEFO-NÍA FIJA Y MÓVIL, INTERNET ADSL + LLAMADAS. Internet sin línea fija y llamadas a todo el mundo (MEJOR QUE SKY-PE). Teléfonos 93.791.64.10 o 609.83.16.10

COMPRA-VENDA

COMPRO TURISMOS, 4X4,

MONOVOLÚMENESFURGONETAS

Pago al contadoTel. 619 020 839

IMMOBLES

PREMIÀ DE MAR. Casa a 4 vents 125 m2 en 2 plantes, jardí 60 m2 i terrassa de 15 m2, 4 habitacions i 2 banys. Menjador amb llar de foc. Per entrar-hi a viure. DIRECTE PARTICULAR. 516.000 euros. Tel.645.068.535

SANT CEBRIÀ DE VALLALTA- SANT POL. Casa a 3 vientos Urbanización Vistamar. 90 m2 + 21 m2 garaje + 125 m ext. (porche, piscina, la-vadero terraza). Reformada. 3 habitaciones (2 dobles), 1 baño, gran salón-comedor 2 ambientes, cocina office con electrodomesticos. inte-grados. Piscina climatizada. Tel.687.585.722

EL MANITAS. PER ALS AVIS I ELS NOUS SOLTERS. No tens temps de fer les petites reparacions o el bricolatge de casa teva? T’ajudaré a: des de penjar els quadres, pintar la paret de l’ha-bitació del nen, la finestra que

SERVEIS PROFESSIONALS

y polideportivo- A 10 minutos andando de la playa y renfe. Tel. 649.964.527 (Tomás)

ALQUILO PISO EN CALELLA. 2 habitaciones dobles, comedor, cocina, cuarto de baño, gran terraza. 600 euros/mes. Tels. 93.751.25.62 607.71.51.09

DECORACIÓ

LA MOLINAVendo apartamento de 100 m2, 3 hab. Amuebla-do. Alto. NUEVO. Parking. Cerca de la estación

240.400 € (40 M.)Tel. 93 555 48 44

607 877 583

FES-TE FUNCIONARI

C/ Santa Marta, 38 · 08302 MataróTel. 93 755 63 51 · www.som-hi.es

REFORMAS ORIENTEReformas de pisos, locales, oficinas, cocinas y baños. Trabajos de pladur,

parquet, pavimentos. Paleta, fontanería, pintura, etc.

Tel.626.68.36.71no tanca, etc. PREUS COMPETI-TIUS. Tel.663.891.339LAMPISTAS. Electricidad, agua, gas, mantenimiento de empre-sas, domótica, servicio de ur-gencias. RÁPIDO Y ECONÓMI-CO. Tel.670.96.76.78

Documents

Tribuna Maresme 201