LES TRIBUS INDGENES DE LES ILLES ANDAMANEl cas particular de l'illa North Sentinel

ndex de continguts:

ndex de figures:

Resum:

1

Les Tribus Indgenes de les Illes AndamanEl cas particular de l'illa North Sentinel

Gerard Canals Puigvendrell

2

LES TRIBUS INDGENES DE LES ILLES ANDAMANEl cas particular de l'illa North Sentinel

ndex de continguts

1. Situaci geogrfica de les Illes Andaman Pg. 3

2. Resum histric de les Illes Andaman Pg. 4

3. Pobles indgenes de les Illes Andaman Pg. 6

4. Llenges dels pobles indgenes de les Illes Andaman Pg. 9

5. Situaci actual dels pobles i les llenges indgenes de les Illes Andaman Pg. 11

6. L'Illa North Sentinel Pg. 18

7. Geografia de l'Illa North Sentinel Pg. 18

8. Els Sentinellesos Pg. 19

9. Antropologia dels Sentinellesos Pg. 20

10. Histria coneguda dels Sentinellesos Pg. 22

11. Bibliografia i webgrafia Pg. 29

12. Annexes. Galeria d'imatges de la tribua Jarawa (per Tierry Falise) Pg. 30

Gerard Canals PuigvendrellAbril 2015

3

4

LES TRIBUS INDGENES DE LES ILLES ANDAMANEl cas particular de l'illa North Sentinel

Les illes Andaman sn un arxiplag de l'oce ndic, al golf de Bengala, que administrativament forma part de la ndia integrant els districtes de les Illes Andaman i Nicobar. Port Blair s la principal comunitat de les illes i tamb la seva capital, situada al sud-est de l'illa Andaman del Sud. La poblaci supera els 350.000 habitants, la majoria d'origen hind de religi i parlants de l'hindi. Diverses minories tribals, actualment en regressi, han poblat les illes des d'poques millenries, i s sobre aquestes comunitats tribals sobre les que vull parlar en el present treball. (Figura 1).

Figura 1. Localitzaci de les Illes Andaman. Font: www.demis.nl

1. SITUACI GEOGRFICA DE LES ILLES ANDAMAN

L'arxiplag est conformat per 204 illes, situades a 950 km de la desembocadura del riu Hooghly a la ndia, a 193 km del Cap Negrais a Birmnia, punt ms proper al continent, i a 547 km de l'extrem nord de Sumatra. La longitud de la cadena d'illes s de 352 km, la mxima altitud s de 732 m i la seva amplada mxima s de 51 km. La superfcie total de les illes s de 6.408 km2. Les cinc illes principals del nord es coneixen en conjunt com a Gran Andaman. Aquestes sn, de nord a sud, Andaman del Nord, Andaman del Mig o Central, Andaman del Sud, Baratang i Illa Rutland, ms al sud trobem finalment l'illa de Petit Andaman.

Juntament amb les illes principals, a l'extrem nord es troben les Illes Landfall, separades pel Pas de Cleugh, que s navegable; les illes Iterview, separades pel Pas Interview; les illes Laberint, al sud-oest de la costa d'Andaman del Sud, entre les que es troba el Pas d'Elphinstone, tamb navegable; l'arxiplag de Ritchie, a l'est de les illes d'Andaman del Sud i Baratang, separades per l'Estret de Diligent i intersecades per l'Estret de Kwangtung i l'Estret de Tadma Juru. A l'oest del conjunt de les Andaman, i separada d'aquestes uns aproximadament 30 km mar endins, es troba l'Illa Sentinel del Nord. (Figura 2).

Les Andaman sn l'nic lloc de la ndia amb volcans actius. La Illa de Barren, al nord-est de Port Blair, va entrar en erupci als anys 1990 desprs de romandre inactiu durant ms de dos-cents anys. El maig de 2005 va tornar a entrar en erupci, probablement a causa del canvi sofert a les plaques tectniques posterior al terratrmol de l'Oce ndic del 2004.

Figura 2. Vista aria de les Illes Andaman, destaquen la Gran Andaman, al nord, la Petita Andaman, al sud, l'arxiplag Ritchie, a l'est i l'illa Sentinel del Nord a l'oest. Font: Google Earth.

5

2. RESUM HISTRIC DE LES ILLES ANDAMAN

La histria de les Illes Andaman caldria explicar-la des de dos punts de vista tal vegada divergents, per una banda seria preferible explicar la histria de les illes a partir del punt de vista dels seus habitants autctons, no obstant, haurem d'explicar la histria de les illes a partir del que n'han dit els seus successius descobridors i/o invasors (colonitzadors britnics primer i indis desprs).

No est clar si algun dels noms d'illes donat per Ptolomeu es correspon amb les Andaman, encara que s probable que sigui aix. s possible que la tradici de la nomenclatura marinera no desaparegus i que Agathou daimonos nesos sigus realment una mala interpretaci d'una forma similar a Agdaman, mentre que Nesoi Baroussai sobrevisqus como Lanka Balus, el nom donat pels rabs a les Illes Nicobar.

Existeixen referncies que porten a pensar que aquestes illes foren visitades a l'antiguitat, o com a mnim vistes des de la llunyania, per embarcacions d'Egipte, de Xina, d'Arbia i d'Europa. s probable que alguns exploradors atraquessin a les illes per donar-los un cop d'ull de prop i que algun desgraciat supervivent d'algun naufragi hagus acabat arrossegant-se a la sorra de les seves platges, on segurament va acabar assassinat pels indgenes.

De forma clara, la primera vegada que apareixen citades les Illes Andaman va ser en una crnica rab de l'any 851 sobre la ndia i la Xina, que influren notablement en la posterior percepci de les illes. L'afirmaci que els natius eren canbals ha persistit durant molt de temps encara que els illencs sempre ho han negat. Les illes sn mencionades breument per Marco Polo, el qual probablement les va veure sense arribar a visitar-les, sota el nom de Angamanain, probablement un dual rab, les dues Angaman. Marco Polo va donar una visi exagerada dels natius dient que eren antropfags amb cara de gos. (Figura 3).

Figura 3. Les Illes Andaman, a la Badia de Bengala, es creien habitades per homes amb cap de gos. Font: Llibre de les Maravelles, Pars, s. XV.

Una altra cita feta per Nicolo Conti aproximadament l'any 1440 explica que el nom significa Illes de l'Or, i parla d'un llac que hi havia amb virtuts peculiars. El nom actual de les illes, no obstant, deriva probablement del Malai Handuman, de l'antic Hanumar (Du Mono).

Viatgers posteriors van anar repetint la histria, ben fonamentada per altra banda, de la ferocitat i hostilitat dels habitants de les illes, un exemple n's Cesare Federici (1569) o el capit A. Hamilton (1727).

Entre el 1788 1789 el govern de Bengala va intentar establir una colnia penal a les Andaman juntament amb un port de refugi. Per aconseguir-ho, dos oficials, Colebrooke, dels Enginyers de Bengala, i Blair, del Servei Naval, van ser enviats per investigar i informar de la realitat de les illes. D'aquesta manera, el capit Blair va establir-hi un assentament el setembre de 1789, a la illa de Chatham, a la badia situada al sud-est del Gran Andaman, anomenada en l'actualitat Port Blair, per que llavors fou coneguda com a Port Cornwallis.

Dos anys desprs i desprs de passar mltiples malalties, el govern va transferir la colnia a la part nord-est de Gran Ademan, on s'hi aniria a establir un arsenal naval. Juntament amb la colnia es va transferir tamb el nom de Port Cornwallis. (Figura 4).

6

Figura 4. Visi general de les Illes Andaman i de Port Blair. Font: Texas University, 2004.

No obstant, en el nou emplaament les malalties es van mantenir i el govern va decidir tancar la colnia degut a la elevada mortalitat i a la dificultat de mantenir-la. Els colons van ser traslladats fora de les illes el maig de 1796.

El 1824 Port Cornwallis va ser el punt de trobada de la flota que transportava l'exrcit a la primera guerra Birmana. El 1839, el Doctor Helfer, un investigador alemany empleat del govern indi va desembarcar a les illes i posteriorment va ser presumiblement assassinat pels habitants de les mateixes. El 1844 els bucs de transport de tropes Britor i Runnymede van atracar prop de la costa de les illes. Els natius van mostrar molta hostilitat, assassinant de nou a diverses persones de les tripulacions.

Amb el temps, els motins esdevinguts a la ndia van fer que el nombre de presoners en mans britniques augments, la qual cosa va tornar a despertar la possibilitat d'establir una colnia penitenciria a les illes. El novembre de 1857 es va enviar una comissi, dirigida pel Doctor Mouat, per examinar la situaci a les illes. La comissi va informar favorablement seleccionant l'emplaament original de Port Cornwallis per evitant la proximitat d'una zona pantanosa salobre que sembla que va ser bastant perjudicial per l'antiga colnia. Per evitar confusions es va posar el nom de Port Blair al nou emplaament.

Durant algun temps la mortalitat va continuar sent molt elevada, per la dessecaci de les maresmes i la tala de la selva per part del Coronel Henry Man (entre els anys 1866 i 1870) va tenir un efecte beneficis per la salut de la colnia. El 1872 les illes Nicobar van ser ocupades per acabar amb els atacs comesos sobre vaixells que passaven per la zona, i van ser unificades sota un comissionat que residia a Port Blair.

7

Els japonesos van prendre les illes durant la Segona Guerra Mundial. Posteriorment van ser posades sota l'autoritat de Arzi Hukumate Azad Hind (Govern provisional de la ndia lliure) de Netaji (o Subhash Chandra Bose). Netaji va visitar les illes durant la guerra, reanomenant-les Shaheed (Mrtir) i Swaraj (Autogovern). El general Longanathan, de l'Exrcit Nacional Indi va ser nomenat governador de les Illes Andaman i Nicobar.

Desprs de la guerra les illes van tornar a estar breument sota el control britnic abans que, amb la independncia de la ndia el 1947, passessin a ser un dels 6 territoris del pas.

Els britnics van utilitzar les illes com a pres per a membres del Moviment per a la independncia de la ndia. Aquesta manera d'empresonament es va anomenar Kalapani i la pres de Port Blair va ser considerada com la Sibria de la ndia Britnica. (Figura 5).

Figura 5. Seu de la Presi de Port Blair. 1872. Fond: Illustrated London News, Febrer 24, 1872.

Aquesta constant immigraci va anar contribuint a l'elevada taxa de creixement de la poblaci allctona de les illes, deixant els pobladors autctons en una situaci de minoria difcil de gestionar. A ms, a aquesta superioritat numrica dels hinds cal sumar-hi doctrines d'assimilaci forada dels natius, barrejades amb idees de superioritat racial per part dels colons, i finalment l'aparici de malalties a les quals els indgenes no estaven acostumats i que juntament amb els nombrosos enfrontaments, dels quals els natius s'emportaven sempre la pitjor part, va anar produint el seu declivi constant, fins prcticament la total desaparici, tot i la ferotge hostilitat natural d'aquestes tribus per continuar mantenint el seu estil de vida, considerat primitiu per part dels colons, amb totes les connotacions negatives del terme.

A l'actualitat, les illes continuen formant part del territori indi, i s'han convertit en un important centre turstic degut al seu clima tropical, a les seves platges verges i a les seves frondoses selves, on continuen vivint encara, no sense moltes dificultats, algunes restes de les antigues tribus que havien poblat les illes des de fa aproximadament 60.000 anys. No podem oblidar, en la histria recent de les illes, els devastadors efectes que i va tenir el tsunami de l'Oce ndic de l'any 2004 en qu, curiosament, els nics que no van patir-lo van ser precisament els indgenes, que es van refugiar a les parts ms altes al notar el terratrmol, coneixedors dels efectes immediats que tindria aquest en el comportament del mar

3. POBLES INDGENES DE LES ILLES ANDAMAN

Un segle enrere, els habitants indgenes de les Andaman vivien de la caa, la recollecci, la pesca i una agricultura insipient. Aquestes sn en l'actualitat les principals formes de subsistncia de les tribus Jarawa, Onge i Sentinellesos de la part sud de l'arxiplag. Els Andamanesos sn prims, de pell extremadament fosca (totalment negra), de cabell arrissat i similars fsicament als Semang de la Pennsula Malaia i als Aeta de les Filipines. Son considerats ticament com a Negritos. Els Andamanesos, Semang i Aeta probablement sn els descendents d'un poble que s'estenia pel sud-est de l'sia abans de ser desplaats o assimilats pels ancestres dels actuals parlants de les llenges austronesies.

8

Els fssils de petxines, cermica aix com primitives eines de pedra mostren que els illencs han variat molt poc des d'un passat remot i aix porta a pensar que les Andaman estan poblades pels seus habitants indgenes des d'algun moment del Paleoltic, i sens dubte no ms tard del Neoltic. s possible que durant l'edat de gel les Andaman estiguessin unides amb Birmnia per un tram de terra de forma que els seus habitants van poder arribar a les illes sense haver de creuar el mar.

Segons un article publicat a Science que identifica tipus de ADN mitocondrial M31 i M32 entre els indgenes de les Andaman, les poblacions han perviscut genticament allades des de fa entre 50.000 i 70.000 anys, aparentment des de la seva migraci inicial des de l'frica.

Les principals tribus i llenges Andamaneses conegudes histricament, la majoria ja totalment desaparegudes, sn, de nord a sud. (Figura 6 i 7):

Tribus del Gran Andaman nord:

Els Cari, amb llengua Aka-Cari

Els Bo, amb llengua Aka-Bo (Grup extingit al 2010)

Els Kora, amb llengua Aka-Kora

Els Jeru, amb llengua Aka-Jeru(Grup pervivent amb uns 30 individus, 0 parlants)

Tribus del Gran Andaman centre:

Els Kede, amb llengua Aka-Kede

Els Kol, amb llengua Aka-Kol

Els Juwoi, amb llengua Oko-Juwoi

Els Pucikwar, amb llengua A-Pucikwar

Els Bale, amb llengua Akar-Bale

Els Bea, amb llengua Aka-Bea

Figura 6. Mapa etnolingstic de les Illes Andaman previ a la colonitzaci. Font: Ko'oy.

Tribus de l'Andaman sud:

Els Jarawa (grup pervivent amb uns 250 400 individus, uns 270 parlants)

Els Janguil

Els Onge (grup pervivent amb uns 100 individus, 96 parlants)

Tribu allada:

Els Sentinellesos (grup pervivent amb entre 50-400 individus parlants. Aquest grupes troba totalment allat, es desconeix la proximitat del seu dialecte respecte la resta).

9

Figura 7. Mapa etnolingstic de les Illes Andaman.

Tribus del Gran Andaman nord:

Els Cari, Aka-Cari

Els Bo, Aka-Bo

Els Kora, Aka-Kora

Els Jeru, Aka-Jer

Tribus del Gran Andaman centre:

Els Kede, Aka-Kede

Els Kol, Aka-Kol

Els Juwoi, Oko-Juwoi

Els Pucikwar, A-Pucikwar

Els Bale, Akar-Bale

Els Bea, Aka-Bea

Tribus de l'Andaman del Sud:

Els Jarawa

Els Janguil

Els Onge

Tribu allada:

Els Sentinellesos

Font: E. H. Man's Dictionary of the South Andaman Language, 1923.

10

Pel que s'ha pogut observar d'aquests grups, les dones acostumen a afaitar-se completament el cap i els homes se l'afaiten parcialment creant dibuixos fantstics. S'utilitzen barreges grogues i ocres amb greixos que s'unten sobre el cos, en gris pels dibuixos grossos i en blan pels dibuixos petits, semblants a tatuatges. Existeixen dues formes de tatuatge, en el sud, les dones es tallen lleugerament el cos amb petits trossos de pedra (quars) traant formes lineals o en ziga-zaga cap avall; en el nord, els homes realitzen talls profunds amb fletxes formant lnies a travs del seu cos. (Figura 8).

Figura 8. Nen Jarawa amb les pintures i adorns tribals. Font: Anthropological Survey of India.

L'esperana de vida mitjana s d'uns 60-65 anys, amb la maduresa sexual situada entorn dels 15. Les relacions sexuals sn habituals, plenament consentides entre ambds sexes, encara que sn controlades de manera que les parelles rarament arriben a tenir ms de tres fills, essent com que no n'arribin a tenir cap.

La seva religi consisteix en creences en esperits de la selva, del mar, de les malalties i dels ancestres aix com en evitar actes que tradicionalment no els han convingut. No existeix aparentment l'adoraci. La divinitat antropomrfica Puluga s la causa de totes les coses. Existeix la idea d'nima i s freqent la creena sobre que aquesta viatja a algun lloc desprs de la mort, no obstant aix no existeix ni el cel, ni l'infern ni el concepte de resurrecci corporal o espiritual. Tenen molta fe en els somnis, i en la paraula dels seus savis, que practiquen una forma embrionria de xamanisme.

Existeixen danses, practicades durant tot l'any, de dia i tamb especialment de nit, amb diversitat de tonades depenent de la situaci. Tamb existeixen jocs i entreteniments diversos, encara que generalment ocupen el seu temps en la cerca d'aliment i en la construcci de llocs on habitar dins de la selva. s probable que segueixin algun tipus de nomadisme dins dels seus territoris, delimitats per unitats geogrfiques fsiques com muntanyes, rius o el mateix mar.

Cap tribu s'aventura en el mar ms enll d'on es pugui divisar la costa, segurament degut al fet de trobar-se en un mar amb tempestes freqents, esculls i barreres de corall habituals a les costes i forts onatges. No saben orientar-se, a l'aigua, ni pel sol ni per les estrelles. Les seves canoes sn simplement tronc buits. La seva indumentria s extremadament simple, consistent en algunes tires d'escora i fulles lligades entorn de la cintura, on hi subjecten els seus utensilis i eines de caa, aix com alguna perforaci travessada amb ossos o troncs en nas i orelles, molt rars en la majoria. Les seves eines sn rudimentries, destrals fetes amb troncs i pedres, arcs i fletxes, llances i pals per colpejar bsicament. Els adornaments amb plomes, fulles, petxines, etc. acostumen a ser tamb molt infreqents a les diferents illes.

4. LLENGES DELS POBLES INDGENES DE LES ILLES ANDAMAN

Les llenges andamaneses sn una famlia de llenges amb dues subfamlies reconegudes, les llenges gran andamaneses i les llenges andamaneses del sud. El grup gran andamans es divideix al seu torn en els grups central i del nord, seguint l'esquema ja plantejat per a la classificaci de les diferents tribus histriques de les illes.

11

Totes les llenges andamaneses septentrionals, a excepci de l'Aka-Jeru i les llenges del sud, es van extingir durant el segle XX, i actualment molts dels indgenes andamanesos sn parlants de l'hindi. Les llenges meridionals (llenges Onganeses) han aconseguit sobreviure principalment grcies al seu allament i a l'extrema hostilitat que els seus habitants han mantingut (i en el cas dels Sentinellesos encara mantenen) envers les persones foranes.

Alguns autors, com Greenberg (1971), colloquen aquestes llenges dins de les anomenades llenges indo-pacfiques, juntament amb les llenges Paps i les llenges Tasmanes. No obstant, la majoria de lingistes rebutja aquesta proposta i considera que les llenges andamaneses no estan emparentades amb cap altre grup lingstic existent.

Si b els arguments antropolgics o culturals no poden constituir una base totalment ferma sobre la que establir relacions lingstiques, hi ha certes ocasions en que existeix una correlaci entre les dades antropolgiques i les dades lingstiques.

Els habitants de les illes Andaman fsicament sn considerats Negritos (de baixa estatura i pell fosca, habitants de petits reductes d'sia tropical i Nova Guinea, amb diversitat gentica elevada per recombinaci en grups familiars reduts i alta biodiversitat en el microbioma corporal, com correspon a la majoria de tribus selvtiques). De totes maneres, tots els altres grups de negritos d'sia continental han adoptat llenges estretament emparentades amb les dels pobles no negritos que els envolten. Les llenges de les illes Andaman tampoc mostren similituds amb les llenges de les illes Nicobar (d'arrel austro-asitica). Aix ha portat a especular que les llenges andamaneses podrien representar la llengua original (o una de les llenges originals) parlades pels negritos asitics abans que altres grups ocupessin la seva rea d'extensi original, quedant la distribuci fragmentada que presenten en l'actualitat. (Figura 9).

Figura 9. Tribu dels Jarawas. Font: Thierry Falise.

Les llenges andamaneses sn ms aviat aglutinants, amb un extens sistema de prefixos i sufixos. Possiblement la caracterstica ms distintiva d'aquestes llenges s un sistema de classes de substantius basats en parts del cos. Cada substantiu i adjectiu pot prendre un prefix d'acord amb la part del cos amb la que est associada. Aix, per exemple l'aka- del comenament del nom de les llenges andamaneses s el prefix per designar la llengua i elements relacionats amb la llengua.

12

Un exemple per un adjectiu el representen les diverses formes de terme yop (tou, flexible) en Aka-Bea: un coix es ot-yop, s a dir, yop ents com a tou amb el prefix per a les paraules relacionades amb el cap o el cor ot- (seria doncs: cap-tou); una canya es to-yop, s a dir, yop ents com a flexible amb el prefix per a coses llargues to- (seria doncs: cosa llarga i flexible); aix doncs, la majoria de paraules es relacionen amb alguna part del cos: aka- s llengua o qualsevol objecte punxegut que hi recordi, ar- sn cames o qualsevol objecte erecte que hi recordi. De manera similar beri-nga bo, resulta en un-beri-nga llest (m bona), ig-beri-nga que t bona vista (ull-bo), aka-beri-nga que parla b (llengua-bona).

Una altra peculiaritat en quant a les parts del cos s que sn possedes inalienablement, s a dir, que requereixen imperativament un pronom possessiu: no es pot dir cap sense ms, s'ha de dir el meu cap o el seu cap, etc.

Els pronoms bsics sn prcticament idntics en totes les llenges del grup andamans (tot i que es desconeix en el Sentinells, que no ha sigut mai estudiat). Una altra curiositat segons les fonts disponibles, s que les llenges andamaneses noms tenen dos nmeros cardinals, l'1 i el 2, no obstant, curiosament, tenen com a mnim sis nmeros ordinals. Aquesta llacuna de vocabulari es compensa quan s necessari amb l's del llenguatge corporal i de les senyes.

Exemple 1: El segent poema en Aka-Bea va ser escrit pel cap Jambu desprs d'haver sigut alliberat d'una pena de pres de sis mesos per homicidi:

Original Transcripci Traducci ng:do kk l'rt:lag:ka,m:ro el:ma k igb:dlam:ro el:mo l aden:yar

p:-tt lh.

aden:yar p:-tt lh.

El teu cor-trist est,cel-rostre a all mirant mentre,cel-rostre d'ona mirant mentre,

bamb llana en recolzar-estar.

El teu cor est trist,mirant all a la fa del cel,

mirant l'onada sobre la fa del cel,

recolzat a la llana de bamb.

Nota: Tal com s tpic a la poesia andamanesa, les paraules i l'estructura de les frases han sigut lleugerament abreviades per obtenir el ritme desitjat.

Exemple 2: Com a segon exemple, una part del mite de creaci en Juwoi, similar al de Prometeu, diu:

Kuro-t'on-mik-a Mom Mirit-la, Bilik l'k-ema-t, peakar at-lo top - chike at laiche Lech-lin a, kotik a ko-kodak-chine at-lo Karat-tatak-emi-in.

Traducci:

El colom va robar una brasa a Kuro-t'on-mik-a, mentre Du estava dormint. Va donar la brasa a l'antic Lech, que llavors va fer foc a Karat-tatak-emi.

5. SITUACI ACTUAL DELS POBLES I LES LLENGES INDGENES DE LES ILLES ANDAMAN

En aquest apartat revisarem la situaci de les principals llenges de les tribus indgenes de les Illes Andaman. Inclourem tant les poques llenges que encara es parlen a les illes, com aquelles ja extingides de les que se'n conservi alguna informaci rellevant.

Grup gran andamans:

Aka-Bale o Balawa, s una de les llenges extingides del grup de llenges del Gran Andaman Central. Era parlat a l'arxiplag Ritchie, a l'Illa Havelock i a l'Illa Neill. Va desaparixer entorn el 1931.

13

Gramaticalment l'Aka-Bale era una llengua tpicament Gran Andamanesa, amb un sistema aglutinant amb un complex sistema de prefixos i sufixos. (Figura 10).

Possiblement la seva caracterstica distintiva principal, com la resta de llenges de les illes, era un sistema de classes nominal basat en gran mesura en parts del cos, en el que cada substantiu i adjectiu podien prendre un prefix d'acord amb la part del cos que si associava segons la forma o la funcionalitat. A jutjar per les fonts disponibles, les Llenges Andamaneses tenen noms dos nmeros cardinals, l'1 i el 2. I tot el seu lxic numric s un, dos, un ms, una mica mes i tots.

Figura 10. Grups indgenes pervivents a les Illes Andaman. Font: CJLL Wright.

A-Pucikwar s una de les llenges extingides del grup de les llenges del Gran Andaman Central. Aquesta llengua es parlava a la costa sud i oriental de l'illa Andaman Central, a la costa nord-est de l'illa Andaman Sud i a l'Illa Baratang.

A mesura que el procs de colonitzaci i assentament de les Illes Andaman es va intensificar a partir del segle XIX i XX, els grans grups d'indgenes Andamanesos es van anar reduint considerablement en nombre i es van anar separant dels seus territoris tradicionals, desplaats pels colons. Els pocs supervivents granandamanesos rpidament van perdre les diferncies culturals i lingstiques que eren presents a l'inici del segle XIX, quan hi havia almenys deu grups tribals i lingstics diferenciats. Pel cens de 1901, els A-Pucikwar estaven reduts a tan sols 50 individus, ja barrejats amb altres grups tribals, i van desaparixer, com la majoria de granandamanesos, en algun moment desprs del 1931.

Aka-Jeru o Yerawa s una de les llenges extingides del grup de les llenges del Gran Andaman Nord. Es parlava a l'interior i a la costa sud del Gran Andaman nord i a la Illa Sound. (Figura 11).

Degut a la reducci del nombre de granandamanesos i a la seva progressiva desaparici o barreja entre indgenes a travs del matrimoni, el 1994 els 38 supervivents granandamanesos dels que es va poder rastrejar l'ascendncia i cultura respecte les tribus originals es van identificar noms amb tres dels grups (Jeru, Bo i Cari), aix l'idioma granandamans resultant va ser el Jeru, o un crioll basat en diversos idiomes del qual el Jeru era el principal. La ltima persona parlant del Jeru va morir l'any 2009.

14

Figura 11. Noi Aka-Jeru de 28 anys. Font: Lechau.

Aka-Bea s una de les llenges extingides del grup de les llenges del Gran Andaman Central. Fou parlada a l'oest de l'estret d'Andaman i entorn de la costa nord i est de l'illa Andaman Sud.

L'idioma Bea va servir per poder definir inicialment el funcionament de les llenges granandamaneses, a l'igual que la majoria de la resta, per, va desaparixer en algun moment desprs del 1931.

Aka-Bo s una de les llenges del grup de les llenges del Gran Andaman Nord. Era parlada a la costa central i oest de l'Andaman Nord i a l'illa de North Reef.

La mida original de la tribu Bo, el 1858, s'estimava entorn dels 200 individus. No obstant, els Bo van ser rpidament reduts durant l'poca colonial i post-colonial per culpa de les malalties, l'alcohol, la guerra i la prdua de territoris. El cens de 1901 va registrar noms 48 individus de la tribu Bo. Els colons que van fer el cens van dir als Bo que l'epidmia que els havia assolat provenia de les venes tribus Cari i Kora, i els Bo van recrrer a matar a tots els seus que mostraven smptomes, entrant en guerra amb la resta de tribus, ja molt redudes tamb. Aix el nmero de Bo va descendir des de 48 al 1901, a 16 al 1921 i 6 al 1931.

El 1949 els Bo restants van ser traslladats, amb la resta de supervivents granandamanesos, a una reserva a la Illa de Bluff. El 1969 van ser traslladats de nou a una reserva a l'Illa de Strait. El 1980 noms 3 dels 23 supervivents granandamanesos afirmava pertnyer a la tribu Bo. El 1994 el seu nmero havia augmentat a 14 (en un grup total de 40). No obstant, les identitats tribals es van convertir en gran manera en un record simblic fruit de la deslocalitzaci dels diferents grups i la seva barreja. L'any 2006 la identitat cultural i lingstica de la tribu havia desaparegut, degut als matrimonis mixtos i a altres factors. L'ltim orador de la llengua Bo, una dona de nom Boa Sr, va morir als 85 anys el 26 de gener de 2010.

Boa Sr va sobreviure a l'epidmia portada pels britnics a les Illes Andaman i Nicobar, que va devastar la poblaci granandamanesa, a la invasi japonesa i a l'ocupaci de les illes Andaman durant la Segona Guerra Mundial. (Figura 12).

La mare de Boa Sr, que va morir aproximadament 40 anys abans de la seva mort, va ser la nica parlant vivent de l'Aka-Bo durant molts anys, abans de ensenyar-lo a la seva filla. Altres membres de la comunitat de parlants granandamanesos tenien dificultats per entendre les canons i narracions que ella coneixia en Bo. Tamb parlava el dialecte Andamans de l'hindi, aix com un crioll barreja de les deu llenges granandamaneses. Boa Sr va treballar amb Anvita Abbi, professor de lingstica de la Universitat Jawaharlal Nehru a Nova Delhi, des de 2005. Abbi va estudiar i registrar el llenguatge i les canons de Boa.

El seu marit, Nao Jer, mort alguns anys abans que ella, va deixar-la sola i sense fills. Ella va patir de prdua de visi durant un temps, per no obstant aix es va recuperar.

15

En el moment de la seva mort Boa Sr era la membra ms gran de totes les tribus Andamaneses del moment. Quan va morir va deixar noms a 52 granandamanesos, cap d'ells Bo. Recordar que el grup de tribus granandamaneses devia comptar amb uns 5.000 individus en el moment de l'arribada dels britnics l'any 1858.

Stephen Corry, director de la ONG Survival International, amb seu a Gran Bretanya, va emetre un comunicat dient Amb la mort de Boa Sr i l'extinci de la llengua Bo, una part nica de la societat

humana s ara noms un record. La prdua de Boa s un recordatori ombrs que no podem permetre que aix succeeixi amb les altres tribus de les Illes Andaman.

El lingista Narayan Choudhary tamb va expressar el que la prdua de Boa Sr significava tant en termes acadmics com personals La seva prdua no s noms la prdua de la gran comunitat Andamanesa, s una prdua de diverses disciplines d'estudi en el seu conjunt, incloent l'antropologia, la lingstica, la histria, la psicologia i la biologia. Per mi, Boa Sr va personificar la totalitat de la humanitat en totes les seves tonalitats i amb una riquesa que no es troba en cap altre lloc.

Figura 12. Boa Sr, any 2005. Font: Survival International.

Aka-Cari o Chariar s una de les llenges extingides del grup de llenges del Gran Andaman Nord.

Es parlava a la costa nord de l'illa Andaman Nord, a l'illa Landfall i en altres illes petites properes. El 1994, la tribu estava reduda a dues dones majors de 57 i 59 anys respectivament supervivents dels pocs granandamanesos de l'illa Strait. La poblaci Cari en el moment dels primers contactes europeus (dcada de 1790) s'estimava en uns 100 individus.

Aka-Kede s una de les llenges extingides del grup de llenges del Gran Andaman Central. Juntament amb la majoria de llenges granandamaneses, va desaparixer en algun moment posterior a 1931, en els trasllats de l'illa Bluff a l'illa Strait.

Aka-Kol s una de les llenges extingides del grup de llenges del Gran Andaman Central. Era parlada a la part sud-est de l'illa Andaman Central. Van desaparixer com a poble el 1921.

Aka-Kora s una de les llenges extingides del grup de llenges del Gran Andaman Nord. Era parlada a la part nord-est i nord de les costes de l'illa Andaman Nord i a l'illa Smith. Es va extingir l'any 2009, quan va morir Boro, el seu ltim parlant.

La tribu Kora es dividia en dues subtribus, el grup Aryoto, de la costa, i el grup Eremtaga, de la selva (aquest tipus de subdivisi segurament existia tamb en altres tribus de les illes).

En el moment del primer assentament britnic permanent a Port Blair (1858), la mida estimada de la tribu Kora era d'uns 500 individus. No obstant, la tribu es va descobrir molt ms tard, en el treball censal de 1901, que va registrar 96 individus, que van disminuir a 71 el 1911, 48 el 1921 i 24 el 1931.

El 1980 noms una persona es reconeixia pertanyent als Kora, i el 1994 la tribu Kora ja no existia com a unitat tribal definida. No obstant aix els descendents dels Kora seguien vivint a la reserva de granandamanesos de la illa Strait a partir de 2006, on el grup principal a l'actualitat s el dels Jeru. L'ltim parlant conegut de la llengua Kora va morir el novembre de 2009.

Oko-Juwoi s una de les llenges extingides del grup de llenges del Gran Andaman Central. Era parlada a la part oest i sud-oest interior de l'illa Andaman Central. Va desaparixer, com la resta, en algun moment desprs del 1931.

16

Grup sud andamans o llenges Onganeses:

Jarawa s una de les llenges del grup de llenges sudandamaneses parlada pel poble Jarawa de l'interior i centre sud de l'Illa Rutland, el centre interior i sud de la Illa Andaman del Sud i la costa occidental de la Illa Andaman Central. (Figura 13).

Jarawa significa estrangers en Aka-Bea, la llengua dels seus enemics tradicionals. A l'igual que molts pobles tribals, ells s'anomenen a si mateixos simplement Aong poble. s parlada per unes 270 persones, de les 400 d'ascendncia Jarawa que queden a les illes.

La llengua Jarawa t sis vocals i setze consonants, juntament amb possibles retroflexes addicionals, aspirats i altres fonemes voclics.

Com ja s'ha comentat, les llenges de les Illes Andaman es divideixen en dues famlies clares, les granandamaneses (de les que existeix un pidgin dominat per la llengua Jeru) i les sudandamaneses o Ongeanes (de les que sobreviuen el Jarawa, l'Onge i possiblement el Sentinells si s que aquesta darrera es pot classificar dins de les llenges del sud, ja que s discutible que no formi una famlia prpia degut al seu allament secular). Les similituds entre les llenges granandamaneses i sudandamaneses sn principalment de carcter tipolgic i morfolgic, amb poc vocabulari com. Els lingistes, incloent investigadors de llarg abast com Joseph Greenberg, han expressat dubtes sobre la validesa de les llenges Andamaneses com una nica famlia. Des d'aquest punt de vista es proposa que les llenges Onganeses (per no les granandamaneses) es troben llunyanament emparentades amb les llenges Austronesies, formant l'hipottic grup Austronesi-Ongans.

Figura 13. Famlia Jarawa vivint a les selves occidentals de les Illes Andaman. Font: Thierry Falise.

Les dues llenges sudandamaneses testimoniades (Onge i Jarawa), sn relativament properes i permeten relacionar-les fcilment. Tamb es sospita que la llengua Sentinellesa pot estar emparentada amb aquest grup, tot i que la comprensi entre Onges i Sentinellesos s'ha demostrat totalment infructuosa al llarg de la histria, aix com entre Beas, del grup granandamans, i Sentinellesos. s per aix que s possible que la llengua dels habitants de Sentinel del Nord estigui molt diferenciada respecte els dos grups majors, esdevenint possiblement un tercer grup que caldria considerar a part.

17

No obstant les diferncies existents, les llenges Onganeses tamb segueixen el parmetre descrit anteriorment d'estructurar-se a partir de les parts del cos amb un complex sistema de prefixos i sufixos (les caracterstiques descrites per les llenges granandamaneses serveixen tamb per definir les sudandamaneses en la seva totalitat, ja que sembla que les principals diferncies existents sn bsicament a nivell de lxic). (Figura 14).

Figura 14. Comparaci de la situaci de les llenges sudandamaneses o Onganeses entre 1850 i 2000. Font: Ko'oy.

Jangil s una de les llenges extingides del grup de llenges sudandamaneses parlat pel poble Jangil, a l'illa de Rutland.

Des que van se descoberts i documentats a la primera mitat del segle XIX, els contactes directes amb els Jangil van ser escassos i, per regla general, evitats pels indgenes. Hi ha molts pocs casos en que els estrangers (colonitzadors britnics i colons indis) documentessin haver trobat individus del grup, l'ltim d'aquests casos es remunta al 1907. Les expedicions enviades a l'interior de l'illa el 1920 van fracassar en l'intent de trobar algun signe d'assentament i existncia actual de la tribu, la seva desaparici i extinci molt probablement fou resultat de les malalties introdudes a l'illa, a les que no tenien immunitat natural. El seu idioma tenia clares connexions amb el Jarawa, per la proximitat de les dues tribus.

Onge s una de les llenges del grup de llenges sudandamaneses parlada pel poble Onge, amb uns 96 parlants, a la illa Petit Andaman.

Al segle XVIII els Onges habitaven l'illa de Petit Andaman aix com les illes properes, amb alguna zona costera de l'Illa Rutland i l'extrem sud de la Illa Andaman del Sud. Originalment hostils, es van pacificar durant la dcada de 1890 amb les visites i treballs de M. V. Portman. A finals del segle XIX encara es podien veure Onges desplaant-se fins a les illes Brother del Sud per caar tortugues, en el que sembla ser el seu lmit de distribuci histric. Actualment sobreviuen uns 100 Onges, en dues reserves de l'illa del Petit Andaman, Dugong Creek al nord-est, i a la Badia Sud de l'illa (sembla que actualment noms es mant la poblaci de la reserva de Dugong Creek degut a la mort de buit homes a la costa sud al confondre una ampolla d'alcohol amb un lquid blau txic que van trobar a la platja).

Els Onge eren seminmades i solien ser totalment dependents de la caa i la recollecci. Els Onge sn un dels grups humans amb menys fertilitat del mn, aproximadament el 40% de les parelles sn estrils i les dones Onge rarament poden quedar embarassades abans dels 28 anys, a ms la mortalitat infantil es situa entorn al 40%. L'ndex de reproducci neta pels Onge es situa en 0,91, mentre que pels granandamanesos s de 1,40. (Figura 14).

No obstant aix, sembla que en els darrers anys la poblaci Onge es mant estable (l'opini pblica a les illes Andaman, malauradament, els tracta ms com a animals que no pas com a persones, anunciant als diaris els naixements de nens Onge com si fossin espcies protegides en un zoolgic.

18

Quelcom similar passa amb els Jarawa, amb els que s'organitzen veritables Safaris humans per portar els turistes a veure'ls).

Figura 14. Pescadors Onges, 2008. Font: Daily Mail.

Sentinells s una de les llenges presumiblement del grup de llenges sudandamaneses, parlada per la tribu de l'illa Sentinel del Nord. Degut a la falta de contacte entre els Sentinellesos i la resta de pobles Andamanesos, aix com degut al fet que no s'ha pogut estudiar l'idioma ni societat Sentinellesa, no hi ha manera de saber del cert el parentiu d'aquesta llengua amb les de la resta del grup gran o sud andamans. Es creu que la llengua s parlada pels 50-400 individus que conformen la tribu.

Es creu que els Sentinellesos parlen un nic idioma, que forma part d'una de les famlies lingstiques andamaneses. Sobre la base del que es coneix, es suposa que aquesta llengua est ms emparentada amb les del grup del sud. A la pgina 10 del llibre etnolingstic de Anvita Abbi, Gramtica de les llenges Granandamaneses, es posa de manifest que cap dels natius portats a l'illa histricament per intentar establir-hi comunicaci va aconseguir-ho. (Figura 15).

Alguna vegada s'ha especulat la relaci entre Onges i Sentinellesos pel fet que els primers no semblaven tenir-los por, no obstant, en els breus contactes ocorreguts entre les dues tribus els Onges van ser atacats d'igual manera com ho s qualsevol que s'acosti a l'illa Sentinel del Nord. s cert, no obstant, que els corrents marins predominants a la zona sn de nord a sud, i al revs, i aix suposaria que els Sentinellesos, en cas d'abandonar la seva illa, tindrien ms fcil anar a parar a la Petit Andaman que no pas a la resta d'illes de l'arxiplag, en qualsevol cas, aquest fet s una suposici sense cap fonament real.

Figura 15. Guerrer Sentinells. 2004. Font:

Survival International.

19

6. L'ILLA NORTH SENTINEL

La illa Sentinel del Nord (en angls North Sentinel Island) s una petita illa situada al sud-oest de l'arxiplag de les Illes Andaman pertanyent administrativament a la ndia. La seva superfcie s de 72 km2 amb uns 9 km de llargada i uns 8 km d'amplada aproximadament, el punt ms elevat t uns aproximadament 100 metres d'altitud. (Figura 16).

Figura 16. Vista aria de l'Illa Sentinel del Nord. Font: www.imgbuddy.com.

7. GEOGRAFIA DE L'ILLA NORTH SENTINEL

Abans del terratrmol de 2004, la illa tenia els mencionats 72 km2 d'extensi i un aspecte ms o menys quadrat. Al voltant de l'illa, desprs d'una estreta franja de platja que la rodeja per tots costats, el terreny s'elevava abruptament fins a 20 m, i llavors ms lentament fins als 98 m, prop del centre la l'illa. El esculls corallins s'estenien al voltant de l'illa entre 800 i 1.300 metres de la seva vora. Un illot boscs, anomenat Constance Island, es trobava a uns 600 metres de la costa sud-est, al lmit dels esculls.

No obstant tot aix, el terratrmol de 2004 va inclinar la placa tectnica sobre la que s'assenta l'illa, aixecant-la entre 1 i 2 metres. Grans extensions d'esculls van quedar aix al descobert convertint-se en terra permanentment seca o amb llacunes poc profundes, ampliant els lmits de l'illa en tot el seu permetre aproximadament 1 km i unint la Constance Island a l'illa principal. (Figura 17).

L'illa es troba completa-ment coberta per una densa jungla, sense cap port natural, cosa que, juntament amb les importants barreres naturals d'esculls que la rodegen i els forts onatges, fan molt difcil la navegaci i la seva aproximaci per mar. s probablement l'nica illa habitada del mn considerada com a inexplorada, pel fet que els seus habitants continuen rebut-jant amb fota hostilitat el contacte amb gent forana i no s'ha arribat a explorar mai l'illa.Figura 17. Relleu de l'illa Sentinel del Nord.

Font: Ratzer.

20

8. ELS SENTINELLESOS

L'Illa Sentinel del Nord es troba habitada per una tribu indgena de la qual es desconeix el nom (el nom Sentinellesos s un nom donat externament per part dels colons, per es desconeix encara quin nom es donen ells mateixos, igual que el nom que donen a la seva illa).

La poblaci total de l'illa es creu que oscilla entre 50 i 400 persones, amb una aproximaci fora fiable situada entorn els 250 adults. Aquesta tribu rebutja completament qualsevol contacte amb altres persones i es conten entre les ltimes tribus que resten no contactades, s a dir, prcticament sense cap influncia de la civilitzaci anomenada moderna.

Degut a que no hi ha hagut mai cap tractat amb el poble de l'illa, ni cap registre d'ocupaci fsica amb el qual el poble de l'illa hagi reconegut la sobirania de la ndia sobre la mateixa, es pot considerar com una entitat sobirana sota la protecci ndia. s per tant una de les regions autnomes de facto de la ndia. Aix mateix, el govern local de les Illes Andaman i Nicobar ha declarat que no t cap intenci d'interferir en l'estil de vida o en l'hbitat dels indgenes. (Figura 18).

Figura 18. Grup de Sentinellesos a la platja de l'illa Sentinel del Nord. Font: Exciting earth.

Les illes principals d'aquest arxiplag van ser ocupades pels anglesos l'any 1857. I al llarg de l'era colonial les illes van rebre un important aport de poblaci originria del subcontinent indi. Aquesta s l'explicaci que les illes fossin atribudes a la ndia quan aquesta va assolir la seva independncia l'any 1947. A l'actualitat, dels ms de 350.000 habitants de l'arxiplag, ms del 99% sn descendents d'aquests colons indis, i tan sols uns 1.000 pertanyen a les tnies aborgens andamaneses que originriament poblaven les illes. De totes les tribus antigament existents a les illes actualment noms perviuen els Aka-Jeru (grup granandamans), els Jarawa, els Onge (ambues del grup sudandamans) i els Sentinellesos (atribuda suposadament al grup sudandamans, per probablement constituent d'un grup propi).

Aquesta poblaci indgena, no obstant, mai va esser gaire nombrosa, i es creu que mai va arribar a superar els 10.000 individus en el seu conjunt. Durant els segles XIX i XX aquests pobles van ser minoritzats fins a l'extrem per l'onada migratria dels colons del continent. Cal dir que en contrast amb aquesta injustcia que t el seu origen en l'poca colonial, la poltica ndia actual es d'una total no intervenci en les zones que actualment ocupen els supervivents de les tnies originals. I el cas ms extrem d'aquesta poltica de no intervenci s a l'illa Sentinel del Nord.

21

9. ANTROPOLOGIA DELS SENTINELLESOS

Antropolgicament, com ja s'ha dit, es tracta d'un dels pobles negritos asitics. Es creu que aquests pobles van viatjar des de l'frica cap a aquesta regi del sud-est asitic arribant-hi fa aproximadament 60.000 anys (alguns estudis gentics actuals apunten que la data exacta es podria situar sobre els 65.000 o 70.000 anys). Des de llavors han viscut prcticament sense contacte amb altres pobles (a ms de resistir-s'hi enrgicament), la qual cosa fa d'aquest poble una de les tnies allades ms antigues del planeta. (Figura 19).

Figura 19. Mapa hipottic de l'expansi humana al llarg de l'histria. Pot apreciar-se la part emergida de la terra (zones blanquinoses costaneres), cosa que permetria arribar a les Illes Andaman entre els 70.000 i els 55.000 anys. Font: MINEDUC Chile.

Els Sentinellesos sn una societat que s'ha mantingut com a caadora recollectora al llarg de milers d'anys, no coneixen l'agricultura i es discuteix una coneixena molt rudimentria de l's del foc. La seva demografia es creu estable al llarg del temps, si no fos aix l'augment poblacional hauria esgotat els recursos naturals de l'illa i hauria obligat als seus habitants a desplaar-se lluny de la mateixa. Aquesta estabilitat demogrfica es creu deguda a unes condicions de vida dures i a un control poblacional adquirit ancestralment per part dels indgenes, amb natalitats baixes i ajustades a les necessitats de la comunitat i del seu entorn.

Aquesta baixa poblaci perllongada al llarg de millennis ha posat en qesti l'aparici del fenomen de l'endogmia entre els habitants de l'illa, no obstant, les poques vegades que se'ls ha observat aquests semblen totalment sans, sense malformacions o disfuncions visibles aparents, la qual cosa ha suposat durant molt de temps un enigma per la medicina. No obstant aix, estudis gentics fets en poblacions allades de gorilles de muntanya africans han perms demostrar que amb una poblaci total naturalment molt reduda la diversitat gentica dels individus no descendeix drsticament, sin que la recombinaci gnica la mant elevada precisament per evitar l'empobriment gentic i l'aparici dels afectes perniciosos de l'endogmia. Aquest fet s aix per poblacions redudes per estables en el temps per causes naturals.

Actualment es creu que habiten l'illa uns pocs centenars de persones, entre 50 i 400 aproximadament, amb una estimaci d'unes 250, segurament en un nic clan familiar extens.

22

Es creu que durant les glaciacions del pleistoc el nivell del mar va descendir de tal manera que l'arxiplag d'Andaman es trobava connectat amb el continent i que des d'all probablement les tribus indgenes van poblar aquestes illes, entre elles Sentinel del Nord. Els Sentinellesos doncs, viuen a la seva petita illa selvtica, d'aproximadament la mida de Manhattan, i continuen resistint-se a qualsevol contacte amb la gent forana, atacant a qualsevol que s'acosti a la seva illa.

Es sospita que desprs de les glaciacions el mar va anar pujant millenni rere millenni i els contactes entre les diferents tribus de les illes es van anar rarificant, cosa que explicaria perqu tot hi haver-hi un gran nombre de tribus venes el seu autodesconeixement s tant elevat.

La major part del que coneixem dels Sentinellesos ha sigut recollit observant-los des de vaixells amarrats ms enll del que abasten les fletxes des de la platja i durant breus perodes en els que els Sentinellesos han perms a les autoritats acostar-se suficientment com per lliurar-los alguns cocos.

Els Sentinellesos cacen i recollecten a la selva, i pesquen a les aiges poc fondes de la costa. Saben construir canoes, encara que aquestes es redueixen a troncs buits descrites com tant estretes que no hi caben dos peus junts i que noms utilitzen en aiges poc profundes ja que sn impulsades per una espcie de perxa llarga. Tamb fabriquen petits utensilis, com recipients vegetals per veure aigua i guardar aliments.

Es creu que els Sentinellesos viuen en tres petites comunitats. La principal situada, segurament, prop del torrent que s'intueix a la part nord de l'illa, on de tant en tant s'ha observat la presncia de cremes de vegetaci baixa degudes, es creu, a la proximitat de l'assentament. Tenen dos tipus diferents de cases:

Llargues cabanes comunals amb diverses fogueres per diferents famlies. Refugis temporals, sense parets laterals, que poden veure's a vegades a la platja, amb l'espai just

per una famlia nuclear.Les dones vesteixen cordes lligades entorn de la cintura, coll i cap. Els homes tamb porten collars

i cintes al cap, per amb cinturons ms amples. Els homes porten llances, destrals, arcs i fletxes.La seva forma de vida no ha variat prcticament gens des del paleoltic, no obstant no se'ls pot

descriure com a persones de l'edat de pedra ja que d'alguna manera la seva civilitzaci ha patit adaptacions i ha anat evolucionant encara que no de la mateixa manera que ho han fet les comunitats humanes majoritries. Segurament els seus costums hauran canviat progressivament modificant-se segons el clima, els recursos de l'illa, les malalties, etc. Un exemple d'aix s que actualment s'ha pogut observar que utilitzen el metall que ha sigut arrossegat o que han recuperat dels vaixells enfonsats als esculls de l'illa. D'aquesta manera es demostra que s'han adaptat per aprofitar un nou recurs, i que el saben treballar afilant-lo i utilitzant-lo en puntes de fletxa i en destrals, a ms de seguir utilitzant la pedra, ms abundant en el medi que els envolta. (Figura 20).

Figura 20. Imatges dels Sentinellesos preses en una de les visites fetes al 1992. Font: Survival International.

No es coneix prcticament res de la seva organitzaci, es creu que sn seminmades i que els homes es dediquen especialment a caar, pescar i a defensar l'illa (guerrers), ocupant les dones funcions ms aviat relacionades amb la recollecci, l'organitzaci social, la preparaci d'aliments, etc. Es sap que coneixen rudimentriament el foc, i que amb certa regularitat cremen petites extensions de vegetaci selvtica baixa, especialment a la zona planera nord-occidental de l'illa, on s possible que hi tinguin un dels diferents assentaments o poblats dels que probablement hi ha escampats per l'illa.

23

La situaci actual dels Sentinellesos no porta a pensar que la seva societat es trobi amenaada de forma imminent, les observacions que se n'han fet des de la distncia sempre evidencien que els illencs estan sans, alerta i amb aspecte orgulls i fort, amb individus de totes les edats.

No obstant aix, el seu allament implica que poden ser extremadament susceptibles a malalties foranes, aix com a desastres naturals (encara que sembla que hi estan profundament adaptats) que puguin limitar els recursos de la seva illa.

10. HISTRIA CONEGUDA DELS SENTINELLESOS

La notcia ms antiga de la que es t coneixement sobre els habitants de Sentinel del Nord es deu a l'explorador britnic John Ritchie l'any 1771, el qual a ms de cartografiar el contorn de l'illa va escriure el segent:

... a jutjar per la multitud de llums que es veuen sobre la costa per la nit, (la illa) est ben habitada.

Des d'aquesta notcia i durant tot un segle no hi ha haver cap ms intent d'explorar l'illa ms enll d'ocasionals circumnavegacions al voltant dels perillosos esculls de coral que la rodegen. Les niques notcies dels Sentinellesos eren aquelles fogueres que s'encenien de nits, o com a molt la descripci de petits puntets que es movien per la platja durant el dia vistos des de la llunyania. (Figura 21).

Figura 21. Sentinellesos vistos des de la costa. Font: Survival International.

El 1867, un buc mercant indi va naufragar en un escull prop de l'illa. Els 106 passatgers i tripulants supervivents van desembarcar a la platja per rpidament van ser atacats pels Sentinellesos. Finalment van ser rescatats per la Royal Navy.

El primer contacte conegut va tenir lloc l'any 1879 - 1880, quan una expedici dirigida per Maurice Vidal Portman finalment va desembarcar a Sentinel del Nord.

Aquesta primera expedici de M. V. Portman contava amb diversos natius de la tribu Aka-Bea (Gran Andamans), i ells els van avisar de l'hostilitat dels Sentinellesos. En aquesta poca els britnics no eren conscients de les moltes i complexes enemistats existents entre els natius. I per afegir confusi, els mateixos andamanesos no tenien idees gaire clares sobre els grups que no eren els seus vens immediats. Els Aka-Bea d'aquest viatge podrien haver confs als Jarawa (els seus vens directes i antics enemics a Gran Andamans) amb els Sentinellesos (que probablement havien tingut poc o cap contacte histric amb els Aka-Bea). En aquest sentit la presncia dels Aka-Bea fou contraproduent. (Veurem ms endavant com Portman va visitar les illes diverses vegades, utilitzant natius Aka-Bea i Onge per intentar establir contacte amb els Setninellesos. Tamb es sap que en algunes visites no havia aconseguit veure ning des de la costa, i que va desembarcar a l'illa en alguna ocasi). (Figura 22).

24

Poca cosa ms sabem d'aquesta primera expedici. Es disposa d'algunes fotografies conservades al Anthropological Survey of India a Calcuta, on s'aprecia l'espessor de la vegetaci i grups de natius Aka-Bea posant en el que Portman va pensar que deurien ser actituds tpicament Sentineleses (cuinant, dormint, vigilant, etc.), per des d'un punt de vista cientfic l'expedici va ser un fracs, degut a que no hi ha haver un contacte real amb els autntic natius de l'illa, que van fugir a refugiar-se a la selva.

Figura 22. Portman posant amb un grup d'indgenes Andamanesos, probablement Onges. Font: Anthropological Survey of India.

El segon desembarcament registrat a Sentinel del Nord va ser causat per un esdeveniment inusual. El vespre del 26 d'agost de 1886 a Port Blair es van sentir de lluny armes de foc disparant a intervals irregulars, i aix va ser interpretat com una senyal de socors d'un vaixell. Al mat del dia segent Portman va marxar a la recerca del vaixell en problemes a l'rea de l'illa Rutland, el grup Laberint i Sentinel del Nord. Al desembarcar en aquesta ltima noms va trobar poblats abandonats i cap signe del vaixell. Els natius havien fugit novament a la vista del nombre superior d'invasors i les seves armes. Portman va deixar regals abandonats a l'illa abans de tornar a Port Blair. El soroll de les armes de focva continuar sentint-se fins que l'arribada dels telegrames va aclarir que el misteris soroll es devia a la famosa erupci del volc Krakatoa, a uns 2.500 km d'all.

Pel que sembla, va ser en alguna d'aquestes expedicions ocorregudes entre el 1879 i el 1886 que Portman, desprs de desembarcar a l'illa amb rastrejadors de la tribu Onge, uns quants oficials britnics i una bona colla de convictes, van trobar els poblats dels Sentinellesos acabats d'abandonar, segurament espantats pels nombrosos nouvinguts arribats a les seva illa. Els expedicionaris van recrrer alguns camins per sense trobar-se amb cap Sentinells. Passats un parell de dies que es van estar a l'illa i als seus voltants, ja que es sospita que van passar la nit al vaixell, van trobar-se amb una parella d'ancians i alguns nens Sentinellesos (sis persones en total) els quals es van emportat a Port Blair en ares de la cincia. Com era d'esperar, rpidament ven emmalaltir els adults i van morir. Els nens van ser retornats a l'illa amb alguns regals (quatre persones en total), en vistes que si es quedaven a la capital de les illes seguirien el mateix cam que els adults. Segons els seus raptors, els nens Sentinellesos tenien el nivell de qualsevol nen camperol britnic de classe baixa.

Es desconeix quants Sentinellesos van emmalaltir com a resultat d'aquest experiment per probablement els nens van transmetre algunes malalties amb conseqncies imprevisibles pels habitants de l'illa. Podria ser que aquesta experincia hagus pogut ser la causa de l'hostilitat continuada dels Sentinellesos enfront a la gent forana, tal vegada, si l'expedici va coincidir amb l'erupci del volc, seria possible que els natius haguessin relacionat els dos esdeveniments, i per aix estaven amagats a la selva en arribar Portman i els seus homes. s tamb remarcable que un comportament similar per part dels habitants indgenes de les illes Andaman es va produir el 2004, quan desprs de sentir el terratrmol a l'Oce ndic van fugir cap a l'interior de les selves i parts altes de les illes, per salvar-se de les onades gegants (podria ser per aquest motiu que Portman va trobar els poblats buits?, i podria ser per aix que dos natius ja grans haguessin anat a buscar alguns nens, que potser no sabien qu havien de fer i rondaven perduts per la jungla mentre s'escoltaven els ressons de l'erupci del Krakatoa abans de ser capturats per la tripulaci de Portman? Probablement no ho sabrem mai.

25

Ms significatiu va ser el desembarc que va realitzar el mateix Portman el 1895. En les seves prpies paraules:

La illa Sentinel del Nord va ser visitada el 15 de febrer de 1895, i jo vaig portar all alguns Onges de les illes Quince, ja que jo havia sentit en el seu poblat que un d'ells era un Sentinells, que uns anys enrere havia abandonat Sentinel del Nord en canoa i havia arribat a travs de l'illa Rutland fins les illes Quince i els petits andamanesos.

Desprs d'una recerca els dies 15 i 16 a la costa de l'illa, alguns dels habitats van ser vistos prop de la punta nord-oest en una canoa; tot i ser cridats pels Onges, i pel seu propi pais, els quals havem portat amb nosaltres, ells van mostrar els habituals signes d'espant i hostilitat, i doncs que nosaltres no desitjvem provocar un encontre violent, el grup de cerca se'n va entornar sense aconseguir acostar-se a ells.

Des del meu molt lleuger coneixement del llenguatge Onge, s fora probable que jo malinterprets al suposat Sentinells, i s possible o que ell hagus sigut portat lluny de Sentinel del Nord per una tempesta, possiblement quan era nen, i que hagus sigut adoptat pels Onges quan aquest els va trobar a les illes Quince (els adults que anessin amb ell potser van ser assassinats), o que potser hi pogus haver hagut realment ocasionals relacions sexuals o be entre els Sentinellesos i els Jarawa de l'illa Rutlan, o be entre els Sentinellesos i els Onge.

s interessant anotar que, a diferncia del seu comportament a les selves de Gran Andaman, els Onges en cada ocasi que han sigut a Sentinel del Nord han portat l'iniciativa de buscar els Sentinellesos dins el bosc, i semblen no tenir-los por.

Per primera vegada es registra un contacte real, i va acompanyat d'histries de contactes previs entre els natius. Per tal vegada el tema ms interessant siguin les canoes.

A l'igual que els Onge, per no als Jarawa, els Sentinellesos construeixen canoes que utilitzen per pescar. Les canoes Sentinelleses sn fora semblants a les dels Onge, encara que no idntiques.

L's de les canoes a l'illa no s molt freqent, i mai se n'ha vist cap fora de la barrera protectora dels esculls de corall.

Aquest fet, juntament amb les observacions fetes per Portman, fan suposar una relaci de parentesc especial entre ambds grups, encara que geogrficament tant els Jarawa com els Jangil estiguessin a una posici ms propera a l'illa que no pas els Onge. (Figura 23).

Figura 23. Home i nens Sentinellesos amb una canoa, arrossegant un sac de cocos regalat durant els contactes de la dcada de 1992. Font: Survival Internetional.

La segent visita va ser molt menys agradable. El 1896 tres convictes es van escapar de Port Blair i la seva fugida els va portar fins a Sentinel del Nord. Dos es van ofegar als esculls que rodegen l'illa i l'ltim supervivent va morir en mans dels guerreres Sentinellesos. El seu cos va ser abandonat a la platja, on va ser divisat per un vaixell britnic que el va recuperar.

Des de llavors fins a la dcada dels 60 del segle passat els contactes registrats han sigut molt escassos. L'illa Sentinel del Nord no noms est defensada pels seus guerrers habitants, sin que tamb per rudes i impredictibles mars i un prcticament ininterromput anell de tradors esculls de corall.

26

Els esculls fan l'illa inaccessible per mar durant deu mesos a l'any, i clarament perillosa l'aproximaci durant els dos restants. L'illa ha sigut ben coneguda i temuda pels mariners degut a aquesta causa.

Poden passar dcades entre les visites registrades, entre les quals els Sentinellesos simplement viuen la seva vida sense ser molestats.

s de suposar que tamb han tingut lloc desembarcaments annims dels quals no hi ha cap registre. Navegants, pescadors, aventurers, nufrags, fugitius, etc. Aquests desembarcaments ocasionals no registrats possiblement poden haver contribut a la continuada hostilitat dels Sentinellesos cap al mn exterior. I podrien oferir una explicaci als inexplicables canvis de comportament dels Sentinellesos enfront les visites que reben, que van des de ser gaireb amistosos en un encontre a ser implacablement violents en el segent. (Figura 24).

Figura 24. Imatge aria d'un vaixell naufragat als esculls nord de Sentinel del Nord, per les dades recopilades, probablement es tracti del Primorse, encallat el 1981. Font: Elaboraci prpia a partir de Google Earth.

Durant la Segona Guerra Mundial, els japonesos van ocupar part de l'arxiplag, i desprs de la guerra entre la Xina i l'ndia de 1962, es va construir una base naval russa a les proximitats de l'illa, per ja en el Gran Andamans. Els Sentinellesos segurament van adonar-se d'alguns d'aquests moviments a les illes properes, i tal vegada es va produir i tot algun encontre no documentat que en ben poc devia modificar l'estil de vida dels illencs.

La majoria dels contactes annims han hagut de ser hostils o problemtics. Per posar un exemple, el mar de 1970 es va detectar una embarcaci naufragada a l'escull de corall de la costa sud-est de l'illa, sense signes de tripulaci. Devia portar all encallada 7 o 8 mesos, per ning la va reclamar ni va denunciar la desaparici dels mariners (la qual cosa porta a sospitar que la seva activitat no devia ser molt legal). Probablement els tripulants van sucumbir enfront dels defensors de l'illa o van fugir d'all en barques. Si algun va aconseguir quedar-se all durant algun temps, per suposat no va modificar en res la cultura i els costums dels natius, i ning ha demanat mai ser rescatat de l'illa o mostrat mai senyals d'ajuda en cap dels contactes.

Durant la dcada dels 70 la illa va comenar a atraure l'atenci dels antroplegs i investigadors, i les visites es van incrementar. (Figura 25).

El detonant va ser l'expedici del 29 de mar de 1970. Un equip d'antroplegs indis entre els que es trobava Trilok Nath Pandit va arribar a l'illa i va oferir peix als natius (llenant-lo des d'una embarcaci). Uns quants homes van recollir el peix. Semblaven agrats, per la seva actitud hostil no es va suavitzar. Van comenar a cridar en el seu idioma. Els membres de l'expedici van respondre fent gests amistosos, per la tensi no va disminuir. En aquest moment va succeir una cosa estranya: una dona va anar a buscar a un guerrer i es van asseure a la sorra abraant-se apassionadament. Aquest acte va ser repetit per altres dones cada una reclamant un guerrer per a ella en una espcia d'aparellament comunitari.

27

(Comportaments similars s'observen en els Bonobos). D'aquesta manera el grup militant es va veure redut. Aquest comportament va durar una estona, i quan la frentica dansa de desig va acabar-se, les parelles es van retirar a l'espessor de la selva, encara que alguns guerrers encara van seguir de gurdia. Llavors els investigadors van llanar una mica ms de peix, que va ser immediatament recollit per alguns joves, i desprs es van retirar.

Les notcies es van difondre, i l'illa va comenar a ser objecte d'atenci entre els especialistes. Per no totes les visita van tenir el mateix xit...

Figura 25. Triok Nath Pandit, el primer antropleg internacional que va estudiar les tribus indgenes de les Illes Andaman. Font: www.rediff.com.

A la primavera de 1975 va tenir lloc una expedici nefasta des del punt de vista cientfic. Sentinel del Nord va ser visitada per un equip d'antroplegs que estava filmant un documental anomenat Man in search of man. L'equip anava acompanyat per alguns policies armats i un fotgraf del National Geographic. Quan la llanxa motoritzada es va obrir pas a travs de la barrera de corall, alguns natius van sorgir de la selva. Els antroplegs van fer senyals amistosos. Els Sentinellesos, no obstant, van respondre amb una cortina de fletxes. La llanxa va tocar terra en un punt de la costa fora del rang d'abast de les fletxes i els policies (vestits amb armilles antibales) van desembarcar i van deixar regals a la sorra: un cotxe de plstic en miniatura, alguns cocos, un porc viu lligat, una nina i paper d'alumini. En resum: tot all que un antropleg mai hauria de fer!

Els policies van tornar a la llanxa i van esperar per observar la reacci dels natius enfront als regals. La reacci va ser llenar una altra tanda de fletxes, una de les quals va ferir al director del documental a la cuixa esquerra. L'home que el va ferir es va retirar rient orgullosament i es va asseure a l'ombra d'un arbre mentre els altres natius llancejaven al porc i a la nina abans d'enterrar-los a la sorra. Desprs se'n van anar tots, emportant-se noms els cocos i el paper de cuina amb evident plaer. Sembla ser que desconfien de tot all que no poden identificar (els cocos els coneixen perqu, molt rarament per de forma ocasional, les onades en porten fins a les seves platges, el paper d'alumini potser el van relacionar amb les restes de vaixells embarrancats als esculls de corall i aprofitades per a l'elaboraci de puntes de fletxa i de llana).

El mateix any 1974 va tenir lloc una nova expedici oficial ndia. Aquesta vegada els investigadors van portar amb ells tres individus de l'tnia Onge amb l'esperana que la comunicaci fos ms fcil. Per els Onge, aquest cop, van demostrar tenir pnic als Sentinellesos, i els frustrats cientfics no van poder deduir de l'intercanvi de crits (amb els Onge parlant des de l'altaveu de la barca) si realment els llenguatges eren propers i els Sentinellesos podien entendre els missatges d'amistat que els llanaven els Onge des de la barca. En qualsevol cas, la resposta va ser negativa.

I per ms despropsits, el 1975 l'exiliat rei de Blgica Leopold III (obligat a abdicar per la seva collaboraci amb l'Alemanya nazi) estant de turisme a Andaman com a antropleg aficionat va ser convidat per les autoritats locals a un creuer vespert per les aiges de Sentinel del Nord. Escarmentats per l'experincia de l'any anterior, al menys van mantenir el vaixell fora de l'abast de les fletxes, acostant-se tan sols per veure a un guerrer Sentinells apuntant amb el seu arc al rei amenaadorament, cosa per la qual aquest va expressar la seva profunda satisfacci pel fet d'haver pogut viure aquella aventura (?).

28

El 1981, un vaixell de crrega de Hong Kong, el Primorse, va encallar als esculls de l'illa, els mariners haguessin pogut abandonar el vaixell mentre esperaven ajuda, ja que des d'on es trobava el Primorse fins a la platja, rere la qual es distingia una espessa selva, no hi havia ms de 800 metres. Per al ser l'poca dels monsons no es van voler arriscar a ser sorpresos per una de les violentes tempestes precisament mentre realitzaven la maniobra d'evacuaci cap al que semblava una platja tranquilla i deshabitada. Uns dies desprs d'haver encallat, aquells nufrags van observar amb estupor com un grup d'aproximadament 50 homes de baixa estatura, s'escarrassaven per construir unes rudimentries barques amb la inequvoca intenci d'acostar-se al vaixell. Fins aqu tot b, la dada poc tranquillitzadora, per, era contemplar que aquells homes anaven armats amb llances i arcs i que feien gests clars d'hostilitat enfront el buc naufragat. Alertada la tripulaci, el capit del Primorse va creure prudent avisar per rdio de la possible amenaa de rebre un abordatge per part dels natius, amb el consegent resultat de veure's forats a mantenir un enfrontament armat amb els indgenes, amb la qual cosa un helicpter de salvament es va dirigir rpidament cap a la zona per recollir la tripulaci i traslladar-la fins a un port segur. (Figura 26).

Figura 26. Imatge del Primorse encallat a les costes de Sentinel del Nord. Font: Captain Robert Fore, 1981.

La dcada dels 90 va ser la ms fructfera en quant a contactes i coneixement. Els investigadors es van convncer de que una expedici allada portant regals no podia canviar segles d'hostilitat. Si volien ser acceptats pels Sentinellesos havien de canviar prviament la visi que ells tenien del mn exterior. I aix noms s'aconseguia mitjanant una srie continuada de breus expedicions amb regals (fruits, cocos, menjar) que no perseguissin cap altre objectiu. La nova poltica va funcionar, i a mitjans dels 90 els Sentinellesos estaven ja suficientment habituats a aquestes expedicions com per permetre que els investigadors s'acostessin a la platja, i els filmessin (veure vdeo) veient-los recollir regals sense crrer risc fsic. Els illencs mostraven fora inters pels cocos, dels quals de tant en tant n'arriben a les platges de l'illa, i pels pltans, per sense arribar als nivells d'eufria d'alguns dels seus vens de les illes majors, que per mostrar la seva gratitud als regals colons els orinaven als peus o els esquitxaven amb llet materna com a senyal de complicitat.

No obstant, aquests contactes amistosos tenien els seus alts i baixos, tot i que les expedicions per portar regals van continuar durant alguns anys, els encontres no sempre eren amigables. En ocasions els Sentinellesos apuntaven amb les seves fletxes al grup que intentava establir contacte, i en una ocasi van atacar a una embarcaci de fusta amb les seves aixes (destrals de pedra per tallar fusta). Ning sap perqu els Sentinellesos primer van abandonar i desprs reprendre la seva hostilitat envers les missions de contacte, ni si algun va morir com a resultat de malalties contagioses durant aquestes visites.

Rpidament van aparixer les crtiques arreu del mn. Per una banda per primera vegada s'estava avanant realment en el coneixement de la societat Sentinellesa. Per per altra banda els investigadors estaven interferint en la vida local i distorsionant l'objecte d'estudi amb la seva sola presncia entorn l'illa.

29

I l'afluncia continuada de recursos en forma de menjar podia arribar a crear una dependncia dels habitants de l'illa amb el mn exterior (de fet era un objectiu explcit del programa). Els contactes van ser finalment interromputs. I la poltica actual s esperar a disposar de la tecnologia suficient com per poder observar l'illa i estudiar la societat dels natius Sentinellesos sense que ells en siguin conscients. (Figura 27).

Figura 27. Imatge presa en l'nic contacte amists amb els Sentinellesos el dia 11 de mar de 1991, a partir de llavors els contactes es van restringir. Aquest home s'ha considerat que podria ser un guerrer important, o tal vegada el mateix cabdill de la tribu, al ser el que ms

adornat anava de totes les persones que es van enregistrar aquell dia. Font: Survival International.

No t cap lgica intentar contactar amb un poble que est sa i content i que ha viscut prsperament de manera independent durant ms de 60.000 anys. El contacte amists noms va tenir conseqncies devastadores pels Granandamanesos. Un contacte prolongat amb els Sentinellesos podria haver tingut amb quasi tota seguretat conseqncies trgiques pels indgenes de l'illa. El seu extremat allament els fa molt vulnerables a malalties enfront a les que no sn immunes. s per tot aix que des d'organitzacions com Survival Internacional des de l'any 1996 s'intenta conscienciar al govern indi de la importncia de no intervenir a l'illa i de protegir-la enfront possibles abusos per part de furtius. (Figura 28).

Figura 28. Logotip Survival International. Font: Survival International.

Una de les darreres notcies de l'illa est relacionada amb els fams tsunami del 26 de desembre de 2004 a l'oce ndic. L'epicentre es va produir molt a prop, a Indonsia, i l'efecte a l'illa va ser molt important. Alguns esculls de corall van enfonsar-se i altres van ser elevats, canviant la fisonomia de l'illa i, en part, el seu ecosistema i els seus recursos de pesca. Hi havia molta preocupaci per veure com una catstrofe d'aquella magnitud hauria pogut afectar la vida dels natius. Tres dies desprs del desastre un helicpter va sobrevolar l'illa en busca de supervivents (i per oferir-los assistncia si era necessari).

La sorpresa va ser que tripulaci de l'helicpter, mentre sobrevolava l'illa en un vol ras, es va topar amb un guerrer Sentinells que va sortir de la selva tot disparant fletxes a la mquina, seguit per alguns altres guerrers llanant pedres. El missatge estava clar, els Sentinellesos havien sobreviscut al desastre, la seva autoconfiana estava intacta, no necessitaven ajuda externa i volien seguir la seva vida a l'illa sense intervenci del mn exterior.

30

El 2006, una altra notcia va tornar a posar Sentinel del Nord al mapa, aquest cop amb conseqncies novament trgiques, els fets cal situar-los quan dos pescadors indis, que havien amarrat la seva barca prop de Sentinel del Nord per dormir desprs de pescar furtivament a les aiges del voltant de l'illa, van ser assassinats durant la nit en desamarrar-se la seva barca i ser arrossegada fins a la platja, va ser a partir d'aquell fet que la ndia va restringir definitivament els contactes amb l'illa (i intentant controlar els pescadors furtius de tortugues, llagostes i cogombres de mar que molt de tant en tant intenten acostar-se a l'illa per pescar a les seves aiges). (Figura 29).

Figura 29. Foto presa des de l'helicpter de la gurdia costera ndia, on es pot veure el bot dels pescadors ocupat pels Sentinellesos que els havien mort. Font: Gurdia Costanera ndia.

Actualment es porten a terme controls peridics, des de vaixells ancorats a una distncia segura de la costa, per assegurar que els Sentinellesos estan b i que no han decidit establir contacte.

* * *

Dels Sentinellesos se n'expliquen moltes histries, que si sn homes de l'edat de pedra, que si sn canbals, que si a l'illa hi ha una base militar secreta, que si hi han aterrat ovnis i per aix hi ha inters en mantenir-la apartada de la societat... o fins i tot que si va estrallar l'avi desaparegut MH370 de Malaysia Airlines el 13 de maig de 2014... no obstant aix, la nica i no menys increble realitat, s que a Sentinel del Nord hi habita una comunitat humana nica, certament allada en moltssims aspectes respecte la resta del mn des de fa segles, fint i tot millennis, que desconeixem en gran mesura i que, simplement, tenim la responsabilitat i, m'atreveixo a dir, l'obligaci, de respectar.

Aprofito per dir que per fer aquest treball he seleccionat noms aquelles fotografies que realment pertanyen a individus Sentinellesos, ja que s com trobar arreu fotografies de suposats membres d'aquesta tribu que poc o res hi tenen a veure.

11. BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

1. Encyclopaedia Britannica Online. Abril 2015. http://www.britannica.com.2. North Sentinel Island. Abril 2015 http://northsentinelisland.com. 3. Venkatsewar, Sita (2004). Desarrollo i etnocidio: prcticas coloniales en las Islas Andaman.

ISBN 87-91563-04-64. Pandya, Vishvajit (2009). In the forest: visual and material worlds of Andamanese history (1858-

2006). University Press of America. ISBN 0-7618-4153-9.5. Wikipedia. Entrades: Illa Sentinel del Nord, Llenges de les Illes Andaman. Illes Andaman. Illes

Nicobar. Abril 2015. http://www.wikipedia.com.6. La ciencia y sus demonios. Los irreductibles de North Sentinel Island. La comunidad humana ms

aislada del mundo. Abril 2015. http://www.lacienciaysusdemonios.com.7. Survival International. Abril 2015. http://www.survivalinternational.com.

31

12. ANNEXES: GALERIA D'IMATGES DE LA TRIBU JARAWA (Fotografies de Tierry Falise)

Una de les tribus ms ben conservades de les Illes Andaman s la dels Jarawa. Entre els importants problemes als que els seus habitants s'han d'enfrontar dia rere dia cal citar la destrucci de les selves on habiten, l'explotaci fustera, la caa i pesca furtives, i l's d'una carretera que travessa el seu territori i serveix a les agncies turstiques per organitzar veritables safaris humans per veure els indgenes, exposant-los a malalties per les quals no estan immunitzats i creant-los una dependncia envers els regals que els porten els turistes. No obstant tot aix, el govern regional i tamb el de la ndia intenten posar mesures, no sempre eficaces, perqu els Jarawa puguin continuar seguint el seu estil de vida tradicional sense veure's amenaats pels turistes i colons de l'illa.

El fotgraf Tierry Falise els ha retratat i en aquest treball en mostrem algunes fotografies:

32

33

34

35

36

37

38