ÍNDEX PORTADA DE LA REVISTA 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Editorial 1.2. Modernisme, una història de destrucció 1.3. Art Nouveau 1.4. Notícies del segle XIX-XX 2. SAGRADA FAMÍLIA 2.1. Apareixen uns números misteriosos a la Sagrada Família 2.2. Casa Macaya 2.3. Casa de les Punxes 2.4. Palau del Baró de Quadras 2.5. Palau de la Música. Entrevistes 2.6. Mercat de la Boqueria 2.7. Edifici dels Quatre Gats 3. HOSPITAL DE SANT PAU 3.1. Resum de la visita 3.2. L’Exposició universal 3.3. Arc de Triomf 3.4. Passeig monumental de Sant Joan 3.5. Castell dels Tres dragons 3.6. Hivernacle 3.7. Umbracle 3.8. Font de la Gran Cascada Monumental 4. LA PEDRERA 4.1. Les catenàries 4.2. Pla Cerdà 4.3. Quadrat d’or 4.4. Passatge Permanyer 4.5. Torre de les Aigües 4.6. Illa de la Discòrdia 5. COLÒNIA GÜELL 5.1. Resum de la visita 6. VALORACIÓ 6.1. Cartes al director

Expectatives Carolina Dalmau

En aquest crèdit de síntesi farem un seguit de treballs per tal d’assolir certs coneixements del modernisme. Serà forà llarg degut a que hi haurà una revista, un bloc, un dossier individual,... Espero que al acabar aquest projecte sàpiga bastantes coses del tema, com per exemple quins dels edificis i llocs més famosos de Barcelona es consideren modernistes. M’agradaria molt saber més coses d’Antoni Gaudí i el seu curiós estil de dissenyar, ja que és un dels arquitectes que més m’agrada de tots. A part d’això, desitjo acabar el treball amb certs coneixements de cada matèria que tinguin a veure amb el modernisme. Sincerament, penso que el grup que m’ha tocat està molt equilibrat i ben fet, ja que som tots molt treballadors. Crec que si ens ho repartim tot molt bé i ens hi esforcem al màxim ens pot quedar un molt bon treball. En conclusió, penso que si treballem tots al màxim, tot i que el crèdit de síntesi de tercer sigui, en si, bastant difícil, ens pot quedar molt bé.

Expectatives Marcel Giné

Jo crec que en aquest Crèdit de síntesi hi haura activitats dinàmiques, ja que ens han presentat el Crèdit a classe i pinta bastant bé, amb una mica massa de feina per el meu gust ja que crec que s’han complicat una mica massa el Crèdit de síntesi amb penjar masses coses a blogs, revistes... M’agradaria aprendre molt sobre aquest Crèdit ja que és un Crèdit del modernisme basant-se majoritàriament en el de Barcelona i poden averi apartats molt interessants i podríem entrar a veure molts llocs que no eh visitat mai ja sigui la pedrera la sagrada família... Jo crec que en definitiva m’agradarà fer aquest Crèdit i estic impacient per començar-lo.

Expectatives Marina Pinto

En aquest crèdit de síntesi treballarem diferents punts del Modernisme a la Barcelona del segle XIX. Els objectius de tal treball són ampliar els nostres coneixements sobre aquest aspecte de l'art barceloní, saber-nos explicar davant dels companys, guiar-nos per la ciutat i en general descobrir aquesta petita part de la historia que encara no coneixíem. Per això, també haurem d'implicar-nos en el nostre grup i treballar en equip, així podrem aconseguir un gran resultat final. Crec que el Modernisme és un tema molt interessant de treballar, ja que vivim en aquesta ciutat i no coneixem gaire aquest estil d'arquitectura ni la seva història en els últims 150 anys. Jo espero que ens sigui de gran utilitat saber totes les coses que ens ensenyaran per a un futur proper. Ja sabem que és un crèdit on hi predominarà molt el treball informàtic, així que també ens servirà per millorar en aquest aspecte, encara que crec que no s'haurien d'informatitzar tant les coses i combinar-ho amb un treball més a mà.

Expectatives Victòria Salmurri

En aquest treball de síntesis volen que aprenguem i profunditzem en la nostra ciutat i en la seva història. El meu objectiu és aprendre certes coses bàsiques; com el nom dels carrers més importants i també aprendre a identificar les diferents cases modernistes. Crec que per poder aconseguir el meu objectiu és important que aprengui a treballar en grup, personalment penso que serà més difícil aconseguir posar-nos tots d’acord a l’hora de repartir-nos el treball que anar prenent notes per la ciutat. Resumint, al acabar aquesta setmana m’agradaria saber orientar-me per tota o per la gran part de la zona turística, conèixer la història dels edificis i de la ciutat i intentar evitar tot tipus de malentesos amb el meu grup.

Modernisme, una història de destrucció L’esclat del Modernisme pel Plà Cerdà va trencar la monotonia de l’arquitectura a Barcelona. El modernisme a Barcelona va coincidir amb una època en que se li donava molta importància a l’art, és quan hi va haver l’Exposició Universal, per exemple. A tot Europa, es va anomenar de diferents maneres al modernisme. A Alemanya, Juvenstil, a Austria, Livertil, a Anglaterra, Art Nouveaux i a França, Modern Art. El modernisme va ser un moviment que va espantar a l’església. Al prinicpi es va ubicar a Ciutat Vella, com a exemples tenim el Palau de la

música i el Palau Güell. Aquesta ubicació va suposar que no es tingués una

bona visió de els edificis complets.

Aquesta arquitectura va esclatar definitivament a Barcelona a finals del segle

XIX. Les arts aplicades amb el modernisme van triomfar per els grans artesans

i els colors. La burgesia a Barcelona era molt variada, ja que hi havia gent que

fugia de les guerres i gent amb molts diners. Es va establir a l’Eixample per

aconseguir les cases més provocadores i originals. El fet de fer cases diferents

es va convertir en l’objectiu de la burgesia i dels arquitectes perquè volien

cridar l’atenció i presumir. La Barcelona modernista va fer que el modernisme

(o altres arts semblants) s’expandissin pel món.

L’art proposat per Eugeni d’Ors era un art més civil i més seriós.

Van ser els objectius dels atacs més descarnats del Noucentisme obres modernistes com la Pedrera, la casa Milà o els fanals del passeig de Gràcia. Van donar adjectius despòtics com Barcelonota. Dalí va ser el darrer artista en fer una defensa aferrissada del Modernisme. La destrucció sistemàtica de l’arquitectura del Modernisme es va produir durant

la Guerra Civil. Tres exemples de destrucció arquitectònica que es va produir

després de la Guerra Civil poden ser Casa Trinxet, casa Sitjà i Palau Simon.

Les causes eren motius com que tenien massa canvis estètics o un ús no

adequat.

Llavors es va crear la solució vertical, que era que es podien construir dos

pisos més dels que abans es podia per cada edifici. Es va fer per treure més

rendibilitat de cada edifici.

L’any 1963 es va reivindicar el Modernisme novament a Barcelona amb el fet

de que es van adonar del passat de la Casa Fuster i el van tenir en comte.

L’any 1950 hi havia més de 1200 espais modernistes a Barcelona.

L’autèntic destructor del modernisme va ser el Noucentisme, tot i alguns

pensaven que havia estat la dictadura franquista.

A Nova York, l’any 1952, es va produir un canvi de mentalitat internacional

sobre el Modernisme.

Art Nouveau L’art Nouveau se situe a l’époque de la première moitie du siècle XIX, pendant la révolution industrielle. Nous pouvons définir cet art comme une petite révolution architectural, mais l’architecture bourgeoise du début du XIX siècle est constipée, opulente, pompeuse et riche. Une des constructions plus célèbres du l’Art Nouveau c’est une entrée de Métropolitain. Il y a de la fantaisie et de la légèreté et les principaux matériaux utilisés sont la pierre, la forge et le verre. L’élément principal de cet art c’est la nature et il souligne pourquoi le Paris de l’époque était triste, pollué et sale. Hector Guimard Hector Guimard est l’architecte plus célèbre de l’art nouveau française. Il est né le 1867 à Lyon. Il est fils d’une famille bourgeoise. Il à étudié à l'École de Beaux Arts à Paris et après il à voyagé a Rome (Italie), Angleterre, Belgique,... En 1899 il à construit le Métro de Paris mais le public en général a pensé que Guimard et son architecture sont déranges.

Notícies del segle XIX-XX

- La “carrera històrica” va portar als cotxes a donar la volta al món.

Va ser una gran prova automobilística entre Nueva York i París (diari

número 1908).

- Auguste Lumiere va aconseguir incorporar 4 colors en la càmera fotogràfica el que es considerava el descobriment d’un nou procés (diari número 1907). - Marie Curie investiga la radioactivitat. Ella i el seu cooperador, M.Devierme, van presentar a l’acadèmia de ciència de París els resultats de la seva investigació, cosa que era de major importància per la solució del problema de la radioactivitat (diari número 1910).

- L’apocalíptic” Halley ja no impressiona a ningú. S’ha pogut observar el cometa Halley de més a prop i ja no fa por a ningú (diari número 1910). - Epidèmia de Tifus. S’ha declarat el Tifus a Sevilla (diari número 1909).

Anuncis

- Una pols que pot posar a la beguda dels alcohòlics per evitar la borratxera. Reconcilia les famílies i condueix als joves pel bon camí (diari número 1909).

- Dutxa nasal. És una pols en els quals hi poses aigua tèbia, ho respires abans d’anar a dormir i no ronques ni respires malament (diari número 1908).

- Regularitza el flux menstrual. Talla els retards així com els dolors i còlics que solen coincidir amb les èpoques (diari número 1908).

Curiositat

Els arquitectes del modernisme s'inspiraven en la Naturalesa per fer els seus edificis i les seves decoracions. Es veu molt bé en la Casa Batlló, la qual té a la façana unes onades representades, plantes, i animals (com el drac de dalt de tot).

La Sagrada Família

La visita a la Sagrada Família es comença per una petita casa que hi ha al costat de la Sagrada Família. És una escola que Antoni Gaudí va fer per als fills dels obrers que treballaven en el seu edifici. Tot seguit, es visita la façana principal, que és la de la passió, en la qual es poden veure algunes escenes bíbliques. Aquesta façana consta de tres portals d'entrada, dedicats a les virtuts teologals. El porxo té sis columnes semblants a ossos inclinades, de fora a dintre, amb una cornisa que sustenta una galeria coberta per divuit columnetes. Després, es pot entrar dins l'edifici, en el qual es poden apreciar els meravellosos reflexos de llum que provoquen les finestres fetes de vitralls. Quan ja s'ha acabat d'observar l'interior, es passa a veure la façana de la glòria, plena d'escultures i decoracions cada una amb el seu propi sentit. La façana de la Glòria, que simbolitzarà la resurrecció de Crist, es construiria sobre el carrer Mallorca, de cara al mar, i per construir-la caldria enderrocar les cases que hi ha actualment a l'altra banda del carrer.

En aquesta façana Gaudí va preveure construir una gran escalinata, que crearia un pas subterrani al carrer Mallorca, que representaria l'Infern i estaria decorat amb dimonis, ídols i falsos déus, etc.

Per últim, es passa a veure la façana del naixement. La façana del Naixement, també dita de Llevant, és l'única construïda en vida de Gaudí. Té tres grans portals que són dedicats a la caritat, l’esperança i la fe. Al centre hi ha un xiprer que representa l’arbre de la vida, i finalment un colom amb les ales obertes en honor a l’Esperit Sant.

“APAREIXEN UNS NOMBRES INTRIGANTS A LA SAGRADA FAMÍLIA”

Curiosament han aparegut uns nombres molt misteriosos a la façana de la

Passió de la Sagrada Família. Els experts afirmen que és un quadrat màgic. Un

quadrat màgic normal és una taula quadrada formada per nombres consecutius

i diferents començant pel número 1, col·locats ordenadament per files i

columnes, de manera que el resultat de sumar els nombres d’una mateixa fila,

o d’una mateixa columna és constant (s’anomena el nombre màgic). Si, a més

a més, s’obté aquesta mateixa suma sumant els nombres en cada diagonal,

aleshores el quadrat màgic es diu que és perfecte.

Analitzant el quadrat, veiem que el nombre màgic

és el 33 i en el context religiós, aquest nombre

coincideix amb l'edat que tenia Jesús quan va

morir.

Observant el gravat que Albert Durero va dibuixar

al 1514, veiem que té bastanta semblança amb el

de la Sagrada Família. El número màgic és el 34 i

com que les diagonals també sumen aquest nombre màgic, també és perfecte.

La fórmula per crear un quadrat màgic és la suma de de tots els nombres és

igual al nombre de files per suma, així que per exemple, el nombre màgic d'un

quadrat màgic normal seria 65.

Casa Macaya

La casa Macaya és un edifici modernista. Va ser construït l’any 1901 per Josep Puig i Cadafalch. Es troba al passeig de Sant Joan número 108, a Barcelona. L’edifici fa ser encarregat per Román Macaya Gibert l’any1898, i el volia com una residencia familiar. La façana està bàsicament decorada amb estucat blanc. Alguns col·laboradors de Puig i Cadafalch en aquesta obra an ser els escultors Eusebi Arnau i Alfons Juyol i Manuel Ballarín amb el ferro forjat. L’element més destacable de la façana és el balcó, el qual té moltes decoracions escultòriques. Un detall que cal recalcar es pot veure en el capitell de la part esquerra de la porta principal. Allà es pot veure una escultura d’una ciclista, una senyora de l'època amb pantalons bufats.

Casa de les Punxes (casa Terrades)

La casa de les Punxes (casa Terrades) és una edifici modernista construït l’any 1905 per Josep Puig i Cadafalch. Es troba entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Puig i Cadafalch va projectar un edifici d'aspecte medieval, amb elements que recorden al gòtic europeu. L’edifici va ser encarregat pels germanes Terrades que volien unificar tres immobles de la seva propietat. Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó. Altres obres de Puig i Cadafalch que també tenen maó són la casa Amatller i la casa Martí. A la façana hi ha una inscripció modernista en la qual hi ha escrita la següent llegenda “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat”.

Palau del Baró de Quadras

El Palau del Baró de Quadras va ser encarregat per aquest baró l'any 1900 i el

va construir Josep Puig i Cadafalch entre 1904 i 1906. Se situa a la Avinguda

Diagonal 373. Té una façana a la mirant a la avinguda i una altra al carrer

Rosselló que són completament diferents. A la primera façana, l'arquitecte va

representar les façanes gòtiques d'Europa del nord. Hi ha llocs que diuen que

és Neogòtica , però per època i per l'arquitecte, és modernista. En canvi, la

segona façana està inspirada amb l'estil Sezzession de Vienna.

Mentre que l'interior és modernista tot i que s'hi barregen molts dissenys com

l'eclèctic,també dissenyats per Puig i Cadafalch, per exemple estil gòtic a les

escultures, l'ús de la ceràmica, o la influència de l'arquitectura islàmica, tot de

manera refinada.

La residència del Baró de Quadras se situa a la planta baixa i a la primera, la

resta van ser destinats al lloguer. Així, els elements més importants de l'edifici

són la façana de Diagonal i els espais i la decoració interior de la residència del

baró.

La forja de l'entrada, la va fer Puig i Cadafalch junt amb els escultors Eusebi

Arnau i Alfons Juyol. El mosaic romà el va fer Lluís Brú i les ceràmiques, Mario

Maragliano.

Al 1980 es va restaurar i fins el 2001 hi va haver el museu de la música,que

després es va traslladar a l'Auditori. Des del juny de 2003 fins al 2013, hi va

haver la seu de Casa Àsia, que ara està a un pavelló de Sta. Pau. Actualment,

és la seu de l'Institut Ramon Llull.

Palau de la Música

El Palau de la Música Catalana és una perla arquitectònica del modernisme

català, l’única sala de concerts modernista declarada Patrimoni Mundial per la

UNESCO, que constitueix actualment un punt de trobada includible de la vida

cultural i de tot un poble que s’identifica amb la seva historia.

Va ser construït entre 1905 i 1908 i l’arquitecta és Lluís Domènech i Muntaner.

L’adreça de l’edifici és carrer Palau de la Música 4-6. Es va pagar amb

finançament de fons procedents de subscripció popular. L’edifici s’articula al

voltant d’una estructura central metàl·lica recoberta de vidre, que en rebre llum

natural converteix l’edifici en una caixa de música, ja que té música i unes

precioses llums. Es combinen les quatre arts aplicades: escultura, mosaic,

vitrall i forja. Utilitza l’estructura central amb contraforts i voltes, que serveixen

per estabilitzar l’estructura. Té un cert estil gòtic.

Domènech i Muntaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el

mosaïcista Lluís Brú, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol. I entre els

els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Massana i Pau Gargallo.

Tenis dues funcions, auditori i seu de l’Orfeó català.

Es van posar els vitralls molt a dalt de l’edifici perquè arribés la llum.

L’element decoratiu més destacat de la façana és de Miquel Blay i s’anomena

la cançó popular catalana. Se situa on estan representats un Sant Jordi, sota

una figura femenina en el centre com un gran mascaró de proa. El personatge

que es troba a la part superior del grup escultòric és Sant Jordi, que protegeix a

la donzella, representa la cançó. Els altres personatges representen ancians,

nens, artesans, mariners... i tots units formen el poble català. Als peus del

conjunt hi ha un escut, és l’escut de Barcelona i deduïm que simbolitza la

llibertat perquè de cada costat de l’escut en direcció ascendent sorgeixen

volades d’ocells. A la bandera de sant Jordi hi ha representada la al·legoria, és

el noi de la mare. Altres elements d’aquesta façana són els arcs amb grans

columnes de maó vermell i ceràmica, hi ha un mosaic amb flors que significa la

natura, la música i el nacionalisme amb ferro forjat. Dins de dues d’aquestes

columnes es troben les taquilles originals. Al primer pis hi ha un balcó que

recorre la façana amb catorze columnes en grups de dues, cobertes amb

mosaic, totes amb un dibuix diferent. Al segon pis els busts de música sobre

columnes, realitzat per Eusebi Arnau: d’esquerra a dreta són Palestrina, Bach i

Beethoven. A la part superior de la façana del grup escultòric principal es va

afegir un mosaic que representa la bandera. A la part superior d’aquesta façana

hi ha un mosaic que representa la senyera de l’Orfeó d’Antoni Maria Gallissà

entre d’altres coses.

Lluís Millet: “Tota joia mereix un bell estoig. El Palau és l’estoig de la bellesa, de l’art, del sentiment musical”

Lluís Millet Pagès va néixer El Masnou al 18

d’abril de 1867 i va morir a Barcelona el 7 de 1941. Va ser

un compositor i director de cor . Era conegut com el Mestre

Millet .

Va fundar en 1891 al costat de Amadeu Vives el cor mixt de

l’Orfeó Català i el va dirigir durant molts anys.

Va ser considerat com un compositor sensible i original i li

agradava molt el cant coral.

Quan es creà l’Orfeó Català? L’any 1891. Qui el va fundar? Lluís Millet i Amadeu Vives, inspirats i animats per l’èxit que van tenir els Cors de Clavé. Com es deia el primer director de l’Orfeó Català? Francesc Pujol i Lluís M. Millet van succeir en el càrrec de director a Lluís Millet, després de la seva mort. Quin nom tenia la revista que es va crear a l’Orfeó Català? La Revista Musical Catalana. Quin tipus de cançons es cantaven? De qui eren les cançons? L’Orfeó ha format el seu repertori bàsicament amb cançons populars catalanes i amb grans obres de J.S. Bach, Händel, Haydn, Mendelssohn i Beethoven que sempre ha interpretat amb el text en versió catalana. Durant el període de la Dictadura de Primo de Rivera va succeir algo especial amb l’Orfeó? Sí, que va ser clausurat durant uns mesos. Actualment l’Orfeó segueix funcionant? Sí, manté l’ensenyament musical de nens i nenes i té una rica biblioteca per a l’ús dels seus socis. Ha enregistrat diverses gravacions. Quina relació hi ha entra l’Orfeó i el Palau de la Música? L’Orfeó Català és la societat propietària del Palau de la Música Catalana.

Enric Morera: “Vaig compondre per a Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i Joan Maragall”

Hem parlat amb Enric Morera i Viura, un del compositor modernistes més representatius a part de pedagog, escriptor i pianista. Va viure un temps a Argentina i després es va traslladar a Barcelona on va conèixer a Isaac Albéniz. Va tenir molt bons professors de piano i harmonia i ha sigut sotsdirector de l'Escola Municipal de Música de Barcelona i també ha escrit obres per a grans escriptors. Per a quins escriptors ha escrit música? Vaig compondre per a Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol i Joan Maragall. A part també n'he escrit per a les Festes Modernistes de Sitges i per a composicions populars.

Quines són les seves obres de composició popular més conegudes? Doncs les més importants podrien ser: La Santa Espina, La Cançó nostra, Al mar llatí, L’Empordà, Cançó dels catalans, La Sardana de la pàtria.

Quin any va fundar la coral Catalunya Nova? La vaig fundar el 1895.

I fins quin any la va dirigir? Fins el 1900.

Quins van ser els seus professors de piano i harmònica? A Barcelona vaig poder estudiar piano amb C. Vidiella i harmònica amb Felip Pedrell. Quan em vaig instal·lar a Brussel·les vaig tenir la sort d'estudiar cinc anys amb P.Gilson i F.Fièvez al conservatori.

En què es compon tota la seva composició? Doncs per començar ja puc dir que es compon d'unes 800 obres. Òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts, sardanes corals i instrumentals i també una missa de rèquiem.

Entrevista a Josep Anselm Clavé i Camps

Qui era Josep Anselm Clavé i camps?

Josep Anselm Clavé i Camps (1824-1874)va

ser un músic i polític republicà amic de Narcís

Monturiol i de Valentí Almirall.

Què va fer? Perquè és recordat?

Va culturitzar els obrers aplegant-los en

societats corals.

Com es deia el primer cor que va fundar?

El primer cor que va fundar fou l’Aurora, que va cantar per al Carnestoltes

de Barcelona de 1846. A partir de 1857 se’l va anomenar Euterpe.

Què va passar quan va morir?

En morir Clavé els cors van perdre el caràcter de reivindicació obrera que

havien anat adquirint.

Quines composicions va compondre? En quins anys?

Anselm Clavé va compondre Les flors de maig el 1858 i Lo pom de flors el

1859, totes dues són composicions romàntiques i populars.

Quina marxa va estrenar al 1862?

Va ser pioner del wagnerisme a Catalunya, estrenà la marxa de Tannhäuser

el 1862.

Què era el wagnerisme?

El wagnerisme va ser un corrent musical que s’estengué per Europa cap a

finals del segle XIX. Aquest corrent va difondre l’obra de Richard Wagner,

que fins aquell moment havia estat poc acceptada en els cercles musicals i

entre els sectors més conservadors del públic.

Amb que hi va contribuir?

El wagnerisme arrelà amb força a Barcelona possiblement perquè el

moviment nacionalista català s’identificà amb la filosofia i l’obra de Wagner.

També hi va contribuir el fet que el món germànic tenia gran prestigi entre

els modernistes catalans.

Mercat de la Boqueria

El mercat de la Boqueria (o Mercat de Sant Josep) és un edifici modernista que es troba al costat de la Rambla de Barcelona. El mercat va ser inaugurat l’any 1836, però els seus orígens els té a l’aire lliure, davant el Portal de la Boqueria, a una esplanada on els venedors ambulants i pagesos dels pobles propers s’hi instal·laven per vendre els seus productes. Es feien fora de les muralles de la ciutat per estalviar-se l’impost d’entrada de mercaderies. Abans del mercat de sant Josep hi havia el convent del mateix nom. En l’any 1835 es va cremar juntament amb la resta de monestirs que hi havia a la rambla. La coberta metàl·lica actual es va inaugurar el 1914. L'última modificació arquitectònica del Mercat va ser l'any 2000, i actualment se'n prepara una altra que afectarà sobretot la plaça de la Gardunya. Al llarg dels anys, ha esdevingut el mercat emblemàtic de tota la xarxa. El col·lectiu de venedors, l'estructura i situació del mercat el converteixen en un lloc de visita obligada per a compradors i turistes. El mercat va ser construït per Josep Mas i Vila, fill de Josep Mas i Dordal, que també va ser un arquitecte barceloní. Altres treballs que ha fet són les reformes del mercat de Santa Caterina.

Edifici dels Quatre Gats

Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 14 de

juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici

modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896). Durant els sis anys en que va

romandre actiu, fins al 1903, esdevingué un dels nuclis principals

del Modernisme; tenia un estil neogòtic ja que estava feta amb molta ceràmica

i ferro forjat.

Ràpidament va ser adoptat com a lloc de trobada d'artistes i personatges

insòlits. En foren impulsors i habituals els artistes Santiago Rusiñol, Ramon

Casas i Miquel Utrillo i músics com Enric Granados, Isaac Albéniz o Lluís

Millet.

Van participar en la seva construcció artesans com Manuel Ballarin un home

que era molt bo amb el ferro forjat, també va participar Josep que va fer una

estàtua tot i que a la guerra civil es va enderrocar i l’ajuntament la va

reemplaçar amb una copia.

Hospital de Sant Pau L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau té els seus orígens l'any 1401 amb la fusió dels sis hospitals que hi havia aleshores a Barcelona. Així va néixer l'Hospital de la Santa Creu, clar exemple de gòtic civil català. A finals del segle XIX, degut al creixement de la ciutat i als avenços de la medicina, l'Hospital va quedar petit i es va plantejar la construcció d'un nou edifici. Gràcies al llegat del banquer Pau Gil, el 15 de gener de 1902 es va col·locar la primera pedra del nou hospital. A l'antic nom de la Santa Creu s'hi va afegir el de Sant Pau per respectar la voluntat del seu benefactor. D’aquest mode, el 1930 es va

inaugurar l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. L'arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1850-1923) va ser l'encarregat d’aquest projecte, que es va convertir en l’edifici civil més rellevant del modernisme català. El conjunt arquitectònic de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un referent molt important del patrimoni i la cultura de la ciutat de Barcelona, en particular, i de Catalunya, en general. El seu valor arquitectònic i patrimonial van més enllà de la seva localització urbana, prenent una dimensió de ressonància europea i internacional. Exemple d'això és la declaració el 1997 de l'Hospital, juntament amb el Palau de la Música Catalana, de Patrimoni Mundial per la UNESCO per la seva singularitat constructiva i bellesa artística. L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va inaugurar el 2009 la seva nova seu, un complex sanitari situat a l'extrem nord-est del conjunt modernista i separat d'aquest. El trasllat de l'activitat hospitalària va permetre iniciar el procés de rehabilitació dels pavellons modernistes, per dotar-los d'usos vinculats a un nou projecte.

L’Exposició universal

Una exposició universal és una fira en la que els països exposen els seus

progressos tecnològics i industrials.

L’exposició es va fer a Barcelona perquè la societat catalana va ser pionera

a la revolució industrial introduint les millores que sorgien a Europa i van

voler exposar i mostrar tot el desenvolupament i prestigi que tenia.

L'Exposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de

maig de 1929 al 15 de gener de 1930. Se celebrà a la muntanya

de Montjuïc.

El parc de la Ciutadella és un parc públic situat al districte de Ciutat Vella,

de Barcelona, al triangle comprès entre l'Estació de França, l'Arc de Triomf i

la Vila Olímpica, entre el passeig de Pujades, el passeig de Picasso i

el carrer de Wellington. Disposa de deu accessos i té una extensió de

17,42 hectàrees, sense comptar els terrenys que ocupa el Zoo de

Barcelona.

Abans de havia una ciutadella o fortalesa, la mes gran d’Europa i tenia

forma d’estrella, aquesta va ser enderrocada al 1841. El seu caràcter

representant de l'opressió (la de l'ocupació militar a la qual fou sotmesa

Catalunya i la seva capital, la de la supressió de la seva antiga llibertat, i la

de l'absolutisme de l'Antic Règim sobre els sectors liberals) la convertí en

símbol odiat. A partir de 1871 ja començaren a sorgir avançprojectes

d'urbanització del parc, guanyant el concurs per la seva urbanització Josep

Fontserè i Mestre el mateix 1871, però el seu avanç lent va fer que quedés

vinculat a l'Exposició Universal de 1888. L’exposició va ser un èxit, es van

guanyar molts diners per la ciutat i van participar molts països. Es van

reutilitzar tots els edificis construïts i van acudir 2.240.000 visitants, van

participar 22 països mes España.

Arc de Triomf

L’arc de triomf és un monument de Barcelona.

És obra de l’arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, tot i que la decoració

escultòrica no va ser feta per ell, sinó per escultors com Josep Llimona i

Josep Reynés .

Va ser construït arran de l’Exposició Universal de 1888 i era la porta

d’accés al recinte firal. Precisament això és el que el diferencia dels arcs de

triomf romans, els quals construïen per commemorar les victòries de alguna

batalla, d’aquí ve el seu nom.

Podríem dir que l’arc de triomf no és modernista, ja que podríem considerar

que és neomudèjar pel treball de maó ceràmic, la seva ornamentació i

disposició (de la mateixa manera que la Plaça de Braus Monumental, obra

de l’arquitecte Ignasi Mas amb col·laboració amb Domènec Sugranyes). Tot

i així, altres autors dirien que és modernista precisament per l’ús d’aquet

material i per l’època en que es va construir.

Passeig Monumental de Sant Joan

El Passeig de Sant Joan és un carrer de Barcelona que creua els districtes

de l'Eixample i Gràcia. Rep aquest nom al passeig en record de l'antic

passeig de Sant Joan, o passeig Nou, començat el 1795 i acabat el 1802,

que vorejava els glacis de la Fortalesa de la Ciutadella, i que desaparegué

en ser enderrocada la fortalesa. Ha tingut molts noms al llarg de la història:

General Mola (en el tram entre l'avinguda Diagonal i travessera de Gràcia);

García Hernández (Diagonal-Gràcia); República (Diagonal-Gràcia); Sant

Joan, abans de 1900 (rda. Sant Pere-Diagonal); T. de los Garrofers

(Diagonal-Gràcia); T. del Malecon (Diagonal-trav. de Gràcia). En el número

108 del passeig hi ha la Casa Macaya, edifici modernista projectat per

Josep Puig i Cadafalch el 1901.

Castell dels tres dragons

Popularment, rebia el nom de “El castell dels tres Dragons” en honor a una obra de teatre escrita per Frederic Soler (Serafí Pitarra) (1839-1895).

Part del que el fa tan important per la historia del modernisme es que combina per primer com maó i ferro laminat amb la decoració de ceràmica; això va fer que tinguessin que traballar molts arquitectes, cadacun molt bo en alguna cosa concreta..

La decoració ceràmica (feta amb col·laboració d'Antoni M. Gallissà, Josep

Llimona, J.A. Pellicer i Alexandre de Riquer) està localitzada als merlets i

als plafons en forma d'escut de la part alta, que desglossen en blau sobre

blanc, un programa naturalista de plantes i animals, incloent-hi bon nombre

de begudes i licors. Aquestes ceràmiques varen estar encarregades a

la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat. Els vitralls, desapareguts

en part, són obra d'Antoni Rigalt i Blanch. El principal, que ocupava tota la

façana va ser destruït en un bombardeig a la guerra civil espanyola.

Hivernacle És una construcció permanent per canviar el microclima per conrear plantes que no es poden plantar a for. Es va construir per a la Exposició Universal del 1888 i l’arquitecte va ser Josep Amargós i Samarach. Actualment està abandonat i amb alguns vidres trencats o en mal estat. S’està restaurant. Umbracle És un petit jardí públic que és similar a l’hivernacle. Està format per unes arcades paral·leles i de ferro. És una construcció moderna de fusta, pedra i ferro. Es podria definir com una àrea ombrívola que va bé per les plantes de l’interior. Va ser construït al 1883 per Alfons Fontseré per a la Exposició Universal de 1888 però durant les dates es va fer servit com a sala de festes i conferències. Font de la cascada monumental Abans de la font, hi havia una construcció que estava considerada un

símbol d’opressió i es va manar enderrocar. Llavors, al 1872 van decidir

que hi construirien un lloc públic per a la gent i es va presentar un concurs.

Va guanyar Josep Fontseré amb el seu projecte del Parc de la Ciutadella i

amb la font el va ajudar Antoni Gaudí. Es va construir entre 1875 i 1888.

La Catenària

Catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que

es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme

La forma d’una catenària és similar a la d’una pa-

ràbola, tal com pots veure a la figura següent.

Molts arquitectes com ara Gaudí han utilitzat

aquest arc en les seves construccions. Sovint,

l’arc catenari es confon amb l’arc parabòlic per la

seva gran semblança. De fet, a ull nu, resulten

indistingibles.

A la casa Milà, l’estructura de l’àtic la constitueix una successió de 270 arcs

catenaris de diferents altures que serveixen per distribuir el pes de l’ondulant

terrat.

1.- Hem superposat uns eixos cartesians a l’arc que es veu sencer en primer

pla. Hem fet coincidir l’eix d’abscisses amb la base de l’arc, i l’eix d’ordenades

amb el seu eix de simetria.

Tal com s’han situat els eixos de coordenades, la corba que descriu l’arc es pot

aproximar per la paràbola d’equació y = ax2+c, on “a” i “c” són nombres reals

que haurem de trobar de manera que la paràbola i l’arc tinguin en comú els

punts de tall amb els eixos. Seguiu aquests passos:

a) Quines són les coordenades dels punt de tall de l’arc amb l’eix d’abscisses?

(-2,0) i (2,0)

b) Quines són les coordenades del punt de tall de l’arc amb l’eix d’ordenades?

(0,5)

c) Determina el valor de c.

y=ax2+c c = 5

d) Troba el valor del coeficient a.

4a=-3/4 a=1,25

e) Escriu l’expressió algebraica de la funció quadràtica que busquem.

y=-1,25x2+5

f) Completa la taula següent per a la funció que has trobat a l’apartat anterior i

representa la paràbola sobre els eixos que apareixen a la fotografia.

x -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3

y -

5,25 -

2,81 0 2,18 3,75 4,68 5 4,68 3,75 2,18 0

-2,81

-6,25

2.- Aquests arcs catenaris que es veuen a la imatge es troben a la casa Milà.

La fórmula de la paràbola que aproxima l’arc que està en primer pla és de:

y = -3,35x2+2,75. Les mesures estan expressades en metres, d’acord amb les

mides reals.

a) Quina és l’alçada de l’arc? y=2,75m

Volem calcular l’amplada del terra del passadís. Per fer-ho, segueix els passos:

b) Calcula el punt de tall de la paràbola amb l’eix d’abscisses. (0’9,0)

c) Sabent que l’arc a la part esquerra surt de la paret a una alçada de 2,15 m,

quina és la seva abscissa en aquest punt? 0’42

d) Quina és l’amplada del terra del passadís?

1’31 metres

3.- A la casa Milà, penjada del sostre, trobem una reproducció de la maqueta a

gran escala (1:10) del projecte de l’església de la Colònia Güell.

Aquestes són les representacions de tres de les corbes catenàries que podem

trobar en la maqueta.

Aquest arc

1. 2. 3.

a) Associa cada fórmula amb la corba corresponent (les unitats de les fórmules

estan expressades en metres, d’acord amb les mesures reals de la maqueta).

A. y = 6x2 – 3,8 B. y = 2x2 - 2,8 C. y = x2 - 2,1

1 3 2

b) Quina altura haurien tingut cadascuna d’aquestes torres a la realitat?

1: 38m 2: 21m 3: 28m

x

y

x

y

x

y

Quadrat d’or

Un pla per modernitzar, el pla Cerdà què va donar embranzida a Barcelona per urbanitzar tant d’espai? Tots els arquitectes modernistes. Els hi donava glamur als carrers ho això es lo

que intentaven.

Els carrers tenien una certa distancia que podien ocupar per que les cases no

es pesessin, la casa Milà trenca aquest punt de amplada.

Eren totes modernistes amb plans moderns, ocupa un dels llocs més

importants. Sota al fe la ciutat de Barcelona en fer una de les ciutats més

importants i modernistes de Barcelona.

Quina seria la mida de cada illa de cases

El quadrat d’or era la zona on mes prestigi ocupava el modernisme o on mes hi

havia.

Ocupava els carrers de Passeig de Gracia Diagonal i dins d’aquests carrers hi

havia la casa Milà la casa Macaya la casa de les punxes....

Passatge Permanyer

El Passatge de Permanyer és un carreró que travessa l’illa de cases emmarcada pels carrers Roger de Llúria, Pau Claris, Diputació i Consell de Cent. Les característiques que tenen les seves casetes es que son casetes de tipus

anglès.

Torre de les Aigües

Els jardins de Torre de les aigües es troba en el interior de una de les illes de

Barcelona, esta situada en el numero 56 del carrer Roger de Lluirà.

La seva historia es que Josep Cerdà va demana una llicencia per edifica uns

dels edificis per la zona de l’Eixample el Ajuntament tenia problemes amb

l’aigua en algunes cases de per la zona.

Illa de la Discòrdia

La illa de la discòrdia es un nom que rep un tram de Passeig de Gràcia de

l’Eixample situat entre els carrers d’Aragó i de Consell de Cent.

Rep aquest nom ja que es un tros del passeig de Gràcia que està tot ple de

cases modernistes.

Perquè és el carrer que té més modernisme en tota Barcelona.

Cartes al director

El tema del qual m’agradaria parlar és les visites que s’han fet no fa molt a certs edificis modernistes. S’ha anat a visitar la Pedrera (o casa Milà), la Sagrada Família i l’Hospital de Sant Pau. En totes les visites he pogut aprendre infinites coses i he obtingut molts coneixements del modernisme i els seus arquitectes i obres. Una cosa que m’ha agradat molt de les visites eren els/les guies. Sempre eren amables, eficients i se’ls entenia perfectament (tot i que en alguna visita no se’ls sentís durant tota l’estona). A part, quan tenies qualsevol dubte, només et calia mencionar-ho perquè te’l resolguessin perfectament. Un petit problema que han tingut les visites ha estat que en algunes (com en la de l’Hospital de Sant Pau) no hi havia prou temps i havíem d’anar més ràpids. Això va fer que estiguéssim en alguns moments més atents del rellotge que de l’explicació i que hi hagués coses que no es poguessin explicar. Una cosa que també m’ha agradat molt ha estat que tothom estava molt atent i sense parlar, cosa que normalment no passa, i això ha estat molt bé. A mi, personalment, la que més m’ha agradat ha estat la de la colònia Güell, ja que (tot i que feia una calor insuportable) ha estat la més interessant, a part de que l’església de la Colònia Güell, feta per Antoni Gaudí, és una de les obres modernistes que més m’agrada de totes. En conclusió, que totes i cada una de les visites m’han semblat molt útils i entretingudes, jo les continuaria fent cada any, perquè han estat totes molt interessants.

Carolina Dalmau Barcelona

Aquesta última setmana he estat fent el Treball de Síntesi. Aquest treball es basa en fer diferents activitats de les matèries que tenim a l'escola, en l'àmbit de la Barcelona Modernista. A part, tot ha d'estar informatitzat i digitalitzat. Els últims dies, hem estat anant d'edifici en edifici, escoltant i agafant apunts sobre el que ens deien, que alguns eren molt interessants i d'altres no tant. El primer dia vam anar a la Pedrera i a veure les façanes dels edificis modernistes del Passeig de Gràcia. La visita guiada va estar bastant bé, i vam poder aprendre moltes coses. Al carrer, va ser una mica difícil sentir el que ens van explicar els companys sobre les diferents cases que hi havia perquè hi havia molt de soroll al carrer. Al segon dia vam anar al Hospital de Sant Pau. La visita em va agradar molt. La guia ens va fer participar i ens va explicar moltes curiositats i desprès vam anar a l'Arc de Triomf i al Parc de la Ciutadella, que crec que és molt bonic. Al penúltim dia vam anar a la Sagrada Família, que la visita es va fer una mica pesada i el dia molt llarg perquè ens vam haver de moure molt. I per últim vam anar a la Colònia Güell, que va ser la visita que més em va agradar. El guia ens va explicar molt bé tot i em va quedar molt clar. Durant la setmana, cap problema, no va ser gaire estressant i vaig aprendre moltes coses. Les complicacions van arribar desprès, quan vam haver de fer el treball. Em sembla molt bé que tots els departaments vulguin presentar les seves activitats, el problema, és que són molts i les activitats molt llargues. La idea de la revista està molt bé, però si a més s'ha de fer un vídeo, quan senzillament es podria presentar el text i prou, que ja tenim prou coses a fer, i fer un recorregut virtual per penjar unes fotos quan es podrien posar en ordre en un document word o pdf. Al final, les dues setmanes següents, han resultat molt molt estressants i amb molts problemes informàtics.

Marina Pinto Barcelona