/'T*t

La prehistoria al Baix Vallds

Araceli Martin ColligaArea de Conelxement i recerca de Ia Direcci6 Genetal del Patimoni Cultural

de ]a Generalitat de Catalunya

L' eneueorocrn n Camruruvn

es de la segona meitat del s. XIX l'interCs perremota del nostre pais va cr6ixer en elRenaixenga ide la mi de l'excursionism

la histdria m6scontext de lae (Associacio

Catalanista d'Excursions Cientifiques i Associacio d'Excursions Catalanade 1878, fusionades el 1890 en el Centre Excursionista de Catalunya),una activitat on la defensa del patrimoni arqueoldgic formava part delsseus objectius. En el primer terg del segle XX, l'arqueologia continuavaprotegida i patrocinada per aristdcrates i burgesos, i en l'ambit localera practicada i/o recolzada sovint per metges, mestres icapellans,personatges forca reconeguts i respectats en aquella dpoca ial llarg debona part del segle. Ens pot il.lustrar aquest ambient el ressd de latroballa de la tomba neolitica de Bdbila d'en Joca el 1955 (fig. 1).

La proteccid legal arriba el 1911, quan es promulga la primera Lleide patrimoni d'ambit estatal. Encara l'objectiu era recuperar peces i

la metodologia es resumia en el buidatge dels jaciments. Hi haviaconfusi6 entre l'arqueologia iel col.leccionisme histdric, l'obra d'arti la pega museable i, d'acord amb aquella llei, els objectes descobertspertanyien al descobridor autoritzat (art. 8) i l'Estat concedia cadatres anys dos premis en metil lic i un d'honorific als tres exploradorsque aconseguien els descobriments m6s importants (art. 11). La vasubstituit la llei del 1933, amb pocs canvis, si b6 l'article 36 recolliaper primera vegada que tots els municipis estaven obligats a vetllarper la perfecta conservaci6 del patrimoni histdric iartistic existenten el seu terme municipal.

A Catalunya, el 1934 es promulgd la Llei de Conservacio del PatrimoniHistotic, Artistic i Cientific, on es remarcava l'interes cientific dels

,dof ,,

E

..9?8s-5;'>;r{

.:

Trobala de . tomba neo itr.;{foto arr ! f.mira

en lo.a e 1955de Bob la

Estrada)

a\-.t\.

loT*r

bdns. La guerra i postguerra va aturar qualsevol evolucio me-todoldgica itedrica de l'arqueologia. Calgu6 esperar els traspassosde competdncies en l'Espanya postfranquista per tornar a lideraraquesta disciplina des de Catalunya. Aixi. l'any 1980 la Generalitatrestaurada creava el Servei d'Arqueologia dins la Direcci6 Generaldel Patrimoni Cultural del Departament de Cultural. Quant a norma-tiva, l'Estat promulgd el 1985 una nova Llei del patrimoni historicespanyol, iCatalunya, la Llei 9/93, de 30 de setembre, del patrimonicultural catala i el Decret 78/2002, de 5 de mare, del reglament deprotecci6 del patrimoni arqueoldgic i paleontologic.

Davant el mercantilisme de la nostra societat nom6s s'hi pot fer frontamb una llei forta que vetlli per la convivdncia i asseguri el respectedavant el conflicte d'interessos.

Ln vrrooorocrA,c rqAVES DEL TEMps

Hem dit que la metodologia de comengaments de segle es resumiaen el buidatge dels jaciments. Pero a comenlaments dels anys setantaes continuava buidant amb m6s o menys metodologia, lesestratigrafies se solien fer "a posteriori" i les interpretacions eren, engeneral, especulatives, basades en criteris estdtics i intuitius. En aquellcontext, el professional acaddmic tenia m6s coneixements perd nom6s metodologia i les troballes fortuiles es van salvar de l'oblit perl'acci6 altruista d'estudiosos i afeccionats locals, molts d'ells de granprestigi (Josep Estrada liderava un grup en aquestes contrades),persones que van sustentar i mantenir l'arqueologia del pais enabsdncia d'infraestructures poc m6s que minimes. lells documentavenles troballes amb els mitjans a l'abast, activitat que normalment esresolia amb la recollida parcial de materials iamb l'anotaci6 d'algunesdades aproximades.

L'arqueologia actual arrenca de mitjans dels 70. La primera excavaci6prehistdrica a Catalunya, amb un registre tridimensional de tot elmaterial, data de 1974 (estructura veraziana d"El Coll", a Llinarsdel Vallds). Aquella generaci6 comengirem a aplicar una metodologiasistembtica de treball de camp que condui a canviar els postulatstradicionals. A partir dels 80 es desenvoluparen les disciplines auxiliarsrelacionades amb la paleoecologia (fauna -micro i macromamifers,avifauna, ictiofauna- i flora arqueoldgica -pol.lens, fustes, llavors),amb les quals els estudis de paleopaisatge i paleoeconomia es podienafrontar des d'una perspectiva objectiva. Aquests s'afegien als de

l5t

{cT*t

paleopatologia(l'antropologia

antropoldgica de Domdnec Campillo d'inicis dels 70tenia major tradici6 i coneixia estudis destacats des

dels anys 40, com els de Miquel Fust6). L'estadistica i la informdticaforen els vehicles que completaren la quadratura amb qud es preteniaarribar a un coneixement m6s integral i m6s objectiu dels fets humans.Aquelles llavors de joves entusiastes no prosperaren com calia espe-rar i l'empenta dels anys 70 i 80 va quedar amortida per una mancade previsi6 iplanificaci6 acaddmica ide les institucions politiquesadministrativesl .

Des de mitjans dels anys 90, la gran massa de documentacio (tamb6la prehistdrica) procedeix de l'arqueologia d'intervenci6. €s a dird'excavacions urgents i preventives contractades icontrolades perl'Administracio de la Generalitat ia partir de mitjans dels 90, exe-cutades per empreses d'arqueologia, nascudes per fer front a la de-manda creixent d'excavacions arqueoldgiques, requerides per la

legislaci6 vigent dins de mesures preventives icorrectores de projectesurbanistics iviaris.

Avui dia tenim una activitat arqueologica de camp que creixgeomdtricament, com a resultat d'una major protecci6 legal delpatrimoni arqueoldgic, i que aporta grans paquets de dades que noes poden explotar convenientment. Tenim tamb6 una metodologiaforca correcta, molts arquedlegs excavadors, pocs arquedlegshistoriadors ialguns especialistes de disciplines variades, encarabastant a precari. Continuen mancant institucions de recerca i unanormativa adequada que permeti garantir l'explotaci6 iarticulaci6d'aquest alt contingent de dades dins de projectes d'investigaci6.

Perd malgrat el que hem dit, hi ha un avenE notable, tot ique estiguimolt per sota del que voldriem, ja que el discurs actual continua te-nint moltes llacunes i no esti del tot contrastat.

Lrs olors orL VALLis l EL DtscuRs DE LA PREHtsroRtA

D'acord amb les fonts de la Generalitat (Arqueodada, 2005). l'in-ventari de jaciments arqueoldgics al Vallds oriental i Occidental d6naxifres elevades (fig. 2) que cal matisar, ja que la quantitat no td relaci6amb la informaci6 assolida. Quant a la prehistdria, el Vallds Orientalcompta tambd amb el major nombre de jaciments, perd amb unainformaci6 deficitaria, resultat de troballes puntuals m6s que derecerca sistemltica.

{oTrt

600

500

400

300

200

100

0

valbs occidental

a J4imnls .r@@ldaks

F9 2:

60

50

40

30

20

10

0

Nombr€ de lac ments pe(Foii

Vallds Orienlal

Vallds occidental ValBs odenial

I Paleolftic

r Epipaleolfiic

r Neolltic

lCalcoliticI Bronze

riodes inventarats pe Departament de C! turaArqueoddda,2005)

Baix Vallie - J.cim€rn! or.hiltdrics

a!I

itina iF>

' ,! Fgt

€r!| .!: ta !! :J;!

;!.,it; i:g-r !

F g 3: Nombre crono 09 a de jacimenisde cultura (Foni

de 8. x V. las inventarlatsArq!eodada,200s)

gaudit d'una bona xarxa d'estudiosos ide museus en alguns dels seusmunicipis. Perd el Vallds occidental, als anys 80 van condixer un fort

En resum, hi ha mes vestigis de jaciments d

,,/oT$

A tot el Valles s'ha treballat for(a a nivell local des de sempre i s'ha

desenvolupament urbanistic, en un moment en qud l'acci6 del Serveid'Arqueologia de la Generalitat ja exercia el seu control i comptavaamb la complicitat d'alguns dels ajuntaments'? Entre tots es vaaconseguir controlar arq ueolog ica me nt grans superficies amb expec-tativa arqueoldgica, bona part de les quals ha aportat enormesjaciments a l'aire lliure, de desenes d'hectdrees, amb vestigis multiculturals.Aquestes grans superficies, que han pogut ser treballades en extensi6,estaven afectades per requalificacions del sdl igrans projectes viarisiurbanistics. Pel contrari, al Vallds Oriental l'empenta urbanistica hacomenCat m6s tard. En tot cas, els controls de les obres vilries (variantsi rondes, com les nord i sud de Granollers) han liderat fins ara el controlarqueoldgic de grans superficies i els resultats, molt positius, assegurenun ric patrimoniarqueoldgic, encara inddit, al subsdl, que haurem d'anarrecuperant segons s'hi intervinqui.

qeoqrafia del Vallds Oriental, en general ambispersos per tota lapoca informaci6 i ja

majoriteriament desaparequts. Per contra, el Vallds Occidental te unmenor nombre de jaciments, alguns de molt grans i multiculturals i

una informaci6 abundant isignificativa, tot ique encara estigui encurs d'explotaci6.

El Baix Vallds inclou municipis majoriteriament integrats dins el ValldsOriental i, confirmant el que acabem d'explicar, es precisament unmunicipi de l'Occidental el que aporta l'explicacio diacrdnica mescompleta (fig. 3). El nombre de jaciments d'aquests municipis estArelacionat amb l'interCs pel patrimoni dels seus habitants idel propigovern municipal. Es fdcil entendre que una administraci6 local, perla seva proximitat, 6s a m6s adient a I'hora de valorar i sospesar elsriscos del patrimoni, i ha de buscar f6rmules que facilitin la salva-guarda, d'acord amb la llei vigent. Aixi mateix qualsevol ciutad; queveu perillar un possible jaciment tamb6 t6, per llei, I'obligaci6 dedenunciar el risc.

L'observaci6 del nombre de jaciments per municipis informa d'unadiferdncia abismal entre Santa Perpdtua de Moqoda ila resta.fexplicacio, sens dubte, respon a la infraestructura existent en aquestmunicipi, de caire particular amb suport municipal, on hi ha hagutuna continuitat en la custodia isalvaguarda del patrimoni que hatingut un resultat eloqrient3.

,,lof,ui

A partir de les noticies d'aquest espai qeoqrdf c del Baix Vallds, nom6spodem fer una lectura parcial de la histdria d'aquestes terres des delpaleolitic a l'edat del bronze. En qualsevol cas, i malgrat les deficidnciescomentades, es pot observar una evoluci6 del poblament, que a l'edatdel bronze 6s especialment significativa (fag. a), tal com succeeix a laresta de Catalunya.

Er pn vta otscuns DE LA PREHrsroRrA

A Catalunya, el primer historiador arquedleg reconegut arreu va serPere Bosch Gimpera, que ens va deixar una important obra iunaherencia tedrica que va esdevenir quasi dogmirtica.

El paleolitic i l'art rupestre copsaven l'atenci6 des del s. XIX a Europai poc se sabia del neolitic. lnterpretaven que tota la peninsula avanCavasincrdnicament amb les mateixes pautes. D'acord amb Bosch Gimpera,l'any 1919, l'espai entre paleolitic i neolitic f inal nom6s s'omplia ambl'art rupestre esquemitic postpaleolitic ifins a la primera Edat delBronze, reconeixia tres cultures peninsulars amb diferent dis-tribuciogeogrirfica: la cultura Central o de les Coves, l'Occidental o delsmegalits i la del 5ud-est o d'Almeria. A Catalunya es versionaven encultura de les Coves, cultura dels meg;lits o Pirenenca icultura delssepulcres no megalitics o "almeriense". Tarradell, el 1962, encaraparlava de dues cultures neolitiques, la de les gents cavernicoles ambcerdmica impresa o cardial (cultura de les coves amb cerimica decorada) ila dels pagesos del pla dels sepulcres de fossa (l'antiga cultu-ra dels sepulcres no megalitics desvinculada ja de la cultura d'Almeria).Entenia l'eneolitic com un corrent d'origen oriental que relacionavaamb la cultura Pirenaica, el megalitisme, el poblament a l'aire lliure,el campaniforme ila introduc(io de la metal.l0rgia. Quant a l'edatdel bronze, observava una continullat del fons eneolitic, incloent laperduracid del megalitisme a la Catalunya Vella, m6s relacionada ambles terres de la banda nord dels Pirineus que amb la Peninsula.

LA PERtoDrrzAc 0 DE LA PREHrsroR A

Es un recurs tedric que facilita el treball d'ordenaci6 arqueologica i

permet esquematitzar el devenir al llarg del temps. Els arquedlegsfem divisions cronoculturals que ens pauten els processos i ens facili-ten la classificaci6, l'estudi il'evoluci6 histdrica.

155

PArEoLiTrc

iloTql

La classificaci6 de paleolitic ineolitic funciona des del s.XlX. Actualment no 6s la millor, perd a grans trets continua sent la m6shomologada arreu i la que ens facilita les correlacions i la comprensi6amb tothom. Per aixd il lustrarem aquesta perioditzaci6 amb unasintesi, tan breu com l'espai adjudicat iamb paraules que puguin serenteses per tots. Remarca16, perd, un fil conductor que incloguisocietat, territori ieconomia ila seva progressid o regressio al llargdel temps.

El paleolitic 6s el periode m6s llarg de la humanitat. Diferenciem tresetapes fonamentals: paleolitic inferior (des de l'aparici6 dels primersvestigis humans fins fa 100.000 anys), mig (entre 100.000 i 40.000anys) isuperior (entre 40.000 i 10.000 anys), encaixats entre dosperiodes geoldgics; el Plistoce (primera etapa del quaternari) i

l'Holocd (segona etapa del quaternari). Per situar-vos, recordaremque el testimoni de la utilitzaci6 del foc data d'uns 200.000 anys i la

representaci6 artistica sobre les parets de les coves (art parietal) s'iniciefa uns 30.000 anys.

La presdncia humana fdssil m6s antiqa es troba a Africa. I els primersvestigis antrdpics, 6s a dir, la prova de les primeres eines fetes perl'home en os ipedra (sens dubte tamb6 en fusta tot ique en tractar-se d'un material perible no es conserven), tamb6 se situen al continentafricb fa m6s de dos milions d'anys. En tot cas, a Europa, les m6santigues i encara esporediques eviddncies de la presdncia de l'homedaten de m€s d'un mili6 d'anys, perd 6s aproximadament en la fran-ja del mili6 quan es considera generalitzada aquesta presdncia alnostre continent. D'aquesta antiguitat, a la peninsula coneixem moltpoques industries humanes, sempre sobre pedra ien mdduls petits,entre les quals citarem Orce i els nivells m6s antics d'Atapuerca, en-(re les quals no s'ha detectat indristria en os. Recordem que l'any1997, durant les obres de la MUtua de Terrassa, es va documentar eljaciment paleontoldgic (no es va considerar arqueoldgic en no haveraportat indistries humanes) de Cal Guardiola, datat del mateix horitz6cronoldgic comentat, que aporti una informaci6 excepcional delpaisatqe d'aleshores, en mostrar la flora fdssil al costat d'abundantfauna. Es documenti un ambient obert, molt similar a una sabana decarecter mediterrani, amb un domini de prats d'herbecies, algunsarbustos iescassos arbres (pi, roure, freixe, om, etc.) iabundant fau-na (hipopdtam, rinocer6, elefant, cavall, c6rvol, daina, etc.). Un nou

156

{aT*f

jaciment, recentment localitzat durant les obres de l'estaci6 ferroviiriade Vallparadis (Terrassa), en curs d'excavaci6, podria situar-se entreaquesta cronologia esmentada iel 600.000.

En la nostra latitud, com arreu del planeta, sabem que al llarg d'aquestmili6 d'anys es van condixer profunds canvis climitics (relacionats ambles glaciacions del Plistocb) i conseqilentment ecoldgics: paisatges desabanes amb grans faunes i ambients boscosos en climes humits ambm6s o menys massa arbdria segons la gradaci6 de la temperatura,que permet6 faunes m6s cilides o m6s fredes, aquestes amb rens i

mamuts, entre d'altres. Aquests canvis de temperatura es contrastarenen transgressions i regressions del mar que afectaren les linies decosta-

Durant aquest llarg periode, petites bandes de caGadors-recol lectorsndmades ens han deixat les seves proves vora els rius, espais preferentson disposaven d'aigua, on cagaven els animals que s'apropaven a

beure i on trobaven matdries primeres valuoses (cddols de quars,quarsita i silex) per ferse les eines. Practicaven una economia de-predadora idepenien de l'oferta de la natura ide la seva capacitatper fer-la seva. La demografia, molt baixa, estava molt dispersa enterritoris forga extensos i suficientment variats, capaeos d'atendreles necessitats dels grups humans.

El Vallds va ser freqrlentat des del paleolitic inferior. Hi ha indicis perpensar en una certa ocupaci6 reiterada de territoris al voltant de lesrieres subsidieries del Llobregat, on es devien situar les poblacionsque es detecten a Vallparadis (Terrassa) i al Pinar (Rubi). En aquestdarrer es localitzaren eines de caEadors axelians (600.000-100.000),m6s evolucionades i grans, incloent els tipics bifaeos. M6s lluny de laconca del Llobregat, ja en l'drbita del Besds, es van identificar sispeces de quarsita, atribuibles a l'Axelii, al torrent de Can Domdnec(Cerdanyola), dins els terrenys de la Universitat Autdnoma de Barcelona.

Del Paleolitic mig, quan l'home crea una tecnologia molt m6s avanEadaiespecialitzada, de format menor, ienterra els seus morts, hi haindicis al voltant de la riera de Rubi. En concret, s'han trobat eineslftiques de silex, quars i quarsita al Canyet (Castellbisbal), ubicat pocabans de l'actual confludncia del riu Llobregat i la riera de Rubi, tamb6a Can Fonollet (Rubi), al marge dret de la mateixa riera.

El Paleolitic superior pertany a un estadi tecnoldgic m6s avanEat, alqual devien pertanyer efectius laminars trobats vora l'actual torrentde Can Magrans (Cerdanyola), atribuibles a l'Aurinyacii. Nom6s hi ha

t5'7

,rloTr.5

un jaciment amb vestigis(Bigues), corresponents

"in situ" i estructures de combusti6 a Can Garrigaa un campament adscrit al Protomagdaleni;.

'han detectat restes, aillades, a partir delAl Baix Vallds, nom6s s

paleolitic mig. col laboradors del Museu municipal de Santa Perpdtuarecolliren el 1968 alguns artefactes (entre els quals hi ha una rascadoradenticulada) entre la serra de Can Sabau ila finca de Can Vinyals.Tamb6 a can Garcia, a la mateixa poblacio, es recuperd unarascadora.

En resum, la tecnologia de l'home paleolitic il.lustra els seus avengosintel.lectuals al llarg d'un temps que passa lentament. El paleoliticmi9 esta representat per l'home sapiens neanderthalensis i el paleoliticsuperior, per l'home saplens saplens. Aquest, amb tdcniques de cace-ra desenvolupades iutillatqe especialitzat ide gran perfecci6sobre matdries diverses. Afeqi objectes d'abillament cada copelaborat. Els vestigis del paleolitic superior es troben en coves i a

l'aire lliure, depenent de les condicions atmosfdriques ide la funci6de l'assentament (punts de cacera, habitatge estacional, etc.). En

aquest mili6 d'anys el temps es dilata en la primera dpoca i comengaa accelerar-se a partir del 100.000 i sobretot des del paleolitic supe'rior. Al llarg d'aquesta etapa es passa de les eines grans, simples i

polivalents a altres m6s lleugeres i especialitzades. La poblaci6 i el

mddul social creix i evoluciona molt lentament. De les bandes de pocs

membres es passa al final del periode a grups familiars nuclears, el

nombre dels quals devia dependre del nivell de cada grup peraconseguir aliment suficient per a tots.

A catalunya no hi ha cap indici d'art parietal paleolitic, ben desen-volupat al nord de la peninsula, on artistes destacats recrearen re-presentacions naturalistes de gran qualitat sobre les parets de lescoves.

Aquest periode correspon a la fi dels temps glaciars i l'inici de lamillora climitica que marca el periode Holocd. Representa la transici6entre l'economia depredadora dels caEadors-recol.lectors anteriors i

l'economia productora que s'origina a partir del neolitic.

L'home encara es desplagava llargues distincies per cercar aliments i

materies primeres. Seguia depenent de la cacera, pesca i recol lecci6iconfeccionant estris iobjectes d'abillament de pedra, petxina ios.

fetmes

EPTPALEoLiTTc

llof+i

llevantidanses..iLleida.

Ben segur que devia treballar les matdries vegetals i la pell per fer,entre altres objectes, contenidors que no s'han conservat.

La gran aposta d'aquestes comunitats va ser l'adaptacio tecnoldgicaiecondmica davant la desaparicio dels grans hervibors a causa delscanvis de les condicions ambientals i la pressi6 humana. Expertscagadors comencen a canviar les seves estratdgies per obtenir alimenticreen petites armes geomdtriques per a un nou sistema de cacerad'animals majoriteriament m6s petits, com cdrvols, cabres, senglars i

conills, i diversifiquen la dieta introduint nous productes com elsmol.luscs marins iels cargols. A l'altre extrem de la Mediterrenia,aquesta adaptaci6 va facilitar el cami cap a la domesticaci6 d'animalsi plantes, que arribb a l'occident fa uns 8.000 anys.

Quant a l'art parietal, a Catalunya, nom6s disposem d'art parietalen balmes iparets rocoses (escenes de caca irecol.lecci6,.), atribuit a l'epipaleolitic ipotser primer neolitic, a Tarragona

No hi ha informaci6 d'aquest periode al Vallds.

NEotiTrc

Coincideix amb una situaci6 climitica nova, m6s semblant a l'actual,l'ambient temperat ihumit de l'holocd.

Uhome neolitic t6 una altra mentalitat davant la natura i el territori i

un altre model econdmic. No es conforma amb el que li ofereix la

terra sin6 que altera l'ecosistema natural, l'anterior equilibri ecoldgic,perqud vol controlar el que vol consumir, i tria i delimita el lloc m6sidoni per desenvolupar les seves idees. Segueix un proces d'experi-mentaci6 id'aprenentatge d'un nou sistema d'economia de sub-sistdncia, que comenca a controlar l'explotaci6 del medi ia produiraliments. Passa a ser productor discriminat del seu aliment i esdevelider d'una economia de produccid. Aquest esforC i aquesta estratdgiali exigeix una major estabilitat ifidelitat a un territori elegit iunaactivitat quotidiana diferent.

Hi havia unes societats epipaleolitiques preparades pel canvi, perdaquest es produi principalment per l'arribada d'idees iproductesforans (ovelles, cereals, etc.)en diferents onades des del Prdxim Orientiper l'adaptaci6 d'aquests al nostre territori. A partir d'aquestmoment, l'acceleraci6 de la histdria seri imparable.

iloTE'

Es evident que l'evoluci6 no segueix sempre el mateix patr6 ni 6ssincrdnic en totes les comunitats, perqud hi ha variables puntuals quemodifiquen el resultat final. Perd les datacions radiocarbdniques dela conca del Mediterrani occidental i tamb6 les que coneixem a

Catalunya demostren que fa uns 8.000 anys es produeix una inflexi6en el patr6 d'assentament, en la tecnologia ien les preferdnciesalimentdries. A mds, hi ha una ocupaci6 diversificada de plana i

muntanya i un augment demogrific significatiu, tot i que el patr6 depoblament es basa en assentaments petits, de base familiar. Es tractade comunitats aut;rquiques en equilibri amb l'explotacio econdmica,condici6 imprescindible per poder sobreviure iavanqar. Aquests grupsgestionen els productes alimentaris domesticats forans esmentats,m6s d'altres autdctons com les lleguminoses i bovins, suids...

L'economia de producci6 requeria una nova tecnologia iuna novagesti6 de producci6, emmagatzematge iconsum controlat de l'ali-ment. Calia abatre masses arbdries per crear zones de conreu i pasturesicrearen les destrals en pedra polida de matdries dures per obrirclarianes. Calia conrear la terra i confeccionaren aixades en pedrapolida. Calia collir el gra ivan elaborar falgs, simples (limines desilex) o amb dents (micrdlits geomdtrics en silex, emmanegats). Caliaconservar les collites i obriren sitges al sdl per emmagatzemar-les i

assegurar la seva conservaci6. Calia moldre els cereals per fer farinesiconfeccionaren molins barquiformes. Calia contenidors sdlids i

crearen recipients de cerlmica.

fart parietal esquem;tic s'associa al neolitic i periodes segtients, sensedescartar que hi hagi exemples ja en l'epipaleolitic. S'expressa sobrebalmes iparets rocoses iimplica un pensament abstracte, una per-cepcio diferent de la realitat que ens acosta al mon de les idees i elssimbols.

Els prehistoriadors tornem a fraccionar el periode quan detectemcanvis de registre i contrastem inflexions en l'ordre vigent. De tot elregistre postpaleolitic, la cerimica, a mds de ser un objecte funcio-nal molt aconseguit, 6s molt permeable a la creativitat estdtica delterrisser iesdev6 un transmissor de la "marca" de grup. A l'hora, laseva fragilitat exigeix un recanvi iuna renovaci6 m6s a curt terminique els objectes litics iossis. Es un material que ha d'estar m6s al dia,que xucla m6s ripid les novetats, que integra m6s f;cilment les modesi que, per tant, esdev6 un bon marcador cultural. Facilita l'adscripci6"cultural", perd no la precisi6 cronoldgica dins les forquillescronoldgiques, encara massa amples. Diferenciem:

{aT*t

neolitic antic quan l'home aprdn a desenvolupar l'economia deproducci6 agropastoral. Les formes i decoracions cerdmiquescardial iepicardial ens ajuden a identificar-lo

neolitic antic evolucionat postcardial o mig inicial, que marca unaconcentraci6 de poblacions en territoris m6s delimitats on esnormalitzen estils ceremics concrets. Es el moment dels grupscerimics Montbol6, Molinot i Amposta. Des del punt de vista so-cial iecondmic representa una transici6 al neolitic ple

neolitic mig que coneix la plenitud il'apogeu de l'economia deproducci6, amb arquitectures funer;ries estandarditzades per zonesque donen nom a les fecies culturals: Vallesia, Solsonid i Empordanie

neolitic final, que tanca aquest cicle amb una renovaci6 social,econdmica ide manifestacions materials ienllaEa amb el calcoliticamb el que arriba a compartir l'us dels minerals metal lics que in-augura el calcolitic. Es detecten les ficies Veraza, Ferridres iTreilles,tamb6 presents al costat nord dels Pirineus orientals

Entre els jaciments del Baix Vallds, hi ha troballes que no permetenconcretar la seva atribuci6 m6s enlla del neolitic, com les dues destralspolides de Can cabrit (Vallromanes), que els masovers van trobar propd'un indret anomenat (Pedra dels Sacrificis> o (Roca Foradada)cap als anys 40.

Neorrrtc cNrtc, FAC ts cARD'aL r EprcaRDraL

Entre el 8000 iel 6500 abans d'araa l'aire lliure.

Les coves i abrics retenen millor els dipdsits arqueoldgics, a diferdnciade l'aire lliure, on els vestigis s6n m6s dificils de conservar per la con-tinuada explotacio del terreny. De fet, els testimonis a camp obertsovint han estat mutilats i destrulls per instal.lacions m6s recents,especialment des de l'edat del Bronze, i periodes protohistdrics i histdrics.

Els vestigis cardials, en cavitats en alta muntanya es relacionen ambl'economia ramadera, especialment d'ovelles i cabres (cova del Frarede Sant Lloreng del Munt, a Matadepera). Pero les cavitats a cotesm6s baixes, al peu de les quals s'estenen territoris aptes per al conreu,han aportat cereals i fauna domdstica (Cova de Can Sadurnia Begueso Cova del Toll a Moii), demostrant l'ocupaci6 per poblacionspageses, que tambd es van instal.lar a camp obert. Aqui no es troben

hi ha assentaments en cavitats i

161

ttoT"*

els nivells de circulacio, nom6s les sitges escapcades. En tots aquests,s'hi devien instal lar per controlar directament els espais explotats.

Al camp obert, generalment en suaus turons, podem detectar anticsassentaments on nom6s resten de 3 a 6 fosses escapgades, que 6s elque ens arriba de sitges on guardaven les collites, i que, un cop buidesen ser relegades per altres recentment obertes o simplement quans'abandona el poblat, es reomplen de deixalles (ossos dels animalsque menjaven, terrissa trencada, molins trencats, eines litiques i dssiesrebutjades, carbons dels seus focs, etc.). Molt excepcionalment s'hitroben llavors carbonitzades dels cereals (blat iordi) que em-magatzemaven ien general conserven molt poca matdria orginica,per la qual cosa 6s dificil precisar la cronologia per dataci6 C14 con'vencional, interpretar l'estadi socioecondmic o els cicles d'estabilitat-mobilitat (aquestes comunitats devien traslladar-se a un altre lloc quanles terres comeneaven a donar senyals d'esgotament) o la relaciomuntanya-plana.

Aque les poblacions vivien definitivament dels conreus i dels ramats,perd la recol.leccio de fruits silvestres i la cacera persistia com a

activitat secunddria. Els ossos de la fauna consumida pertanyen a

ovelles, cabres, porcs ibousvaques ien molt menor proporci6, a

animals salvatges com c6rvols isenglars.

Poc sabem de les seves sepultures, perd recentment s'han trobatvestigis en cova (Can Sadurnia Begues) i a l'aire lliure dins una antigasitja (plaEa Vila de Madrid, de Barcelona). En aquests casos, podriasignificar el manteniment de la relaci6 del mort amb la seva comunitatm6s enlli del traspis, perd no creiem que correspongui al patr6funerari, atesa la singularitat d'aquestes troballes entre la multiplicitatde jaciments cardials.

En aquesta franja cronoldgica, on la cerimica ila pedra polimentadason les grans adquisicions tecnologiques, la terrissa s'adscriu als estilssuccessius cardial iepicardial, terme que deriva de la decoraci6 im-presa a bandes ien garlandes de la vora dentada o el dors estriat dela clo:issa Cardium edule l sobre la superfacie dels vasos, de formesglobulars amb coll, hemi i subesfiriques (fiq. 4: 10 a 12), tot i quetamb6 es coneixen qrans vasos amb decoracions plAstiques peraplicacio de potents cordons llisos (fig 4: 13). Aquestes tecnologiescerimiques formen part del corrent cultural de la ceremica impresa

mobilia ri, destaquenindUstria litica sobre

del Mediterrani occidental. Entre la resta delles destrals i aixades en pedra polimentada, i la

,{ii.,

I0 a l3 neo ilic ant . card a

l.6r7,Monol l, 2,neolitic ant c ep card a

IL-J-J

lig 4 89,45

5 E3lruciura en fossadocumentada 'any l 995 (arx ! Area de

l'emmaqatzematge de cer€a s)

Coneixem€nl Recerca)

t63

,/aI-.1

silex, quars i quarsita, la indUstria dssia de punxons de met;podes i

ossos llargs, especialment d'ovicaprins, amb o sense epifisi, espatulesi gUbies. Feien els objectes d'abillament amb petxines, peces dentAriesde fauna (senglar i c6rvol preferentment) i pedra. Es coneixen tambdculleres ianells d'os associats exclusivament al cardial.

Lepicardial representa l'epigon del periode i l'identifiquemde cerAmiques amb decoracions incises i/o acanalades (fig.4:sovint amb aplicacions de cordons llisos (fig.4: 8), similaassociades al cardial.

De cop, els mapes d'aquest periode mostren una alEa de jaciments a

banda i banda del Llobregat i la depressi6 prelitoral, terra fErtil i

ben comunicada, reuneix la major densitat de jaciments a l'aire lliure.

El Baix Vallds va ser ocupat en aquelles cronologtes I els laclmentsconeguts, a dia d'avui, es concentren a Santa Perpetua de Mogoda:

aquelles cronologies els lacrme ntsEI Baix Vallds

can Banis, can Soldevila iTur6 de can Bellsoli, amb vestigis cardialsiSilcies iCan Soldevila amb vestigis epicardials.

Can Banus conservava una estructura en fossa mutilada per l'arada(1,20 m de dibmetre per 0,55 m de profunditat conservada) en unsuau tur6, a uns 100 m d'altitud. El grup del museu hi va recuperarel 1978 restes de cer)mica cardial id'ossos de bdvid, ovi c)prid i

c6rvol.

Les obres de la via fdrria Nilollet El Papiol proporcionaren a canSoldevila, dalt d'un tur6, a uns 70 m d'altitud, entre la riera de caldes i

el torrent de Can 5abau, diferents fosses d'atribucions diverses, en-tres les quals, una adscrita al cardial (1,50 m de di)metre) iunaaltra a l'epicardial, aquesta amb restes faunistiques de gos, porc i

conill.

L'any 1995, el control arqueoldgic de les obres de desdoblamentde la carretera B-143 va recuperar, a Tur6 de Can Bellsol), a uns78 m d'altitud,3 fosses d'entre 1,41 i0,98 m de diimetre iunafonddria conservada entre 15 i 35 cm en una superficie de 3.000 m'?

Aportaren cerAmica cardial, indIstria litica sobre jaspi i cristall deroca i carbons. La dataci6 radiocarbdnica va donar 62501 80 BP que

calibrada ens parla del Vl mil.lenni abans de la nostra era idel Vlll finsara (fi9.5).

Durant la construcci6 de l'autopista B-30, es recuperi a Salcies, a

140 m d'altitud, en un dels marges, una estructura amb cerimiquesde cordons aplicats i un fragment de jaspi, atribuit a l'epicardial.

trav6stmesa les

a

e)rs

Es un curt periode entre es 6700-6000, qucatalunya a la fase m6s antiga del neolitic migcerdmiques llises del lvlediterrani occidental. Asud-pirenaica es formen grups territorials amb

{oT'"1

e s'a dscriu fora deia l'inici del cicle dela Catalunva nord i

uns estils cer;mi.s

La rRANsrcr6 AL NEoLiTrc PLE

Es el moment que els arquedlegs anomenem neolitic antic evolucionatpostcardial o neolitic mig inicial o antic, perd que en definitiva estracta del desenvolupament de les comunitats que s'identifiquen ambels grups que succeeixen a l'estdtica cardial: el l\.4oitbol6, Molinot i Baixtbre o Amposta. Representen la transicio al neoliti( ple que descriuremm6s endavant. Perdura, de forma aillada, un Epicardial residual.

ind ivid ualrtzats idiferenciats. El Montbol6 es desenvolupa a banda i

banda dels Pirineus orientals fins a la conca del Ter, perd amb vestigisesporddics fins al Penedds, boques de l'Ebre i Arag6; els seus recipientsceremics integren formes tancades i obertes, amb prensionstoneliformes, petits mugrons, de vegades perforats i nanses de cintam6s o menys massisses, d'on arrenquen decoracions arciformes(possibles cornamentes que recreaven faunes concretes?), inicadecoracio plastica present, a banda d'altres gravades d'infludnciaChassey (grup neolitic francds) (Fig. 4:1, 2, 4 i 5). El Molinot s'est6nper la Catalunya central, al sud del Llobregat, perd tamb6 el podemtrobar m6s al nord. Aquest grup cerdmic raspalla en cru les superficiesdels recipients per donar-los una estdtica precisa ifdcilment indivi-dualitzable i l'r.inica decoraci6 es basa en cordons icrestes de secci6triangular sota la vora ial voltant dels elements de prensi6, tamb6amb motius arciformes (fiq. 4. 3, 4 i 7). Ambdues fecies qeogrdfiquesmostren un polimorfisme de les formes d'enterrament: en cova, engrans cambres amb t0mul ien fosses a l'aire lliure, aquestesgeneralment a"rllades ien relaci6 amb algun habitatge. L'Inicanecrdpolis extensa coneguda d'aquest periode es localitzd a l'antigacaserna de Sant Pau (Barcelona), amb m6s de 20 tombes individualsiaixovars amb cerdmiques amb decoracions arciformes de superficiesllises, relacionades amb influincies Montbolo tardanes, d'un periodeja prdxim al neolitic ple.

La ubicaci6 dels jaciments 6s similar a la que hem comentat en elperiode anterior, perd l'ocupaci6 del camp segueix un augmentsignificatiu. All; on trobem aquests grups es palesa l'expansi6 i

consolidacio de l'economia agropastoral: agricultura de blat, ordi i

lleguminoses iramaderia d'ovelles, cabres, porcs ibous. Al Valldspodem trobar vestigis Montbolo i Molinot.

ioTls

D'aquest moment, pero sense una adscripci6 clara, s'han situat elsmaterials procedents de cal Metge (Montmel6), on el 5r. Cantarellva trobar dues fosses. lgual succeeix amb el jaciment del c/ Pelai(Montmelo), on tambe es va trobar una {ossa amb mes de 500 llavorsd'ordi isense testimonis clars per a una adscripci6 objectiva. Esperemque una futura dataci6 radiocarbdnica d'aquestes llavors permetiaclarir la interpretaci6 cultural i cronoldgica.

EL NEotiTtc Mtc

Representa la plenitud il'apogeu de l'economia de producci6 agriria,moment que antigament s'havia identificat amb els "pagesos del pla".Es desenvolupa a travds de les fdcies culturals m6s significades: elVallesii iel Solsonii de l'antic Sepulcre de Fossa, i l'Empordanid en elsi de la qual es desenvolupa la primera fase del megalitisme, amb la

constrJccio dels sepulcres de corredor subcircular i trapezoidal. Es

sindnim del neolitic ple, el periode m6s destacat de la Prehistdriacatalana ipeninsular.

Fa poc m6s de 6.000 anys, l'dxit de l'economia de producci6 agrope-cuiria arriba al seu zenit ihi ha una significativa concentraci6demogrifica en les comarques del Vallds (eponim de la ficies Vallesid)i Solsonds (epdnim de la f)cies Solsoniir). Si be ja hem vist que el

Vallds va ser una terra freqrientada des del Paleolitic, la catalunyainterior havia conegut una ocupaci6 discreta. Perd ara 6s el momenten qud els altiplans de la Catalunya central, entorn de la conca delCardener (subsidiari del Llobregat) es poblen m6s densament ia par'tir d'ara el seu poblament 6s constant.

L'economia agr;ria estava superada i l'alimentaci6 estava tCcnicamentassegurada. Hi havia una intensificaci6 i racionalitzaci6 de l'explotaci6dels productes alimentaris. Es pot comenEar a parlar d'excedents i

d'explotaci6 comprovada de productes secundaris (llet iderivats,llana, elc). Aleshores, el desenvolupament es va orientar cap a

l'explotaci6 de noves matdries primeres aliment;ries, com la sal,possiblement de les mines de Cardona i de les aig0es salades del'entorn, que millorava la quantitat i qualitat de la llet dels ramats,perd tamb6 la conservaci6 d'aliments, etc. Tamb6 es van explotarproductes de qualitat no relacionats amb la subsistdncia, com el "si-

lex melat" i la pedra verda ies bescanviaren, entre d'altres, objectesd'adornament com les denes de cal.laita i els bracalets sobre valvesde grans pectuncles Glycymeris glycymeris variabilis. Es a dir, es dedi-

166

{oT'.t

quen tamb6 a la producci6 d'objectes de prestigi social ies desen,volupen importants xarxes d'intercanvi. Amb tot, es genera una es-tructura social complexa iuna desigualtat entre els membres de lasocietat.

El jaciment emblemitic 6s el complex miner de Can Tintor6 de Gavion exploten la pedra verda amb la qual es confeccionen denes olivarsi cilindriques que componen els vistosos collars que trobem amb elsesquelets de les tombes del Vallesii i Solsoni) i menys rarament a

l'empordani;, segurament per la reutilitzaci6 isaqueig de les tombesmegalitiques d'aquest altre qrup.

L'establiment paradigmetic del grup Vallesii se situa al llarg d'unes30 hect;rees entorn de la Bdbila Madurell en un paratge que s'est6ndes de Poble Sec, Mas Duran iCan Feu (Sant Quirze del Vallds) a CanGambris (Sabadell) amb vestigis d'habitatge i necrdpolis. En total s'hihan documentat mds de 170 tombes agrupades per sectors i m6s de80 fosses-sitja amb restes d'activitat domdstica. Les datacionsradiocarbdniques aporten dates entre 5010 i4560 BP. Aquest paratqepodria haver representat la capitalitat d'activitats rituals, socials i

economiques.

Si l'economia mixta agropecueria iextensiva podia haver mantingutles comunitats del Vallesid, es l'economia principalment pastoral ilapossible explotaci6 de la sal (no necess;riament comercialitzaci6) laque fonamenta molt probablement l'estabilitat de les comunitats dela Catalunya interior.

Aquests grups mostren una sistematitzaci6 iestandarditzaci6 de lesamb enterramentsSolsonib) iaixovars

prectiq uesindividualshomoqenis

El Baix Vallds queda dins l'drbita del Vallesii, el qual s'identifica quasiexclusivament a trav6s de la troballa de tombes on disposaven el cadiverssobre l'esquena o de costat, seguint un eix E/W, iamb les cames m6so menys plegades. Responen a una tipologia variada (fig. 6):

- Fosses simples d'acc6s vertical: 1) ovals o rectangulars i 2) circulars).De vegades conserven un encaix per les lloses de coberta en mate-rial perible i menys freqr.jentment en pedra.

- Fosses complexes d'acc6s vertical amb superestructures periblesfixades amb pedres. Poden ser: 3) circulars amb la tomba al centreo 4) rectangulars amb una gran banqueta o plataforma des de la

fu neri ries per zones geogrifiques,o dobles (fosses al Vallesii, cistes alide qualitat.

Tipus l.s Tips Lb

,{ii.:

Tipu! 2

\)

Tips 3

Tipus 5a Tips 5b

Frq 6: T po oqia de es tomb€5 de va e'l; (fonl Po! €t . 1994)

Tipus.l

Fig.7 Trobala de enterramenl de Bbb a d en Joca (foto famila Estrada)

,/olri

qual es reexcava una cambra absidal des del centre cap a l'est. Els

protohipogeus responen al tipus 5, als quals s'ingressa per un acc6stancat lateralment per un bloc o una llosa. Aquestes podrien havercomengat a construir-se a finals delque permetin confirmar ho. En tot6s a dir, una tenddncia a compartirprincipi per rebre un sol cadiver.

periode, perd manquen datescas. s'observen reutilitzacions,una mateixa tomba, oberta en

la Roca) pot implicar diferdncies socials

En aquestes tombes trobem un variat aixovar resumit, del qual destaquemels vasos, generalment petits imitjans, els nuclis prismatics en silex melat,de proceddncia forana, possiblement de la Provenca, del qual extreienla seva indrjstria laminar, tamb6 present: ganivets ifulles, fletxes de talltransversal ipedunculades -aquestes m6s freqr-lents a les tombes delstipus 4 i sobretot 5 , l'utillatge en pedra polida, com destrals i alxadesen cornubiana, fibrolita, jadelta, serpentinita, etc, i objectes en os, comels punxons curts i llargs sobre metdpodes d'ovicaprins que devien {or-mar part de l'os domdstic i de l'abillament personal, les espbtules i lesagulles. Entre els objectes d'adornament, el m6s simple, tot ique noabundant, s6n les valves de petxines i les dentalia; tamb6 les defenses desenglar, les perles discoidals en calcairia ipetxina, els penjolls en placaperforats sobre costelles de bovids 0a coneguts en el periode anterior),els braEalets del pectuncle Glycymeris (l'epicardial tamb6 en tenia), i

sobretot, les denes de cal.laita. que devien representar la cohesi6 i

identificaci6 entre la poblacio, a m6s de la posici6 social que, per alsarquedlegs, esdev6 un marcador cronoldgic icultural de primer ordre.N4enys representats a les tombes hi ha els molins barquiformes, perdaquests, mdbils o fixos, formen part de l'utillatge de mdlta recuperat ales fosses domdstiques dels poblats.

Al Baix Vallds comptem amb tombes aillades, que degueren formarpart de necrdpolis m6s extenses que no s'han conservat o no s'hansabut trobar. No sempre podem condixer o interpretar el tipus concret,perd resumirem les troballes per munrcipis:

- Montorn6s del Vallds:(aquesta possiblement

La diversificaci6 de les tombeso Camide Can Grau, aquest a

i/o cronoldq iq ues.

en un mateix jaciment (Bobila Madurell

Can Soldevila Vli Bdbila Bellsoli.

bdbila Torrents iBdbila d'en Joca (fig. 7),pertanyia al tipus 4).

- Montmel6: sepulcre de Cocurny.

- Santa Perpetua de Mogoda: Can Vinyals (tipus 5),esquelet)(tipus 4) iCan Soldevila Xll (tipus 4, sense

,/sTql

Les dues tombes m6s espectaculars publicades del Vallds s6n la Bdbila

Padr6 (Ripollet) amb 300 perles de cal laita (fig. 8), 5 nuclis de silex

melat, 1 petit d'obsidiana, 1 limina i 3 fraqments de silex melat, 6destrals en matdries foranes (una de 17 cm), 1 punxo i fragments de

ceramica. faltra es la de la Bobila d'en Joca4 (Montornds) amb 22

denes de cal.lai1a, 4 grans nuclis de silex melat (fig 9), 2 fletxespedunculades, 1 de tall transversal, 2 ldmines de silex i 7 fragmentsd'unes altres 4, mds 2 ascles, 7 destrals (una de 34 cm), 1 allisador i

fragments de cerimica.

En resum, en aquest periode s'a{egeixen activitats econdmiques no

aliment;ries molt desenvolupades, com el treball de mines ielsbescanvis en xarxes de llarga distancia (m6s de '100 Km) Destaca lasistematitzaci6 geogrdfica de les tombes i una distribuci6 no igualitAriade l'aixovar, que prova l'existdncia de societats jerarquitzades i unes

desigualtats transmeses potser hereditariament (nens menors de 4anys amb ofrenes ostentoses). Hi ha tombes amb ofrenes ostentoses,com la cal lalta, els nuclis prism)tics, les cerdmiques foranes, els estrisen pedra polida sobre matdries al ldctones i els bragalets de pectuncle

Les ofrenes simbdliques havien de ser els nuclis en silex melat, els

estris mai utilitzats en silex, la cal lalla i els ossos de {auna isolats

dipositats (representaci6 de bdvid, gos, guineu...). Entre l'aixovar hi

ha objectes exclusius per als homes (nuclis prismitics ifletxes i eines

en pedra polida). Els infants s'associen exclusivament amb petitesplaquetes en cal laita que segurament s'aplicaven en suports peribles,

perd tamb6 disposen de nuclis, {letxes i destrals (segurament els nens),

ide lamines, cerimica, idenes de cal laita. Les dones no reben materialsespecials sin6 que comparteixen els comuns amb els homes i infants,com els objectes en os, ldmines de silex, cerdmica iornaments diver

sos, especialment en cal laita.

NEoLiTlc FINAL I cALcoLiTlc

Fa 5.500 anys, les f;cies Veraza, Ferridres i Treilles tanquen el neolitici poc despr6s enllacen amb el calcolitic, amb el qual arriben a compar-tir l'Is dels metalls.

A finals del Neolitic, els arqueolegs detectem canvis significatius en

l'organitzaci6 social, en l'ocupaci6 del territori, en les formes fune'r;ries, en l'economia ien el mobiliari; en definitiva, en les expressions

materials ien les estructures socioecondmiques i religioses d'aquellescomunitats.

r'oi.,'

Fq 8 de sepu.re I de Bob a PadrM!s€! de sabade )

!

I

t!

rl' rl

oI

sepultura de Bob a d enFs 9

,/oT-t,

Personalment, he plantejat repetidament que el Neolitic mig deCatalunya s'havia saldat amb una crisisocial derivada d'una inestabilitatambiental. Els paleobotanistes detecten canvis clim;tics iuna tenddnciaa la disminuci6 de la massa arbdria, a causa de l'increment progressiude l'aridesa; 6s significatiu el pas de la roureda a l'alzinar en elsdiagrames antracoldgics i palinoldgics. Una climatologia adversa pro-longada hauria provocat una pdrdua continuada de les collites i. enconseqiidncia, una crisis alimentAria que hauria potenciat lafragmentaci6 ireducci6 numdrica de les unitats de poblament perpoder sobreviure amb una certa qualitat de vida. El fet 6s que la

destacada posici6 economica isocial del neolitic mig no evolucionacap a formes m6s estables, m6s sdlides im€s desenvolupadessocialment, com va succeir al sud peninsular. Per contra, d'una situaci6social com la descrita anteriorment, es va passar a una altra m6sdiscreta en totes les seves manifestacions, i amb un major index deconflictivitat, segons indica l'abundincia de fletxes que l'exigua fau-na cagada impedeix justificar.

Quant al mobiliari, globalment sembla que domina la funcionalitatsobre l'estdtica ila qualitat de les matdries primeres, que ara es diversi-fiquen, mentre dominen les aconseguides a curta distirncia. La cerimicaperd la diversitat ies tendeix a formes senzilles amb prensions a base demugrons simples. En aquest fons comI destaquen formes ambmugrons superposats arrenglerats en 2 o 4 fileres (fecies Veraza) i

formes amb decoracions que ens remeten a les facies Treilles (trianglesratllats) i Ferridres (ziga-zaga de motius incisos). La zona nucleard'aquests dos se situa m6s enlld de la distribuci6 veraza nordpirinencainomds el Veraza aporta una repartici6 continua iarticulada perl'espina dorsal dels Pirineus orientals. La indistria litica confeccionallargues iamples fulles{anivet i les armes potencien les sagetes bifacialsi pedunculades, progressivament abundants. Quant a l'adornament, la

pedra verda-cal.laita desapareix i passa a ser substituida per denesd'os, materials fdssils (imbar i lignit), petxina, pedra i metall, coml'or i m6s tard, ja en ple calcolitic, el coure (fig. 10).

Trobem aquests materials esmentats en jaciments a l'aire lliure, on es

conserven algun sdcol de pedra seca de cabanes de planta el lipsoidal(El Coll, de Llinars del Vallds), empremtes de superficies cobertesque ens han deixat nom6s els forats dels pals de suport, gransdepressions de cabanes miq enfonsades amb una organitzacio interna a partir de retalls de l'argila del terreny, llars i covetes. Tamb6trobem sitges que solen aportar dates compatibles amb el periode

172

y'oI,'r

?"!

..,1

$"E++

F q. 10: Materials del23) ca nrp

neo it c f na ca co itic, f:c es Varara.de Futbo de Montme o

ca'Eslrada (Canov,"les)EstalLra prehistdrica

ta r. u Area oeFg l1

,rloTr"l

de vigdncia del calcoliticnaturals es localitza fins i

Madu rell). focupaci6 de cavitatspaisatges agrestes ialqades de mil

(B dbilatot en

metres (Cova del Frare, de Matadepera). Hi ha un us del medi per afins evidentment variats que plantegen una economia agropastoralen terres baixes ide muntanya. Devia existir una major mobilitat pelsdesplaeament estacionals relacionats amb els ramats, sense descar-tar la hipotdtica prospeccio de minerals metal lics a la muntanya enla fase calcolitica.

Les anilisis paleobot;niques s6n escasses, perd no podem dubtar del'agricultura cerealista, tot ique ens manquen els camps de sitgesfreqLients al periode anterior. La ramaderia mostra una doble lectu-ra: ovi-caprins a la muntanya i bovins al pla. En tot cas, la pasturasembla mes versemblant i podria justificar els abundants testimonisen la muntanya. Quant a l'economia basada en el bescanvi, la

rastregem a trav6s de materials intrusius relacionats amb l'abillamentpersonal, i l'itinerari que marquen t6 el seu camp d'acci6 a un costatialtre dels Pirineus.

Pel que fa a la vida d'ultratomba. s'imposa igeneralitza la con-centraci6 ila col lectivitzaci6 del m6n dels morts en el major repertorifunebre de la prehistoria catalana (Martin, 1992). Les necropoliss'allunyen dels poblats, diferenciant clarament els dos mons dels viusiels morts. Proliferen sepultures col lectives per successi6 d'inhumats,de variades tipologies ien diferents ambients. A m6s dels en-terraments en les cavitats naturals, obren hipogeus en pla ivessant(foraden barrancs i marges), s'inauguren els espais funeraris sota gransblocs granitics ies construeixen accessos-vestibul amb lloses m6s omenys megalitiques davant algunes coves. El fenomen megalitic afegeixles galeries cobertes, (monuments amb acc6s des de la vora del ttmul)i els dolmens simples ipetits cofres sota el timul (monuments ambacc6s des de l'interior del tUmul). Les inhumacions s6n primiries I

successives, pero hi ha rituals puntuals amb enterraments secundaris(Cova del Frare amb senyals de descarnaci6 d'alguns ossos). Lescremacions parcials es constaten en algunes cavitats sepulcrals desdel Neolitic final Calcolitic.

Hi ha una evident atomitzaci6 de la poblacio, una dispersi6 en petitescomunitats que exploten zones geogr2rfiques diverses, especialmentla muntanya. Aquest fet, m6s la manca d'estructures relacionadesamb l'emmagatzematge soterrat de gra, permet plantejar unahipotdtica pujada de l'economia ramadera. Perd la dispersio es com-pensa amb un foment de la solidaritat intergrupal, facilitada en

{d,s

massives, potser a l'entorn de grans epats que es devien ferfosses de combustid, com les que trobem a Can Piteu

l) o ca l'Estrada (Canovelles). La construcci6 d'obres

reunton5en grans(Sabadelcol lectives devien necessitar la participaci6 la d'altres grups. Alvoltantd'aquestes grans obres es podia, fins itot, competir ifomentar certesrivalitats intergrupals o intertribals. En resum, malgrat una dispersiode comunitats aut;rquiques, hi havia d'haver personatges quelideraven imanaven per sobre d'aquestes.

El m6n ritual i politic se'ns escapa, perd la troballa recent d'unaestatua prehistdrica sobre gres a ca l'Estrada, que adscrivim en aquestperiode, ens indica que hi ha una necessitat de personificar i preser-var el poder en el temps. Es tracta d'un bloc natural de gres de 95 cmd'alEada, elegit premeditadament per la seva aparenca antropomorfa,on s'han esculpit, amb una tdcnica forEa naturalista, tracos anatdmicscom el brag i la md esquerres, la representaci6 del vestit i possiblementde l'objecte o atribut que li atorga dignitat (fig.11). Aquesta estatua-menhir antropomorfa forma part de les primeres estetuesprehistdriques conegudes en l'arc del [,4editerrani occidental, m6sfreqrients en la zona francesa. S'interpreten com personatgesmasculins o femenins destacats de la societat prehistdrica. Devien seridols erigits com a monuments de prestigi en el territori d'unacomunitat, simbols humans de creences i mites prehistdrics, herois od6us, perd segurament situats dalt de la pirimide social. Aquestatroballa demostra el poc que sabem del m6n de les idees i la dificultatd'arribar a interpretacions en aquest sentit quan ens manca un registre m6s explicit. Relacionables amb aquest m6n s'haurien d'integrarpossiblement els menhirs.

En resum, aquest periode radicalment oposat al neolitic mig, torna a

les comunitats autdrquiques, que no s6n incompatibles amb l'existdnciade liders poderosos capaEos de controlar la nova estabilitat, en la

qual el pastor era m6s nombr6s que abans.

En el Baix Vallds nom6s es detecta la ficies veraza als jaciments delcamp de futbol (Montmel6) iCan Vinyals ll, Escoles Nacionals isector2 de Can Vinyalets Perpdtua de Mogoda), perd no dubtemque els dolmens de Can Gurri (Vallromanes) iCastellruf (Santa Mariade Martorelles) o els menhirs. tambe hi pertanyen.

Lis iel processament del mineralja manipulat per comunitats del

(Santa

El Calcolitic afegeix l'que s'afegeix a l'or,cronologies antiques

metdl lic coure,neolitic final depotser la plata,(Cova dels ossos de Berga) i

1loTu.t

tots dos molt mal leables. Devien descobrir el coure en elsafloraments minerals, com l'atzurita i malaquita, fdcils de processari de colors cridaners. Malgrat que s'ha consid erat que lametal lIrgia, en general, va generar i mobilitzar la societat cap a

estructures socioecondmiques m6s complexes, el cert 6s que a

Catalunya no detectem cap canvi estructural a curt termini, tot i

disposar de minerals metal.lics que podien aportar la quantitat dematdria primera exigible aleshores. Remarquem que el Baix Valldsno t6 minerals met;l lics

Aquest periode 6s compartit per les poblacrons del neolitrc final (sec-tor ll de Can Vinyalets, de Santa Perpdtua de Mogoda, d'acord ambla datacio radiocarbdnica) iper les quals adopten la parafernaliacampaniforme, ara fa m6s de 4.500 anys.

La cultura campaniforme, dintre de la forquilla del V mil.lenni abansd'ara, s'est6n per l'Europa central i occidental i fins a la costa nord-africana is'associa amb els botons d'os ipetxina amb perforaci6 enV, els bragals d'arquer sobre esquist i les fletxes amb aletes carrades.A Catalunya la reconeixem a travds de les diferents decoracionscerdmiques que caracteritzen l'estil internacional o maritim,epimarftim, pirenaic i 5alom6. Encara que es trobin descontextua,litzats, es considera un bon marcador del campaniforme la fletxaesmentada, seguida del bracal, tot ique aquest i els botons en V 6smes factible que acabin sent patrimoni de totes les poblacionscontempor;nies per bescanvi. Amb tot, com a minim representenmarcadors cronologics del calcolitic.

Al quadre de totes les manifestacions culturals descrites a l'apartatanterior se sumen ara els jaciments amb cerimica campaniforme,detectada m6s freqrientment en zones de muntanya, iespecialmenten dolmens, i malauradament sovint descontextualitzada en troballessuperficials en la plana. Quan els arqueolegs trobem materialsd'aquesta cultura sabem que, indubtablement, hem localitzatvestigis calcolitics, ja que si b6 desconeixem el moment en qud lapoblaci6 autdctona comen(a a posseir els metalls, sabem que totel campaniforme els processava (Cova del Frare, de Matadepera)i no dubtem que els grups locals degueren participar d'aquestsaveneos tecnoldgics, como succei al nord dels Pirineus. Per aixd, a

manca de dades. fem extensiu l'Us del coure en les poblacionsautdctones en les mateixes cronologies. Sabem que a partir d'aquestperiode, es fan destrals planes, punxons, alenes iagulles, aixi compunyals de llengdeta en coure.

{"T-"t

El campaniforme ha estat una civilitzaci6 atraient per la sevacaracteritzaci6 i dispersi6, pero ho continuem desconeixentprdcticament del tot. Les interpretacions sobre el seu significat hanvariat forga: de ser considerada testimoni d'un poble guerrer,comerciant i metal lurgista ha passat a ser entesa en aquests momentscom un fet tangencial dins el proc6s cultural de la poblaci6 autdctona.

Detectem escassament la seva presdncia a la plana, seguramentperqud el tipus d'economia ide vida no requeria la construcci6 desitges, que s6n les estructures m6s conservades a l'aire lliure5. La

troballa de l'hipogeu sepulcral del c/ Paris de Cerdanyola o el de

la plana i zonesdel Vallds).

autdctonsgrups

(Bdbila

com a molt, es troben en sitges amb contexts epica mpa n iformes i

vestigis ceremics de l'edat del Bronze antic.

Ja hem dit que aquest periode no ofereix gaire estructures rela-cionables amb l'agricultura, tot ique no dubtem que era una pr;cticaecondmica habitual, segurament no dominant, al costat de laramaderia. I en aquest context, els campaniformes encara semblenm6s dedicats a les prActiques ramaderes ia l'interds per la metal h.irgia.

Poc sabem de la relacio entre tots els grups calcolitics (autoctons i

campaniformes). El Campaniforme podia haver desplaEat els grupslocals en alguns llocs de muntanya (estratigrafia de la Cova del Frareamb el campaniforme per sobre del Veraza), icoincideix ipotsercompeteix pels mateixos espais explotats pels grups autoctons, ambels quals ja ho hem vist que ho comparteix quasi tot, llevat de les vaixellesdecorades i l'utillatge litic comentat.

Del Baix Vallds, a m6s dels jaciments citats en l'apartat del neoliticfinal, en aquest moment cronoldgic hauriem d'afegir l'ofrena d'unpossible punyal de llengiieta de coure (es localitzd un petit fragmentde la fulla) a la galeria coberta de Can Gurri (Vallromanes). Aiximateix,el jaciment del Xato (5anta Perpdtua de Mogoda), a 60 m d'altitud,on el grup Proarqueologia i Histdria recuperi el 1975 sis sitges ambbotons en V icerimiques no decorades.

Sant Oleguer a Sabadell demostren que tambe ocupaven (o visitaven)poc abruptes (Cova de la Torre Negra de Sant Cugat

Quant a l'economia d'aquest periode, cal considerar que elsens han deixat algunes sitqes en la fase m6s tardana

Madurell, de Sant Quirze del Vallds), no gaire els campani{ormes que,

t'|7

Bnorzr

!"T+t

L Eorr orr

Fa m6s de 4000 anys tornem a detectar una inflexio, contrastada enla cultura material i en el patr6 de poblament. 5i b6 no s'abandonenles estacions de muntanya, els camps de sitges comencen a proliferarsobre carenes, vessants i planes. El proc6s 6s lent al comeneament,perd esclata cap el 3600-3500 abans d'ara, moment en qud podemparlar d'una plena edat del bronze. I aquesta dindmica no pararad'avangar fins els inicis de la cultura ibdrica, cap el 2600 abans d'ara,moment en qud tornen a desapardixer els vestigis en els ambientsgeogrifics m6s planers.

A trav6s d'aquestes sitges interpretem una nova empenta de l'eco-nomia agricola cerealista, que requereix graners subterranis de volumsforga superiors als documentats al neolitic.

Entre un fons material comU, destaquen pocs materias diagndsticsque ens permetin una precisi6 cronoldgica en aquest proc6s, quanno tenim dates C14. Hi ha cerimiques epicampaniformes, epiverazai del grup del nord'est que se situen poc abans del 4000 abans d'arai que trobem en coves, en cabanes enfonsades ien petits grups desitqes cilindriques, ovoides itroncocdniques a l'aire lliure, algunes deles quals comencen a acollir els seus morts. A la diversitat de modalitatsd'enterrament heretades: cavitats naturals on perduren elsenterraments col.lectius, sepulcres dolmdnics, cambres megalitiquessota tUmul i cistes, s'hi sumen les sitges aixi amortitzades.

focupaci6 de les planes atreu un altre cop les necrdpolis prop o dinsdels espais habitats i explotats, com ja havia succelt al neolitic mitja,tot ique ara les inhumacions sdn majorit)riament col lectives, segonsles pautes iniciades a finals del neolitic iamortitzaran majoritAriamentles sitges. En aquestes es pot obrir un petit ninxol lateral ocupat per

algun infant o adult, pero mes freqrlentment s'obren autdntiques cambresabsidals que ompliren de caddvers, l'arquitectura de les quals recorda el

tipus 5 de les tombes del Vallesiir. Es el cas del jaciment de Can Filuir(santa Perpdtua de Mogoda), on un control arqueoldgic I'any 1992,previ a la construcci6 d'un aparcament, descobri una d'aquestestombes'hipogeu (fig. 12), entre altres estructures del Bronze Final.

El mobiliari d'aquest periode 6s molt diferent al del neolitic icalcolitic.Hi ha cerimiques de mides grans amb vores obertes i, a sota, un cor-d6 llis horitzontal; d'altres de vores rectes o entrants decorades ambun o diferents cordons digitats i incisos horitzontals paral lels, el pri-mer sovint amb potents llengrjetes oposades; grans gerres ornades

1'fa

,{"T,,

'.1!il

F 9 12

(arxru Area d€ cone xement Re(er.a)

Moqod.)

H pogeu d€ Can

\

\l

: lrLi)

iIde Can sold€via I (5antdcon,r et al. 1982)

F9 ll

!oT-"t

de cordons incisos; olles amb prominents llengtietes a la panxa, etc.Es tracta de formes amb bases planes, algunes amb empremtesd'estora. Hi ha tamb6 vasos amb carenes altes i nanses forla diverses.Els testimonis epiveraza es ressegueixen pel doble mugro, el primer ala vora, i els epica m pa n if ormes segueixen els esquemes decoratiuscampaniformes, mentre que el grup del nord-est s'identifica a trav6sde decoracions de motius de garlandes rematades amb serrells im-presos amb pseudounglades o decoracions de mitja canya sobre va-

sos acampanats, bols i vasos carenats. Ara podem trobar recipientsamb superficies externes voluntariament rugoses i amb pegots d'argila.Els vasos menors tenen formes troncocdniques i ovoides, i els m6s

petits tenen superficies molt acurades, espatulades i brunyides. El

mobiliari litic inicia el seu retroc6s fins desapardixer pricticament en

els periodes segrlents. El mobiliari ossi aporta fletxes pedunculadesque imiten tipus campaniformes ipiramidals que semblen m€s aviatpunxons. No hi ha gaires objectes nous d'abillament i perduren els

botons prism;tics i hemisfdrics d'os amb perforaci6 en V, als quals

ara s'afegeixen els separadors d'os amb doble perforaci6 en V. Quanta les manufactures metil.liques en coure ibronze, als models creatsal calcolitic, se sumen els punyals de reblons majoritbriament debronze, m6s els punxons i les fletxes de bronze.

La major concentraci6 de sitges icabanes, cap a 3600 abans d'ara,demostra un augment important de la producci6 cerealista. Aquestaetapa del ple bronze (podria coincidir amb el que abans es deia bronzemig) confirma un poblament consolidat a la plana amb una vocaci6agricola indubtable imostra un notable creixement del nombre desitges icabanes, d'hipogeus sepulcrals entre els quals destaquem la

presdncia esporidica del ritual d'enterrament secundari (D38 de Bdbila

Madurell). El conjunt material 6s bastant similar al comentat per a lafase anterior, resten els iltims testimonis del grup del nord-est,s'afegeixen formes carenades a mitja alqada i es generalitzen els va-

sos polipodes. A finals d'aquesta fase detectem la nansa d'apdndixde bot6, relacionada amb la cultura de Polada (ltelia), segons confir-ma la troballa idatacio C14 aconseguida al jaciment de Can Vinyalets(5anta Perpdtua de Mogoda). Durant el bronze ple tamb€ es van

comenear a fabricar destrals de revores de bronze i denes i anelletessobre limines de bronze retallades.

En resum, cap al 4200 s'inicia una din;mica que trenca amb el m6n

anterior ique esclata cap al 3600 abans d'ara, quan s'observa unaugment demogr;fic evident, un augment de la producci6, la definitiva

1AO

r'.i.'

F q 15: Fo5sa

amb tapadori de Bron2e(S.bade l) (,rri u Area de

frna de . necropo , deCone xement Be.erca)

lu.er;r a anrb i'!rna .rner;r . el5 !a!o! d ofrenes ded€ Feno Ne.ropo s de Can Prte! C,rn Roqueta (5.b.del)1,rri ! Area d€ coie remenl Re.€rca)

:{,,-

#

,/oTtl

instal laci6 al camp, amb l'ocupaci6 de carenes, vessants i planes, oninterpretem un poblament disseminat de vilatges amb arquitectura peribleen terra i material vegetal (com es feia des del neolitic al Vallds), a

curta dist;ncia entre ells. Tornen a convergir els espais domdstics,d'emmagatzematge ifuneraris en un mateix assentament. Quant a

l'economia, hi ha una agricultura amb policultiu de seci de blat i

ordi, amb predomini d'aquest. Les lleguminoses perduren i els fruitssilvestres es continuen recol lectant. La informaci6 sobre la ramaderiadepdn del tipus d'assentamenl, perd grosso modo podem citar elsovicaprins, seguits de bdvids i desprds suids. La fauna salvatge quedarepresentada per llebres iconills, c6rvols, senglars, cabirols icabres.

El Baix Vallds(fi9. 13).

Al Vallds s'instal len comunitats que, tot i jerarquitzades, ho son menysque les de l'oest de catalunya, on s'arriba a un protourbanisme incipient.

perd ara citem Can Soldevilaaporta bastants jaciments,

Durant el BRoNzE FrNAr, a partir del 3300 abans d'ara, s'intensifica en-cara m6s aquest proc6s d'augment de poblats iaugment de laproduccio cerealista, conservada en grans sitges troncoconiques. Es

m6s ficil identificar aquest periode ja que les pastes cerlmiques negresbrunvides i les decoracions acanalades sdn abundants i f)cils d'identificar.El Baix Vallds te materials en quasitots els municipis, perd ara destaquemles sitges del vilatge de can Filud (Santa Perpdtua de l\ilogoda).

Aleshores arrib) un nou ordre politicoideoldgic que arrenca de l'Euro-pa central i que acaba canviant la vida d'aquelles comunitats. La

inflexi6 afecta tots els embits de la vida i de la mort. Hi ha canvisradicals del mobiliari cerbmic i met;l lic. 5'abandona la inhumaci6col.lectiva (tambe es coneixien alguns enterraments individuals en cista)ies generalitza la incineraci6 individual dels cadivers iel dipdsit deles seves cendres en urnes cinerdries que s6n enterrades en necrdpolisreconegudes com camps d'urnes; la m6s extensa i millor coneguda es

troba a Can Piteu Can Roqueta (Sabadell) (fig.14).

L roar oeL rrano arribe poc despr6s. fdxit econdmic i la projecci6 sociales palesa a les tombes de la necropolis esmentada de Sabadell, oncada fossa recull l'urna cineriria iofrenes distribuides en diversosvasos d'acompanyament (fig. 15), on l'abillament i estris metirl.licsen bronze iferro mostren una diversitat iriquesa molt significativadel nou estatus. faportaci6 destacada 6s la tecnologia del ferro i

durant aquest periode s'entrarA en contacte amb els pobles del mar:fenicis igrecs a les portes de l'etapa histdrica.

142

{oTr,t

BibliografiaBOSCII GIMPERA, P (191520): f €stat actual del conerxement de la civilitzaci6 neolitica

eneolitica de a Peninsula lhdtica, a Crcnica. Secci6 atqueoldgica. Cultura Nealitica i Enealitica. Anuaride I' lnstitut d' Estudis Catalans, V, Barcelona, p. 516-527.

SOSCH G|[/PERA, P. \1919): Prchistdia .atalana BarcelonacaRl0s, x.. LARA, c., LopEz, x , VTLLENA, N. i MARTiN, A. (2004) La ne.rdpo is d' incinera-

ci6 de Can Piteu'Can Roqueta (Sabade l. Va lbs Occidental), a Actes de les Jomades d'Arqueolagia i paleontologia. La Gaftiga 2001, Depa(ament de Cukur., vol. l, p.1 t5,131.

COSTA, F., GARCIA, P. MARCET R. i MAS, l. (1982): Els jaciments a I'aire lliurc de CanSoldevila, Can Eanis i Salcies. Fulk d'arqueologia i h stdria de Santa Perpdtua de Mogoda.Sta. Perpetua de lvogoda.

MARTi, M., POU, R. iCARL0S. X (1997): La necrdpolis del neotitic mitja ites restes romanesdel Camide Can Grau (La Roca del Vallds, Vallas Orlental). Els laciments de Cal lardiner(Granollers, Valla, Oriental). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat decatalunya.

IVARIiN C6LLrcA, A. (r992): Diniimica del Neolitico Antiguo y Medio en Catatuia. En:Arag6n/Litatal mediterdneo. lntercambtos culturales durante la Prehist6ia. Homenaje aJuan Maluquer de Motes. Zaragoza 1990 319-333. Zaragoza: lnstituci6n Fernando eCat6lco.

MARTiN C6LLIGA, A. (1992)r El NeoliticFna. La recerca de nous camins. E verazi:r. In: Fstalde la investiga.i6 sobre el neolitic a Catalunya. 9e Col.loqui lntenacianal d arqueologia dePuigcerda. Puig@rd; i Andofta, 1991 lAndorc, 1992), p. 219.28a

MARIiN CdLLIGA, A. (1999): Espaiobert: Els municipis ila protecci6 det patrimoniarqueoto-gic, a tauro (Granollers), 16, p. 51 64.

MARI'N CdLLlcA, A. (2003): Els grups del neolitic final, calco itic i bronze antic Ets inicis dela rnetal.lirgia, a Cota Zero lVi.), n[m. 18, p. 76 105.

PONS BRUN, E. (2003): De edat del bronze a 'edat del lerro a Cata unyar delplaeaments.enades i canvi cultura, a Cota Zero (Vic), n0m. 18, p. 106 130.

POU, R., MARTI, M., DrAz, l. I BoRDAS, A. (1994): Estudio de ta necr6pots de grupo deSepu cros de Fola del ya. miento de "B6bila Madurell" (Sant Qu rze del Va lis, Barcelona)en el contexto del neolitico medio reciente en Cataunya. I Congrbs d'Arqueologia Penstn.sular Porto 1993. Actas dos T?balhos de Antrcpologia e Etnologia, \o. XXXTV fasc. 34, p. 61€0.

TARRADELL, M. (1962): Les arres de C.talunya, Barcelona,322 p.

143

/oT+t

Notes

2.

3

4

5

l,a manca de supor! instiucional (inclds l'universitari) obliSa la maioria a dispersarse per diferents camins m6s, menys o Sens r€lacionats amb l'arqueoloSia(ensenyament, gesti6, mus€us, d'a)tres). Concretamen!, la recerca del re8istreprehistbric postpaleolltic de Catalunya va quedar relegada (i encara ho este) quasi

exclusivam€nt a la segona ocupaci6 de bona Parl de tols aquells arquebleSs, dins de

projectes de "recerca personal'm6s o menys subv€ncionada i a red6s de tendanciesextracienrifiqu€s i grups de pressi6.

Recordem que fins al 1985 es treballava amb la uei de 1933 on ja hem dit que

s'atorgava un protaSonism€ a l'autoritar local, rot i que no era habitual exercirlaDes d'aqui volem expressar la nostra admiraci6 i estima per l'erudit autodidacla SL

I€rmi Vinyals i pel Sran enlusiasla Sr. loan Morral, ia desaPareguts, que des de

diler€nrs plataformes van fer-ho toc per l'arqueoloSia del s€u municipi Van crear elmuseu i van oficialitzar el Srup Proarqueologia i Histbria de Santa Perpetua Al seu

entorn van mobilitzar i aglutinar un grup que va treballa! semPre des de laresponsabilitat i amor per la hisrdria i des del lesPecre als esPecialistes i a la norma-

tiva viSent en cada moment. Van saber crear una platatorma que es va fer escoltar ileconaixer pels diferents consistolis fins a ia r€copilaci6 i integaci6 dels iaciments en

el planejamenL municipal. Avui dia continuen vetllanc pel seu Patrimoni sola el

liderarge de l'estimat Pere Carcia.E] tolaL de materials exposats respon als publicats des del seu descobrim€nr, m6s €ls

afegits en el trebail de recerca de rerc€r cicle de Jordi Casas sobre el silex melat,presentat a la Univ€rsilat de Barcelona l'any 2000.Si l'ambien! climitic des del Neolilic final haguds erosionat els sdls lins a ferdesapareixer els teslimonis d'aquestes poblacions, ens hauri€n quedar les fosses

escapgades, i8ual que trobem les dels perlodes anteriors, sempre mulilades per

l'explotaci6 d'aquesres sup€rficies fins €ls nostres dies.

1A4