TURISME DE MUNTANYA I PAISATGE: EL CAS D ’ANDORRA · 2008-07-15 · 18 1. TURISME I PAISATGE b) SOBRE EL CONCEPTE “TURISME” 1. A diferencia d ’altres activitats, en el turisme

11

Curs dCurs d’’actualitzaciactualitzacióó en fonaments de Paisatge i en fonaments de Paisatge i TerritoriTerritori

Universitat dUniversitat d ´́́́́́́́AndorraAndorraMinisteri dMinisteri d ´́́́́́́́Ordenament Territorial. Urbanisme i Medi AmbientOrdenament Territorial. Urbanisme i Medi Ambient

ServeiServei de de GestiGestióó i i EvoluciEvolucióó del del PaisatgePaisatge (UB)(UB)

TURISME DE MUNTANYA I PAISATGE: TURISME DE MUNTANYA I PAISATGE: EL CAS DEL CAS D’’ANDORRA ANDORRA

F. LF. Lóópez Palomequepez PalomequeUniversiUniversitattat de Barcelonade [email protected]@ub.edu

2

TURISME DE MUNTANYA I PAISATGE:TURISME DE MUNTANYA I PAISATGE:EL CAS DEL CAS D’’ANDORRAANDORRA

0. PRESENTACI0. PRESENTACIÓÓ

3


►►Objectiu?, Objectiu?, apareix explapareix explíícit en el tcit en el tíítol: tol:

►►Turisme de muntanya i paisatge: El cas Turisme de muntanya i paisatge: El cas dd’’AndorraAndorra

la relacila relacióó entre turisme i paisatge en els entre turisme i paisatge en els territoris de muntanya i referterritoris de muntanya i referèència a Andorra ncia a Andorra com a cas o exemple dcom a cas o exemple d’’aquesta relaciaquesta relacióó

4


►►Existeix una interrelaciExisteix una interrelacióó entre Turisme (entre Turisme (de de muntanyamuntanya) i Paisatge ) i Paisatge ??

�� identificaciidentificacióó dd’’evidevidèències ncies �� discursos acaddiscursos acadèèmics (coneixement cientmics (coneixement cientíífic)fic)

5


►►Manifestacions de la interrelaciManifestacions de la interrelacióó entre entre Turisme i PaisatgeTurisme i Paisatge ¡¡¡¡

►►indiferindiferèència ncia ►►sinergia sinergia ►►conflicte conflicte

6


►►Dificultat de determinar la relaciDificultat de determinar la relacióó causa/ causa/ efecte, el grau defecte, el grau d’’afectaciafectacióó::

�� conceptes imprecisos (traslladar la imprecisiconceptes imprecisos (traslladar la imprecisióó a a la seva acotacila seva acotacióó i dimensionament,..) i dimensionament,..)

�� complexitat del fenomen turcomplexitat del fenomen turíístic; i paper del stic; i paper del paisatge com a paisatge com a atractoratractor, , úúnic?, conjunt de nic?, conjunt de atractius?? principal, secundari ?? atractius?? principal, secundari ??

7


►►El contingut de la ConferEl contingut de la Conferèència es dedicarncia es dedicarààrespondre els interrogants exposats, a respondre els interrogants exposats, a argumentar la relaciargumentar la relacióó entre turisme i entre turisme i paisatge en els territoris de muntanya i el paisatge en els territoris de muntanya i el seu abast en el cas dseu abast en el cas d’’Andorra Andorra

►►LL’’esquema resultant de lesquema resultant de l’’exposiciexposicióó éés el s el segsegüüent: ent:

8


0. PRESENTACI0. PRESENTACIÓÓ1. TURISME I PAISATGE 1. TURISME I PAISATGE 2. TURISME, MUNTANYA, PAISATGE2. TURISME, MUNTANYA, PAISATGE3. ANDORRA 3. ANDORRA 4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS 4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS 5. PER SABER5. PER SABER--NE MNE MÉÉS S

9

1. TURISME I PAISATGE1. TURISME I PAISATGE

a) SOBRE EL CONCEPTE a) SOBRE EL CONCEPTE ““PAISATGEPAISATGE””

b) SOBRE EL CONCEPTE b) SOBRE EL CONCEPTE ““TURISMETURISME””

c) SOBRE LA RELACIc) SOBRE LA RELACIÓÓ PAISATGE PAISATGE -- TURISMETURISME

10


a) a) SOBRE EL CONCEPTE SOBRE EL CONCEPTE ““PAISATGEPAISATGE””

►► PAISATGE ?: PAISATGE ?:

►► CONCEPTE IMPRECCONCEPTE IMPRECÍÍS, TERME QUE TE S, TERME QUE TE MMÚÚLTIPLES ACCEPCIONSLTIPLES ACCEPCIONS

11



►► El paisatge es defineix pel seu carEl paisatge es defineix pel seu carààcter fcter fíísic (medi natural) sic (medi natural) i, a la vegada, pel cari, a la vegada, pel carààcter cultural (lcter cultural (l’’home i la seva accihome i la seva accióó) ) dels seus components. dels seus components.

►► En lEn l’’accepciaccepcióó ““globalglobal”” de paisatge, la presde paisatge, la presèència de lncia de l’’home home com a objecte i subjecte li confereix un carcom a objecte i subjecte li confereix un carààcter dincter dinààmic i mic i canviant, que es manifesta tant en el temps com a lcanviant, que es manifesta tant en el temps com a l’’espai. espai.

►► El paisatge es defineix per la seva naturalesa El paisatge es defineix per la seva naturalesa realreal i per la i per la seva naturalesa seva naturalesa percebudapercebuda, pel fet de comprendre tant , pel fet de comprendre tant ll’’espai real i tangible com la percepciespai real i tangible com la percepcióó del territori per del territori per ll’’home o subjecte actiu de la percepcihome o subjecte actiu de la percepcióó. .

12



MARIA DE BOLÓS I CAPDEVILA, MAIA DE (2008): HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE PAISATGE.CONFERENCIA INAUGURAL EN CURS D'ACTUALITZACIÓ EN FONAMENTS DE PAISATGE I TERRITORI

13



MARIA DE BOLÓS I CAPDEVILA, MAIA DE (2008): HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DEL CONCEPTE DE PAISATGE.CONFERENCIA INAUGURAL EN CURS D'ACTUALITZACIÓ EN FONAMENTS DE PAISATGE I TERRITORI

14



►► TURISME ? TURISME ?

►►NO EXISTEIX UNA DEFINICINO EXISTEIX UNA DEFINICIÓÓ ABSOLUTA I ABSOLUTA I ÚÚNICA DEL TERME NICA DEL TERME ““TURISMETURISME””. . IMPRECISIIMPRECISIÓÓ, AMBIG, AMBIGÜÜITAT. ITAT.

15



►► Segons lSegons l’’OrganitzaciOrganitzacióó Mundial del Turisme Mundial del Turisme (OMT. 1994): (OMT. 1994):

““el turisme comprel turisme comprèèn les activitats que realitzen les n les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs persones durant els seus viatges i estades en llocs distints al seu entorn habitual, per un perdistints al seu entorn habitual, per un perííode de ode de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats de lleure, per negoci i altresde lleure, per negoci i altres””..

16



►► Considerant globalment el turisme, i al marge de Considerant globalment el turisme, i al marge de quina sigui la naturalesa o dimensiquina sigui la naturalesa o dimensióó de la seva de la seva accepciaccepcióó formal, aquest fenomen social presenta formal, aquest fenomen social presenta al menys tres caracteral menys tres caracteríístiques que li sstiques que li sóón pròpies: n pròpies:

1) una naturalesa diversa1) una naturalesa diversa2) una estructura complexa 2) una estructura complexa 3) un car3) un carààcter contemporanicter contemporani

17



►► El turisme, com a fenomen de naturalesa diversa i El turisme, com a fenomen de naturalesa diversa i estructura complexa, presenta diverses estructura complexa, presenta diverses singularitats, que en bona part, es conseqsingularitats, que en bona part, es conseqüèüència ncia del paper que te ldel paper que te l’’espai geogrespai geogrààfic en aquest fic en aquest fenomen. fenomen.

►► En comparaciEn comparacióó amb altres processos de amb altres processos de producciproduccióó/consum, el turisme destaca al menys /consum, el turisme destaca al menys per tres singularitats: per tres singularitats:

18



1.1. A diferencia dA diferencia d’’altres activitats, en el turisme el propi espai de destinacialtres activitats, en el turisme el propi espai de destinacióójuga un paper fonamental per a tots i cadascun dels agents que juga un paper fonamental per a tots i cadascun dels agents que intervenen en els processos de producciintervenen en els processos de produccióó/ consum tur/ consum turíístics.stics.

2.2. El turisme El turisme éés un fenomen particular ja que en la seva s un fenomen particular ja que en la seva espacialitzaciespacialitzacióóinflueixen factors especinflueixen factors especíífics, diferenciats o amb un protagonisme distint, fics, diferenciats o amb un protagonisme distint, en comparacien comparacióó amb els factors generals que expliquen la localitzaciamb els factors generals que expliquen la localitzacióó de de les activitats econòmiques: les activitats econòmiques: ►► ÉÉs el turista, la demanda la que es desplas el turista, la demanda la que es desplaçça. El recurs tura. El recurs turíístic stic

transformat o convertit en producte es consumeix on es produeixtransformat o convertit en producte es consumeix on es produeixi, a mi, a méés, no desapareix. s, no desapareix.

►► El El consumconsum i la i la producciproduccióó turturíísticastica es donen es donen simultsimultààneamentneament. .

3.3. El procEl procéés de produccis de produccióó turturíística comprstica comprèèn una produccin una produccióó ffíísica, pròpia sica, pròpia dd’’altres activitats econòmiques, però a maltres activitats econòmiques, però a méés una produccis una produccióó o un o un component de carcomponent de carààcter cter simbòlic: es tracta de la valoracisimbòlic: es tracta de la valoracióó simbòlica a simbòlica a travtravéés de la valoracis de la valoracióó social de la imatgesocial de la imatge..

19



1.1. A diferA diferèència dncia d’’altres activitats, en el turisme el altres activitats, en el turisme el propi espai de destinacipropi espai de destinacióó juga un paper juga un paper fonamental per a tots i cadascun dels agents que fonamental per a tots i cadascun dels agents que intervenen en els processos de producciintervenen en els processos de produccióó/ / consum turconsum turíístics.stics.

20



2.2. El turisme El turisme éés un fenomen particular ja que en la s un fenomen particular ja que en la seva seva espacialitzaciespacialitzacióó influeixen factors especinflueixen factors especíífics, fics, diferenciats o amb un protagonisme distint, en diferenciats o amb un protagonisme distint, en comparacicomparacióó amb els factors generals que amb els factors generals que expliquen la localitzaciexpliquen la localitzacióó de les activitats de les activitats econòmiques: econòmiques:

►► ÉÉs el turista, la demanda la que es s el turista, la demanda la que es despladesplaçça. El recurs tura. El recurs turíístic transformat o stic transformat o convertit en producte es consumeix on es convertit en producte es consumeix on es produeix i, a mprodueix i, a méés, no desapareix. s, no desapareix.

►► El El consumconsum i la i la producciproduccióó turturíísticastica es donen es donen ssimultimultààneamentneament. .

21



3.3. El procEl procéés de produccis de produccióó turturíística comprstica comprèèn una n una producciproduccióó ffíísica, pròpia dsica, pròpia d’’altres activitats altres activitats econòmiques, però a meconòmiques, però a méés una produccis una produccióó o un o un component de carcomponent de carààcter cter simbòlic: es tracta de la simbòlic: es tracta de la valoracivaloracióó simbòlica a travsimbòlica a travéés de la valoracis de la valoracióó social social de la imatge. de la imatge.

22



�� Noves tendNoves tendèències en la demanda i en ncies en la demanda i en ll’’oferta (oferta (canvis recentscanvis recents) )

�� Recursos i productes turRecursos i productes turíístics. stics.

23

1.1.TURISME I PAISATGETURISME I PAISATGE3) SOBRE LA RELACI3) SOBRE LA RELACIÓÓ PAISATGE PAISATGE –– TURISMETURISME

►► Tant el turisme com la valoraciTant el turisme com la valoracióó cultural del cultural del paisatge i la interaccipaisatge i la interaccióó entre paisatge i turisme entre paisatge i turisme han canviat amb el transcurs de la història. han canviat amb el transcurs de la història.

►► Una vegada definit Una vegada definit el paisatge com a el paisatge com a percepcipercepcióó visual del territorivisual del territori, es pot afirmar , es pot afirmar que aquest constitueix un dels recursos turque aquest constitueix un dels recursos turíístics stics essencials, doncs lessencials, doncs l’’apreciaciapreciacióó i gaudiment esti gaudiment estèètic tic dd’’entorns diferents a lentorns diferents a l’’escenari de la vida escenari de la vida quotidiana representa una de las motivacions quotidiana representa una de las motivacions fonamentals del viatge turfonamentals del viatge turíístic; poden arribar a ser stic; poden arribar a ser la motivacila motivacióó principal, que per si mateixa atregui principal, que per si mateixa atregui els fluxos de demanda en el cas de paisatges els fluxos de demanda en el cas de paisatges dd’’excepcional qualitat.excepcional qualitat.

24

1. TURISME I PAISATGE1. TURISME I PAISATGE3) SOBRE LA RELACI3) SOBRE LA RELACIÓÓ PAISATGE PAISATGE –– TURISMETURISME

►► El paisatge comprEl paisatge comprèèn la percepcin la percepcióó del territori, i per del territori, i per això això éés clau la percepcis clau la percepcióó social. social.

►► La naturalesa percebuda de paisatge transcendeix La naturalesa percebuda de paisatge transcendeix quan el paisatge es converteix en recurs turquan el paisatge es converteix en recurs turíístic, ja stic, ja que com se sap el procque com se sap el procéés de produccis de produccióó/consum /consum turturíístic comprstic comprèèn tant una n tant una ““producciproduccióó materialmaterial””com una com una ““producciproduccióó simbòlicasimbòlica””..

25


►► La percepciLa percepcióó humana del paisatge esthumana del paisatge estààmediatitzada per les caractermediatitzada per les caracteríístiques personals i la stiques personals i la relacirelacióó sensorial, i evoca imatges, records i vincles sensorial, i evoca imatges, records i vincles afectius.afectius.

►► La percepciLa percepcióó social estsocial estàà fortament distorsionada fortament distorsionada pels pels massmass mediamedia, responsables de crear , responsables de crear estereotips paisatgestereotips paisatgíístics que arriben a suplantar la stics que arriben a suplantar la pròpia visipròpia visióó personal. personal.

26


►► El paper que te el paisatge en el desenvolupament El paper que te el paisatge en el desenvolupament de les activitats turde les activitats turíístiques es fonamenta en el stiques es fonamenta en el propi origen del turisme: propi origen del turisme:

�� del costat de ldel costat de l’’oferta el paisatge ha sigut i oferta el paisatge ha sigut i éés un s un recurs turrecurs turíístic bstic bààsic. sic.

�� del costat de la demanda el paisatge constitueix del costat de la demanda el paisatge constitueix un factor dun factor d’’atracciatraccióó, que est, que estàà en len l’’arrel de bona arrel de bona part de les motivacions turpart de les motivacions turíístiques.stiques.

27


►► La interacciLa interaccióó entre turisme i paisatge ve marcada entre turisme i paisatge ve marcada per la doble condiciper la doble condicióó de lde l’’espai geogrespai geogrààfic, que fic, que éés al s al temps espai de consum i espai de produccitemps espai de consum i espai de produccióó. .

►► GenGenèèricament la interrelaciricament la interrelacióó es pot concretar en es pot concretar en tres tipus de situacions: tres tipus de situacions: indiferindiferèènciancia, , simbiosissimbiosisi i conflicteconflicte, depenen en cada cas de la naturalesa , depenen en cada cas de la naturalesa i intensitat de li intensitat de l’’impacte de limpacte de l’’activitat turactivitat turíística en el stica en el paisatge. paisatge.

►► Els models turEls models turíístics desenvolupats en el paradigma stics desenvolupats en el paradigma fordistafordista han donat pas al predomini de situacions han donat pas al predomini de situacions de conflicte en dita interrelacide conflicte en dita interrelacióó. .

28


►► La irrupciLa irrupcióó de processos de produccide processos de produccióó/ consum / consum turturíístics stics posfordistesposfordistes, i en un escenari on la , i en un escenari on la consciconscièència ambiental, la ncia ambiental, la sostenibilitatsostenibilitat i la i la preservacipreservacióó del paisatge sdel paisatge sóón refern referèències ncies ineludibles: ineludibles: turismeturisme ii paisatgepaisatge ja no es ja no es perceben com a realitats antagòniques, si no que perceben com a realitats antagòniques, si no que el paisatge el paisatge éés avui dia un factor clau de la s avui dia un factor clau de la qualitat del producte turqualitat del producte turíístic. stic.

�� factor dfactor d’’atracciatraccióó, , �� factor de diferenciacifactor de diferenciacióó, , �� factor de beneficifactor de benefici

29


►► Per tot això, es pot afirmar que:Per tot això, es pot afirmar que:

1.1. el turisme sel turisme s’’ha de concebre com instrument i ha de concebre com instrument i factor de preservacifactor de preservacióó del patrimoni cultural i del patrimoni cultural i natural, i en conseqnatural, i en conseqüèüència de la diversitat de ncia de la diversitat de paisatges. paisatges.

2.2. la gestila gestióó del paisatge sdel paisatge s’’ha dha d’’orientar cap a orientar cap a ffóórmules que facin compatibles el rmules que facin compatibles el manteniment dmanteniment d’’un espai de consum de qualitat un espai de consum de qualitat i el manteniment de la produccii el manteniment de la produccióó turturíística.stica.

30



31

2. TURISME, MUNTANYA, PAISATGE2. TURISME, MUNTANYA, PAISATGE

►► turisme turisme ((de muntanyade muntanya)) i paisatgei paisatge►► turisme i turisme i ((paisatge depaisatge de)) muntanyamuntanya ��

►► Que succeeix amb les comarques de Que succeeix amb les comarques de muntanya?, muntanya?,

►►amb el turisme de muntanya?.amb el turisme de muntanya?.

32


►► Les referLes referèències assenyalades, que sintetitzen el ncies assenyalades, que sintetitzen el fonament conceptual i el resultat fenomenològic fonament conceptual i el resultat fenomenològic de la interaccide la interaccióó general entre general entre turisme i turisme i paisatgepaisatge, adquireixen un significat particular , adquireixen un significat particular quan es tracta dquan es tracta d’’un territori de un territori de muntanyamuntanya, com , com éés el cas ds el cas d’’AndorraAndorra. .

►► Aquesta afirmaciAquesta afirmacióó pot acceptarpot acceptar--se com a premissa se com a premissa de lde l’’argumentaciargumentacióó i contingut di contingut d’’aquesta aquesta intervenciintervencióó. .

33


►► La muntanya es caracteritza per unes condicions La muntanya es caracteritza per unes condicions geogrgeogrààfiques i uns atributs pels quals globalment fiques i uns atributs pels quals globalment es pot qualificar com un espai geogres pot qualificar com un espai geogrààfic singular. fic singular. A destacar: A destacar:

�� la seva diversitatla seva diversitat (estructura compartimentada, (estructura compartimentada, fragmentacifragmentacióó, varietat, ...), varietat, ...)

�� la seva inestabilitatla seva inestabilitat (car(carààcter canviant, frcter canviant, frààgil, sensible, gil, sensible, ...) ...)

�� la seva complexitatla seva complexitat (interrelaci(interrelacióó temps temps -- espai sobre la espai sobre la base de les caracterbase de les caracteríístiques anteriors)stiques anteriors)

34


►► Les caracterLes caracteríístiques stiques interrelacionadesinterrelacionades i, en i, en particular la seva particular la seva fragilitatfragilitat, converteixen la , converteixen la muntanya en un espai mmuntanya en un espai méés s sensible i vulnerable sensible i vulnerable als canvis, i entre ells a les alteracions del paisatge als canvis, i entre ells a les alteracions del paisatge natural i cultural.natural i cultural.

►► LL’’evolucievolucióó econòmica i social, amb la implantacieconòmica i social, amb la implantacióódel mode de vida urbdel mode de vida urbàà i la nova jerarquitzacii la nova jerarquitzacióó i i especialitzaciespecialitzacióó productiva del territori, ha conduproductiva del territori, ha conduïït a t a que diverses zones de muntanya sque diverses zones de muntanya s’’hagin convertit hagin convertit en uns espais turen uns espais turíístics de primer ordre. stics de primer ordre.

35


1. La muntanya com a escenari turístic

1.1. La muntanya, espai geogràfic singular. La condició geogràfica singular: el significat quantitatiu i qualitatiu dels seus components. Canvis en el model d’organització espacial i d’ocupació de la muntanya. Els conceptes de muntanya: imatges i realitats d’un espai singular

1.2. El significat del turisme en les zones de muntanya. La presencia tradicional de les activitats recreatives i hoteleres. Els factors del desenvolupament recent del turisme a la muntanya. La dimensió econòmica i social del turisme. La dimensió espacial del turisme a la muntanya

1.3. La muntanya com a espai turístic i els espais turístic de muntanya. Tipus d’activitats turístiques. Estructura espacial i funció turística. La muntanya i el canvi turístic.

36


0. PRESENTACI0. PRESENTACIÓÓ1. TURISME I PAISATGE 1. TURISME I PAISATGE 2. TURISME, MUNTANYA, PAISATGE2. TURISME, MUNTANYA, PAISATGE3. ANDORRA3. ANDORRA4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS 4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS 5. PER SABER5. PER SABER--NE MNE MÉÉS S

37

3. ANDORRA3. ANDORRA

►► AndorraAndorra apareix com a estudi de cas, com un apareix com a estudi de cas, com un exemple, que permet constatar els arguments i les exemple, que permet constatar els arguments i les formulacions generals assenyalades sobre la formulacions generals assenyalades sobre la interrelaciinterrelacióó entre turisme i paisatge; pel fet de entre turisme i paisatge; pel fet de reunir dos condicions: reunir dos condicions:

a)a) per la seva condiciper la seva condicióó de ser un de ser un espai de muntanyaespai de muntanya

b)b) per la seva condiciper la seva condicióó de ser un de ser un espai turespai turíísticsticconsolidat. consolidat.

38


1.1. En quins recursos /En quins recursos /atractorsatractors es basa el turisme es basa el turisme de muntanya ?? de muntanya ??

2.2. En quins recursos / En quins recursos / atractorsatractors es fonamenta es fonamenta especespecííficament el turisme dficament el turisme d’’Andorra ?? Andorra ??

3.3. Quin paper o protagonisme te el paisatge com a Quin paper o protagonisme te el paisatge com a recurs? recurs?

4.4. Quina forQuina forçça te el paisatge com a factor da te el paisatge com a factor d’’atracciatraccióóturturíística? stica?

5.5. Quina Quina éés ls l’’apreciaciapreciacióó i el gaudiment esti el gaudiment estèètic tic dd’’Andorra (territori de muntanya) per part del Andorra (territori de muntanya) per part del turisme? turisme?

39


•• Altres interrogants especAltres interrogants especííficsfics::

a) Com és el paisatge d’Andorra ? (els components objectius i materials, la percepció visual del territori, la imatge percebuda, la imatge venuda,..¡¡¡)

b) El paisatge és i actua com un atractor individualitzat dels altres, aïllat dels altres, o interrelacionat, formant part d’un conjunt d’atractius??

c) Realment el paisatge, entès com a percepció visual del territori, constitueix un dels recursos turístics essencials?

d) És la motivació principal que per si mateixa atrau els fluxos de demanda turística a Andorra?

e) Com influeix el valor intrínsec del paisatge en el turisme?

f) Com afecta el deteriorament del paisatge en el turisme?

40


��Quina informaciQuina informacióó i quines respostes tenim a i quines respostes tenim a tots aquests interrogants ?:tots aquests interrogants ?:

QuQuèè diuen els estudis? diuen els estudis?

QuQuèè diuen les enquestes?,diuen les enquestes?,

QuQuèè diuen els experts?, diuen els experts?,

QuQuèè diuen els diuen els inputs inputs de promocide promocióó? ?

..... ...... ... ..... ...... ...

41

3. ANDORRA3. ANDORRA�� RESPOSTES:RESPOSTES:

►► En els estudis fets sobre el turisme i sobre paisatge i turisme.En els estudis fets sobre el turisme i sobre paisatge i turisme.

►► En concret, es pot utilitzar, entre dEn concret, es pot utilitzar, entre d’’altres, en les obres recollidesaltres, en les obres recollides

-- informatives informatives ►► BRICALL, Josep BRICALL, Josep MMªª (Director) (2007): (Director) (2007): Andorra. Anuari socioeconòmic 2007Andorra. Anuari socioeconòmic 2007. Banca Privada . Banca Privada

dd’’Andorra. Andorra. ►► JORDI ALCOBJORDI ALCOBÉÉ, Jordi i MAESTRE, Mireia (2008): S, Jordi i MAESTRE, Mireia (2008): Sííntesi dntesi d’’indicadors socioeconòmics dindicadors socioeconòmics d’’Andorra.Andorra.

2008, Andorra, Banca Privada d2008, Andorra, Banca Privada d’’Andorra, marAndorra, marçç de 2008. de 2008. ►► NAVINNAVINÉÉS BADAL, F. I BALAGUS BADAL, F. I BALAGUÉÉ CANADELL, J. (2007): CANADELL, J. (2007): ““El turisme dEl turisme d’’Andorra: situaciAndorra: situacióó actual i actual i

reptes de futurreptes de futur””, en , en BricallBricall J. J. MMªª (Director): (Director): Andorra. Anuari socioeconòmic 2007Andorra. Anuari socioeconòmic 2007. Banca . Banca Privada dPrivada d’’Andorra. PAndorra. Pààgines 118gines 118--186. 186.

►► LLUELLES, M.J. (1985): La LLUELLES, M.J. (1985): La terciaritzaciterciaritzacióó de la de la ecomomiaecomomia andorranaandorrana. Andorra la Vella: Ministeri . Andorra la Vella: Ministeri dd´́EducaciEducacióó, Joventut y Esports. Govern , Joventut y Esports. Govern dd´́AndorraAndorra..

-- conceptuals i interpretatives: conceptuals i interpretatives: ►► GGÓÓMEZ ORTIZ, MEZ ORTIZ, AntonioAntonio (2001): (2001): ““El El necesarionecesario equilibrioequilibrio entre entre preservacipreservacióónn y y explotaciexplotacióónn del del

paisajepaisaje: el caso del : el caso del PrincPrincipadoipado de Andorrade Andorra””; ; Scripta NovaScripta Nova Revista ElectrRevista Electróónica de Geografnica de Geografíía y a y Ciencias Sociales, Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona. Vol V, nUniversidad de Barcelona. Vol V, nºº 103, 15 de diciembre de 2001103, 15 de diciembre de 2001

►► VIVES, Elisenda (2008):VIVES, Elisenda (2008): ““Vistes d'Andorra: La vinculaciVistes d'Andorra: La vinculacióó d'Andorra amb el paisatged'Andorra amb el paisatge””, , Revista Revista Ciutadans.Ciutadans. Novembre 2008 nNovembre 2008 núúm. 4. Centre de Recerca Sociològicam. 4. Centre de Recerca Sociològica

42

3. ANDORRA3. ANDORRA�� RESPOSTES: RESPOSTES:

A) EL PAISATGE DA) EL PAISATGE D’’ANDORRAANDORRA-- Descripcions Descripcions -- Valoracions Valoracions

B) EL TURISME A ANDORRAB) EL TURISME A ANDORRA-- Dades Dades

-- ValoracionsValoracions

C) RELACIC) RELACIÓÓ PAISATGE PAISATGE ––TURISMETURISME-- una aproximaciuna aproximacióó a trava travéés de ls de l’’ananààlisi del tipus de visitants i les seves lisi del tipus de visitants i les seves

motivacions motivacions -- abast de la relaciabast de la relacióó i afectacii afectacióó, i perspectives futures , i perspectives futures

43


A) EL PAISATGE D’ANDORRA

-- Descripcions:Descripcions:-- tots els atributs de muntanya i la seva mtots els atributs de muntanya i la seva míítica tica -- els estudis del paisatge a Andorra: lels estudis del paisatge a Andorra: l’’aproximaciaproximacióóobjectiva objectiva

-- ValoracionsValoracions-- ll’’evolucievolucióó del paisatge a Andorra: del paisatge a Andorra: manifestacions, actors i reaccions manifestacions, actors i reaccions

44


B) EL TURISME A ANDORRA

1.1. Un paUn paíís turs turíístic i una destinacistic i una destinacióó de de muntanya destacada muntanya destacada

2.2. Dades Dades

3.3. ValoracionsValoracions

45


B) EL TURISME A ANDORRAQuadre 31. Allotjament turístic per categories d’An dorra 2004-2006

Font: Andorra. Anuari socioeconòmic 2007

46



12. PLACES HOTELERES PER CATEGORIES12. PLACES HOTELERES PER CATEGORIES

►► Per primera vegada, les places hoteleres han baixat un Per primera vegada, les places hoteleres han baixat un significatiu 16,4% lsignificatiu 16,4% l’’any 2007 respecte al 2006. Per any 2007 respecte al 2006. Per categories dcategories d’’establiments hotelers, els hotels i establiments hotelers, els hotels i aparthotelsaparthotelsde 4 i 5 estrelles sde 4 i 5 estrelles sóón els n els úúnics que han incrementat la seva nics que han incrementat la seva capacitat, amb un 5,1% respecte al 2006 i ja sumen mcapacitat, amb un 5,1% respecte al 2006 i ja sumen méés s de 13.000 places, un 40% del total. Els hotels de 3 de 13.000 places, un 40% del total. Els hotels de 3 estrelles han baixat les places un 3,8%, però lestrelles han baixat les places un 3,8%, però l’’impacte mimpacte méés s gran ha estat per als hotels dgran ha estat per als hotels d’’1 i 2 Estrelles amb una 1 i 2 Estrelles amb una disminucidisminucióó del 48% aquest del 48% aquest úúltim any.ltim any.

►► Font: Font: SSííntesi dntesi d’’indicadors socioeconòmics dindicadors socioeconòmics d’’Andorra. 2008Andorra. 2008

47



Font: Síntesi d’indicadors socioeconòmics d’Andorra. 2008

12. PLACES HOTELERES PER CATEGORIES12. PLACES HOTELERES PER CATEGORIES

48



13. PERNOCTACIONS13. PERNOCTACIONS

►► Les pernoctacions dels turistes que visiten el Principat han Les pernoctacions dels turistes que visiten el Principat han marcat un punt dmarcat un punt d’’inflexiinflexióó ll’’any 2007, amb una recuperaciany 2007, amb una recuperacióódd’’un 3,6% del nombre de pernoctacions. Les un 3,6% del nombre de pernoctacions. Les Pernoctacions dels turistes amb procedPernoctacions dels turistes amb procedèència dncia d’’Espanya han Espanya han tingut un 3,7% dtingut un 3,7% d’’increment, mentre que les dels turistes increment, mentre que les dels turistes amb origen de Franamb origen de Françça han pujat un 3,3%. a han pujat un 3,3%.

►► Malgrat això, continua la davallada dels turistes francesos Malgrat això, continua la davallada dels turistes francesos respecte als de procedrespecte als de procedèència dncia d’’Espanya i ja representen Espanya i ja representen úúnicament el 20% dels turistes totals que pernocten a nicament el 20% dels turistes totals que pernocten a Andorra.Andorra.

49



13. PERNOCTACIONS13. PERNOCTACIONS


50



11. SUPERF11. SUPERFÍÍCIE AUTORITZADA PER A CIE AUTORITZADA PER A CONSTRUCCIONSCONSTRUCCIONS

►► Des del mDes del mààxim que es va aconseguir lxim que es va aconseguir l’’any 2004 per lany 2004 per l’’efecte efecte moratòria i lmoratòria i l’’explosiexplosióó de la demanda immobilide la demanda immobiliàària, la ria, la superfsuperfíície autoritzada ha disminucie autoritzada ha disminuïït drt drààsticament fins a sticament fins a 74.371 m2 el 2007, arran de l74.371 m2 el 2007, arran de l’’aprovaciaprovacióó tardana dels plans tardana dels plans dd’’ordenaciordenacióó i urbanisme parroquials i tambi urbanisme parroquials i tambéé de la de la disminucidisminucióó de la demanda. de la demanda.

►► La proporciLa proporcióó de la construccide la construccióó destinada a apartaments destinada a apartaments ss’’ha reduha reduïït al 60% del total quan amb anterioritat aquesta t al 60% del total quan amb anterioritat aquesta representava el 85%. En canvi, les construccions de xalets representava el 85%. En canvi, les construccions de xalets ss’’han recuperat un 112% en relacihan recuperat un 112% en relacióó amb el 2006.amb el 2006.

51




11. SUPERF11. SUPERFÍÍCIE AUTORITZADA PER A CONSTRUCCIONSCIE AUTORITZADA PER A CONSTRUCCIONS

52




53



14. VISITANTS A ANDORRA14. VISITANTS A ANDORRA

►► LL’’any 2007 marca una estabilitzaciany 2007 marca una estabilitzacióó en el nombre de en el nombre de visitants al Principat dvisitants al Principat d’’Andorra, amb una xifra similar a la Andorra, amb una xifra similar a la de lde l’’any anterior. Els excursionistes es mantenen gairebany anterior. Els excursionistes es mantenen gairebééiguals a liguals a l’’entorn dels 8,5 milions i representen prop del entorn dels 8,5 milions i representen prop del 80% dels visitants a Andorra. 80% dels visitants a Andorra.

►► Igualment, els turistes, que pernocten a Andorra, uns 2,2 Igualment, els turistes, que pernocten a Andorra, uns 2,2 milions, continuen la tendmilions, continuen la tendèència a la baixa amb una ncia a la baixa amb una disminucidisminucióó dd’’un 1,7% respecte al 2006. Durant els un 1,7% respecte al 2006. Durant els úúltims 5 ltims 5 anys, els turistes han disminuanys, els turistes han disminuïït un 30%.t un 30%.

►► Font: Font: SSííntesi dntesi d’’indicadors socioeconòmics dindicadors socioeconòmics d’’Andorra. 2008Andorra. 2008

54



14. VISITANTS A ANDORRA14. VISITANTS A ANDORRA


55




56



15. DIES D15. DIES D’’ESQUESQUÍÍ

►► El darrer trimestre de lEl darrer trimestre de l’’any 2006 es va ressentir molt any 2006 es va ressentir molt fortament per la davallada dfortament per la davallada d’’un 25% de les vendes de un 25% de les vendes de forfets durant la temporada 2006/2007 i ha marcat tambforfets durant la temporada 2006/2007 i ha marcat tambééll’’inici del 2007. inici del 2007.

►► Les dades demostren que es tracta dLes dades demostren que es tracta d’’un sector consolidat i un sector consolidat i que tque téé un impacte mun impacte méés que evident en tota ls que evident en tota l’’economia, i economia, i especialment en sectors tan estratespecialment en sectors tan estratèègics com el comergics com el comerçç i i ll’’hoteleria. Les millors condicions meteorològiques i la hoteleria. Les millors condicions meteorològiques i la major innivacimajor innivacióó fan pensar en una certa recuperacifan pensar en una certa recuperacióó de les de les vendes de forfets durant el principi de temporada 2007/08, vendes de forfets durant el principi de temporada 2007/08, que donaran un respir a lque donaran un respir a l’’economia.economia.

57




►►15. DIES D15. DIES D’’ESQUESQUÍÍ

58


C) RELACIÓ PAISATGE –TURISME

• una aproximació a través de l’anàlisi del tipus de visitants i les seves motivacions

• abast de la relació i afectació, i perspectives futures

1) VISITANTS A ANDORRA, TIPUS I CARACTERÍSTIQUES

2) MOTIUS DE LA VISITA. (ÉS EL PAISATGE ESSENCIAL COM A MOTIVACIÓ?) .

59



Quadre.- Perfil dels visitants d’Andorra (2001-2005)


60

3. ANDORRA 3. ANDORRA C) RELACIÓ PAISATGE –TURISME

Quadre.- Perfil dels visitants d’Andorra a l’hivern 2002/01- 2004/05


61



� Quadre


62



►► El El Pla de mPla de mààrqueting turrqueting turíístic 2005stic 2005--2010; i els 2010; i els productes turproductes turíístics stics -- con es concep i/o instrumentalitza el paisatge con es concep i/o instrumentalitza el paisatge ????????????

►► Andorra disposa dAndorra disposa d’’un Pla de mun Pla de mààrqueting turrqueting turíístic 2005stic 2005--2010, que ha substitu2010, que ha substituïït lt l’’anterior de 1999anterior de 1999--2003, el qual va 2003, el qual va presentar un grau dpresentar un grau d’’implementaciimplementacióó estimat en un 54%. estimat en un 54%. LL’’actual Pla de mactual Pla de mààrqueting defineixrqueting defineix cinc productescinc productesturturíístics que caracteritzen lstics que caracteritzen l’’oferta turoferta turíística actual dstica actual d’’Andorra. Andorra. Presentem a continuaciPresentem a continuacióó ll’’ananààlisi DAFO per a cadascun dels lisi DAFO per a cadascun dels productes definits pel Pla de mproductes definits pel Pla de mààrqueting, que srqueting, que sóón: n:

63



►►ProductesProductes

1. Andorra tur1. Andorra turíística stica 2. Vacances d2. Vacances d’’hivernhivern3. Vacances d3. Vacances d’’estiu i estades curtes estiu i estades curtes 4. Compres 4. Compres 5. Reunions i congressos5. Reunions i congressos

64


0. PRESENTACI0. PRESENTACIÓÓ1. TURISME I PAISATGE 1. TURISME I PAISATGE 2. TURISME, MUNTANYA, PAISATGE2. TURISME, MUNTANYA, PAISATGE3. ANDORRA 3. ANDORRA 4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS5. PER SABER5. PER SABER--NE MNE MÉÉS S

65

4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS

1.1. Un petit paUn petit paíís de muntanya (i fronterer): ls de muntanya (i fronterer): l’’atracciatraccióóde la muntanya. de la muntanya.

2.2. Un paUn paíís turs turíístic i una destinacistic i una destinacióó de muntanya de muntanya destacada.destacada.

3.3. El paisatge(s) El paisatge(s) éés component intrs component intríínsec del pansec del paíís (de s (de qualsevol indret del paqualsevol indret del paíís). s).

4.4. El paisatge(s) no es percebut per la demanda com El paisatge(s) no es percebut per la demanda com a un a un atractoratractor aaïïllat i principal. llat i principal.

66

4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS4. A TALL DE RESUM I CONCLUSIONS

5.5. El paisatge(s) no forma part explEl paisatge(s) no forma part explíícita dels cita dels productes, sproductes, síí com a atribut intrcom a atribut intríínsec i com a nsec i com a valor complementari. valor complementari.

6.6. La progressiva transformaciLa progressiva transformacióó i i artificialitzaciartificialitzacióó del del paisatge dpaisatge d’’Andorra no hipoteca el futur del Andorra no hipoteca el futur del turisme; però pot afectar a algun dels seus turisme; però pot afectar a algun dels seus segments i a la seva qualitat. segments i a la seva qualitat.

7.7. El paisatge El paisatge éés factor de qualitat i diferenciacis factor de qualitat i diferenciacióódel destdel destíí turturíístic; stic; éés factor de competitivitat i de s factor de competitivitat i de benefici; i això condueix a la seva preservacibenefici; i això condueix a la seva preservacióó.

67



68

5. PER SABER5. PER SABER--NE MNE MÉÉSS►► ALCOBALCOBÉÉ, Jordi i MAESTRE, Mireia (2008): S, Jordi i MAESTRE, Mireia (2008): Sííntesi dntesi d’’indicadors socioeconòmics indicadors socioeconòmics

dd’’Andorra. 2008, Andorra, Banca Privada dAndorra. 2008, Andorra, Banca Privada d’’Andorra, marAndorra, marçç de 2008. de 2008. ►► BOLBOLÓÓS I CAPDEVILA, Maria de (2008): S I CAPDEVILA, Maria de (2008): Història i evoluciHistòria i evolucióó del concepte de del concepte de

paisatge.paisatge. Conferencia Inaugural en Curs d'actualitzaciConferencia Inaugural en Curs d'actualitzacióó en fonaments de en fonaments de Paisatge i territori Paisatge i territori

►► BRICALL, Josep BRICALL, Josep MMªª (Director) (2007): Andorra. Anuari socioeconòmic 2007. (Director) (2007): Andorra. Anuari socioeconòmic 2007. Banca Privada dBanca Privada d’’Andorra. Andorra.

►► FERNFERNÁÁNDEZ TABALES, Alfonso (2004): NDEZ TABALES, Alfonso (2004): ““TurismoTurismo y y ordenaciordenacióónn del del territorioterritorio””, , Quaderns de PolQuaderns de Políítica Econòmica. Revista electrònica. 2tica Econòmica. Revista electrònica. 2ªª éépocapoca. . Vol. 7, Vol. 7, MayMay..--Ag. 2004.Ag. 2004.

►► GGÓÓMEZ ORTIZ, MEZ ORTIZ, AntonioAntonio (2001): El (2001): El necesarionecesario equilibrioequilibrio entre entre preservacipreservacióónn y y explotaciexplotacióónn del del paisajepaisaje: el caso del : el caso del PrincPrincipadoipado de Andorra; de Andorra; ScriptaScripta NovaNovaRevista ElectrRevista Electróónica de Geografnica de Geografíía y Ciencias Sociales, a y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona. Universidad de Barcelona. VolVol V, nV, nºº 103, 15 de diciembre de 2001103, 15 de diciembre de 2001

►► LLUELLES, M.J. (1985): La LLUELLES, M.J. (1985): La terciaritzaciterciaritzacióó de la de la ecomomiaecomomia andorranaandorrana. Andorra la . Andorra la Vella: Ministeri Vella: Ministeri dd´́EducaciEducacióó, Joventut y Esports. Govern , Joventut y Esports. Govern dd´́AndorraAndorra..

►► LLÓÓPEZ PALOMEQUE, F. (1999): PEZ PALOMEQUE, F. (1999): ““El El paisajepaisaje en los en los procesosprocesos de de producciproduccióónn y y consumo consumo turturíísticossticos: : fundamentosfundamentos, , sinergiassinergias y y conflictosconflictos””, en , en PonPonéénciasncias III III CongresoCongreso de de CienciaCiencia del del PaisajePaisaje: : ““PaisajePaisaje y y TurismoTurismo””,, UniversidadUniversidad de de Barcelona, Barcelona, pppp. 119. 119--146, Barcelona.146, Barcelona.

►► MARTMARTÍÍNEZ DE PISNEZ DE PISÓÓN, E. (1998): N, E. (1998): ““El El conceptoconcepto de de paisajepaisaje como instrumento de como instrumento de conocimientoconocimiento ambientalambiental””, en , en PaisajePaisaje y y mediomedio ambienteambiente, , FundaciFundacióónn DuquesDuques de de Soria, Soria, GrupoGrupo Endesa y Endesa y UniversidadUniversidad de Valladolid. Valladolid, de Valladolid. Valladolid, pppp. 9. 9--2828

69

5. PER SABER5. PER SABER--NE MNE MÉÉSS►► NAVINNAVINÉÉS BADAL, F. I BALAGUS BADAL, F. I BALAGUÉÉ CANADELL, J. (2007): CANADELL, J. (2007): ““El turisme dEl turisme d’’Andorra: Andorra:

situacisituacióó actual i reptes de futur, en actual i reptes de futur, en BricallBricall J. J. MMªª (Director): Andorra. Anuari (Director): Andorra. Anuari socioeconòmic 2007. Banca Privada dsocioeconòmic 2007. Banca Privada d’’Andorra. PAndorra. Pààgines 118gines 118--186. 186.

►► NOGUNOGUÉÉ, J. (1989): , J. (1989): ““PaisajePaisaje y y turismoturismo””, en , en EstudiosEstudios TurTuríísticossticos nnúúm. 103: 35m. 103: 35--45.45.

►► NOGUNOGUÉÉ, J. (Ed.) (2007): , J. (Ed.) (2007): La La construcciconstruccióónn social del social del paisajepaisaje. Editorial Biblioteca . Editorial Biblioteca NuevaNueva, Madrid. , Madrid.

►► NOGUNOGUÉÉ, Joan (, Joan (edtedt). (2007). ). (2007). La La construcciconstruccióónn social del social del paisajepaisaje. Madrid: . Madrid: Biblioteca Biblioteca NuevaNueva..

►► PINTPINTÓÓ I FUSALBA, Josep (2008): I FUSALBA, Josep (2008): ““Full 1.5. Paisatge i turisme a CatalunyaFull 1.5. Paisatge i turisme a Catalunya””, a , a LLóópez pez PalomequePalomeque, F. (director), Mapa Nacional de l, F. (director), Mapa Nacional de l’’Oferta i els Productes Oferta i els Productes TurTuríístics de Catalunya. DIUEstics de Catalunya. DIUE-- Generalitat de Catalunya, Barcelona. Generalitat de Catalunya, Barcelona.

►► VIVES, Elisenda (2008): Vistes d'Andorra: La vinculaciVIVES, Elisenda (2008): Vistes d'Andorra: La vinculacióó d'Andorra amb el d'Andorra amb el paisatge, Revista Ciutadans. Novembre 2008 npaisatge, Revista Ciutadans. Novembre 2008 núúm. 4. Centre de Recerca m. 4. Centre de Recerca SociològicaSociològica

►► VV.AA. (1997): VV.AA. (1997): PaisajePaisaje y y desarrollodesarrollo integral en integral en ááreasreas de de montamontaññaa (VII (VII JornadasJornadas sobre el sobre el PaisajePaisaje, , SegoviaSegovia, 1994). Madrid. , 1994). Madrid. MinisterioMinisterio de de MedidoMedidoAmbienteAmbiente. .

►► VV.AA: (1999):VV.AA: (1999): III CongrIII Congréés de Cis de Cièència del Paisatge: paisatge i turismencia del Paisatge: paisatge i turisme, , Barcelona: Equip Universitari d'InvestigaciBarcelona: Equip Universitari d'Investigacióó del Paisatge, Servei C.T. de Gestidel Paisatge, Servei C.T. de Gestióói Evolucii Evolucióó del Paisatge, Universitat de Barcelona, 3 vol. Monografies de ldel Paisatge, Universitat de Barcelona, 3 vol. Monografies de l’’Equip Equip 7. 7.

Documents

TURISME DE MUNTANYA I PAISATGE: EL CAS D ’ANDORRA · 2008-07-15 · 18 1. TURISME I PAISATGE b) SOBRE EL CONCEPTE “TURISME” 1. A diferencia d ’altres activitats, en el turisme