UD3INFRAESTRUCTURES BSIQUES ALS VIVERS1. Introducci 2. Caracterstiques de les principals installacions 2.1 Ombracles 2.2 Hivernacles 2.3 Altres installacions 3. Installacions per la reproducci 3.1 Definici de semi-forat 3.2 Tnels 3.3 Campanes 3.4 Llits 3.5 Estufins 3.6 Sistemes de nebulitzaci 3.7 Cambres de cultiu 4. Control climtic 4.1 Calefacci 4.2 Ventilaci, refrigeraci i humidificaci 4.3 Fertilitzaci carbnica 4.4 Control de llum1

1. INTRODUCCIEl disseny i dimensions de les installacions necessries per una empresa dedicada a la producci de plantes ornamentals dependr dels requeriments, necessitats i objectius de la producci en qesti. Les de major importncia sn:

Installacions per la producci de planta mare Installacions per la reproducci. Installacions especfiques de conservaci o tractament del material vegetal Magatzems i depsits de: substrates, adobs, materials de cultiu, productes fitosanitaris, rees especfiques de teball per la preparaci de plantes, classificaci i preparaci de lexpedici, trasplants,2

2. CARACTERSTIQUES DE LES PRINCIPALS INSTAL LACIONSCaracterstiques de les principals installacions2.1 Ombracles 2.2 Hivernacles 2.3 Altres installacions

3

2.1 OMBRACLES

Molt utilitzades en regions de clima Mediterrani Installacions senzilles Sostre pl Estructura: ferro galvanitzat i filferro Coberta: malla plstica (polipropil)Negre Verd Blanc

2.2 HIVERNACLES

2.2.1. 2.2.2. 2.2.3. 2.2.4. 2.2.5. 2.2.6.

Definici dhivernacle. Avantatges i inconvenients que presenta lhivernacle. Caracterstiques que ha de reunir un hivernacle. Localitzaci i orientaci dun hivernacle. Dimensions de lhivernacle. Materials de coberta i estructura utilitzats en hivernacles.

5

2.2.1. Definici d'hivernacle.

Installaci

coberta

i

abrigada

artificialment

amb

materials

transparents (vidre o plstic) per a defensar les plantes durant tot el seu cicle dels factors ambientals (pluja, neu, vent,....). Avantages Inconvenients

2.2.3. Caracterstiques que ha de reunir un hivernacle.

1. TRANSPARENT: 2. dENCALENTIMENT RPID: 3. VENTILACI FCIL: 4. LLEUGER: 5. HERMTIC: 6. RESISTENT: 7. ECONMIC: 8. FCIL MECANITZACI:

7

2.2.4. Localitzaci i orientaci de lhivernacle.

A) LOCALITZACI:A) Sl sanejat B) Sl de qualitat C) Evitant terreny accidentat D) Aigua de reg en quantitat i qualitat E) Sense boires G) Amb enegia elctrica propera H) Prxim al mercat i vies de comunicaci

B) ORIENTACI:B.1) VENT B.2) TEMPERATURA B.3) LUMINOSITAT

8

HIVERNACLESTIPUS

Aprofiten avantages climtiques de la zona a on estan ubicats

Utilitzen sistemes actius de maneig climtic

2.2.5. Dimensions de l hivernacle.

NAUS ALLADES: Altura: tan si la coberta de l'hivernacle s curva o recta, l'altura de les parets laterals ha de ser superior a 2'5m. Aix s'aconsegueix un volum suficient per un bon control de l'ambient i tamb que el treball sigui cmode. En cumbrera: 3'8-4m. Amplada: s funci de la pendent del stil i de la separaci dels pilars o columnes. Normalment sol ser mltiple de 3, 4 o 5, i s'aconsella de 12 a 20m. Longitud: s funci de la pendent del stil i de la separaci dels pilars o columnes. . S'aconsella de 50m i mai superior als 100m.

10

2.2.6. Forma i orientaci de la coberta:

Capella simple a dues aiges

Capella simple a un aigua

Tnel hivernacle

Amb sostre corvat

11

Tipus d'hivernacles segons estructura

Macro tnel o tnel hivernacle Hivernacle amb sostre corvat o multiona Hivernacle elptic o semielptic Hivernacle tipus parral o pla Hivernacle de capella simple Hivernacle de capella doble Hivernacle a dues aiges amb una dent de serra(Veure grfics de les fotocpies)

2.2.7. Materials de coberta i estructura utilitzats en hivernacles.

Tipus de materials d'estructura: Fusta Ferro Formig Plstics13

100 Galgas = 0,025 mm = 25 micres

Tipus de material de la coberta:A. VIDRE: (3, 6 mm despesor) B. PLSTIC B.1 PLACA: Polister reforat amb fibra de vidre (07 mm despesor) Policarbonat alveolar (6, 8, 10 mm despesor) Clorur de polivinil (PVC) biorientat. Pmm (Metacrilat de metil) B.2 LMINA FLEXIBLE o pellcula: Polietil de baixa densitat (PE): Normal: 600 galgues Llarga durada: 720 galgues Termoallant: 800 galgues Fotodegradable Etil vinil dacetat (copolmer dEVA): 800 galgues. Clorur de polivinil (PVC) reforat amb o sense malla de nylon (800 galgues sense la malla) Polipropil Metacrilat de metil (PMM) (nom comercial: plexigls)14

Propietats dels plstics:

1.- TRANSPARNCIA: Molt bona. 2.- DIFUSI: dispersi del llum una vegada travessa el plstic 3.- DURADA: disminueix amb la incidncia de la radiaci solar. . 4.- EFECTE TERMOALLANT: s l'opacitat del plstic a les radiacions d'infraroigs que emeten les plantes i el sl durant la nit.

Polietil (PE):

Es deriva del petroli i del carboni. Segons la seva fabricaci pot ser d'alta densitat (rgids) o de baixa densitat (flexible). Propietats: Flexible Es desgarra amb facilitat Fcil de soldar i aferrar Obscureix ms lentament que el PVC o el polister Econmic Baixa durabilitat Molt transparent Bon comportament trmic

Etil Vinil d'Acetat (EVA):

s el segon material ms usat T un bon comportament trmic s ms resistent que el PE s ms transparent que el PE Es dilata amb facilitat

Polivinil de Clorur (PVC):

Derivat del petroli i l'hulla La humitat es condensa poc en aquest material Major resistncia al trencament que el PE Perdua de transparncia ms lenta que el PE Elevada fixaci de les partcules contaminants Poder de reflexi: 5% i 8% Tipus: Transparent Translcid Fotoselectiu Negre Reforat

Polister:

El plstic que t la major difussi del llum Efecte hivernacle molt b Gran resistncia al trencament Duraci aproximada de 10 anys Perd la transparncia amb el pas del temps Opac a la radiaci de llarga

Metacrilat de metil (PMM):

Poder de difussi nul Gran resistncia al trencament Durada: fins a 15 anys Transparent Cost elevat Opac a la radiaci de llarga

Policarbonat:

Opacitat total a les radiacions de llarga Molt lleuger Gran resistncia al trencament Gran capacitat d'adaptaci en estructures en curva

Radiaci solar

Ultravioleta: 230 - 400 nm Visible: 400 - 750 nm curta: 750 - 3000 nm llarga: >3000 nm Fotosntesi Proporciona calor a l'hivernacle La desprenen les plantes i el sl al vespre

3. INSTALLACIONS PER LA REPRODUCCI3.1 Definici de semiforat 3.2 Tnels 3.3 Campanes 3.4 Llits 3.5 Estufins 3.6 Sistemes de nebulitzaci 3.7 Cambres de cultiu

23

3.1 Definici de semiforatSistemes de protecci climtica que possibiliten l'obtenci de collites primerenques o ms tardanes, noms a les primeres fases de cultiu.

3.2 TnelsDefinici: Totes aquelles installacions mbils, preferentment de forma semicilndrica, constituits per una coberta de film de plstic i una estructura senzilla d'arc .Segons les dimensions: a) Tunelet b) Macrotnel Segons la forma: a) Pentadric b) Semicircular c) Doble tnel.

25

Materials emprats en l'installaci de tnels.

Coberta plstic Arcs (fusta o ferro) Ancoratge i tensors

26

Exemple de sistemes de ventilaci dels tnels:

27

3.3 Campanes

De plstic o de vidre Protegeixen a les plantes del vent i de la pluja Mantenen la temperatura de l'aire i del sl

Protecci individual

Cultiu de melons. Frana

3.4 Llits

a) Llits freds: s'utilitzen per arrelar esqueixos i estaques. Aprofiten l'escalfor que produeix la fermentaci de matria orgnica. b) Llits calents: tenen calefacci sota el substrat.

29

3.6 Sistemes de nebulitzaci

Els sistemes que distribueixen aigua finament pulveritzada sobre la superfcie foliar d'esqueixos o plantes, representen una eina bsica en la multiplicaci i ajuden a mantenir la T i humitat. El tamany de la gota dependr de les caracterstiques de l'emisor i de la pressi en que es fa feina. La nebulitzaci a baixa pressi s'utilitza generalment quan s'empren emissors de plstic. La nebulitzaci a mitjana pressi (mist-system) La nebulitzaci d'alta pressi (fog-system) Existeix un altre sistema de boira que barreja en els emissors, aire i aigua a diferent pressi. La principal avantatge de qualsevol sistema de nebulitzaci esmentat, s l'absncia de sals i slids en suspensi.31

3.7 Cambres de cultiu

S'usen en cultius in vitro per assegurar al mxim el control de les condicions en la reproducci. Es requereix una habitaci allada amb un sistema d'aire acondicionat. Es pot completar amb la installaci de sistemes de control de l'humitat i llum artificial.

Veure fotocpies: Fig. VII.4

4. CONTROL CLIMTIC4.1 Calefacci 4.2 Ventilaci, refrigeraci i humidificaci 4.3 Fertilitzaci carbnica 4.4 Control de llum

33

34

35

4.1 Calefaccis una de les principals eines emprades per millorar l'eficincia de l'hivernacle. Calefacci de recolzament La installaci de la calefacci ha d'anar acompanyada de sistemes complementaris d'estalvi energtic. La tendncia actual tendeix cap a l'installaci de calefacci localitzada al sl o a nivell de les rels s necessari calcular el balan energtic de l'hivernacle, per poder dimensionar la caldera o la font d'energia i els sistemes de distribuci. Si el que es desitja s encalentir l'ambient, existeixen diversitat de sistemes d'intercanvi, com els aerotermos. Un sistema senzill emprat com a calefacci de recolzament i que a mes a mes es pot emprar per renovar l'aire, s el ventilador amb tub flexible de polietil per distribuci (fan-jet).36

4.2 Ventilaci, refrigeraci i humidificaci

38 Pantalla evaporadora

Material pors (fibres de fusta o cellulosa)39

40

La prctica ms com i econmica a l'estiu per disminuir la T dins un hivernacle s ombrejar. La humidificaci dels hivernacles s molt important en la majoria de plantes en cossiol. En cas de dficit es pot regar el sl i els passadissos; per el sistema ms eficient s la nebulitzaci a alta pressi.

41

4.3 Fertilitzaci carbnica

Enriquir l'atmosfera de l'hivernacle amb l'aport de CO2, es tradueix en un efecte positiu en el creixement de les ptes. 800 i 1200 ppm. Es pot realitzar cremant parafina o propano, o emprar carbnic licuat i purificat. Requeriments per una ptima utilitzaci del carbnic: Que l'hivernacle estigui tancat hermticament Que la distribuci sigui homognia i rpida Que el sistema de dosificaci sigui fiable L'hora del dia de mxima absorci i que permet estalviar gas, s a primeres hores del mat

4.4 Control del llum Llum: factor ms important i decissiu pel creixement vegetal. Ens interessa controlar: - La intensitat - La durada (fotoperiode) - La qualitat

Segons la resposta fotoperidica, les plantes es classifiquen: a) Plantes de dia curt Ex. crisantems i poinsettias. b) Plantes de da llarg Ex. Petunia. c) Plantes neutres: Inicien la floraci en un ample rang de fotoperiodes. Resposta fotosinttica regulada pel FITOCROM, pigment amb absoci mxima en la regi vermella (600nm) i infraroig (730nm) de l'espectre de radiaci.