MARÇ 2011 Núm. 342 Preu 2,30PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

Un Carnaval tardà

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Un Carnaval tardà

En les pàgines central recollim informaciógràfica dels diferents actes d’un Carnavalque enguany ha arribat amb molt de re-tard: la Rua de Comparses, la DesfiladaInfantil i la Matança del Porc. Tot seguittambé hi trobareu el pregó del Saltasekles.

Fotos: Josep M. Espinal i Ramon Giribet

31

15

33

46

11

12

la Palanca 3

7

42

19

41

20

24

37

38

8

45

21

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL. No la caguem!

NOTICIARIMatança del porc a Baldomar

MUNICIPISCalçotada i Carnaval a Santa MariaCarnestoltes a la Residència de Cubells

NOGUERA

REVIURE LA MEMÒRIAConverses amb Melcior Solans (VI)

VIATGESCom ho faig per a vendre a l’estranger? (I)

ESPORTS

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

EL CAP INFORMA

PARLEN LES ENTITATSSegon sopar d’empresarisDestrosses al CastellotA subhasta el bar de Santa Maria

TEMA DEL MESUn Carnaval tardàPregó de Sa Majestat Saltasekles XIX

PARLEN LES ENTITATSCaminant de Rubió a Alòs

PARTITS POLÍTICSCompromís amb la gentERC, 80 anys d’història

MÚSICA, MESTRE!Itinerari de les Caramelles 2011CARTES A LA REDACCIÓ

FA 25 ANYS

DES DE L’AJUNTAMENT

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

HUMOR

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIREl jovent de Montargull. 1950

16

44

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

4 la Palanca

L’AGENDA

METEOROLOGIA

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradadai de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic deCatalunya.

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

FEBRER

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 1:Guillem Puig i Sisquella, fill de Marc i de Núriadia 17:Naiara Deosdad i Vázquez, filla de Mònicadia 22:Amin Dahmani, fill de Boutahar i de Fatnadia 22:Karam El Aachoury, fill de Ahmed i de SamiraMatrimonis:dia 10:Brahim Hachimi (veí de Mazarrón, Múrcia),

Juana María Rodríguez Núñez (veïna d’Artesa)Defuncions:dia 12:Josep Sala i Casals (88 anys),

natural de Vilanova de Meià

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 6,3°Temperatura màxima: 19° (dia 22)Temperatura mínima: -5,5º (dia 3)Dies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 5 mm (dia 16)Total precipitacions: 13 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 4,6°Temp. màx. i mín.: manquen dadesPrecipitació màxima: 8,3 mm (dia 17)Total precipitacions: 13 mmMunicipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 6°Temperatura màxima: 17° (dia 7)Temperatura mínima: -4,6º (dia 2)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 5,4 mm (dia 17)Total precipitacions: 8,9 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 9 mm (dia 17)Total precipitacions: 15 mm

FEBRER

Del 24 de març a l’11 d’abril:A la Biblioteca Municipal d’Artesa, Exposició “El mónde Màrius Torres. Un viatge des de la realitat cap al’interior” (veure pàg. 19)

1 d’abril:21h, Sopar d’empresaris amb la participació deXavier Roig. Organitza: Comissió 300 anys (veurepàg. 21)

2 d’abril:- 17h, Dia de l’arbre a l’esplanada de l’Escola il’lnstitut. Cal portar aixada i pala. Hi haurà berenar.Organitza: Ajuntament d’Artesa de Segre (veure pàg.23)- 22h, a l’església parroquial d’Artesa, Concert enhomenatge a Núria Jové. Organitza: Orfeó Artesenc

3 d’abril:17h, Pl. Nació Catalana d’Artesa, Caminada pelcamí de l’Horta amb motiu del “Dia Mundial de l’Ac-tivitat Física”. Organitza: Club de Lleure Altis (veurepàg. 17)

9 i 10 d’abril:A la sala d’actes de la Cooperativa d’Artesa. Dissab-te a les 22h i diumenge a les 18:30h. Projecció de lapel·lícula El camí dels somnis. Organitza: Artesade Segre Solidària (veure pàg. 9)

15 d’abril:22h, a la Dàlia Blanca, cinema en català amb la pro-jecció del documental Bicicleta, cullera, poma (veu-re pàg. 43)

23 d’abril:Diada de Sant Jordi. Durant la setmana, a la Biblio-teca Municipal d’Artesa, podreu pintar dibuixos i puntsde llibre

24 d’abril (diumenge de Pasqua):Tradicional Cantada de Caramelles de l’AgrupacióCoral la Dàlia Blanca pels carrers d’Artesa. A les 13h,a la Pl. Ajuntament (veure pàg. 37)

25 d’abril:Aplecs de dilluns de Pasqua a l’ermita de SantSalvador d’Alentorn, al santuari de Salgar i a l’esglé-sia de La Vedrenya

26 d’abril:De 17h a 21h, al pavelló poliesportiu d’Artesa, Do-nació de sang

27 d’abril:A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’ho-ra del conte per a nens i nenes de P5 (veure pàg.19)

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,David Fusté, Josep Galceran, Josep ManelGil, Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, PaquitaMartí, Iolanda Masanés, Eva Maza, RamonMonfà, Martí Regué, Josep M. Sabartés,Ferran Sánchez, Pere Serra, Noemí Torras,Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprint. Artesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)40 euros (Europa) i 45 euros (Amèrica)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

la Palanca 5

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

No la caguem!Ja ens perdonareu, fidels lectors i lectores, pel llenguatge esca-tològic que hem usat en el títol d’aquest editorial, però creiemque la causa s’ho val i és una manera de cridar l’atenció sobre eltema que avui ens ocupa. Diu la tradició que el gos és el millor amic de l’home, cosa quesembla certa i demostrada. En l’àmbit rural, a més, moltes masies igranges són fidelment custodiades per aquestes bèsties que detemps immemorial han ajudat els humans en moltes de les sevestasques. A més, es tracta d’un excel·lent animal de companyia. Així ésque en moltes llars han anat proliferant aquestes mascotes per afer les delícies de grans i petits. El cas és que en els darrers anysveiem passejar tot tipus de persones amb el seu gos-mascota.Fins i tot, arriba un dia en què descobrim el veí o la veïna en unanova faceta de la seva vida que desconeixíem: passejar el gos-set o la gosseta que recentment han adquirit o els ha regalat. Percert, n’hi ha que diuen que és una manera com una altra de lligar.El que no sabem és si aquesta tàctica dóna gaire bons resultatsen aquest tipus d’assumpte. Fins aquí, res a dir. Tothom es distreu com millor li plau. Unspassegen el gos, els altres juguen a la botifarra, uns quants esmantenen en forma tot corrent i alguns lletraferits ens dediquema publicar una revista mensual. Són exemples de diferents ocu-pacions que omplen el nostre temps lliure. El problema és quan no respectem unes normes bàsiques,digueu-ne cíviques si voleu, que surten senzillament del sentitcomú i que no cal estudiar en cap llibre. I en això de passejar elsgossos hi ha el mal costum de deixar-los defecar impunement ala via pública. De manera que en qualsevol vorera o en travessarun carrer podem trobar-nos amb la desagradable sorpresa d’en-dur-nos enganxada sota la sabata alguna caca de gos. Són molts els propietaris de gossos que en recullen els seusexcrements. Sort n’hi ha! Però n’hi ha un munt que no ho fan, demanera que és impossible recórrer cent metres de qualsevol viapública sense topar-se amb dos o tres cagades. Fins i tot l’Ajuntament d’Artesa ha hagut de fer un toc d’atencióen aquest sentit. Per part nostra ens unim a la crida de l’Ajunta-ment i a les reivindicacions dels ciutadans que estan farts detrepitjar merda. Si us plau, no la caguem més! Ens preguntem fins i tot si hem entrat en un procés de degenera-ció de l’espècie humana. No només per això, que també. Llegiu elsescrits de denúncia contra el vandalisme al Castellot i a la zonad’esbarjo de La Palanca i entendreu aquest dubte existencial. Malgrat tot, us desitgem que l’arribada de la primavera us hagiportat un pessic de felicitat en aquests temps difícils.

la Palanca 7

NOTICIARI

Matança del porc a Baldomarom cada últim dissabte defebrer, Baldomar ha celebratuna de les seves festes més

esperades i més populars: la ma-tança del porc. Així, el passat dia26, els veïns i veïnes de Baldomarhan fet possible la celebraciód’aquest dia. De bon matí, es van començar afer els preparatius per a la matan-ça del porc que, com sempre, dónala M. Àngels de la granja La Rou-reda, a qui volem agrair la sevacol·laboració. Després de fer “el mandongo”,vam poder compartir el dinar uncentenar de comensals i així vamarribar a les vuit del vespre on elsveïns i veïnes de Baldomar, acom-panyats d’aquells qui ens van visi-tar, vam degustar la llonganissa i labotifarra, acompanyades de paamb tomàquet i vi. Enguany, a més, a les set de latarda vàrem rebre la visita del pre-sident de la Diputació de Lleida,Jaume Gilabert, qui féu una visitaa les obres realitzades darreramenta la nostra població, com l’arranja-ment d’un tram del carrer de la Font,l’adequació dels Jardins Arnau Mirde Tost, situats a la zona de l’anticcementiri, el carrer de la Mesquita iel nou abastament general d’aiguaal poble. Totes aquestes obres hanestat finançades en part per la Di-putació de Lleida. A més, també vavisitar la nova zona d’equipaments. La bonança del temps permetépoder gaudir de més estona a laplaça de la Font i així compartirentre tots aquesta festa. Des de la Junta Veïnal volemagrair a totes aquelles personesque, amb la seva feina, han fet pos-sible que un any més puguem gau-dir d’aquesta tradicional festa. Ésben segur que, sense la col·-laboració de tots plegats, no podriahaver estat possible. Gràcies a tot-hom.

Text: Carme BarrilFotos: Josep Galceran

C

La bonança del temps va permetre poder gaudir de la festa fins ben tard

Els preparatius van començar de bon matí

El president de la Diputació, escoltat a la dreta per l’alcalde del municipi i a l’esquerra pel deBaldomar, amb alguns regidors i amb els membres de la Junta Veïnal

8 la Palanca

MUNICIPIS

Calçotada i Carnaval a Santa Mariaalçots i més calçots! Commarca la tradició, els socisdel Centre Cultural de San-

ta Maria de Meià, van celebrar elpassat 5 de març la seva popularcalçotada. El dia es presentava fantàstic, nofeia pas fred. La festa va començarmolt d’hora, s’havien de coure

C 3.100 calçots i preparar una bonabrasa per acompanyar l’àpat ambllonganissa i algunes varietats debotifarra. A l’acte, que se celebrà ala plaça Jalpí, hi varen assistir propd’unes 150 persones. Un any més,tot un èxit! Per altra banda, l’endemà al matíva tenir lloc la rua de Carnestoltes,

on grans i petits disfressats varenrecórrer tot cantant els carrers delpoble, sense deixar cap casa onpassar, a veure si així omplien elcistell per fer després tots junts unmagnífic dinar.

Text: Mar ErolesFotos: Jordi Fontanet

Carnestoltes a la Residència de Cubellsl dimecres 2 de març, a laResidència Verge del Cas-tell de Cubells vam celebrar

la festa de Carnestoltes. Tots els padrins i padrines ensvam posar una disfressa d’indis queprèviament havíem confeccionat altaller de manualitats.

E Les treballadores ens vanacompanyar i també es van dis-fressar, ja que el tema d’aquestany de les disfresses era “el llu-nyà oest”. Va ser una gran festa, on tots itotes vam poder gaudir de xocola-ta amb melindros i de molt bona

companyia. Per finalitzar, vam fer dos bingos,que els van guanyar l’Eugeni i laFrancisca.

Residència Verge del CastellCubells

la Palanca 9

9 i 10 d’abril de 20119 i 10 d’abril de 20119 i 10 d’abril de 20119 i 10 d’abril de 20119 i 10 d’abril de 2011Vilanova de Meià (La Noguera)Vilanova de Meià (La Noguera)Vilanova de Meià (La Noguera)Vilanova de Meià (La Noguera)Vilanova de Meià (La Noguera)

Dissabte 9 d’abrilDe 8:00h a 8:30h - Rebuda dels participants a Cal Petit.9:00h - Inauguració de les jornades i sortida amb cotxes.9:30h - Arribada a l’aparcament (Hostal Roig).10h - RutesPrimera (apta per tothom): A peu fins unes trinxeres de la guerra civil (amb Pol Galitó de l’Associació Estu-diosos del Front del Segre)Segona (nivell mig-elevat): Continuem fins la base guerrillera de la Cova del Gel (amb Frederic “El Bosque-rol”).13h - Dinar campestre (cal portar la carmanyola plena).17h - Arribada a la casa colònies.18:30h - Presentació del llibre “Memorias de un Anarquista de Angües en la República, la Revolución y laGuerrilla” a càrrec de l’autor, Raúl Mateo, i el protagonista, Martín Arnal.20:30h - Presentació del treball “Memòria Llibertària, 100 anys de moviment llibertari a Ponent,” dut a termeper la CGT.22:00h - Sopar (*).23:00h - Concert “VIII Maquis Rock” amb Orquesta de Bolsillo i Pd’P1936.Diumenge 10 d’abril8:30h - Esmorzar (*).9:30h - Visita a les exposicions sobre la guerra civil, maquis i el moviment llibertari a Ponent; amb Pol Galitói Ferran Sànchez.11:00h - Xerrada sobre “Diego Camacho Abel Paz, biògraf de Durruti i milicià de la Columna Durruti”, ManelAisa, Pep Cara i Dolors Marín.14:00h - Dinar (*).Notes: Tots els actes són lliures i gratuïts, excepte els marcats amb (*), que inclouen dormir a la Casa deColònies Cal Petit. Cal apuntar-se fins al 20 de març. Per més informació i inscripció: infotrinx@nodo50.orgOrganitza: Col·lectiu A Les TrinxeresCol·labora: XIV Marxa Homenatge als Maquis, Associació Estudiosos del Front del Segre, Associació de Jovesde Vilanova de Meià

VIII Ofensiva contra l’oblitMUNICIPIS

la Palanca 11

LA NOGUERA

Per tal de promoure l’ocupació a la comarca, el Consell Comarcal de la Noguera, s’ha incorporat alprograma Suma’t. Impulsat pel Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) va adreçat a persones joves (d’entre 18 i 24anys) i combina les formació personal (100 hores) i professional (288 hores) amb un temps de treball enuna empresa (contracte de formació de 6 mesos de durada i amb una jornada laboral de 28 horessetmanals). El SOC pagarà directament a l’empresa el 70% del salari mínim interprofessional durant els 6 mesos.Les empreses que estiguin interessades a col·laborar en aquest programa, cal que es posin en contacteamb la tècnica del programa del Consell Comarcal.

Ajuntament d’Artesa de Segre

Programa Suma’t

Operació antidrogaEl passat dia 16 de març van ser detingudes 17 per-sones per la Guàrdia Civil, en el marc d’una operacióantidroga en la qual s’han intervingut entre altres co-ses 21 quilos de cocaïna, a més de substàncies peralterar aquesta droga. La banda actuava en els co-marques aragoneses de la Llitera i el Cinca, i també aBalaguer.

Pergamins restauratsL’Arxiu Comarcal de la Noguera ha restaurat els 55pergamins de privilegis concedits pels comtes i reis ala ciutat de Balaguer entre els anys 1211 i 1664. Entretots aquests pergamins cal destacar el de la conces-sió del privilegi de celebració a perpetuïtat del mercatel dissabte a Balaguer, atorgat per Pere I el 16 setem-bre de 1211. Es preveu que properament es digitalit-zin aquests pergamins, per tal de facilitar-ne la con-sulta.

Sió ActiuAquest el nom de la nova associació creada per co-merciants i empresaris dels municipis de Cubells,Montgai, Preixens i la Sentiu de Sió. L’objectiud’aquesta entitat rau en treballar per a modernitzari activar el comerç local adaptant-se a les noves tec-nologies i buscant fórmules perquè els veïns veginles botigues d’aquests petits pobles com un refe-rent. Els socis d’aquesta associació trobaran con-sells d’especialistes, informació de subvencions i lapossibilitat de participar en diferents xerrades i cur-sos de formació que es portaran a terme al llarg deles properes setmanes.

Jardí de l’UniversEl Centre d’Observació de l’Univers d’Àger incorpora-rà un tercer element. Es tracta del Jardí de l’Univers,

un espai dedicat a l’astronomia i al medi natural del’entorn, que oferirà un recorregut pel passat de l’as-tronomia. En un altre ordre de coses, el passat 22 defebrer es va presentar el nou gerent del Consorci delMontsec, Josep Vilajoliu, que substitueix l’artesencJoan Camats.

Expoauto 2011El cap de setmana del 5 i 6 de març va tenir lloc aBalaguer el certamen Expoauto, el Saló de l’Automò-bil de vehicles seminous i de quilòmetre 0, ja que pertercer any consecutiu i a demanda dels mateixos ex-positors, els vehicles tenien com a màxim un períodede matriculació de 2 anys. També, però, es va conser-var el costum de presentar al menys un model nou decada marca, per diferenciar aquesta fira de la que esrealitza a l’octubre de vehicles de segona mà.

La Muralla de BalaguerRecentment inaugurades les obres de restauració dela muralla gòtica de Balaguer, s’hi van fer un seguit devisites guiades. La ruta va començar amb una breuexplicació de la història de la muralla a càrrec de tèc-nics del Museu de la Noguera, i va continuar amb unapassejada de 500 metres i aturades en punts estratè-gics, com és ara la torre del castell de la Gironella o latorre del Bombo.

El Ranxo a BalaguerAquest any el Ranxo de Ponts també va visitarBalaguer, durant el mercat del dissabte dia 12 i dins elconjunt de celebracions organitzades per l’ajuntamentper commemorar els 800 anys de mercat a Balaguer.Es van repartir més de 400 racions de Ranxo a veïnsi visitants.

Anna M. Vilanova

12 la Palanca

REVIURE LA MEMÒRIA

Converses amb Melcior Solans (VI)Oposicions i opció MollerussaEl 13 de novembre de 1934 ens vancridar als opositors que havíemguanyat el dret a escollir una plaçaa la província en propietat. Podiaoptar a una plaça als afores, percamins de l’horta, i vaig triarMollerussa, ja que s’hi podia anaramb autobús o en tren. No voliaperdre el contacte amb Lleida i elscaps de setmana hi tornava. L’es-cola graduada de Mollerussa cons-tava de tres mestres de nois i tresde noies. A la direcció, oficialment,hi constava el Sr. Peraire, que eramolt llest i intel·ligent, però no te-nia caràcter per a fer-se respectar. El curs següent, el 1934-1935,vam tenir la junta local de primeraensenyança a Mollerussa per a or-ganitzar la Festa del Llibre el 23d’abril. A mi em van demanar quefes una breu exposició del llibre i laseva festa. Em va sobtar, però vaigacceptar el repte. Vaig parlar desdel balcó de l’Ajuntament i va tan-car l’acte l’alcalde de Mollerussa. Al mateix temps, em preparavaper a obtenir el títol de batxiller su-perior i entre el juny i el setembrede 1935 em vaig treure aquest tí-tol. També algun dissabte ens reu-níem els mestres dels voltants deMollerussa per a discutir els nousplans d’ensenyament, les incidèn-cies que cada mestre tenia a l’es-cola i els problemes que planteja-ven els nens, també dels pares i delcapellà del poble. Aquestes reuni-ons eren del grup El Batec.

Les vacances d’estiuA l’estiu de 1935, ens vàrem reunir5 companys (Farrús de Camarasa,Alcové de Lleida, Vilalta de Lleida,Castejón d’Isona i jo) per passarunes vacances a la Costa Brava ivam buscar al Centre Excursionis-ta de Barcelona un lloc on no hihagués telèfon ni electricitat per asortir de la civilització. Ens van re-comanar que el poblet ideal eraTamariu, prop de Palafrugell. Enshi vam instal·lar amb una tenda de

campanya. Anàvema comprar a peu aPalafrugell a 2-3 km,per dreceres. Vam vi-sitar Begur, el far deSant Sebastià. Al cap de 3 diesvam baixar aLlafranc, Calella dePalafrugell, Tossa deMar i finalment vamaterrar a la cala deSant Francesc deBlanes, on varem vi-sitar el Jardí Botànic.De Blanes vam aga-far el tren en direccióa Barcelona.

Reunions i incertesaEn arribar el 23 d’abril de 1936, aMollerussa vam tornar a prepararla Festa del Llibre. Aquell any lavam celebrar a L’Amistat, centresocial molt popular. A més del cafè,hi havia 2 sales grans per fer tea-tre i reunions. Al mateix temps pro-curava estar en forma per prepararexàmens per la carrera d’advocata la Universitat de Saragossa, peròel mes de maig vaig decidir no pre-sentar-me fins al setembre. Aques-ta determinació va fer que el 18 dejuliol de 1936 no m’agafés aSaragossa, zona nacional. Durant la primavera de 1936, elSindicat Nacional del qual jo eravocal per Lleida va determinar feruna convocatòria dels sindicats pro-vincials de Catalunya a Manresa,el 16 de juliol, on hi assistiren el di-rector de primera ensenyança Sr.Llopis i alguns diputats de la Gene-ralitat. Jo estava content ambaquesta reunió perquè podia conèi-xer gent interessant que em podi-en ajudar en la meva carrera.

Ambient de preguerraLes classes a l’escola s’acabavenel 15 de juliol i el dia 16 ens vamreunir tots els representants deCatalunya a Manresa. Fèiem lesassemblees cada matí i la tarda era

lliure. El dia 17 vàrem celebrar l’úl-tima assemblea i ja corrien rumorsde l’alzamiento de l’exèrcit del nordd’Àfrica. El dia 18 es va conèixer larevolta de l’exèrcit de la IV RegióMilitar i de l’oposició que feien laFAI i els sindicats contra l’exèrcit.Al saber aquestes noticies tan pes-simistes, vam determinar dissoldreles reunions i cadascú va marxarpel seu compte. Tres assistents de Lleida a la re-unió vam determinar agafar l’últimautobús que sortia de Manresaamb direcció a Igualada, on ja co-mençaven a existir patrulles de con-trol revolucionàries. Els tres queformàvem aquest grup érem DonFelip Solé Olivé, professor univer-sitari a Lleida, que va marxar aTarragona, el Sr. Claverol i jo, quevam determinar llogar un taxi i anarcadascú al seu lloc d’origen, jo aAlentorn i ell a Vilamitjana. I a es-perar esdeveniments.

La guerra tot ho trasbalsaAquests esdeveniments es van pre-sentar i va significar un trauma queva canviar totalment la manera deviure i l’estat d’ànim que teníem dela percepció de la vida abansd’aquell 18 de juliol. Es va anul·larla justícia, la llibertat individual i elpoder posar en marxa les idees

la Palanca 13

REVIURE LA MEMÒRIA

progressistes, tant en l’àmbit pro-fessional com particular. Els dies que vaig passar aAlentorn, a la casa dels pares, vatenir lloc l’inici del canvi brutal quees desenvolupava cada dia. Perexemple, les patrulles de controlanaven pels pobles (eren de la FAIi venien de Barcelona) per a orga-nitzar el nou “sistema de compor-tament”. Formaven comitès de lagent del poble que eren més omenys exaltats i que devien accep-tar les ordres que ells els hi dona-ven. Van dissoldre els partits polí-tics i l ’única autoritat era lad’aquests comitès revolucionaris. AAlentorn els van obligar a cremarl’església i anul·lar tot el que feiareferència a la religió, i que passésl’edifici al patrimoni municipal per adesenvolupar-hi altres activitats. El Pepe del Pagès, que desprésva ser excombatent, i jo ens està-vem mirant a certa distància comdestrossaven l’església i cremavenels sants. Amb tot, el comitèd’Alentorn va respectar el senyorrector i junt amb el sagristà, que erael Jaume de la Brígida, els van do-nar permís per treure les coses mésinteressants i que les portessin aun lloc segur. Una altra de les coses que orde-naven als comitès de poble és quematessin els capellans i la gent queeren contraris a les seves idees. Elmossèn d’Alentorn es va salvar finsels últims dies de la guerra, quanel van matar els soldats de la reti-rada al descobrir que hi havia uncapellà amagat.

Més accions dels comitèsLa major part dels comitès de cadapoble no van actuar per fer mal aningú, però en alguns llocs van sor-tir una sèrie d’elements que, a mésde matar capellans, anaven a ro-bar la gent que consideraven quetenien diners. Un d’aquests era filld’Alentorn, però vivia a Barcelona.Era el Cesáreo Mallat Martín, alies“el pistolero” (havia treballat a lesforques els anys 1923-1924), i vavoler robar a cal Gasset d’Anya,però com que el comitè de Vall-lle-

brera tenia antecedents del quevolia fer, el va matar abans d’en-trar a robar a cal Gasset. A Artesa hi havia un altre elementque tenia una fàbrica d’alcohol, queera cal Cunes (de cognom Rúbies),que perseguia els capellans de lacomarca. Es va dir que n’haviamatat alguns i que s’havia trasto-cat. Quan va anar a Balaguer a feralguna malifeta, el comitè deBalaguer el va detenir. Ell va de-manar que no el matessin “que erapare de dos fills” i el comitè li vacontestar “poc has mirat tu als quehas matat si tenien o no fills”, li vandisparar i el van matar. També van col·lectivitzar les ter-res de conreu dels pobles i tambéles indústries. Els obrers van ser elsamos en apoderar-se de les fàbri-ques.

Retrobar els amicsTot esperant noves del comença-ment de la guerra, anava de tanten tant a Lleida per veure quin am-bient hi havia i allí em vaig trobaramb companys de la FETE quevoltaven per la ciutat amb les pis-toles penjant, amb mànigues decamisa i un mocador vermell al collamb un llaç, com a guàrdies deseguretat. Llavors vaig saber queels directius de la FETE es van apo-derar de l’administració del primeri segon ensenyament. Com que alsmestres que consideraven de dre-ta els van separar, també van se-parar el Claverol. Aquest em vaescriure, donant-me la notícia de laseparació i demanant-me si podiaintercedir per ell. Ho vaig fer a undels directius, un tal Aige. Li vaigdir que el Claverol era una perso-na apolítica i que em semblava unainjustícia que traguessin a un mes-tre competent que no tenia cap ide-al polític. Més endavant vaig saberque l’havien readmès. També vaig establir una relaciód’amistat amb el Josep EsteveSellart (Pepe del Toi) de Foradada.Ja érem amics des de l’any 1932 o1933, quan ell va fer el professio-nal. Era d’un curs abans que elmeu. En el curs de l’Esteve hi ha-

via una noia d’Alentorn que va sermestra, la Brígida ArmengolArmengol. Amb el Pepe del Toi ensvèiem aquell estiu a Artesa per par-lar de les nostres coses i sobretotde la guerra. No sabíem quin camíhavíem de seguir per evitar aques-ta confrontació entre germans. Des-prés vaig saber que el Pepe haviaemigrat a Andorra i havia passat al’Espanya nacional per a convertir-se en excombatent.

Un canvi de timó en la mevavidaCap a últims d’agost, estant a laplaça Major d’Alentorn prenentcafè, se’m va presentar el Lluquetque feia d’agutzil del districte i emva dir: “Noi, t’has de presentar a lacaixa de reclutes. Estàs mobilitzat”.De moment em va sorprendre, jaque no pensava en tal cosa, i li vaigdir: “Bé, ja ho faré”. Això em va ferpensar molt i vaig decidir anar aLleida a veure els companys de laFETE, que estaven dins del camprevolucionari. Per ells vaig saberque s’organitzava una columna sa-nitària de la FETE per anar al frontd’Osca i m’hi vaig apuntar. Al ma-teix temps, per casualitat vaig tro-bar a Lleida el meu amic Enric Ca-selles Solanes, que era de la mevaquinta. Em va explicar que tambéestava mobilitzat i que s’havia depresentar a la caixa de reclutes coma soldat. Jo li vaig explicar que ‘’ha-via inscrit a la columna sanitària dela FETE, per no haver d’anar a lacaixa de reclutes i ell també ho vafer. Això va fer que s’establís unarelació entre nosaltres dos que vadurar fins que vam obtenir el graude tinent d’intendència a l’Acadè-mia Militar de Barcelona, el maig de1937. A aquesta columna tambés’hi va inscriure un mestre amicmeu, fill de Foradada, el Bonaven-tura Naudí Clua. La columna esta-va dirigida per 2 metges, un italiàanomenat Escotti i un altre que erade les Garrigues.

Bartomeu Jové i Serra

la Palanca 15

VIATGES

Com ho faig per a vendre a l’estranger? (I)vui en dia, per sort o perdesgràcia (per mi és mésaviat sort, perquè em per-

met treballar més còmodament), elmón s’ha fet petit i qualsevol poraccedir a l’exportació dels seus pro-ductes. És certa aquesta afirmació, i de fet,avui en dia estem creant productesfins i tot de forma artesanal, sus-ceptibles d’ésser adquirits per cli-ents de fora de les nostres con-trades. Vet aquí el que seria unapetita guia per a l’exportaciód’uns productes o serveis degran volada. També existeix, laversió d’exportació per a produc-tes més modestos. Tot el que és l’acció comerciali la captació i fidelització de cli-ents, quan es comença, és la tas-ca més dura i per tant és impor-tant que estigui ben adreçadaper tal de concentrar esforçoscara a localitzar on són els cli-ents, i el més important, on sónels clients que poden comprar. És insensat començar a fertasques comercials en un país osector que no pugui accedir als vos-tres productes i serveis, a no serque hi hagi perspectives en alguntermini acceptable o realment si-guem uns visionaris i tinguem unabona mà amagada. Tenint en compte, doncs, elstemps que corren, de gran inquie-tud i globalització, jo crec que leslínies d’actuació que la vostra em-presa hauria d’encetar són les se-güents:1. Primerament, modelitzar els vos-tres productes i serveis, i encarar-los en els vostres clients. En aquestpunt, englobaria el fer un “catàleg”complet de productes i serveis, en-cara que sigui intern de l’empresa,i una orientació dels clients i sec-tors que podrien estar interessantsen ells (per exemple en un cas pro-per, com podia ser Espanya oEuropa quan tenia demanda). Ferreunions, exercicis i “brainstormings” sobre aquests temes, us

permetran trobar nous sectors oclients amb els quals no comptà-veu, i consolidar els ja coneguts pera vendre’ls nous productes que ellsencara no coneixen.2. Segonament, fa falta una bonaanàlisi estratègica, basada en elprimer punt, per a identificar quinssón els països o mercats que po-

den accedir de forma convenientals vostres “punt número 1”, és adir, el vostre catàleg de productes iserveis. Mentre feu aquesta sego-na anàlisi, també trobareu o heud’estar disposats a trobar nous pro-ductes/serveis/clients/sectors.Aquesta anàlisi, és complicada,donat que implica el coneixementdels següents punts:- Estat d’economia conjuntural, icontinu d’aquell país.- Cultura de país.- Infraestructura de sectors i capa-citat de compra d’aquests.- Obertura a compra de productesespanyols/tipologia de producte.- Aranzels, altres traves de país perel vostre producte. Exemple 1: Els productes italianstenen molt bona acceptació en elMagreb i Sudamèrica, per tant, pot-ser és interessant vestir l’empresaseguint el tipus italià o oferir algunproducte basat en aquest país. Exemple 2: De Sud-Amèrica, és

sorprenent comprovar que els paï-sos sud-americans segueixen totsun patró similar de baixa exigència,i en canvi, a Xile, estan implantantja no la ISO tradicional sinó la ISOambiental i de prevenció de riscos.Per tant, de Sud-Amèrica, Xile i se-gurament la zona de Sao Paulo deBrasil serien objectius importants

per atendre des de la vostraempresa, depenent dels pro-ductes que tingueu. Una vegada realitzadesaquestes tasques, de formaadequada, tindreu una informa-ció importantíssima, que uspermetrà estalviar costos iadreçar directament els països-clients-sectors a què heu decomençar a accedir, passant ala següent fase:3. Identificar països i mercats,prioritzar, i crear una estratègiad’atac comercial, en la qual ésprecís trobar els clients, el seucontacte dins de l’empresa,però a més, per exigència delvostre producte (productes/ser-

veis d’un cert valor, com hem fixatd’antuvi en aquest cas), els haureude conèixer i entaular-hi una rela-ció de confiança, la qual cosa ensportaria a la següent fase.4. Identificar, contactar, visitar, en-taular relació amb els clients més“adequats” segons les fases ante-riors, i invertir temps fins a aconse-guir resultats (que no serà abansd’un any o any i mig, que és eltemps que es tarda de mitjana enestablir una relació de confiança). D’entrada és probable que elspaïsos que he comentat, mésEuropa i Xina, seran els països quepodran acceptar més fàcilment elsvostres productes/serveis, perquècomprendreu que hi hagi països“desconcentrats”, com ara elMagreb en aquest moment, i noestiguin preocupats per incorporarnous productes. Que hi hagi molta sort.

Joan Giribet i Carlí

A

16 la Palanca

ESPORTS

Xavier Ros, de Cubells, amb la catalana de bitllesl dissabte 26 de febrer, a lespistes del Club Siuranencd’Horta, situades a l’avingu-

da de l’Estatut de Barcelona, al cos-tat de la plaça Botticelli, es va fer laprimera concentració de lapreselecció sub-25 de bitlles cata-lanes. Aquesta primera trobada vaestar organitzada pel Club de Bit-lles Siuranenc i la Federació Cata-lana. Hi van participar 26 tiradors,13 noies i 13 nois de 19 clubs detota Catalunya. Les terres de Lleida van aportar5 jugadors, del quals 3 varen serde Clubs de la Segarra: MariaTeresa Miret Prats i Gerard RoyesSegura del Club de Bitlles Tordera,Miquel Lloreta Gabarro de la Urba-nització Mas Duran, Lluís ErolesNavarro de El Poal (Pla d’Urgell) iXavier Ros Cardeñes de l’Eral deCubells (Noguera). Una xerrada tècnica i unes tira-des d’escalfament van ser la prè-via a dos partits, que van servir pervalorar el comportament i la punte-ria dels participants. En acabar els partits, tots els ju-gadors i els representants dels clubsens vam dirigir a un centre culturaldel barri. Un cop allí, els responsa-bles federatius van fer saber el ca-lendari i el full de ruta per fer realitataquesta selecció sub-25. Hi hauràproperes trobades de convivència id’entrenaments, per tal de fer la triadefinitiva, la propera a Igualada. Enaquesta selecció hi ha d’haver dosjugadors sub-18. Tot i les dificultats econòmiquesactuals, la intenció de la Federacióes organitzar un Campionat Interna-

cional o Mundial, que podria tenirlloc a Amèrica del Sud, a finals d’any.Les possibles seus podrien serGuatemala o El Salvador, on ja espractica aquest esport tan nostre. El calendari de la selecció és elsegüent:- 2a jornada depreselecció: 4 dejuny a Igualada- 1a concentracióselecció: 9 i 10 dejuliol (lloc a deter-minar)- Gran PremiCatalunya: 10 desetembre aViladecans- 3a i 4a concen-tracions: 1 i 29d’octubre (lloc adeterminar)

E

Xavier Ros en la primera convocatòria de preselecció

Imatge del desenvolupament de la jornada

- 5a concentració: durant el mes denovembre a Barcelona- Campionat: del 5 a l’11 de desem-bre

Salvador Soldevila i Pedrol

Imatge del desenvolupament de la jornada

la Palanca 17

ls Fondistes d´Artesa deSegre hem tingut un inici denaixement amb molta força.

Vam fer la nostra estrena ambnoves equipacions i nom a la BilbaoNight Marathon, una marató dife-rent, la sortida de la qual és a les20:00h. Va ser una nova experièn-cia córrer una marató per la nit, imolt dura. El dia 6 de març vam fer la ma-rató de Barcelona, un circuit mésplaner i del qual ja ens coneixem eltraçat, ja que l’hem fet vàries vega-des. I la pròxima parada la tenim el17 d’abril a la Marathon Internacio-nal de Madrid, que és on celebra-rem el final de temporada. “Presentar-se a la sortidad’una Marató és una victòria,acabar-la és una gran satisfac-ció”.

Jordi Aumedesi Fondistes d’Artesa

Els Fondistes d’ArtesaESPORTS

E

Dia Mundial de l’Activitat Físicaoincidint amb el Dia Mundi-al de l’Activitat Física, queés el dimecres 6 d’abril, el

Club de Lleure Altis organitza unacaminada apta per a tothom. Serà el diumenge anterior, el 3d’abril, a les 17h. Sortirem de la pla-

ça de la Nació Catalana (la plaçadel Centre d’Entitats Les Monges) ifarem una caminada per les hortesd’Artesa amb una durada aproxi-mada d’una hora. En acabar, faremuna sessió d’estiraments a la ma-teixa plaça. Hi haurà dues modali-

tats: caminat i, per als més valents,corrent. Tothom hi es convidat a partici-par. Us hi esperem.

C

www.lapalanca.cat

la Palanca 19

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats de març

Biblioteca Joan Maluquer i ViladotC/ Escoles, 6

25730 ARTESA DE SEGREbiblioteca.artesadesegre@gencat.cat

Tel: 973400754http://

bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

De dilluns a divendres: de 16:30ha 20:30hDissabte: de 10h a 13h

Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals

Servei d’internet i multimèdiaConnexió Wi-Fi

ADULTS

Qüestió de fe. Donna Leon. Ed.Edicions 62Àngel caigut. Asa Schwarz. Ed.Columna

L’any de la plaga. Marc Pator. Ed.La Magrana

Sunset Park. Paul Auster. Ed. Edi-cions 62

Els amants. John Connolly. Ed.Bromera

Ponte en forma en 9 semanas ymedia. Gústate y gusta más conel método del entrenador perso-nal de los famosos. Juan Rallo.Ed. Espasa

Menjar-se el món. Quinze jovescatalans d’avui. Diversos autors:Bojan Krkic... Ed. Ara Llibres

NOVEL·LA JUVENIL

Eternitat. Els immortals. AlysonNoël. Ed. Estrella Polar

INFANTIL

L’àvia pirata. Geraldine Durrant.Ed. Elfos

El meu petit animalari. La mun-tanya i el bosc. FrancescaChiapponi. Ed. Cossetània Edici-ons

Tina superbruixa, al país deLil·liput. Knister. Ed. Brúixola

DVD

- Bob esponja. 5ª temporada (3DVD)- Juanito Jones (4 episodis)- Ice Age 3. El origen de losdinosaurios- Alicia en el país de lasmaravillas

Activitats de la biblioteca

- Del 24 de març a l’11 d’abril: EXPOSICIÓ “El món de Màrius Torres.Un viatge des de la realitat cap a l’interior”.

- 27 d’abril, dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, l’HORA DEL CONTE pera nens i nenes de P5. Explicarem dos contes: La llegenda de SantJordi i Els tres bandits.

- Durant la setmana de Sant Jordi podreu pintar dibuixos i punts dellibre de princeses, dracs i cavallers Sant Jordi.

20 la Palanca

EL CAP INFORMA

Notícies del CAP d’Artesa de Segre

revista @ la la la la lapalanca palanca palanca palanca palanca . cat

L’ampliació del CAPL’any 1995 es va inaugurar el Capd’Artesa de Segre. Des d’alesho-res les necessitats sanitàries de lapoblació han canviat. S’hi han in-corporat noves tècniques i nousprofessionals (treballadora social,professionals d’ambulàncies), hanarribat nous pacients.D’un temps ençà, hemde repartir-nos i compar-tir els espais disponibles.Tenint en compte totsaquests aspectes, es vaplantejar l’ampliació delCAP. L’Ajuntament vaadquirir el terreny adja-cent i l’any 2009 es vasignar l’acord juntamentamb la Diputació Provin-cial i el Departament deSalut. Enguany s’han ini-ciat les obres d’ampliacióde l’edifici actual en 174m2, en la cantonada del’avinguda Maria Anzizu. La reforma contemplaaugmentar el nombre d’espais deconsulta, la zona d’urgències, obriruna porta d’entrada d’urgències se-parada de la porta principal, fer ungaratge pel transport sanitari, feruna sala d’extraccions, adequar elsserveis de minusvàlids i ampliar lazona destinada als professionals. També s’ha previst una millorade les instal·lacions, amb la rees-tructuració del sistema de climatit-zació, tancaments i automatitzacióde la porta principal. Amb tots aquests arranjamentsdel nostre i vostre espai, esperemmillorar l’accessibilitat i comoditat,així com seguir oferint-vos uns ser-veis de màxima qualitat. Passaremun mesos en convivència amb les

obres, però hem de pensar queaquesta espera farà que desprésen fruïm tots.

Fer un bon ús de la sanitat públicaAquesta és una frase que sentimsovint en aquests últims temps.Però què entenem per fer un bon

ús? Tots pensem que si demanemun servei és perquè el necessitem,però segurament hi ha una colla demesures que podríem aplicar perreduir la despesa sanitària i alhoraaugmentar la nostra salut.

En primer lloc destacaríeml’autocura. L’estil de vida queadoptem té un pes molt importanten la nostra salut, molt més que elsserveis sanitaris. En aquest sentitparlaríem de tenir una alimentacióadequada, fer exercici físic i evitarconductes de risc. També de res-ponsabilitzar-nos de les cures quepoden comportar les malalties. En segon lloc hem de fer un ús

racional i responsable de lesmedicines. No totes les malaltiesprecisen sempre de fàrmacs. Unacte sanitari no sempre va lligat auna prescripció. Les recomanaci-ons d’alimentació i exercici són pi-lars fonamentals, juntament amb eltractament de base, de les malalti-

es cròniques mésprevalents, com la hi-pertensió, la hiper-colesterolèmia i la di-abetis. També re-marcar que quan elsmedicaments estanindicats, és molt im-portant seguir la pau-ta assenyalada pelprofessional sanitari. Per finalitzar, nopodem oblidar-nos dela utilització correc-ta dels accessos sa-nitaris. De vegadeses sol·liciten visites iper diferents raons unusuari no hi pot acu-

dir. Al nostre CAP l’any 2008, en1751 visites que s’havien sol·licitatno s’hi va presentar l’usuari, i l’any2009, 1810. És un volum força im-portant que a la vegada genera llis-tes d’espera i augment de les visi-tes d’urgència. Per poder milloraraquesta accessibilitat ens cal pen-sar en anul·lar una visita si preve-iem que no hi podem acudir. Un al-tre usuari se’n pot beneficiar. L’accés a la sanitat és una ca-racterística de la societat del ben-estar. En mans de tots està el vet-llar per la seva correcta utilització.

EAP Artesa de Segre

la Palanca 21

PARLEN LES ENTITATS

A subhasta el bar de Santa Marial Centre Cultural de SantaMaria de Meià ha obert unprocés de subhasta pública

pel nou contracte d’arrendament iexplotació del bar del Centre, el quehi ha a la plaça Jalpí del poble, queés el principal centre de referènciai trobada dels vilatans, estiuejants ivisitants.

El Centre Cultural de SantaMaria de Meià fou fundat ara ja famés de 25 anys i és un motor inte-grador de l’activitat social i culturaldel poble. La subhasta se celebrarà elproper dissabte 14 de maig a la tar-da, a la mateixa seu del Centre, aSanta Maria. Els interessats es po-

den posar en contacte amb la Jun-ta del Centre per conèixer les con-dicions del contracte a travésd’aquest correu electrònic:cculturalst@hotmail.es.

Centre Cultural de Santa Maria deMeià

E

Destrosses al Castellota fa temps que estan succeintcoses desagradables al Cas-tellot i donar-les a conèixer no

ens produeix cap alegria, ja que nosón malures petites de mainada.Però comentar-les ens pot ajudarque entre tots hi puguem fer algu-na cosa. Nosaltres hi treballem ambentusiasme i bona voluntat, perdir-ho de alguna manera, i qui-na no és la sorpresa de trobar-nos altra vegada amb una des-trossa sense precedents (veieules fotos). Els fets que ens han passat sónper comentar-los i són tants que esper fer-ne un llibre. Ens han pres el

J

gall del Pessebre, la jardinera, unaaixeta de la font, figures vàries, elcarretó, un dels fanals de la plaça

dels xiprers, etc.

Els Amics del Castellot

Segon sopar d’empresarisa fa temps que la situacióeconòmica al nostre paístravessa per un moment

molt complict: la globalització, l’en-cariment de les energies, la dava-llada del consum, l’espoli econòmici la crisi en general ens han dut aun atzucac o cul de sac de difícilsortida. La Comissió 300 anys va néixeren el seu moment com a espai dereflexió i de foment del pensamentcívic, per això en aquests anys depervivència hem dut ponents i con-ferenciants d’una solvència con-trastada. Aquesta vegada tampoc volemquedar-nos-en al marge, per això

us animem a participar al sopar-conferència a càrrec d’en XavierRoig, una persona amb experièn-cia en el món de la gestió, l’empre-sa i la consultoria. Ara més que mai ens cal un es-pai de debat i reflexió al marge delsestaments polítics oficials, per aixòapostem per una persona indepen-dent que sempre ha actuat al mar-ge de l’stablishment polític. No hi falteu, us necessitem atots, car ens cal enfortir una socie-tat civil que els últims anys ha estatdebilitada de forma estratègica-ment planificada.

J

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Un Carnaval tardàEl Carnaval d’enguany es recordarà com un dels que ha coincidit amb les dates més avançades en què potcaure, ja que l’hem celebrat entre el 5 i el 8 de març. Aquest fet ha contribuït a que tant els participants a lescomparses com la colla de la matança del porc no haguessin de patir tant de fred com acostuma a ser habitualen la celebració d’aquesta festa.

El dissabte a la tarda, després de la concentració d’un total de 38 comparses i comparsites a la plaça del’Ajuntament i d’escoltar el pregó del poca-solta Saltasekles XIXè, que podreu llegir en pàgines posteriors,s’inicià la Rua pels carrers de la ciutat en direcció el pavelló, on les 640 persones que formaven aquestacomitiva van sopar de forma gratuïta. Després, sessió de ball amb l’Orquestra Saturno.

la Palanca 25

TEMA DEL MES

El dimarts de Carnaval, es celebrava la trenta-unena edició de la Matança del Porc. Des de les 6 del matí, ungrup de voluntaris van treballar-hi de valent. Amb la carn de 5 porcs es van elaborar més de 300 kg dellonganissa i botifarra negra. Durant la tarda, se’n repartiren unes 2.000 racions. El berenar va ser presidit pelnou delegat del Govern de la Generalitat, Ramon Farré. Probablement per la proximitat de les eleccionsmunicipals, va ser notòria la presència de polítics de diferents colors, entre els quals destaca la del presidentd’ERC, Joan Puigcercós.

El diumenge a la tarda el protagonisme va ser per als més petits, que van participar en la gran Desfilada deDisfresses. Primer va ser el torn de les confeccionades a mà, amb 29 disfresses i un total de 59 nens i nenes.Després desfilaren les llogades o comprades, amb 87 disfresses i un total de 115 participants. L’acte va finalit-zar amb un berenar per tota la mainada i l’actuació de La Cremallera.

26 la Palanca

TEMA DEL MES

Mentre el Saltasekles XIX anava caracteritzat de príncep Carles d’Anglaterra, els de la seva comparsa anavende futbolistes del Club Esportiu Artesa de Segre i –creiem– d’alguns seguidors i seguidores. Portaven una“pacotina” en clara al·lusió a l’entrenador de l’equip, que sembla “que ha fet rodar algun cap” aquesta tempora-da. La carrossa que els transportava era un camp de futbol en miniatura. Si bé en el pregó van “repartir” a torti a dret com és tradició, una part important es va centrar en el club de futbol, com podeu comprovar en lespàgines següents.

Fotos: J.M. Espinal, R. Giribet, J. Guiu i J. Martí

la Palanca 27

Pregó de Sa Majestat Saltasekles XIXTEMA DEL MES

Good night, Artesa’s people.How are you???I’m very happy to be with you tonight!!!(Ehem, ehem)…Estic de broma artesencs,que veig que si us parlo en la meva llengua,fotrem tard pels sopars,i a més, només m’entendrà la Françoise!!

Anem per feinaque aquest any també vaig carregadet,que a Artesa no hi ha qui s’estigui quiet!!!Ja que content estic de com us heu portat,no penso cap “asunto” tapat.

Ja ho veieu que aquest any rendim tributa un equip que l’any passat anava perdut.Sort que les estrelles del pobleja tenen la gespa i no van de pobre.

Que hi ha crisi...No passa res, aquí res de tancar les aixetes.Canviem fins i tot les banquetes!!!

Us va faltar poc per estrenar el campbaixant de primera,que vau haver de mobilitzartot el poble cap a Torrefarrera.Diuen que alguns aficionats,només d’arribar al polígon,ja van deixar els cotxes aparcats.Així doncs, que la temporada passadales vau passar canutes.I per celebrar-ho,alguns van anar de pu…copes!!Enguany, amb la catifa nova al camp,sembla que la sort s’ha girat,que fins i tot el Campabadal ha tornat.Ja en podrien prendre exempleels mercenaris del pobleque del club han marxat tot fent “l’arrastrat”.

Els arbitres estan contentsque al club hi hagi bons temps.Perquè és de valorar el què han d’aguantar,Ja que el Betriu i el Lucianobaixen a fondo després de dinar.Un gremi protegit pels Mossos,que controlen que amb un cop de paraiguano els trenquin els ossos.

Però no tot ha estat positiu,ja que al Maxems tenim disgustatperquè la màquina de marcar línies ha jubilat.

Tants diners hi porten gastatsque tenen feina a tapar forats.Ni per escalfar l’aigua els en queda,que van a mètodes més radicalsper no dutxar-se amb aigua freda.Com a bons catalans que som quan volem,no s’han de perdre mai els costums,I per estalviar en calefacció,posen foc fins als llums.

Però per fer dinerscom les festes al “poli” no hi ha res.Els experts del calé fàcil són els de la directiva,Que no es molestenni a posar una cambrera atractiva.

Enguany porto un convidatque ve a muntar un espectacleque més d’un jugador ha provat.Ja ho veieu que el gentleman de l’òpticano s’està per bromes.Si el míster està emprenyat,ja pots estar ben “enxufat”,perquè si no jugues com cal,és capaç de carregar-se fins al “dijei” local.

S’han acabataquells sopars de plantilla majestuosos.I els jugadors dediquen les nitsa jocs més viciosos.Quan als bars ja volen tancar,encara els queda un euro per apostar.

Respecte de tot això,em queda dir que van ser els del meu paísque es van inventar aquest esport.I vosaltres us hi heu agafat fort.Ja diuen que aquest esport tan nobleés l’opi del poble.

Sense deixar els esportsque es practiquen al municipi,fem un repàs de les altres activitatson algun artesenc hi participi.

I ja que el món del futbolha estat el tema de la disfressa,anem a un altreque als xafarders com jo us interessa.Anant cap al pavelló, i entrant al futbol sala…El rend…(ehem, ehem)...el rendiment d’alguns jugadorsha estat millor de l’esperat

28 la Palanca

TEMA DEL MES

i ben aviat hi tindran un altre aficionat.

Al bàsquet els “dinosaurios” s’han retirati algun que altre ha caigut lesionat.De mentre, la canalla que s’hi ha posat,de moment, sembla que s’estima mésficar-la en un altre forat.

Amb les persecucions al dopatge,enguany n’han trobat més d’un dels bonsque feia trampa.Quin sentit tindran les Olimpíadessi els esportistes van xutats?Potser que vinguin a les d’Artesa del Lokalque diuen que tot el dia van tocats.Si és que els ciclistestampoc se’n salven de fer l’animal,perquè lo pujar a Sant Mamet a pedalno ho trobo massa normal.

Ara bé, a Artesa ens hem fet famososper ser un poble de croissants.No pels del Serra, sinó pels que es passenel dia aixecant pesos sense guants.

I fins i tot els ral·lis han tornat a prop del poble,que entrant a Artesa hi ha qui fales corbes de la ITV fent un “trombet”per anar a veure directe al fill del Periquet.

En fi, esportistes artesencs,seguiu amb els vostres projectes saludables,per a què jo vingui l’any que vea retratar els més impresentables!

Els personatges i els “cotilleos” popularsno s’escaparan de ser comentats,ja que no podeu passar un anysense estar parats.

La màquina de la neteja s’ha canviat,tot i que no sigui sinònimde tenir el poble enllustrat.Les torteres en la conduccióde la màquina infernalsegueixen sent un perill per al tot el personal.

Però, no serà per falta de treballadorsque el poble no està net,ja que el treball social està a l’ordre del dia,tot per haver begutuns litres de més de sangria.Amb la llista d’espera per purgar els pecats,els fonaments del passeigaviat estarien acabats.

La llei antitabac el Jack’s ha buidat.

Ni la terrasseta improvisadaservirà per parar la batzacada.Això sí, a l’estiu festa assegurada.“Al tanto” no s’escapi dels balconsalguna “galletada”.

Si potser haurem d’agrair a la variantque deixi passar pel mig de la carreteraal vianant.

Seguint per la carretera,el rei de la “fiesta”ha agafat les regnes del Manel.Al sheriff, darrera la barra,no hi ha qui li prengui el pèl.

Mentre el “papeleo” del Pub nouencara no surt del pou,la joventut d’Artesa,en vista que al poble no hi ha canya,segueixen els passos del “galan” d’Anya.Cap a la Manolita a fer unes copeta,a veure si allà enganyen alguna madureta.

Però per bar nou, el “tinglado”que s’ha muntat al Pont d’Alentorn,que sense gaires paperss’està omplint la butxaca de diners.Com deien els savis profetesUn parell de tetes tiren més que 2 carretes. AMÈN.Fins i tot ha mogut el tallerel Paco de la Nogueraper poder veure la cambrera.Així que els panxuts del poblehan canviat el tamboret del Davidpels pastissets que té darrera la barrael del bigoti eixerit.

Però “al tanto”, panxuts!!Que les Artesenques Activesno es quedaran amb les faldilles passives.Les “jefes” de la casa s’han cansatde fer cursos de microones i de puntairesi potser canvien d’aires.Al Lanchas i la Bibliotecales perverteixen amb els cursets d’Internet.Si aprenen a fer anar la “webcam”tot ensenyant alguna mamella per la pantalla,algun senyor agraït, des de l’altra bandaels hi dedicarà una bona pa…rialla!!

Ara que, si no van a l’aguaitencara es trobaran algun noi de l’Institut,que des que els portàtils els han donat,les aules s’han convertit en un xat improvisat.

L’il·luminat Maragall va venir a inaugurar

la Palanca 29

TEMA DEL MES

el col·legi tot acabant el seu mandat.Aquest és el senyorque aquesta setmana us ha putejat,perquè els “crios” on els heu deixat?Sort de la Mercè que sempre pescaalguna cosa quan s’ensuma el caler.

La Fira i la Festa Major van en recessió.A la Fira, el conill guanya terreny als melons.La naturalesa pren sàvies decisions!Diuen que no ve gent perquè fa calor,que potser és que l’hem de fera l’acabar la tardor,quan ja no quedi un sol meló?A la festa gran del pobleli podem donar l’aprovatsi la comparem amb la de l’any passat.Les retallades afecten fort i un fa el que pot!Però “al loro” amb les contrades,que a Santa Maria portenal Tomàs Molina i al Toni Albà,mentre aquí un mag ens intenta ensarronar!

El Cau s’apropa a la crisi dels 40i sembla que als pares els espanta.Una entitat que fa història,la deixareu perdre en la memòria??

Per cap d’any, una disbauxa sense parar.Llàstima que el temps no es podia aturar.Les campanades sonaveni el “peix de qualitat” encara portaven.Això sí, semblava que estava a rebentar,ja que les taules no es van dignar a retirar.

Els comerços sobreviuen a la falta de diner,a excepció del Charter,que, fent realitat el somni de tot botiguer,se’n van anar de vacances i no van tornarper no haver de pagar el lloguer.Així com la botiga naturista,que amb les forques a peu de carreteraper poc treuen un ull al primer que es despista.

Tot i això, crisi per uns quants.Només cal veure els del mobles,que de “crios” en tenen tantsque es munten la seva botigaamb roba de canallaper no anar a fer negoci a la Quitxalla.I per fer-los més agradable la compra,l’ajuntament s’estalvia l’agutzilamb un pas de zebraque els fa el passeig més tranquil.

Això sí, pels pixapins,Artesa ja no sera la capital del moble,

que amb el nom de cucainapararan per alguna altra cosa al poble!

M’han dit que el vandalisme està de moda,que sou un poble de fredja ho sap fins l’apuntador,però per això no cal cremar cotxesper fer-vos passar la tremolor.Fins i tot els Reis Mags van escuratsque per festes van passar per les antiguitats.Lo que en lloc de dur un farcellvan deixar lligat al Monjo vell.Els lladres arriben fins a Baldomar,on els molt animals 300 cebes van robar.Un cotxe para a la carretera i pega un brasilerpel sol fet de passar el primer.No anem bé, artesencs,que se us en va de les mansaixò d’anar de cul pels diners.Aviat es muntaran les patrulles ciutadanesamb els més bojos del poble a trencar cames.

“Al tanto que va de canto”.I això serà llarg.Porteu-vos bé per no fer-ho més amarg!!

I per fi, arribem al “politiqueo”que me l’he reservat pel final,ja que aquest anyens espera l’elecció municipal.

Així doncs, el que ens interessaés el que passi a les d’Artesa.El Mingo i el Paquito ja han confirmat,i esperen l’Artigues per disputar-se el mandat.Abans, però, a Convergènciapotser hi haurà disputasi la Cardona li vol disputar la batuta.Al Pepé comencen les revolucionsi agafaran de cap de llistael petit dels Caumons.Amb la Mersedes de suport al candidatl’espectacle tenim assegurat.

Esquerra no repara amb “gastos”i lloga la perruqueria.A veure si no els hi cau el pèlcom als resultats de l’autonomia.Convergència, més austera,es prepara a la base militar de la tavernera.

Els que sí que van calentssón els darrers plens.Els pressupostos han tombaten vista que s’acosta l’hora de l’electorat.

Perquè des de l’alcaldia

30 la Palanca

diuen que és bona la seva filosofia.Que el Zapatero afluixa molta pasta,doncs Esquerra tot s’ho gasta.Si és que lo de penjar-se medallesés molt ben paritmentre el calé vingui de Madrid.A tallar cintes li han agafat el gustet,però per això us farà falta algun euret.

Amb el Pla de Barrisla zona del casc antic teniu aixecada.I fins que no les acabeu,la Butraguenya tindreu emprenyada.Sort que les associacions no teniu disgustadesamb les Monges inaugurades.

Sense crèdits, toca aplicar el pla de neteja.L’última tàctica és la d’Artesa posa’t guapa!Lo difícil és començar situant-se al mapa.La brigada de la brotxa i el “rodillo”ho deixa tot amb brillo.Amb la residència i les escoles pintadesles veus del poble teniu callades.

Veient que no en teniu d’arreplegats,podeu trobar solucions als pobles agregats.Si preneu als d’Alentorn d’exemple,

la unió fa la força és una veritat com un temple.S’han muntat unes piscines fenomenalsamb els seus jornals.Llàstima del desastreque resulta la pudor de pollastre.Les piscines diuen que estan emparauladessi tornen a sortir.Només voldríem que d’esperar no ens feu florir.De moment, per fer-lesuna mica més agradables,les que tenim, ja no les portenuns impresentables.A veure si el vent que bufa,passa per aquí baix i fa el mateixamb una que tot el poble prou be coneix.

En fi, artesencs, que tot queda enlaire.A veure si a formar Govern no trigueu gaire.Mentrestant, us voldria dedicarles últimes paraules del discursamb una versió d’un anuncique segur que us ve de gust.

Escolteu amb atenció el què recitaréamb la meva tonada,perquè potser us farà apreciar méstot el què tenim a la nostra contrada.

Mingo Sabanés, escollit les passades eleccions com alcalde del poble, l’Artigues segon i el Mero tercer, peròaquest ja no hi és. Els tres fets a Artesa, criats a la boira, com la Mercè, el París, el Toni, el Joan Camats, laCardona, la Barril, el Salvador, el Cristòfol i el Fontanet, tots fets aquí… Un grup de gent que ha de portar les regnes del poble per fer-lo cada dia millor. És possible que treballanttots junts féssiu el millor equip de la història i us deixéssiu de discussions per a veure qui porta els galons?Perquè necessitem gent amb empenta, ja siguin grocs, blaus o vermells, i sens dubte, que per portar tot el quètenim a Artesa, tots volem el millor... però… ben bé... Què és el què tenim?... Que què tenim??... Tenim el Castellot il·luminat que guia a qualsevol espavilat i tenim180 km2 d’extensió des de Comiols fins a Seró. Amb 140 dies de boira durant tot l’any. Tenim la Secla, laRampa, la Roca del Cudòs, la gran carretera i lo típic Forat Rodó, tenim Antona i el Megàlit de Seró. Tenim els“camacus” de Baldomar i els “hippis” de Clua. Tenim les basses de Tòrrec, el Castell de Montmagastre, laColònia i els Trulls de Vernet, tot de llocs bonics per anar a fer un bon polvet. Tenim el Senill ple de sucs i elSegre carregat de fems tant a l’estiu com a l’hivern. Tenim la Dàlia Blanca, que cau a trossos i el Gran Casal,pensat i destrossat per tot de senyors d’aquí. Tenim un munt d’historietes de la Periqueta a La Palanca isempre tindrem les paraules del Sícoris que el temps no arranca. Tenim coses que només nosaltres tenim: Sant Sebastià, la Matança del Porc i la Fira del Meló. Tenim al Felide l’Espinal, que encara suma pensant, i a Cal Rellotger hi tenim un bon Sant. Tenim la paella del Muntanya, la coca del Solé, els croissants del Serra, i també els del gimnàs. Tenim elsllargs entrepans del Manel, així com la llangonissota d’algun poble dins dels pantalons, que li penja fins alstalons. Tenim un fotimer de festes al pavelló i totes les Festes Majors d’estiu amb els seus fantàstics camins pertornar, perquè no ens facin bufar. Tenim els millors artistes del món, que canten caramelles mentre despertenel jovent de bon matí, quan només fa una estona que han anat a dormir: I per descomptat tenim les cançons delCarbonell, que toca com ningú “el dubidú quiero ser como tú”. Artesencs, adoneu-vos de tot el què tenim. Les coses nostres i d’aquí, aprofiteu-les, la mare que us vaparir!!! Molt bon Carnaval a tothom!!!

TEMA DEL MES

Caminant de Rubió a Alòsquesta vegada les camina-des per la Noguera ens vandur al recorregut que hi ha

entre Rubió de Mig i Alòs deBalaguer, que és un itinerari forçainteressant. El vàrem realitzar con-juntament el Centre Excursionistade Balaguer i Terres del Marque-sat, tal com fem un cop a l’any. A les 8 hores i 40 minuts, ambpuntualitat anglesa, érem a la vorade Sant Miquel de Rubió. Unsquants conductors vàrem portar elsvehicles al poble d’Alòs perquè latornada era des d’aquest lloc. Deretorn a Rubió, amb tot el grupd’unes 35 persones vingudesd’Artesa de Segre, Baldomar, Alòsde Balaguer, Vilanova de Meià,Vernet, Cubells, Balaguer,Camarasa i Lleida, iniciarem la ca-minada en direcció a la mina deForradella, dita també de nom Ara-celi. En arribar en aquest lloc vàremesmorzar i, després d’un petit re-corregut al peu de l’esplanada peron treien el material, vàrem expli-car la historia de la mina molt breu-ment. Aquesta explotació es feiaamb galeria i a cel obert i va durardes dels anys 40 fins als 60 delsegle passat. En aquella època, unobrer especialitzat cobrava a l’any1953 unes 15 pessetes de jornaldiàries. També en aquesta matei-xa època es va ensorrar la galeria iva morir un operari. Acte seguit, en Josep Roqué ens

A

PARLEN LES ENTITATS

va explicar la part geològica i la for-mació de la bauxita. Quan això esva produir, fa uns quants milionsd’anys, el clima en aquesta zonaera tropical i molt plujós. Això va ferque es dissolguessin les roquescalcàries i per arrossegament s’om-pliren les cavitats característiquesd’aquesta zona. La bauxita de la Forradella ésvermella majoritàriament i portamolta impuresa, principalment fer-ro. Roqué ens va comentar quecom més blanca és la bauxita méspuresa té i en aquest cas conté mésalumini, què és el mineral més im-portant per a l’explotació. De la bauxita se’n treu alumini iderivats, ciments especials, també

és emprat com a refractari als altsforns, etc. En acabar l’explicació, tornarema continuar caminant i serpentejant.De cop ens vàrem trobar amb unavista de postal del poble d’Alòs iacte seguit el pont sobre el riuSegre i els vehicles que ens espe-raven. Voldríem remarcar que les duesentitats hem pogut recuperar enpart el camí que feien els minersque des d’Alòs anaven a peu a tre-ballar a la Forradella i creiem quees molt positiva la col·laboracióentre entitats.

Centre excursionista de BalaguerTerres del Marquesat

la Palanca 31

la Palanca 33

PARTITS POLÍTICS

Compromís amb la gentany 2007 iniciàvem unanova etapa en el governdels municipis marcada

pels avenços en el rol institucionali polític dels governs locals promo-guts pels governs de l’Estat i de laGeneralitat de Catalunya. Ara ens trobem en un altre esce-nari. No són unes eleccions més, ésel moment de deixar palès que soml’organització política amb vocaciómajoritària a la nostra societat i ambcapacitat contrastada per liderar elmunicipalisme a Catalunya. Consci-ents de l’impacte polític i sociològicdel resultat del mes de novembre itambé de la gravetat de la crisi, calno defallir, ni lamentar-nos, sinó con-vertir les adversitats en desafiamentsi oportunitats. Avui ens trobem immersos en unacrisi econòmica profunda i global querepercuteix de forma directa en laciutadania dels pobles i ciutats deCatalunya. Tres aspectes marcaranradicalment el futur de les actuaci-ons als nostres municipis:a) L’exigència de garantir la convi-vència i la cohesió als nostres mu-nicipis evitant qualsevol possibilitatde fractura social, amb especialatenció a realitats derivades decontradiccions que poden esdeve-nir de la crisi econòmica.b) La necessitat de convertir elsreptes en oportunitats i abordaramb contundència i lideratge la re-activació econòmica dels nostresmunicipis, per dinamitzar, innovar icréixer, ajudant a crear condicionsnecessàries per promoure les eco-nomies al territori i participar ambvoluntat proactiva en la lluita con-tra l’atur.c) La voluntat de governar desd’una afirmació de l’autoritat demo-cràtica, amb un lideratge potent iuna forta capacitat de generar con-fiança, credibilitat i compromís, desde posicions que expressin rigor,solvència i transparència en la ges-tió de govern. En aquest marc és imprescindibledes del socialisme assumir la capa-

citat d’iniciativa davantd’aquest entorn nou icomplex. Aquesta condi-ció entronca amb la nos-tra forma de liderar la po-lítica local, que està ava-lada pels governs delsprincipals ajuntamentsdel país des del Partit delsSocialistes de Catalunya,que durant 32 anys hemgestionat amb respon-sabilitat i un clarposicionament de progrés, amb vo-luntat constructiva i amb l’afany defacilitar els principis d’equitat, igual-tat d’oportunitats i justícia social. Tres són els reptes que tenimplantejats. Mantenir la nostra con-dició com a partit garant de lestransformacions dels nostres mu-nicipis per a la majoria dels nostresconciutadans, revalidar i consolidarla nostra identitat com a partitmunicipalista; i mostrar senyals derecuperació i renovació de l’ofertasocialista com a contribució al pro-fund procés de revitalització de lanostra organització. És per això que cal reafirmar elperfil socialdemòcrata, que prioritzales persones i treballa per un mo-del de societat diferent. La nostratrajectòria ens avala i elmunicipalisme de progrés ho repre-senta. Ho hem demostrat duranttots aquests anys. Des de la transició democràticahem dignificat l’espai públic, hemconstruït equipaments, hem treba-llat per la inclusió social i la convi-vència, hem promogut polítiques depromoció econòmica i hem gestio-nat amb responsabilitat i eficàcia.Ho hem fet des de la convicció quecanviar l’entorn més proper de lespersones és el millor camí pertransformar la societat, fent-la mésjusta, solidària, lliure i democràtica. Creiem fermament que som elsque en aquesta difícil conjunturaafrontarem amb major rigor i sol-vència els nous desafiaments per-què la nostra experiència en altres

moments de la història ens avala iens dona credibilitat i confiança. Partim de la ferma convicció queCatalunya és la seva gent i són elsseus municipis. En els pobles, vi-les o ciutats és on vivim i treballem,on aprenem i on gaudim de l’oci, itambé l’espai on pensem el nostrepresent i futur. Per això els ajunta-ments, avui més que mai, tenen unpaper central en fer possibles elsanhels de la gent, i evitar qualse-vol fractura social en uns momentsd’incertesa com els actuals. Volem uns pobles i ciutats dig-nes, cohesionats i sostenibles. Elsi les socialistes pensem que elsnostres espais vitals són espais derelació i intercanvi de coneixementsentre veïnatge, per potenciar laparticipació ciutadana en els aferspúblics, per millorar la integració ila cohesió social, i per teixir xarxesde seguretat i de solidaritat en nu-clis de població que enforteixin lesnostres comunitats i el sentiment depertinença. Per això cal aplicar polítiques cre-atives i innovadores en tots els àm-bits de la vida social, política i eco-nòmica, que responguin clarament ales necessitats que l’actual realitatens presenta i ens demanda.

Joan Fontanet i ParísJaume Ferre i Yegola

Representants del PSCa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

L’

la Palanca 35

PARTITS POLÍTICS

ERC, vuitanta anys d’històriaurant aquest mes de març,Esquerra Republicana deCatalunya (ERC) compleix

vuitanta anys d’existència. És peraixò que us volem fer cinc cèntimsde la nostra història. Del 17 al 19 març de 1931, aSants, es funda ERC per la uniód’Estat Català, de Francesc Macià;el Partit Republicà Català, de LluísCompanys, i el grup L’Opinió, deJoan Lluhí. Els seus principis polí-tics són el reconeixement de la per-sonalitat nacional de Catalunya, ladefensa dels drets de l’home i delciutadà i la socialització de la rique-sa. Macià és el primer president. L’abril d’aquell any, ERC triomfaa les eleccions municipals i Maciàproclama la República Catalana. Elgovern de Madrid, però, nomésaccepta la recuperació de la Gene-ralitat, dissolta el 1714. Macià n’ésescollit president. A l’agost s’apro-va en referèndum l’Estatut d’Auto-nomia, que és retallat a les CortsEspanyoles i entra en vigor el 1932. ERC guanya totes les eleccionsque es van celebrant durant la IIRepública (1931-1939). El desem-bre de 1933 mor Macià, Lluís Com-panys el succeeix com a presidentde la Generalitat i proclama l’Estatcatalà. Ell i tot el govern català sónempresonats, la Generalitat és abo-lida i no es restableix fins al nou tri-omf d’ERC a les legislatives de1936. El juliol de 1936 els militars esrebel·len contra la legitimitat demo-cràtica. Esclata la Guerra Civil, du-rant la qual ERC reté la presidèn-cia de la Generalitat. La guerra aca-ba el 1939 amb el triomf de l’exèr-cit feixista del general Franco. S’ini-cien 36 anys de dictadura (1939-1975), que pateix bona part delsmés de 70.000 militants d’ERC. Elpresident Companys és lliurat perla Gestapo alemanya al govern es-panyol, que l’afusella a Montjuïc el15 d’octubre de 1940. El govern de la Generalitat al’exili nomena Josep Irla com a pre-

sident, que el 1954 serà substituïtper Josep Tarradellas. ERC passaa la clandestinitat i el 1952 HeribertBarrera n’assumeix la direcció. L’11de setembre de 1964, ERC partici-pa en l’organització de la primeramanifestació antifranquista. El 1975 mor Franco. El 1976,ERC confirma Barrera com a líder.El 1977, a les eleccions a CortsConstituents, el partit no està lega-litzat. ERC defensa el no en el re-ferèndum constitucional del 6 dedesembre de 1978, perquè no re-cull els principis republicans i el dreta l’autodeterminació dels pobles. L’octubre de 1977 torna de l’exiliel president Tarradellas i es restau-ra la Generalitat. Es redacta un noui minso Estatut, que s’aprova el1979. ERC demana el sí com aúnica alternativa al no-res. En leseleccions al Parlament deCatalunya de 1980 obté 14 escons,que porten Barrera a la Presidèn-cia del Parlament. El 1984, però,només s’aaconsegueix 5 diputats icomença un breu declivi, en quètambé es perd la presència a lesCorts de Madrid. El 1987 passa a liderar el partitJoan Hortalà, que es substituït perÀngel Colom el 1989. ERC assu-meix la independència com a ob-jectiu polític i poc a poc esdevé lacasa comuna de l’esquerra inde-pendentista. En clau local, el 1991 el partitaconsegueix l’alcaldia d’Artesa deSegre amb Jaume Campabadal,que repetirà el 1995, en què arribaa ocupar el càrrec de president delpartit, i el 1999. Els resultats a les eleccions alParlament de Catalunya de 1992situen ERC com a tercera força,amb 11 diputats independentistes.El 18è Congrés Nacional d’ERC(juny de 1992) aprova la reformadels Estatuts, que propugnen launitat territorial i la independènciade la nació catalana en el marceuropeu i en un posicionamentd’esquerres.

El 1993, ERC recupera la sevapresència al Congrés dels Diputats,mentre que en les eleccions muni-cipals de 1995 esdevé la terceraforça. El 1996, Josep-Lluís Carod-Rovira és el nou líder del partit. A les eleccions al Parlament deCatalunya de 2003, ERC obté 23escons i es converteix en una for-ça decisiva. El partit promou ungovern d’esquerres i catalanista(PSC-ERC-ICV) amb PasqualMaragall (PSC) de president iCarod-Rovira de conseller en cap. Les eleccions legislatives de2004 comporten que ERC esdevin-gui la quarta força del Congrés. Iamb les eleccions europees delmateix any, tanca el millor cicleelectoral de la història recent. El 2005, impulsat per ERC, elParlament aprova per àmplia ma-joria un ambiciós Estatut, que tor-na a ser retallat a Madrid. El partitdemana el no en el referèndum de2006 i Maragall expulsa del governels consellers d’ERC. L’Estatuts’aprova i hi ha noves eleccions alParlament aquella tardor. Amb 21diputats, ERC repeteix govern ambel PSC i ICV, ara amb José Montillade president. Altre cop en clau local, MingoSabanés recupera l’alcaldiad’Artesa de Segre el 2007, que nohavia pogut assolir el 2003. El 2008 Joan Puigcercós és es-collit com a president del partit en-tre un total de 4 candidats. En leseleccions de 2010 al Parlament, ladivisió de l’independentisme i elcàstig de l’electorat per la reediciódel segon govern tripartit, duen aERC a un molt mal resultat ambnomés 10 diputats. Ara, quan hagin passat les elec-cions municipals del proper 22 demaig, el partit avançarà el seu Con-grés Nacional per tal de reconduirl’estratègia política i recuperar laconfiança de la gent.

Artesa de Segre

D

la Palanca 37

El mes passat vam publicar en aques-ta secció la carta “Una filla d’Artesa”,signada per Ramona Solé Serra (“laRamona del Rufino”, com deia ellamateixa). L’esmentada carta anavaacompanyada d’una fotografia que nova ser publicada per un oblit que la-mentem profundament i pel qual de-manem disculpes a la senyoraRamona. Per tal d’esmenar el nostre error,publiquem aquesta imatge en què po-dem veure les amigues de joventut ales quals l’autora de la carta feia men-ció: “la Mercè del Calderer (...),l’Antonieta del Segon (...), entre moltesd’altres”.

La Palanca

Fe d’errates

1. Inici a les 10:30h. Cantada da-vant de la casa de l’alcalde al C/M.D. de Salgar2. C/ Jesús Santacreu3. Av. Eduard Maluquer (Residèn-cia de la Gent Gran)4. Plaça del Progrés5. Ctra. d’Agramunt (Bar Jubete)

Itinerari de les Caramelles 2011MÚSICA, MESTRE!

6. C/ Calvari7. Ctra. d’Agramunt (Casa Mianes)8. Ctra. de Ponts (Forn Solé)9. Ctra. de Ponts - Ctra. de Tremp10. Ctra. de Tremp - C/ Girona11. Plaça MajorA les 12:45h ens traslladarem dedavant de l’església per l’Av. Maria

Anzizu fins a la Pl. Ajuntament.12. Final a les 13h: Plaça de l’Ajun-tament, on farem l’ultima cantada Bona Pasqua a tothom!

La Junta

CARTES A LA REDACCIÓ

1

23

45 6

7

8910

11

12

INIC

I

FINAL

38 la Palanca

FA 25 ANYS

Març de 1986ot i que em resulta difícildestacar alguna cosa enconcret d’aquesta revista, hi

ha dos temes que centren l’aten-ció: la comarca de la Noguera i elreferèndum sobre l’entrada al’OTAN. A més, les cartes i un arti-cle d’opinió es mostren crítics en-vers temes diversos. PORTADA. La revista dedica laportada i les pàgines centralsd’aquest mes a la comarca de laNoguera. La portada, però, posa enrelleu el territori que anomenem“Artesa i Comarca”. EDITORIAL. Sí a una opció ésel títol d’un editorial que ens recor-da que el 12 de març d’aquell anyhi va haver un referèndum gràciesal qual Espanya va decidir entrar al’OTAN. L’editorial fa èmfasi en l’altnivell d’abstenció i el NO del muni-cipi d’Artesa, així com en algunesanècdotes locals. LOCAL. En la Informació Muni-cipal hi trobem una relació de mésfactures del mes de desembre i lesllicències d’obres del gener. Josep M. Solans, en el NoticiariLocal, es fa ressò d’algunes notíci-es d’àmbit comarcal com l’organit-zació d’unes Jornades TècniquesAgràries a Balaguer i del Congrésen defensa del petit municipi, ja queen ambdues activitats hi participàl’alcalde Cardona. La publicaciód’obres del Pla d’Obres i Serveis ide la Diputació relatives als muni-cipis de la comarca també és notí-cia. Altres són la licitació pública delservei de cotxe fúnebre i la sol·-licitud de l’empresa Hidroelèctricadel Vallès per a posar en marxa laminicentral del salt d’aigua de laColònia La Fàbrica. COMARCA. Ferran SánchezAgustí ens ofereix una interessanttroballa musical en el seu Des delMirador del Montsec. Es tracta dela partitura i la lletra de “La cançóde collir olives a Baldomà i Artesa”,recollida a finals del segle XIX pelfolklorista Valeri Serra i Boldú. Re-sulta curiós que un fragment de la

lletra coincideix totalmentamb La Raimundeta: “Sa-bata amb taló, la mitgetagroga, faldellí vermell ambpunta a la vora”. Canvi de secretari és unanotícia breu relacionadaamb Alòs de Balaguer, laqual ens informa que M.Teresa Romero substituiràJosep Guillaumet en la se-cretaria d’aquest municipi. El cabrit portava cua, sig-nat per Joan Marquilles “Ca-pellà de Pagès”, és un arti-cle reivindicatiu sobre elpatrimoni històric dels po-bles petits i en concret deSanta Maria, a partir d’unaanècdota de novembre de1984, quan aquesta pobla-ció oferí un cabrit al presi-dent de la Generalitat, JordiPujol. El Carnaval és una petita cròni-ca de Jaume Armengol sobre el di-nar de germanor celebrat alTeleclub de Foradada el dimarts deCarnaval en què “el menú consistíen una suculenta paella i carn debe a la brasa”. La revista reprodueix una carica-tura de l’alcalde de Cubells, JosepLlompart, publicada al diari Segre. CAMP. Cursos de formació agrà-ria a la Cooperativa del Campd’Artesa i Comarca ens informa del’organització d’unes jornades sotael lema “Dinamització de l’empre-sa cooperativa per socis”. En untotal de 7 sessions de 9h a 11h dela nit, hi participaren 41 persones,majoritàriament joves del sector.Les jornades estaven patrocinadesper la Generalitat, la Diputació, lafundació ESICO i una entitat finan-cera. En una altra pàgina de la matei-xa secció, la revista publica un re-cull de dites extretes de la “Cartillarural d’aforismes” (Narcís Fages deRomà, 1849). A tal d’exemple, aquíen teniu una: Quan l’hivern és arri-bat, lo blat deu ser arrelat.

INFORME. Ocupant dues pàgi-nes i mitja de les pàgines centrals,i amb lletra més petita de l’habitu-al, tot i que la secció porta per títolLa Noguera o la vitalitat de la co-marca, en realitat reprodueix el tre-ball realitzat pel geògraf RomàPujadas i publicat pel Centre d’Es-tudis de la Noguera: Aspectessocioeconòmics de la comarca dela Noguera. En aquella època laNoguera encara encabia poblaci-ons com Alfarràs, Bellvís, Linyola...que ara pertanyen a altres comar-ques. La lectura de l’informe és in-teressant perquè ens permet teniruna perspectiva històrica sobrecom ha evolucionat la comarca enaquests 25 anys. Pujadas deia: “Espodria considerar la Noguera unacomarca moderadament deprimi-da...”, però distingeix entre diferentszones de la que és la comarca mésgran de Catalunya. Complementa la secció l’articleCongrés per a la defensa del petitmunicipi, on s’exposa que la ses-sió prèvia corresponent a la Nogue-ra va tenir lloc aquell 13 de febrer,mentre que el Congrés, celebrat aBarcelona i organitzat per l’Associ-

T

la Palanca 39

FA 25 ANYS

ació Catalana de Municipis, va serel 8 de març. Les ponències delCongrés havien de servir com adocument de treball per a una deles lleis més importants del país: ladivisió territorial de Catalunya. Caldestacar que l’alcalde d’Artesa,Jaume Cardona, va ser l’encarre-gat de presentar una de les tresponències del Congrés: “La comar-ca com a ens reequilibrador del ter-ritori”. REFERÈNDUM. Aquí s’hi recu-llen les dades sobre el referèndumrealitzat el 12 de març respecte al’entrada o no de l’Estat espanyol al’OTAN. Com és sabut, Espanya vavotar majoritàriament que sí amb un52,5% de vots a favor i un 39,4%en contra (la resta són vots en blanco nuls) i una participació del 59,7%.Per contra, va guanyar el no aCatalunya (50,6%) i a la demarca-ció de Lleida (50,8%). També vaguanyar el no als municipis d’Alòsde Balaguer, Artesa de Segre, Cu-bells i Vilanova de Meià. En canvia Foradada va guanyar el no. Enaquella època hi havia 6 meseselectorals a Artesa, quatre d’ellesals pobles. Els resultats també vanser diferents. Mentre a les taules deles Escoles Velles, Baldomar,Tudela i Vilves guanyava el no; elsí es va imposar a la Sala Parro-quial i a Alentorn. ENTREVISTA. Si el mes passatla revista publicava l’entrevista deJosep M. Solans al consellerBigatà, aquest mes hi trobem l’en-trevista del mateix redactor al con-seller d’Indústria i Energia, JoanHortalà, que visità el municipi el 14de febrer i va tenir una reunió ambuns 40 empresaris. L’alcaldeCardona va oferir terrenys munici-pals i les màximes facilitats per a laimplantació d’indústries a Artesa.Hortalà afirmava: “Nosaltres treba-llem perquè es consolidi la indús-tria, per sortir de la crisi i donar unbon servei als industrials d’aques-tes comarques”. OPINIÓ. El Grup d’alpinisme delCENG signa l’article Boscos enperill! La intenció és “...sensibilitzarels conciutadans enfront la desfeta

forestal que el nostre Ajuntamentaprovà en un Ple Municipal cele-brat el mes de desembre de 1985,per tal d’aprofitar el bosc comunalde Baldomar”. LOCAL. Es repeteix aquestasecció per a què J.M. Solans ensinformi sobre el Nou servei de re-collida d’escombraries a Artesa. Elredactor explica la recent adjudica-ció d’aquest servei a una empresaprivada, per primera vegada, per unperíode de 10 anys. A continuaciófa un repàs històric d’un servei queva començar el 1931 (abans la gentllençava els residus als femers delcorrals) i ens recorda, entre altrescoses, que l’abocament es realitza-va primer a la zona del pont delSenill i que posteriorment es tras-lladà darrere la Roca del Cudós. LLEURE. Una sopa de lletres ons’havia de buscar el nom de 10 re-gidors de l’Ajuntament i un reculld’endevinalles conformen el contin-gut de la secció. DE LA VELLA ARTESA. Brunetd’Artesa ens ofereix una interessantreflexió sobre la propaganda políti-ca enganyosa en l’article Una altrapàgina viscuda. Màlaga, 1939. Ex-plica l’anècdota de quan una collade catalans van arribar a Màlagaen un vaixell carboner. Unes xico-tes joves van exclamar: “Pero si soniguales a nosotros. Mira, miraaquel. Parece un torero”. Això hocontraposa al rumor que corria enaquells temps per la regió, segonsel qual els catalans “se comían losniños recién nacidos”. IMATGES D’AHIR. Una fotogra-fia de la qual no se’n diu l’any ensmostra l’ermita de Nostra Senyoradel Pla, quan encara hi havia el xi-prer. ESPORTS. Reapareix aquestasecció, que no sembla tenir moltacontinuïtat. En primer lloc podem

LA FITXA

Número: 51Data: març de 1986Preu: 100 ptes.Pàgines: 24

veure la bona classificació del CEArtesa com a tercer del seu grupde 1a Regional, darrere el Lleida iel Bellcaire, després de 22 partits.Després, una petita crònica de laderrota de l’equip femení de bàs-quet davant el Pardinyes. CARTES A LA REDACCIÓ. Lacarta Amb quina il·lusió... no portacap signatura i expressa la seuadecepció per la tala dels arbres dela carretera. Una segona carta, signada per“Uns Ciutadans Perjudicats”, ésuna queixa pel ritme d’unes obres.El títol ja ho diu tot: Les obres deles voreres de la carretera dePonts, ‘passivitat intolerable’ pelsveïns. Tanquen la secció un parell decartes molt curtes. El españoltambién es de Cataluña, en caste-llà i signada per E.N.B., reclama aLa Palanca més col·laboració “...enla difusión del castellano en suspáginas”. La zona de la carreterade Tremp a “entrellum”, signada per“Un veí afectat”, manifesta una al-tra queixa; en aquesta ocasió so-bre el fet que en aquesta zonad’Artesa encara havien d’utilitzar untransformador per a cada aparell dela llar després que FECSA canviésla potència de 125 volts a 225. ASSOCIACIONS. Assembleageneral anual de la Societat dePescadors informa dels acords mésrellevants, entre els quals renovarla junta gestora per 4 anys més il’organització d’un concurs de pes-ca infantil al maig. CULTURA. La Pasqua a la pin-tura és una petita ressenya del qua-dre del músic i pintor local JaumeGaset en què es veu les Carame-lles cantant davant de Cal Costa alcarrer Calvari. HUMOR. Sembla que el tema del’OTAN interessava de valent alspersonatges Quimet i Cosme, jaque després de l’acudit del mespassat al respecte, repeteixen temaamb dos acudits més.

Ramon Giribet i Boneta

la Palanca 41

DES DE L’AJUNTAMENT

Excrements de gossosDonat l’augment dels excrementsde gossos als carrers i places de lanostra ciutat, volem recordar alspropietaris d’aquests animals decompanyia l’obligatorietat de reco-llir-los i de llençar-los en una pape-rera. A més de la mala imatge que re-presenten els excrements al mig deplaces i carrers i de la feina quecomporten per als serveis de nete-ja municipals, cal tenir en compteel perill que signifiquen per a la po-blació en general i especialment pera la gent gran (possibles rellisca-des) i els nens (possibilitat de to-car-ho com un joc més). És per tot això que comminemals propietaris a actuar amb civis-me i responsabilitat envers els seusanimals de companyia i de la restade ciutadans.

Actes vandàlicsAquestes imatges corresponen alsdarrers actes vandàlics que han tin-gut lloc a la zona d’esbarjo de laPalanca. En concret, s’han malmèsles aixetes de les fonts d’aigua itambé s’han realitzat pintades alsserveis públics. La publicació de lesimatges és un acte de denúnciavers aquestes actituds incíviquesque malmeten el mobiliari i provo-quen que en sortim tots perjudicats,ja que no es podran tornar a utilit-zar aquests serveis fins que s’ar-rangin.

A Artesa de Segre ja espot veure l’Esport 3Donat que les múltiples gestionsrealitzades amb Televisió deCatalunya i amb el Centre de Tele-comunicacions i Tecnologies de laInformació de la Generalitat deCatalunya, per a la recepció del noucanal d’esports de Televisió deCatalunya (Esport 3), han donatcom a resultat que la recepció po-dria arribar d’aquí a un temps,l’Ajuntament d’Artesa de Segre hadecidit actuar per tal de poder ga-rantir d’immediat a la ciutadania laprestació d’aquest nou servei. La recepció d’aquest nou canal

la podreu fer sintonitzant el canal52 de la TDT. A partir d’ara, doncs,els amants de l’esport i el públic engeneral ja podeu gaudir-lo!

Rètol al Centre d’Entitatsles MongesUna vegada posat en funcionamentel Centre d’Entitats les Monges,amb força èxit per cert, des del’Ajuntament hem cregut oportúcol·locar-hi un rètol que identifiquil’equipament. (vegeu la foto de lacontraportada) Amb aquesta proposta es volaconseguir una imatge actual i di-nàmica, ja que és un edifici destinata acollir diferents entitats i activitats.Aquestes estan representades perquadres de colors que simbolitzendiferents espais, acollits per la “e”d’entitats. Hem decidit conservar ladenominació de “les Monges”, jaque el pas de la seva història pel

nostre poble ha deixat una em-premta inesborrable en la nostramemòria col·lectiva.

AgraïmentDes de l’Ajuntament d’Artesa deSegre volem agrair l’ajuda i col-laboració de totes aquelles perso-nes gràcies a les quals han estatpossibles les diverses activitats de

les festes de Carnestoltes i de laMatança del porc. Moltes gràcies atothom!

Ajuntament d’Artesa de Segre

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes de febrerSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (3 de febrer de 2011)Absències: Jordi París (ERC)

S’aproven, per unanimitat, els se-güents padrons fiscals:- Escombraries: 132.347,38 euros- Aparadors i vitrines: 411,33 euros- Canonades: 269,50 euros- Llocs públics: 92,31 euros- Marquesines: 22,50 euros- Guals: 6.637,78 euros- Clavegueres: 27.972,75 euros- Nínxols: 4.812,80 euros- Portes a l’exterior: 59,71 euros- Tribunes: 1.817,54 euros

S’aproven, per unanimitat, les cer-tificacions d’obra següents:- Certificació núm. 2, per 33.867,91euros, de l’obra “Escola de Músi-ca” realitzada per l’empresa Carrersi Obres i Electromecànica Soler SL- UTE.- Certificació núm. 4, per 9.150,78euros de l’obra “Millora d’abasta-ment d’aigua i pavimentació delcarrer de La Font de Baldomar” re-alitzada per l’empresa Touriño yMarcos SL.

S’aprova, per unanimitat, rescindirel conveni de cooperació entre elsenyor Miquel París i Terré i l’Ajun-tament d’Artesa de Segre per a lacol·locació d’un centre d’emissió deTDT a la parcel·la número 138 delpolígon 13 d’Alentorn signat per untermini de 30 anys i amb la contra-prestació econòmica de 1.200euros anuals; atès que el Centre deTelecomunicacions i Tecnologiesde la Informació de la Generalitatha proposat a aquest Ajuntamentdeixar sense efecte la cessiód’aquest que se li va fer en data 29d’abril de 2010 i retornar la posses-sió del terrenys lliure, expedita ivàcua i sense reclamació per capconcepte.

S’aprova, per unanimitat, l’acta deles operacions de delimitació entre

els termes municipals de Preixensi d’Artesa de Segre de 12 de generde 2010.

S’aprova, per unanimitat, l’acta deles operacions de delimitació entreels termes municipals d’Artesa deSegre i Vilanova de Meià, de 4 denovembre de 2010.

JUNTES DE GOVERN(ordinàries de 10, 17 i 24 de febrer)

S’aproven les següents llicènciesd’obres:- A Gas Natural Distribución SDG

SA, per obrir una rasa d’uns 62 mde llarg per 0,40 m d’ample i 1 mde profunditat, per a la instal·laciód’una canonada de gas per submi-nistrar gas natural canalitzat a nousclients al C/ M.D. del Pla 4, d’Artesade Segre.- A Construccions del Segre i laNoguera SL, per repassar teuladade l’immoble situat a la Ctra. dePonts 61, d’Artesa de Segre.- A Construccions del Segre i laNoguera SL., per reparar esquer-da en paret trencada de l’immoblesituat a la Ctra. d’Agramunt 68,d’Artesa de Segre.- A Manel Porta Puigredon, per can-viar llates malmeses de la teulada itapar obertura lateral sota teuladade l’habitatge situat a la Pl. Ball 10,d’Artesa de Segre.- A France Telecom España SA, perla instal·lació d’una estació base detelefonia mòbil a la xarxa GSM, a

situar al polígon 13, parcel·la 51, aAlentorn.- A Endesa Distribución EléctricaSL, per la instal·lació d’una líniaaèria-subterrània de 25 kV, unió dela línia Artesa 1 - Agramunt, amb elPolígon Industrial el Pla d’Artesa deSegre i nous CTRP’s, dins del ter-me d’Artesa de Segre.- A Gas Natural Distribución SDGSA, per obrir una rasa d’uns 12 mde llarg per 0,40 m d’ample i 1 mde profunditat, per a la instal·laciód’una canonada de gas per submi-nistrar gas natural canalitzat a nousclients al C/ Àngel Guimerà 6,d’Artesa de Segre.- A Eva Ros Roig, per canviar ba-nyera per plat de dutxa de l’habi-tatge situat a l’immoble de la Ctra.d’Agramunt 121, d’Artesa de Segre.- A Agropecuaria Prat SL, per laconstrucció i instal·lació de tresnaus noves per l’ampliació d’unaexplotació porcina de producció degarrins, a situar al polígon 15,parcel·la 65, a Vall-llebrerola.- A Construccions del Segre i laNoguera SL, per la substitució del’actual coberta per una de nova,de l’immoble situat a la Ctra. dePonts 61, d’Artesa de Segre.- A Antoni Farré Ribalta, per repas-sar remolinat i pintar façanes del’immoble situat al C/ Sitges 12,d’Artesa de Segre.- A José Fornons Clop, per la cons-trucció d’una cabana i col·locaciód’una tanca amb porta de 2 fulles,en l’hort situat a la parcel·la 184,polígon 7, a l’horta d’Artesa deSegre.- A Sara Bianya Bellmunt, en repre-sentació de Cèlia BellmuntVilallonga, per tapar 2 finestres de1,50 m2 i tres finestres de 0,50 m2

de la façana de darrere de l’immo-ble situat al C/ M.D. de Salgar 15,d’Artesa de Segre.- A Pere Vidal Cerdaña, per la re-construcció de la coberta d’un ma-gatzem agrícola, situat al C/ de Baix10, de Tudela de Segre.- A Antònia Ribó Ticó, per la rehabi-

la Palanca 43

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

litació de les façanes, repicant i re-juntant la pedra, de l’immoble situ-at al C/ Únic s/n, de Clua.- A Sílvia Calaf Mas, per enderro-car les parets d’un metre d’alçàriade la piscina situada en el pati dela parcel·la del C/ Portal 20, deBaldomar.- A Josep Jou Lluch, per repassarteulada traient teules trencades icol·locar-ne de noves, i netejar ca-nals del Mas de n’Escales, situaten sòl no urbanitzable, polígon 20,parcel·la 10, a Montmagastre.- A Jordi Giribet Boneta, per col·-locar pedra en la façana de l’habi-tatge situat en la planta primera delC/ Tarragona 4-6, d’Artesa deSegre.- A Roser Puigpinós Cirera, per re-passar esquerdes i forats de la fa-çana posterior, pintar façanes i re-passar teulada canviant teules tren-cades i collar-les amb morter, del’immoble situat al C/ Sant Joan 19,d’Artesa de Segre.

S’aprova la concessió de la se-güent llicència per a la primera uti-lització i ocupació:- A Lurdes Jovell Clua, per l’habi-

tatge unifamiliar addicionat enconstrucció existent, situat al C/Enric Granados 1, d’Artesa deSegre.- A Marc Figuera Santacreu, per lanau d’una explotació avícola d’en-greix, situada a la parcel·la 296 delpolígon 14, a Alentorn.

S’acorda aprovar les relacions defactures majors de 120,20 eurospendents d’aprovació, correspo-nents a l’exercici comptable 2010,per un import de 94.769,65 euros.

S’acorda aprovar les relacions defactures majors de 120,20 eurospendents d’aprovació, correspo-nents a l’exercici comptable 2011,per un import de 97.452,49 euros.

S’aprova, definitivament, el projec-te de Taxació Conjunta del C/ SantJoan 2, d’Artesa de Segre, amb in-corporació de les rectificacions re-sultants de la informació pública,implicant aquest acord la declara-ció d’urgència de la ocupació delsdrets i béns afectats.

S’aproven les següents autoritza-

cions de gual:- A Josep M. Gil Vilella, autoritzacióde 4,90 m lineals a la Ctra. deTremp 46, d’Artesa de Segre.- A Ramon Miralles Ribera, autorit-zació de 3,50 m lineals al C/ Mon-ges 1, d’Artesa de Segre.- A Lurdes Jovell Clua, autoritzacióde 3 m lineals al C/ Enric Granados1, d’Artesa de Segre.- A M. Teresa Solsona Jou, autorit-zació de 4 m lineals al C/ Barcelona5 A, d’Artesa de Segre.

S’acorda autoritzar les següentsconnexions a la xarxa d’aigua:- A Selmi Pereira de Almeida, perescomesa al C/ Enric Granados 4baixos 1r, d’Artesa de Segre.- A Lourdes Jiménez Alcázar, perescomesa al C/ Enric Granados 41r 3a, d’Artesa de Segre.

S’acorda atorgar una subvenció dela mateixa quantitat que l’any pas-sat a Càritas d’Artesa de Segre perfer front a les despeses de lloguerde local.

Eva Maza i Batlle

Dates arecordar

Ajuntament d’Artesa de Segre

Renovació del DNIPer renovar el DNI a l’Ajuntament d’Artesa deSegre, podeu demanar hora a les oficines mu-nicipals personalment o per telèfon (973 40 0013) del 26 d’abril al 2 de maig (l’expedicióserà els dies 4 i 5 de maig).

Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dijous 13 d’abrilArtesa de Segre: dijous 13 d’abril (només encasos molt justificats, que no puguin anardirectament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida idels objectes (tel. 973 40 00 13).

CIN

EMA

EN C

ATA

LÀ

44 la Palanca

HUMOR

J.G

alce

ran

la Palanca 45

PALANC-OCI

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les negres

Encreuat per Jordi Alins

Jeroglíficper David Fusté

El teu germà és...

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

I in

100

NOTNOTNOTNOTNOTAAAAA

DU

50

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Motocicleta.- 2. Inodora. Cal.- 3. Caminar. Oli.- 4. R. Bat. AM. LM.- 5. Orarà. matsE.- 6. Sor.Riera. N.- 7. Cu. A. Lligat.- 8. Oració. A. Mà.- 9. Pèl. Ama. tiD.- 10. I. Ami. Us. Go.- 11. Carbasserar.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficUn incrèdul (un, in, C, re, du, L).Problema d’escacs1- ..., De3+; 2- Dxe3, dxe3+; 3- Rf3, Cd4+; 4- Rg3, Txg4+; 5- Rxg4, Cxc2; 6- Th1, e2 i es guanya.

Horitzontals1. Espècie de bicicleta on no cal pedalar per desplaçar-se.-2. Femení, que no fa cap mena d’olor. Contracció que acom-panya el nom de la casa d’algú.- 3. Allò que es fa quan espasseja. L’or líquid dels cuiners.- 4. Consonant tossuda. Con-verteix un ou en una mena de gelatina groga. Abans de mig-dia. Al revés, mil cinquanta.- 5. Resarà. Al revés, òrgans mas-culins de les flors.- 6. Tractament que es dóna a les religio-ses. Curs ocasional d’aigua típic de les zones mediterrànies.Nord.- 7. Coure. La primera lletra de l’abecedari. Subjectatamb una corda.- 8. Frase o pregària. És al bell mig del mar.Part del cos que pot acariciar.- 9. Element de l’abric naturaldels mamífers. Antigament, dida. Al revés i singular, cada màen té cinc.- 10. Vocal prima. Estimi. Pronom de segona. Anara l’anglesa.- 11. El camp més temut pels estudiants.Verticals1. Organisme tant petit que cal un microscopi per a poderveure’l.- 2. Rínxol marí. Arbre símbol de fortalesa. La primeravocal.- 3. Fer mitja volta a una cosa. Ferir de l’ala.- 4. Contrarid’estimar. Actini. Consonants bilabials.- 5. Relatar una aven-

tura, una història, etc. Àvia.- 6. Pecat capital que no es pot apaivagar amb til×la. Al revés, màquina destinadaa moldre. Consonant que serpenteja.- 7. La llaminadura més coneguda. Ocells.- 8. Consonants cantoneres.Verge que ha tingut un fill. En tinc coneixement.- 9. Ressò. Al revés, animal màgic o tigre modest. Consonantamb teulada. Consonant que es repeteix per tossuderia.- 10. Incisions fetes amb un ganivet. Germana que noés de la família.- 11. Que alimenta.

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

El jovent de Montargull. 1950

evia de ser per la Festa Ma-jor d’aquell any, ja que totsanaven ben mudats. El cot-

xe era la “rubia” del Quim delGabandé, el qual venia peces sen-ceres de roba pels mercats i pelspobles. La foto està feta davant decal Marsà de Montargull. El cotxe,que també feia de taxi, era delspocs que hi havia per la comarca i,en considerar-lo molt modern, elsjoves s’hi van voler retratar per a lahistòria. Fer-se fotos amb un cotxeera molt corrent en aquell temps. Per fixar en la memòria les can-çons i els cantants que més sona-ven en aquell moment, en diremalgunes: “Las mañanitas” de PedroInfante, “Madrecita” i “Amor, no mequieras tanto” d’Antonio Machín,“Tres veces guapa” de JorgeSepúlveda, “El emigrante” deJuanito Valderrama, “México lindoy querido” de Jorge Negrete i“Acércate más” de Luis Mariano. Enaquell temps a Artesa triomfavenles orquestres del Dodó Escolà i elsRitmos Modernos, ambdues forma-des per músics de casa. Encara que als pobles no ensn’assabentéssim massa directa-ment, el 1950 va ser un any de tran-

sició important en l’entorn econò-mic, i potser social, del país. Va serla fi de l’etapa de l’autarquia (1939-1950), caracteritzada per la depres-sió, la dramàtica mancança de tottipus de béns, control absolut detotes les escasses mercaderies quecirculaven, de vegades en forma de“multes”, que sovint portaven implí-cit el tancament temporal del co-merç sancionat. I, en general, lainterrupció dràstica del procés demodernització iniciat pel Govern dela República. Ells, els que tenien elpoder absolut, en deien “una altramanera de fer les coses”. Aquesta situació va significar queal començament de la segona eta-pa (1950-1960) es produís una min-sa alliberació i obertura vers l’exte-rior que va iniciar un incipient res-sorgir econòmic, molt en retard del’expansió que ja gaudia la restad’Europa. Alguna d’aquestes dadespot semblar avui inexacta o increï-ble, però era el que hi havia llavors. El grup de jovent de Montargull,d’esquerra a dreta, són: el JosepBaró Tugues, el Pere Ros (Peisan),l’Antoni Riart París, el Benjamí Ca-mats Puig (el Gardela de Mont-magastre, amb vestit fosc, que de-

via ser l’acordionista), l’Antoni RiartMarsà (de cal Tonet), l’Antoni Ca-mats (el pastisser) i el Julio Troy (decal Roc). Val a dir que als anys 50 als po-bles de la rodalia d’Artesa hi viviamolta gent, a prop de les finquesde conreu com era tradició. Tenienles cases ben arreglades i estavenorganitzats per generacions.Aquest fet comportava que als nu-clis de població hi havia molt joventi molta canalla. A la major part depobles, durant anys hi havia al-menys una mestra, segons les ne-cessitats. Va ser després, amb uncert ressorgiment econòmic, que lagent de pagès es va comprar un piso una caseta al cap de comarca,en aquest cas a Artesa, per millo-rar el confort i estar més a prop delsserveis bàsics. Encara avui hi ha molts localsescolars d’aquell temps, que hanquedat buits durant anys, i aras’han reobert com a locals socialsdel poble en la seva majoria.

Bartomeu Jové SerraFoto cedida per Neus Novau

D

LA FOTO

El Centre d’Entitats Les Monges, inaugurat a la primavera de l’any passat, estrena un cridaner logo-tip sobre el qual trobareu més informació a la pàgina 41. (Foto: Ajuntament d’Artesa de Segre)