Aula Marius Torres

!Jo Oller, Narcis, «Un divendres de la Solis>•, dins Rurals i urbanes, vol. IX, dins Obres completes de Narcís 01/er IX. Alllapis i a la ploma, Barcelona, Gustau Gilí, 1929, p. 340-364

UN DIVENDRES DE LA SOLfS

Els qui no creieu en la utilitat de les VIsites de pur passatemps a que e!> dediquen amb tanta assiduitat els bornes d'altres pai~os, e"colteu el meu amic Muret, que, refinat gotmnet deis plaers més exquisits de la vida, ha arribat a trobar que no n'hi ha pas cap de comparable amb el que oíereixen aqueixos salons que obren aquf les senyores de sa casa cada dilluns, di-marts o divendre:;, si un sap assistir-hi amb e~-perit rialler i com a mer espectador de teatre barat.

Ferm en aquesta convicció, un dia que a la penya tothom se li'n reia, ens va demanar pernús per a pc>-sar-nos un e:xemple demostratiu de la seva tesi. Els més enraonadors, que es van veure amen~ts d'estar mitja hora sense hadar boca, pretextant excuses van retirar-se; pero els més indolents i els tastaoUetes, estenent-nos ben bé en els balancins, '\ram dir-li :

- Vinga, Muret, vinga.-1 en Muret, eixugant-se el bigoti i refrescant-se

els llavis amb tres o quatre Uengotades de gatet, co­men~~ aixf:

RURALS 1 UllBAS'I!S

-Diguem-ne un divendres de la SoUs. Hi vaig conc6rrer poc després d'haver conegut mare i filla en un viatge. Prescindeixo del pare, perqu~. a copja de veure'l .;empre tan encaparrat i sorrut, vaig comen-c;ar a prescindir-ne ja en el viatge, i perqu~, ademls, jo ni sé si ell sabia que la ~eva dona rebés ets di vendres. Jo anava, dones, únicament a veure donya Olímpia 1 la Berteta, amb qui havia simpatitzat per En fi, anem al cas. Devien <:er les cinc de la tarda, quan el erial va introduir-me a la sala. Aquesta era bastanl gran i estava a mitja Uum. Jo entrava tan enlluer-nat que qua.c;i no veia on posava els peus, ni, en els primers moments, vaig arribar a con!ixer sin61a Ber-teta, única persona també que em va allargar la m~.

Tot eren dones, i en aquella oca~i6 tates esta"-en dre-tes al voltant d'una de molt elegant i molt guapa que es d6spedia repartint encaixades i petonets re-but..c; amb marcada complac~ncia, sobretot per les SoHs. Per fi, aquestes \raD sortir amb ella, el criat va donar fon;a o.l gas de l'aranya, i , ja amb bona claror, vaig poder anar saludant les .;enyores que aUf que-daven i que s'havien tornat a asseure molt co.llades. Primer la Camil·la Borras, una de menuda menuda, amb cara de mostela, que, aclofada com estava dins de la butaca de ma dreta, ni hauria pas arribat a descobrir si no és pel rastre de la seva veu parda i la lluentor dels quetJedos, que li llampegaven a cada un dels moviments sobtats de nerviosa que la carac-teritzen Vaig, després, saludar la que feia m®~ tossa (per no dir nasa) de totes : donya Tecla Gomis, una

NARCÍS OI.I.F.R

tarragonina fenomenal que ocupava mig sola, lota envestigada de sedes xiscloses, tota carregada de pe-drería i respirant satisfacci6, encara que amb la pena amb que poden respirar-ne les grosses tan agarrota-des de cotilla com anava aquella malaurada. V aig inclinar-me lleument davant d'una desconeguda, que va resultar ser la viuda Molins, una bona mossa, es-velta, rossa com una septentrional, que vestia amb molt chic i es mantenia erta com un lliri al costat de la feixuga pe()nia tarragonina; i vaig fer encara una reverencia més freda a la parella que quedava, mare i filla Rodés: la mare una morena pansida, malcarada i bigotuda; la noia, 1' Assumpteta, una cursilina de figura desgalitxada, d'edat indefinible i d'aires bastant descompassats.

Un pie jo assegut, van esclatar quatre o cinc ex-clamacions ocioses sobre cla calor impropia del tempst, i, al punt en que l'Assumpteta Rodés va aixecar-se per badar una mica més un deis balcons, van tornar les SoUs i va rependre's la conversa.

Donya OHmpia, la senyora de la casa, acomodant-se entre la diminuta Camil·la i aquell monument tar-ragoni, amb un apressament tot afectu6s i agraciat, despré¡; d'haver-me saludat i presentat a les desco-negudes, va voler excusar-se amb tots d'haver-nos deixat sols, ella i sa filia. ,

-É!'\ la primera visita- va dir-nos- que fa aqueixa bona amiga meva al treure's el dol. Era del cas correspondre a la seva distinci6: no és veritat?

-No faltava més!

RURAI,S I UR.BASES 343

- Pobra Pilar!- va fer, en to d'assentiment, donya Tecla Gomis, movent amb gran solemnitat i fe1xuc compa~ el seu vano de mareperla a un pam de la cara., per impedir-ti major proximitat l'abulta-ment enorme del !'CU pit.

- És viuda, aquella senyora' - va preguntar la Camil·Ja, donant al qualificatiu pobra !'única mter-pretaci6 que va creure encertada referint-se a una dona guapa, alegre i elegant.

- Ai ail que no la coneix, Camil-la' ... ¡I jo no les be presentades! ¡Ai, que distreta que s6c, Mare de Déut

- Sí, que la coneix, Camil·la, sí! - van exclamar tres o quatre veus alhora.

-És una ricatxa: la virula Güell. Al menos n'ba d'baver sentit parlar.

-Oh! parlar síl ja bo cree! Pero no ha vi a tingut ocasi6 de ...

- I vost~. Muret' Vost~ s{, que la coneixia: ¿no és veritat' -va preguntar-me l'Olimpia.

- Tampoc, senyora. - Tampoc? ¡Donc.c; miri que és una viuda ben

mona/ - Molt bufona, moltt Qualsevol la pendra per

germana deis seus fills- va afegir la senyora Gomis, venta que venta.

- No ho nego. Pero a mi em passa el mateix que a la senyora - vaig dir jo referint me a aquella mos-tela de Camil·la, que tombava el cap d'ad d'alla com una figureta d'organillo - : no havia tingut ocasi6 de

344 NARCÍS OU,ER

coneixer-la; i s6c tan distret i poc fisonomista, que, francament, ~i ara tornés a veure-la, tampoc no la cone1xena.

- Ooohl quina heretgial - va exclamar. e~can-dalitzada, tota la concurr~cia.

- Di"pensi, Muret : aixo no pot ser · va saltar la Berta com f.ingint una justlssima prote:-.ta d'inferiori-tat -. La senyora Güell no s'olvida aix( com així: és guaplssima/

- Déu em guardara de negar-bo, Berta. Pero ¡si a penes l'he vista!

- Tant corn guapisJima - va cuitar a objectar l' Assumpteta Rodés -. no ho trabo.

- Noia!.. - va rondinar sa mare reptan t-Ia. -Guapa en el sentit d'l~rmosa, no - va conte5tar

la mat~ixissima senyora de la casa ; pero bonica? bufona? ... Ail jo la trabo rebufona! bo tinc de dir.

-Ah! 111<mlssima, sll -va afirmar la CamiJ.ta. - Remontssima! - van fer dues o tres mé:o. - En primer lloc, aquella figura tan ben entalla-

da, tan proporcionada; aquella cintura. ail, que ningú no diría que bagués tingut fills! - va exclamar amb cert accent d'enveja la senyora Gomis, tancant el vano i fent amb ell com si dibuL'té.-. en l'aire ets contorns que intentava descriure de paraula.

-Pero potser ti falta ... (que li dir®, jjo?) ... un tra-vés de dit d'estatura- va replicar la noia Rodés.

-Pero .. tilla! -va repetir sa mare, com si li es-tirés la brida.

Aqul els parers van dividir-~e. Les w1es la traba-

RO'RA.I.S 1 O'RBA.SllS 345

ven a mida; d'altres, potser u.n xic ma.ssa alta; la Berta opinava com l'Assumpteta; per~ totes convenien que, lluny de poder-se-ti dir petita. ni tnn sols era d'aquella mida que, per una conyenció tota galant, ~e·n dtu re-gula1'. tAmb un poc mé...; de carn", fins se la podia qua-li ficar de ruzJ tnossa.•

- 1 aquella cabellera! - va exclamar, extasiant-se, la senyora SoUs. - És una hermosura, filie-.! ... ¡És una !Jermos11ra , poder-se fer el mot~yo com ella se'l fa!

-Es pentina sola? - va preguntar la mama Ro-dés, a punt deplorar d 'enveja penc;,ant en les doloro~e" e.:>tirades que ella havia de sofrir diariament quan la pentinadora 1i subjectava les ruques curtfssimes que amb prou penes vegetaven encara al voltant de les 5eves orelles de cera rancia.

-Sola, filia, sola! ¡I lo lleuger que li queda, d pen-tinatl Si vost~ l'hi taqués, veuria que ~e li pot mase-gar i rewoure com un solideu. -

Donya Tecla va esclafir a riure eS<:andalosament. - Com un -.olideu? ... Ai , quina ocurrencia! ¡I que

m'ha fet riurel Quin ncud.it! - Vull dir que res no l'e-.cabella - va afegir la

pobra OUmpia, mig sofocada. -S{, sf, s{, sf! Per~ ... ai, quin acuditl .. 1Cia, cla,

cla, cla! ... És graciosa, aquesta Olfmpial ¡Mirin qu~ se Jj ha anat a acudir! - va recalcar, estúpi dament, aquella tranquilassa.

-El .que trobo va objectar serio~ament la rossa viuda Mol.ins, que fins aleshores havia callat-é-. que potser ... poU;er els té ma ... ~a negres, els cabelb.

NARClS OI,LER

-Oh! com els de vost~. Paulina, és difícil de ... -No, no, no! no ho die pas precisament perqu~

els tingui negres, que els cabells negres m'agraden molt -va cuitar a protestar la rossa -: ho die pel contrast que ti fan amb el cutis.

- Ai, filla! el cutis el té preciosfssim. -Finfssiml -Oh! delicatl - Ai! és el que més li envejo! -I tot el concili es va llan~ a cantar les exceJ.l~­

cies de la frescor i /int4ra d'aquell cutis amb una vo-luptuositat tan sensual i esponta.nia, que us hauria deixat parats a tots. ¡Si ha de ser-ne, d'atractfvola, la bellesa femenina, quan encisa aixf fins les mateixes dones!

- Sf -repetía la bellissima Molins amoixant-se i11stintivament una onda de les d'aquells cabells dau-rats que acabaven d'alabar-li, mentre s'avivava, amb misteriosa energía, la blavor de cel dels seus uUs d'Of~a -: un cutis envejable, finfssim!. ..

- Deliciós! -va recalcar la Camil-la tot refre-gant-se dins la butaca com si es sentís frisances de voluptuositat a l'esquena.

-Massa-va dir encara la Molins -. D'aixo em queixo: que em sembla massa pur, massa bJanc, massa... (com ho diré, jo?)... que f~ massa con-trast ambla negror de la cabellera, amb aquells ulls tan negres, amb aquelles celles i pestanyes negrfs-simes.

- Aaab! -van cridar a una les Rodés i la Ca-

RUR.A!.S I URBA..~S 347 mil·la dec;itjant castigar el que elles creien preswnp_ d6 d'aquella rossa;-aqtd estO. el mérit!

- 1 és ciar!- va afegir )'atrevida de l'Assumpte-ta cercant amb la mirada el meu assentiment. -Del tot ros._c;es o del tot morenes n'hi ha moltes: la gracia és trobar una raresa com la d'aqueUa senyora: una blanca amb cabells i ulls negres. ¡Aixo sí, que és una flor estranyal no és veritat? - 1 com jo em concreté~. per educaci6, a no fer sin6 una rialleta ambigua, - Aixo no és dir ni sí ni no, Muret -va persi<-tir encara, la noia, amb tota intenci6.

1 la Camil·la va ajudnr la amb un -¡Ai , que no es vol comprometrel -tan malici6s, que la Berta, la Molins i jo mateix ens varem enrojolar tots per la part d'al·lusi6 que a cada u pertocava.

Llavors vaig excusar-me dient que amb aquella claror jo no havia vist prou bé la persona a qui es referien.

-És que ara ja no e~ parla de donya Pilar - va advertir la senyora Gomis -, sinó de tipu~ en ge~ ral. El que desitgem saber és quins tipus Ji agraden més, a vost~: les morenes? les rosses? o bé aquesta Bor estranya de cabells negres i cutis blanc?

-No s6c exclusivista, senyora. -Le gr~stan todas 6n general- va fer aquella

mostela de Camil·la, somrient, i ara ja amb intenci6 de salvar-me.

- Pero hay gorditas que le gl4stan mds- va afegir 1' Assumpteta portant sa indiscreci6 a un extrem que va fer esclafir el riure a tothom menes a la Berta i a mi.

34~ NARclS OI,I.ER

-En Muret és massa fi per n mostrar preferencies on hi ha tan tes senyorete5 i c:;enyores guapes: ¿no és veritat?- va apressar-se a e!.' menar la !lenyora de la casa

- Sens dubte, senyora- vaig respondre, encorre-gut i tot com encara estava -. Les diferencies s6n tan tenues, que per a descobrir-les em caldria una finura de percepci6 superior a la que tinc. -

I davant d'aquesta frase, que de tan artificiosa i falsa no permetia adob, van callar g11apes i lletges, fins que la ~enyora SoHs va nuar el fil trcncat, dtent que, per a ella, les principah; belle~:; de la dona s6n en el cutis i en la figura, que é: el que més triga a perdre's.

La pell no diré que no -va objectar la immen-sa Gomis -; pero el que és la figura ... Aquí en tenen l'exemple: jo, de galtera, era un boixet. -

La seva veina, l'esvelta viuda Molins, la resseguf dissimuladament de dalt a baix, i, quan encara les seve!4 mirades s'esplaia"'ell peltremendo repta d'aquell pit muntanyut, va portar la galantería i la compas-si6 fins a dir-li, encara qu~' un xic túnidament:

-No és pas tan gro~sa, senyonr.-Pero l'Assumpteta Rodés es va amagar la cara

amb el vano i es va mossegar els llavi"- per ofegar la riaUa, mirant a la Berta i a mi, que no sé pas coro vam saber mantenir-nos encara tan scriosos.

- I no es cr~gui ... -va afegir do11ya Tecla Gomis, entrant per primera vegada, aqueU dia, en el tema de la sempiterna conversa que ja tenien apresa de me-

RURALS 1 URBA.>o;RS J<t9

mona tots els amics - no es cregui pas que -.igui pel que jo menjo, perque jo menjo molt poc .. molt poc! I no ~rapa." pcrque a casa, gracies a Déu, bifalti re:. ... que, ja t•erii, tenim un bon cunyer i en"-procurem dar bona vida, vaja! No ti diré, allo, prcci-.ament una vida de palacio, sap?; pero, ja vera, sempre tenim o colomins, o perdiu", o bé un parell de polla~tres, o bé becada, o bé faisan ... (Sí, ja die bé: /aisan.).. Aixo ademls del bistec i del filet i d'algun plat de verdura o d'ous. Perque d'ous i de verdura també en fem al-gun cop que altre, suprimint, per supuesto, mongetes, que a casa no en de1xem entrar, com tampoc bacalli; perque al Gomis, sap?, ni n mi, certes menges no ens agraden. I encara, el Gomis, com que no esta desga-nat com jo, o no sé per que... (en fi, per rampells d'home, que voste ja sap que els homes en tot s6n molt rampelluts) ... encara, alguna vegada que altra ... (ara vegi quina manía!)... vol escudella de ~ i hasta olla, que, és dar, la fem bona, ambles quatre carns, la seva col, la seva patata, els seus cigrons ... I dones bé: jo ... miri, no menjo sin6 desfiletes de la cam de ploma (que mai no en falta, ja l'hi die) i dos trossets aixins de bistec i de filet. ¡Ara vegi qui diría que, menjanl tan poc. m'havia de fer grossa ai"ins/ Alguns en donen la culpa al carruatge, perque, com que en teni m,l'u ... o ba.,tant; pero cal jo me·n ric: ~ap?

Les que l'escoltavcn reien per dins que era un gust; pero donya Camil·la i la S,lis seguien entu. ... iasmant-se amb la revista de les faccions que recordaven de la Pilar Giiell : aquells ullassos vellutats, aquella pinze-

350 ~ARCIS OLLEK

lladeta fina de les celles, eb clotet:; delicioso~ deis extrem!l dels Uavis i el de la barbeta, aquella denta-dura fresca i apretada com una magrnna, aquelle~

orelletes grassones i mo1Jfssimes com el peuet, alt d'arcada, com les llllUlS, d'extremada distinct6 .

-En fi, vamos, ja ho veu, :t.!uret : s'hi té de fixar. Esta per mere.ixer. És una viudeta jo\-e ... -va dir-me la Rodés, amb intenci6 manifesta d'apurar-me si, com ella i sa filla maliciaven, jo era pretendent de la Bertetn.

-Ah! si, sf! - ~ recalcar la impertinent de la seva filia.

- Pobres vittdesl- va exclamar llavors, amb po-sal i accent melodramMics, la viuda Molins, que dei-xava dir a la Gomis all~ dels pollastres i faisans ~ense escoltar-la

- Anem, anem, Paulina! no plori 1-va saltar la 5enyora SoHs;- que, qua.n les viudes s6n tan gt~apes, riques 1 joves com vost~s due!-;, més que compassió poden inspirar enveja.

-Ja ho cree! -van exclamar a una i resoltament les tres casades restants (adhuc donya Tecla, qui, ado-nant-se que no l'escoltaven, havia- parat en !'ec el seu carrau).

-Es coneix que no s'hi trobenl -va objectar la Paulina balancejant el cap. I fent un sospir, en-lairant la mirada al cel i afrretant-se al pit el vano obert, va afegir : -El mnrit fa una gran falta! cre-guin-me1

-Es compr~. - Realment ha de ser aixf.

351

-No es pot negar. -van gosar dir les ca~ades en so de protesta més o menos sincera.

-Quan hi ha hagut e:>timaci6, rcalment, la ~pa­raci6, la ~dua del marit, ha de .er dolorosís~ima . Jo sempre ho dic . .I Déu em conscrv:i el meu, a qui ec;ti-mo de debO, com cada una de \'O'te· deu e::-timar el «eu. Pero ...

-Oh! és que jo estima\'"3 moltel meu, ~nyora!­va cuitar a interrompre la t•ittda :M:olinc:. -¡Pobre Pepe ti

- Ai, ~f! pobra Paulina!- va exclamar la SoU~.­Voste ::;f que va ::-er una esposa exemplart

- Ja ho cree: ¡no c;upo"O pa" lo contrar:i, pobra de mi! -\'"a afegir la Camil·la. - Pero vull dir que ... afortunadament... el temp~ tot ho mitiga.

- Co!<ota, senyora, costa! Ho comprenc, sí : comprenc que ha de co tar;

pero, UJl cop con~lada ... filia! la llibertat que lé una viruta ...

-Ah! aixo sí : aquesta, aqueo..,ta! - van exclamar tumultuo::-ament fin~ le!> noie ..

- Llibertat? - va e.xclam ar la t•iwia. com e .... gar-rifada d'una heretgia.

- 1 tal! -\"a fer una. - Ja ho cree!- una altra. - Qui ho negarA? - la gro~c;a .

-L'únic e ... tat en que la dona en pot tenir. -El que deia una amiga meva: .Si vengue::-~in

certificats de viruia, jo no em casava pa~l•- va sal-tar l'A '~umpteta .

Una rialla general , en la qual prengué part fim; la viuda, de manera estrepitoc::a, va coronar l'acudit.

- 1 sobretot ... - va afegir la !=enyora Rodés per-dent ja un xic la prud~cia que el seu e~tat i la pre-sencia de la seva fillali imposaven - i sobretot ... que no tots els casos seran com el de voste. La perdua del marit doldra o no doldra segons el seu comportament en vida, segons les condicions especialc; del matrimoni. Pero la Pilar, per exemple ... la Pilar, que no es va ca-sar, sin6 que la van casar amb un marit que li podía ser pare, que no li podia fer cap il·lusi6; quan Déu, encara sent ella jove, l'ha lliurada d 'un marit aixl, deixant-la rica i a sus a11chas. ho ha de plorar? ¿No esta miUor ara que at~tes? Anem, no diguinl

- Oh, tu¡l# esta la cosa! - va contestar la viuda Molins amb una ingenuitat sols explicable perla for~a contagiosa de la manca que sa interlocutora havia i mpres a la conversa . ·Aquí esto la cosa : que voste s'equivoca quan creu que ambla mort del marit que-den ~aldats tots els comptes. Si ti ha deixat fills , voste c;ola el~ ha de pujar, educar i coHocar. L'existencia d'ells, que voste demanara a Déu que li conservi, sera el primer obstacle que se li pposara a un segon casament. Que en traura, dones, de ser jove? Si li ha deixat béns, els hi ha d'agrair com si no li fossin de-guts, com s i fossin regalats; perque sembla (no sé per que) que la dona de bé, donant-ho tot a l' home ... no té dret a la compensaci6. Tant si els bi deixa lliu-res comen simple usdefruit, els tals béns són el blanc de les mirades deis cunyats i demés parentela del ma-

RUR.ALS I URB.U.'ES 353

rit, i el grilló que més fortament Uiga la vittda. Si compta i, per millorar els fills, es redueix a viure mo-destament, és una cobdiciosa, una avara, una mes-quina, una mala mare, que sacrifica aquells angelets; si gasta dins la mida que prude.ntment pot gastar, és una rna foradada, una qualsevol que té el cap ple de pardals i que, per agradar i pescar un altre home, sacrifica el pervmir deis fills. ¿On és, don~. aqueixa llibertat de qu~ parlen? on é~? Ailles co~. ¡que di-fere.nts que s6n, vistes de lluny o vistes de prop!

- Tot té els seus inconvenients - va exclamar una altra distretament, escapant, per un segon, de la /onda preocupaci6 en qu~ a totes havia sumit aquella trista pintura de la viudesa femenina.

- Tot; pero els d'estat de vittda s6n molt més grans del que generalment es pensa -va afegir en-cara, bon xic rancorosa i trista, l'eloqüenl oradora.

- Efectivament-va con firmar la senyora So11s.-Qui sent a vost~ sent a la Pilar. Totes s•e::s:clamen de lo matei::s:.

-Encara, la Pilar. té t· apoio del seu pare- va fer la Molins.

-Qui? don Andreu Comes? Ai, filia meva! no es cuida de res. Es passa la vida a l'entre~l del Círcol del Liceu, fumant i contemplant els bons pamets que per allf desfilen, com si encara tingués vint anys.

- Després, té el se u cunyat ... -va interposar la Rodés amb tota mala intenci6 -. Aquest l'hi cuidara bé tot ...

-Se H cu:ida de la Ubrica i de les propietats: sí 0Bil&S COMPLETES, IX 23

35'1 NARClS OU.F.R.

senyora -va respondre la Solls amb marcada se-rietat.

- Qui vol dir? en Tomas Ribera? -va fer la se-nyora Gomis. - Ai! aquest s{ que farl el que deia ara la c:enyora Molins dels germans del marit! té una fama d'ambici6s! ... I , ademls, que, segons diuen, la Julita, la seva dona, és una pua!. ..

- Ja veuen, dones, la llibertat que ti queda. també, a la pobra Pilar! - va exclamar la Molins. per fi.

- Bé, en el que es refereix a interessos, no diré pas lo contrari: una pobra dona s'ha de valer dels altres; pero en lo demés ... (qu~ voten que els digui?) ... a mi em sembla que la viruia queda molt més deslli-gada per afer i desfer, anar i venir, rebre i visitar ... en una paraula, per a gosar de la vida al seu pler -· va dir la bigotuda Rodés tornant a la seva.

-Oh! i sobretot -va afegir-hi la moguda Ca-mil·la dirigint-se a la viuda Molins -les que no tenen pares. ni fills, ni cunyats, com vost~.

-Oh, ca! oh, ca! Precisamcnt, la viuda, com més sola, més vigilada i més e:oclava é-.. Jo' jo no s6c duenya de dar un pas, ni dins ni fq¡a de cac:a, que no faci parlar les meves cunyades. Rebre un bon amic? rebre un sacerdot? ¡Déu me'n guard i Maria Santfs-simat... Anar al teatro sola? Que és casi .. ¡Ui, aquelles llengües d'infem, el que dirien!. .. Quan vivía en Pe-pet (que Déu tingui al cel) ningú no es ficava amb mi; pero ara, c:enyora, ara? ... des del gos de la portera a l'últim veí del quint pis, tots s6n sentinelles que em

RURAL$ 1 U RBA..,"F.S 355

guarden. ¡Ja estaría jo ben contenta de tenir pare i 61Js com té la Pilar! La sombra del pare, sobretot, em-para molt. Ella sera ben tiuenya de rebre qui bé li c;embli; que, el que és jo, ni amb prou feinec; el meu cosr. - I , al dir aixo, la rabia li va enteJar gairebé la veu.

- Bé - va objectar l'agegantada tarragonina ai-xecant-se jo. per anar-se'n i rient amb la c;eva calma habitual - : vost~. en canvi, com que 110 té fills, es podra casar més U.cilment, dona . Tot s•arregla, tot s'arregla, en aquest m6n. -

La viuda Molins va mossegar-se la llengua per no exclamar enrabiada: - ¿1 que no veu que perdria l'us-defruit? - Pero, sabent dissimular, va respondre tan sois amb una riaUeta trista , i, aixecant-se també, es va retirar aixl que va perdre's de vista aquella ge­ganta, a qui, segons ens va fer saber ella mateixa, el carruatge esperava a baix.

Llavors, aprofitant l'enrenou deis comiats, la Ber-teta i la seva amigueta Rodés van desaparmer de la sala; i, al tornar a entrar la senyora SoUs, la Rodés, plena de goig de poder parlar amb llíbertat per absen-cia de les noies,

- Oihnpia, OUmpia - va íer -: ¿que no ha sen-tit lo del coo;(? Ai, com se 1i ha e._o;capatl¡l quina gracia

que m'ha íetl -É:c; que ... veun1, Camil·la! va exclamar inge-

nuament la Sol!s; - ¿que no troba que ha de ser realment molt pesat, que una vi"da honrada no pugui rebre ni tan so1s un cosf a casa seva sense que es

,_ARCÍS OLI.ER

murmuri d'eUn? Francamentl la gent mal pensada fa molt mal, és pesadfssimal

-No me'n parli, no me'n parlil I en aquest país!. .. Ail jo sempre ho die: Barcelona és un poblet; aixo no és una ciutat.

-Pero ¿que no saben quin cosí és, aquest de qui parla? -va o posar la Montserrat Rodés prescindint d'aquelles censures sense el menor escrúpol de cons-ci~cia ni mirament d'educaci6. -¡Si és el seu fu-lano, ja de temps, de molt temps ha, d'abans de mo-rir el marit, dones!

-Bah, bah!, Montserratl qu~vol queli digui? Conec bé la viuda Molins, jo sé eom es va portar durant la malaltia del seu marit, i no ho cree, no ho cree, vajal-va respondre donya OUmpia amb accent de convicci6.

-Dones no en dubti, OUmpia, no en dubti. tQui mal no fa, mal no pensa.• Vost~ és molt bona, i...

- Veura: el que jo sé és que la senyora més santa del m6n estA exposada a una calúmnia. Denu\ diran de voste; i ho he de creare, jo? Un altre dia dtran de mi : ho creura, voste?

- Pero, senyora, ¡si aquf e~ tracta d'unn cosa pú-blica, pública! ,

-Pública?- va feT la Camil·la interessant-se vi-vament.

-Qui ho ha vist? qui pot saber-ho? ¿Com poden 5er mai públiques aquestes coses, tractant-se d'una c:enyora que VÍ';l sola i que porta el seu nom amb tU-coro per aque~ts carrers)- va oposar la Solfs, ja in-dignant-se a poc a poc.

RURAI.S 1 URBANES 357

- Tot Barcelona ho sap, Olfmpia: tot Barcelona. - Anem, Montserrat! jo vise a Barcelona, com

vost~ mateixa, i no ho sé. La Camil-la, veu?, roda el cap: també és la primera vegada que ho sent a dir. Vost~. Muret, sabia res d'aix~?

- Senyora, no sé de qu~ em parlen. -Dones no en dubtin- va insistir la Rodés a6r-

mant amb el cap i somrient amb la fatuitat dels que es donen per ben enterats d'aquests secrets -. ]o ho sé per una veina de la mateixa escala.

- I ¿qui ü garanteix, a vost~. que la tal veina di u la veritat? -va fer encara don ya OUmpia.

-La formalitat i la religiositat que la distingei-xen. La conec de molts anys, i ~é que és incapa~ de llevar un fals testimoni a ningú.

- Per~, e U a, qu~ ha vist? vejarn! -va preguntar la Camil·la. cada cop més interessada.

-Ella res- va confessar la murmuradora-. Pero el seu fill, que retira a alte~ bore , s'ha topat varies nits, a }'escala, amb el galant, que baixava de puntetes i disposa"-a d'una clau per a eixir al caner.

-Ah!. .. ah! ... Aixb ja és sospit6:., Olimpia! aixo ja és so ·pit65l -va exclamar la Camil·la abandonant la postura urbana per abocar-!'e. tola cargolada en-davant, amb els colz.es als genolb, i entre les duel> mans el vano ben tancadet i apretat.- Conti, conti.

- Bél jo ho voldria veuret -va in ter posar la So-Us, que, tota arborada d'escAndol, es ventava amb fort neguit.- Pobra Paulina!

RURA!.S I URBANES 359

-Oh! de vegades aquestes arre len més fort que les altres, i ve di a que rebroten -va objectar la Ca-mil·la, ja guanyada per la Rodés.

- ¿Qu~ m'explicaran, a mi, si jo fins veia les car-tes? Res, tonieries de jovenet!'. La Paulina va sortir del col·legi, l'Hip0Iit se•n va anar a Madrid, on va tenir relacions bastant formals amb una andalusa que se li va morir, i la Paulina. sense ja ni pensar en el cosinet ni mirar si era rico pobre, es va enamorar .. . (entenguin-bo bé, perqu~ jo era la seva confident) .. . es va enamorar d'en Molins i es va casar amb ell sen..c;e necessitat de la més petita pre:osi6 de donya Paula. Que en Molins, en aquelles felxes, era mé:. bon partit, és veritat~ que donya Paula veía amb molt bons ulls el casament, també; pero, que en aquest presidís l'in-ter~s. no. I, un cop casada, ¿qui em negarl que la Paulina es va portar com la millor de les esposes? Ningú, ningú no en pot dir ni aix1- va recalcar l'Olfmpia SoUs amb nerviositat.

-És cert: davant del m6n, si senyora, s'bi va portar molt bé- va concedlr la Rodés -. Pero es-col ti les Molins, i ti diran que el difunt ja va morir apenat, sospitant alguna cosa.

- Anem, Montserratl per Déu, callil A.i:xo s6n ca-lúmnies de les cunyades. Basta pensar que, si aquell bon senyor hagués tingut les sospitcs que diuen, a la seva m~ esta va, primer, treure's l'Hi p0lit de casa: ben a1 revéc; d'ai:xo, es va portar sempre amb ell com a gran amic; i, després, castigar la Paulina no dei:x.ant-li res: la va deixar hereva. Dones digui, vaja, digui.

NARcfS or.r,ER

- Dispensi: l'hereu sera el nen de la Mercedes : la Paulina no té sin6 l'usdefruit. I.. . (escolti bé, que aix~ du cua) ... sols per menlre no es tomi a casar. Aaah! veu?

- Bé, ¿qu~ 1i diré, jo, si ara vost~ esU empenyada a treure conseqüat.cies estrafolaries de tot lo més na-tural del m6n? ¡Fresques estadem, que aquest usde--fruit fos com un estigma d'adulteri per a totes les pobres viudes que el tenenl ¡Si la prohibici6 de disfru-tar dels béns del difunt amb un segon marit és més vella i general que l'anar a peul No és veritat, Muret? Aixi, al menos, bo diu el meu marit.

- Efectivament - va manifestar la Camil·la -. Aixo s{, senyora Rodés, que no em diria pas res con-tra la viuda Molins : no em di u sin6 que el di{ unt era ben bé de la mateixa fusta que els altres bornes. Per-qu~ reparin (i no se n' enfadi. voste, Muret, que ens es-colta): estan, tots els bornes, tan engreits del domini que la llei els concedeix sobre la pobra dona, que ni en testament se'n voleo de:;fer.

-Dispensi, Camil·la: em sembla que en aquest cas no es tracta del domini moral o social que vost~ suposa i que jo no sé veure, sin6 def domini real, i ben leg{tim, qu<" !'borne té sobre els seus béns- vaig contestar jo per solidaritat de sexe.

-Oh! no senyor, no -va replicar la Camil·la -: és que, disposant aixf, dispo"en de la dona, li coarten la voluntat, tracten de perpetuar la seva jurada fide-litat fins més enlla del que Déu ha volgut... I aix~. diguin el que vulguin, és irnmoral.

R'tJRAI.S I URBANES

-Un dispotisme, sf senyora- va fer la Rodés secament.

-Un despotisme que moltes vegades obliga la dona més santa a fer disbarats : veli aquf. -

Jo, preferint divertir-me en silenci a discutir, les deixava cantar que era un gust

-No: una senyora ben judiciosa no fan\, per aixo, cap disbarat -va assentar la SoHs sentencio-sament.

- J a veun\ : el cor, qui el governa' -va pregun-tar la Camil·la trobant l'objecci6 que li va semblar més forta.

-El sen y- va respondre resoltament l'OUmpia. -Pero é:; que jo pregunto: ¿en virtut de quina

llei humana ni divina es pot privar a la t:i11da de tor-nar a enamorar-~. i, si s'enamora, de tomar-se a ca-sar' vejam. ¿No ha recobrat la Uibertat per voluntat de Déu?

- AixO die jo- hi va afegir la Mont!"errat. -Jo no veig que ningú la privi de res: que es

casi -va fer bonament la senyora SoUs. -Ah, sí!- van exclamat, ingenuament, les seves

dues contendents;- i aleshores perdra l'usdeíruit! - Justament. Pero llavors tindra, en compensa-

ció, lo que ella mateixa ha preferit.-Aquesta conclusi6, tan racional, va escandalitzar

les dues adversaries i em va fer riure de bona gana a mi, que admirava feia estona la serenitat de judici i puresa de cor de l'OUmpia SoU~.

La Camil·la i la senyora Rodés, no obstant, ben

NARcJS OI.I.ER

lluny de rendir-se de cap manera. Pcr a elles, des del moment que un matrimont forma ca~a a part, creant per a la dona nous u~os i costums, no hauria d'estar a les mans del marit el dret de desposseir la vitufa deis béns que Ji s6n necessaris per a sostenir la posi-ci6 a que ell va acostumar-la. Si hi ha fills, l'amor de ruare bastara perque ella no els malver~i ni els deixi a ningú més; la cobdfcia dels 6lls fara que m.illor la re::;pectin i contemplin. Si no hi ha fills, ¿per que allo que era ben bé del marit ha d'anar, tard o aviat, a la casa de que ja e\1 s'havia despres, en lloc de dei-xar-ho a lliure disposici6 de la qui ha compartit amb ell }'existencia i Ji ha clos amorosament els ulls a l'hora de la mort? ¿Per que deia, dones, que era l'es.. coUida del seu cor? ¿Quina prova en d6na, despos-~int-la o deixant-la amb una possessi6 condicional> L'amor, el ver amor, va fins al sacrifici més extrem: ¿quin sacri.fici s'exigeix al marit que ha de morir seno:;e fills, obligant-lo a fer a la vittda hereva incon-dicional> ¿Quin mal li fad., ja, a l'home mort, l'es trany que la viuda es fi.qui honestament a casa? En lloc d'una, seran dues les persones que ti deuran agraiment i estaran moralment obligacfes a respectar la seva memoria. ¿Per que imposar, dones, condi-cions p<)stumes que l'han de fer odiar de qui més l'hauria adorat sempre? Ja abans ho havien dit: -La viuda pot enamorar-se: si, perno tenir fortuna l'home que li ha robat el cor, ella ha de sacrificar els seus costums i necessitats, que ha de succeir? No tothom tindra el seny ni el despreniment que la se-

RURAI.S 1 VRBA.NES

nyora SoUs reclama. L'egoisme del benestar, més fort en molt!" ca.c;os que !'amor mateix, triomfara de tots els obstacles per dur la dona a una perdici6 de que l'hauria lliurada la prudencia d'un marit més previ-c;or, més gener6s i més ge16s ... (si c:enyors) ... més ge-16s del bon nom d'aquella dona que tan honrada volia. Com tot tira, que dicta Ueis prescindint de la naturalesa, ha provocat la rebel·li6 i l'odi contra si mateix! La dona, que se sent vexada per aquella prohi-bici6 tirAn.ica, es rabejara de debO a burlar-la impu-nement; i el qui, orgu1J6s, havia somiat amb exigir, per a sa major gloria, una fidelitat tan eterna com absurda i capritxosa per inútil, s'haura motivat, en mort, les burles que més hauria castigat en vida. -

Absurdes i escandaloses semblaven a la !'enyora SoUs totes aquestes argumentacions de la Camil·la, que la Rodés no parava d'aplaudir amb el cap, i els uUs fora de l'(dem, com si sentís un nou Serm6 de la Muntanya; pero, desitjosa d'acabar, tement sempre !'entrada de les noies, es va cosir la boca prudent-ment.

-ts clar -va dir, per fi,la Montserrat, al pen­dre ale la d.iscursaire -: qu.i sembra, culJ; d'unaimmo-ralitat no en poden pas néixer virtuts. Pero, en el cas de que parlbem, la veritat és que el senyor Molins obrava bé; perque figuri's que diuen si, var~ vega-des, el pobre borne havia atrapat els dos cosins be-sant-se.

-Bah, bah!- va saltar, ja forassenyada, la se-nyora SoUs. -1 ¿quino sap que el besar-se és costum

~ARciS OI,LER

entre tots els Mestres? ¡1 és ciar, que el senyor Molins bo havia vistl No els havia atrapats, com diuen les males llengüe~ : els havia vistos com jo mateixa, com tots els entrants de la casa; perqu~ mai la Paulina no se n'ha amagat, ni té per qu~ amagar-se'n. Per aquesta mateixa ra6, tampoc, en Pepe Molins, mai de sa vida no va donar a les innocents cadcies d'aquells cosins la interpretaci6 indecent que vost~ suposa.-

1, com que en aquestes paraule:-. la senyora So­lis va posar-hi tot l'accent de la seva indignaci6, veieren les oients que era hora ja d'acabar la con-versa, i aqu{ ens varem despedir. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ........ .

¡Diguin ara si, en les visites aixi, un hom no s'hi diverteix i hi apr~ for~a! ¡Neguin-me una vegada més la seva utilitat! -. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . ........ .

La veritat és que la relaci6 de l'amic Muret a tots ens havia entretingut i a tots en:; vn deixar pen­sant sobre qui tenia ra6: si don ya Olimpia o les ~­ves contradients. Jo, a la fi, en vaig treure tesi per a la meva Pilar Prim. ,