TTTEEERRRRRRAAA III AAAVVVEEENNNTTTUUURRRAAA

Un sampiriri al Nepal

Tanqueu els ulls i aleneu fons, no hi ha paraules ...

comença l’espectacle

Què aprenguérem?

Que quan escasseja la llenya s’ha de tenir molta cura de malbaratar-la i per

això la xemeneia sols es pot encendre quan el sol ja no encalenteix.

Que el fred és psicològic i que si te tapes molt, molt, molt, molt pots arribar a

no notar-lo.

Que és igual ensumar olor de peus si un company necessita tenir les botes ben

eixutes per l’endemà.

Que qualsevol cosa es pot emprar com a paper de vàter.

Que a una latrina, encara que sembli més difícil és més fàcil.

Que compta més l’alegria de quan te diuen que trobaràs aigua calenta que la

decepció de quan la sents freda.

Que es possible viure i conviure sense no afaitar-nos, ni depilar-nos, ..., ni

ensumar-nos!.

Que podem rentar-nos com els moixos un dia, i un altra, i un altra, i un altra...

Que un pet renouer sempre es sap de quin cul ve.

Que quan no hi ha mitjans qualsevol cosa és bona per fer creure a un malat que

pot tenir cura.

Que si hi creus molt pots sobreviure a un infart amb un antiàcid.

Que quan estem malats hem de donar moltes gràcies de poder comptar amb

metges de bon de veres.

Passat el perill tot son rialles !!!

Que si deixes que una gallina faci ous podràs alimentar a més gent durant més

temps que si te menges la gallina .

Que si ens hi poséssim seriosament podríem fer-nos vegetarians.

Que darrera de cada un de nosaltres s’hi amaga un gran cuiner en potència

capaç d’imaginar a totes hores qualsevol plat (fins i tot les papilles de quan

érem ben petits).

Que la garlic soup puja menys que l’all i oli.

Que el vertigen quan l’has vist a dos pams del nas i l’has mirat als ulls no és res.

Que darrera una muntanya sempre en trobes una altra.

Que a la vida tot es relatiu: si mirant sempre la mateixa cordillera, avui

l’Annapurna és el pic nevat de l’esquerra que fa una punta, un vall i una altra

punta, demà pot ser el que està a la dreta que és esquerp i sense neu, i un altra

dia pot trobar-se a l’altra banda de la serralada, i ... , tot dependrà de a qui,

com i quan ho demanis.

Que no és el mateix un cim que un pic.

Que amb esforç es pot arribar quasi sempre a qualsevol lloc que et proposis.

Que la muntanya sempre té la darrera paraula.

Que si has de lluitar contra una força que no domines ni coneixes, segurament

no la podràs arribar a vèncer a no ser que hagis nascut amb una flor al cul.

Que a aquests alçades caminar per amunt és dur, però anar per avall no és pa

en pa amb sobrassada.

Que la Maria no se li passa per alt a ningú.

Que és un bon lloc per aconseguir un compromís.

sí, sí, sí !!!!

Que un nepalí i un mallorquinet mai podran ser iguals...: ells poden fer una

caminada de collons de mico amb sandàlies i nosaltres no!.

els nostres xerpes, gràcies a ells tot fou molt més fàcil.

Que a l’altra banda del món pots aconseguir la rialla fresca de nins que viuen

baix situacions que cap de nosaltres hi voldríem a ningú conegut, simplement

cantant-los els himnes del Barça i del Madrid (bé sobretot del BARÇA !!!!!)

Què ens va tornar a quedar clar?

Que la prisa mata !!!!

Quin dubte ens ha quedat?

Saber si vàrem entendre bé allò de l’anunci de colònia “ Busco a Yack ”

QUÈ SABEM?

Que darrera cada un dels 18 cossets que encalçarem els núvols fins a arribar

primer a tocar-los amb els dits i després a mirar-los per davall els peus,

existeix un vertader muntanyenc, més o menys aventurer, més o menys

agosarat que mai esborrarà de l’ànima la glopada de vida que sentírem quan va

esclatar la festa a dalt del Chergo-Ri i del Surya Peak .

Chergo Ri 5.033 metres

Surya Peak 5.145 metres

Agraiment especial TOT EL GRUP -> pels seus dies i les seves nits.

el tamaño no importa (???) què hablas ??? !!!