UNA HISTÒRIA CLÀSSICA

file:///C:/Documents%20and%20Settings/Carme/Mis%20documentos/Laboral/ARQUITECTURA%20DOMÈSTICA/EDAT%20ANTIGA/imatges/mujer%20romana.jpg

FAUSTINA

“L'arrelament d'unes formes, l'afirmació d'una tradició:

l'àmbit domèstic en femení”

Ella és Faustina i viu a la vil·la dels Munts (actual Altafulla), prop de Tàrraco. La seva presència, real, en la història antiga del nostre país, ens transporta a episodis espectaculars del passat. Com

espectacular també fou la llar que ella, gran dama romana, dirigí.

A la Península Ibèrica, els grecs van establir la seva colònia més important a Empúries,al segle VI aC. Anteriorment, navegants fenicis i etruscos ja havien establert contactes comercials amb el litoral mediterrani. A partir del segle V aC la ciutat d’Empúries va començar a créixer gràcies al comerç de cereals i va aconseguir la seva major activitat al llarg del segle IV aC, moment en què es van encunyar les primeres monedes. Els grecs hi portaven productes manufacturats i els ibers els bescanviaven per primeres matèries i, a vegades, esclaus.Els romans van arribar a Empúries el 218 aC dins el marc de les guerres púniques. Un cop establerts a la Península , que anomenaven Hispània, i dominats els ibers, els romans van intensificar la producció agrícola per a destinar-la a l’exportació. S’hi va estendre la creació de viles a l'estil romà i es van abandonar els poblats ibèrics encimbellats. Els romans van introduir noves tècniques agrícoles com el regatge, el guaret i l’ús d’adobs. Els recursos miners d'Hispània van ser intensament explotats: mines d’or, argent, estany, ferro, plom (a Gavà) i sal (a Cardona), a l’igual que els boscos. Les ciutats van ser centres importants de producció d’orfebreria, vidre, ceràmica, fusta, construcció naval i salaó de peix. Els ports de Tàrraco, Emporiae, Bàrcino i Dertosa  (Tortosa) van ser força importants. A causa de la crisi global que afectava l'imperi romà , el comerç va anar decaient fins que al segle III dC pràcticament va desaparèixer.

(http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit2/02/repro22f.htm) Empúries

La casa que visitareu, ens diu Faustina, fou la llar familiar que ocuparem amb el meu espòs Caius Valerius Avitus, a mitjans del segle II dC, com a

segona residència i lloc de descans. Normalment vivíem a la gran Tàrraco, on en Caius ocupava un alt càrrec de l'administració local.

1. En Caius era fill d'Augustóbriga, des d'on es traslladà a Tàrraco per ordre de l'emperador Antonino Pius.

a) On situarem l'indret d'origen de Caius?b) Quina era la importància de la província?

c) Feu en eix cronològic que situï el govern d'aquest emperador dins tot el període la la història de la cultura romana.

2. Caius Valerius tenia el càrrec de Duumviri, dins de l'administració local. Investiga sobre la importància d'aquesta tasca.

3. La toponímia 'August...' la podem trobar a més localitzacions o indrets de la península, mire-m'ho.

Tàrraco

4. Un cop situat el concepte de vilae, caldria una reflexió al voltant del paper d'antecedent respecte de l'estructura social i patrimonial que deriva als períodes protomedievals posteriors al Baix Imperi, i com a substrat del futur feudalisme: - E s t r u c tu r e s d e r e la c ió s o c io -c o m u n i t à r ie s : d e p e n d è n c ie s p e r s o n a ls . - E s t r u c tu r e s e c o n ò m iq u e s : r u r a l i t z a c ió .

“El procés de romanització significa, entre d'altres, canvis importants en la propietat i treball de la terra. En aquest context apareixen les vilae. Fou així com es creà una àmplia xarxa de vil·les articulades entorn a les principals vies de comunicació, que esdevingueren el model d'explotació agrícola del territori.Eren edificacions situades fora de les ciutats i tenien coma finalitat, bàsicament, l'explotació agropecuària, a l'igual que les actuals cases de pagès o granges. També existien les vil·les de luxe destinades al descans dels seus dominus. Aquestes, eren propietats de rics ciutadans que vivien la major part de l'any a la ciutat, i que sovint les arrendaven a pagesos o deixaven a mans dels esclaus i esclaves per a la seva cura i explotació.”

(extracte del Text Divulgador)

De família patrícia, Faustina ens presenta una visió parcial de la vida quotidiana d'aquells temps. La seva jeràrquica posició social la

fa gaudir d'unes condicions de vida clarament privilegiades. ►Ens ensenya, doncs, l'escenari on interpreta, dia a dia, el paper de dama i senyora de la domus, on realitza les tasques que li són pròpies segons la categoria del seu estatus social, i del seu espòs. Ella, com la vil·la que ocupen, són part de l'aparador de la categoria del pater-família.

5. Llegeix el text i observa les imatges de parelles matrimonials romanes que s'adjunten. Quina és la primera interpretació que en fas? Estudia les formes i les actituds, seguidament ho comenteu.

6. Seguidament fem una atenta lectura d'aquest text. Després d'una reflexió sobre la informació que ens aporta, realitzarem un comentari tot contestant:

a) Com il·lustra la vida de les dones en aquells moments?

b) Quins aspectes destacaries en relació a la capacitat d'actuació femenina? Per què?

Les virtuts i ocupacions pròpies de la dona romana es resumien en un famós epitafi: casta fuit, domum seruauit, lanam fecit: 'va ser casta, va tenir cura de la casa i va filar llana'.La ciutadania constituïa una de les bases essencials sobre les que s'assentava l'Estat romà. Així doncs, l'adquisició d'aquesta categoria implicava la incorporació a la societat romana amb plens drets. Malgrat tot, aquest instrument no quedava traduït d'igual forma entre ambdós col·lectius, homes i dones.Des del seu origen, la ciutadania introduïa clares connotacions segregacionistes de caire sexista, que restaven concretades en una sèrie de privilegis dins l'àmbit públic pels homes, mentre que les dones lliures, malgrat tenir reconegut el seu dret de ciutadana dins l'esfera privada, es trobaven excloses d'aquells virilia officia, en d'altres paraules: sense drets polítics. La seva manera de participar com a ciutadanes es limitava a les tasques reproductives i a la criança de fills i filles, com a transmissora dels valors del patriarcat romà. Tasques totes elles circumscrites dins l'espai privat. Tenim en compte, però, que les costums al respecte es relaxaren a partir del període imperial. La dona romana, sense deixar de banda la seva primordial dedicació a la família, no era del tot aliena a les activitats del seu espòs, i per aquesta causa compartia algunes de les seves activitats i atribucions.Juntament a les tasques domèstiques, les dones hispanoromanes no aristòcrates, lliures o no, varen ocupar llocs professionals remunerats que escapen d'aquella esfera privada.

(extracte del Text de Divulgació)

La vostra llengua deriva de la meva, el llatí, ens dius Faustina; penseu que ella era una dona educada en correspondència a la categoria social

de la seva classe. Si tinguéssim una conversa ara, creieu que ens entendríem?

►Un cop conquerida i pacificada Hispània, els romans hi van imposar la seva organització política i administrativa, social i econòmica. El llatí vulgar va eliminar les llengües ibèriques i es va imposar el culte a l'emperador. Alhora, el dret romà, que tindria una gran influència en el futur, va substituir l'indígena.

7. Anem a provar-ho. Com anem de Llatí?

a) Aquí tenim algunes poques paraules que surten a les nostres activitats, només caldrà que us poseu a buscar-les al diccionari, o bé que familiaritat les interpreteu.

Duumviri, vilae, insulae, dominus, domus, paterfamilias, patria potestas, familia iure proprio, familia domesticas, atrium, impluvium, vestibulum, fauces, cubicula,

triclinium, culina, balneum, ginaeceum, peristylium, hortus.

b) Seguidament fem un esforç més important i intentem traduir la imatge següent.(Arxiu MNAT)

c) Després farem un últim esforç de traducció amb aquestes frases, per valorar, seguidament, el seu contingut pel que tenen de marc descriptiu de la vida de la nostra amiga Faustina.

I- Quem enim Romanorum pudet uxorem ducere in convivium? Aut eius non mater familias primum locum tenet aedium atque in celebritate versatur?

(Nepote, praef. 6)

II- "Casta fuit, domum servavit, lanam fecit" (epitafi d'una domina romana)

III- Inde, ubi prima quies medio iam noctis abactaecurriculo expulerat somnum, cum femina primum

cui tolerare colo vitam tenuisque Minervaimpositum, cinerem et sopitos suscitat ignes 

noctem addens operi famulasque ad lumina longoexercet penso, castum ut servare cubile

coniugis et possit parvos educere natos (Eneida, Virgili)

Has de reconèixer, Faustina, que malgrat les dificultats que suposava, per la teva llibertat d'acció, ser dona, has estat gratificada amb la

pertinença a un grup social privilegiat. La teva vida no hauria estat tan feliç, en cas contrari...

http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/civitas/civitas2.htm

http://www.uoc.es/humfil/ct/Hiper_educatius/mausoleufabara/societat.htm

http://www.santiagoapostol.net/latin/sociedad.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/La_societat_romana_del_segle_IV

http://www.kalipedia.com/historia-universal/tema/edad-antigua/sociedad-romana.html?x=20070717klphisuni_82.Kes

http://www.iesmariazambrano.org/Departamentos/flash-educativos/sociedad_romana.swf

http://castallaconquestaroma.blogspot.com/2009/01/la-societat-romana-mos-maiorum-patricis.html

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/cclasica/esc335ca1.php

http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit3/02/repro32d.htm

8. Fins aquí ens hem aproximat al món de la Faustina. Ara estaria bé ampliar els nostres coneixements fent una petita recerca, utilitzant l'eina que l'explotació informàtica ens permet. Per això utilitzarem la informació web presentada. Anem a moure'ns per l'escenari de l'època romana, en general, i catalana, en concret.

Com veieu, per a nosaltres, les dones romanes de bona casa, seguir la moda era molt important. Sobretot pel que fa al pentinat.

El que jo porto era típic del segle II, com veieu jo era molt moderna!

►Tan és així, que es pot dir que el pentinat d'una dama romana ens permet datar amb prou exactitud l'obra o el context que il·lustra.És ben cert que la tirania de la moda ja dominava part de la vida d'algunes dones.

9. Observa alguns dels models que hem pogut trobar, tant pel que fa a moda de vestuari com de perruqueria.

a) Comenteu les vostres preferències, en copiaríeu algun?

b) Fes un eix cronològic amb totes aquestes dames, i així podeu realitzar un anàlisi del procés de la moda femenina en perruqueria

'clàssica'

c) Còpia alguna de les models i li afegeixes les robes amb les que podia anar vestida. Li dones color a la imatge i la il·lustres amb

elements de l'època. Aquí, la dama del segle II que ens acompanya en la visita històrica -i que perfectament podria ser Faustina- llueix un elaborat pentinat molt a la moda del moment.

Ara ja us puc ensenyar la nostra casa, Els Munts. El meu espòs i jo n'estem molt orgullosos d'aquesta residència rural, ja que la hem

millorat molt des de que la varem adquirir. La casa és part del prestigi públic d'una família important, i ha de tenir tots els elements de

presència i confort que ho demostrin.10. A partir d'aquesta pàgina i les següents, observa bé les imatges exteriors. En veureu tant de la pròpia vil·la dels Munts, com de reproduccions de la tipologia general d'una vil·la romana. Comproveu que consta de dues parts: la Pars rústica i la Pars urbana. Què vol dir cada un d'aquest conceptes?

Seguidament podreu respondre les qüestions.a) Llegiu i comproveu quines són les parts d'una vil·la típica.

b) Materials constructius que observeu.

c) Estructura de l'alçat i elements del sistema constructiu destacables.

d) Tipologia de les cobertes.

►Distribucions tipus d'una domus

►Planta, alçats i materials de ca la Faustina

Aquí teniu el detall de planta de la domus, Pars Urbana, i dos alçats: lateral i frontal del cos central i el criptopòrtic. Heu de tenir en compte que el passadís de mosaic, de les imatges, correspon a aquest.

11. Planta amb l'entrada principal (a Via Augusta) al nord-oest, peristil, zona industrial i serveis, criptopòrtic,cubícula, triclini, jardí-hortus, columnata, mitreum ...

(sistema de volta, carreus, marbres, canonades..)

Si entrem a casa meva podreu veure quins espais són més fàcils de reconèixer. Em podeu imaginar movent-me pels seus racons? Fixeu-

vos com estava distribuïda i endevinareu quins serien els espais principals i quins els del servei que jo dirigia.

12. Entrem a l'interior de la vil·la. Les recreacions actuals intenten aproximar-nos a l'edificació original. Teniu en compte el seu gran luxe.

a) Observa, a partir de l'alçat, les obertures de la casa i pensa com podrien ser les relacions amb la llum exterior, alhora que amb la visió del paisatge.

b) Veureu la distribució de l'espai. Compareu la planta i les imatges (peristil, cubícula i oecus...)

adjuntes amb les reproduccions inicials de tipologies exemplificatives. Comenteu el que interpreteu.

c) Observeu on resten ubicades les zones de serveis.

d) Tenint en compte que la tasca primordial de Faustina és tenir cura del manteniment de la domus,

família i servei, quines podrien ser les parts de la vil·la més habituals de la seva presència?

Il·lustreu-lo fent un dibuix on remarqueu els llocs i recorreguts més comuns per la senyora de la casa

dins la propietat.

e) Cal tenir en compte que, malgrat la gran llibertat de moviments de que gaudia Faustina, la seva obligació era la de dirigir la casa i restaria força

temps dins d'ella. Tanmateix sovint, com herència anterior, les vil·les conservaven en una de les cubícula l'habitació del gineceum. Qué era?

►Zona enjardinada de connexió entre els conjunts termals i la domus, amb hortus, criptopòrtic, estances, triclini (indicat en planta), escales de comunicació, peristil, serveis, dipòsits d'aigua... amb l'hortus enjardinat a la vessant sud -de cara al mar- i la zona rústica al nord, al peu del que sembla l'entrada principal (a la Via Augusta).

Aquesta àrea està documentada com la zona industrial i de serveis, per tant de la cuina, un pou, magatzems, sitges, cellers, dipòsits d'aigua, cellae (habitacles d'esclaus), stabula (per animals)...

►L'incendi fou molt destructor, tant que la vil·la va continuar l'activitat agrícola, però mai més no es va tornar a habitar. Va romandre ocupada fins al segle VI o VII i després va patir un llarg període d'abandó i d'espoli.

Heu de saber que la vil·la fou construïda a mitjans del segle I dC, però la nostra presència temps després la va engrandir i renovar.

Malauradament, entre els anys 260 i 270, es produí un gran incendi que devastà la major part de la vil·la. Ja mai més va ser com quan vivíem

nosaltres...quina llàstima!Caius va fer ampliar les termes, ordenà construir més piscines, noves

estàtues, restaurà murs i renovà les pintures de la casa i alguns mosaics, tot fins obtenir la domus digna de la seva dignitat: dues plantes,

amb jardins, dues termes, rics mosaics i un gran pòrtic amb vistes al mar... tot un luxe propi d'un Duumviri!

He pensat que potser us faríeu una millor idea de com era casa meva, si podíeu comparar amb d'altres (a Pompeia) de

la mateixa època en que varem viure nosaltres.

►Es diu que la vil·la, en especial la domus i les termes, és d’una gran riquesa arquitectònica perquè:- s’han trobat mosaics en molts establiments de la domus i de les termes- els materials amb que es van construir els edificis i es va folrar les parets eren molt rics (marbres i roques valuoses)- s’han trobat moltes restes de ceràmica d’arreu del món (fet que demostra la importació-exportació de tot tipus de materials i productes)- es van trobar estàtues mitològiques, columnes i capitells i frescs de paret.Totes les estructures d’aquesta zona estaven articulades mitjançant caminsporticats amb pèrgoles, amb estàtues mitològiques...és a dir, com si fos unpaisatge bucòlic. És clar que no es conserva res d’aquestes estructures.

(Op.cit al Text Divulgatiu: Llavina, A.)

Hallados en Tarragona cuatro mosaicos romanos únicos en el mundo

JOSEP GARRIGA - Tarragona – El País, 22/02/1997Sin embargo, lo que más ha impresionado a los arqueólogos y al propio Tarrats ha sido el hallazgo de cuatro mosaicos de un enorme complejidad técnica, con teselas que no llegan a superarlos dos milímetros de ancho. Lo mosaicos representan a Euterpe musa de la música; Talía, de la comedia, y Mnemiosine, madre de las nueve musas; también hay un retrato masculino, al parecer del gobernador Caius Valerius. Con un variado cromatismo, estos mosaicos de pared, semejando cuadros, son los únicos de este estilo hallados en todo e mundo romano, ya que podía transportarse como elemento decorativos por toda la casa. También destacan los murales, sobre todo el pintado en una tapia junto a una cisterna, y que representa el océano. De esta pintura los arqueólogos han resaltado una inscripción en la que figuran las características de dicho pozo, mandado construir por el gobernador Caius Valerius y su esposa Faustina. La Vila dels Munts es comparable las de la misma época que existe en el centro de Italia

13. El gran luxe de la vil·la, superior a l'habitual en aquestes construccions, ens ha arribat als nostres dies en unes poques mostres. Prova d'això és aquest article periodístic que situa unes troballes.

a) Comenta el text.b) Qui és F.Tarrats Bou?

c) Seguidament veus que hi ha les imatges de les tres muses, busca informació sobre elles. Quin significat hi pots donar al paper d'aquests personatges, com elements decoratius i alhora simbòlics?

Dues troballes ens ho confirmen: un fresc de paret d’Oceà en una de les cambres de la domus i un segell personal de Caius, que hauria estat utilitzat per per marcar ceràmiques com les àmfores i les teules amb el seu nom i la ciutat d’on provenia.

C[AI] VALERI AVITIAUGUS-

TOBRIGALa tabula del fresc diu així:

EX PRAECEPTOAVITI ET [FAV]STINAE N N

CISTERNA [FA]CTA LATA P XII[LO]N[GA] P XVI[I] ALTA P X

C[A]PTI M[∞] ∞ CXXV

14. Potser podreu interpretar-los?

Aquí teniu proves de que nosaltres varem viure en aquest

indret,

15. Gaudiu amb aquest mosaics i pintures, observeu els detalls malgrat el seu estat de conservació. Tanmateix podreu, tot seguit, investigar sobre els mosaics i puntura mural clàssics: tipologies, tècniques, formes, principals usos...

Aquest són objectes I utensilis habituals per a nosaltres, ens diu Faustina, els utilitzem en les nostres tasques quotidianes,

t'agraden?16. Anem a identificar-los: cassoles, paelles, tubs de calefacció, llànties d'oli, gerros, àmfora, taps de cisterna, olles, fogons, fusaioles de

teixir, reconstrucció d'estris mèdics i de bellesa, mirall...(la majoria són dels Munts i la resta contemporanis d'altres jaciments)

17. Parlem-ne dels usos.

18. Relacionem-ho amb el procés d'avenç tecnològic respecte d'etapes anteriors i veiem quina aspecte de millora significaven per a les qui els utilitzés.

Veniu, sortim fora de casa i fem una passejada pels voltants. Mireu que bonic què és el meu paisatge! Del nostre entorn en trèiem bona part del que necessitem per viure i produïm excedents per comerciar. Som uns

rics propietaris agrícoles i la nostra producció abasta els productes habituals de la contrada.

►Els Munts gaudia d’una situació climatològica ideal ja que el clima mediterrani, aleshores menys sec, amb pluges abundants i regulars, era molt favorable al conreu i a la vida. A les vessants septentrional i occidental del turó, sobre el que s'eleva la vil·la, s’estenia la zona rústicaTots els edificis construïts en aquesta zona estaven destinats al conreu de la terra,a l’emmagatzematge d’aigua, cereals, vi, oli i altres conserves, a la cura d’animals, i també a la transformació dels productes agrícoles com el raïm en vi i les olives en oli.Amb els excedents dels quals es comercialitzava, fet que s'afavoria de tenir tan a prop la via de comunicació per excel·lència: la Via Augusta.Una gran cisterna, juntament amb els dipòsits d'aigua, completaven aquella part rústica a la part nord-est de la vil·la. Sempre s’ha suposat que aquell canal era de reg, i que abastava d’aigua tota la falda del turó, però s’hi ha trobat el traçat d’una canal que aniria des del dipòsit fins alsnimfeus de l’hortus de la domus, just a l'altra banda de la vil·la.

19. Identifica, en el text, elements del clima mediterrani. Defineix-lo.

20. Identifica també els conreus propis d'aquest àmbit.

21. Parla de les característiques de les plantes mediterrànies. Pose'n exemples i busca algun referent en les imatges.

22. El text també parla de comunicacions. Seria interessant fer un repàs de la gran enginyeria romana i veure les seves calçades. Una de les més importants passava per davant de ca la Faustina, la via Augusta.

23. En un mapa mut de la península Ibèrica en podries dibuixar el traçat aproximat del recorregut.

Com ja sabeu, els romans som un poble amant de l'aigua i dels banys, així doncs entendreu que tinguéssim molta afecció als banys termals. A casa nostra en varem fer construir tres, un

d'ells a la platja! “Les primeres termes van néixer en llocs on era possible aprofitar les fonts naturals d'aigua calenta o dotades de particulars dots curatiu. Però havia de ser sobretot durant l'Imperi quan les termes s'acabarien difonent també dins les ciutats, sense necessitat de cap font natural d'aigua calenta que les alimentés, gràcies al desenvolupament cada cop més evolucionat de les tècniques d'escalfament de l'aigua i de l'ús d'aqüeductes que abastien les termes de les grans quantitats d'aigua que necessitaven. Aquest també fou el cas de les vil·les luxoses, com la dels Munts, on tampoc hi havia font natural, però si un bon coneixement tecnològic d'escalfament.”(base de la informació: Viquipèdia)

24. Feu una recerca dels diversos indrets termals catalans i comproveu la presència romana. Què significa 'aigua termal'?

25. Termes Inferiors de la vil·la:1.magatzem o caldera, 2.criptopòrtic, 3.atri termal, 4.distribuïdor, 5.vestuari,

6.frigidari, 7.caldari, 8.forn, 9.latrines, 10.tepidari, 11.sudatori, 12.caldari, 13.atri, 14/15.tepidaris, 16.passadís, 17.jardí-palestra.

Quines parts són aquestes, a què corresponen?

26. Cereals, vinya, oliveres, fruiters, hortalisses, recol·lecció, fusta, caça, bous, ases, vaques, ovelles, cabres, gallines, porcs, coloms, oques, ànecs, conills, llebres, lirons, cavalls, abelles, vivers d'aigua dolça i salada, pesca, salaons de peix, conserves, fumats, vi, oli... tot propi d'aquella època.Subratlla aquells conreus, productes, ramaderia, animals, indústries que encara avui podeu trobar.

(Op.cit al Text de Divulgació: Llavina, A. maqueta)

27. Comprova les espècies vegetals que aquí apareixen. Eren part del seu paisatge també aleshores.

Aquí tenim les termes Inferiors i les de la Platja

A hores d'ara ja saps on és casa meva? Ens pregunta Faustina...28. On viu Faustina? Situa-ho en un mapa.

29. Què en coneixes d'aquesta comarca actualment? Quin és el sector de producció més important?

30. Il·lustra el mapa amb aquells elements geogràfics i paisatgístics més significatius d'aquestes contrades. Prèviament hauràs de fer una petita recerca geogràfica.

31. A Catalunya trobem vil·les per tota la zona litoral, no pas a les àrees de muntanya. Per què us sembla? Investiga i col·loca les que trobis al mapa.

►El turó on es situa la vil·la és una zona protegida de forma natural del vent per la seva especial situació geogràfica i per tant protegida en part de la seva erosió.

32. Aquí tenim un text amb informació sobre mesures diverses de les cisternes d'aigua. Podries calcular en litres la capacitat de la cisterna destinada a contenir aigua de regadiu.

“La primera (cisterna), localitzada a la part més elevada de la vil·la és formada per un conjunt de dipòsits d'aigua adossats entre ells. El millor conservat rep el nom , a causa de la seva forma, de 'la tartana'. Sembla ser que portaven l'aigua a la casa.La segona està ubicada al nord-est i es tracta d'una cisterna de grans dimensions (21,5 m x 5,5 m x 3,5 m), dividida en 8 compartiments, amb arcs de mig punt, comunicats entre sí. Va ser emprada per a regar els conreus de la vessant nord del turó.”

(Camp d'Aprenentatge de la Ciutat de Tarragona, Dept. d'Educació, IX-2005)

Us preguntareu quina era la meva jornada quotidiana. Dirigir una mansió com la nostra no és tasca fàcil! Atendre les il·lustres visites, tenir cura de la família, col·laborar amb el meu espòs, dirigir les tasques de la vil·la i controlar la feina dels esclaus i esclaves... quina feinada! El meu món

domèstic, com el de la gran majoria de les dones, era cabdal pel manteniment de les persones i de l'estructura social, a més en el meu cas

es dóna l'afegit d'emmirallar el luxe del nostre estatus social.

33. Les il·lustracions anteriors i les actuals són demostratives d'actituds i accions pròpies de dones de classe privilegiada, més ocioses i educades que la resta. Però en trobareu alguna que potser no es així, identifiqueu-la, i també podeu reconèixer aquest seguit de fets reflectits entre elles: jocs, moda, bellesa, infants, unguents, teixit, fer vida social, lectura, esport...

Com sempre passa quan volem acostar-nos a qualsevol tema referent a una època determinada, en aquest cas -la dona al temps dels romans- tampoc no es pot generalitzar.

En primer lloc, no podem parlar de la societat romana com un bloc compacte. De entrada, no és una societat igualitària: un abisme separa les dues grans classes urbanes, els patricis i els pebleus. Per tant, no tenen gaire a veure les dones de l'alta societat amb les dones del poble.

Parlem, a més, d'un marge de temps que ocupa -en el cas de Tàrraco- des de la seva fundació en el 218 aC fins al segle VII dC, amb el que això implica de canvis i modificacions en els hàbits, els costums i els comportaments socials, que incideixen, com és d'imaginar, en l'estatus de la dona.

Encara que és cert que hi ha un abisme entre la dona, de l'inici del domini romà, lligada a un ambient domèstic limitat, i l'aristòcrata que, a l'Alt Imperi, fa d'amfitriona en un ambient luxós i sense limitacions materials, la concepció de la dona en el món romà és d'inferioritat respecte a l'home. Una inferioritat, seguint Aristòtil, basada en l'ordre "natural" de les coses.

Des de el seu naixement, la dona restava sota la tutela d'un home: el pare, el marit o, fins i tot, un oncle o un germà si era repudiada o es divorciava i tornava a la llar paterna i el pare havia mort. La dona lliure romana, però, tenia alguns drets: era igual a l'home davant l'herència i posseïa una dot, a la qual poques vegades renunciava. Les dones de bona família tenien certa llibertat de moviments: anaven als banquets amb els seus marits, es passejaven per la ciutat i anaven de compres, visitaven les amigues i, en alguns casos, varen exercir una important influència política, sempre, però, a través d'algun personatge masculí. Les dones romanes de l'elit -tant imperial com local-, encara que gaudeixin d'un pes públic important, estaran sempre allunyades dels llocs de decisió.

L'escola era una institució reconeguda i a ella anaven nens i nenes, fins als dotze anys. A partir d'aquesta edat, només els nens, si eren de bona família, continuaven estudiant, tot i que algunes noies tenien un preceptor que les ensenyava els clàssics. Als catorze anys, les noies eren considerades adultes i preparades per al matrimoni, el qual, normalment, era decidit pels pares.

L'única esfera de l'activitat pública en què les dones romanes podien participar era la religió. De la resta (la guerra, la política, les lleis, etc.), les dones restaven excloses. Els autors clàssics ens transmeten, amb alguna excepció, la imatge d'una dona dedicada a les virtuts domèstiques.

Les dones de la casa imperial, com els homes, varen ser objecte d'una sèrie d'honors, que les situaven per damunt de la resta de mortals. Van arribar, fins i tot, a la consideració de deesses o semideesses -com demostra el pedestal d'estàtua dedicat a la divina Faustina-, essent venerades dins del culte imperial, on l'emperador era l'element principal. De fet, el culte imperial, que intenta promoure les tradicions que subordinen les dones, va significar, per a aquestes, l'única oportunitat d'intervenir de forma legítima en la vida pública.

(font MNAT)

34.Per acabar, llegim i seguidament podeu donar resposta al qüestionari. Les imatges vistes fins ara també ens il·lustraran.

a) Com interpretes la vida de les dones a l'etapa clàssica de la nostra història occidental?

b) Quines diferències aprecies entre l'actuació femenina i la masculina?

c) Creus que ja trobem rols arrelats segons el sexe de les persones? I per classe social?

d) Podem parlar de comportaments de gènere, és a dir, d'estructures de relació pautades socialment segons uns valors sexuats?

e) Aprecies canvis significatius des de l'etapa, la cultura grega? Feu una breu investigació sobre la situació de la dona a la Grècia Clàssica, i sobre el seu espai: el gineceu.

f) Aquí s'acompanyen il·lustracions sobre la dona, i de la casa grega a la pàgina següent. Observa i compara amb la dona romana i la domus de la nostra amiga.http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2008/04/17/la-casa-grega/

g) Seguidament trobeu alguna pàgina, també, sobre la dona ibera Compareu similituds i diferències.

(Nº6: GINECEU, segon pins de la casa B)

►La situació de la dona dels poblats ibers tenia les seves particularitats, malgrat rebre la gran aculturació llatina. Aquesta és una bona oportunitat per a fer una petita recerca i, tal com s'indica a l'activitat g, llegir la informació que acompanya el Text Divulgador d'aquest treball

Vale, Faustina!

Faustina i Caius. Informació didàctica sobre Els Munts-(MNAT)