Unió Europea

DILLUNS, 17 FEBRER 2014 M O N O G R À F I C E S P E C I A L LAVANGUARDIA 1

EUROPAenconstruccióEl Diàleg amb els Ciutadans,que se celebra el 23 defebrer a Barcelona, reculll'opinió dels europeus perconstruir la Unió del futur

DEBAT 'ON LINE'Els ciutadans poden remetreles seves idees i preguntesper a la vicepresidenta Redingmitjançant Facebook, Twittero LinkedIn

DRETSLa majoria d'europeusconeixen la seva condició deciutadà de la UE, però pocssaben dels seus drets

ELECCIONSEls votants decidiran perprimera vegada als comiciseuropeus del 25 de maig elpresident de la Comissió

2 LAVANGUARDIA M O N O G R À F I C E S P E C I A L DILLUNS, 17 FEBRER 2014

Idees, preguntesi respostes perdefinir Europa

NÉSTOR BOGAJO

Drets compartits

El Diàleg amb els ciutadans porta denou a Barcelona l'exposició #Dretscom-partits. La mostra, organitzada per laRepresentació de la Comissió Europeaa Barcelona en el marc de l'Any Euro-peu dels Ciutadans 2013, convida elvisitant a conèixer i a exercir els seusdrets com a ciutadà de la Unió, així comels drets fonamentals de la UE i altresdrets que s'han legislat per protegir elseuropeus quan aquests es troben alseu país, es desplacen o resideixen forad'ell. Després de recórrer més d'una

Europa es defineix debatent.Aquesta és, almenys, la vo-luntat de la Comissió Euro-pea, que des de 2013 –AnyEuropeu dels Ciutadans–organitza diàlegs entre els

principals representants comunitaris i perso-nes del carrer dels diferents estats membresde la Unió Europea (UE). Per a la pròximacita, que tindrà lloc el 23 de febrer a Barcelo-na, els ciutadans han disposat d'un mes perfer arribar les seves idees i preguntes a Vivia-ne Reding, vicepresidenta de la Comissió, ques'encarregarà de respondre i de recollir lespropostes a partir de les 18 h a l'auditori dela Pedrera. "Hem de construir la nostra casaeuropea en col·laboració amb els ciutadans,no construir-la i preguntar després si volenviure-hi", reflexionava la mateixa Reding.Més de la meitat dels europeus –fins al

68%– sent que la seva veu no compta a Euro-pa. I els Diàlegs amb els Ciutadans pretenenajudar a revertir aquesta percepció. El de lacapital catalana, a més, se celebra en unmo-ment determinant per al futur de la Unió: el25 de maig seran les eleccions al ParlamentEuropeu, uns comicis que, en certa manera,decidiran com serà l'Europa del futur. Estruc-turat en tres grans blocs, el debat barceloníabordarà el paper de la UE en la sortida de lacrisi; els drets dels ciutadans europeus i comaquests afecten el quefer quotidià; i com vo-len els europeus que sigui l'Europa de 2020.

EL DEBAT A INTERNETEl procés d'inscripció per assistir al debat enpersona es va iniciar fa unes setmanes mit-jançant un formulari en línia, obert a tothom,però amb places limitades –unes 200–. Noobstant això, i amb la finalitat d'obrir el di-àleg a un nombre més gran de participants,les preguntes i idees es recullen també desde fa un mes a les xarxes socials. Els segui-

ELS DRETSTRANSFRONTERERS,A LAMOSTRA. FOTO: MARC LLIBRE I ORIOLFRIAS. MINIATURES:ANESTE-DATANK

Barcelona acullel pròxim 23 defebrer un noudiàleg sobre elfutur de la UnióEuropea, ambl'assistènciade ciutadansi representantscomunitaris

EXPOSICIÓ

desena de ciutats i pobles de Catalunyai Balears, es podrà visitar a la Sala Gaudíde la Pedrera el 23 d'abril, a partir deles 17 h, una hora abans de començarel diàleg. #Dretscompartits, compostaper fotografies de Marc Llibre i OriolFrias, realitzades a miniatures fabricadesper Aneste-Datank, utilitza els codis QRper ampliar continguts i compartir-los através de les xarxes socials

dors de la pàgina de Facebook de la Repre-sentació de la Comissió Europea a Barcelona(facebook.com/comissioeuropeabcn), perexemple, aporten les seves idees, reflexionsi inquietuds sobre el futur d'Europa mitjan-çant la iniciativa "Tens idees per a Europa?".D'entre totes les preguntes que reuneixin 20omés "m'agrada", el periodista i moderador

del debat Carles Prat en seleccionarà tres, elsautors de les quals seran convidats a assistiren persona al diàleg, per fer la seva aportacióa Reding en directe.Els usuaris de Twitter, per la seva banda, po-

den enregistrar en vídeo les seves preguntesper la vicepresidenta i penjar-les a la xarxa so-cial amb l'etiqueta #RedingBCN. Tres d'ellesseran també seleccionades per emetre's endirecte durant el debat. I a LinkedIn, final-ment, s'ha promogut un diàleg europeu d'altnivell, en el qual participen persones interes-sades en l'actualitat comunitària mitjançant

MOLTS EUROPEUSCREUEN QUE LA SEVAVEU NO COMPTA, I ELSDIÀLEGS VOLEN REVERTIRAQUESTA PERCEPCIÓ

VIVIANE REDING, VICEPRESIDENTADE LA COMISSIÓ EUROPEA -A LA

IMATGE,A LA CITA DE MARSELLA, EL2013-, PARTICIPA AL DIÀLEG BARCELONÍ

"Hem de construir la nostra casaeuropea en col·laboració amb elsciutadans, no construir-la i preguntardesprés si volen viure-hi"

VIVIANE REDING, VICEPRESIDENTA DE LA COMISSIÓ EUROPEA


un grup de discussió, on es fomenta el debatreflexiu sobre el futur de la Unió Europea.Els Diàlegs van començar a celebrar-se amb

motiu de l'Any Europeu dels Ciutadans, queva commemorar el 2013 el 20 aniversari dela ciutadania europea, introduïda el 1993 envirtut del Tractat de Maastricht. Des de llavorss'han organitzat uns 50, orientats, sobretot, aexplicar que la ciutadania de la Unió no és unconcepte buit, sinó un estatus real, que com-porta drets i beneficis tangibles –encara queno sempre prou coneguts– per als ciutadans,així com per encoratjar la seva participació

en el procés polític europeu. La resposta delsciutadans en aquestes trobades amb els re-presentants comunitaris serveixen també perorientar la Comissió a l'hora d'elaborar elsplans per a una futura reforma de la UE. I ésque Europa es troba avui en una cruïlla en laqual aviat caldrà decidir si s'avança cap a unaunió política sota la forma d'una federaciód'Estats-nació o uns Estats Units d'Europa.La iniciativa es va posar en marxa a finals

de 2012 a Cadis –amb un diàleg al qualtambé va assistir Reding– i s'ha prolongatfins al 2014. Actualment, constitueixen una

La pàgina web del diàleg (www.debatredingbarcelona.eu) oferirà lacita barcelonina en directe mitjançantstreaming. L'esdeveniment, a més,es podrà seguir a Twitter amb elshashtag #EUDeb8 i #RedingBCN

1. QUÈ SÓN ELS DRETS DELSCIUTADANS DE LA UNIÓ EUROPEA?La ciutadania europea, establerta el1993, garanteix als ciutadans dels estatsmembres de la UE el dret al vot en leseleccions europees, així com la lliurecirculació, l'establiment, l'ocupació ila protecció consular en l'àmbit de laUnió. Les autoritats nacionals adopten lalegislació de la UE

2. COM BENEFICIAR D'ELLS?La UE designa els organismes oficials decada estat membre per assessorar elsciutadans i per fer complir la legislació. Hiha una gran quantitat de pàgines web,eines i xarxes que ajuden els ciutadansde la UE a comprendre els seus drets i aobtenir vies de recurs al seu país d'origeni entre els estats membres

3. HI HA OBSTACLES EN EL CAMÍ?Molts ciutadans no són conscients delsseus drets, i no totes les autoritats naci-onals adopten o compleixen la legislaciócomunitària en la seva totalitat. La UEvol eliminar barreres per tal que elsciutadans reclamin els seus drets, encaraque això pugui, en alguns casos, implicardesafiaments legals

4. QUINS EFECTES HAN TINGUTJA ELS DRETS COMUNITARIS?Redunden, per exemple, en unes tarifesd'itinerància més barates, o reforcen laprotecció del consumidor i ofereixen mi-llors condicions per al consum d'energia.Els drets, en alguns casos, poden salvarvides: asseguren l'accés a l'assistènciasanitària a la UE, així com la proteccióconsular compartida a tot el món

5. PER QUÈ 'INVOLUCRAR-SE'EN LA VIDA DEMOCRÀTICA DE LA UE?El 25 de maig se celebren eleccionsal Parlament Europeu. El 2013, l'Anydels Ciutadans, va constituir una bonaoportunitat perquè els ciutadans de la UEentenguessin el que significa la ciutada-nia per a ells, així com les vies que tenena la seva disposició per tenir un paper enla configuració del futur de la Unió

Les clausdel diàleg

PARTICIPACIÓ

Com seguir el debaten directe?

1% No saben

SER EUROPEU, SENSE SABER EL QUE IMPLICAEls ciutadans espanyols se situen entre els primers llocs de laclassificació quan se'ls pregunta per la seva condició de ciutadà dela Unió Europea, però cauen fins a la cua quan es tracta de calibrarels seus coneixements sobre els seus drets comunitaris

2% No saben

FONT: EUROBARÒMETRE, 2013

El81% dels ciutadans de la Unió–una majoria creixent– reconeix la sevacondició de "ciutadà de la Unió Europea".Espanya ocupa el quart lloc del rànquing,només superat per Itàlia, Polònia iRomania

Només un36% dels enquestatsconeix els drets que la ciutadania de la UEcomporta. Espanya, amb un 33%, ocupala posició 21 de 28. A Dinamarca –elpaís més ben informat– el percentatge ésnomés del 49%

ESTÀ FAMILIARITZAT AMB EL TERME"CIUTADÀ DE LA UE"?

SE SENT INFORMAT DELS SEUSDRETS DE CIUTADÀ DE LA UE?

62% Sí, i sabenel que significa

27% N'hansentit a parlar,però no estan

segurs desaber quèsignifica

10%Mai hanescoltat el terme

65% No estaninformats

33% Estaninformats

LES APORTACIONSES PODEN REMETREA LA VICEPRESIDENTAREDING MITJANÇANTFACEBOOK I TWITTER

EL DIÀLEG AMB ELS CIUTADANSCELEBRAT L'OCTUBRE DE 2013

A KOSICE (ESLOVÀQUIA)

bona eina per preparar el terreny per a leseleccions europees. A més de Reding, hanparticipat el president de la Comissió Euro-pea, Durao Barroso, o els vicepresidents SiimKallas, Antonio Tajani i Maros Sefcovic, aixícom polítics nacionals i locals. El diàleg mésrecent es va celebrar el passat 10 de febrera Londres, i en els pròxims mesos estan pre-vistes reunions a ciutats com París, Bucarest,Brussel·les i Amsterdam.


Drets europeus, molt mésque viatjar sense fronteres

PABLO CALDERÓN

Els ciutadans dels estatsmembres de la Unió solensaber que, a més a més deser ciutadans de l'estat enquè van néixer, ho són tam-bé de la Unió Europea. Tan-

mateix, només un percentatge relativamentreduït d'ells reconeix estar ben informat so-bre aquells drets que li confereix la seva ciu-tadania de la Unió. Alguns drets, com el dela lliure circulació o el de petició davant lesinstitucions comunitàries, són ben coneguts–almenys en la teoria– per la majoria delseuropeus, però altres romanen encara sotauna boirina que la Comissió Europea tractade fer desaparèixer, valent-se d'iniciativescom les de l'Any Europeu dels Ciutadans. I ésque el desconeixement dels seus drets dificul-ta que el ciutadà els exerceixi, gaudeixi de laseva condició de ciutadà de la Unió i se senti,en definitiva, més europeu.

LLIBERTAT DE MOVIMENTSEl sentiment de ciutadania europea estàguanyant terreny en diversos països. Fins fapoc, ocupava una posició minoritària, men-tre que ara sis de cada 10 europeus es veuena si mateixos com a ciutadans de la Unió. Aaixò han hagut de contribuir els drets méspopulars, aquells dels quals més gent s'hapogut beneficiar en el seu dia a dia. Potserel més familiar entre els europeus sigui el dela lliure circulació, el de poder circular, resi-dir i treballar en qualsevol estat de la UE. Elgaudeixen des de la persona que decideixmarxar de vacances a un altre país comuni-tari, fins a qui, per qüestions de treball, creuala frontera de manera habitual, passant pelmediàtic cas dels futbolistes europeus que,arran de la sentència Bosman, van deixar deser estrangers en les lligues nacionals delsestats membres. La mobilitat, tanmateix, no

Els dretsque atorgala ciutadaniaeuropea esdeixen sentiral dia a dia delshabitants delspaïsos de la UE

només és cosa d'esportistes d'elit: segonsl'Eurobaròmetre, fins al 17% dels europeuspreveu treballar a l'estranger en algun mo-ment de la seva vida.

Altres drets, com l'electoral o el dret d'ele-var una queixa al Defensor del Poble, són,probablement, més coneguts que aprofitatsper la població: els últims comicis europeusvan registrar només una participació del43%, mentre que l'Ombudsman va rebre i vaatendre 2.500 queixes el 2011.

Els ciutadans europeus gaudeixen, així ma-teix, del dret a la protecció consular –qui estrobi en un país sense representació diplo-

màtica del seu estat d'origen pot demanarajuda a qualsevol representació d'un altrepaís de la UE– o el dret a la iniciativa legisla-tiva, que permet sol·licitar a la Comissió Eu-ropea que presenti una proposta legislativasobre un assumpte concret. La petició –que,en qualsevol cas, s'ha de referir a un àmbitde competència comunitari– ha de comp-tar amb un mínim d'un milió de signaturesde ciutadans d'una quarta part dels païsosmembres de la Unió. Per facilitar el pro-cés, els interessats disposen del portal webec.europa.eu/citizens-initiative.

Els habitants dels estats membres gau-deixen, a més a més, d'una sèrie de dretstransfronterers que faciliten els seus des-plaçaments pels diferents països, i que elsprotegeixen al llarg del seu eventual peripleinternacional. Alguns afecten assumptes devital importància, com el dret a l'assistènciasanitària: la Targeta Sanitària Europea (TSE),per exemple, dóna dret a rebre tractamentd'urgència als que es trobin en un país de laUE –per vacances o per treball– en les matei-xes condicions que els residents.

Entre aquests drets es troben també el del'accés a la seguretat social; el dret a estudiaren un altre país; els d'usar el mòbil o dispo-sar de llum, aigua i gas a preus raonables oassequibles; o el dret a la protecció de lesvíctimes. També el que tenen els passatgersa un servei de qualitat, i que encara podriagaudir de més predicació entre els ciutadanseuropeus: segons l'Eurobaròmetre, fins al34% dels que compren un bitllet de trans-port –sigui quin sigui el mitjà– asseguren noconèixer els drets que es deriven d'aquestaadquisició.

DRETS DEL CONSUMIDORLa legislació europea protegeix també alsciutadans de la Unió contra les pràctiquescomercials deslleials. A un ciutadà de la UE,per exemple, no li poden cobrar un preumés alt que als residents locals a l'hora decomprar un producte o de contractar un ser-vei en l'àmbit de la UE. El ciutadà té dret,a més, a dos anys de termini per sol·licitarla reparació o la substitució del productesi aquest és defectuós o no es corresponamb el que es va anunciar. I, si no es potreparar o canviar en un temps raonable osense causar molèsties, es pot sol·licitar unareducció del preu o la devolució. Es tracta,però, de drets que encara no han quallatentre la població. Segons les estadístiques,fins al 37% dels europeus creuen encara

Els dretseuropeus,en xifres

43% de participacióen els comicis europeus de 2009Més de vuit de cada 10 ciutadansasseguren que participarien més siestiguessin millor informats sobre elsprogrames electorals i els efectes de laUE en les seves vides EUROBARÒMETRE 292

Només el10% dels ciutadansha viscut i treballat a l'estrangerI el percentatge d'europeus enquestatsque ha realitzat estades educativeso formatives a l'estranger nomésés lleugerament superior: el 13%EUROBARÒMETRE 337

El consumidor del nord,qui més coneix els seus dretsEls estats que millor coneixen els drets delsconsumidors són Alemanya, Finlàndia, Dinamarca,la República Txeca i els Països Baixos. Els quemenys, Romania, Bulgària, Irlanda, Grècia iLuxemburg EUROBARÒMETRE 342

El 71% desconeixels drets dels passatgers aerisTan sols el 23% dels ciutadansenquestats assegura haver sena parlar dels drets que tenen epassatgers dels avionsEUROBARÒMETRE DE 2009

que estan menys protegits quan realitzenles seves compres en un país de la UE queno sigui el seu. Per això solen ser reticentsa creuar les fronteres nacionals per adquirirbéns i serveis.

Els drets dels europeus com a consumidorss'estenen també a l'àmbit d'internet, un ca-nal de compra amb el que els ciutadans de la

EL SENTIMENT DECIUTADANIA EUROPEAGUANYA TERRENY ADIVERSOS PAÏSOSDE LA UNIÓ

EL DRET A LA INICIATIVALEGISLATIVA PERMETSOL·LICITAR A LA CEQUE PRESENTI UNAPROPOSTA DE LLEI


ssntitels

Les europees cobren un17%menys que els europeusLes dones de la Unió Europea tenenqualificacions iguals o millors que elshomes, però sovint les seves habilitats nosón tan valorades com les d'ells, i la sevacarrera professional va més a poc a poc

On recórrerEUROPE DIRECT. Una xarxa decentres de la Unió Europea, amboficines a tots els estats membres,que proporciona informació so-bre la Unió i suport als ciutadansrelacionada amb els seus dretsi oportunitatseuropa.eu/europedirect

PORTAL "TU EUROPA". Ofereixconsells pràctics, així com unadescripció senzilla dels drets perajudar els ciutadans de la UEi les seves famílieseuropa.eu/youreurope/citizens

TU EUROPA – ASSESSORAMENT.Servei d'orientació atès perespecialistes jurídics del Ser-vei d'Acció Ciutadana Europea(ECAS). Cobreixen les llengüesoficials de la UEeuropa.eu/youreurope/advice

SOLVIT. Xarxa on line en la qualels estats membres ajuden elsciutadans a resoldre els pro-blemes que provoca l'aplicacióincorrecta de la legislació relaci-onada amb el mercat interior perpart de les autoritats públiquesec.europa.eu/solvit/site

SERVEIS EUROPEUS D'OCUPA-CIÓ (EURES). Destinat a treballa-dors, empresaris i ciutadans quedesitgin beneficiar-se del principide la lliure circulació de les per-sones ec.europa.eu/eures

XARXA CEC. Els Centres Euro-peus de Consumidors ofereixenassessorament, informació isuport sobre els drets com a con-sumidor en la compra de béns iserveis en un altre país europeuwww.cec.consumo-inc.es

"Hi ha encara unagran desinformació"

ENTREVISTA A ANA HERNÁNDEZ, CONSELLER TÈCNIC DE LA XARXA SOLVIT

E l Centre Solvit Espanya,a la Secretaria d'Estatper a la Unió Europea del

Ministeri d'Afers Exteriors i deCooperació, proposa solucions,de forma gratuïta, a problemesderivats de la mala aplicació perpart de l'Administració de lesnormes de la UE sobre mercatinterior, i que es caracteritzenper la presència d'algun elementtransfronterer.

Com és l'usuari de Solvit?Són ciutadans o empreses espa-

nyoles que es desplacen a un altrepaís de l'Espai Econòmic Euro-peu per residir, estudiar, treballar,passar les seves vacances, vendreo emprendre, i que troben travesper exercir els seus drets comuni-taris.També europeus que vénena Espanya pels mateixos motius, ies troben amb les mateixes traves.El mercat interior funciona bé,però és inevitable que hi hagierrors o que sorgeixin problemesd'interpretació dels drets.

¿Quins àmbits presenten més pro-blemes? Com es resolen?Els casos plantejats el 2012

a Solvit contra l'administra-ció espanyola es van referir alsdrets de residència de ciutadanscomunitaris i dels seus familiars;la seguretat social; el reconeixe-ment professional i els impostos.Solvit Espanya interactua demanera informal i amistosa ambl'administració espanyola perresoldre i proposar una solu-ció en el termini màxim de 10setmanes. Quan és un ciutadàespanyol –o de la UE resident aEspanya– qui es desplaça a unaltre país, Solvit Espanya tractaamb el particular afectat, realitzauna anàlisi prèvia i remet el casal centre Solvit pertinent, queintervindrà amb l'Administraciódel seu país.

El servei el fa servir molta gent?La Xarxa va tractar 1.238 casos

el 2012. El centre d'Espanya, 213,amb un percentatge de resoluciódel 86%. Solvit actua també reme-tent les queixes que no li compe-teixen a la resta de xarxes creadesper a la resolució de problemes enel mercat interior: des del Defen-sor del Poble Espanyol i Europeu,fins al Centre Europeu del Con-sumidor; passant pels tribunals.

Hi ha cada cop més sensibilització?Els últims anys ha crescut el

coneixement de les normes euro-pees, però hi ha encara una grandesinformació. Molta gent, perexemple, desconeix l'existènciade la Xarxa Solvit, i l'útil i àgilque pot arribar a ser.

L'EQUIP DE SOLVIT ESPANYA, FORMATPER ANA IGLESIAS, JAVIER PASCUAL I

ANA HERNÁNDEZ

nombre de llars europees tenen connexió ainternet, però, només el 12% dels usuaris dela xarxa de xarxes de la UE se sent completa-ment segur quan realitza les seves transacci-ons en línia.

ELS FONAMENTALSLa Carta dels Drets Fonamentals recull, per laseva banda, el dret a la vida i a la dignitathumana; a la llibertat; a un treball digne; ala igualtat davant la llei; a la protecció delsmés vulnerables; a les prestacions socials; ala presumpció d'innocència i a la defensa; ia la proporcionalitat dels delictes i de les pe-nes. Són, en definitiva, drets inspirats en elsvalors de la dignitat humana, la democràcia,la igualtat, l'Estat de dret i el respecte delsdrets humans.

Les tarifes d'itinerància, més baixesEl 74% dels usuaris europeus de telèfonsmòbils que han viatjat en els últims quatre ocinc anys ha utilitzat el roaming. I la reducciódel preu en els canvis en itinerància no hapassat desapercebudaEUROBARÒMETRE 356

Unió estan cada vegada més familiaritzats.El ciutadà té dret a anul·lar les compres re-alitzades per internet en un termini màximde set dies hàbils, amb independència de lacausa per la qual es vulgui fer, un dret ques'aplica sempre que es comprin produc-tes a distància, ja sigui per telèfon, per fax,per correu o per internet. Tot i que un gran

LA TARGETA SANITÀRIAEUROPEA DÓNA DRETA REBRE TRACTAMENTD'URGÈNCIA EN ELSESTATS MEMBRES

EL DRET DE QUEIXA. FOTO: MARC LLIBRE IORIOL FRIAS. MINIATURES:ANESTE-DATANK


"Cal més harmonització"ENTREVISTA A MIREIA ESPALLARGUES I CARI ALMAZÁN, INVESTIGADORES

Són investigadores de l'àread'Avaluació de l'Agència deQualitat i Avaluació Sanitàries

de Catalunya. Les dues compartei-xen despatx al 22@.

Ambdues participen en projectes derecerca finançats per Europa.Mireia Espallargues: En el

marc del finançament competitiu,els projectes europeus són els demajor magnitud. El projecte Pegaso,que promou el desenvolupamentd'aplicacions per a mòbils i plata-formes tecnològiques per a la pro-moció d'hàbits de vida saludable enadolescents, rep uns nou milions definançament pels tres anys i mig deprojecte. Ho portem a terme ambl'Agència de Salut Pública de Cata-lunya i està liderat per un grup dela universitat Politecnico di Milano.Compta amb 15 o 20 partners.Cari Almazán: Hi ha un projecte

per promoure el desenvolupamenten dispositius mòbils que permetinals pacients accedir al seu canal per-sonal de salut. Perquè quan viatginfora del seu país millori la comuni-cació amb els professionals sanitaris.

¿Quina importància té la Unió pera la investigació i la innovació?CA: Ara per ara, la UE té un

pes importantíssim. I cada vegadamés. El finançament dels estats hadisminuït moltíssim.A més a més,a mesura que vas participant enmés projectes, acabes teixint unaxarxa, una network, i això facilita laintegració i la col·laboració euro-pea.Aquest és un fet que ja s'estàveient.

ALMAZÁN I ESPALLARGUES,AL SEU DESPATX. N. B.

MI: És una cosa positiva de lacrisi: la necessitat de sortir fora, enaquest cas a Europa, a la recerca definançament. Es tracta, a més, demarcs estables, que estableixen unfinançament inicial i el garanteixendurant tot el període.Ara entremen un nou marc, el de l'horitzó2020, que ha incrementat l'apostaen relació a l'anterior.CA:Tot i que, per projecte, pot ser

que l'aportació sigui un xic menor.

¿Què espera de la Unió Europea l'in-vestigador en un futur pròxim?MI: Que la investigació tingui un

impacte en l'economia i en la socie-tat.T'ho preguntes en molts pro-jectes: "I amb tot això, què fem, ara?De què ens pot servir, al final?".Manca aquest punt de translació id'impacte.CA: Sí, d'alguna manera s'estan

muntant les bases. I també pas-sa una altra cosa: en determinatsprojectes, tres anys és poc per ala investigació i la implementació.Pensa que es treballa amb molts

països alhora, i cadascun té la sevalegislació, la seva forma d'organit-zar-se... I això té la seva complexitat.Cal harmonitzar més. Cal treballarmés el marc comú.MI: I això implica que els països

cedeixin part de la seva sobira-nia cap a la Unió Europea. Pensoque Europa ha d'influir més enels estats membres, per exempleen les polítiques de foment de lesempreses que puguin dedicar-sea la investigació. Cal que hi hagimés facilitat perquè les empresesinverteixin.

"Els estats han decedir poder a Europa"

"Les bequesajuden acentrar-seen la feina"

ENTREVISTA A PAU CARRIÓ, DIRECTOR DE TEATRE ENTREVISTA A AFRA QUINTANAS, DIRECTORA D'UNLIMITED MEANWHILE

És assistent de direcció artísticadel Teatre Lliure de Barcelo-na, que forma part des de fa

un parell d'anys de Mitos21, unaassociació de teatres públics euro-peus amb seu a Düsseldorf.

A què es dediquen, a Mitos21?Es tracta d'una xarxa d'intercanvi

entre professionals i participemen les seves activitats.Vam fer, perexemple, un espectacle sobre undiscurs de Cameron sobre la UnióEuropea, en el qual actors i di-rectors de 10 països comunitarisaportàvem un tros de l'obra. Es varepresentar a Berlín i es farà de noua Salzburg.

La beca Erasmus per a empre-nedors li va permetre treballaren Meanwhile Space, l'em-

presa que va impulsar al RegneUnit el mètode Mentrestant (Me-anwhile), és a dir, el fet de donar-liun ús temporal als espais buits, a larecerca de la revitalització urbana idel benefici comunitari.

En què va consistir la seva beca?Vaig treballar quatre mesos a

les oficines de Meanwhile Space,executant projectes a Londres iestudiant vies de desenvolupamentinternacional del negoci.Vaig treba-llar en innovació, disseny i execucióde projectes.Van ser també unsmesos d'aprenentatge i de formació.Després em van contractar i vaigseguir amb el treball iniciat.

¿En quin sentit els drets comunitarisafavoreixen l'intercanvi?Com a director, em resulta in-

teressant veure què teatre es faLondres, Berlín o altres ciutats eu-ropees. I viatjar ara és senzill: agafesun avió i et plantes a Berlín sensehaver de presentar el passaport nipassar duanes ni canviar de mone-da. I, quan baixes de l'avió i passe-ges per la ciutat, sents que seguei-xes en el mateix món que el teu.

Europa i cultura són conceptes quevan molt units.La nostra relació amb la literatu-

ra, la música, la gastronomia, ensdefineix com a europeus.També lanostra cultura política: la concepcióde la llibertat, dels drets civils...N'hauríem d'estar més orgullosos;esgrimir aquests valors convençutsque són els millors.

I què ho impedeix?Falta força i convicció. Els estats

són estructures moribundes; handemostrat ser ineficaços per gover-nar l'economia dels seus països. Sicedissin poder a Europa, seríemuna alternativa als valors de l'eco-nomia xinesa o la nord-americana.

En el seu cas, l'experiència Erasmusha facilitat la seva inserció laboral.No va ser fàcil, però la beca em va

ajudar a introduir-me en l'empresai que valoressin la meva feina. Jun-tament amb Meanwhile Space, hecreat ara una nova empresa inter-nacional, Unlimited Meanwhile, aixícom una organització per treballara Catalunya, Mentrestant.

¿Què opina dels que semblen noapostar per les beques Erasmus?L'experiència Erasmus for Entre-

preneurs no hauria de desaparèixer.És útil, no només per l'intercanvi deconeixements entre països, expertsi emprenedors, sinó també com ainversió no molt costosa i amb múl-tiples beneficis per al desenvolupa-ment econòmic. La beca ajuda l'em-prenedor a mantenir-se en un altrepaís i a centrar-se en el treball. I pera les empreses, una visió objecti-va de la seva tasca pot resultar-losmolt profitosa. És una iniciativa quebeneficia les dues parts.

CARRIÓ HA DIRIGIT DIVERSOSESPECTACLES ALTEATRE LLIURE

AFRA QUINTANASVA FER UNABECA ERASMUS A LONDRES

"El finançamenteuropeu permetmarcs estables per ala investigació"

NÉSTOR BOGAJO

L'OPINIÓ DELS CIUTADANS


REFERENT INTERNACIONAL

Barcelona s'ha convertit en els últims anysen un referent internacional. La capitalitatdel sector de la telefonia mòbil és, proba-blement, la que li està reportant més pro-jecció mundial i impacte econòmic, peròaltres capitalitats fan que la ciutat se sentiigual d'orgullosa: el desembre passat, Bar-celona va ser escollida Capital Europea delVoluntariat per 2014, en reconeixement ala tasca altruista dels seus ciutadans i deles seves institucions.La iniciativa neix del Centre Europeu del

Voluntariat i té la finalitat de promoureaquest tipus d'activitats en l'àmbit local,mitjançant el reconeixement d'aquellsmunicipis que donen suport i que mante-nen una estreta col·laboració amb entitatsi organitzacions de persones voluntàrieso que promoguin l'altruisme, seguint les

recomanacions de l'Agenda de Polítiquessobre Voluntariat a Europa (PAVE). Lacandidatura barcelonina, que va comptaramb la col·laboració de la Federació Cata-lana de Voluntariat Social (FCVS) i la Fe-deració de Voluntaris de la Caixa, així comel suport de més d'un centenar d'entitatsi d'institucions, va ser defensada l'octubrepassat a Brussel·les per membres l'Ajunta-ment de Barcelona i del departament deBenestar Social i Família de la Generalitatde Catalunya.

UNA SOCIETAT SOLIDÀRIALa implicació de la societat barcelonina i,per extensió, de la catalana està fora detot dubte. Fins a un 17% dels catalans vanassegurar el 2012 a l'enquesta del CEOque portaven a terme o havien realitzatalgun voluntariat, un percentatge queequival a 1.275.000 voluntaris catalans."El voluntariat és una característica iden-titària del nostre país i aquesta capitalitatreconeix la força del nostre voluntariat i dela solidaritat dels catalans i de les catala-nes", apuntava Neus Munté, consellera deBenestar Social i Família. "L'esperit solida-ri –assegurava Xavier Trias, alcalde de laciutat– és una riquesa social que agraïm ique reconeixerem durant tot l'any".

Barcelona,capital delvoluntariat

REPRESENTANTS DE LACANDIDATURA RECULLEN ELTÍTOL

EL TÍTOL RECONEIXLA TASCA ALTRUISTADELS VOLUNTARIS,LES ENTITATS I LESINSTITUCIONS

Un esforçde sis dècadesEls pròxims comicis europeus sónnomés l'últim episodi d'una llargahistòria. La UE va néixer el 1993, ambel Tractat de Maastricht. Però el seuorigen es remunta als anys quarantadel segle XX, quan els conflictes entreestats havien culminat en la SegonaGuerra Mundial. La Comunitat Euro-pea del Carbó i de l'Acer va ser, ja alsanys cinquanta, el primer pas cap auna unió econòmica i política per unapau duradora. El Tractat de Roma, de1957, va establir la Comunitat Econò-mica Europea (CEE) o "mercat comú",que va establir les bases de la Unió. Alllarg de sis dècades, la UE ha crescutdels sis estats membres inicials als28 actuals, i s'han consolidat les"quatre llibertats" de circulació: demercaderies, de serveis, de personesi de capitals. Molts europeus, a més,comparteixen moneda: l'euro

L'ORIGEN

Les eleccions del maigpassaran a la històriaEls comiciseuropeus del 25 demaig determinaranl'elecció del properpresident de la CE

Encara que només fos pel con-text de crisi econòmica i decanvi institucional en què secelebraran, les pròximes elec-cions europees ja tindrienmolts números per passar a

la història com unes de les més importantsd'entre totes les que han tingut lloc fins ara.Els comicis, que es duran a terme del 22 al25 de maig als diferents estats membres dela Unió Europea (UE) –el dia 25 a Espanya,on els ciutadans escolliran els seus 54 eurodi-putats–, donaran als votants l'oportunitat dejutjar els esforços realitzats pels líders de laUnió a l'hora d'aturar la crisi de la zona euro,així com d'expressar la seva opinió sobre elsplans per intensificar la integració econòmicai política de la Unió.Però aquestes eleccions –les primeres

que se celebren des de l'entrada en vigordel Tractat de Lisboa, que va atorgar el2009 noves competències al Parlament Eu-ropeu– constitueixen a més una altra fitahistòrica: quan els països de la UE haginde nomenar a la tardor de 2014 el succes-sor del president de la Comissió Europea,Durao Barroso, estaran obligats per prime-

ANDREU MAS

ra vegada a tenir en compte els resultatsde les eleccions europees. La candidaturapresentada pels Vint-i-vuit haurà d'estar re-colzada pel Parlament, de manera que elsvotants tenen ara –de manera indirecta,però a les seves mans– l'elecció del propercap de govern de la Comissió.

Una altra de les novetats és que els partitsnacionals concorreran a les eleccions amb elnom del seu candidat a la presidència de laComissió, que, per descomptat, no té per quècompartir nacionalitat amb el partit, que,després de l'elecció dels diputats, ja sol op-tar per formar part d'algun dels grups políticstransnacionals (popular, socialista, liberal,verd, conservador...). La majoria de partitsnacionals estan afiliats a una d'aquestesfamílies polítiques d'àmbit europeu, de ma-nera que una de les principals qüestions dela nit electoral és saber quin d'aquests grupstindrà més pes en les decisions que es pren-guin la pròxima legislatura.

UN PARLAMENT MÉS FORTLes eleccions serviran per elegir els 751 nousmembres del Parlament, que representaranmés de 500 milions de ciutadans de 28 es-tats. El Tractat de Lisboa ha convertit el Par-lament en un colegislador poderós, cridat aexercir un paper fonamental en el disseny deles polítiques europees del futur, en una peçaessencial del sistema de presa de decisions:la seva opinió té el mateix pes que la dels go-verns nacionals en gairebé totes les lleis de laUnió. El nou Parlament –l'única institució dela UE que es tria per sufragi directe– donaràforma a la legislació europea els pròxims cincanys en àmbits com el del mercat únic o lesllibertats civils.L'augment de les competències parla-mentàries, a més a més, constitueix tot unincentiu per a la implicació dels ciutadanseuropeus. I és que la participació en els co-micis ha disminuït gradualment des que esvan celebrar per primera vegada l'any 1979–en els de 2009, la taxa de participació vaser només del 43%–.

EL DRET AVOTAR. FOTO:MARC LLIBRE I ORIOLFRIAS. MINIATURES:ANESTE-DATANK


"Europa ens ha servit perfer front a la colonització"

AgustíVillaronga és la pro-va viva que existeix uncinema català exportablei competent a gran esca-la. Es va guanyar aquest

títol l'any en què Pa negre li va ferrecollir artilleria pesant als festivalsde mig món, començant a SantSebastià i als premis Gaudí, i aca-bant a les portes dels Oscar. Quatreanys després d'aquest blockbustersense precedents a casa nostra,són molts els joves cineastes queintenten copiar la seva fórmula: ferpel·lícules amb marca d'autor quefuncionin amb solvència a taquillafins i tot després de creuar els Piri-neus. D'alguna manera,Villarongas'ha convertit en l'ambaixador de laindústria d'aquí arreu d'Europa.

De fet, tot just acaba de tornar depresentar el seu telefilm Carta a Evaa Ginebra. ¿Quin ambient s’hirespirava?De felicitat. La veritat és que

la pel·lícula està fent un recorre-gut fora de les nostres fronteresmolt important. No només a Eu-ropa, també a Buenos Aires, i al'Argentina en general. I als EstatsUnits l'ha comprat l'HBO, cosa queem té bastant content. Però a Euro-pa ha rebut una acollida especial-ment bona. Està completament dinsdel circuit. Un amic em va dir l'altredia que l'havia vist a la programaciód'un hotel, ara no recordo d'on,però imagina't! I aquí, en canvi,TV3encara no l'ha passada. I tenen elsdrets col·lapsats des de fa un any.

A la cerimònia dels Gaudí, IsonaPassola, presidenta de l'AcadèmiaCatalana, deia que el cinema a laresta de països europeus és unaqüestió d'Estat, i que aquí no.Hi ha una gran diferència entre

aquí i allà. Però, en algunes cosestambé hem d'estar agraïts a Euro-pa. Ens ha servit per fer front a lacolonització de les grans indústries.

Està parlant d'Amèrica?

En gran part. No és que hàgimaturat el predomini del cinemaamericà però hem pres mesures perfrenar la seva invasió de la taquilla.Ara caldria aprofitar la infraestruc-tura política per emprendre noveslluites.

Quina lluita li semblaria primordial?La pirateria. A França, que és

l'excepció de tot en tots els sen-tits, és un problema controlatfins a extrems. Si et descarreguespel·lícules, les autoritats intervenen.

Això sí, això no ens ho podem ne-gar. I és una de les coses interessantsque es van dir durant la gala. Nosal-tres, els treballadors, amb il·lusió ides de baix, sense grans sous, hemcreat un bon gresol cultural.

I ben mestís. Aquí hi ha un altreassumpte: a Europa es coprodueixmolt, i hi ha concursos per a finança-ment via potències històriques comEurimage o la cadena Arte.I fonts més petites. Sense anar més

lluny, Los últimos días, de David i Àlex

Pastor, té part de capital estrangervia Les Films du Lendemain.Aques-tes coses han estat essencials per a lacreació d'un cinema europeu.

¿I assegura la bona distribució de lespel·lícules arreu?No necessàriament. Però un cop

superes els límits de la indústrialocal i et col·loques en el circuitestranger la cosa pot créixer. Pa ne-gre va estar exhibida en multisalesde tot Europa.A París la vaig veureen cartell en alguns cinemes moltcomercials. I va ser gràcies al suportd'aquest públic que vam arribar finsa les portes dels Oscar. No hi vamentrar, però vam estar molt a punt.

"A França, si etdescarreguespel·lícules,les autoritatsintervenen.Alsegon avís ettallen la línia.El dia que aixòpassi en totsels països dela UE serà undia d'èxit"

EUROPA EN LLUITACONTRA LA PIRATERIA

ENTREVISTA A AGUSTÍ VILLARONGA, CINEASTA, DIRECTOR DE 'PA NEGRE'

Al segon avís et tallen la línia. Pera nosaltres el dia en què això passia tots els països de la Unió serà undia d'èxit. S'hauria de crear un or-ganisme que se n'ocupés, i a veure.

¿Les polítiques europees tenen la ca-pacitat d'acabar amb aquesta xacra?Si més no, s'hauria d'intentar.

Estem dictats per Europa en pràcti-cament tot. Per què no crear un dis-positiu d'acció realment eficaç peraquesta via? Però en el món de lesarts encara queda força feina per en-davant. Hi ha molts països que enspodrien fer d'exemple, de model.

Ho deia abans: França protegeix elseu cinema com cap altre país. Sem-pre s'asseguren de poder-lo finançar.Fins i tot les paperines de crispetesque venen a l'entrada de les salesestan gravades amb una taxa que esdestina a alimentar la indústria.I aquí en canvi les productores

només són dignes de crèdit quanuna empresa aconsegueix recaptaruna morterada de diners astronò-mica.Aquí, els de la cultura som undestorb, i no només per als polítics.Ho dic jo, que em considero prouafortunat, perquè Carta a Eva noens ha sortit gaire cara i encaral'hem pogut tirar endavant ambrelativa facilitat. Però fixa't en elstítols que competien pels Gaudíaquest any: tot eren produccionsmitjanes o, la gran majoria, baixes.

D'altra banda, això ha estat un incen-tiu per a la diversitat.

PRIMORDIAL: "S'hauria de crearun organisme europeu de lluitacontra la pirateria a la UE"

DESTORB: "Aquí, els de la cul-tura som un destorb, i no nomésper als polítics. I ho dic jo, queem considero afortunat"

SUPORT: "La coproducció ifinançament és essencial per a lacreació d'un cinema europeu"

AGUSTÍVILLARONGA,FOTOGRAFIAT PER

JORDI ESTEVA

"Nosaltres, elstreballadors, ambil·lusió, hem creatun gresol cultural"

JOSEP LAMBIES

Documents

Unió Europea