3EditorialSumari

UNIÓ EXCURSIONISTA DE SABADELLSalut, 14-16 - Apartat Correus, 42108202 SABADELLTel. 93 725 87 12 - Fax 93 725 05 90e-mail: info@ues.catweb: www.ues.cat

Butlletí per als socisNúm. 139 – Juliol / Desembre 2011

Adherida a la Federació d’EntitatsExcursionistes de Catalunya, FederacióCatalana d’Esports d’Hivern, FederacióCatalana d’Espeleologia, Federació

Espanyola, Federació Catalana d’Entitats Corals iFederació Catalana de Curses d’Orientació.

Realització: DÍPTIC, SL - Ptge. Teodor Llorente, 2208206 Sabadell - Tel. 93 726 55 99

Dipòsit Legal: B-46479-70

quest butlletí que teniu a les mans és el darrer d’aquestaèpoca. A partir d’ara, un equip amb molta il·lusió i ganes

de treballar ja està preparant una edició més moderna, mésparticipativa, amb més informació interessant i, per descomptat,amb la col·laboració del soci i de la sòcia que formeu part dela UES.

La gent de muntanya solem ser discrets, no fem soroll, nosortim a les notícies. Molts ens sentim els descendents d’a-quells pioners que van associar el caminar amb el coneixe-ment (i estudi) del territori. Som els ecologistes de sempre,els que hem defensat la natura sempre. Els que sortim a con-tactar amb la natura pel sol fet de sentir-nos bé, sigui a peu,amb raquetes, amb esquís o amb BTT. I també aquells quegaudim de les nombroses activitats culturals que es preparena l’entitat.

Però també som més. Ara que els rècords olímpics estan allímit, la nostra societat competitiva ens demana més. Ensdemana competitivitat. D’aquesta manera a casa nostra hansorgit equips d’orientació, d’escalada en bloc, de TPV (tècni-ques de progressió vertical), equips de competició d’esquí demuntanya, etc. Sense deixar de banda les gestes més clàssi-ques com l’escalada de grans parets, de crestes afiladíssimes,l’assoliment de cims alts i/o difícils, l’exploració (i estudi) depous i coves, etc. Tot això representa un munt de fitxes fede-ratives que ens deixa en molt bona posició en el rànquing deles entitats excursionistes

Però, ailàs !, tot demana cada cop més gestió, demanapersonal format i qualificat per tirar endavant la vida del’entitat. En el fons, demana empara legal. I això és el queintentem fer des de la Junta tot i les limitacions pressu-postàries. No podem quedar-nos enrere si no volem morircom a entitat.

I posats a adaptar-nos als nous temps, creiem que tambéel nostre butlletí ha de fer un canvi. Tots hi sortirem guanyant.

Elisabet Gonzàlez i BordasVocal de la Junta de la UES

APortada: “CASCADA FEIGUMFOSSEN”en un fiord prop de Bergen a Noruega.Fotografia: Miquel Tres

Contraportades interiors: “Les quatre estacions”Tardor: St. Llorenç del Munt. Hivern: Puigmal.Primavera: Serra d’Almenara (Urgell).Estiu: Eivissa. Fotografies: Elisabet G. Bordas

Editorial 3

Arxiu fotogràfic de la UES 4

Retalls de butlletins antics 5

L’Aplec Excursionista dels PPCC 10

Apologia pòstuma a l’amicManel Galicia 11

75è aniversari de la primera ascensió ala cara Nord Original de la Castellassade can Torras 12

Obertura de la via Ricard Mampela Sant Lllorenç del Munt i l’Obac 14

Entrevista: Teresa Galbany, activista 16

Comprovats els beneficis de la marxanòrdica en les seves aplicacions enl’àmbit de la salut 19

Orientació:2011, una temporada de rècords 20

Un petit paradís entre l’Urgellet iel Pallars: Sant Joan de l’Erm 22

Passatemps 25

Cruïlla de camins:El pont del Diable de Martorell 26

XXXII Ronda Vallesana:Sant Llorenç Savall 28

BTT: Pedals de foc 30

Solució passatemps 34

4Arxiu fotogràfic de la UES

HISTÒRIA

tancant noves baules o anelles d’aquesta grancadena que és la història de l’excursionisme, de laciutat i del país.

Aquestes pàgines tenen la finalitat de ser unamostra d’agraïment a les persones que ens aportenimatges i a les que ens ajuden. També de donar aconèixer les noves entrades i, avui, volem que ser-veixin també, per fer una crida a tots aquells quepugueu i vulgueu dedicar unes hores a treballarper l’arxiu. Necessitem persones per triar, classificari documentar fotografies, i d’altres amb coneixe-ments informàtics amb bases de dades i tracta-ment de fotografies, pàgines web, escàners, etc.Animeu-vos!

Com sempre relacionem a continuació les per-sones que han fet lliurament de fotografies a l’ArxiuFotogràfic, d’ençà de l’última llista. Ja sabeu quepel funcionament de l’Arxiu preferim, en primerlloc, els clixés originals. En segon lloc, els originalsen paper o en diapositiva. Però també ens són útils,quan no hi ha altre remei, les còpies. I encara, enel cas que els propietaris de les fotografies els inte-ressi no treure-les de casa, també podem anar afotografiar-les allà on siguin, sense haver de des-fer àlbums ni produir cap trasbals.

LLUÍS COROMINES ens ha permès de copiar 4fotografies, una del cim de l’Aneto de 1950, una d’ungrup d’excursionistes al Pedraforca i 2 de SantaMaria de Barberà.

MARIA DOLORS JUNOY ha afegit a les donacionsque havia fet, dues imatges de grups de cosidoressabadellenques.

DIARI DE SABADELL. Per gentilesa de la direc-ció del diari hem obtingut còpies de 41 imatgesdel seu antic arxiu. 1 d’una acampada; 2 del crosdels esquiadors; 8 de l’expedició al Shisha Pangma;2 de la Flama de la Llengua de 1979; 4 de MarxaMarxes Infantils de Regularitat; 2 grup d’escaladors;1 de personatges de l’expedició al Karakorum; 1del nou president de la UES, en aquell temps, ÀngelArtigas, amb dos col·laboradors (Grau i Garriga); 1tríptic de neteja del parc de St. Llorenç; 2 de l’ex-pedició al Sahara 1974; 1 de l’homenatge a RicardMampel; 1 d’una reunió del Club Alpí Sabadell; 1de la campanya de neteja del parc natural de SantLlorenç de Munt; 1 de l’assemblea extraordinària de1972; 7 d’exposicions filatèliques; 1 de l’expedicióal Nun 1997; 1 del Saló fotogràfic de Nadal de1974, amb l’alcalde Burrull i 1 d’un repartiment depremis. Amb el lot també varem poder reproduir elsfulletons de l’expedició Grenlàndia 1975 i el del’Atles 1974.

ALEIX GONZÀLEZ I CAMPAÑA. Aquest especia-lista de Can Feu ens ha permès de fer còpies detres postals de 1916 i 1917 i 1954 de la Torre oCastell de Can Feu.

ràcies, moltes gràcies, per les fotografies que ens continuenarribant, que són moltes. Tantes, que seguim sense donar a l’abastper classificar-les i per entrar-les a l’arxiu i molt menys encara perdocumentar-les. També gràcies a persones com la Dolors Junoy quedesprés d’haver-nos fet donació de l’estens fons de fotografies delseu pare, està col·laborant molt eficaçment, des de fa una llargatemporada, per identificar personatges de fotografies antigues. Aixòl’ha portada a entrevistar-se amb veterans excursionistes o amb elsseus familiars cosa que s’ha traduït, no solament en la identificacióde cares fins ara desconegudes per nosaltres, sinó també en novesaportacions d’imatges, que alguns dels entrevistats ens han lliurat.Amb tot, aquest material que ens arriba a l’Arxiu de la UES, va

G

PUJADA A QUERALT. L’any 1925, quan es va fer aquesta instantània,pujar a Queralt en cotxe, era tot un esdeveniment. La Maria Izard Llonch,el personatge de més a la dreta, una esquiadora empedreïda, és qui con-servava al seu àlbum familiar aquesta fotografia. Imaginem que aques-tes persones que l’acompanyaven eren algunes de les seves amistats ofamiliars. Fotografia d’autor desconegut cedida per Mireia Izard i Gabarró.

GRUP D’ESQUIADORS A LA MOLINA. La major part són noies, que vanforça a la fresca. Pels aficionats a l’esquí no hi ha dubte que la indu-mentària, sobretot, els cridarà força l’atenció. Les dues de la dreta sónles germanes Maria i Josepa Izard i Llonch, les quals foren unes bonesesportistes, sobretot la Maria, a qui tothom coneixia per Meri. Fotografiad’autor desconegut, cedida per Mireia Izard Gabarró. Data 1932.

5

URBANITZACIÓ DEL BARRI DE CAN BORGONYÓ. El carrer que observem a l’esquerra, en diagonal, és el carrer Major. El traçat delcamí, més a la dreta i també en diagonal, ben visible, correspon, si fa no fa, al de l’eix Macià. Els descampats de la dreta són campsde Can Borgonyó. La masia ens queda, fora d’imatge, molt a prop del lateral. Fotografia de Josep Espúñes, cedida per l’autor. Data1965-1975.

MEDALLA D’OR A LLUÍS CREUS. El 21 d’abril de 1970 la junta directivade la UES decidí nomenar socis d’honor i medalla d’or de l’entitat a LluísCreus i Pere Carné per la seva labor a les entitats, Centre Excursionista“Sabadell i Agrupació Excursionista Terra i Mar, respectivament. Es varenlliurar el 17 d’octubre de 1972. La imatge és del moment que recull lamedalla Lluís Creus de mans del president Ricard Mampel. Fotografiad’autor desconegut cedida per Pilar Creus.

MARCEL·LÍ GARRIGA, ha aportat dos original delsquals n’és l’autor on hi ha el malaguanyat companyRamon Ferrer i el dolmen que va descobrir a RocaSereny.

ANTONI CASAS ens ha lliurat 1 fotografia de sar-danes a la Mola.

DOLORS LLAVALL ha completat les diversesaportacions que ha fet amb 2 imatges d’algunscomponents de de la Creu Roja de Muntanya.

MIREIA IZARD I GAVARRÓ ens ha fet donacióde 102 imatges d’una col·lecció molt interessantrelacionades amb l’esquí dels anys 1925-1935.També, 1 d’una pujada a Queralbs amb cotxe dematrícula B-3312; 4 de la Patum de Berga de l’any1925 i 4 de la Mola i Can Pobla.

JOSEP ESPUÑES ha lliurat a l’arxiu 7 fotogra-fies de la urbanització de Can Borgonyó; 1 de lescases de la Concòrdia, i 1 dels camps, amb la torredel Guitart, al fons.

MARIA NEUS SALVÓ. Ens ha permès fer còpiesde dues imatges de camions de transport de laindústria tèxtil, anteriors a 1946, que comple-menten la donació que ja ens havia fet anterior-ment.

ANTONI APARICIO ens ha portat per escanejar,2 fotografies seves, que va fer als membres de laCoral del Centre Excursionista “Sabadell”, cantantdalt el cim de les Agudes, els anys 1960.

MANEL SEGURA també ha completat les diver-ses aportacions que ha fet amb: 2 fotos de sarda-nes a la Mola; 1 d’una Marxa Excursionista deRegularitat de Catalunya a Queralbs; 4 d’esquí i,finalment, 6 de grups dalt dels cims de la Picad’Estats, del Montcalm, Canigó, Puigpedrós,Casamanya i Puigmal.

6

GRUP AL CIM DE L’ANETO. Una de les fites dels nostres excursionis-tes és la de coronar el cim de l’Aneto, en ser el més alt del territorique dominem. La imatge ens mostra els quatre amics, Josep Lladó,Lluís Coromines, Joan Parera i Andreu Minguell, després d’aconseguir-ho, un dia d’estiu de l’any 1950. Clixé de Lluís Coromines, que ensha cedit la imatge.

de l’interior, 2 del despatx de teixits, 3 de l’exte-rior i 5 de l’enderroc. També 5 de la botiga de foto-grafia del carrer de Sant Pere.

ANTÒNIA GALASO ha aportat 2 còpies d’imat-ges del pas de la torxa olímpica per la rondaZamenhof i per l’eix Macià i 2 del soterrament dela via del tren del Nord al costat de la Gran Viaactual.

JOAN BELLMUNT ens va fer donació d’una pos-tal original de l’any 1963, de Sant Llorenç Savall.

EUGÈNIA CANALS ens ha proporcionat 4 imat-ges del cinquantenari del Centre Excursionista“Sabadell”.

ANTONI MOIX ha fet cessió a l’Arxiu d’una còpiade la foto de l’equip del Centre d’Esports Sabadell,de segona divisió, que va jugar al camp de la CreuAlta contra l’Osasuna de Pamplona l’any 1952.Imatge que hem reproduït al Calendari de la UESde 2012, en haver ascendit novament el CE Sabadell.

PILAR CREUS. Filla de Lluís Creus i March, queva ser president del Centre Excursionista “Sabadell”durant 23 anys seguits. D’ella ens han arribat, 8fotografies de l’acte del 50è aniversari del CentreExcursionista “Sabadell”, 8 fotografies d’actes diver-sos a la seu del CE “Sabadell” i al de la UES i 3 dela taula d’orientació de la Mola.

GUSTAU ERILL I ENGO. També és un fidel por-tador d’imatges a l’Arxiu. En aquest cas han estat,2 de grups de l’època de la fundació del Terra iMar, 1 del refugi del turó de l’Home, 1 de Santiga,1 d’un aterratge d’helicòpter al camp de la Creu Alta;3 de la nevada de 1962, al passeig de la Plaça Major,a Can Feu i a un tram de vies del tren de nord, i,finalment, 1 de Sant Julià d’Altura.

ÒSCAR MASÓ GARCIA ens ha fet donació al’Arxiu de 4 còpies de fotografies artístiques seves,de la Castellassa de Can Torres.

JOSEP IBARS. Del seu arxiu personal ens ha fetdonació de les següents imatges: 5 de la celebra-ció dels 25 anys de la UES; 1 d’un grup d’organit-zadors de la Marxa Excursionista Infantil deRegularitat i una altra de l’equip de control de sor-tida; 1 al cim del Culfreda; 1 de Josep Alaix, ambla imatge d’alumini de la Mare de Déu de Montserrata l’esquena, en el moment de fer el primer relleud’escalada que la va conduir al cim del Cavall Bernat;1 d’un grup durant una excursió social i finalment1 d’un equip d’esquiadors de la UES, amb els acom-panyants, que participaren en una Marxa de l’ARP.

TERESA OBRADORS, ens ha fet donació de 4imatges de l’escalador Francesc Gual, una de lesquals va servir per fer un trucatge de la fotogra-fia anomenada dels coixos, els elements del TIM

AMICS DE L’ART ROMÀNIC DE SABADELL. En fer-se la unió de lestres entitats excursionistes per constituir la UES, la majoria de les foto-grafies dels seus valuosos arxius es varen dispersar. Una part impor-tant és avui a l’Arxiu Històric de Sabadell, unes poques imatges lestenim a la UES, altres s’han perdut i una dotzena són a l’arxiu delAmics de l’Art Romanic de Sabadell, que ens han autoritzat, gentil-ment, que en féssim còpies.

ANNA ROCAMORA ha ingressat una imatge del límit del barri dela Plana del Pintor al carrer dels Vosges.

JOAQUIM CASAS BORDAS. Dèiem en l’últim butlletí que ens haviapermès de copiar un interessant lot de 371 imatges, algunes de lesquals les donaríem a conèixer en una propera exposició. Ara ja ensabem la data, del 3 al 17 de febrer del proper 2012. També en mos-trem alguna al calendari de 2012. Ara és notícia, perquè ens hapermès de fer unes còpies de fotografies del seu pare i seves, de l’an-tiga casa on vivia al carrer de Sant Pau 52, just al triangle amb elcarrer de l’Espirall, el qual es va enderrocar per fer-hi una plaça; 6

7

ORGANITZADORS DE LA MARXA EXCURSIONISTA INFANTIL DE REGULARITAT. Per portar a terme aquestes marxes, sense anar coixos de personal,són necessàries unes 100 persones. El grup d’organitzadors, són molts menys, però déu n’hi do. La imatge ens mostra el grup que se’n va ocu-par l’any 1993, davant el portal de Can Vilar (Sabadell), la masia més pròxima a Togores. Fotografia d’autor desconegut, cedida per Josep Ibars.

que assoliren, per primer cop, la paret est de SantJeroni, a Montserrat.

ANTONI CARBONELL. Lot de 6 fotografies ori-ginals de Can Gambús i 1 altra d’una Marxa Infantilde Regularitat.

GABRIEL MARQUÈS ha aportat, per fer-necòpies, 3 imatges de l’església de Sant Martí deMura. En una es pot observar l’atri que cobria iamagava l’interessant fris esculturat del portal.

VICENÇ BROS CATON. Ens ha permès de copiarla imatge d’una reineta, que va il·lustrar la porta-da d’un butlletí de la UES.

ALBERT ROIG I DEULOFEU ha permès que fés-sim una còpia d’una postal sabadellenca, de l’es-tació dels Ferrocarrils de Catalunya de la carrete-ra de Rubí, de l’any 1922.

NECROLÒGICAEl passat 11 de setembre ens va deixar Manel

Galícia Marcet, als 82 anys d’edat. Amb ell varemfer 7 vídeos amb un total de dues hores i mitja deprojecció que titularem Set Itineraris per les Fonts

del Rodal de Sabadell (1990). Aquest treball ens portà diversos anysde feina, dins de la Secció Muntanya. L’últim any abans que sortís ala llum es va crear la Secció d’Història, de la qual en fou l’instiga-dor, ja que de tots nosaltres era qui millor coneixia l’entitat. Desprésvingueren altres col·laboracions com la del vídeo “Sabadell França”(1991-1992), “Parlem de cavalls i carruatges, amb el Fleca” (1991),“Visions històriques a migdia del terme” (Barberà, 1991) “Visionshistòriques a ponent del terme” (Sant Quirze, Can Feu, 1991). Forenuns anys de molta activitat i de treball intens. Pocs anys més tard vapreferir allunyar-se dels compromisos d’assistir a reunions i de seguirel tarannà quotidià de la Secció. Amb tot, sempre més estiguéremen contacte. Encara col·laborarem en diferents vídeos com “El Rajolerde la Vall d’Horta” (1993), que podeu trobar a la pàgina web delParc Natural de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac, “Símbols deCatalunya” (1995), “Josep Marquès i Subirana” (2008)... I a l’arxiufotogràfic, al qual va aportar últimadament gairebé totes les foto-grafies que trobava en ordenar els seus arxius, quan ja veia que lamalaltia que tenia era irreversible.

De la gran personalitat del Manel i de la seva biografia se’n parlaen altres pàgines d’aquest butlletí. Només hem volgut deixar constàn-cia de la relació que tingué amb la Secció que ell ajudà a crear.Reposi en pau.

Lluís Fernàndez - Secció d’Història

8Retalls de butlletins antics

com ella, perquè a ella hi acut tothom, i això la fainsuperablement variable... Ara la ciutat va a pro-veir a la plaça nova, embigada de ferro, voltada devidres, pavimentada de pòrtland i amb unes para-des que no són tals, sinó una mena de guixetesburocràtiques, totes iguals, sense alegria i senseaire, on la venedora no s’hi pot moure amb desem-baràs, i on la compradora s’hi acosta desconfia-da, com per a fer una sol·licitud d’aquelles que calacompanyar de segells d’Estat i de paper de barba.La Plaça Nova és d’una organització molt ben pen-sada i molt eficaç, però la vianda no hi riu, la frui-ta no hi esclata i les verdures dels hortolans s’hipanseixen d’enyorança. La Plaça vella era una festa,un espectacle; la Plaça nova és una oficina devenda de queviures, reglamentada, pulcra i lluent,tota rígida i tancada i sense ingenuïtat... Però puixque és així (...) farem que la gent (...) s’hi acobli denou per provar de gustar-li aquell sabor antic queuna dictadura de govern provà inútilment d’esvair”.

L’ombra que ens han robat

Crítica del mateix ORIFLAMA, Joan Sallarès iCastells, a la modificació de la Rambla, en trans-formar el passeig central que tenia, en el carrerample o bulevard, actual. Publicada a l’editorial delButlletí del Centre Excursionista “Sabadell” delmaig-juliol de 1930.

(...) Publiquem dues fotografies que ja sabemproduiran indignació, o millor que reproduiran laprotesta de la ciutat; ens referim a les que vénena recordar-nos, amb tota la cruesa de les cosesinevitables, l’aterrament de l’única Rambla popu-lar nostra. (...) Plasmen patèticament la derrotade la civilitat. La primera tradueix gentilment aquellbell aire de ciutat catalana que sempre dóna larambla parada al mig del seu pit, com a punt pre-dilecte d’esplai i de discreteig; el lloc on tinguerenla millor eclosió totes les festes, l’indret on es bes-canviaren les mirades més plenes de febre de joven-tut, la fita de les manifestacions cíviques amb elsseus clams de protesta o amb l’avivament delsvisques exultants. I bé; aquest rememorador oasi

a poc varem celebrar el centenari de l’excursionisme organitzat,a Sabadell i es va decidir de recopilar-ne la història. La primera tascaque calia fer era la de veure tot el que les tres entitats que forma-ren la Unió Excursionista i la mateixa UES havien publicat. El feix mésimportant correspon als butlletins, que sumen uns 456. Per la sevasingularitat, avui ens fem ressò de tres articles publicats al Butlletídel Centre Excursionista “Sabadell”.

Elegia de la Plaça

Article sobre la desaparició del mercat que se celebrava a la PlaçaMajor, signat per ORIFLAMA, pseudònim de l’escriptor Joan Sallarèsi Castells. Butlletí del març-abril de 1930.

“Ara, al mig de la ciutat hi ha nascut un desert. La Plaça Major,la plaça vella, tant incapaç com plena de fato, de taules, de velat-ges, de crits, de rialles i de xerrameca marmanyera, ara dóna unagran tristesa. (...) L’esperit pràctic de la gent nova ha trencat ambuna ordre oficial tota la seva tradició, tota la seva història, puix que,per a una ciutat, la Plaça és el parlament, la sala del judici públic,el marc de totes les revoltes, el lloc de les reunions ciutadanes; (...)No hi ha tribunal més sever ni més explícit que el de la Plaça, quanaquesta emet el seu raonament, ni més contundent quan reclamala punició. La Rambla pot ésser l’esperit d’una ciutat; la Plaça n’ésel caràcter. Altrament no hi ha cap altre nucli urbà tan sensible

HISTÒRIA

F

Plaça Vella o Major. Any 1930. Foto Alemany, publicada al Butlletí delCentre Excursionista “Sabadell” del mar-abril de 1930. El peu es llegeix:“El temps hi posarà una ditadeta de melangia evocador d’antics records”.

Fotografia · Video · LaboratoriPasseig de la Plaça Major, 4 - 08202 SABADELL - Tel. 93 725 91 14

movifot@fotomonistrol.com - www.fotomonistrol.com

9

La Rambla amb el passeig central. Foto de Joan Gusi, que il·lustra les pàginesdel Butlletí del Centre Excursionista “Sabadell” del maig-juliol de 1930.Al peu es diu: “Vet aquí la Rambla, antiga i riolera”.

ja no és més que un record i una enyorança; asota mateix d’aquesta evocació de vida hi ha l’e-vocació de la mort: home manat, el llenyater clavala seva destral a la soca corpulent d’un plàtan,un d’aquells plàtans que foren plantats amb unpuntet d’emoció posada de cara al futur ara fanoranta anys per uns anònims ciutadans que som-niaren una urbs esplèndida (...) En aquest lloc idealara hi ha plantades dues fileres de fanals de ferrobast i, entremig (...) una altra filera d’arbres, unsllisos arbrissons que ara no són sinó un bastó i que,si no es moren, el dia de demà –un dia molt llunyàencara- projectaran una ombra esquifida damuntdel paviment de pòrtland i a l’abric dels quals maino hi serà possible un aixopluc d’ocell. La cròni-ca de la ciutat hauria de registrar els noms d’a-quells que disposaren l’arrabassament de d’esplèn-did arbrat d’ahir, perquè se sàpiga que no fouvoluntat del poble la seva destrucció, sinó el tirà-nic procedir d’uns veïns als quals, arbitràriament,se’ls investí del comandament de les nostres cosesles quals foren arbitràriament tractades i tiràni-cament destruïdes”.

El ratpenat

Article sense signar, sobre els ratpenats de l’a-venc del Daví, publicat al Butlletí del CentreExcursionista “Sabadell” número 58, del gener-abril de 1958.

“El pintoresc avenc del Daví, situat a pocs cen-tenars de metres dels Òbits, al massís de SantLlorenç del Munt (...) és lloc apropiat per a efec-tuar-hi sortides de pràctiques de cursets” (d’es-peleologia).

“És conegut per tots els espeleòlegs, la granquantitat de ratpenats que hi habiten. No fa moltsanys, en una exploració que s’hi va fer (...) percapturar-ne, a instàncies de l’Institut de Biologiade la Universitat de Barcelona, arribaren a trobar,el sostre de la sala final de l’avenc, que té uns 35metres quadrats, totalment cobert de ratpenats...Però imagineu quina seria la seva sorpresa quans’adonaren que a sota d’aquesta primera capan’hi havia dues més; és a dir, que humanament par-lant, la primera capa era sospesa del sostre peròles altres dues ho feien de les espatlles dels pri-mers i dels segons, respectivament”.

A partir d’aquí l’autor fa una acurada explica-ció dels diferents noms que se’ls dóna –ratapinya-da, ratpenat i muricec- amb el seu significar derata alada o rata cega i de la seva facilitat d’o-rientació a través dels ultrasons que emeten a unafreqüència molt alta, inaudible per nosaltres. Despréscontinua:

“A l’avenc del Daví, aquell mateix dia, s’hi vacapturar un magnífic exemplar (...) anellat, amb lainscripció MUSEUM PARIS ZF 4337. Immediatamentes va cursar un telegrama a París, notificant elfet (...) El Centre de recerca (...) del Museu d’HistòriaNatural de París (...) varem saber que es tractava

La Rambla en el moment de reformar-la. Foto de Joan Gusi que il·lustrales pàgines del Butlletí del Centre Excursionista “Sabadell” del maig-juliol de 1930. Al peu es diu, continuant la frase de la foto anterior:“que els vàndals urbans deixaren esquarterada de mort”.

d’un ratpenat (miniòpter) femella, que havien deixat anar el 17 demarç de 1957, a la Grotte de la Bézelle commune de Sant Vicentd’Arques (Herault, en occità Erau, Llenguadoc)..

Lluís FernàndezSecció d’Història

10L’Aplec Excursionista dels PPCC: una simfonia dialectal

ls excursionistes som, en general, persones que ens interessemper conèixer els diversos aspectes que caracteritzen els territoris quetrepitgem; l’orografia és una de les parts de la geografia que més ensfascinen, però n’hi ha d’altres: la fauna, la flora, l’aprofitament delsòl, la gastronomia, les tradicions, les edificacions, l’art... I ens agra-da anar d’excursió perquè, a més de fer esport, la pràctica habitualde les diverses modalitats de l’excursionisme ens permet aprendre méssobre els indrets que visitem, ja sigui sobre una bicicleta o sobre unsesquís; calçant botes de muntanya o bé peus de gat.

Però, ateses les circumstàncies històriques, polítiques i socials, anosaltres, els excursionistes que habitem els anomenats Països Catalans,hi ha un altre aspecte de la geografia que ens interessa especial-ment: la nostra llengua. Qui no ha sentit, anant d’excursió, algunaconversa sobre les diferents maneres d’anomenar una mata, o unocell? I, quan visitem un territori germà, qui no ha comentat mai amb

E

els companys els trets dialectals que li han cridatl’atenció?

Aquest és justament un dels aspectes més bonicsde l’Aplec Excursionista dels Països Catalans, unatrobada anual d’excursionistes vinguts de tots elsterritoris de parla catalana, que enguany ha cele-brat la 35a edició a l’Alguer, a l’illa de Sardenya, ciu-tat on s’ha parlat una variant del català des delsegle XIV. Tot i que la situació actual de la llenguaés crítica, el miler de persones que ens hi vam aple-gar, ens vam poder entendre amb els companysdel Centre Excursionista de l’Alguer (CEA) i ambtots els companys arribats des del País Valencià,les Illes i la Catalunya Nord, en una sola llengua:la nostra. I la barreja de trets fonètics, morfo-sintàctics i lèxics no feia sinó enriquir la merave-llosa simfonia que omplia l’aire en cada excursió ien cada acte.

D’altra banda, el bon temps, els magnífics pai-satges i vistes que ofereix l’illa, els diversos actesque ha organitzat el CEA (entre els quals cal des-tacar l’actuació de la popular cantant algueresaFranca Massu), l’emotiva plantada conjunta d’unarbre amb terra de tots els territoris i les visitesculturals, van acabar d’arrodonir un viatge querecordarem durant molt de temps. És per tot aixòque esperem que molts de vosaltres us animeu aparticipar en el proper Aplec Excursionista delsPaïsos Catalans, que segurament tindrà lloc a laCatalunya Nord.

Montserrat Carbó - Secció Cultura

CULTURA

11Apologia pòstuma a l’amic Manel Galicia

a millor apologia que voldria fer per l’amicManel amb motiu del seu decés el passat 11 desetembre, és la de fer esment d’una frase molt sevaque sempre recordaré i que retratava una peculiarmanera de ser: jo estic bé allà on estan els meuspeus. Jo li vaig afegir deus voler dir que hi ets feliçi em va respondre: no, simplement bé.

Quina lliçó de vida autèntica en aquesta frase!Ell era una persona que ho havia trepitjat tot, desde muntanyes amb cims altíssims fins les nostresserralades, boscos i senders. També fent les sevesactivitats de reporter (fotografia i vídeo) per laseva Creu Alta, per Sabadell: captava amb imatges

L tota mena d’esdeveniments, fossin on fossin. Després es publicavena la TV local, al diari o a la UES. També va fer moltes exposicionsfotogràfiques.

És molt fort estar convençut interiorment de que es trobava béarreu; de fet, mai s’avorria enlloc. Era un home amb molta sensibili-tat: primer parlava poc però després va ser un gran conversador,trametia bonhomia. Sabia ajudar tan a gent gran com a gent jove iera un col·laborador que mai fallava.

Aquesta és una apologia sincera d’un home exemplar pels que l’hemconegut de la vora i hem fet coses amb ell.

Que et trobis també bé allà on estiguis definitivament, Manel!

Joan Tarruell Plans

IN MEMORIAM

1275è aniversari de la primera ascensió a la cara Nord Original

de la Castellassa de can Torras (Sant Llorenç del Munt i l’Obac)

ESCALADA

’octubre de 1936, tres escaladors sabadellencs protagonitzaren laprimera ascensió i repetició consecutives d’una de les vies d’escala-da més difícils que es varen obrir en aquells temps al nostre país: lacara Nord Original de la Castellassa de can Torras. Els agosarats esca-ladors, aleshores socis actius del Centre Excursionista del Vallès, forenn’Àngel Graner Codina (e.p.r.), n’Alexandre Camps Padrós (e.p.r.) i enJosep Calvet Pratginestós.

Aprofitant que enguany se celebra el 75è aniversari, us oferim elrelat d’aquella proesa, extret del llibre “La Castellassa de can Torras.Història, tradició i llegenda”, escrit per Òscar Masó Garcia:

“A mitjan anys trenta, els escaladors sabadellencs prengueren elrelleu als terrassencs, i s’especialitzaren a obrir rutes més difícils perassolir els mateixos cims. A la Castellassa, aquest fenomen es vatraduir en l’ascensió d’una de les vies més difícils d’aquella èpocaa Catalunya: la Cara Nord Original, que avui en dia encara fa rumiara més d’un escalador per la seva exposició, precarietat i vertigen.

L’ideòleg i promotor d’aquesta gosadia fou el sabadellenc ÀngelGraner Codina, del CEV (1919-1940), fill d’un il·lustre industrial deltèxtil de Sabadell. Era un noi intel·ligent i culte, amb dots de líder.

L Tenia un laboratori fotogràfic on revelava fins i toten color, escrivia cartes en anglès a una japone-sa, coneixia l’alemany i tenia molt coneixementde la química.

En aquest sentit, l’Àngel es fabricava unes pas-tilles que, segons ell, eren vitaminades i que amballò ja quedava ben alimentat i no calia perdretemps menjant l’entrepà. Els seus companys tambés’ho prenien i, de tant en tant, algun de nou quese’ls ajuntava acabava dient que no tornaria aanar mai més amb ells, perquè acabaria morint-se de gana.

L’Àngel era, també, un visionari de l’escalada.Es forjava els pitons a l’empresa del seu pare, elqual consentia que escalés, es comprava els mos-quetons a cal Lledó (de ferro, ovalats i amb tancade molla), emprava corda de cànem i bagues fetesde cordes trossejades, i escalava amb esparden-yes.

Va morir en caure malalt en un camp de con-centració a Galícia, on s’estava després de la GuerraCivil.

L’Àngel sempre anava acompanyat d’en JosepCalvet Pratginestós (1914), sabadellenc del CEV, defamília molt humil i que escalava d’amagat delsseus pares. Un dissabte d’octubre del 1936, sorti-ren tots dos caminant de Sabadell i es dirigiren ala Castellassa, sota iniciativa de l’Àngel, per esca-lar l’esquerpa i descomposta cara nord. L’Àngelho tenia tot molt ben planejat, i encapçalant ambmolt d’esforç i valor, es va aconseguir l’escaladaamb èxit.

En Calvet, més pesat i robust que l’Àngel, anavade segon i sempre molt proper a ell. Contínuamentl’ajudava fent passos d’espatlles, agafant-li elspeus o les cames, etc. Segons ens conta: “Ellavançava un metre i jo mig...”.

No escalaven fent reunions, desconeixien latècnica de l’artificial i l’ús dels tacs de fusta i maideixaven material a la paret, perquè els era moltvaluós.

Varen arriscar molt, perquè sovint no estavenancorats enlloc, però varen tenir molta sort.

Després de l’escalada, l’Àngel va tornar aSabadell i en Calvet va passar la nit en una caba-na de carboners de la canal de l’Abella, propera ala Cova del Drac, per trobar-se l’endemà diumen-ge amb n’Alexandre Camps Padrós (CEV, 1917-1939), amb qui havia quedat per fer l’escaladad’aquesta roca. Però la curiositat d’en Camps eramolt gran:

– Per cert, què vàreu escalar ahir?– Doncs la Castellassa... però pel cantó nord –va

respondre en Calvet–.FOTO 1. Via de la cara Nord. Original de la Castellassa de Can Torras.Foto: Òscar Masó Garcia.

13

– Pel cantó nord? Doncs anem-hi!, anem a feraquesta via, la vull fer!

Dit i fet. En Calvet, un home amb gran espe-rit de sacrifici envers els altres, assentí tot i l’en-congiment de cor que li produí el fet d’assumiraquella responsabilitat. Efectivament, encapçalàtota la via, repetint el que en Graner havia esca-lat de primer el dia abans. El corpulent Camps, demés alçada i pes, va anar de segon, com era cos-tum en la cordada que feia amb en Calvet, ajudant-lo mitjançant passos d’espatlles, agafant-li elspeus i cames, etc., i la repetició, feta just l’endemàde la primera, va resultar de nou tot un èxit.

En Camps va morir pocs anys després a causad’una forta gastroenteritis agafada quan anavaa ascendir els Encantats, al Pirineu català. L’únicsupervivent, en Calvet, ja no va escalar més peròsempre ha estat vinculat a la muntanya.”

En motiu de l’oportuna efemèride d’aquestatranscendental escalada, ens vàrem decidir a dedi-car una via a cada un dels seus valerosos vence-dors, per immortalitzar els seus noms. En aquest sen-tit, feia temps que teníem ullada una petita zonaa llevant de l’ampla Punta Serreta, sota mateix delcim culminant de la Mola, privilegiat escenari de

l’activitat d’aquest grup d’intrèpids escaladors de Sabadell.Així, doncs, varen resultar tres jornades d’esforç i de confortador

gaudi mentre obríem des de baix tres curiosos itineraris, caracterit-zats per un rocam en general molt compacte i uns passos variats deplaca, desplom, xemeneia i off-width. La via dedicada a l’Àngel és unaxemeneia salvatge i desequipada, tota una troballa a la Punta delsCavalls. La que vàrem dedicar a l’Alexandre és una agradable esca-lada de placa, assegurada amb parabolts i amb una còmoda reunióopcional, que finalitza amb uns passos atlètics. I finalment, la via quehomenatja en Josep Calvet va resultar ser la més difícil en conjunt,amb passos exigents i assegurats, com l’estret i exigent off-widthfinal, de rocam excels.

Desitgem que aquesta trilogia ajudi a perpetuar la memòriad’aquests tres escaladors pioners de casa nostra, que s’avançaren al’època i situaren el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac dinsl’avantguarda de l’escalada de preguerra.

Albert i Òscar Masó Garcia

CROQUIS 1. Autor: Albert Masó Garcia

CROQUIS 2. Autor: Albert Masó Garcia

14Obertura de la via Ricard Mampel Dalmases

a Sant Llorenç del Munt i l’Obac

ESCALADA

’ençà de la mort d’en Ricard Mampel Dalmases (21-03-2010),qui fou el primer president de la UES i un escalador pioner dels anys30 del segle passat, tenim pensat en homenatjar la seva figura a tra-vés d’un nou itinerari d’escalada obert en el massís que ell tant vaestimar: Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Ho pretenem fer des de sotai a l’estil clàssic.

Dit i fet, el mes de novembre de 2010 ens apropem al cingle del’aresta de can Marcet i ens fixem en un estètic esperó que puja recteamunt esquivant un sostre i que duu a sota d’un altre sostre, situata prop del cim. Una inspecció minuciosa ens descobreix una ama-gada xemeneia que podria ser la sortida natural de l’abrupta cinglera.

Només començar, l’obertura exigeix serenitat davant l’estat ini-cial de la roca, però a mesura que ens anem elevant, aquesta millo-ra, de forma que permet fer uns passos en lliure difícils, bonics i benaeris.

Esmercem dos atacs per escometre l’escalada, i en el segon, efec-tuat a començaments de desembre, tenim la sorpresa de veure queben a prop, a la zona de les Agonies, apareix el recentment procla-mat Campió Mundial d’Escalada; l’incombustible Ramon Julian“Ramonet”. Contents de tenir a tocar tan il·lustre escalador (expo-nent, això sí, d’una modalitat d’escalada ben diferent a la nostra), pros-seguim la nostra tasca des de la reunió, esquivant per la dreta el sos-

D tre cimal per una placa poc vertical però que exi-geix atenció, fins que arribem al peu de la xeme-neia, oculta rere una grossa alzina que hi viu deforma inexplicable.

El peu de l’encastament és acollidor i allà hicol·loquem el pot de registre, incrustat en el seu fons.És un lloc ocult dins d’un replec d’aquesta paretferéstega, que bategem com a “Radium Hot Club”en honor al programa musical de Ràdio Sabadellque protagonitzaren, amb molta il·lusió, en RicardMampel i en Joan Font durant els anys 30. El ramo-nagge, compacte i estret, de ben segur que hau-ria fet gaudir en Mampel, qui ja va assaborir aques-ta tècnica durant la seva històrica ascensió a lacanal de la Matalonga de la Castellassa, l’any 1935,en companyia de Joan Font i Francesc Pujol.

Quan arribem al cim, una forta encaixada demans segella la culminació del nostre particularhomenatge pòstum a una de les figures més relle-vants de l’escalada sabadellenca i, per sobre de tot,de la història moderna de l’excursionisme a Sabadell.

Albert i Òscar Masó Garcia

15

16Teresa Galbany, activista

ENTREVISTA

l em quedat a la UES a 2/4 de 7; cinc minuts abans, sona el telè-fon i el Blay el despenja. És la Teresa Galbany: li demana que em diguique se li ha fet tard i que ara surt de casa. Arriba al cap de 20minuts i es nota que ha corregut; està seriosa i fa cara d’amoïna-da: ja es veu que no li fa gaire gràcia, això de l’entrevista, peròsegur que anirà bé.De petita, passejaves amb la teva àvia pel rodal de Sabadell. Quinaedat tenies?Bé, quan vaig començar a anar amb l’àvia pel rodal tenia 7, 8, 9, 10,fins a 12 anys.En aquell moment, se’t va desvetllar l’interès per la natura.Me n’he adonat després, que se’m va desvetllar en aquell moment,perquè m’ho passava molt bé... (riu) i, a més, amb l’àvia ens avení-em molt.Als 18 anys et vas fer sòcia del Terra i Mar. Com hi vas entrar encontacte?Perquè la Teresa Lladó, que venia a cosir a casa, era sòcia del Terra iMar i, mira..., jo em vaig fer sòcia també... i vam començar a ferexcursionetes.Quin tipus d’excursionetes?Molt senzilles...: el Puig de la Creu, Sant Sebastià de Montmajor, laMola, la Serra de l’Obac... I la majoria de vegades marxàvem a peude casa perquè... eren uns temps heroics, per anar d’excursió (riu). Ésque no us ho podeu ni imaginar: no teníem diners, la gent. Ara diuenque no tenen diners i jo penso: que no ho hagin de saber mai, el queés no tenir diners.

H També et vas fer sòcia del Sabadell. Per què? Bueno, perquè llavors... hi va haver problemes ambel material d’escalada i tot una colla de gent esvan esborrar del Terra i Mar, i jo també, i... cap alSabadell.En aquella època, vas iniciar-te en l’escalada. Defet, en aquell moment, no n’hi havia gaires, dedones que escalessin. No, no gaires.Doncs com va ser que t’hi vas engrescar? Mira, un dia vam anar cap a Sant Llorenç, ambl’Alaix, i vam anar primer a la Castellassa, vam pujarper una canal... Bueno, la canal la devíem pujardesprés, i... “Va, vinga, Teresa, va...!” i a última hora,m’hi vaig enganxar i em va agradar. I a partir d’a-quí, doncs, quan m’ho deien, si no ho veia massadifícil... Però res, a mi em pujaven, eh?Amb cordes de cànem, anàveu. I tant! I amb espardenyes de goma, d’aquelles comles de ballar sardanes, però amb la sola de goma; unesespardenyetes blanques. Trobaves totes les pedres,que era el que interessava, trobar les preses. Ah, i eldia que plovia... era un drama: les cordes pesavencom un mort. Baixar de les canals de Montserrat, ambles cordes mullades, això passava molt. Al mes demaig, era una cosa...; pesaven molt, moltíssim.Tres anys més tard, et vas casar amb el MiquelLópez. El vostre viatge de noces va ser una micaespecial. (Riu) I tan especial, que va ser! Nosaltres ens vamcasar vuit dies abans de vacances i vam estar vuitdies a la vall d’Estós, i llavors, el dia que comença-ven les vacances aquí, que marxaven els companys,ens vam trobar tots a Benasc i vam fer les vacan-ces com cada any.Tots junts?Tots junts i a la mateixa tenda (riu). Portàvem unatenda de cinc, llogada al Sabadell, naturalment,perquè ningú no en tenia, de tenda; una tenda queno tenia ni terra ni tenia res... Bueno, ja havíem estatvuit dies sols... Va estar molt bé, la veritat. Llavorsva ser molt divertit, perquè, dalt de l’Aneto, quanes fa l’escrit i la signatura i això, vam posar: “Elnuvi: Miquel López; la núvia: Teresa Galbany; elgermà de la núvia: Josep Galbany; la modista:Montserrat Miralles; i el testimoni: Rufino Nogués”,

17

que ja no hi és. Vull dir que anàvem la colla desempre però, és clar, havíem tingut tots una feinao altra en el casament. Va estar molt bé. Quan vau tenir el primer fill, en Jordi, us l’en-dúieu d’excursió. Sí. Quan van inaugurar el refugi Vicenç Barber, aMontserrat, el Jordi devia tenir 14 o 15 mesos i vaanar a la inauguració, i tant, i jo estava embaras-sada de la Núria.Van anar arribant els altres fills, fins a quatre, ivas anar abandonant l’escalada. Sí, l’escalada sí; les excursions no, perquè ens conei-xia tothom, eh? Vull dir que si algú et parla d’unadona amb quatre criatures, era jo.I se us va acudir, juntament amb altres parellesamb fills, crear la Secció Infantil.Que en realitat era una continuació, perquè alSabadell hi havia un xicot, el Juanito Tubau, queés mort, també, que a l’estiu sempre portava nanosd’excursió, però com a secció... es va crear en aquellmoment amb una colla de gent com el Josep Amat,el Mingo i la Josefina, el Joan Bellmunt..., els queteníem fills petits llavors. Sortíem un cop al mes...o cada quinze dies... És clar, agafàvem tots elsnanos que s’apuntaven, ens deixaven els nanos, ivinga. Jo anava amb el cotxet de la Montserrat, quetenia set mesos; llavors, per allà on no passava elcotxet, el plegàvem i mira...També us vau fer socis del Vallès.Sí, ens vam fer socis del Vallès perquè, com que volí-em anar a esquiar i no teníem diners, la manera erallogar els esquís, perquè només en teníem el Miqueli jo, d’esquís, la canalla no en tenien; doncs llogà-vem els esquís i anàvem a dormir al refugi de laSolana. A la Solana van fer un hotel amb la con-dició que els baixos, els destinarien a refugi. Hihavia un guarda i hi podies llogar els llençols oanar-hi amb sac de dormir, hi havia cuina... Llavorsla Secció Infantil es va fer càrrec de la MarxaInfantil de Regularitat, que havia començat unstres o quatre anys abans.

Ja com a socis de la UES, durant molts anys vau col·laborar ambla secció Muntanya i vau ser precursors dels Campaments d’Estiu.Sí, però el primer campament va començar al Sabadell, va ser al Plade Boet i els organitzadors van ser els Carreras. En Miquel es va posar malalt poc després de jubilar-se. Desprésde la seva mort, et va costar tornar a la muntanya. Va ser l’Anna Vila qui em va arrossegar a Senders de seguida, a l’octu-bre. Hi havia un lligam molt fort entre l’Anna i jo. Si no arriba a serper ella, potser m’hauria costat més. Mira, devia fer un any que s’ha-via mort el Miquel i, com fèiem cada any, vam anar amb el JosepComuñas i la Dolors al Pedraforca: ho vaig passar molt malament; emgirava i veia el Miquel per tot arreu. Em vaig adonar que m’havia equi-vocat, anant-hi. I va ser l’Anna qui va dir: “Vinga, a Senders!” I, comque el Miquel no hi havia volgut anar mai, va ser una manera. I la veri-tat és que m’hi vaig trobar molt bé. En canvi, vaig tornar a provar d’a-nar al Campament que es va fer a Suïssa, el 2001 o el 2002, i em vaservir per veure que no. I això que hi vaig estar molt bé, hi vaig anaramb l’Anna i els seus fills, vaig voler estar en una tenda sola, a veurequè passava, però un dia vam pujar al Gornergrat, a dalt de tot, i vaigtenir davant tot el que havíem fet i allò em va desmuntar. Em va cos-tar molt situar-me, havia de fer el dol. Però me’n vaig sortir i ja està.I ara ja fa uns quants anys que col·labores molt activament ambla Secció Natura. Sí, i també vaig col·laborar amb Senders; amb l’Anna col·laboràvemamb els Camins Ramaders. I després, quan l’Anna es va posar malal-ta, ja no hi vaig col·laborar tant. I ara, actualment, estic col·laborantamb Natura.I has impulsat també la Maleta Pedagògica. Ah, sí, ja ni me’n recordava. Formava part de la celebració dels 100anys, tot i que no va sortir al programa. Com va ser?Un dia, parlant amb la Montserrat Fons, la directora del Centre deRecursos Pedagògics, li vaig dir que se celebrava el Centenari del’Excursionisme a Sabadell i, com que ells tenen maletes pedagògi-ques de diversos temes, va dir: “Ostres, estaria bé fer-ne una sobrel’excursionisme”. Ho vaig preguntar a l’Àngel, i li va semblar bé; hovaig dir a la secció Natura, per si algú hi volia col·laborar, però al finalho vam fer la Montse i jo, entre totes dues. Jo vaig fer el recull dematerial, història... Hi ha moltes coses variades: per exemple, aquelldvd de l’aniversari del Cavall Bernat...; tot un recull de coses: el lli-bre De Sabadell al Tibidabo, els llibres d’itineraris pel Ripoll, del Cesci el Lluís Fernàndez, un tros de corda de cànem, un mosquetó delsd’abans... També té itineraris de natura, de Ciutat i Escola. Està clas-sificat des de pàrvuls fins a ESO, amb recursos per a totes les edats,però obert, per respectar la creativitat de cada mestre. I això que jovolia posar-hi exercicis, (riu) i la Montse em va dir “Deixa-ho estar!Que ja hem treballat prou!”. També vas formar part del projecte Caminades per a la gent gran,quan n’era responsable la Mari Molina.Sí, en això jo tampoc no hi volia participar, però m’ho van vendre

tan bé... “Ves, ves què farem, que no ens coneix ningú!” Vaig pensarque tenien raó, que eren molt joves i el públic a què havien d’arri-bar eren jubilats. Em van ensenyar el projecte, que ara és a la Biblioteca;la Mari ho tenia tot dissenyat: què volia fer i quina era la feina decadascú, perquè si hagués vist que era portat amb agulles, jo hauriadit que no, perquè trobo que és molta responsabilitat. Potser tinc men-talitat de mestra de nens petits, però pensa que s’ha d’anar molt encompte, amb aquestes coses. Ho portaven tan ben organitzat, tantla Mari, com el Ferran, la Raquel, el Ricard, el Carles, el marit de laMari, són unes persones tan preparades i tan excel·lents...! Vam ferun simulacre d’accident al Parc Catalunya... Ho tenien tot previst.No et pensis, estava molt ben dissenyat!

18D’altra banda, sempre has estat molt lligada amb la cultura: apart de la teva professió de mestra, ets sòcia de diverses entitatsculturals.Ui, no me les preguntis perquè no acabaria mai.També fas classes a Caritas.Això també ho haig d’explicar? Bueno, jo ja fa anys que col·laboro

amb Caritas, des del 2000. I ara ho volia deixar, però em van dir... “No,almenys vine un cop al mes!”.Però què hi fas? Hi feia classes de tot: de cultura general..., del que es presentava. Arasón noies immigrades; al principi eren noies jovenetes que no havienacabat l’EGB... Mentre tenien el nen al materno, doncs els feia clas-se; Feia un poti-poti de tot, com anar a treure un bitllet... També hiposava una dita del mes en català, parlava de les festes que celebremnosaltres... Sempre partíem del planisferi que vaig penjar a la paret,a veure si sabíem d’on venien, després buscàvem Espanya, desprésCatalunya, Barcelona i Sabadell. Les portava a la Biblioteca del VaporBadia i, si no tenien carnet, se’l feien; entràvem a internet mitjahora, vèiem com ho havien de fer per treure un bitllet d’avió... També fas de parella lingüística.Sí, n’he fet molts anys, però aquest any no en tinc cap. L’última vaser una portuguesa que se’n va anar a Londres, i ja no m’han cridatmés.I amb l’Aula Universitària?Des de la fundació, vam estar mirant d’engegar-la, això l’AntoniArtigas ja ho sap, perquè ell també hi és des de la fundació; però ara,quan es va acabar el curs, els vaig dir que podien comptar amb mipel que fos, però que, com a col·laboradora de cada setmana no,perquè jo penso que la gent s’ha de renovar, perquè arriba un momentque et creus que ho fas tan bé, que no pot ser i, a més, a vegadesels grups es tanquen.Què ens pots explicar de la teva vinculació amb el Parc Agrari? Ens van demanar a Natura per fer un dossier del Parc Agrari, d’aquestsde Ciutat i Escola, i un dia vam quedar amb el Ricard Estrada, hi vamanar i ens va caure l’ànima als peus perquè no hi havia res: el terreny

erm, terra sobreposada aquí i allà...; feia molta penai no sabíem com ho havíem de fer; quedava la sínia,però justament llavors un gitano se la va endur, idesprés la van poder localitzar però tallada a tros-sos. El Ricard ens va explicar el seu projecte, peròno sabíem com començar i ens ho vam anar rumiant,rumiant, i ningú no s’hi volia posar. Ens hi vamposar el Santi Laiglesia, la Maria Creus i jo; ensvam anar esprement el magí, fent reunions ambl’Estrada... A última hora ens vam agafar amb el quevam poder: els terrenys del guaret, la casa que hihavia hagut de Vallcorba del Sot, els camps decereals, la granja de vedells del Moreno, els ocellsque passen per allà, les oliveres, els quatre amet-llers... ah!, i amb la ravenissa. Ara hi ha motes méscoses: les mongetes del ganxet, que abans no hieren... I ja està: vam fer el dossier, va passar totsels controls, vam experimentar amb una escola ques’hi va prestar, ens ho vam passar molt bé fent l’ex-perimentació de l’itinerari... L’any passat et van atorgar el premi 'Fundació ClubNatació Sabadell' pel treball i la vinculació ambel món de l'esport, dins de 57a edició de la Festade l’Esport.Bah! Això és una tonteria! Això és una tonteria,perquè jo no ho volia de cap manera; em va tru-car el Joan de l’Ajuntament, em va trucar l’Albert,i em va dir “Escolta, que això per la UES...”, i vaigdir: “Amb una condició: ho consideraré com unhomenatge a tota la gent que han treballat i tre-ballen per la UES”, però no m’ho van deixar dir. Hovaig acceptar amb aquesta condició i no em vandeixar dir res, i això que ho portava escrit en unpaperet. Te’l mereixies tu sola, Teresa; aquest i molts més.

EL PERFIL– Sexe: Sóc una dona, suposo (riu).– Edat: 78– Professió: Mestra jubilada– Aficions: Moltes: principalment tot el que

fa referència a la Natura.– Un llibre: Me n’agraden tants... No ho sé,

te n’hauria de dir molts. Bueno, durant...potser dos anys, a la tauleta de nit, hivaig tenir El petit príncep i quan estavatrista, l’obria pel fragment de la guineu.

– Una pel·lícula: Acostumo a anar molt pocal cine, poquíssim, cada vegada menys.Una de les que em va tocar la fibra va serAgua, i també Nómadas del Viento.

– Una cançó: (Riu) Me n’agraden moltes....Va, una: “Diguem no”

– Un quadre: No sé quin dir-te, et diriaEls gira-sols, però me n’agraden tants...

– Una ciutat: Sabadell. És que sóc unaenamorada de Sabadell.

– Un paisatge: el Pedraforca– Un país: Catalunya

Montserrat Carbó i Hors

19Comprovats els beneficis de la marxa nòrdica en les seves aplicacions

en l’àmbit de la salut

MARXA NÒRDICA

’Hospital Sant Rafael és pioner a Espanya en l’aplicació terapèu-tica d’aquest esport, l’aprenentatge i pràctica del qual s’ha integratdins de l’activitat assistencial.

Aquesta activitat és especialment indicada per a pacients amb artro-si i patologies cardiovasculars.

Es tracta d’un esport que permet donar eines per a l’autocura ievitar, així, que el malalt sigui completament dependent de l’as-sistència sanitària.

Barcelona, abril de 2010. L’Hospital Sant Rafael de Barcelona haestat pioner a Espanya en la utilització, ja l’any 2006, de la marxanòrdica com a eina de salut en patologia de l’aparell locomotor, apli-cació que recentment s’ha ampliat a pacients amb patologia car-diovascular. Els beneficis demostrats d’aquest esport fan que el seuaprenentatge i pràctica s’hagin integrat en l’activitat assistencial iun dels grans avantatges que comporta és la possibilitat que té elpacient, un cop ha integrat les pautes bàsiques de la marxa, de dis-posar d’eines per a l’autocura i no ser completament dependent del’assistència sanitària.

El pas propi d’aquest esport, recolzat en bastons que dirigeixenla marxa, contribueix a reduir la càrrega sobre les articulacions, bàsi-cament turmells, genolls i maluc, i millora la mobilitat del coll i lapart superior de la columna, alhora que reforça la musculatura enbraços i espatlla. Així mateix, els estudis realitzats a l’Hospital SantRafael revelen que aquesta activitat millora considerablement laresistència i la tensió arterial.

És per això que la marxa nòrdica és especialment indicada per apersones amb artrosi lumbar, de maluc o de genoll, així com per apacients amb patologia cardiovascular. “Amb la marxa nòrdica, reduïml’acció patògena del sedentarisme, millorem la seva qualitat de vidai reduïm notablement la discapacitat dels individus amb patologiaosteoarticular crònica”, explica el Dr. Pasarín, cap del Servei deRehabilitació de l’Hospital.

BENEFICIS COMPROVATS EN ELS PACIENTS• Augment del número de grups musculars actius durant

la marxa.• Implementacií de les necessitats de coordinació i equilibri.• Disminució de l’impacte sobre les articulacions de les

extremitats inferiors.• Millora de la mobilitat del coll i la part superior de la

columna.• Reforçament de la musculatura en braços i espatlla.• Augment del Volum Minur Cardíac (VMC) fins a un 22%• Augment de la freqüència cardíaca fins a un 22%• Millora del pols O2

Tot a una velocitat de 0,3 km/h inferior a la marxa normal.

Un dels principals avantatges de les sessions de marxa nòrdicarespecte a altres tipus de teràpia és el fet d’ensenyar als pacients unatècnica que després podran realitzar de manera autònoma, integrantl’activitat com un hàbit de vida saludable. Així, s’implica el malaltde forma activa en la seva cura, evitant que esdevingui un sub-jecte passiu i dependent de l’assistència sanitària.

En aquest sentit, els pacients mateixos de l’Hospital Sant Rafaelhan constituït l’Associació de marxa nòrdica Sant Rafael, que orga-nitza sortides en grup per practicar aquest esport en diferents indrets

L

del territori. “Nosaltres els marquem les pautesdurant els cursos que s’organitzen a l’Hospital i,després, ja estan preparats per a practicar de formaautònoma sense que sigui necessària la interven-ció de professionals”, assegura Pasarín.

L’equip professional responsable dels cursos pera pacients de l’Hospital Sant Rafael està formatper metges de l’esport del servei de Rehabilitaciódel centre, que fan la valoració i prescripció del’activitat, i dos fisioterapeutes formats en marxanòrdica, que imparteixen la formació. Especialistesen medicina esportiva juntament amb el personald’infermeria del CAP Sant Rafael s’encarreguen dedur a terme els controls necessaris durant el curs.

Des de la Secció de Marxa Nòrdica de la UnióExcursionista Sabadell, agraïm al Dr. Pasarín, elhaver-nos cedit aquest artícle, editat pel Gabinetde premsa de les Germanes Hospitalàries delSagrat Cor de Jesús (Anna Cerdà).

202011, una temporada de rècords

L útil per resoldre la presa de decisions que es pre-senten al llarg de les curses. Al llarg de la tempo-rada ha anat guanyant en seguretat i és al final dela mateixa que ha assolit els seus millors resultats.És molt competitiva i li agrada guanyar i es creixdavant les cites importants. Gairebé ha pujat alpodi en totes les curses i ha estat campiona deCatalunya Escolar, sprint i de llarga distància i sub-campiona en mitja distància. Amb tots aquests bonsresultats ha ajudat molt a la UES amb els seus puntsque li han permès acabar primera en la classifica-ció general de la Copa Catalana. Comença a ser unferm valor de l’orientació sabadellenca i tambécatalana. Amb ella tenim un gran futur en aquestesport.

La de la gorra blava

Carmela Alonso es fàcil d’identificar en les cur-ses amb la seva gorra blava inconfusible. Ja començaa ser tota una veterana a la secció. Va descobrirl’orientació en les curses populars de Togores. Allàva ser on va decidir fer-se sòcia de la UES i començar

Carmela AlonsoLaia Medina

ORIENTACIÓ

a secció d’orientació tanca una nova temporada de rècords.Queden lluny aquells anys en que a la secció érem ben pocs i a lescurses era difícil de veure samarretes de la secció. Amb més de 20federats el més normal és trobar-ne més d’una dotzena a qualsevolcursa.

La temporada de Copa Catalana és llarga amb 15 curses distri-buïdes per tota la geografia catalana. Comença a finals d’hivern enles terres lleidatanes d’Isona i acaba a finals de tardor al voltant delCastell de Sant Ferran de Girona, amb una cursa, fins i tot, a laCatalunya Nord, en els magnífics terrenys de La Quillane, a prop del’estació d’esquí de Les Angles.

En quatre d’aquestes curses (la llarga de Sant Jaume de Frontanyà,La Mussara, Roses i Figueres) trenquem la barrera dels 600 punts enuna sola competició i deixem el nostre rècord de puntuació en unasola cursa en els 634 punts assolits a La Mussara.

L’aportació de tots els components de la secció és important, ladels veterans mostrant la seva experiència i la dels més novells la sevail·lusió per afrontar els nous reptes. Però hi ha tres noms que brillenamb llum pròpia per les fites assolides: Laia Medina, Carmela Alonsoi Manuel Espada.

La més jove

Laia Medina és la més jove de la secció. Aquest és el seu segonany competint en Copa Catalana en la categoria D12. Per tant, mal-grat la seva joventut ja té un grau d’experiència que li ha estat molt

21a córrer les curses del circuït català d’orientació.Aquesta és la seva tercera temporada en el club iel segon any que competeix en la difícil categoriade D21A, una categoria amb molt bon nivell i ambuna gran competència. Ha estat lluitant tota latemporada per assolir posicions de podi i ha pujaten tres ocasions al graó més alt. Ha fet un gran finalde temporada quedant tercera en la classificaciófinal de la Copa Catalana.

El més silenciós

El seu posat és silenciós i seriós, però els ner-vis li van per dins quan tot concentrat està a puntd’iniciar una nova cursa. Es tracta de Manuel Espada.Cada cop li agrada més la orientació i gairebé noes perd cap cursa. Cap de setmana rere cap de set-mana competeix en alguna de les nombroses cur-ses que s’organitzen en el nostre país. Aquest és elseu segon any en la secció i en la categoria H21B.S’ha anat consolidant a mesura que ha avançantla temporada. Sempre a prop dels primers llocstambé ha aconseguit pujar al podi un parell devegades i quant semblava que no era possible final-ment està en el podi de la general de la CopaCatalana. Dos molt bones curses en el darrer capde setmana a Roses i a Figueres l’han enfilat demanera inesperada en el tercer esglaó de la Generalde la Copa Catalana Final.

En aquesta mateixa categoria també hem tin-gut a Alberto Braha i David Fitó que han estat totala temporada dins del top-10 de la categoria i delsque esperem una molt bona temporada en el 2012.

9000 punts repte assolit

Els 9000 punts era el repte de la temporada. Aixího havíem anunciat en l’anterior butlletí. Ens sem-blava un repte ambiciós i agosarat, però no del totimpossible. Segons els nostres càlculs inicials totpassava per un bon resultat a la cursa de relleus

de Sant Martí de Sescorts. Ens varem presentar amb 5 equips. Aixòrepresentava tota una nova fita per la secció amb 15 orientadors enla línia de sortida. Per anar bé necessitàvem que puntuessin tres delscinc equips. Però la sort no ens va acompanyar i una caiguda i dueserrades van fer que tan sols dos equips poguessin puntuar: HomesVeterans i Homes Sènior.

Aquest resultat va ser tota una decepció. La barrera dels 9000 puntsquedava molt lluny a falta de 6 curses per cloure la temporada. Peròel final de la temporada ha estat realment molt bo. Els diferentsmembres de la secció han competit molt bé en les darreres curses ia poc a poc i amb esforç i constància ens apropàvem al nostre objec-tiu cursa rere cursa fins arribar a les dues darreres curses de la tem-porada amb el II Trofeu Ferran Santayo amb 7812 punts. Necessitàvemgairebé 600 punts per cursa. L’objectiu era difícil però possible. Estavaal nostre abast i el varem superar amb escreix fins a totalitzar 9050,50punts amb una mitjana de 550 punts per cursa.

Quin serà el nostre proper repte per la temporada 2012? Potsersuperar la barrera dels 10000 punts? Serà possible? Ens aixecarem bend’hora, ben d’hora i anirem a les curses de la Copa Catalana ambaquest ànim.

Ricard Masferrer

Manuel Espada

22Un petit paradís entre l’Urgellet i el Pallars: Sant Joan de l’Erm

MUNTANYA

i ha gent que s’avorreix molt quan no pot fer allò que tenia pen-sat. Fins i tot n’hi ha que tenen un desengany i se senten frustratssi no s’acompleixen les seves expectatives.

Altra gent, aprofita qualsevol ocasió per a conèixer coses noves,coses que potser no havia pensat fer però que se li presenten davanti no les deixa escapar. Aquest és el nostre cas.

Una d’aquestes ocasions es va presentar a finals de desembre aSt. Joan de l’Erm. Era un any que el fort vent i la pujada de tempe-ratures va deixar la muntanya sense la poca neu que l’havia cobertfins aleshores. Les pistes d’esquí de fons de Sant Joan de l’Erm havienquedat despullades con si fos l’estiu. El cel era ben blau a estones i

H

planell sortint de la carena, el Cortal del Roi hiresta en ruïnes, abandonat. Malaguanyat!. El llocés bonic, airós, assolellat estiu i hivern, amb vistallunyana cap el Cadí i la vall del Segre.

Des d’aquest punt el camí deixa de ser bucòlicper agafar un aire feréstec, dur. S’enfila dret perles pedres nues com si hagués perdut la vergonya.Hem deixat la línia horitzontal per prendre la ver-tical. Malgrat el fred, suem de valent.

Al final de la pujada ens trobem dalt del Planellde la Vacada, un ampli prat rodejat de boscos depi roig a quin més gran. Ràpidament tornem a larealitat del dia ventós que omple d’esgarrifancesel nostre cos humit. Des d’allà el camí que va al Rasde Conques, segueix la línia divisòria d’aigües i, ala vegada, de comarca. Se salta els diferents bonysde la carena tot passant per entre els boscos perla banda obaga plens, encara, de neu gelada. Trobemun altre coll, el Planell de la Fusta que deixem iseguim cap el NE pel mateix corriol obac que araesquiva el Roc Roi. Ja som al Coll de Solanell.

No en tenim prou. Volem arribar al cim més altde la zona, Les Mongetes 2091m. Puja que pujaràs

el vent bufava d’allò més fort en altres moments. De nevar, res deres. Davant el refugi de La Basseta, en Miquel Prat havia fet tota laneu possible mitjançant el modern canó portàtil. Si et posaves els esquís,aviat havies fet més voltes que un ventilador, tot girant a dreta iesquerre, a esquerre i dreta... i esquivant la gent que feia el mateix,donar voltes a la clapa de neu artificial.

De temps enrere sabíem de la recuperació de diferents caminshistòrics a la zona amb la corresponent senyalització. Entre ells escomptaven part dels del “Front del Pallars”, de la darrera guerra civil.També coneixíem els esforços que s’estaven fent des del Parc Naturalde l’Alt Pirineu per gestionar el patrimoni geològic i actuar sobre lesruïnes de l’antic santuari i hostatgeria de St. Joan de l’Erm Vell, entrealtres coses.

Vam aprofitar l’avinentesa, doncs, per recórrer algunes d’aques-tes camins que transcorren pels preciosos boscos de la zona.

Cap el Coll de Solanell i Les Mongetes

La ruta que vam seguir surt del refugi de la Basseta, a peu de cotxe,per una pista forestal que s’enfila per la carena del NE, entre bos-cos. Al cap de poc, uns discrets senyals grocs et desvien per una pistaabandonada que poc a poc es torna corriol. Travessant petits torrents,topant amb abeuradors pels animals, pujant i baixant per entre bos-cos solells, s’arriba a les restes del Cortal del Font. El racó és tan arre-cerat que encara hi queda neu que no s’ha fos. El camí, un xic per-dedor en alguns trossos, continua resseguint la muntanya per sotala carena principal, protegit del vent del nord. A estones, cap el fons,s’entreveuen els poblets que formen les Valls de Castellbó. En un

Coll de Vacada

Pic de Salòria

Dolmen del Fatxo

23

pel camí que porta al Coll de Cabrera, el darrerabans de començar a baixar cap el Ras de Conques.Perdem la paciència i poc abans d’arribar al coll ensenfilem primer pel prat i després pels rocs, entrebranques vives i mortes. La vista no és excessiva-ment agraïda, ja que els mateixos arbres impedei-xen veure els bonics prats del Ras de Conques. Ala llunyania, la rufada als cims més alts del nordno permet distingir gaire res. Només cap a la bandade l’Orri, La Basseta i les Valls de Castellbó, la vistaés privilegiada.

Toca tornar. Ho fem per la carena per fer-nemés via i per poder veure el petit Dolmen del Fatxosituat en un ressalt sobre la vall, a una 10 minutsdel Planell de la Vacada. Només ens queda enfi-lar-nos al Turó dels Collars per ja començar a bai-xar. A partir del Coll de Seix, trepitgem la pista,

enguany lliure completament de neu. Ja som a La Basseta.Aproximadament han estat 4 hores efectives i uns 800 m de des-

nivell acumulat

Els boscos de l’Erm

En temps de pau sembla impossible que aquests magnífics bos-cos a l’obaga del Romadriu, sota el Serrat de l’Oratori, haguessinsigut testimoni de cruentes batalles de la Guerra Civil del 1936-39.Les bateries dels “uns”, col·locades a l’hostatgeria i santuari de St. Joande l’Erm Vell, es van fer un tip de disparar contra les muntanyes deBaladredo i Urdossa, plena de xicots dels “altres” que defensavencotes impossibles. Parlen les cròniques de l’època de més 450 morts.En van dir la batalla de Baladredo, una de tantes del Front del Segreo del Pallars, segons la geografia on es va produir. Un front de des-gast, antesala de la batalla de l’Ebre. Avui, nosaltres, només volemgaudir dels colors, les olors i les remors del paisatge. Confiem en nohaver de viure mai una situació semblant a la que van viure els nos-tres avantpassats més recents.

Amb aquesta premissa, prenem el camí que surt del darrere delrefugi cap el barranc pel marge dret del torrent. Poc després del compel bestiar, un petit corriol comença una forta baixada fins a trobarla passera del Barranc Forcat. Aquí hi ha diferents camins que et pro-porcionen diferents opcions. Prenem el camí que baixa, ara pel margeesquerre del torrent, fins a trobar les aigües del riu Romadriu, un bontros avall. L’exuberància del bosc, la quietud que s’hi respira, els avets,els pins monumentals, la molsa... fa que la baixada sigui agradable.Un cop al riu, el petit poble de Romadriu, un dels més ensotats deCatalunya, ens espera a l’altra banda. Per arribar-hi s’ha de passar untronc d’uns 8 o 10 m “protegit” per un petit passamà de bedoll i quetravessa les gèlides aigües del riu. Avui, per sort nostra, el tronc noestà ni moll ni nevat ni gelat.

Actualment es pot arribar al poble per una pista asfaltada queve des de Montenartró pel costat del riu Romadriu, prop de la carre-tera que puja a Portainé. Durant tot l’any només hi viuen quatrepersones de diferents edats, una d’elles, una criatura, la primeranascuda allà en 60 anys. Avui no hi trobem només que dos gossoseixordadors ja que els humans són a treballar. Davant, doncs, laimpossibilitat de preguntar per l’invisible camí que puja directamenta St. Joan de l’Erm Vell, retornem a la passera del Barranc Forcat, quehem deixat fa una bona estona. La pujada ens permet gaudir enca-ra més de l’avellaneda propera al riu i dels magnífics exemplars del’avetosa. Un cop tenim el nou camí que ens porta a St. Joan de l’ErmVell, ara bastant més planer, el gaudi s’accentua amb el sotabosccompletament folrat de molses verdes i ufanoses.

Passera

Riu Romadriu

Poble de Romadriu

Boscos de l’Erm

24de La Basseta i va passant pel Coll de Leix, el poblede Turbiàs, la Font del Murilló, el Colomar del Temai finalment arriba a Castellbó. Són quasi 1000mde desnivell de baixada o de pujada en 13 km,aptes per fer un dia en que la calor no apreti o laneu no ho impedeixi.

El poble de Castellbó, del municipi de Montferrer,va ser un enclavament molt important en èpocamedieval malgrat la seva posició tan ensotalada.Formava part del vescomtat del mateix nom coma “Castro Leonis”, nom que va conservar fins a mit-jans del segle XI i del que en deriva el nom deCastriboni o Castrobono. La població té un nota-ble origen càtar. La seva màxima població va ser,però al segle XIX. Encara ara conserva la sevacol·legiata de Sta. Maria, començada el s. XIII i unapetita part de la casa prioral, molt posterior. Laseva façana, a ponent, és força interessant: portade fusta amb forja del s. XIV, arcs apuntats, capi-tells amb motius florals, fris amb boles i dos capshumans esculpits, una petita finestra circular i uncampanar de tres ulls amb un de cadireta per sobre,també de tres ulls.

Algunes de les cases del poble, encara que siguinnoves, conserven la construcció a base de fusta iobra, fins i tot a les parets exteriors pròpies dels llocsamb lleugera sismicitat i/o fortes contraccions percanvis de temperatura, com és el Pirineu.

La cota reina: la Tosseta de l’Orri

La seva situació geogràfica al marge del Pirineuaxial, i els seus 2440m d’altitud, fan del Pic o Tossetade l’Orri un lloc recomanable per tenir una panorà-mica de 360º. L’esforç per a pujar-hi des de LaBasseta no és gaire, ja que hi ha un desnivell de700m que es poden fer en 2 o 3 hores, segons lapreparació física de cada u.

La ruta més recomanable és pujar cap a LaCulla, la Roca Senyalada, el Planell de la Llosa, laPortella i el cim. Tot és camí marcat i/o pista fores-tal. Només cal prendre precaucions a l’hivern, quanés fàcil trobar grans plaques de gel per les torbo-nades que s’hi donen i a finals d’estiu quan s’acostentempestes. En aquest darrer cas, sempre es borenunciar a l’ascens i aprofitar per a buscar boletsdels més bons.

EGB

Sant Joan de l’Erm vell

Castellbó

El lloc de St. Joan de l’Erm Vell és, avui dia, un munt de pedrestestimoni de l’antiga hostatgeria i santuari que, des del s XV, dona-va aixopluc a tothom que travessés des de l’Alt Urgell al Pallars o al’inrevés. Les maltempsades de la guerra, els elements meteorològicsi les noves comunicacions van fer que s’abandonés el lloc i, en poctemps, quedés tot enrunat. Avui dia, recuperar aquest lloc emblemà-tic representa un gran esforç.

La tornada cap a La Basseta es pot fer tot pujant fins la cota deLa Culla o directament. En tots dos cassos s’aprofiten algunes de lesexcel·lents pistes forestals transformades en pistes d’esquí de fons quanhi ha prou neu o aptes per a grans rutes en bicicleta de muntanya.

Han estat aproximadament 3h efectives i 600 m desnivell acumulat.

Camí vell de Castellbó

Encara hi ha una tercera ruta arranjada de poc per la gent delParc Natural de l’Alt Pirineu. Ressegueix part de l’antic camí quetravessava d’una comarca a l’altra. El tros senyalitzat surt del coll

25Passatemps

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

121110987654321HORITZONTAL:

1. Regió històrica dels Balcans. Així començala nostra ciutat. 2. Municipi de l’illa deTenerife. Pell d’animal adobada. 3. Estat del’America Central. Símbol del sodi. 4. Gairejustet. Símbol del radi. Fer niu. 5. Embrióproveit de sis ganxos. Símbol de l’intensitatlluminosa. 6. Aquest “celo” no hi és tot. Portde Finlàndia. Preposició. 7. Número romà.Facultat de pensar. 8. Persona que juga al’alça. Bastiment de quadre. 9. Preposició.A Tarragona hi és. Vocal de segona. Cavitatde l’orella tancada a l’exterior (al revès).10. Municipi de la Selva. Capital de l’estatde Veracruz. 11. Que té una o més tares.Nafra. 12. Preposició. Fer perdre la serenitat.Hi ha qui el té a la mànega.

VERTICAL:

1. Regió de l’Àsia Central. Gènere de formi-gues americanes. 2. Llançador espacial euro-peu. Monjo budista. 3. Els punts que estansobre una mateixa circumferència. Època enquè comença un nou ordre de coses. 4. Oratge¿voleu dir? (al revès). Qualsevol sal de l’àcidnítric. 5. Donar. Clots. Nota de l’escala musi-cal. 6. És mig ovari. Donar fuetades. 7. Literatjueu d’Al-Andalús. Preposició. Número romà.8. Número romà. La de la por. Aquest joc aperdut la eta. En aquell lloc. 9. Amidar lallargària amb la cana. Instrument de mesu-ra de precisió ben esvullat. 10. Es troba aUruguay. Número romà. Del verb acampar.11. Medicament utilitzat antigament comantídot. 12. Es diu d’allò que és molt apre-ciat, original (fem. al revès). Una secta escua-da. Molt útil en el joc de cartes.

(Trobareu les solucions a la pàgina 34)

Pere Font Fernández

MOTS ENCREUATS

26 Cruïlla de camins:El pont del Diable de Martorell

E més senzill, amb una pilastra d’ordre corinti a cada

costat que sosté l’entallament.

Les guerres i les riuades al llarg dels segles ha

provocat que hagi estat reconstruït vàries vega-

des, l’última, molt després de la Guerra Civil, el

1962. Va ser declarat monument nacional l’any

1931.

Actualment, després de vint-i-un segles, la vila

de Martorell és la cruïlla de comunicacions més

important del país. Vegem-ho: tres vies nacionals,

cinc vies comarcals, quatre línies ferroviàries, qua-

tre línies d’alta tensió, un aqüeducte, un gasoduc-

te, un oleoducte i, finalment, la Via Augusta pel

Pont del Diable. En total, vint.

Per tant, l’existència de peatge a Martorell té

segles d’història.

Jordi Solà i Franquesa

l pont romà fou bastit en època d’August, un segle abans de Crist,

per on passava la Via Augusta.

Fou construït en un lloc estratègic vora el congost del riu Llobregat,

l’escandall de la Serralada Prelitoral, abans de que el riu entri a la

plana de la Depressió Prelitoral, i poc després de l’aiguabarreig de

l’Anoia, que hi flueix per la dreta

Era un punt d’encreuament de camins d’un costat a l’altre del riu

Llobregat. Fins que en el segle XIV no es va construir el de Sant Boi,

fou l’únic pont de la vall baixa del riu.

Hi ha documentació en la que consta que l’any 795 un precep-

te de Carlemany va atorgar a un súbdit fidel el benefici del pas de

pont (Pagus Barcelona). Anys més tard, cap el 911, sembla que el fill

del Comte Guifré I, Sunyer I, va fer una donació a la seva muller

Aimilda.

En aquest singular pont es conserva un magnífic aparell encoi-

xinat romà a la seva part inferior que va ser reformat posteriorment

en obra gòtica entre els anys 1283 i 1295. A l’entrada esquerra es

conserva, molt malmès, un arc triomfal semblant a l’Arc de Barà però

27

Sant Bartomeu. Gravat de Gabriel Bodenher de principis del segle XVIII on és visible el teulat de l’antiga capella.

28 XXXII Ronda VallesanaSant Llorenç Savall

A

1800. Arribem al Mas del Daví documentat el 1154.Passem pel costat de Roca Mur (màquina de tren),i ja en vistes del magnífic Marquet de les Roquesesmentat el 1215, un forn de pega (cola).

Mentre, la coca i la xocolata ja estan a punt alMas de La Roca, i la fruita al Mas del Daví. Moltsno perden el temps en menjar-se-la i se l’empor-ten per anar-ho fent de mica en mica. A l’esmor-zar, cuina i cuiners no poden parar, mentre pelsrondaires, és un temps de repòs i de recuperar for-ces tot contemplant el paisatge, molt reeixit perd’esplèndid dia, que està fent i pel lloc privilegiat,al Marquet de les Roques.

Després del repòs es passa a tocar de la font delLlor, pugem a la carena dels Emprius, des d’on elMontcau es veu majestuós. Cap a llevant veiem elCastell de Pera, el massís del Montseny, etc. A RocaSareny una colla d’excursionistes de la U E S el2005, varen descobrir un Dolmen o Cista.

A més de mitja Ronda estem davant de les res-tes medievals del Castell de Pera, documentat elsegle X, En baixant hi ha la beguda, on els rondairesja passen amb menys aglomeració, llevat dels quevan gaudint de la caminada per grups. Al davantmateix tenim el massís de Sant Llorenç del Munt,el turó de la Morella de 906 m. d’alt, Les Fogueroses,etc.

Passem pel Mas Saladelafont, les cases deVilaterçana, el Mas de L’Armengol documentat el1328, l’esglesiola romànica de Sant Feliu deVallcàrcara, documentada el 1047 i, finalment, laurbanització de Comabella a tocar de St. Llorenç

Els marxadors que han preferit fer l’itineraricurt no han vist ni Els Emprius ni el Castell de Perani L’Armengol però han passat per les cases de LaMuntada, i el Genescà.

Abans de migdia ja n’arriben dels que corren,que fins i tot potser han gaudit del paisatge. A par-tir de les 12 també van arribant, primer els quehan fet els 15 i ? km. de la curta i després els dels24 km. de la llarga. A les 5 de la tarda, quan jaqueda poca gent per arribar, es posa a fer una xafe-gada que els deixa una mica mullats, la nota de lajornada. El iogurt i l’aigua a l’arribada calma unamica el cansament de la caminada

quest any la Ronda ha col·laborat amb l’Ajuntament de SantLlorenç Savall a la celebració del Mil·lenari, de mil anys de docu-

mentació sobre el nom de la població. La Ronda Vallesana d’aquest 2011, amb una participació de quasi

1500 rondaires, ha resseguit un bon nombre de camins i llocs del rodalde Sant Llorenç Savall, alguns d’ells molt coneguts i d’altres no tant.

A les 6 del matí del 23 d’octubre i quan encara és negra nit, dinsdel pavelló l’organització ja treballa. Una bona colla ja està començanta moure pancartes, taules, cartells, fulls de ruta, llibres, bolis, i totallò necessari tot vigilant que no hi falti de res.

La colla de l’esmorzar ja fa estona que són al Marquet preparantla cuita de les botifarres i partint barretes de pa.

Els que han de repassar i comprovar que el marcat dels caminsdel recorregut estès correcte, fet el dia abans, ja fa estona que hansortit, encara de fosc. Els del primer control i els de la coca tambéja són fora. Els altres dos controls, els de les begudes i els de la frui-ta ajuden a les tasques de la sortida, ja que disposen de més temps.

Abans de les 7, dins del pavelló, quan les taules encara s’estan orga-nitzant, i les estrelles brillen, ja hi ha un bon nombre d’excursionis-tes amb les motxilles, bastons i cantimplores preparats per fer la ins-cripció, recollir el full de ruta, el llibre, etc i estar a punt a 2/4 de 8per sortir. El flamant pavelló d’esports de Sant Llorenç, que l’Ajuntamentens ha cedit molt gentilment per a l’ocasió, bull d’excursionistes .

El dia s’ha llevat molt net, fa un bon sol i bona temperatura, totplegat acompanya per una bona caminada. Al punt dels 2/4 de 8 esdona la sortida; hi ha feina per controlar el personal, ja que tots vol-drien sortir a la vegada. Tothom marxadors i organitzadors, tots estanper la feina. Ja es comencen a veure Les corrues de persones per unscamins que normalment són poc concorreguts.

La Ronda sempre es prepara per fer-la caminant, i de cap mane-ra és competició. Però sempre n’hi ha que la fan corrent i a cadaavituallament o control passen abans del temps previst. Alguns finsi tot rondinen si no ho troben a punt. És complicat fer-ho tot a gustde tothom !.

Seguint l’itinerari, a una hora i mitja de la sortida trobem el Masi cases de La Roca. Aquesta casa ja es troba documentada l’any 1328i el seu molí, esmentat el 1175. Passem per d’urbanització de LesMarines i és enllà per la Masia del Dalmau documentada ja el 1162.Trobem l’esglesiola romànica de Sant Pere de Mur, esmentada el1077. Molt a prop hi ha un forn de calç que va ser actiu fins l’any

29A 2/4 de 6 aproximadament, al darrera dels

últims, arriba l’escombra, un grup de 5 o 6 perso-nes, disposades a no deixar ningú endarrere, i reco-llir les marques posades el dia abans, i algun paperque sempre s’escapa.

Aquesta vegada hem assegurat tots els parti-cipants, seguint les recomanacions de la Federaciód’Entitats Excursionistes de Catalunya, d’aquestamanera tots estem més tranquils per si algú es fesmal.

En aquesta hora ja tots estem cansats, recollimtots els estris, molt contents de com ha anat, i capa casa a descansar. Uns dies després fem una tro-bada, per fer la valoració i comentar com ha anatla Ronda.

I, d’aquí a poc ja començarem a parlar de la pro-pera XXXIII Ronda Vallesana.

Secció de MuntanyaComissió de la Ronda Vallesana

Abrera … … … … … … … … … … … … … … … 2Alella … … … … … … … … … … … … … … … 1Arenys de Munt … … … … … … … … … … … 1Avià … … … … … … … … … … … … … … … … 1Avinyó … … … … … … … … … … … … … … … 1Badalona … … … … … … … … … … … … … … 3Badia del Vallés … … … … … … … … … … 12Barberà del Vallès… … … … … … … … … … 32Barcelona … … … … … … … … … … … … … 97Canet de Mar … … … … … … … … … … … … 2Cardadeu… … … … … … … … … … … … … … 6Castellar del Vallès … … … … … … … … … 51Castellbisbal … … … … … … … … … … … … 1Cerdanyola del Vallès … … … … … … … … … 8Corbera de Llobregat … … … … … … … … … 5Cstellterçol … … … … … … … … … … … … … 4El Masnou … … … … … … … … … … … … … 4El Pont de Vilumara … … … … … … … … … 2Esplugues de Llobregat … … … … … … … … 2Gelida … … … … … … … … … … … … … … … 4Granollers … … … … … … … … … … … … … 1La Garriga … … … … … … … … … … … … … 1La Llagosta … … … … … … … … … … … … … 3L'Arbós… … … … … … … … … … … … … … … 1L'Hospitalet de Llobregat … … … … … … … 5Lleida … … … … … … … … … … … … … … … 2Llinars del Vallès … … … … … … … … … … … 1Manrresa … … … … … … … … … … … … … … 3Matadepera … … … … … … … … … … … … 22Moià … … … … … … … … … … … … … … … 2Mollet del Vallès… … … … … … … … … … … 4Montcada i Reixac … … … … … … … … … … 1Navarcles… … … … … … … … … … … … … … 1Palamós … … … … … … … … … … … … … … 1Palau Solità i Plegamans … … … … … … … 4Peñarroya de Tastavins(Teruel) … … … … … 1Premià de Mar … … … … … … … … … … … 1Rajadell … … … … … … … … … … … … … … 1Rellinars … … … … … … … … … … … … … … 2

Reus… … … … … … … … … … … … … … … … 2Ripollet … … … … … … … … … … … … … … 5Rubí … … … … … … … … … … … … … … … 12Sabadell … … … … … … … … … … … … … 775Sant Andreu de La Barca … … … … … … … 1Sant Boi de Llobregat … … … … … … … … 2Sant Climent de Llobregat… … … … … … … 1Sant Cugat del Vallès … … … … … … … … … 9Sant Feiu del Recó … … … … … … … … … … 1Sant Feliu de Llobregat … … … … … … … … 1Sant Joan Despí … … … … … … … … … … … 6Sant Julià de Cerdanyola … … … … … … … 1Sant Llorenç Savall … … … … … … … … … 34Sant Quirze del Vallès … … … … … … … … 36Sant Sadurní d'Anoia … … … … … … … … … 3Santa Coloma de Gramanet … … … … … … 6Santa Perpètua de Mogoda … … … … … … 1Sarrià de Ter … … … … … … … … … … … … 1Sentmenat … … … … … … … … … … … … … 8Seva… … … … … … … … … … … … … … … … 1Taradell … … … … … … … … … … … … … … 1Terrassa … … … … … … … … … … … … … 126Tiana … … … … … … … … … … … … … … … 1Torrelles de Llobregat… … … … … … … … … 1Ullastrell … … … … … … … … … … … … … … 2Vacarisses … … … … … … … … … … … … … 8Vallirana … … … … … … … … … … … … … … 1Vic … … … … … … … … … … … … … … … … 2Viladecans … … … … … … … … … … … … … 1Viladecavalls … … … … … … … … … … … … 6Vilanova del Vallès … … … … … … … … … … 2Vilanova i la Geltrú … … … … … … … … … 3VV sense dreça … … … … … … … … … … … 25Usarbil, Guipúzcoa … … … … … … … … … … 2Total a caminar… … … … … … … … … … 1391No presentats a l'arribada … … … … … … … 8No presentats a la sortida … … … … … … 59Total inscripcións … … … … … … Total 1450Col·laboradors … … … … aprox. 60 persones

PARTICIPANTS PER POBLACIONS

30Excursió amb bicicleta de muntanya per l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà i la Val d’Aran

Pedals de Foc

BTT

I Som a Senet (1.300m) a l’esquerra de la NogueraRibagorçana. Les cases i bordes són de tres plantes,l’església romànica té volta de canó i campanar detorre quadrada.

Encara el camí continua pedregós al costat delriu. Passem el pont de Forcat per entrar a la carre-tera asfaltada fins a Vinyal, per corriol i pista de terrafins a Ginast, a la dreta del riu. Aquí trobem l´esglé-sia de Sant Esteve, edificació romànica amb nau ivolta de canó. El lloc és citat l’any 870. Seguimcamí fins a trobar el santuari de Riupedrós.

Entrem a Vilaller (980m) a la esquerra de laNoguera Ribagorçana, poble de carrers costeruts.L’església parroquial és a la plaça que centra elnucli antic. És d’estil barroc, de tres naus amb cam-panar octogonal de tres cossos. Comencem la puja-da cap el coll de Serreres(1.350m) primer coll dela ruta. Rodem amb unes panoràmiques de l’em-bassament d’Escales al fons, impressionants, finsque entrem a Llesp (950m) annexionat a Pont deSuert l’any 1968. És un agrupament de cases alcostat de la Noguera de Tor on a la plaça major s’hitroba l’església d‘origen romànic amb campanarde coberta cònica.

Continuem per un corriol molt divertit ambpujada i fortes rampes que s’anomena el Camí del‘Aigua. Està molt ben marcat amb baranes de fustaper no fer una remullada al riu degut a la sevaproximitat. Ens porta a Iran (1.290m), amb unaesglésia parroquial, notable edifici romànic ambcampanar d‘espadanya, on segellem el full de ruta.Continuant cap a Irgo i Gotarta, pobles només ambalgunes famílies. Estem deixant darrera nostre laRibagorça, i entrem a la vall de Boí al Pallars Jussà.Al poble d’Irgo comencem la pujada al coll de SantSalvador amb la seva ermita (1.400m) on val lapena fer una parada per gaudir de la panoràmica.Aquesta ermita va ésser declarada patrimoni cul-tural l’any 1992.

Després de gaudir del lloc i recuperats de l’es-forç comencem la gran baixada cap a Gotarta(1.200m) on es troba l’església amb campanar detorre. Aquest lloc pertanyia primer als barons d‘Erillper després passar al monestir de Lavaix.

24 JULIOLGOTARTA – ESPUI 48 kmAvui aquesta jornada es pot dir que és la dels

pobles petits doncs passarem per alguns d’aban-donats. També la podem anomenar la dels colls, jaque en farem quatre.

Sortim amb el bon temps que ens acompanyaper terreny sec. Per seguir de barrancades anem capa Raons (1.400m) amb petita església, avui despo-blat que pertanyia al monestir de Lavaix l’any 1018.Refugi de Conangles

NTRODUCCIÓLa Pedals de Foc és una travessa circular que surt del bosc de

Conangles va cap al Parc Nacional d’Aigües Tortes i arriba a Vielha.Aquesta excursió neix degut a la gran popularitat de la Carros de Focque fa la travessa per dintre el Parc tot resseguint els nous refugisguardats.

A la Pedals de Foc es recorren uns 220 km amb un desnivell d’uns6.000 metres acumulats de pujada i altres tants de baixada. Això faque es traspassin 10 colls; alguns superen els 2.000 metres d‘altitud.El recorregut és per pistes forestals, camins i senders amb algunaaproximació per carretera asfaltada.

Aquesta ruta la podem adaptar al nivell físic i tècnic de cadas-cú, i durant bona part de l’any és practicable.

Donades aquestes quatre ratlles a títol informatiu, un dia definals de juliol, tres companys i amics, en Joan, en Antoni i el qui hoexplica es planten al refugi de Conangles per començar a gaudird‘aquesta travessa-excursió. Endavant!

23 DE JULIOLREFUGI CONANGLES – IRAN 40kmEl dia despunta amb bon temps. Envoltats pel bosc de Conangles

on es troba el refugi. El refugi de Conangles és un antic refugi depescadors recuperat a la boca sud del túnel de Vielha i serveix de baseper accedir als Beciberris i altres cims. Fem els últims tocs de sorti-da, desitjant-nos una bona ruta l‘amic i company, en Genís Roca,guarda del refugi.

Aquesta etapa és de contrastos doncs recorre el bosc i la mun-tanya de Conangles, la capçalera del riu Noguera Ribagorçana querecull les aigües del Mulleres, Salenques i altres.

La sortida és bastant complexa per la multitud de cruïlles quepresenta el bosc i també bastant tècnic degut a que la pista és moltpedregosa. Cal posar atenció.

31Per terreny de secà anem a Malpás on les cases delpoble estan presidides per l’església amb portaladovellat i campanar quadrat seguim fent ruta capal poble de Castellars (1.240m) abandonat des del’any 1980, on segellem el full de ruta. Emprenemla remuntada al coll de Peranera (1.600m), al collMenal i al coll Fades, on el sol de migdia ens cas-tiga, però les ganes i la il·lusió de Pedals de Focens fan tirar endavant. Passem per Erta i Sas(1.515m) amb església d’absis sobrealçat i campa-nar d‘espadanya d’origen romànic que també depe-nia del monestir de Lavaix l’any 939. Estem al collon gaudim d’unes vistes panoràmiques impressio-nants. Recuperats, comencem la davallada cap alpoble de Sentís (1.285m) per pista de terra, pas-sant pel poble de la Mola d‘Amunt i començar lapujada al coll de l’Oli (1.525m), on tornem a patirla calor del bon temps que ens acompanya. Gaudimdel panorama de muntanyes i valls tot entrant a laVall Fosca. Creuem el riu Flamisell, remuntem capa la Torre de Cabdella (1.075m) a la riba esquerradel riu amb església parroquial moderna amb cam-panar de torre i cap a Espuí, on fem parada i fonda.

25 JULIOLESPUI – ESPOT 43 kmAvui deixarem el Pallars Jussà i entrarem al

Pallars Sobirà. És una jornada d‘alta muntanya quepassa per els límits del Parc d’Aigües Tortes.

La nostra sortida és molt matinera. Avui començala jornada amb la pujada al coll de Triadó (2.170m)que és el més llarg de la ruta amb 12 km de pen-

Ermita de Sant Salvador segle XII

Coll de la Portella (2.268 m), sostre de la Pedals de Foc

dent mitjà del 8% per pista forestal sense cap replà per refer forces.En arribar al coll gaudim d’unes espectaculars vistes de valls i mun-tanyes així com del cim del Montsent de Pallars.

Després de gaudir del paisatge emprenem ruta cap el coll de laPortella (2.270m), sostre de la Pedals de Foc. Tot seguit cap al collde la Creu d‘Eixol (2.100m) envoltats de prats de pastura. Aquí hiconviuen les vaques i els cavalls amb el seus pollins, tot un oasis depau i serenor.

32

Espot. Pont de la Capella

full de ruta que ja comença a fer goig. Per la carre-tera asfaltada fem entrada al poble d’Espot (1.250m)a banda i banda del riu Escrita amb la seva esglé-sia parroquial que és un típic edifici de la vall d‘unanau i campanar de torre quadrada amb cobertapiramidal. Important poble turístic d‘entrada alParc Nacional d’Aigües Tortes i Estany de SantMaurici amb els seus mítics Encantats. Ens ins-tal·lem i fem visita turística. Destaca el pont romà-nic de la Capella amb la seva torre de defensamedieval.

26 JULIOLESPOT - MONTGARRI 56 kmAvui farem una etapa amb espectaculars pai-

satges de boscos de pins i avets. Deixem Espot percarretera asfaltada fins a trobar el desviament capa Jou i Estaís. Aquesta carretera penjada a mig airesobre la vall d‘Aneu ens permet gaudir de l’em-bassament de la Torrassa. Anem fent carretera finsque som a Son del Pi (1400m) on hi ha l’esglésiaromànica d‘una nau amb absis semicircular ambfinestres i campanar de planta quadrada de trespisos i una antiga torre de defensa rodona coro-nada per un campanar d‘espadanya, tota una joiaper contemplar.

Deixem Son, després de contemplar el passat,per un corriol cap a la muntanya del Calvari ons’hi troba la Mata de València i el bosc del Gerdarque és la més gran extensió d‘avets de la penínsu-la. Quin bosc tant espectacular! El fem a peu doncsestem dintre el Parc i està prohibit anar a dalt dela BTT, per tant encara ens fa gaudir més del lloc.Arribem al refugi del Gerdar on trobem el controlde pas.

Anem per carretera asfaltada fins a trobar lacruïlla per entrar a la vall d‘Àneu on trobem elspobles de Sorpe (1.260m), al costat de la NogueraPallaresa amb la seva església romànica de tresnaus i campanar de torre quadrada on s’hi con-serven dues piques baptismals de pedra. Anem percarretera asfaltada cap a Boren on veiem l’embas-sament que recull les aigües de la Noguera Pallaresa.Anem remuntant el curs del riu passant per l’esglésiaromànica de Sant Joan d‘Isil. A peu de carreterafem parada per veure aquesta joia de tres nausamb absis, al costat s’hi troba el petit cementiri. Ésuna llàstima l’abandonament del lloc, que convidaa la reflexió.

Continuem remuntant el curs del riu fins a Alòsd‘Isil (1.280m) on encara es conserven cases anti-gues amb el seus balcons de fusta. L’església parro-quial té una portalada semblant a Sant Joan d‘IsilSon del Pi. Campanar romànic

Arribem a la Creu d‘Eixol, que és un altre mirador excepcional dela vall d’Espot. Veiem els remuntadors de l’estació d'esquí i la vall delriu Escrita. Després d‘una forta davallada passem pel bosc de pins iavets del Forcall per una pista que a l’hivern si practica l’esquí de fonsi arribem a l’Alberg Les Daines, on trobem el control per segellar el

33amb cementiri a la seva entrada. El bon temps queens acompanya avui torna a fer de les seves ibusquem a la riba del riu un prat per fer unamigdiada que ens prova molt.

Acabada la carretera asfaltada entrem a la pistaforestal que ens portarà als boscos de Bonabé finsque arribem al torrent de Marimahna ja a la Vald’Aran. Passem per les ruïnes del poble de Montgarrii fem entrada al santuari de la Mare de Déu deMontgarri (1.640m), a l’esquerra de la NogueraPallaresa, Aquest santuari és un edifici del segleXVI. Els mesos de juliol i agost s’hi celebren aplecsmolt concorreguts pels pobles de l’Aran, el Pallarsi l‘Occitània.

27 JULIOLMONTGARRI – VIELHA 36 km

Última jornada de la Pedals de Foc. La nit alrefugi dels Amics de Montgarri la recordem per lasolitud del seu entorn. La Noguera Pallaresa llepaamb suavitat les parets del santuari, on una Vergees queda en aquest lloc dia i nit com estel de devo-ció i fe. Nosaltres deixem aquest bell entorn totdesitjant tornar un altre dia no massa llunyà, doncsel lloc ens ha robat el cor.

Avui dormim més del compte perquè ja la tenima la butxaca, que es diu. Estem cofois. Sortim perprats remuntant el riu i passant per les ruïnes deCan Cabau i cabana de Parrós fins que arribem alPla de Beret (1.850m). Davant nostre tenim l’esta-ció d’esquí de Vaqueira-Beret, les valls de Ruda ialtres amb el seus cims mes emblemàtics: com elTuc de Ratera, Gran Tuc de Colomers i el Montardoi, al fons, la gelera de les Maleïdes amb l’Aneto, elcim més alt dels Pirineus.

Després de contemplar aquest panorama excep-cional continuem per carretera asfaltada fins atrobar la desviació cap a Bagergue (1.420m) i des-prés per la pista forestal que ens porta a la vall del

Santuari de Montgarri

Perfil de la travessa Pedals de Foc

riu Unhola. Continuem ruta cap a Salardú (1.270m) a la dreta del riuGarona. A la part alta es troba l’església de planta basilical de tresnaus i tres absis semicirculars amb el seu campanar octogonal queguarda, en les seves pedres, episodis de temps passats que fan d'aquestpoble un lloc d'honor i gloria.

Seguim ruta cap a Unha. A la seva entrada trobem la casa Bastret,antiga casa senyorial de l’any 1850, edifici fortificat amb garites ala façana, finestres i portals renaixentistes. A l’altra punta del poblehi ha l'església romànica del segle XII de planta irregular.

Continuem per corriol-camí cap a Arties (1.440m) a banda i bandadel riu Garona. Al nucli antic destaca la església parroquial del segleXII de planta basilical de tres naus amb tres absis semicirculars i duesportalades. El seu campanar ha estat declarat monument artísticnacional. Dels edificis antics en destaca la casa dels Portolà. A les afo-res s’hi troben els antics banys d'època romana.

Seguim cap a Garós i Escunyau per on passa el camí Reiau finsque fem entrada al poble de Betren (1.000m) amb l’església parroquial

34

Recorregut de la Pedals de Foc

Betren. Església romànica segle XII

S

I

N

A

I

T

R

I

A

G

A

A

R

A

R

S

S

E

C

T

A

A

S

U

I

A

C

A

M

P

A

A

C

A

N

A

E

M

P

A

L

R

N

A

G

R

E

L

L

A

A

D

A

R

I

A

N

E

L

A

M

A

C

O

C

I

C

L

I

C

E

R

A

D

A

R

S

O

T

S

D

O

O

V

A

F

U

E

T

E

J

A

R

M

O

N

G

O

L

I

A

A

T

A

E

T

A

R

O

N

I

T

R

A

T

I

U

R

U

L

A

L

L

A

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

121110987654321

MOTS ENCREUATS

SOLUCIÓ PASSATEMPS

romànica de planta rectangular. A la façana hi hala porta de quatre arquivoltes amb capitells.

Finalment entrem a Vielha (950m), en una anti-ga cruïlla de camins. Al nucli antic s’hi troben edi-ficis d'antigues famílies nobles. Fins fa quatre diesera una població no massa gran però el boom turís-tic ha canviat la seva fisonomia. No hi ha dubte quel’edifici més interessant és la seva església parro-quial de Sant Miquel. És de transició del romànical gòtic amb nau de mig punt i campanar que ésuna torre gòtica sisavada a l'església.

Feta aquesta petita passejada entrem a l’ofici-na de Pedals de Foc on ens feliciten. Donem per aca-bada aquesta excursió-travessa en la que hem pogutgaudir del bon temps així com del territori reco-rregut amb les seves muntanyes, valls i rius. Peracomiadar-nos recordem el poema del gran poetade la Val d´Aran Mossèn Josep Condó Sambeat, quediu,

EI ERA VAL D´ARAN ERA RIBERA

Es la val d`Arán la ribera

MES PULIDA DE TUT PIRINEU

Mes formosa de tot Pirineu

QUAND SE MET ERA PELLA NAUA E ERA

Quan es posa la faldilla nova i bella

NO HI HE ARREU TA PULIT DEJUS D`ET CEU

No hi ha res mes formós sota el cel

Joan Canals i Sallent