UNITAT 1: EL SEGLE XVIII: LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM

Definició de l’Antic Règim:

Amb aquest nom designem el sistema econòmic, social ipolític que procedia de la descomposició del feudalismemedieval i que es va mantenir vigent a Europa fins a laR l ió I d i l i lib l (S XIX)Revolució Industrial i liberal (S. XIX).

Característiques:q

− una població estancada,− una economia agrària de tipus feudal-senyorial enuna economia agrària de tipus feudal senyorial en

pugna amb un incipient capitalisme comercial,− una societat estamental i− un sistema polític absolutistaun sistema polític absolutista.

1.- PERQUÉ VA ENTRAR EN CRISI AL S.XVIII?Q

A.- Economia agricola i senyorial

SOCIETAT AGRÀRIA La terra era la principal font de

iq esa‐ 80% població‐ Poc productiva‐ Retràs tecnològic

riquesa. La propietat de la terra estava

vinculada a: la noblesa, a l’Església, alsmunicipis o a la Corona g

‐ Dependència del clima‐ Producció limitada‐ Rotació triennal amb guaret

municipis o a la Corona. La burgesia duia a terme activitats

artesanals i manufactureres,desenvolupades al segle XIII del comerç

‐ Impostos‐Mala nutrició (no carn)‐ Revoltes (fam, preus, 

p g çd’ultramar.

misèria, pocs aliments...)

B- Una societat fonamentada en privilegis (estaments)p g ( )ESTAMENT:

Un estament es correspon amb un grup social. També se l’anomena estat o ordre. Són grups tancats en els 

quals l’ascens social és molt difícil.

Societat dividida en tres estaments o grups socials, amb escassa mobilitat entre ells: la ,noblesa, el clergat (PRIVILEGIATS) i el tercer estat (NO PRIVILEGIATS).

Societat basada en la desigualtat d’origen, perquè el naixement determinava la pertinença a un grup o altre i era molt difícil canviar de posició socialposició social.

Societat basada en la Desigualtat civil: ladivisió social es basava en el privilegi jurídic

C- La monarquia absoluta del dret divíq

Monarquia absoluta: forma de govern en què el poder suprem q g q p pestà en mans d’una sola persona anomenada rei, sobirà, emperador, monarca.

El poder del monarca destacava per damunt de tots els altres El poder del monarca destacava per damunt de tots els altres estaments

Dret diví Poder absolut:característiques. Ex. més complet: la

monarquia francesa dels Borbó, sobretot la de Lluís XIV (“rei Sol”)Sol )

Els límits de la monarquia absoluta: llei divina, dret natural i lleis q ,fonamentals de cada regne

É"És només en la meva persona on resideix el poder sobirà, el caràcter propi del qual és l'esperit de consell, de justícia i de raó; és a mi a qui deuen els meus cortesans la seva qexistència i la seva autoritat; la plenitud de la seva autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai contra mi; només a mi pot tornar-se mai contra mi; només a mi pertany el poder legislatiu sense dependència i sense divisió; és per la meva autoritat que els oficials del meu Tall procedeixen no a la f ió i ó l i t l bli ió i formació, sinó al registre, a la publicació i a l'execució de la llei; l'ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la Nació, dels quals se sol fer un cos separat del Monarca, estan units necessàriament al meu i no descansen més que a les meves mans."

Discurs de Luis XV al Parlament de París el 3 de març de 1766.

D- Els factors impulsors del canvi

- Creixement econòmic, aspiracions de canvi del Tercer Estat i, sobretot la burgesia.

- Empobriment de les classes LA CRISI S’ORIGINA  EN LES ZONES RURALS

- populars a les ciutats que - van provocar mobilitzacions.

ZONES RURALS

MALES COLLITESREDUCCIÓ DE LA 

VENDA DE- Aparició dels Il·lustrats AUGMENT DEL 

PREU DEL BLAT

VENDA DE PRODUCTES ARTESANALS

FAM

DIFICULTATS PER A PAGAR ELS IMPOSTOS

ATUR

DISMINUCIÓ DELS INGRESSOS REALS

REVOLTESINGRESSOS REALS 

(dèficit pressupostari)

DE FAM

U1 RESUM DE L’ANTIC RÈGIM:

óNoblesa

PRIVILEGIATS

SOCIETAT ESTAMENTAL

Divisió en tres 

estaments

Clergat Classes popularsImmobilisme vertical

PRIVILEGIATS

NO PRIVILEGIATS

Dues  bases

Predomini del 

Immobilisme verticalPrivilegi 

Producció de subsistènciaEndarreriment tècnic

L’ANTIC RÈGIM

ECONOMIA PREINDUSTRIAL

sector  primari

Indústria artesana<

Endarreriment tècnicSubsisteix el senyoriu

Gremis 

Fàbriques reialsartesana<

Impuls comercial

Fàbriques reials

Comerç exterior = Companyies comercialsMONOPOLI

Comerç interior: problemes

MONARQUIA ABSOLUTA

Comerç interior: problemes

El rei controla tots els  poders

Les persones no tenen dretsABSOLUTA p

El rei és representant de Déu

2.- CREIXEMENT ECONOMIC I DESENVOLUPAMENT BURGÉS

Augmentdemografic:

Entre 1680 i 1800 augment de 100 a 200 milions de hEntre 1680 i 1800, augment de 100 a 200 milions de h.Causes:- Reducció de guerresg- Reducció d’epidèmies- Augment de la natalitat- Augment demogràfic = estímul per a l’economia

Augment poblacióAugment població

Augment Canvi clautendèncianatalitat tendència

Desenvolupament agrícola i manufacturer:

L’augment de la població el creixement de la necessitat de productes manufacturats

demanda a les colònies

controls pels gremiscontrols pels gremis

Era necessari per a crèixer, lliurar-se treball industrial domèstic

Van augmentar les manufactures a partir del segle XVIII, unsestabliments subvencionats, impulsats per l’Estat o d’iniciativa privada,que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre,que concentraven un nombre elevat de treballadors sota un mateix sostre,és a dir, el precedent de les fàbriques modernes. BURGESIA

L’ascens de la burgesiaL ascens de la burgesiaEl grup més dinàmic econòmic i culturalment.Però dificultat per accedir al poder polític reservat aPerò, dificultat per accedir al poder polític, reservat a

la noblesa.Activitats:

- burgesia rendista: ingressos que liproporcionaven les seves propietats (urbanes i/orurals)rurals).- La burgesia financera: banquers o cobradorsd’impostos.d impostos.- La burgesia manufacturera es dedicava a laindústria.- la petita burgesia vivia de la seva feina comartesans, comerciants o professionals liberals(metges notaris etc )(metges, notaris, etc.).

Comerç triangular:

Important creixement per: productes valorats (cacau, tabac, café, sucre, cotó…

Colònies com a mercats importants, manufactures Noves rutes marítimesGran importància del comerç d’esclaus

3.- ELS PRIMERS SISTEMESPARLAMENTARIS: GRAN BRETANYA I EEUU

Llegir llibre, fer esquema i activitats 1,2 i 3

4 LA IL·LUSTRACIÓ CONTRA L’ANTIC RÈGIM4.- LA IL·LUSTRACIÓ CONTRA L ANTIC RÈGIM

La Il.lustració: moviment intel·lectual a Europa,sobretot França, al segle XVIII, es va caracteritzarper l’aparició i el desenvolupament d’una nova formaper l aparició i el desenvolupament d una nova formade pensar i veure la realitat social.

Pensament: Pensament:- llibertad de consciència i de pensament

cap religió sobre ningun altra- cap religió sobre ningun altra- tolerància entre homes i idees

organització basada en els principis de llibertad i- organització basada en els principis de llibertad iigualdad.- Progrés- Progrés

La crítica de l’Antic Règim (no està al llibre)Nova doctrina política: LIBERALISMEFilòsofs més importants:

- Montesquieu divisió de podersq p- Rousseau contracte social i sobirania nacional- Voltaire defensor de la llibertad de

consciència (tolerància religiosa)

Els il·lustrats s’oposen a la societat estamental

El liberalisme econòmicEl liberalisme econòmicNova doctrina: FISIOCRÀCIA, principal teóric

Quesney, advocaven per la llibertad econòmica i la Quesney, advocaven per la llibertad econòmica i la iniciativa individual, s’oposa al mercantilisme.

El despotisme il·lustrat“Todo para el pueblo pero sin el pueblo”Mesures reformistes aplicades per monarques absoluts.p p qTrets més comuns:

- racionalització de l’administració- Foment de l’educació- Modernització econòmica, llibertad de comerç.o e ac ó eco ò ca, e a e co e ç.

Malgrat els canvis hi havia una contradicció, no es podia mantenircontradicció, no es podia mantenirl’Antic Règim.

5.- L’ENCICLOPÈDIA DIFON ELS NOUSCONEIXEMENTS

Nous descobriments i desenvolupament del coneixement integrats en una obra: L’Enciclopèdia principals impulsors; Diderot i L Enciclopèdia, principals impulsors; Diderot i d’Alembert, il·lustrats francesos. (1751-1772)

Objectiu:Estimular els contactes entre els científics de Estimular els contactes entre els científics de tota Europa i difondre els descobrimentsEntre un públic instruïtEntre un públic instruït.

6 LA MONARQUIA BORBÓNICA A ESPANYA6.- LA MONARQUIA BORBÓNICA A ESPANYA

Una nova dinastia governa EspanyaÀMor Carles II, últim Àustria espanyol, nomena hereu al

“francés”, problema successori: Guerra de SuccessióPàg. 17

Aspirants:- Felip V (francés, nét de Lluis XIV)

Arxiduc Carles d’Augsburg- Arxiduc Carles d Augsburg

Resultat:

Victòria de Felip, establiment de la Casa Borbó i Decrets de Nova Planta: Casa Borbó i Decrets de Nova Planta: uniformització territorial

El Tratado de Utrecht 1713.

El tratado estipuló lo siguiente:El tratado estipuló lo siguiente:- Felipe V reconocido por las potencias europeas como Rey de España renunciando a cualquier spa a e u c a do a cua qu e posible derecho a la corona francesa.-Los Países Bajos españoles y j p ylos territorios italianos (Nápoles y Cerdeña)pasaron a Austria. - El reino de Saboya se anexionó la isla de Sicilia.- Inglaterra obtuvo Gibraltar, Menorca y el navío de permiso (derecho limitado a comerciar con las Indias españolas) l i t d ( i y el asiento de negros (permiso

para comerciar con esclavos en las Indias).

El Tratado de Utrecht marcó el inicio de la hegemonía británica

7.- JOVELLANOS, UN IL·LUSTRAT,ESPANYOL

Llegir pàgines 18 i 19, fer resum i exercici 2 i 3 pàg1919

Gaspar Melchor de Carles IIIGaspar Melchor de Carles IIIJovellanos

8.- EL REGNE DE VALÈNCIA EN EL SEGLEXVIIILa Guerra de Successió i les seues conseqüènciesMés conflicte social:

nobles (botiflers) Felip Vclasses baixes i llauradors Arxiduc Carles

1705 partidaris de Carles, (maulets) desembarquen a Dènia i a Altea arribant fins València, peró derrotatsa Almansa (25/04/1707)

R lt t DECRET DE NOVA PLANTAResultat: DECRET DE NOVA PLANTA

(IMPOSICIÓ DE LES LLEIS (IMPOSICIÓ DE LES LLEIS CASTELLANES)

L’expansió de l’economia en el segle XVIIIAGRICULTURA: Ampliació de terres de conreuAGRICULTURA: Ampliació de terres de conreu

(regadiu i dessecació) i infraestructuresPrincipals conreus; olivera, vinya, blat i garrofera. p ; , y , g

Llegum, hortalisses, dacsa, lli, cànem i arrós. A finals del segle, també tarongers

ARTESANIA: Teixits de llana i seda i indústriaceràmica

COMERÇ P i i l l d’Al d i E COMERÇ: Principal port, el d’Alacant, destins: Europa i colònies americanes., productes: arròs, panses, vi aiguardent teixits de seda i ceràmicaaiguardent, teixits de seda i ceràmica.

El sorgiment de nous grups socialsEl sorgiment de nous grups socials- Grups privilegiats:

Senyors clero rei i una nova classe la burgesia- Senyors, clero, rei i una nova classe, la burgesiaagrària

- Llauradors i jornalersLlauradors i jornalers- Pocs eren propietaris, la major part treballava en

petites explotacions amb contractes renovables.p p- Molts s’arruinaren, pergueren les terres i passaren a

jornalers.- La Il·lustració valenciana- El pare va ser: Gregori Maians i Siscar ( creació dep g (

l’Acadèmia Valenciana)- Antoni Josep Cavanilles (botànic i naturalista),

Francesc Pérez i Baier i Jorge Juan.

9.- DEL REFINAMENT ROCOCÓ ALRACIONALISME NEOCLÀSSIC.Art que representa els gustos de l’aristocràcia.

- La difusió d’idees il·lustrades- Descobriment de jaciments configuraren elarqueològics grecoromans neoclassicisme

Panteó deParís

Juramento de los HoraciosJacques Luis David, 1784