UNITAT 7: CATALUNYA I ESPANYA (1899‐1931) 

1 

2 

3 

4 

La crisi de la Restauració   * Desastre colonial del 1898   * Regeneració i regeneracionisme   * regnat d’Alfons XII, mor al 1885, regent Mª Cristina. 

  * 1902, majoria d’edat, Alfons XIII 

5 

La descomposició del règim de la Restauració   Govern d’Alfons XIII‐ Crisi (1902‐1931)   Continúa el bipartidisme     ‐ Conservador     Governs inestables     ‐ Liberal                Curta duració    

6 

Intents regeneracionistes fins al 1917 PRIMER INTENTS DE REFORMA:CONSERVADORS    ‐  Maura, reforma de l’administració pública:     * Llei d’administració local 1907     * Permetia la Mancomunitat     * Recolzament de la Lliga     * Caiguda amb la Setmana Tràgica 1909:     Maura no!!!! 

     

Maura 

7 

SEGON INTENT DE REFORMA:LIBERALS    ‐  Canalejas 1910‐1912     * Llei del candau, 1912 (limitació d’ordres religioses 

    * Augment dels impostos     * servei militar obligatori     * Llei de Mancomunitats     * oposició dels conservadors     * assassinat per un anarquiste al 1912   

Canalejas 

8 

OPOSICIÓ POLÍTICA:   ‐ Creació del Partit Radical de Lerroux     * anticlericalisme     * anticatalanisme   ‐ Partit Socialista, Pablo Iglesias     *Pacte amb els republicans al 1909, 1er   diputat al 1910 

9 

10 

La crisi de 1917 i el final de règim   ‐Coincidència de tres moviments reivindicatius:       

11 

El catalanisme polític: La Mancomunidad   Atracció de tots els sectors socials   “Tancament de Caixes” 1ª manifestació del catalanisme (1899) 

  Provocà repressió i l’alcalde de Barna va dimitir – Bartomeu Robert. 

 Partits polítics catalanistes   * Lliga Regionalista 1901: política conservadora i moderna 

  * Partit Republicà Català 1917: Companys i Layret   * Estat català 1922: Francesc Macià   * Acció Catalana 1922: partit de centre, format per intel∙lectuals de prestigi 

12 

La Solidaritat Catalana 

Antecedents: ‐ 1905, atac violent a la revista Cu‐Cut per i la Veu de Catalunya per part de militars Espanyols. ‐ El govern no va perseguir, sino que va aprovar la Llei de Jurisdiccions, lo qual va provocar la sortida dels parlamentaris catalans, aquests van formar Solidaritat Catalana 1906. 

13 

  * El Partit Radical de Lerroux, els únics que no van formar part 

  * el seu èxit electoral al 1907, va fer que es trencara el caciquisme a Catalunya. 

  * Crisi de Solidaritat al 1909, amb la Setmana Tràgica i el suport de la Lliga al govern de Maura.  

14 

15 

La Mancomunitat de Catalunya   ‐ Creació a 1914, important obra de govern, malgrat les seves limitacions. 

  ‐ Federació de les quatre diputacions, creació de la Diputació Única 

  ‐ Institucions:     * Presidència: Enric Prat de la Riba     * Consell Permanent o Govern     * Assamblea General   ‐ Competències: Formació, cultura, sanitat, beneficència, obres públiques i comunicacions. 

  ‐ Amb l’arribada de la Dictadura, al 1925 va ser abolida.  

16 

17 

La societat i economia   Població   ‐ 1900‐1930 creixement notable. *Catalunya   ‐ Increment de la població de Madrid i regions perifèriques. 

  ‐ Estancament a les regions interiors   ‐ causes de l’augment:     * Disminució de la mortalitat     * Menys greu el de la natalitat     * augment de les migracions interiors:   èxode rural 

    * Indústria i obres públiques, com el metro,    forta atracció de població interior 

18 

  Els sectors econòmics   ‐ Espanya pais agrícola, primer terç segle XX, increment industrial 

  ‐ Agricultura     creixement moderat per:     * augment de la superficie cultivada     * millora del rendiment, reducció del guaret     * Increment del regadiu     * utilització d’adobs químcs     * Mecanització del camp 

19 

20 

  L’activitat industrial   ‐ Evolució desigual   ‐ Expansió de la producció d’energia elèctrica   (Canadenca)   ‐ lliurament de la dependència del carbó britànic.   ‐ Siderúrgia, control de les empreses basques   ‐ Desenvolupament de les indústries del ciment i química. 

  ‐ Augment d’indústries com: sucre, conservera, química, cimentera i automobilístic (Catalunya) 

21 

L’impacte econòmic de la Primera Guerra Mundial   ‐ Neutralitat espanyola: augment de les exportacions       Gran benefici econòmic 

  ‐ Davallada de les importacions      balança comercial                    positiva  

  ‐ Beneficiaris: industrials, financers, especuladors, propietaris agraris. 

  ‐ Perjudicats: classes populars   ‐ amb la fi de la Guerra       exportacions i crisi             espanyola 

22 

23 

Les condicions de vida dels grups socials   ‐ Enriquiment de la burgesia   ‐ augment del nombre d’obrers   ‐ concentració de proletaris sense recursos ni formació 

  ‐ habitatges amb pocs serveis, poca higiene, concentració als suburbis, en ocasions força lluny de les ciutats. 

24 

El moviment obrer   La Setmana Tràgica 1909   ‐ Origen: mobilització de reservistes catalans al Marroc   ‐ Gent humil que no podien pagar per deslliurar‐se   ‐ Creació d’un moviment de vaga, que convocà una vaga 

general per al 26 de juliol   ‐ superat pels esdeveniments, es va convertir en una 

insurrecció popular:     * anticlerical     * Sortida de l’exèrcit al carrer, forta repressió     * Execució de Frances Ferrer i Guàrdia, anarquista 

  acusat  de dirigir la revolta injustament.     * Caiguda de Maura, al crit de MAURA NO!!!     * Desprestigi internacional 

Ferrer i Guàrdia 

25 

La setmana Tràgica 

26 

Francesc Ferrer i Guàrdia executat   

(L’Esquella de la Torratxa, 1932) 

27 

L’evolució del moviment obrer   ‐ Reorganització del moviment anarquista   ‐ creació a Barcelona de Solidaritat Obrera,1907    ‐D’aquest, al 1910, surt CNT     * Sindicat majoritari a Catalunya     * Implantació a Aragó, València i Andalusia     * Congrés de Sants, 1918, Salvador Segui   planteja la reestructuració  

    del sindicat       Sindicats únics 

28 

  ‐ Socialisme: UGT, vinculat al PSOE     * implantació a Madrid, Castella, Astúries i   Biscaia 

  ‐ Altres de caràcter nacionalista:     * Pais Basc: CADCI     * Catalunya: Sindicats Lliures, 1919,   s’enfronta violentament a la CNT, suport de   la policia i la patronal 

29 

30 

La conflictivitat social 

31 

  ‐ Augment de les vagues generals, al 1902, la de Barna movilitza 80000 obrers 

  ‐ Agreujament de la situació durant la I Guerra Mundial, pels increments de preus 

  ‐ Destacar la vaga  revolucionària de 1917 i la de la Canadenca 1919, en aquesta última es  

  declara l’estat de guerra.   ‐ Es va aconseguir la jornada laboral    8 hores. 

32 

  ‐ Aparició del Pistolerisme, onada de violència i assassinats entre representants de la patronal, contractats i dirigents sindicals.  

  Exemple:  

33 

El desastre d’Annual, 1921 

Ya llega a los coroneles 

Ya sube hasta los generales 

¿Ve usted si está alto? ¡Pues no alcanza a los políticos! 

34 

La dictadura de Primo de Rivera (1923‐1930)  

El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo va donar un cop d’estat. JUSTIFICACIÓ:  posar  fi  a  la  crisi  política,  la conflictivitat social  i el perill del  trencament de la unitat d’Espanya  SUPORTS: monarquia, militars  i  part  de  les classes dirigents.  • OBJECTIUS:  •Acabar amb la conflictivitat social •Frenar les aspiracions nacionalistes •Evitar responsabilitats per Annual •Evitar  un  canvi  en  les  elits  polítiques  que portessin a la democratització del règim  donar un cop d’estat. 

35 

  L’establiment de la Dictadura   ‐ causes: situació política, social i econòmica   ‐ al 1917, economia en fase de recessió   ‐ Governs molt dèbils i de poca duració   ‐ Guerra al Marroc: Desastre d’Annual 1921     * Informe Picasso, responsabilitat del rei     * Descontent de l’opinió pública   ‐ Cop d’estat de Primo de Rivera i recolzament per part del rei Alfons XIII 

36 

L’obra de la Dictadura   ‐ Va crear un Directori militar, per a arreglar els 

problemes més  importants, va suspendre el règim constitucional (cambres legislatives, ajuntaments, etc.), i va perseguir anarquistes i comunistes.  

    * Directori militar (1923‐1925) • Suspensió règim constitucional. • Dissolució cambres legislatives. • Cessament de les autoritats civils i ajuntaments. • Prohibició dels partits polítics i sindicats. • Militarització de l’ordre públic. • Repressió obrera • Solució del conflicte del Marroc:       Desembarcament d’Alhucemas (1925)  

37 

    *Directori civil (1925‐1930) • A partir de l’any 1925 va governar amb un Directori civil • Va crear un partit a l’estil de Mussolini, la Unión 

Patriótica, que li donés suport social. • Va actuar conjuntament amb França al Marroc 

(desembarcament d’Alhucemas,1925), amb èxit. • L’Organització Corporativa Nacional va agrupar patrons i 

líders sindicals moderats per eliminar els conflictes laborals. La UGT hi va col∙laborar. 

•Perpetuar el Règim a l’estil feixista italià.   Partit únic: Unión Patriòtica   Estat Corporatiu: Assemblea Nacional    Consultiva.  

38 

REFORMES: • Intervencionisme estatal per afavorir les empreses espanyoles 

• Foment de les obres públiques (ferrocarrils, carreteres, etc...) 

• Proteccionisme • Concessió de monopolis: CAMPSA, Telefònica... • EXPOSICIÓ INTERNACIONAL 1929 a Barcelona* i Sevilla.  

Davant la falta de suports, Primo de Rivera va presentar la dimissió al 1930 i es va exiliar. 

 *Objectiu: atreure la burgesia catalana cap al règim. 

 39 

40 

La Dictadura i Catalunya   ‐ Els militars prenien una actitud d’aversió per la actitud separatista 

  ‐ El dictador va prohibir l’ús públic del català   ‐ La bandera catalana  i la Mancomunitat van ser prohibides (1925) 

  ‐ Algunes organitzacions catalanistes organitzaren: 

    * intent d’atemptat al rei (Garraf 1925)     * Intent d’invasió, Prat de Molló 1926,    Francesc Macià lider del partit d’Estat Català 

  ‐ Va tractar d’apropar‐se a la burgesia amb l’Exposicio Internacional de Barcelona al 1929  

41