Embed Size (px)
Citation preview
UNITAT 7: LA REVOLUCIÓ RUSSA I EL
SORGIMENT DE L’URSS.
IPM / HMC BatxilleratJordi Manero
Antecedents: Rússia a inicis del segle XX.
L’Imperi Rus tenia 22M km2, 174M habitants, hi convivien uns150 pobles i ètnies.“La preó dels pobles”: Russificació forçada
cercant cohesió.
Gegant amb força més aparent que real:
Endarreriment econòmic i social.
Rússia era un país agrícola, on el 75% pagesos dón dominats per grans terratinents (noblesa, Església i Corona).
El 1861 Alexandre II acabà amb la servitud feudal.
A partir del 1880, accelerada industrialització gràcies a capitals foranis.
Socialment, les diferències són brutals.
Alguns pagesos aconseguiren terres i prosperar (Kulaks).
Poca indústria i localitzada a les grans ciutats:
Moscou, Petrograd.
Burgesia dèbil però formada, i amb ganes de canviar la situació.
Obrers i camperols, continuen patint condicions de vida i treball miserables.
La immensa majoria són pagesos pobres (els Mugiks).
L’aristocràcia continua monopolitzant el poder i la terra.
Grans diferències socials: aristòcrates, obrers i camperol.
Rússia era una monarquia absoluta, una autocràcia, dirigida per Nicola II Romanov.
El Tsar manté el control gràcies:
El poble no té cap mena de drets polítics ni llibertats individuals.
Burocràcia ExèrcitEsglésia ortodoxaPolicia (Okhrana)Dumes municipals
Immobilisme polític total:
Ni partits, ni parlament…
No es vol limitar l’absolutisme
Sorgí una oposició al tsarisme:
Durament reprimida.
Clandestina.Es pot dividir en dos:
Reformista:Partit Constitucional Democràtic (KD, Kadett).
Partit Socialrevolucionari Rus (PSR, Esserit).
Revolucionària:Populistes (Narodniki): Terrorisme.
Anarquistes (Terra i Llibertat): Terrorisme.
Marxistes.
Menxevics.
Bolxevics.
Bolxevics, Lenin.
Partit minoritari, de revolucionaris professionals.Cal preparar la revolució.
Ideologia de Lenin:
La Revolució burgesa portarà l’obrera.La revolució l’ha de dirigir una organització sòlida, líder del proletariat (Partit bolxevic).S’ha de crear un nou tipus d’Estat proletari.El nou Estat l’ha de controlar un partit únic (PCUS) que lideri la dictadura del proletariat.La revolució s’haurà d’extendre a altres països.
Marxisme adaptat:
Leninisme.
Menxevics, Martov, Plekhànov.
Partit obrer de masses.Socialdemòcrates (cooperar amb la burgesia). Primer revolució burgesa, després proletària.
Antecedents: La Revolució de 1905.
Entre 1904 i 1905 Rússia pateix una crisi conjuntural, agreujada per la desfeta en la guerra russo-japonesa (1905).
La situació incrementa les demandes populars:
Millores en les condicions de vidaDemocratització de l'Estat (Duma)
Primer intent de crear una monarquia constitucional.
Dues fases:
Gener-Juny, 1905.
Octubre, 1905.
Onada de vagues en les principals ciutats industrials.
Gener-Juny, 1905.
A Petrograd: Repressió brutal:
“Diumenge Sagnant” (9 de gener).
Revolta del Cuirassat Potiomkin
(14 de juny).
Bolxevics: Creació de soviets d’obrers, soldats i camperols.
Assemblees o Consells.
A Odessa:
Nova onada de vagues:
Octubre, 1905.
El Soviet de Petrograd declara la Vaga General.
Greu perill revolucionari.
Nicolau II reacciona: “Manifest d’Octubre”.
Accepta crear una Duma (Parlament).
Accepta el sufragi universal.
Les reformes són més aparents que reals (no parla de la constitució).
Antecedents: Rússia i la Gran Guerra.
Després de la Revolució de 1905, Rússia va viure una certa estabilitat.
Millora la situació econòmica. Baixa la conflictivitat social.
Teòricament monarquia parlamentària.
A la pràctica el Tsar manté tot el poder:
La Duma no té poder efectiu.
La situació canvia radicalment després, amb la Gran Guerra.
La guerra provocà una greu crisi a tots els nivells.
Rússia pateix greus desfetes militars.
Grans pèrdues humanes (2M de morts, 4M de ferits, el 1916).
Misèria (carestia de vida, preus alts i sous baixos).
La població civil russa pateix:
Escassetat de productes de primera necessitat.
Tancament de fàbriques.
Hi ha una desorganització i corrupció política (Rasputin).
Rasputin
Gran descontentament popular.
La Revolució Russa.
La Revolució de Febrer.
Les derrotes, el cansament i la misèria provoquen la revolta el febrer de 1917.
A les manifestacions i vagues cal afegir la revolta militar
Abdicació de Nicolau II. El poder passa a la Duma.
Crea un govern provisional de la República.
Príncep Lvov.
Rússia és una república democràtica burgesa.
Reconeix drets i llibertats, es compromet a fer reformes.
El poble vol:
Lvov deixarà pas a Kerenski (SR) 7 de juliol 1917 .
No atura la guerra ni la misèria.
El govern burgès no dóna resposta a les reivindicacions populars
Descontentament: Tensió i vagues.
Terres. Millors condicions de vida.Sortir de la guerra
Paral·lelament, a tot el país es van creant soviets.
Així, a Rússia existeixen dos poders:
Poder legal. Govern provisional amb el suport dels SR i menxevics.
Poder real. Els soviets controlen el carrer.
Poder bolxevic.
Lenin, aprofitant l’ammistia del govern provisional, torna de l’exili:
Publica lesTesis d’Abril.
Pau immediata.Terra per als camperols.
Fàbriques sota control obrer.Poder als soviets.
Rebuig al govern provisional.Col·laboració entre obrers i camperols.
“Pau, pa i terres”.
“Tot el poder per als soviets”.
Els Bolxevics són cada cop més forts.
Aprofiten el caos:
Lenin intentarà el juliol arribar al poder.
Fracassarà i marxarà a l’exili
El govern provisional és impopular i perd recolzament.
Guerra.Fam.
Revoltes pageses.Vagues.
Desercions massives.Revolta del general Kornilov.
La Revolució d’Octubre.
Els soviets controlen el carrer.
Els bolxevics controlen els soviets.
Planifiquen un cop d’estat contra el govern provisional.
Dia 9, Lenin arriba a Sant Petersburg.
Dia 10, Comité Central Bolxevic decideix fer insurrecció armada.
Dia 16, es crea el Comitè Militar Revolucionari (dirigit per Trotski).
Dia 24, Lenin s’instal·la a l’Institut Smalni, seu Soviet de Sant Petersbug i del Comitè Central Bolxevic.
Dia 25, el dia del Segon Congrés dels Soviets la Guàrdia Roja assalta el Palau d’Hivern (seu govern provisional).
Èxit arreu del país.
S’estableix la Dictadura del Proletariat.
Consell de Comissaris del Poble.
Lenin, president.Trotski, afers exteriors.Stalin, nacionalitats.Rikov, interior.
Comença a legislar aplicant les Tesis d’Abril.
Decrets d’Octubre.
La Revolució va ser força pacífica.
Govern:
Sobre la Pau. Es negocia la pau de Brest-Litovsk (març, 1918).
Sobre la Terra. Expropiar als terratinents i entregar-la als pagesos i comitès agraris.
La terra és propietat de l’Estat)
Sobre els deutes de l’Estat.
No es reconeixen de l’estat tsarista ni del govern provisional.
Sobre les nacionalitats.Es proclama el dret a l’autodeterminació.
Decrets econòmics. Nacionalització de les fàbriques de més de cinc treballadors, del comerç exterior i de la banca.
Novembre, 1917. Eleccions a l’Assemblea Constituent anunciades pel govern provisional
Desfeta bolxevic: 9 milions de vots sobre 36.
Comença la democràcia popular, dels soviets.
Nova Assemblea. Intenta refer els decrets d’octubre i controlar els soviets.
Lenin tanca l’Assemblea: És una institució que representa la falsa democràcia burgesa.
S’instaura un règim de partit únic.
Persecució sistemàtica de l’oposició, dissidència
Txeca(policia política)
La guerra civil i la construcció de l’URSS.
Lenin imposà el règim soviètic.
Provoca una reacció antisovietica.
Guerra civil (1918-1921).
Guerra civil.
Exèrcit roig (Trotski).
Burgesia, Tsaristes,Liberals, Anticomunistes,Ajuda internacional.
Exèrcit blanc.
La intervenció exterior s’explica per l’hostilitat
anti-revolucionària.
Lenin imposà el “comunisme de guerra”.
Disciplina laboral duríssima. Nacionalització indústria.Socialització agrària (Camperols paguen en espècie, les collites es venen a l’Estat, es fixen preus màxims).
La Guerra Civil va ser brutal.
Ocasionà uns 8M de morts (fam, guerra, malalties).
La guerra civil va ser molt llarga i dura, aconseguint la victòria final l’exèrcit roig.
Durant la guerra, la població pateix molt:
Atrocitats dels dos bàndols.
El comunisme de guerra portà greus problemes econòmics: mancança d’aliments.
Primer Gran Guerra, després guerra civil:
País arruïnat.
Lenin creu que cal recuperar l’economia del país.
La instauració del comunisme va ser massa ràpida.
Impulsa la NEP.
Estat manté el control econòmic i la propietat de les indústries bàsiques.
NEP (1921-1927):
Es permeten el comerç i els beneficis privats.
Camperols. Poden vendre terres i excedents.
Impostos en metàl·lic.
Pas enrere, cert compromís amb el capitalisme, fase transitòria per estimular la producció
Calia el recolzament dels camperols per tal de salvar la Revolució.
Indústria. La bàsica en mans de l’Estat.
Millores laborals.
Empreses de menys de 20 obrers tornen a ser propietat privada.
Banca i comerç exterior. En mans de l’Estat.
Millora importantíssima de l’economia a tots els nivells.
NEP:
La producció agrícola i industrial es multipliquen i tornen als nivells prebèl·lics.
També alguns problemes:
Augment dels preus i augment de les diferències socials.
La victòria en la guerra civil va propiciar la creació de l’URSS.
El 1922, Congrés dels Soviets:
Creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Basada en els soviets:Triats cada 4 anys.
Estructura piramidal: Local, Regional, República, Suprem.
L’URSS serà un règim de partit únic: PCUS.
El 1924, Constitució:
Estructura federal: 15 repúbliques federades.
Estructura de poder.
Dirigit pel Politburó.
Estructura de poder de l’URSS:
Soviet Suprem: Delegats dels soviets de les repúbliques.
Poder legislatiu.
Presidium. Poder executiu.President de l’URSS.
Consell de comissaris del poble. Governa
Cort suprema de justícia. Poder judicial.
El 1919 es creà la Tercera Internacional (Komintern).
Formada per partits comunistes.
Vol extendre el comunisme.Seguir directrius de l’URSS.
El 1924 però, quedarà clar que no es donarà la “Revolució Mundial”.
L’Stalinisme (1924-1953).
Lenin emmalaltí el 1922, morint el 1924.
Es designà una troika:
Enterrament de Lenin
En realitat conflicte successori entre Trotski i Stalin.
Kamanev, Zimoviev, Stalin
Finalment, s’imposà Stalin:
Secretari General del partit (1922).Membre de la Troika Acumulà tot el poder i
instaurà una brutal dictadura.
Trotski: 1927, deportat; 1929, expulsat de l’URSS; 1940, assassinat.
Perseguit per Stalin:
L’Stalinisme és un règim dictatorial, basat en el poder absolut d’Stalin.
Controla tot el poder (Estat, Partit, Exèrcit).
L’Stalinisme és un règim totalitari.
Domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat (Stalin controla el Politburó).
Culte a la personalitat.
Políticament:
Repressió: Purgues polítiques (sobretot 1936-38).
Desplaçament de les elits polítiques i eliminació física dels adversaris
Camps de concentració: Gulags.
NKVD:
Policia política.
Desplaçaments de població.
Entre el 1937 i el 1938 l’URSS va viure la “Gran Purga” (més de 700000 víctimes).
Terror.
Stalin: Calia, per tal de consolidar el socialisme.
Terror.
Liquidació de la NEP.
Econòmicament:
Introduccio de la planificació i les col·lectivitzacions.
Stalin parlava de tres grans batalles per tal de consolidar el socialisme:
Terror.
Col·lectivitzacions.
Guerra civil.
Introducció de la planificació i la col·lectivització.
Planificació: El 1928 es crearan els plans quinquennals.
Planificació imperativa (5 anys).
Autosuficiència.
Impuls militar.
Enfortir economia soviètica.
El sector agrari finançava l’industrial.
Desenvolupar indústria pesant.
Vol: Rebuig a l’autogestió obrera.
Èxit inicial.
A llarg termini desastre: Bloqueig econòmic.
Col·lectivitzacions: La indústria s’ha de basar en una agricultura moderna, més productiva i controlada per l’Estat
Kolkhozos:Els pagesos són instal·lats en granges col·lectives
estatals. Sovkhozos: Granges especialitzades.
Cooperatives col·lectives d’entre 120 i 150 famílies.
Inicialmentproblemàtica:
Massa ràpida: Desordres productius (Gran Fam de 1932).
Oposició dels Kulaks: Anihilats.
A llarg temini: Agricultura sempre fou el taló d’Aquil·les de l’economia soviètica.
