14
UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898- 1923) Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració.

UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

  • Upload
    mignon

  • View
    35

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923). Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració. 1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític. Consisteix en: constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema. - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Page 1: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

Tema 1: Intents de modernització del sistema de la Restauració.

Page 2: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

1.1. Regeneracionisme i revisionisme polític.

• Consisteix en:

•constatar els mals del liberalisme i proposar solucions dintre del sistema.

• nacionalisme espanyolista (europeista) desconnectat del catolicisme.

• impregna tot el període 1923-1931.

Revisionisme integral.

• Joaquín Costa:

• intervenció de l’Estat en l’economia: política hidràulica, infraestructures, mercat exterior.

• reformes socials: propietat, terres comunals, seguretat social.

• reformes culturals: analfabetisme.

• reformes polítiques: autonomia municipis contra el caciquisme

• reformes nacionals: vinculació amb hispanoamèrica, europeització.

Page 3: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

Revisionisme polític:

• Definició: política de reformes propugnada, des de principis del segle XX, pels nous dirigents dels partits turnistes per a corregir les xacres del liberalisme.

• Exemples:

• neteja electoral: acabar amb la corrupció.

• acabar amb el caciquisme i el sistema oligàrquic

• integrar les masses al sistema.

• descentralització administrativa per a contrarestar el nacionalisme.

• millores socials: misèria i analfabetisme.

• destaquen les figures de Antono Maura, Canalejas i E. Dato.

Page 4: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

Antonio Maura: conservador.

• Plantejament general:• millorar el liberalisme per contenir la revolució.• eliminar el caciquisme i la corrupció.• recolzament del poble i beneficiar-lo.• reformes socials: seguretat social,jornada màxima.• autonomia dels municipis i descentralització per a acontentar el nacionalisme.

• programa denominat “revolució des de d’alt”:• corregir els mals del liberalisme.• corregir la misèria del poble: jornalerisme, peonatge industrial,analfabetisme.• acabar amb el centralisme: sobre municipis i regions.

• fracàs:• no és cap revolució si no millores.• oposició aglutinada baix el lema “Maura no”.• la revolució estava ja fora del sistema: nacionalisme, republicanisme, socialisme, anarquisme.

Page 5: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

José Canalejas: liberal.

• Plantejament general: desitja una imatge de més revolucionari, esquerrà.• anticlericalisme: “llei del cadenat”, restricció per ingressar en les ordres.• reformes laborals i eliminació dels consums: atracció dels obrers.• instauració del Mancomunitat de les Diputacions de Catalunya: per acontentar als nacionalistes.

Eduardo Dato: conservador.

• continua les concessions als nacionalistes: manteniment de la Mancomunitat.• continuïtat de les reformes socials: acord entre empresaris i treballadors.

Page 6: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

1.2. La crisi del sistema: de la Setmana Tràgica a 1917.

LA SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (1909).• Orígens de l’esdeveniment:

– estructural: situació de la ciutat confluència moviment catalanista i agitació social.

– cojuntural: necessitat d’enviament de tropes a Marroc decisió Maura reservistes casats.

• Esdeveniments:– vaga general pacífica del dia 26 de juliol.– situació de revolta general des de la zona industrial.– repressió i dimissió del governador civil per l’actuació de l’exèrcit i el

ministre De la Cierva (Governació = Interior) que veia intencions catalanistes.

Page 7: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

• Conseqüències:

-exigència liberal d’abandonament del govern de Maura.

- recolzament inicial del Rei, però obligació final a dimitir.

- incapacitat dels liberals de solucionar la crisi.

• Conclusions:- acusació infundada a radicals (Lerroux) i anarquistes.- revolta imprecisa: 63 edificis cremats i més de 100 morts.- forta repressió governamental:

• més de 1000 arrestats, però soles cinc executats.• el cas de Ferrer i Guàrdia (inspirador de les escoles anarquistes a Barcelona).• errors del govern: reservistes i execució de Ferrer i Guàrdia.

Page 8: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

L’impacte social de la Iª Guerra Mundial.• Especial transcendència en el desenvolupament del capitalisme espanyol.

a) Desenvolupament econòmic.• impulsat pel comerç exterior: - creixement pas de la balança negativa a positiva.

- causes: demandes de productes d’exportaciò (ferro). demanda de productes de consum interior (carbó i

nolis).- crisis de postguerra reconversió i proteccionisme.

• Conseqüències: - nacionalització control del capital espanyol de la indústria i el Deute.- creixement de la Banca trasllat cap al País Basc.

inversió en la indústria.b) Malestar social.• Conseqüències negatives de la guerra:

- augment dels preus pel creixement de la exportació.- lent creixement dels salaris, a menor ritme que els

preus.

Page 9: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

La crisi de 1917.a) El paper del moviment obrer:

- creixement del moviment obrer: socialisme (UGT) amb nous dirigents (J. Besteiro).

anarquisme (CNT) implantació a Catalunya. vaga general com a mètode.

- coordinació: des de 1916 UGT i CNT actuen conjuntament. a 1917 amenaces de vaga general per evitar el problema de la fam.

Comité de Huelga de 1917

Page 10: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

b) El descontent de l’exercit:• característiques de l’exercit: gran nombre d’oficials.

divisió peninsulars (buròcrates). africans (mèrits de guerra).

• les Juntes Militars de Defensa: protagonitzades pels peninsulars. creixement dels preus. ascens per mèrits de guerra. recolzament de sectors renovadors

(regeneracionistes). reacció dubitativa del govern.

Page 11: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

c) Intents de superar la crisis:c) Intents de superar la crisis:• mecanisme del torn Alfons XIII nomena al conservador E. Dato.

suspensió de les garanties constitucionals, censura i acceptació de les Juntes.

• la protesta política: Cambó organitza una Assemblea de Parlamentaris en sol·licitud:

formació de govern provisional. convocatòria de Corts constituents. fracàs per falta de recolzament polític.

Page 12: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

d) L’esclat revolucionari:d) L’esclat revolucionari:

- protagonitzat pel moviment obrer: especialment socialistes.

vaga general fracassada per falta d’unitat.

greus incidents amb més de 70 morts.

- l'exèrcit contrari a la revolució social.

• ConseqüènciesConseqüències:

- el sistema tímid front als desigs renovadors de la societat.

- falta d’unitat en els objectius de l'exèrcit, els obrers i els polítics.

Page 13: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

La pendent cap a la Dictadura (1918-1923).

• Crisi socialCrisi social : - Barcelona augment de les vagues i creació del somatén.

- Andalusia revolució camperola anarquista (el trienni bolxevic).

- lluita sindical i terrorisme reacció patronal amb el pistolerisme (1919-1921).- canvi en el socialisme del reformisme a la revolució després de 1917 (Rússia).

paralització del sector revolucionari per P. Iglesias. - creació del Partit Comunista escissió de les joventuts socialistes a 1921.

Page 14: UNITAT I: REGENERACIONISME I REV ISIONISME POLÍTIC (1898-1923)

• Conclusió, cap a 1923:

- dificultat de control de les eleccions.

- proliferació de petits partits.

- inestabilitat governamental 23 crisis de govern.

- falta d’oposició republicans sense força.

catòlics desmotivats.

regionalistes dividits.

socialistes sense força per al canvi revolucionari.