Joan Barril (Filosofia i Lletres):

“Estudiar humanitatsdóna satisfaccionsi ajuda a entendre la vida”

���������������������

�UNIVERSITAT DE BARCELONAAny VVII NNúm. 226 DDesembre 220032,4 ¤¤

Joan Barril (Filosofia i Lletres):

“Estudiar humanitatsdóna satisfaccionsi ajuda a entendre la vida”

Inauguraciódel curs 2003-2004

El director d’orquestraRiccardo Muti, investitdoctor honoris causa

La UB, universitatlíder en productivitatcientífica

La solución dela miopía ‘a la carta’

El INSTITUTO OFTALÁSER es un centro

médico especializado en el diagnóstico de los

defectos de refracción ocular (miopía,

hipermetropía y astigmatismo) y su tratamiento

mediante cirugía por rayo láser Excímer de última

generación: la técnica ZYOPTIX, que diseña un

tratamiento personalizado para cada paciente.

El INSTITUTO OFTALÁSER, situado en el

CENTRO MEDICO TEKNON, está dirigido

por los doctores Manuel Deó y Josep Ramon

Soler.

LAS VENTAJAS DEL LÁSER• La intervención es rápida: unos 20 minutos.• El láser es indoloro: la anestesia que se emplea es tópica (gotas de colirio).• El paciente abandona el quirófano por su propio pie y sin gafas.• Reincorporación laboral inmediata.

… Y OLVÍDESE

DE GAFAS O LENTESDE CONTACTO

Los doctores Manuel Deó (izquierda) y Josep Ramon Soler, responsablesmédicos del Instituto Oftaláser del Centro Médico Teknon de Barcelona.

GW

CENTRO MEDICO TEKNON

CONSULTORIOS VILANA Desp. 109

VILANA, 12 Tel.: 901 21 33 33

08022 BARCELONA Fax: 93 318 95 90www.oftalaser.es

Condiciones especiales para los lectores de:

MESES

SIN INTERESES

6FINANCIACIÓN

HASTA

El Instituto Oftaláser es Centro colaborador del

CARNET JOVE y CARNET + 25”

4ActualitatInauguració del curs 2003-2004

Homenatge a Manuel Vázquez Montalbán

Neix Som UB

22La Universitat avuiFragments d’una conversa amb Juan Marsé

26EntrevistaJoan Barril (Filosofia i Lletres):“Estudiar humanitats dónasatisfaccions i ajuda a entendre la vida”

30RecercaLa UB, universitat líder enproductivitat científica

42Formació continuadaDoctorats amb Menció de Qualitat

Sumari Nú

me

ro26La Universitat i el nou govern

En les properes setmanes es constituirà el nougovern de Catalunya, derivat dels resultats

–democràticament complexos– de les eleccions del16 de novembre. Sugui quin sigui el color polític i lacomposició, els principals reptes en l’àmbit de la uni-versitat i la recerca estan perfectament definits.

D’entrada, cal assumir de veritat, i no només coma retòrica preelectoral políticament correcta, que enstrobem a la societat del coneixement i la innovació, ique el capital humà és l’actiu essencial per al nostrepaís. En un món global, el posicionament de Cata-lunya en la complicada divisió internacional del tre-ball depèn críticament del realisme i el rigor ambquè s’afronti aquest repte cabdal. Catalunya necessi-ta infraestructures físiques però també “infraestruc-tures del coneixement”, com el sistema educatiu engeneral i el de les universitats i la recerca en particu-lar. Molts dels programes electorals han plantejatobjectius i compromisos –sovint quantificables– al’alçada dels quals caldrà estar.

D’altra banda, la Universitat espera –i la societatnecessita– un compliment lleial de la disposició finalsegona de la Llei d’universitats de Catalunya, que fareferència a l’increment d’aquí al 2010 del 30 percent en termes reals dels recursos de les universitatspúbliques, eina imprescindible per anar avançant,encara que sigui molt gradualment, en l’acostamentals nivells de la Unió Europea.

I la Universitat també espera –i la societat necessi-ta– una política de recerca que, per criteris d’eficièn-cia i de justícia, retorni a un plantejament mésraonable que reconegui el paper cabdal –passat, pres-ent i futur– de la recerca que es fa a les Universitats,especialment a la UB, capdavantera a la UE.

Cordialment,

Revista de la Universitat de Barcelona

Consell editorial: Joan Tugores, rector. Ramon Alemany, vicerector adjunt al Rectorat. Jordi Matas, vicerector de Relacions Institucionals i Política Lingüística i secretari

general. Gabriel Oliver, vicerector d’Edicions i Publicacions. Olga Lanau, gerent. Àngela Jover, directora de Màrqueting, Societat i Empresa.

Editada pel Gabinet de Premsa. Director: Josep Nieto. Redacció: Núria Quintana, Ester Colominas, Jordi Homs, Rosa Martínez. Administració: Montse Cenzano.

Gran Via, 585, 08007 Barcelona. Tel.: 93 403 55 44. Fax: 93 403 53 57. A./e.: premsa@premsa.ub.es. Amb la col·laboració de: els Serveis de Comunicació del

Parc Científic de Barcelona, la Fundació Bosch i Gimpera i la Corporació Sanitària Clínic/Idibaps Fotografies: J. M. Rué. Producció gràfica i publicitat: Primer

Segona Edicions. Tel.: 93 343 60 60. Disseny original: BPMO Edigrup. Tiratge: 22.000 exemplars. Distribució: Interpàs, Associació Ginesta.

Dipòsit legal: B-19682-97. Amb el patrocini de:

Carta del rector

3

PA

PER ECOLÒGIC

Imprès enpaper ecològic

Joan Tugores i QuesRector

�����������

�

Versió digital: www2.ub.es/comunicacions/revista_launiversitat

Difusió controlada per l’Oficina de Justificació de la Difusió (OJD)

L’acte d’inauguració del curs 2003-2004de la UB es va obrir amb la

lectura de la memòria del curs anterior perpart del secretari general i vicerector de Relacions Institucionals i PolíticaLingüística, Jordi Matas, i amb la lliçó inau-gural “Ciència? Sí, física, si us plau”, a càrrecdel catedràtic de Física de l’Estat Sòlid de laUB Javier Tejada, que va al·ludir a les pre-guntes que els científics han de fer semprea la realitat i va definir la ciència com a“reflexió, gaudir, ambició, frustració i alegria”.

Tot seguit es van lliurar els premisextraordinaris de llicenciatura, diplomatu-

ra i doctorat del curs 2001-2002; lesmedalles de la Universitat de Barcelonaals membres del personal docent id’administració i serveis jubilats durant elcurs 2002-2003; i la Medalla del Claus-tre de Doctors de la UB, a títol pòstum, aAntoni Caparrós i Benedicto, rector de laUB de 1994 a 2001 i president delClaustre de Doctors, i a Albert Biayna iMulet, vicepresident del Claustre de Doc-tors des que es va fundar, l’any 1996 finsa 2001. Les intervencions musicals vananar a càrrec del Cor de la Universitat deBarcelona.

En el seu discurs, el president del Consell Social de la UB, Pedro Fontana, vadestacar la importància que tindrà durantaquest curs el desenvolupament del nouEstatut de la UB i la necessitat de coordi-nació entre les universitats catalanes, itambé amb les espanyoles i les europees.Per la seva banda, en el seu parlament, elconseller d’Universitats, Recerca i Societatde la Informació, Andreu Mas-Colell, va ferun repàs del Pla Serra Húnter de professo-rat i, en general, del model de carrera uni-versitària adaptat a les noves realitatsnormatives i al gran repte europeu.

4

a c t u a l i t a t

Inauguració oficial del curs 2003-04

La Universitat de Barcelona és l’únicauniversitat pública espanyola que

imparteix el títol oficial d’especialista enFarmàcia Industrial i Galènica, expedit pelMinisteri d’Educació, Cultura i Esport.L’especialitat, adreçada als farmacèutics ia la qual només es pot accedir a travésde l ’examen FIR (proves select ivesd’àmbit estatal per a l’accés a formaciósanitària especialitzada) es va inaugurarel 17 de setembre a l’Aula Magna de laFacultat de Farmàcia.

El programa de formació de l’espe-cialitat en Farmàcia Industrial i Galènicaté una durada de dos anys acadèmics iestà constituït per tres blocs: programadocent teòric, formació pràctica en plantapilot (a la mateixa Facultat de Farmàcia) ipràctiques en planta industrial farma-cèutica, per a la realització de les quals laUB ha signat un conveni de col·laboracióamb Farmaindústria. En aquesta primeraedició del títol s’han convocat 12 places.L’acte d’inauguració de l’especialitat va

tenir lloc el 17 de setembre, a l’AulaMagna de la Facultat de Farmàcia. Vaestar presidit per la degana del centre,Victòria Girona, i pel director del Depar-tament Tècnic de Farmaindústria, EmiliEsteve, que va pronunciar la conferència“La indústria farmacèutica en l’àmbitmundial europeu i nacional: factors que hiinflueixen, situació actual, perspectivesfutures”. A part de la UB, aquesta espe-cialitat només es pot cursar a la Univer-sitat de Navarra.

Nou títol oficial d’especialistaen Farmàcia Industrial i Galènica

El professor Javier Tejada imparteix la lliçó inaugural

El curs 2003-2004 de la Universitat deBarcelona va ser inaugurat el 6 d’octu-bre sota la presidència del rector JoanTugores i amb les intervencions del con-seller d’Universitats, Recerca i Societatde la Informació, Andreu Mas-Colell, idel president del Consell Social de laUB, Pedro Fontana. En el seu discurs, el rector Tugores va ferèmfasi en el rendiment de comptes que lainstitució universitària ha de fer davant lasocietat i, alhora, va reclamar als poderspúblics un major compromís amb les uni-versitats –més enllà de les promeses entemps electorals.

a c t u a l i t a t

La UB obre l’opció decursar assignatures delliure elecció en llenguaestrangeraLa Universitat de Barcelona, a travésdels vicerectorats de Relacions Inter-nacionals i de Relacions Institucionals iPolítica Lingüística, ha posat en marxaaquest curs acadèmic una iniciativa pionera: la possibilitat de cursarassignatures de lliure elecció en llenguaestrangera. Es tracta de 13 assignaturesde caràcter generalista, valorades ambsis crèdits acadèmics i obertes a alum-nes de tots els nivells i procedències.

Impartides en francès o anglès perprofessorat de la UB, les assignaturesde lliure elecció en llengua estrangeraconvocades enguany són les següents:➤ 20th Century Catalan Design:

Current Trends and Historical Roots. ➤ Spain’s and Catalonia’s

Contemporary History.➤ L’art et le patrimoine du Moyen Âge

en Catalogne➤ Barcelone: les Villes du Modernisme➤ Mediterranean Environment➤ European Ethnology➤ Catalonia and its Culture. An

Introduction➤ Relations entre la littérature euro-

péenne et les littératures espagnoleet catalane

➤ Barcelona in 20th century SpanishLiterature

➤ Intercompréhension des languesromanes et apprentissage simultanéde l’italien, français, portugais,espagnol et catalan

➤ Nutrition Basics ➤ Street work with youngsters➤ Society of Information and

Education: Challenges andOportunitiesAquesta iniciativa entronca amb la

línia d’obertura i projecció exterior delVicerectorat de Relacions Internacionals,des del qual també s’han impulsatrecentment estudis relacionats amb elspaïsos asiàtics i del Pacífic. Les assigna-tures de lliure elecció en llengües estran-geres poden ser una bona preparacióper als alumnes que tenen previst cursarestudis a l’estranger, com també unprimer pas en l’objectiu general que elsuniversitaris dominin una tercera llengua.

El Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya va publicar el 22 d’octubreel Decret 246/2003 pel quals’aprovava el nou Estatut de la Uni-versitat de Barcelona, que va entraren vigor el mateix dia.

El nou Estatut va ser aprovat amb

majoria absoluta pel Claustre elpassat 21 de maig, després de propd’un any de treballs portats a termeper una comissió. Posteriorment ,l ’octubre passat , l ’Estatut va seraprovat pel Consell Executiu de laGeneralitat de Catalunya.

El rector Joan Tugores va centrarenguany el seu discurs en el compromísque la UB i la institució universitària engeneral tenen amb la societat i en “la

necessitat de treure tot el profit del capitalintel·lectual”. Segons paraules del rector, aquesta tasca requereix la “revalo-ració de la docència i l’aprenentatge com

El conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, el rectorJoan Tugores, el president del Consell Social, Pedro Fontana, i el secretari general JordiMatas

a obligació no subordinable a cap altra enl’activitat universitària”, “una política derecerca que subministri als molts grupsde recerca universitaris les eines per con-tinuar desenvolupant la feina que ha por-tat Catalunya a millorar la seva projeccióinternacional”, i “un acostament, perfecta-ment compatible amb l’autonomia univer-sitària, al món professional, laboral iempresarial”.

D’altra banda, el rector Tugores va dema-nar als poders públics “confiança en la UBi confiança en la institució universitària engeneral” i va acabar dient que “la posada enmarxa de l’espai europeu d’ensenyamentsuperior és un excel·lent moment perdemostrar, com a comunitat universitària,que som capaços –com ja s’està fent– deposar els interessos de la societat perdamunt dels interessos corporatius, aramés lesius que mai per a la institució”. ■

El nou Estatut entra en vigor

5

El rector Tugores

va centrar el seu

discurs en el

compromís entre

la institució

universitària i la

societat

6

a c t u a l i t a t

Riccardo Muti ha estat el quart músic,i el primer estranger, a qui la UB

concedeix aquesta distinció, després delcompositor Frederic Mompou (1979), lasoprano Victòria dels Àngels (1987) i el tenor Josep Carreras (1989). Durantels anys noranta, Riccardo Muti es va vin-cular estretament a la reconstrucció del

Liceu oferint diversos concerts a Barcelo-na amb l’orquestra i el cor de la Scala deMilà per recaptar fons destinats a recons-truir el teatre, en col·laboració amb la Fundació Grup Set.

En la seva lliçó magistral, el músic italiàva fer un parlament per agrair l’atorgamentde d’aquesta distinció, en què va compararl’orquestra amb la societat, on totes lessensibilitats i veus han de ser escoltades.“El director –va destacar Muti– és un pri-mus inter pares, no pas un dictador.” Totseguit va dirigir un llarg assaig del’Orquestra Universitat de Barcelona, quehavia treballat sobre el primer movimentde la Simfonia número 41, Júpiter, de W.A.Mozart.

Riccardo Muti (Nàpols, 1941), conside-rat un dels millors directors d’orquestra delmón, és el director Musical de La Scala de Milà des de 1986. El 1967 va guanyarel premi Cantelli. De 1968 a 1980 va serel director musical del Maggio MusicaleFiorentino. Des de 1972 ha dirigitl’Orquestra Filharmònica de Londres, de la qual va ser primer director. De 1980 a 1992 va ser director musical del’Orquestra de Filadèlfia, que ha dirigit endiverses gires.

Muti ja ha estat investit doctor honoriscausa per la Universitat de Filadèlfia, pelCollege Mount Holyhoke de Massachu-setts, per la Universitat anglesa de War-wick, per l’Institut de la Ciència Weizmannde Tel Aviv i per les universitats italianesde Bolonya, Urbino, Cremona, Lecce i lacatòlica del Sagrat Cor de Milà.

L’Orquestra Universitat de BarcelonaL’estructura de l’Orquestra de la UB éssimilar a la d’una formació professional i

s’ha creat a partir de la qualitat com a cri-teri bàsic. Creada per iniciativa del Vice-rectorat d’Activitats i Patrimoni Culturals,la formació disposa d’una ComissióArtística integrada pel director, CarlesGumí, i pel coordinador artístic, EdmonElgström, professor del Departament deDidàctica de l’Expressió Musical i Corpo-ral de la UB.

El coordinador tècnic, Xavier Peix,s’encarrega de la part no musical amb lacol·laboració del personal del Vicerectoratd’Activitats i Patrimoni Culturals. Els mem-bres de l’orquestra són majoritàriamentestudiants universitaris, tant de primercom de segon i tercer cicles, que prove-nen de múltiples ensenyaments, encaraque hi ha una presència més elevada demestres especialitzats en Educació Musi-cal i d’estudiants de les àrees de Ciènciesde la Salut.

També hi ha un professor, antics alum-nes de la UB i algunes persones vincula-des de diferents maneres a la Universitat.En total, hi ha una cinquantena de mem-bres als quals es demana com a mínim ungrau mitjà de coneixements de l’instru-ment que desitgen tocar.

La creació d’una orquestra simfònicaamateur de qualitat no només respon alvessant de la Universitat com a centre cul-tural, sinó que també omple un buit en elpanorama musical català. Hi ha molta gentamb estudis mitjans o superiors de músi-ca que treballen en un altre àmbit profes-sional i que, atesa la manca d’orquestres,no tenen l’oportunitat de tocar en forma-cions amb un determinat nivell. L’apariciód’una orquestra d’aquestes característi-ques pot representar un estímul per conti-nuar tocant i mantenir el nivell assolitdurant els estudis.

El director d’orquestra italià Riccardo Muti, “honoris causa”

La Universitat de Barcelona va investir el 13 d’octubre el director d’orquestra italià Riccardo Muti

com a doctor honoris causa en reconeixement a la seva trajectòria musical i a la seva vinculació a la

reconstrucció del Liceu. Roger Alier, professor d’Història de la Música de la UB, va ser el padrí de l’inves-

tit, acompanyat de Pedro Clavero, degà de Geografia i Història, facultat que va proposar Muti.

Riccardo Muti dirigeix l’Orquestra de la UBdurant l’acte d’investidura

El passat 21 d’octubre el Paranimf del’Edifici Històric es va omplir de gom a

gom per retre homenatge a l’escriptor iperiodista Manuel Vázquez Montalbán, morta Bangkok el 17 d’octubre. Van intervenir-hiel rector de la UB, Joan Tugores, el premiNobel de Literatura José Saramago, l’escrip-tora Rosa Regàs i el cantant Raimon. Elnombrós públic també va poder seguir l’actea través de pantalles instal·lades a l’AulaMagna, el vestíbul i el jardí de l’Edifici Histò-ric, que va quedar petit per acollir tothom.

Joan Tugores va presentar la figura del’escriptor destacant “el seu compromíssocial i polític” i el va definir com un autèn-tic humanista “amb una gran capacitatpolièdrica per fer tantes coses i tan benfetes”. Per a l’escriptor José Saramago,“Manolo ja no hi és, però som hereus de laseva obra i del seu exemple. La seva obrava tenir l’ambició de retratar tota unaèpoca.” José Saramago va afirmar que laseva pròxima publicació anirà dedicada a“Manolo Vázquez Montalbán, ¡vivo!”

Per la seva part, l’escriptora RosaRegàs, en un discurs combatiu, va recor-dar que va conèixer Montalbán al Pati deLletres de la UB l’any 1959 i el va definircom “un dels més grans creadors del nos-tre temps, el més gran del nostre país”.L’escriptora catalana va expressar el seudesig que l’exemple idealista de Vázquez

Montalbán no mori amb ell. Regàs va afe-gir que “de tots els Manolos caldria res-saltar amb més enyorança el que va sabercriticar la realitat que ens envolta”.

Raimon va ser l’encarregat de posar elpunt final a l’acte, al qual van assistir pri-meres personalitats del món polític icutural del país. Raimon va interpretaramb la seva guitarra Cançó al vespre,

una poesia de Salvador Espriu, i vacomentar que “Manolo ens va donarmolta vida amb la seva obra, però mai novaig imaginar quanta vida nostra s’empor-taria en morir”. Finalment, Anna Sallés iDaniel Vázquez, vídua i fill de l’escriptor,van agrair totes les mostres d’afecterebudes. Van afegir que “a ell, tímid iintrovertit, li hauria agradat l’homenatge”.

7

a c t u a l i t a t

Emotiu comiat a Manuel Vázquez Montalbán

Manuel Vázquez Montalbán (Barcelo-na, 1939) va acabar els estudis deFilosofia i Lletres el 1964 a la Univer-sitat de Barcelona, en l’especialitat deFilologia Romànica. Escriptor, perio-dista i poeta, era conegut per la sèriede novel·les policíaques protagonitza-des pel detectiu Pepe Carvalho que esva iniciar l’any 1972 amb Yo maté aKennedy i que inclou títols com LosMares del Sur (premi Planeta 1979),Los pájaros de Bangkok o El hombrede mi vida. Dins la seva extensa pro-

ducció hi ha obres com Cuestionesmarxistas, Crónica sentimental deEspaña, Mis almuerzos con genteinquietante, El pianista, El estrangu-lador, El escriba sentado, Los ale-gres muchachos de Atzavara o Obrapoética. Va rebre el Premi Nacionalde Literatura el 1991 per Galíndez. El1995 li va ser concedit el Premio Na-cional de las Letras Españolas. Vacol·laborar en nombrosos mitjans decomunicació i publicava de formaregular a El País, l’Avui i a Interviú.

Montalbán formava part del jurat delspremis de literatura gastronòmica SentSoví que atorguen la UB, Freixenet i RBALibros. Estava previst que a la fi d’octubrepresentés la seva darrera novel·la Erec yEnide, protagonitzada per un catedràticde la UB ja jubilat. Manuel Vázquez Mon-talbán va ser portada del número 20(juny de 2002) de la revista que esteullegint, on, en una entrevista, el periodistai escriptor va destacar que “la universitatha d’imbuir en els professionals un conei-xement crític de la societat”.

Escriptor, periodista, poeta i universitari

8

a c t u a l i t a t

8

Som UB s’adreça a tots els col·lectius dela Universitat de Barcelona i el Grup

UB (Fundació Bosch i Gimpera, FundacióParc Científic de Barcelona, UB Virtual, Idi-baps…), com són: estudiants, personaldocent i investigador, personal d’adminis-tració i serveis, antics alumnes, així comaltres col·lectius vinculats a la UB com aracentres adscrits, personal jubilat, col·legismajors, professors associats, hospitals uni-versitaris, empreses patrocinadores icol·laboradores de la UB i empreses i insti-tucions ciutadanes que aporten valor a lanostra societat. I, finalment, tots aquells quevulguin formar part de Som UB a travésd’una quota anual que permeti el finan-çament de projectes.

Totes aquestes persones rebran el car-net Som UB que les identificarà i elsdonarà dret a gaudir d’un pla d’avantatgespensat per a elles.

Pel que fa als projectes agrupats dinsSom UB, es tracta d’iniciatives que, pel seuvalor social i de causa, són prioritàries per ala comunitat universitària i per a la societaten general. Aquests projectes estan estruc-

turats en tres grans capítols: Coneixement,Qualitat de vida i Patrimoni públic de la UB.Els projectes de Coneixement estan vincu-lats a les funcions de la Universitat pel quefa a la creació, desenvolupament, transmis-sió i crítica de la ciència, la tècnica i la cul-tura. S’inclouen sota les categories: Juntsacostem la recerca a la societat, Junts difo-nem més coneixement, Junts potenciem eldiàleg científic i Junts fem cultura.

Els projectes Som

UB són iniciatives

per a la comunitat

universitària i la

societat

El projectes Qualitat de vida estan pen-sats per impulsar la promoció dels valorsrelacionats amb el respecte als dretshumans i que aporten una millor qualitat devida a la societat. Dins aquest capítol hi

hauria: Junts fem possible l’ensenyamentper a tothom, Junts l’esport universitari noté fronteres i Junts som més solidaris.

Finalment, els projectes de Patrimoniresponen al fet que la UB posseeix unpatrimoni valorat i reconegut, que està alservei del col·lectiu universitari i de la socie-tat. Cal fer importants inversions per con-servar-lo i millorar-lo. Aquí els projectess’emmarcarien en les categories Juntsconservem millor el patrimoni públic i Juntsmillorem l’equipament científic i docent.

Com participar-hi Hi ha cinc formes de participar en elprojecte Som UB:• Patrocini d’algun dels projectes amb

causa mitjançant una col·laboracióeconòmica o en espècies. En funcióde la quantia anual aportada, es determi-nen diverses categories de col·labora-dors i les diferents contraprestacionsassociades:Protectors: empreses que adquireixenel compromís global amb Som UB, mit-jançant aportacions anuals superiors a450.000 euros.Mecenes: empreses que prenen uncompromís de mecenatge sobre un delscapítols Qualitat de vida, Coneixement oPatrimoni, amb aportacions superiors a125.000 euros anuals. Patrocinadors d’honor: empreses quepatrocinen un projecte amb aportacionssuperiors a 100.000 euros anuals. Amics: organitzacions que col·laborenamb aportacions superiors a 1.000 eurosanuals.Donants: fan aportacions en metàl·lic oen espècie superiors a 50 euros i infe-riors a 1.000 euros.

La Universitat de Barcelona, a través de la Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa, posaen marxa enguany Som UB. Es tracta d’una iniciativa que, d’una banda, presenta, difon i pro-mociona els projectes i els serveis de la Universitat de Barcelona i el seu Grup, i de l’altra, per-met oferir nombrosos avantatges a tots els col·lectius que hi participen i que s’identifiquencom a tals amb un carnet. Tot això amb la voluntat de posicionar la Universitat de Barcelonai el Grup UB com a primer centre d’excel·lència del coneixement i la recerca i reforçar la sevavinculació a la societat.

Neix Som UB

➤ 94.627 estudiants de la UB

➤ 6.097 estudiants dels centres adscrits

➤ 23.220 estudiants del Grup UB

➤ 4.289 professors i investigadors de la UB

➤ 1.980 membres del personal d'administració i serveis de la UB

➤ 890 membres del personal del Grup UB

➤ 1.064 professors associats

➤ 7.133 becaris

➤ 2.200 Antics UB

➤ 170.000 antics alumnes

➤ 16.229 persones de col·lectius vinculats a la UB

➤ 1.047 empreses

Qui forma part de Som UB?

Membres Som UB: persones que apor-ten la quota anual de 27 euros per sermembre de Som UB i que, amb el 50%d’aquesta, col·laboren amb el capítol queells decideixen.

• Serveis de màrqueting. La Universitatde Barcelona ofereix a les empreses iinstitucions canals per dur a terme lesseves accions comercials de màrqueting,els ingressos de les quals es destinen alfinançament dels projectes Som UB.Borsa de Treball UB: en el programaFeina UB es treballa per millorar els ser-veis i oferir al món empresarial uns can-didats amb perfils professionals i humansi amb uns coneixements específicscorresponents als ensenyaments queimparteix la UB. La Borsa de Treball dela UB disposa d’una base de dades curri-culars dels estudiants i titulats de la Uni-versitat de Barcelona, amb més de 5.000candidats, que permet oferir a les empre-ses dades molt acurades.Contractes de llicència d’ús de lamarca: la llicència es concedeix a lesempreses per utilitzar la marca UB en lesaccions de màrqueting i comunicació pera la difusió d’informes o estudis quesobre el seu producte hagi realitzat undepartament, un institut, un grup o, engeneral, una entitat investigadora de laUB. Promocions comercials i/o proves detipus tast a les diferents facultats iescoles universitàries de la UB: s’ofe-reix a les empreses la possibilitat de lliu-rar directament a l’estudiant mostres oinformació sobre un producte o servei.Permisos d’ocupació temporal: esgestiona la contractació per a la

instal·lació de suports publicitaris (tan-ques, lones, rètols lluminosos, etcètera)en espais de la UB. Els ingressos resul-tants d’aquests permisos rendibilitzen elpatrimoni de la Universitat de Barcelona.Carpeta de matriculació: és una ocasióper comunicar directament amb els70.000 estudiants de la Universitat. Unnombre reduït d’empreses poden inserirla seva informació i/o promoció a la car-peta de l’estudiant.

La Universitat de

Barcelona ofereix a

les empreses i

institucions canals

per dur a terme les

seves accions

comercials de

màrqueting

Publicitat a la revista La Universitat:possibilitat de contractar espais publici-taris. Amb un tiratge de 22.000 exem-plars i freqüència trimestral, és un vehicleper arribar a col·lectius com antics alum-nes, personal de la UB i del Grup UB oestudiants d’últim any.Servei de distribució de cartells alscentres de la UB: circuit de 53 vitrinesespecials per a la comunicació directa demissatges als col·lectius seleccionats.Aquestes vitrines estan ubicades a totesles Facultats i altres edificis d’ús comú.Lloguer d’espais institucionals i do-

cents: es gestiona el lloguer d’espais pera ús particular o d’empreses interessa-des a realitzar algun congrés, reunió,assemblea, etcètera en els diversosespais institucionals i docents dels dife-rents centres de la UB i del Grup UB.

• Pla d’Avantatges. Plataforma virtualque poden usar les empreses per oferiravantatges als diferents col·lectius iden-tificats de la Universitat de Barcelona.El Pla d’Avantatges Som UB s’estructu-ra en tres grans blocs: Avantatgesinterns (descomptes en l’oferta formati-va, accés als serveis i les instal·lacionsde la UB i el seu Grup, oferta cultural iinstitucional, comunicació personalitza-da i segmentada als col·lectius SomUB); Avantatges Protectors Som UB; iAvantatges externs (fruit d’acordsempresarials per fer arribar ofertes iavantatges als col·lectius Som UB).

• Quota corporativa. Té dues modalitats:que una empresa se sumi a l’oferta cor-porativa per fer membre de Som UB totel seu personal com a benefici extraordi-nari, per tal de participar en el projectede causa que decideixi; o que l’empresaofereixi al seu personal, per una quota de27 euros anuals, la possibilitat de formarpart del col·lectiu Som UB per gaudirdels avantatges associats.

• Programa de Sinergies: possibilitaintercanvis en espècie entre la UB i lesorganitzacions i té com a principalbenefici la utilització mútua dels recur-sos, sense un cost extraordinari. ■

a c t u a l i t a t

9

Coincidint amb el llançament de SomUB, la web de la Universitat de Bar-celona disposa del nou espai Som UB(www.ub.edu/somub) en el quals'ha aplegat tota la informació sobreel projecte, amb els múltiples serveis ivies de col·laboració que ofereix.

I també a la web

Suma’t a Som UB

10

a c t u a l i t a t

10

Els dies 1, 2 i 3 d’octubre va tenir lloc al’Aula Magna de l’Edifici i a Arenys deMar el I Simposi Internacional SalvadorEspriu, que amb el nom “Si de nou voleupassar”, és el primer que es fa sobrel’escriptor, amb l’objectiu de donar aconèixer noves aproximacions a la sevaobra per tal de defensar la idea que calconsiderar-lo un clàssic indiscutible.Organitzat per la UB, la UAB i el Centrede Documentació i Estudi SalvadorEspriu, coincideix amb el norantè aniver-sari del seu naixement. Cal recordar quela UB va nomenar Salvador Espriu doctorhonoris causa l’any 1980.

La finalitat d’aquestsimposi va ser afavo-

rir l’intercanvi entre elsestudiosos i els escriptorsque s’han acostat a l’obrade Salvador Espriu des dediferents vessants i des deperspectives renovades. Diver-sos especialistes amb un relaciómolt directa amb Espriu, com araRicard Salvat, Joaquim Molas, RosaDelor o Miquel de Palol, van exposaren les seves intervencions nous puntsde vista sobre l’obra del poeta.

Cal destacar l’aparició, l’estiu passat,d’una seixantena de haikús inèdits,donats a conèixer pel nebot del poeta,Sebastià Bonet, professor del Departa-ment de Filologia Catalana de la UB, elqual els va presentar en aquest simposi.Bonet, que es va fer càrrec del llegat lite-rari de Salvador Espriu després de laseva mort, l’any 1985, va trobar al fonsd’un calaix dos rebuts datats el 1970,enmig de les dades i xifres impreses delsquals Espriu havia escrit els haikús.

El lligam temàtic, la mètrica i el fet que,entre altres coincidències, bona part delshaikús mantinguin la norma de l’obra ja publicada Per al llibre de Salms

d’aquests vells cecsde no repetir cap pa-

raula, fan pensar que esta-ven destinats a completar

aquesta obra. Per al llibre deSalms d’aquests vells cecs es

basa en el quadre de PieterBrueghel “el Vell” Paràbola dels

cecs, obra que mostra una renglerade cecs que segueixen un altre cec,

cosa que els portarà tots a esbalçar-se.El llibre, publicat l’any 1967, fa referènciaal destí de la humanitat i també al paperdel propi autor dins la cultura catalana.

Coincidint amb el Simposi, l’EdificiHistòric va acollir dues exposicions rela-ciones amb el poeta: “Dos amics de 20anys (1930-1938)”, situada al vestíbul iorganitzada per la Institució de les Lle-tres Catalanes i la Conselleria d’Educaciói Cultura del Govern de les Illes Balears,en la qual es mostrava l’etapa universi-tària de Salvador Espriu a partir del’amistat amb el seu company de residèn-cia, i també escriptor, Bartomeu Ros-selló-Pòrcel; l’altra exposició va tenir lloca la Sala de Reserva de la Biblioteca i s’hiexhibien els principals documents acadè-mics i oficials d’Espriu.

Jornada dedicada aMaria Mercè Marçal

L’Aula Magna de l’Edifici Històric vaacollir, el 17 d’octubre, una jornadadedicada a l’estudi de l’escriptoraMaria Mercè Marçal. Van inaugurar lasessió la degana de la Facultat deFilologia, Coloma Lleal, i la presiden-ta de l’Institut Català de la Dona,Joana Ortega.

La jornada es va iniciar amb una ses-sió sobre “Els discursos de la passió: la passió segons RenéeVivien”, amb la participació de LluïsaJulià (AELC i Xarxa Temàtica Dones i Cultures) i Rosa Cabré (Universitat deBarcelona). La sessió “Poesia i tradició literària” va estar integrada per Joana Sabadell (State University ofNew York at Albany), Joan-AntonFernàndez (Queen Mary and WestfieldCollege, Universitat de Londres) i FinaLlorca (Universitat Complutense).

La darrera sessió “Poesia, traduc-ció i pensament”, va tenir la parti-cipació de Kathleen McNerney(University of West Virginia) i RosaRius (Universitat de Barcelona). A latarda es va celebrar un recitald’obres de Maria Mercè Marçal acàrrec de l’actriu Carme Sansa idesprés el poeta Pere Gimferrer vaclausurar la jornada. Fins al 31d’octubre, a les vitrines de la Biblio-teca General de la UB, hi va haveruna exposició bibliogràfica d’obresde l’escriptora pertanyents al fons dela Biblioteca de la UB.

Jordi Virallonga guanyael premi de literaturaAlfons el Magnànim El poeta, professor de LiteraturaEspanyola i director de l’Aula dePoesia de Barcelona Jordi Virallongava resultar guanyador del premi deliteratura Alfons el Magnànim Valen-cia 2003 que atorga la Diputació deValència, en la modalitat de poesiaen castellà amb l’obra Todo pareceindicar.

Jordi Virallonga (Barcelona, 1955)és especialista en poesia contem-porània, publica regularment articlesliteraris, així com traduccions de l’ita-lià, portuguès, francès i català.

Pla-Narbona

Un congrésinternacional recupera la figura i l’obra de Salvador Espriu

11

a c t u a l i t a t

11

Del 3 al 5 de novembre, la Universitatde Barcelona va acollir el I Simposi

Internacional Juan Marsé, organitzat pelsdepartaments de Filologia Hispànica iDidàctica de la Llengua i la Literatura dela UB, amb la col·laboració de l’ObraSocial de Caja de Madrid i la FNAC. Vatenir lloc a l’Aula Magna de l’Edifici Histò-ric i va congregar experts i estudiosos del’obra de l’autor barceloní, crítics literarisde la premsa escrita, directors que hanadaptat algunes de les seves novel·les alcinema, escriptors i editors.

En el programa de conferències delsimposi van participar diversos acadè-mics de la UB (Lluís Izquierdo, AntonioMendoza, Antoni Vilanova, JoaquínMarco, Adolfo Sotelo i Cèlia Romea,també coordinadora del congrés) id’altres universitats (José Belmonte, de laUniversitat de Múrcia, Samuel Amell, dela Universitat d’Ohio, William M. Sherzer,del Brooklin College, Jordi Marí, de laUniversitat de North Carolina, i JoséAbiala, de la Universitat de Berna); críticsliteraris (Jordi Gràcia, d’El Periódico,David Castillo, de l’Avui, i Marcos Ordóñezd’El País); i dos dels directors que hanadaptat al cinema les obres de Marsé,

Vicente Aranda i Fernando Trueba. Vacloure el simposi una taula rodona en laqual van participar l’editora Beatriz deMoura, l’escriptor Arturo Pérez Reverte,l’autor Juan Marsé, el periodista Joan deSagarra i l’analista de cinema negre nord-americà Javier Coma (tots ells a la foto).

La mort sobtada de Manuel VázquezMontalbán va impedir la seva participació,prevista inicialment en el programa.

Coincidint amb el simposi van tenir lloc uncicle de pel·lícules inspirades en les novel·lesde Marsé al Fòrum del FNAC, l’exposiciófotogràfica “Català-Roca. Barcelona/Madridanys cinquanta”, a l’Espai per a la Cultura del’Obra Social Caja Madrid, i la inauguració dela Biblioteca Municipal El Carmel-JuanMarsé, al carrer Murtra de Barcelona.

Vegeu “Fragments d’una conversaamb Juan Marsé” (pàg. 22 i 23).

I Simposi Internacional Juan Marsé

El Centre d’Estudis Històrics Interna-cionals (CEHI) de la UB va coorganit-

zar amb la Fundación Tres Culturas delMediterráneo el seminari Israel, Palesti-na. Les arrels del conflicte, la cerca desolucions, el 29 i 30 de setembre a l’AulaMagna de l’Edifici Històric. Va estar dirigitpel catedràtic del Departament d’HistòriaContemporània de la UB, Antoni Segura,el periodista de TV3, Joan Roura, la pro-fessora de Sociologia del Món Àrab i Islà-mic de la Universitat Autònoma deMadrid, Gema Martín Muñoz, i el coordi-nador de la Fundación Tres Culturas, Ber-nardino León. El dia 1 d’octubre va tenirlloc una sessió monogràfica a Sevilla.

Hi van participar, entre d’altres, l’ambaixa-dor de Palestina a Suïssa, Anis El Qaq, el

president de la Federació d’Organitzacionsno Governamentals Palestines, MustafaBarghouti, el negociador israelià a Oslo, RonPundak, el conseller de la delegació palesti-na a Camp David, Jamal Abouali, i el qui vaser ambaixador especial de la Unió Europeaper al procés de pau al Pròxim Orient fins alpassat juliol, Miguel Ángel Moratinos.

En els darrers anys, la realitat del PròximOrient ha evolucionat segons les previ-sions més pessimistes. L’objectiu del semi-nari va ser recuperar el clima de reflexióentre els dos protagonistes, no només desde la perspectiva que ofereix l’actualitat,sinó des de l’anàlisi històrica de les reali-tats dels dos pobles.

Al llarg de les ponències i taules rodoneses van oferir les claus del passat contem-

porani de jueus i palestins per facilitar lacerca de vies de solució al seu enfronta-ment i a un conflicte regional que ha acon-seguit sobreviure a tots els sistemes derepartiment del poder internacional en eldecurs de més de cent anys.

Aquest seminari havia de tenir lloc el 25i 26 de maig d’enguany, però els atemptatsque es van produir aleshores en van frus-trar la celebració. Partia de l’experiència delcurs organitzat pel CEHI “Conflictes i con-vergències en el món actual. El procés depau del Pròxim Orient dos anys després dela Conferència de Madrid” (març-maig de2001) i de les diverses activitats organitza-des per la Fundación Tres Culturas delMediterráneo relacionades amb el procésde pau i el conflicte palestino-israelià.

El seminari “Israel, Palestina”aborda el conflicte de l'Orient Mitjà

12

a c t u a l i t a t

12

El 17 d’octubre l’Edifici Històric va acollirl’acte institucional per commemorar els

50 anys de la llicenciatura de Geologia de laUB. D’altra banda, l’Escola de Treball Socialde la UB també va commemorar el seu 50èaniversari amb un acte celebrat el 10 denovembre al Paranimf. Aquesta celebraciócoincideix amb la plena integració d’aquestaescola, fins ara centre adscrit , a laUniversitat.

L’acte de l’aniversari de Geologia va serpresidit pel rector, Joan Tugores, i hi vanparticipar els antics alumnes JaumeAssens, Antonio Domínguez, Albert Ven-tayol, Marc Cabrera i l’estudiant ElisendaCosta. La celebració va ser el marc de presentació del llibre Cinquanta anys deGeologia a la Universitat de Barcelona.Es tracta d’un volum enquadernat de 284pàgines i més de 200 fotografies idibuixos, prologat per Pere Santanach,degà de la Facultat, i Monsterrat Liesa,l’editora de l’obra.

En l’acte de celebració de l’aniversari del’Escola de Treball Social van intervenir el rector, Joan Tugores, la directora del’Escola, Teresa Rossell, la presidenta de l’Associació Europea d’Escoles de TreballSocial, Christine Labonté-Roset, el directorgeneral d’Universitats de la Generalitat,Claudi Alsina, i el professor de l’Escola deTreball Social, Jesús Mansilla, que vapronunciar la conferència “Ignorància i saberen Nicolau de Cusa”. També s’han organitzataltres actes commemoratius, com ara unseminari el dimarts 11 de novembre adreçata professors de les diverses escoles detreball social de l’Estat.

Geologia i Treball Social celebren el 50 aniversari

Vuitena edició de laUIMIRLa vuitena edició de la UniversitatInternacional de Menorca Illa del Rei(UIMIR) es va celebrar del 9 al 13 desetembre al Claustre del Carme deMaó. En els 10 cursos programats vanparticipar prop de 250 alumnes i 81professors. La UIMIR és una iniciativaconjunta de la Universitat de les IllesBalears (UIB), la Universitat de Barce-lona (UB), la Universitat Jaume I deCastelló (UJI), l'Ajuntament de Maó, elConsell Insular de Menorca i elGovern Balear.

El programa d'enguany va combinar,com és habitual, els temes d'especia-lització entorn de problemàtiquesmenorquines (patrimoni històric iarqueològic, turisme i medi ambient) id'altres de miscel·lanis relacionatsamb l'actualitat del món universitari. Amés, aprofundint la vinculació menor-quina, aquesta edició va estar dedica-da a l'any Francesc de Borja Moll,especialment el curs dedicat a la lite-ratura i la historiografia que Moll vaconrear.

Guardons a la docènciaEl grup d’innovació docent en ÒpticaFísica i Fotònica dirigit pel professorArtur Carnicer al Departament de Físi-ca Aplicada i Òptica ha rebut un delspremis Física+Matemàtiques en Acció(Física i Vida) en la IV edició del Con-curs Nacional “Física en Acció”, pro-mogut per la Reial Societat Espanyolade Física i la Reial Societat Matemàti-ca Espanyola.

El grup ha estat premiat en la moda-litat de Materials Didàctics Informàticsde Física amb el treball “Curs d’Òpti-ca en Java”, un conjunt de recursosdocents multimèdia i simulacionsnumèriques per a l’ensenyament del’òptica física a través d’Internet.

D’altra banda, la Generalitat ha ator-gat la distinció Jaume Vicens Vives ala qualitat en docència universitària algrup d’innovació docent Dikasteia delDepartament de Dret Mercantil, Dretdel Treball i de la Seguretat Social dela UB.

Sortida de camp a les mines de La Camocha,promoció de Geologia 1959-64. Arxiu Lluís Pallí

El Ministeri d'Educació, Cultura i Esportsha resolt favorablement vuit de les

al·legacions presentades per coordinadorsde programes de doctorat de la UB quehavien sol·licitat el passat mes de maig laMenció de Qualitat del Ministeri i no l'havienobtinguda. Com a resultat la UB suma 16Mencions, sense comptar aquells progra-mes interuniversitaris on la Universitat deBarcelona participa però no coordina.Aquestes dades converteixen la UB en lasegona universitat espanyola amb mésMencions de Qualitat, després de la UAB.

Els programes que ja havien obtingut elmes de maig la Menció de Qualitat són Física Avançada; Economia; Biomedicina;Biotecnologia; Planificació Territorial i De-senvolupament Regional; Química Analíticadel Medi Ambient i la Pol·lució; Nutrició iMetabolisme; Ciències del Mar; Immunolo-gia; Química Teòrica i Computacional; Explo-

ració, Anàlisi i Modelització de Conques iCinturons Orogènics; Ciència Cognitiva iLlenguatge; Història de les Ciències; i Cièn-cia i Tecnologia de Col·loides i Interfícies.

Amb la resolució sobre les al·legacionspresentades, ara s'afegeixen a aquesta llis-ta els doctorats de Construcció i Repre-sentació d'Identitats; Gestió Ambiental,Paisatge i Geografia; La Realitat Assetjada:Posicionaments Creatius; Lingüística Apli-cada; Història i Institucions Econòmiques;Ciències de la Terra; Genètica; i QuímicaOrgànica. Sumant les Mencions atorgadesel mes de maig i les al·legacions resoltesara favorablement, obtenen la Menció deQualitat un total de 22 titulacions de doc-torat de la UB. Aquesta xifra es converteixen 16 si no tenim en compte, entre aquestsprogrames amb Menció, aquells que són decaràcter interuniversitari on la UB hi partici-pa però no els coordina.

La UB, segona en Mencionsde Qualitat a doctorats

a c t u a l i t a t

Els catedràtics de la UB Ramon Margalefi Joaquim Molas van rebre, el passat

mes d’octubre, la Medalla d’Or de la Gene-ralitat, màxima distinció del Govern català,que els va lliurar el president Jordi Pujol.

Ramon Margalef va obtenir el guardó enreconeixement a les seves contribucions enl’àmbit de la limnologia (estudi dels llacs i lesaigües continentals), l’oceanografia i l’ecolo-gia teòrica. El 1967 va guanyar, a la Univer-sitat de Barcelona, la primera càtedrad’Ecologia del país, i fins a l’any 1974 vacompaginar l’activitat a la Universitat i alcentre del CSIC. Ha estat professor delDepartament d’Ecologia de la UB des de1967 a 1986 i, posteriorment, emèrit. Ambmés de 400 articles sobre planctonlogia,limnologia i ecologia general, és un delsautors més citats en bibliografia científicaen aquests àmbits de la recerca, amb arti-cles científics que han estat aportacionscabdals a la teoria dels ecosistemes i llibresde referència obligada per entendre el fun-cionament de la natura com ara Perspecti-ves in ecological theory (1968), Ecologia

(1974) i Limnologia (1983), i més recent-ment La biosfera: entre la termodinámicay el juego (1980) Teoría de los sistemasecológicos (1992) i Our Biosphere (1997).Entre moltes altres distincions, ha obtingutel premi Huntsmann d’Oceanografia –con-siderat el “Nobel de la mar”– de l’InstitutBedford de Halifax (Canadà, 1980), elPremi Santiago Ramón y Cajal del Ministerid’Educació i Ciència (1984) i el premi Fun-dació Catalana per a la Recerca (1990).

Joaquim Molas va obtenir el guardó enreconeixement a la seva tasca investigado-ra i divulgadora de la llengua, la literatura i lacultura catalanes. L’escriptor Baltasar Porcelva ser l’encarregat de glossar la figura delguardonat. Joaquim Molas (Barcelona,1930) va començar com a professor de laUB l’any 1953. Es va jubilar com a catedrà-tic de literatura catalana l’any 2001 i vaesdevenir professor emèrit. Especialitzat enla investigació i la crítica de la història de laliteratura catalana contemporània, va entrara la Facultat de Filosofia i Lletres (seccióRomàniques) l’any 1948. En aquella èpocava travar coneixença amb els poetes CarlesRiba, Salvador Espriu, J.V. Foix, MariàManent i Joan Oliver Pere Quart.

Joaquim Molas ha dirigit els últims volumsde la monumental Història de la literaturacatalana, iniciada per Martí de Riquer i Anto-ni Comas, i és autor d’una obra molt extensa.Ha rebut guardons com el Premi d’Honor deles Lletres Catalanes, el 1998, i la MedallaNarcís Monturiol al Mèrit Científic, el 2000.

Medalla d’Or de laGeneralitat a RamonMargalef i Joaquim Molas

El catedràtic de Lingüística General iTeoria de la Comunicació, Sebastià

Serrano, la catedràtica de Dret Civil,Encarna Roca, i l’antic professor emèrit dela Facultat de Geografia i Història, ManuelRiu, van rebre, el dimarts 14 d’octubre, enun acte celebrat al Gran Teatre del Liceu,la Creu de Sant Jordi que els va lliurar elpresident de la Generalitat, Jordi Pujol.

Durant l’acte es va atorgar la Creu deSant Jordi a 41 personalitats i 15 enti-tats. El Govern català va crear aquestguardó el 1982 per distingir aquellespersones naturals o jurídiques que pelsseus mèrits hagin prestat serveis desta-cats a Catalunya en la defensa de laseva identitat o més generalment en elpla cívic i cultural.

Tres professors de la UBreben la Creu de Sant Jordi

14

Record per al professorJaume Colomer El professor de la Facultat d’Econòmi-ques Jaume Colomer, mort ara fa dosanys, va rebre un homenatge el passatsetembre a la cerimònia de graduaciódels 23 alumnes del postgrau d’Admi-nistració i Gestió Pública i RègimJurídic de l’Autonomia de la Universidadde las Regiones Autónomas de laCosta Caribe Nicaragüense i laBluefields Indian & Caribbean Universityque porta el seu nom.

Durant l’acte van intervenir el professorde Dret Constitucional Joan Vintró, coor-dinador del postgrau, i el director del’Institut d’Estudis Autonòmics de laGeneralitat, Enric Fossas.

El professor Jaume Colomer (Bar-celona, 1952-2001) va ser el promotordel postgrau en aquestes universitats deNicaragua. Llicenciat en Història per laUB el 1975, va ampliar la seva formacióa l’Institut d’Estudis Polítics de París i vainiciar la trajectòria professional dins laUB a la càtedra de Jordi Solé Tura.

Homenatge a José Ramón Lasuén El 23 d’octubre es va celebrar a Eco-nòmiques un homenatge al catedràticJosé Ramón Lasuén en record a l’em-premta que va deixar durant la sevadocència a la UB al començament delsanys seixanta. Lasuén, actualmentcatedràtic de Teoria Econòmica a laUniversitat Autònoma de Madrid, ésconsiderat per investigadors de la UBcom l’introductor del pensamentkeynesià en aquesta universitat.

L’acte del dia 23, que va serorganitzat per antics alumnes delcatedràtic, va començar amb unaconferència del mateix José RamónLasuén. El professor Lasuén es vareferir tant a qüestions axiomàtiques defons, com a qüestions aplicades. Perexemple, va defensar que Espanya,amb Catalunya al capdavant, hauria deplantejar-se una aposta forta d’expor-tació de serveis culturals mobilitzantel mi l lor dels nostres recursosintel·lectuals.

Abans, el professor Lasuén haviarebut, durant el matí, un homenatge alCercle d’Economia.

✈ Especial estudiants

Informació i Reserves a la seva Agència de Viatges

✈EGIPTE

✈CUBA

✈TURQUIA

16

a c t u a l i t a t

16

Les Heures, Fundació Bosch i Gimpera-UB, va inaugurar el curs acadèmic

2003-2004 amb la conferència del cuinerd’El Bulli, Ferran Adrià, “Ensenyament irecerca en la gastronomia del futur”, el 8d’octubre, a la Sala d’Actes del Palau de lesHeures. Van presidir l’acte el rector de laUB, Joan Tugores; la directora general de laFundació Bosch i Gimpera-UB, Anna Ros;el president del Consell Assessor de l’FBG,Rafael Foguet; el director de Les Heures,Joan M. Malapeira; i el Conseller de Treball,

Indústria, Comerç i Turisme de la Generali-tat de Catalunya, Antoni Fernández Teixidó.

L’any del seu desè aniversari, Les Heuresva inaugurar el curs acadèmic amb una per-sona que és emblema d’innovació i creativi-tat al món gastronòmic, Ferran Adrià, perestablir així un paral·lelisme amb la que haestat des dels inicis la seva línia d’actuació.

Ferran Adrià Acosta (1962) va néixer al’Hospitalet de Llobregat. L’any 1981 vaentrar al restaurant Finisterre de Barcelona ies va matricular en un stage organitzat pel

restaurant El Bulli. El director, Juli Soler Lobo,el va fer primer cap de cuina. Juli Soler iFerran Adrià es van comprometre a crearuna restauració diferenciada dels estàndardsconeguts. A la fi dels anys vuitanta van obte-nir la segona Estrella Michelin i l’any 1997van ser reconeguts amb la tercera.

L’any 1995, el Bulli va obrir a Barcelonaun nou centre, El Bulli Catering, i es va ini-ciar el disseny d’El Bulli Taller, projecte quel’any 2000 va obrir les portes al carrer Por-taferrissa. L’objectiu principal del Taller és larecerca, l’assaig i la creació de nous con-ceptes, tècniques i receptes que, després,es presentaran al restaurant de cala Montjoi.

Ferran Adrià ha publicat Cocinar en 10minutos, Celebrando el Milenio conArzak y Adrià, Las 50 Nuevas Tapas, 70Nuevos Platos y Ligeros para el Verano,El Bulli: el sabor del Mediterráneo, Lossecretos de El Bulli, Los postres de ElBulli. Actualment, estan en preparaciótres volums sobre els darrers 20 anys delrestaurant El Bulli.

Ferran Adrià inaugura el curs a Les Heures

El rector de la UB i president de laFundació Bosch i Gimpera (FBG), JoanTugores, d’acord amb la directorageneral de l’FBG, Anna Ros, ha nomenatel professor Joan M. Malapeira com adirector de Les Heures, Fundació Boschi Gimpera-Universitat de Barcelona.

Claudi Mans, fins ara director acadèmic,s’incorpora al Comitè de Formació de LesHeures per tal de potenciar l’àmbit de lesCiències Experimentals. El professorMalapeira també s’incorpora al grup detreball creat pel rector en el si de l’Equip

Rectoral i de les entitats del Grup UB percoordinar la formació no reglada de tot elgrup UB i preparar les tasques del’Agència de Postgraus.

Joan M. Malapeira (Reus, 1951) es vallicenciar en Filosofia i Lletres, secció dePsicologia, l’any 1973, a la UB. Des delmateix any és professor de PsicologiaExperimental i Dissenys Experimentals ala Facultat de Psicologia de la UB.Entre altres càrrecs, va ser vicerectord’Ordenació Acadèmica i Professoratentre 1994 i 2002.

Joan M. Malapeira, nou director de Les Heures

Durant els mesos desetembre i octubre han

tingut lloc al Palau de Les Heures diversesconferències dins el cicle Espai Fundació.

El dia 20 de setembre hi va intervenirLuis Miguel García, director del De-partament de Recursos Humans deNestlé Espanya, que va dedicar la sevaconferència al paper que exerceixen la cultura d’empresa i la formació a

Nestlé i com contribueixen a una altarendibil itat en unitats de negoci ifàbriques instal·lades en diferents països.

El 9 d’octubre, Josep Maria Vilà,director general de Catalunya d’Indra,companyia de tecnologies de lainformació, va dedicar la sevaconferència a la democràcia electrònica.

El 25 d’octubre hi va intervenir SixteCambra, exvicepresident del Futbol

Club Barcelona, senador per Con-vergència i Unió i soci fundador de laconsultora Seeliger y Conde, que vatitular la seva conferència “L’evolució dela gestió empresarial”.

Noves conferències a l’Espai Fundació

a c t u a l i t a t

Convidada pel rector Joan Tugores, unadelegació de la universitat xinesa Ren-

min, encapçalada pel rector Ji Baocheng, vavisitar la Universitat de Barcelona i va signarun acord de col·laboració entre ambduesuniversitats el mes d’octubre passat. L’acords’emmarca en la línia estratègica de la UBd’ampliar les relacions acadèmiques ambels països asiàtics, concretada en elsdarrers mesos amb diferents convenis ambuniversitats. Amb col·laboració amb CasaÀsia, aquest curs s’ha endegat un màsteren estudis d’Àsia i el Pacífic.

La Universitat Renmin de Pequín és la més destacada en estudis d’economia

i dret de tota la Xina, i bona part delprocés d’obertura econòmica d’aquestpaís durant els darrers 25 anys ha estatconduït per acadèmics d’aquesta univer-sitat. El conveni signat amb la universitatxinesa permet, entre d’altres qüestions,l’intercanvi de professorat, investigadors iestudiants, així com compartir materialsd’investigació, documents científics ipublicacions.

L’acord de cooperació s’emmarca en lalínia estratègica de la UB d’ampliar lesrelacions acadèmiques amb els païsosasiàtics. Així, en els darrers mesos –idesprés de diversos viatges de delega-cions de la UB a la zona– s’han signatacords amb la universitat japonesa deWaseda, les xineses de Sichuan i de Llen-gua i Cultura de Pequín, i les universitatsíndies Jawaharlal Nehru i Banaras Hindu.

Aquesta línia estratègica també s’hatraduït en la posada en marxa del màsterd’Estudis d’Àsia i el Pacífic, en col·labora-ció amb Casa Àsia, i la voluntat d’oferirestudis interdisciplinaris sobre l’espaigeogràfic d’Àsia i el Pacífic.

Acord de col·laboracióamb la universitat

xinesa Renmin

Nou horari de Campus 33Campus 33 s’emet aquesta tem-porada en un nou horari: els dilluns ales 22 h i en redifusió pel CanalInternacional els dilluns a la 1.35 h.

Campus 33 és un programa co-produït per Televisió de Catalunya i laxarxa d’universitats Institut Joan LluísVives amb l’objectiu d’informar sobrela vida i les activ i tats de lesuniversitats de parla catalana.

Congrés sobre el Camí de Sant JaumeL’Aula Magna de l’Edifici Històric vaacollir, el 16 d’octubre, el CongrésInternacional El Camí de Sant Jaumei Catalunya, on es va fer un repàs a lahistòria, l’art i la cultura del camí. ElCongrés es va traslladar els dies 17,18 i 19 d’octubre a les ciutats deCervera i Lleida.

El vicerector d’Activitats Culturals iPatrimoni, Salvador Claramunt, vaobrir el Congrés. Tot seguit es vanimpartir les ponències “Los peregri-nos italianos del Camino de Santiagoen Cataluña”, a càrrec de GiovanniCherubini, i “Las impresiones de algunos peregrinos de Santiago depaso por Cataluña”, a càrrec deKlaus Herbers.

Quatre estudiants de laUB, Premis Nacionals Fide Carrera

Quatre estudiants de la UB han estatguardonats amb el Premi Nacional Fi de Carrera 2001-2002 que vaatorgar el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. Juan José Lacort vaobtenir el segon premi com aenginyer electrònic, Adelina GeyerTraver va guanyar un tercer premi enl’àrea de Ciències Experimentals i deSalut i Alfredo Berges Tarilonte iCarlos Antonio Segarra vanaconseguir una menció honorífica enels camps de Filosofia i Belles Arts,respectivament.

Jornada sobre els reptes defutur de les caixes d’estalvis

Analitzar i discutir les qüestions clau quecondicionaran el futur immediat de les

caixes d’estalvis va ser l’objectiu de la jorna-da Les Caixes d’Estalvis: Reptes de Futur,que l’Institut d’Economia de Barcelona (IEB)va organitzar el 2 d’octubre a l’Auditori delParc Científic de Barcelona amb el suportde la Divisió II de la Universitat de Barcelo-na i de la Fundació de les Caixes d’EstalvisConfederades per a la Investigació Econò-mica i Social (FUNCAS).

En el context dels canvis en la legislaciógenerats per la Llei financera, entre d’altresnormes, i les transformacions en el negocifinancer que s’estan produint en els darrersanys, les caixes d’estalvis han de fer front aun conjunt de reptes específics com aratrobar vies eficients de capitalització, millo-rar la transparència dels seus òrgans de

govern o definir amb precisió les destina-cions preferents de l’obra social.

Per parlar d’aquests temes, l’IEB va reu-nir en aquesta jornada el president de laConfederació de Caixes d’Estalvi (CECA),Juan R. Quintás, el president de CaixaCatalunya, Antoni Serra, i el director gene-ral de ”la Caixa”, Isidre Fainé, a més delsprofessors del Departament de Comptabi-litat i Organització d’Empreses de la Uni-versitat Autònoma de Madrid, EmilioOntiveros, del Departament d’Economia iDirecció d’Empreses de la Universitat deSaragossa, Vicente Salas, i del Departa-ment d’Economia de l’Empresa de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, MiguelÁngel García Cestona. El director deFUNCAS, Victorio Valle, va fer la con-ferència de cloenda de la jornada.

17

18

a c t u a l i t a t

18

La sisena convocatòria dels Premis SentSoví de literatura gastronòmica i Juan

Mari Arzak de mitjans de comunicació–organitzats conjuntament per la Universitatde Barcelona, Freixenet i l’editorial RBA–han recaigut enguany en Joan de DéuDomènech, pel títol A taula amb el baró deMaldà, i Jorge Wagensberg, professor deFísica de la UB i director del Museu de laCiència de la Fundació “la Caixa”, per l’article“Aproximación a una copa de vino tinto”. Elspremis es van lliurar el 2 d’octubre, en eltranscurs d’un sopar d’homenatge a JuanMari Arzak que va tenir lloc a les caves Frei-xenet de Sant Sadurní d’Anoia.

A través dels 71 volums que componen eldiari Calaix de sastre, escrit al llarg de 50anys per Rafael d’Amat (1746-1819), baró deMaldà, Joan de Déu Domènech, autor d’Ataula amb el Baró de Maldà, fa un profundestudi –a cavall entre la ficció i la realitat– del’època des del punt de vista gastronòmic,social i cultural. El premi li va ser lliurat pelrector Joan Tugores.

El jurat que va atorgar el premi va estarformat, com en edicions anteriors, pel pro-fessor de la UB Rafael Aracil, el poeta iescriptor Narcís Comadira, l’editor Oriol Cas-tanys, l’escriptora i exministra CarmenAlborch, la crítica gastronòmica CarmeCasas i l’escriptor Manuel Vázquez Mon-talbán. El Premi Sent Soví de Literatura Gas-tronòmica té per objectiu fomentar la creaciói divulgació d’obres literàries en què la cultu-ra gastronòmica sigui el factor substancial, afi que sorgeixin nous autors en la matèria. Elpremi pren el nom del llibre del Sent Soví, un

receptari català del principi del segle XIV id’autor desconegut, considerat un dels pri-mers llibres de cuina europea, el manuscritdel qual es conserva a la biblioteca de la Uni-versitat de Barcelona.

Per la seva banda, Jorge Wagensberg,professor de Física de la UB i director delMuseu de la Ciència de la Fundació “laCaixa”, va ser el guanyador del Juan MariArzak de periodisme gastronòmic per l’arti-cle “Aproximación a una copa de vino tinto”,publicat al diari El País.

El premi, que porta el nom d’aquest inno-vador cuiner basc, està destinat als mitjansde comunicació –premsa, revistes especia-litzades, ràdio, televisió i Internet– i té perobjectiu fomentar i estimular la qualitat literà-ria i conceptual del periodisme en el campde la gastronomia.

Homenatge sorpresaPrecisament, Juan Mari Arzak va ser objectedurant l’acte de lliurament dels premis d’unhomenatge sorpresa en el qual van interve-nir un nombre important de cuiners bascos–capitanejats per Karlos Arguiñano–, quevan fundar amb Juan Mari Arzak la “novacuina basca”, i catalans. Aquests últims,representats per Ferran Adrià, Carme Rus-calleda, Joan Roca i Jean Louis Neichel, vanoferir a Arzak un sopar tradicional catalàconstituït per sopa de farigola, suquet depeix, fricandó i crema, servit pels alumnes del’Escola d’Hoteleria CETT –adscrita a laUB–, que es va convertir en una reivindica-ció de la cuina tradicional que es va acabarde concretar en la lectura d’un manifest.

Sisena edició dels premisSent Soví i Juan Mari Arzak Diàleg amb l’escriptor

Jorge SemprúnEl 28 d’octubre, a l’Aula Magna del’Edifici Històric, va tenir lloc elcol·loqui “La escritura de la memo-ria”, amb l’escriptor Jorge Semprún, iels professors Jordi Gracia, delDepartament de Filologia Espanyolade la Universitat de Barcelona, iXavier Pla, de Literatura Catalana dela Universitat de Girona.

Jorge Semprún (Madrid, 1923)acaba de publicar la seva primeranovel·la escrita directament en cas-tellà Veinte años y un día (Tusquets,2003) en què narra la història d’unfet ocorregut durant l’inici de laGuerra Civil. Escriptor originalmenten francès, les seves obres mésdestacades són El largo viaje(1963), El desvanecimiento (1967),La segunda muerte de Ramón Mer-cader (1969, premi Fémina), Auto-biografía de Federico Sánchez(1977, premi Planeta) y FedericoSánchez se despide de ustedes(1993). També és autor dels guionscinematogràfics de La guerre estfinie i Stavisky d’Alain Resnais, Z,La confesión i Séction Spéciale, deCosta-Gavras, i Las rutas del sur,de Joseph Losey. Així mateix, tambéés autor dels assaigs La escritura ola vida (1994) i Adiós luz de vera-nos (1998).

L’UB Barça juga enguanyal Palau BlaugranaL’UB Barça ha debutat aquesta tem-porada a la competició de l’Eurolliga.Això succeeix després que l’any pas-sat l’equip guanyés per primer cop la Lliga Femenina de Bàsquet envèncer el Ros Casares de Godella ala final.

Enguany l’UB Barça s’entrena ijuga al Palau Blaugrana 2 com aresultat del conveni de col·laboraciósignat la temporada passada entre laUniversitat de Barcelona i el FC Bar-celona. Fruit d’aquest acord, l’equipduu la samarreta blaugrana i va can-viar de nom per passar a anomenar-se UB Barça.

El guanyador del premi Sent Soví de literatura gastronòmica, Joan de Déu Domènech (a l'esquerra), iJorge Wagensberg, guanyador del Juan Mari Arzak de mitjans de comunicació

Gaudiu de la tecnologia més avançada en el tractamentd’aigua per a la vostra llar

tractaments d’aigua

Informació: 93 593 51 99

Descompte especial: 10%

Protegiu de la calçla vostra caldera,calefacció ielectrodomèsticsa la vostra llar

Oblideu-vosde les ampollesd’aigua!Beveu i cuineuamb aigua purai saludabled’alta qualitat

Obteniu unscabells sedososi una pell moltmés suauper a tota lavostra família

Descobriuun gran estalvien energia iproductes deneteja, amb aiguadescalcificada

Osmosiinversad’última

generació

El president de la Ge-neralitat, Jordi Pujol,

va inaugurar el nou cursdel Centre d’Estudis Inter-nacionals (CEI) de la UB,el dijous 16 d’octubre, enun acte celebrat a la seudel centre, a la fincaPedro Pons, al qual tambévan assistir representantsde les tres entitats funda-dores del CEI: el Ministeri d’AssumptesExteriors, la UB i “la Caixa”. La lliçó inaugu-ral va anar a càrrec del responsable de l’Ofi-cina del Parlament Europeu a Barcelona,Josep Maria Ribot, amb el títol “Una expe-riència en la funció pública europea”.

Jaume Pagès al CETTEl 13 d’octubre, a l’Hotel Alimara, va tenirlloc la sessió d’inauguració del curs acadè-mic 2003-2004 de l’Escola Universitàriad’Hoteleria i Turisme-CETT, adscrita a laUB. La conferència inaugural va anar acàrrec del conseller delegat del ConsorciFòrum Universal de les Cultures Barcelona2004, Jaume Pagès, que va parlar de “Cul-tura i turisme: Fòrum Barcelona 2004”. Hivan assistir el rector, Joan Tugores, i el pre-sident del Grup CETT, Gaspar Espuña.

L’artista Evru a Belles ArtsEl 29 d’octubre es va inaugurar el curs deBelles Arts, a la sala d’actes del centre,amb una acció a càrrec de l’artista Evru,en la qual es va reflexionar sobre concep-tes com la ment humana i la creació artís-tica, entrant fins i tot en l’àmbit de lapsiquiatria.

Evru és com es coneix en el món artís-tic Albert Porta (Barcelona, 1946), queanteriorment havia utilitzat el nom deZush. L’any 2001 va rebre el Premi Ciutatde Barcelona d’arts plàstiques i entre elsnombrosos indrets on ha exhibit la sevaobra hi ha el MACBA i una exposicióretrospectiva al Museu Reina Sofia.

El president Jordi Pujol inaugura el curs del CEI

20

a c t u a l i t a t

20

Jornades sobre les guer-res de l’Afganistan i l’IraqL’Edifici Històric va acollir, el 17 i 18d’octubre, les jornades De Afganistána Irak: ¿un nuevo modelo de interven-ción militar? La trobada, organitzadaper l’associació Globalitaria i el FòrumBarcelona 2004, va ser inauguradaamb l’assistència del rector de la UB,Joan Tugores, i l’alcalde de Barcelona,Joan Clos.

Les jornades estaven codirigidesper María Ángeles Siemens, secretà-ria general del comitè espanyol del’ACNUR, i José Luis Herrero, directordel Toledo Peace Project. Durant la tro-bada també es va retre homenatge alrepresentant de l’ONU a l’Iraq SergioViera de Mello, mort el passat agost.

Conferències de RamonXirau sobre l’exili mexicà El poeta i filòsof Ramon Xirau va oferir,el 30 de setembre, a Filosofia, la con-ferència “La filosofia catalana a l’exilide Mèxic”. El 6 d’octubre va continuaramb “La poesia catalana a l’exili deMèxic”, el cicle organitzat per les càte-dres Joaquim Xirau i José María Valver-de de la UB i la Facultat de Filosofia.

La Càtedra Joaquim Xirau d’Humani-tats i Ciències Socials va ser creadaconjuntament per la UB i la UniversitatNacional Autònoma de Mèxic l’any2001, en record de Joaquim Xirau,catedràtic i degà de la Facultat de Filo-sofia i Lletres de la UB.

Prop de 10.000 entrades alweb de l’eclipsi lunarDeu mil és el nombre de visites del web(http://serviastro.am.ub.es/eclip-si2003), dissenyat per Guillem Angla-da, Josep Manel Carrasco, SalvadorRibas i Francesc Vilardell (Dpt. d’Astro-nomia i Meteorologia) sobre l’eclipsitotal de lluna del passat 8 de novembre.Va ser el web més visitat del sistemaNedstat en l’apartat "Física i Astrono-mia" en espanyol i el tercer de tot elmón. El portal ServiAstro (http://servias-tro.am.ub.es), també actiu amb motiu del’eclipsi, ha estat el 12è de les pàginesde física i astronomia en espanyol.

Jordi Pujol durant l’acte d’inauguració ambAntoni Millet, director del CEI

El 16 d’octubre, a la sala d’actes delCentre d’Ensenyament Superior de

Nutrició i Dietètica (Cesnid), adscrit a laUB, i coincidint amb el Dia Mundial del’Alimentació, va tenir lloc la presentacióde l’exposició “Xarxa de Consum Solidari”,dins la Campanya Sobirania Alimentària,organitzada per l’Oficina Promotora delCampus de l’Alimentació Torribera(OPCAT).

Amb aquest motiu, el president de laFederació Catalana d’ONG per al Desen-volupament, Alfons Sancho, va ser convi-dat a oferir una xerrada sobre “Sobiraniaalimentària. Un dret dels pobles: l’accés ala terra”, dins l’acte d’inauguració del cursacadèmic 2003-2004 del Cesnid, que

també va acollir la graduació de la vuitenapromoció de l’ensenyament.

Van intervenir en l’acte el tinent d’alcaldede Santa Coloma de Gramenet, Joan CarlesMas, el vicepresident de la Diputació deBarcelona, Joan Rangel, el delegat del rec-tor per al Campus de l’Alimentació, JosepBoatella, i la directora del CESNID, PilarCervera.

L’exposició, va ser organitzada per l’Ofi-cina Promotora del Campus de l’Alimenta-ció Torribera (OPCAT, formada perl’Ajuntament de Santa Coloma, la Diputa-ció de Barcelona i la Universitat de Barce-lona) amb la col·laboració de SolidaritatUB i la Federació Catalana d’ONG per alDesenvolupament.

Acte a favor de la sobiraniaalimentària dels pobles

22

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Per mitjà de la coordinadora del Simposi,Cèlia Romea, que ja fa deu anys projectavadedicar un gran congrés a l’escriptor“d’aventis”, vam poder parlar amb Marsé.Del que ens va dir en aquella conversa,n’hem extret aquests fragments:

Parlant de les seves obres...“No m’agrada gaire parlar de la feina, laveritat. Ja ho va dir Faulkner una vegadaque li demanaven de parlar sobre el llibre

que estava escrivint: “Miri no, si el llibreestà bé no cal que en parli perquè ellparlarà per mi molt millor que no pas jo, isi no està bé el millor que puc fer esseure i continuar treballant.” L’autor és lapersona menys indicada per parlar de laseva obra. Jo podria parlar durant horesd’Stevenson, de Dickens, sobre lesnovel·les de Sherlock Holmes, però parlarde mi no em resulta precisament divertit.”

“Tinc preferències estranyes que tenenpoc a veure amb les qualitats o virtuts quese’ls puguin atribuir. Tinc debilitat per laprimera novel·la (Encerrados con un solojuguete) perquè està lligada a una èpocade la meva vida molt important –unassumpte que no interessa ningú tret demi mateix. També per Últimas tardes conTeresa, una vegada més per raons extrali-teràries. Ara bé, aplicar el criteri d’un críticliterari per dir aquesta és la millor, això noho sabria fer.”

del seu estil literari...“He dit molts cops que el meu ideal seriaaconseguir que el lector, llegint els meusllibres, no s’adonés que està llegint; que lahistòria que li estic explicant el tingui tanatrapat que no pensi en com li estic expli-cant. Amb això vull dir que, per a mi, lamanera ideal de dir les coses, d’utilitzaruna llengua, és fer-ho sense jocs artifi-cials, sense retòriques, sense voler-medistingir ni brillar massa. Quan sento a dird’un escriptor que la seva prosa és extra-ordinària, brillant, em poso en guàrdia.Kafka, per exemple, et té atrapat senserecordar-te contínuament que escriu bé.La qualitat de la seva prosa està tan ama-gada que no te n’adones.”

dels escenaris on transcorren lesseves històries...“L’escenografia dels meus llibres és gai-rebé tota real. El mapa és una barreja dela part alta del barri de Gràcia, el barri dela Salut, el Guinardó i part del Carmel.Dins d’aquesta parcel·la jo he mogut elscarrers a la meva manera, els he allunyati aproximat si m’ha convingut. En Un díavolveré, per exemple, he fet coincidir un

bar del carrer Torrent de les Flors ambuna torre situada en realitat més enllà dela plaça Sanllehy, Guinardó endins. Jovolia aquell bar i aquella torre i els vaigaproximar falsejant el territori. A partd’això, els recorreguts acostumen a sermolt fidels, com en el cas de Ronda delGuinardó on els carrers són els que són,i la capella de les Ànimes és on és, peròara es diu parròquia de Sant Miquel delsSants.”

dels seus personatges...“El personatge del perdedor no l’he inven-tat jo. D’entrada guanyador i perdedor,èxit i fracàs són les dues cares de lamateixa moneda. En el fons, tant se valuna cosa com l’altra. Des del punt de vistaestrictament literari, el perdedor té mésinterès perquè d’alguna manera simbolit-za la condició humana, abocada al fracàs,a la mort.”

“Tinc una relació afectiva amb gairebétots els meus personatges, però procuromantenir-hi una distància. He d’escriureles seves històries i per tant no m’hi pucdeixar portar. No sé fins a quin punt

Fragments d’una conversaamb Juan Marsé

Gairebé 40 anys després que Juan Marséenviés la protagonista de Las últimas tar-des con Teresa a la Universitat de Barce-lona a defensar la llibertat i els drets delsobrers, aquesta institució ha acollit el pri-mer simposi internacional dedicat a l'au-tor. Va tenir lloc del 3 al 5 de novembre al'Aula Magna de l'Edifici Històric, sotal'organització dels departaments deDidàctica de la Llengua i la Literatura i deFilologia Hispànica, la col·laboració de laFNAC i l'Obra Social de Caja Madrid, i laparticipació d'acadèmics, escriptors, crí-tics i periodistes, cineastes i editors.(Vegeu pàg. 11.)

23

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

poden ser representatius de la situaciósocial de la ciutat, del temps en quèviuen... això són coses que les han de direls crítics. A mi em serveixen per explicaruna història i aconseguir que tinguin vidapròpia o almenys que ho sembli, que siguinversemblants, reals.”

dels “assumptes” recurrents...No treballo sempre la mateixa història; sifos així m’estaria plagiant a mi mateix. Elque hi ha a les meves novel·les són unesconstants, unes tendències determinades.Cada autor té tendència a anar cap a unsdeterminats assumptes –m’agrada mésparlar d’assumptes que de temes o argu-ments.

del seu escàs sentit moralista...“Tinc el meu propi codi ètic, les mevesidees en matèria de política, de religió,però procuro que no s’introdueixin d’unamanera explícita en el que escric. El temade la marginació, dels immigrants, que éspresent a Últimas tardes con Teresa, a Site dicen que caí, són experiències viscu-des al meu barri, i no diguem al Carmel!...però jo no vull escriure sobre immigració,ni sobre la moral com a temes en si.”

“D’una de les meves novel·les, Laoscura historia de la prima Montse, se’npot treure una lliçó moral: ens han enga-

nyat els capellans, els bisbes, l’Església,les autoritats... aquest és el concepte quese’n pot extreure, però jo només voliaexplicar la història d’una noia a la qual lipassen certes coses, jo volia una històriaconcreta, amb pèls i senyals... En qualse-vol cas, si ets una mica fidel a allò queestàs explicant, a la teva pròpia experièn-cia, a la teva època, a la teva ciutat, alsteus carrers... en surt una conseqüènciasociològica, religiosa, moral, el que sigui,però surt. No vaig escriure aquesta histò-ria per demostrar que aquella educacióera una merda, sinó per aixecar un perso-natge, fer que es bellugués, que provo-qués en el lector algun tipus d’emoció, desentiment, de reflexió si es vol... No esticdisposat a fer discursos sobre com denefasta pot arribar a ser l’educació catòli-ca; això que ho facin els filòsofs, elssociòlegs, o qui sigui que s’ocupi d’aques-tes coses.”

de les interpretacions i anàlisis deles seves novel·les...“Un cop, parlant sobre Últimas tardes conTeresa, em van dir que l’havia escrita per“retratar” la burgesia catalana. Doncs miri,no, mai a la vida vaig tenir aquesta inten-ció. M’importa un rave la burgesia catala-na! A mi el que m’interessava era el somnique representava la Teresa i el seu mónper a un xaval marginal. També recordo el

cas d’una estudiant que em va dir que unprofessor li havia estat explicant Si tedicen que caí i que, al final, havia conce-but una idea. Al començament de lanovel·la hi ha un passatge on es parla d’uncotxe que s’estimba a les costes delGarraf; hi ha dos nanos bessons que men-tre el cotxe cau al mar queden amb lescares enganxades al vidre. La idead’aquesta noia era que jo hi havia volgutreflectir les dues Espanyes. El cert és queaquesta imatge dels bessons jo l’haviavista a la pel·lícula Isadora, interpretadaper Vanessa Redgrave. A mi m’haviaimpressionat i necessitava una imatgesemblant perquè el lector recordés aquestcotxe que cau. De cap manera pensava enles dues Espanyes de Machado! De totesmaneres li vaig dir que podia desenvolu-par una idea sobre el tema. Per què no?De vegades, però, m’ha sorprès gratamenttrobar una càrrega de significacions enallò que havia escrit. Sovint, no dónesimportància a certs significants, i hi són...et treballa el subconscient.”

del que passa quan la novel·la esporta al cinema...“Les meves històries han passat al cinemaper raons estrictament crematístiques.Amb la venda dels drets d’una novel·lal’autor sap que perd tot control o autoritatsobre el guió i el resultat final. Per partmeva no hi ha hagut mai cap més motiva-ció, ja sigui de caràcter artístic o estètic,tret del cas de Víctor Erice amb El embru-jo de Shanghai, que malauradament nova cristal·litzar per falta d’entesa entredirector i productor –d’Erice, en continuopensant que és el millor director que hatingut el cinema espanyol. En els altrescasos, vaig poder comprovar des del prin-cipi que el guió era dolent i, després delresultat de les adaptacions que s’han fet,estic poc inclinat a cedir res més... Laimatge literària no té res a veure amb laimatge cinematogràfica, la fidelitat narrati-va i argumental no garanteix la bondatd’una pel·lícula. Quan l’adaptació d’un textliterari al cinema és bona ho és per simateixa, no pel text original.”

“Ara tinc entre mans un guió amb argu-ment pensat expressament per al cinema.Estic en tractes amb Fernando Trueba,que de segur proposarà alguns canvis.” ■

Ester Colominas

23

(D’esquerra a dreta) Jordi Marí (North Carolina State University), Cèlia Romea (coordinadora delSimposi), Samuel Amell (Ohio State University), José Belmonte –al fons– (Universidad de Múrcia),i Juan Marsé

24

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Enguany s’ha creat l’anomenat EspaiUB Secundària que aplega totes les

activitats dirigides a docents i a estudiantsde centres de batxillerat. Dins d’aquestmarc es va fer la jornada d’intercanvi queva tenir lloc a l’Aula Magna de l’EdificiHistòric el passat 28 d’octubre. L’objectiuva ser compartir coneixements ambaquest professorat i definir conjuntamentunes línies d’orientació i informacióespecífiques per al seu alumnat, alhoraque explicar la posició de la UB davantl’Espai Europeu d’Educació Superior.

Pel que fa a les iniciatives que es diri-geixen directament als estudiants desecundària hi ha, per exemple, les visites acentres de secundària de professors de laUB per explicar tant els diferents ense-nyaments que imparteix la Universitat deBarcelona com els serveis dels qualspoden gaudir els seus alumnes. En total,

el curs passat es van fer 106 d’aquestesvisites, sempre a petició dels centres debatxillerat.

D’altra banda, també hi ha iniciatives enquè els estudiants de secundària són elsqui es desplacen a les facultats i escolesuniversitàries. Es tracta de les jornades deportes obertes i d’activitats específiquesen diferents centres de la UB, que l’anypassat van tenir la participació de prop de3.000 alumnes.

Hi ha nombrosos exemples d’aquestesactivitats específiques de les diferentsfacultats i escoles. A Biologia es fan pro-postes de treballs de recerca perquè elsdocents de secundària les ofereixin al seualumnat. A Farmàcia es fa un taller que

inclou la visita al Servei de Desenvolupa-ment del Medicament. A Geologia s’oferei-xen un conjunt d’excursions geològiquesque fan conjuntament docents de la Uni-versitat i professorat de secundària ambels seus alumnes. A Química s’organitza elcurs Fem Química al Laboratori, que con-sisteix en diverses activitats per partd’estudiants de secundària als laboratorisde la Facultat, en el qual, a l’última edició,hi van participar uns 700 estudiants. Unaaltra iniciativa és el curs d’iniciació a labioquímica i la biologia molecular per aalumnes de secundària I tu? Jo, Bioquími-ca, que enguany assoleix la setena edició.A Matemàtiques s’organitza la Matefest,oberta també a estudiants de secundària,així com diverses xerrades i tallers pen-sats per a ells. I hi ha molts més exemples.

També en la línia d’establir contacteamb els estudiants de secundària, la UBva convocar el curs passat, per primer cop,la primera edició del premi Comunica’t,adreçat a alumnes de segon de batxilleratde Catalunya. En total s’hi van presentarmés de 50 treballs, els quals havien decentrar-se en el tema “Què vol dir estudiarhumanitats?”. L’objectiu de la iniciativa ésincentivar les habilitats de comunicacióescrita dels alumnes i acostar-los a l’àmbitde les humanitats.

La UB, amb la secundàriaLa gran majoria dels nous universitaris ques’incorporen cada any a la Universitat deBarcelona provenen de l’ensenyament desecundària. La Universitat duu a terme totun conjunt d’accions per acostar-se aaquest nivell educatiu, sigui a travésd’accions adreçades directament als alum-nes o al professorat.

En la línia d’establir

contacte amb els

estudiants de

secundària, es va

convocar el curs

passat el premi

Comunica’t

25

l a u n i v e r s i t a t , a v u i

Quin va ser el tema principal del congrés?Tots el congressos que s’han celebrat des de1980 ha tingut un tema central. En aquestsmoments es plantegen problemes moltgreus en relació amb la rapidesa i laimportància de canvis d’usos del territori queafecten acusadament el paisatge. Peraquest motiu, el congrés es dedica a estudiari analitzar intervencions en el paisatge ja rea-litzades. Un altre punt important és que,donada la difusió que el mot paisatge haexperimentat recentment i la freqüència ambquè apareix, no solament en els mitjans decomunicació sinó també entre els científics itècnics, cal arribar a un acord sobre els con-ceptes fonamentals, ja que s’usa moltesvegades de forma parcial, poc precisa o ambinterpretacions diverses, cosa que pot incidiren les intervencions en el territori. Amb lavoluntat d’arribar al màxim consens en lainterpretació i resposta als canvis, i en el sen-

tit dels conceptes bàsics, s’ha elaborat unacarta manifest en consonància amb el Con-veni Europeu del Paisatge de l’any 2000, pera la qual espero la màxima aprovació.

És sostenible el nivell actual d’intervencióhumana en el paisatge?En primer lloc, hem de dir que a les parau-les sostenible o sostenibilitat se’ls dóna unsignificat general de manteniment per ales generacions futures dels béns de quèara disposem.Inicialment, aquesta paraula es va aplicarconcretament a la conservació de la natu-ra, més tard al desenvolupament sostenibleamb clar significat socioeconòmic, i actual-ment s’aplica de forma generalitzada alpaisatge amb un significat més confúsencara. El paisatge és un sistema obertque es desenvolupa a la superfície de laterra, en el qual es poden distingir dosaspectes principals: primerament el jocdels elements (abiòtics, biòtics i antròpics)i les energies (naturals o antròpiques) aixícom les complexes interrelacions entreaquests factors i amb l’entorn, que enconstitueix l’estructura i defineix la dinàmi-ca del sistema; i en segon lloc, el conjuntde manifestacions externes, perceptiblesdirectament pels nostres sentits i que, valo-rades d’acord amb les diferents cultures,influeixen en la forma de ser dels pobles.D’acord amb aquests concepte, el paisatgeés sempre canviant, en relació amb el seufuncionament vinculat a les energies. És elmoment, però, que la intel·ligència humanasàpiga frenar l’egoisme de determinatsgrups promotors, que els porta a un excésde construccions i canvis d’ús que a vega-des alteren profundament el paisatge.Aquest fet està vinculat a la necessitat depaisatge no antropitzat que té actualment lapoblació de les ciutats, el qual n’augmenta elvalor sense pensar en les conseqüènciesnegatives. Cal frenar i ordenar les interven-cions immediatament perquè el territori éslimitat i els seus paisatges ja estan en bonapart en fase de degradació i destrucció.

Maria de Bolós, va obtenir la càtedra deGeografia a la UB l’any 1978 i va crear elServei Cientificotècnic de Gestió i Evoluciódel Paisatge (SGEP) el 1986, del qual va serdirectora fins al 2000. Del 15 al 17 d’octu-bre, el SGEP va organitzar el IV Congrés deCiència del Paisatge.

Una altra forma d’aproximar-se alsfuturs alumnes universitaris és a travésde fires i certàmens com ara el Saló del’Ensenyament, on la UB participa cadaany. Per a l’edició passada es van edi-tar 30.000 CD i llibres bilingües català-castellà amb l’oferta formativa de laUniversitat, que a més de l’ús al Saló esvan utilitzar posteriorment per fer difu-sió de la UB en múltiples indrets.

La formació permanent, on s’incloul’oferta de tercer cicle, és una de lesvies de contacte entre la UB i el pro-fessorat de secundària. En aquest sen-tit, el juliol passat la Universitat va sig-nar un conveni de col·laboració amb laGeneralitat per dur a terme activitatsper a professorat no universitari, d’es-pecialització i de qualificació pedagògi-ca, de divulgació, de transició batxille-rat-universitat i de coordinació entredocents universitaris i no universitaris.

També en l’àmbit formatiu, hi ha lesactivitats que porta a terme l’Institut deCiències de l’Educació (ICE). Per exem-ple, un programa d’actualizació científi-ca mitjançant cicles de conferències endiferents matèries (geologia, biologia,química, llengua…). L’ICE també orga-nitza, bàsicament en forma d’assessora-ment, unes 200 activitats anuals encentres de secundària de diferentscomarques. Al mateix temps, existeixl’oferta formativa pròpia de l’ICE a travésde cursos de tardor i hivern per a pro-fessorat de primària i secundària, delsquals durant el curs 2002-2003 se’nvan fer un total de 79. Respecte al Cer-tificat d’Aptitud Pedagògica, l’ICE vaatendre l’any passat més d’un miler depersones que volen exercir com adocents en 14 especialitats.

Una altra via de contacte entre elprofessorat de secundària i la UB ésInternet, a través de l’espai Centres deSecundària al qual es pot accedir desde la pàgina principal del web de laUniversitat. En aquest apartat d’Inter-net es troba informació sobre les activi-tats que la Universitat programa per alprofessorat de secundària, així comuna bústia electrònica perquè docents ialumnes de secundària puguin posar-se en contacte directament amb la UB.Un altre canal d’informació és aquestarevista que teniu a les mans, La Uni-versitat, que s’envia a tots els institutsde Catalunya. ■

Maria de Bolós(fundadora del Servei Cientificotècnicde Gestió i Evolució del Paisatge):

25

“Cal frenar l’egoismed’alguns grups promotors”

“Estudiar humanitatsdóna satisfaccions iajuda a entendre la vida”

l ’ e n t r e v i s t a

Text: JJosep NNieto/Núria QQuintana

Fotos: JJ.M. RRué

Joan Barril (Filosofia i Lletres)Joan Barril (Filosofia i Lletres)

“Estudiar humanitatsdóna satisfaccions iajuda a entendre la vida”

l ’ e n t r e v i s t a

Quins estudis va fer a la Universitat iper què?Jo vaig anar al col·legi alemany i tots elsmeus companys feien ciències. Era uncol·legi mixt, cosa no gaire habitual enaquella època. Vaig dir que seria químic,suposo que perquè la física i les matemàti-ques no les entenia i perquè semblavabonic fer experiments. Vaig aprovar cinquè isisè de batxillerat amb bones notes entotes les assignatures menys en matemàti-ques, física i química. Tot allò que tenia aveure amb ciències, suspès. Per això vaigrectificar i vaig tornar a començar llatí i grec.

Després d'aquests estudis de batxillerat,volia anar a l'escola de periodisme, peròtancaven la matrícula abans que jo acabésl'últim dels exàmens i per la tonteria de lesdates no podia matricular-m'hi. Així quevaig entrar a Filosofia i Lletres.

Quin ambient s’hi va trobar?Jo venia amb un cert bagatge d'activismedel batxillerat, durant el qual havia estat ales comissions d'estudiants. Recordo quehavíem anat a fer el que ara es diria “unaacció”: tirar pedres al cinema Urgell perquèfeien una pel·lícula de John Wayne que esdeia Boinas verdes, en plena guerra delVietnam. A la Universitat ja em vaig trobaruna cosa més organitzada.

Quan hi entres amb 17 anys la diferènciad'edat amb els dels últims cursos et semblaenorme. Veus una persona de 20 anys comun avi, no en el sentit protector, sinó perquèsap moltes més coses que tu, sap què s'ha

de fer dins aquell recinte amb una granbiblioteca emocionant, un bar… La Univer-sitat em va fer la sensació d'entrar en el mónadult. I, a més, entrar dins un àmbit que erael teu, l'àmbit de la revolució antiautoritària.Per exemple, hi havia una certa promiscuïtatsexual; podies començar a cremar “etapes”més de pressa amb les noies. I elles també,és clar. Hi havia una sensació que la vida eramés fàcil dins la Universitat que fora.

Alguns records de la militància políticaen aquella època?Va ser en aquest primer curs del Pla Malu-quer quan es va dir aquella frase que “elcatalà era la llengua de la burgesia”, unade les bestieses que es diuen a lesassemblees.

Hi havia els grups organitzats, el PSUCper exemple, i jo em vaig ficar de seguidadins Bandera Roja, que crèiem que era“l'aristocràcia” del comunisme… Desprésexistien uns grups, els “comités de huelgaobrera” i els “comités de huelga estudian-tiles”, anomenats també “chechos”, queanaven a l'acció directa. Tenien uns fullsvolants que semblava que sempre elsescrivís el mateix.

També hi havia la policia, que hi entra-va i en sortia amb tota tranquil·litat.Recordo un personatge al qual dèiemOlmedo, que era el cap dels “grisos”.Sempre he dubtat que es digués Olmedoi aquest no fos un nom de guerra com elsque teníem nosaltres. Aquest Olmedo eraun personatge amb aspecte sinistre, queduia sempre ulleres fosques i portava a lamà una mena de fuet petit, com d'aquestsde muntar. Generalment l'entrada de lapolicia acabava amb la clausura de la Uni-versitat durant un parell de dies o unamica més.

Recorda professors o companys?El primer any de la Universitat em vaigmatricular de dues carreres, Dret i Filoso-fia. A Dret vaig assistir a classes deManuel Jiménez de Parga, de Jordi SoléTura, d'Isidre Molas i d'un individu moltcuriós que era el professor Enrique LuñoPeña, que donava Dret Natural. Una perso-

27

Joan Barril Cuixart (Barcelona, 1952) vaestudiar Filosofia i Lletres a la Universitat deBarcelona. Amb una llarga trajectòriaperiodística, ha dirigit el setmanari El Món iha treballat a El País, La Vanguardia i ElPeriódico, on col·labora actualment. Té alseu càrrec els programes “La República”,de COM Ràdio i “L'entrevista” de BarcelonaTelevisió. Ha obtingut el premi Ciutat deBarcelona de mitjans de comunicació i ésautor de llibres com Álbum de cromos, Unsubmarí a les estovalles (premi Pere Quartd'humor i sàtira), Condició de pare, Paradaobligatòria (premi Ramon Llull), Tots elsports es diuen Helena, Gairebé una parella iCertes mentides. Acaba de publicar unrecull dels contes que escriu cada diumen-ge a la contraportada d’El Periódico.

“La Universitat em va

fer la sensació

d'entrar en el món

adult. I, a més, entrar

dins un àmbit que

era el teu, l'àmbit de

la revolució

antiautoritària”

na que em va fascinar era Ángel Latorre,que donava Dret Romà i m'agradava molt.

Acabades les classes anàvem a laFacultat d'Econòmiques a fer bullir l'olla.Hi vaig conèixer gent que encara són moltamics meus, com el catedràtic Joan Subi-rats, el director adjunt d'El País XavierVidal Folch… Tots els que encara són lavella guàrdia dels meus amics. Hi havia lasensació que la vida era fàcil i que enshavíem trobat per selecció natural les per-sones que estàvem destinades a arreglaraquest país. Ens vam equivocar, perquèqui va manar van ser els de la generacióanterior a nosaltres.

Entre els professors, a Econòmiques hihavia Joan Hortalà, que anava amb texansi era el degà. Professors que em van dei-xar empremta, ja a Filosofia i Lletres, vanser per exemple Emili Lledó, que donavaHistòria de la Filosofia, Pedro Cerezo, quedonava Antropologia Filosòfica. Tambéfeia crítica literària amb Antoni Vilanova,cosa que era un luxe.

De què li va servir la formació que varebre a la Universitat per a la seva tascaposterior als mitjans de comunicació?Filosofia i Lletres em serveix per a la mevavida professional perquè si em fa millor a

mi, suposo que la meva feina també ésuna mica millor. Puc aplicar un hàbit delectura, de síntesi, d'anàlisi, de connexionsentre les coses. Per exemple, sé geogra-fia, que és una cosa que canviarà pocdurant la meva esperança de vida i quem'és útil per situar els llocs on passencoses, sobretot a mesura que el món es vaeixamplant. Sé història gràcies als anys dela universitat i això fa que situï les cosesallà on han succeït. El dia que et trobes enuna cosa tan ràpida com el periodisme t'a-dones que aquells anys de formació per-sonal han servit perquè puguis fer millor lateva feina i no hagis d'anar a l'enciclopè-dia cada dos per tres.

Quin tipus de formació recomana alsjoves periodistes?Jo aconsello als joves que si volen estu-diar periodisme facin també una carrerahumanística, que t'ajuda a entendre la vidai et dóna satisfaccions. Crec que el perio-disme hauria de ser una disciplina desegon cicle. En tot cas, jo no demanariamai el títol de periodista. Aquesta carreraes fa amb ofici, no a les aules. Per exem-ple, amb el conflicte de l'Afganistan, aCOM Ràdio no hi havia diners per enviar-hi ningú. Vam fer unes trucades i un dia va

despenjar el telèfon l'agregat comercial del'ambaixada espanyola a l'Afganistan. Livam dir que mirés per la finestra i expli-qués el que veia. Doncs vam descobrirque aquesta persona era un talent, queexplicava molt bé les coses encara que ellno sabia que estava fent de periodista.Com creu, doncs, que cal transmetreel coneixement, la cultura?Probablement els joves hauran de treba-llar en quatre o cinc coses diferents al llargde la vida. Hauràs d'estar autoformant-teconstantment i, ja que això és així, anemcap a les experiències del plaer intel·lec-tual. Hi ha un gruix relativament importantde la població alemanya que llegeixnomés pel plaer de llegir; aquí el gruix degent que ho fa és molt menor. Potser per-què hem insistit molt que es llegeixi perfer un comentari de text, perquè s'habarrejat llengua i literatura… No es pensaque el llibre és una eina de plaer.

Què li aporta i com s'alimenta mútua-ment la feina en els diferents tipus demitjans, premsa, ràdio i televisió? He tingut la sort de divertir-me a tot arreuon he treballat. Ara tinc la creu que m'hede llevar al matí per fer el programa a laràdio, però a canvi d'això em resulta apas-

l ’ e n t r e v i s t a

28

sionant la sensació d'enlairar cada matí“un avió”, el programa. Potser on s'aplicamés l'entrenament humanístic és en elreconeixement de les coses en aquestafeina; en el fet d'estar constantment aler-ta de qui és l'un, l'altre, què ha fet, què hadit… Pel que fa al diari, jo faig la cireretadel pastís, però els diaris es venen pelpastís, perquè hi ha informació ben tracta-da i ben treballada. Els columnistes hi somper fer bonic, però no som l'essencial. A latelevisió, el programa d'entrevistes té l'a-vantatge del silenci i d'una concentraciómés gran que la ràdio. Aconseguir un graud'intimitat entre persones que no ensconeixem i que al cap de deu minuts sem-bla que ens coneguem des de fa molt detemps… Crec que això ja no és professio-nalitat, sinó que forma part de la curiositatper l'altre i dels petits recursos que tensper aconseguir que una persona se t'obrimés o menys.

Creu que el món de la Universitat téprou accés als mitjans de comunica-ció?En el món universitari hi ha hagut unaactitud, que ve del començament de latelevisió, de dir: “Això és la caixa tonta,aquí no hi anem; nosaltres som el parnàs,la torre d'ivori de la intel·lectualitat, i noens barregem amb certes coses.” Tard od'hora els mitjans han començat a sertemptadors, perquè la gent s'ha adonatque amb aquesta endogàmia de dir jonomés escric, jo només parlo per als

meus, al final ningú et llegeix i no serveixde res. La universitat i el coneixement hande sortir cap enfora. Potser s'ha arribatuna mica tard i en un moment en què elsmitjans estaven “colonitzats” pels periodis-tes, que sempre s'havien sentit de segonadivisió. Aquests de segona divisió tenien,però, l'avantatge de saber com fer diaris,com fer ràdio, televisió, i aleshores es pre-nen una certa revenja dient: “Vine aquíperò amb les meves normes.” No hi hagutla fusió que sí es produeix en altres paï-sos, com França: és a dir l'existència decomunicadors, gent que sap coses i quedisposa de tècniques suficients per divul-gar-les. Em sembla que això s'està fent,per exemple, a BTV, amb “Saló de lectura”o “Einstein a la platja”.

Crec que hi ha hagut una fractura entreuniversitat i món. N'és una prova, perexemple, la indústria editorial. No hi ha unelement d'intermediació entre lector iautor. La crítica ha desaparegut, és unacosa que acostuma a estar mediatitzadapels grups multimèdia. I la universitat hi ésabsent.

En un article recent a El Periódico par-lava d'una Catalunya “en calaixos”, ésun dels principals problemes de lanostra societat?La idea de l'article era que aquí les ideesno es jutgen per si mateixes, sinó ques'accepten o es rebutgen en funció de quiles diu. Crec que això li està passant nonomés a Catalunya, sinó a Espanya. Aixòs'exagera sobretot en campanyes electo-rals: “Digues el que vulguis, que no et vullescoltar.”

Coses més grosses, però, hi són.Aquelles que afecten el benestar de lagent i allò que ha estat una retallada pro-

funda de la despesa social. Aquí notenim fam, però hi ha altres qüestionsimportants i que et deixen en una situa-ció de fragilitat. En certes edats seràmolt complicat el dia que tinguis unamalaltia, que no tinguis feina. Avui dia,als 35 anys encara pots rebre ajuts ofi-cials per a alguna cosa, per exemple l'ha-bitatge, i als 42 o 43 pots acollir-te aplans per a aturats de més de 40 anys.Plantejar-se que als 40 anys pots estaraturat, i que això pot significar manteniruna feina de tipus “aquí caic allà m'aixe-co” és un problema estructural important,que afecta la felicitat de les persones, lesseves ganes de viure, de llegir, de veurepaisatges o de menjar bé.

Li agrada tant Tintín perquè també ésperiodista?Hergé va fer que Tintín fos periodista per-què és una professió que et permet entrara tot arreu. Les grans novel·les d'aventu-res o de misteri tenen com a personatgesfonamentals l'investigador privat i elperiodista, els quals busquen la veritat.Tintín, doncs, només podia ser periodista.Però cal destacar que és el pitjor perio-dista del món. Té la notícia més importantde la història de la humanitat, que és la fidel món, a L'estel misteriós. Sap elmoment, el dia i l'hora en què s'acabarà elmón i en comptes d'anar a un mitjà decomunicació se'n va a casa. I es posa adormir! ■

29

Els plaers íntims

Quan Joan Barril marxa de laràdio és possible que ho faci peranar directe a la televisió, i uncop a casa reserva temps perescriure els articles que publicaal diari. Amb veu pausada, expli-ca que la manera d'abastar totesaquestes coses és, senzillament,fer-les l'una darrere l'altra.Passa tota una jornada comuni-cant, parlant dels temes mésdiferents. Però és hermètic i nodiu res del que considera privat,com ara el gust per la bonataula: “No explico com menjo osi cuino, de la mateixa maneraque no parlo de si faig l'amor.”

l ’ e n t r e v i s t a

“La universitat i el

coneixement han de

sortir cap enfora”

l a r e c e r c a

30

L’informe, una eina estratègica i deconeixement que elabora la Comissió

Europea, fa una anàlisi del panoramaactual de l’R+D d’institucions i centres derecerca de tot l’àmbit europeu i aportainformació de potencial interès per a lagestió de la política científica als païsosmembres. A l’informe anterior –SecondEuropean Report on Science and Tech-nology Indicators (ERSTI), 1997– la UBtambé era la universitat capdavantera enproductivitat científica del país. Entrealtres indicadors sobre productivitatcientífica, el Third European Report onScience&Technology Indicators 2003 fapúblic el nombre total de citacions (perío-de 1993-1997), de publicacions (1993-1999) i l’índex d’impacte en més de 20disciplines, segons dades de l’Institut for Scientific Information (Filadèlfia). Així, la UB ocupa l’onzena posició en el ràn-quing de publicacions i de citacions de lesuniversitats europees amb més productivi-tat científica (considerant exclusivament

una institució per país). A escala europea,la institució líder és la University CollegeLondon, amb 85.182 publicacions i550.278 citacions. Quant a l’índexd’impacte, el més elevat correspon a laUniversitat de Cambridge (1,55).

Les conclusions més destacades publi-cades per la Comissió Europea són reco-llides ara a “La recerca a la Universitat deBarcelona: reflexions sobre qualitat ifinançament”, un informe del Vicerectoratde Recerca per analitzar els principalsindicadors de recerca i avaluar l’activitatinvestigadora a la UB que revela, entrealtres dades d’interès, que un total de1.745 professors de la UB participenactualment en projectes de recerca com-petitius vigents. El nombre de grups derecerca consolidats a la UB és de 192,dels quals 168 són de la Generalitat deCatalunya. En conjunt, el nombre total degrups de recerca reconeguts per la Gene-ralitat de Catalunya és de 475, i la UBrepresenta el 35% del total.

Quant al capítol econòmic, l’any 2002es van obtenir 7.910 milers d’euros derecursos europeus i 14.946,33 milersd’euros en projectes i accions especialsde recerca del Ministeri de Ciència i Tec-nologia. És una quantitat que correspon aprojectes plurianuals, de forma que anual-ment es gestionen 11 milions d’euros pro-cedents de projectes competitius delMinisteri de Ciència i Tecnologia.

Pel que fa al Vè Programa Marc de laUnió Europea, amb dades de participaciódels organismes públics de recerca del’Estat, la UB ocupa un lloc destacat tanten l’obtenció de recursos (retorn) com enel nombre de grups que hi han participat.Quant a l’obtenció de recursos, la UB és latercera universitat (la primera de les uni-versitats no politècniques), només supera-da per la UPM i la UPC. En nombre degrups, la UB és la segona universitat (laprimera de Catalunya) en un rànquing queinicia la UPM. Considerant els àmbits departicipació, la UB és la primera universitaten els programes de Qualitat de Vida iMedi Ambient. Del total de retorn de l’Estatespanyol, Catalunya n’ha obtingut un30,2% i Madrid un 27,3%. En l’àmbitcatalà, un 30% del total correspon a la UB.

Quant al Ministeri de Ciència i Tecnologia,en la convocatòria de projectes d’investiga-ció del 2002, la UB és la primera universitaten nombre total de projectes i en finança-ment, fet que també va succeir l’any 2001. El2002, la UB ha obtingut un 40% més derecursos que la UPC i la UAM, les universi-tats que ocupen el segon i tercer lloc res-pectivament. Pel que fa a les dadescomparatives de les universitats catalanes, laUB va obtenir el 35% del total de recursos.

Rosa Martínez

La UB, universitat líder enproductivitat científica

La UB és, un cop més, la primera universitat al país en nombre de publicacions (9.678) i de citacions (33.705),

i la segona institució en activitat científica després del CSIC, segons publica enguany el Third European Report

on Science&Technology Indicators 2003. Quant a l’índex d’impacte per universitats, l’indicador té un valor del

0,84 a la UB, només superat per la UAM (0,99), la UV (0,91) i la UPC (0,85) al marge dels valors assolits per

institucions de recerca no universitàries

31

l a r e c e r c a

31

La Universitat de Barcelona ha creatl’Observatori de l’Aigua, integrat per

12 grups de recerca i més de 60 investi-gadors de diferents disciplines amb lavoluntat de participar en el debat social imediambiental sobre l’aigua, a més d’ofe-rir assessorament tècnic a institucions iempreses. Entre els primers temes sobreels quals es posicionarà properament lanova entitat hi ha l’aigua i el principi decautela, ètiques de l’aigua, la informació al’usuari i els recursos hídrics. L’Observato-ri es va presentar el 13 de novembre en un

acte a l’Aula Magna de l’Edifici Històric.Durant la presentació van intervenir el

rector de la UB, Joan Tugores, la directorade l’Observatori i catedràtica de DretAdministratiu, María Jesús Montoro, elprofessor d’Edafologia i Química Agrícola,Miquel Salgot i el professor de la Facultatde Geologia Albert Casas.

La professora Montoro, especialista enlegislació mediambiental, explica quel’Observatori neix amb la voluntat de seruna entitat oberta que vagi incorporantnous estudiosos del “bé constitucional

Neix l’Observatori de l’Aigua

El Projecte Boscan es pre-senta a la III Setmana dela Llengua Italiana al MónEl Projecte Boscan va ser presentata Barcelona i València en el decursde la I I I Setmana de la LlenguaItaliana al Món, que es va celebrardel 20 al 25 d’octubre a cinc ciutatscatalanes i espanyoles (Barcelona,Girona, València , Saragossa iMúrcia) i que, organitzada perl’Institut Italià de Cultura, enguany vaestar dedicada a la traducció i a lainformàtica.El Projecte Boscan, dirigit per lacatedràtica de Filologia María de lasNieves Muñiz, és un catàleg histori-cocrític on-line de les traduccionsd’obres literàries italianes al castellà icatalà des del segle XIII fins a 1939.El nom honora la figura del poetabarceloní Joan Boscan, traductorl ’any 1534 d’El Cortesano deCastaglione, que va suposar l’entra-da de la cultura renaixentista aEspanya.Així mateix, es va presentar el proto-tip de la “Biblioteca telemàtica”,encara en fase experimental, peròque ja permet la lectura en català,castellà i italià de La divina comèdiade Dant.

El CER en Astrofísica, Física de Partícules iCosmologia constitueix una unitat associada al CSIC

El Centre Especial de Recerca enAstrofísica, Física de Partícules i Cos-mologia de la UB ha estat reconegutcom a Unitat Associada a l’Institut deCiències de l’Espai del CSIC que diri-geix l’investigador Jordi Isern. La novaUnitat Associada, l’objectiu de la qualés potenciar la col·laboració científicade les dues institucions en aquestàmbit del coneixement, té com a res-ponsable Eduard Salvador, catedràticdel Departament d’Astronomia i Mete-orologia.

El Centre, dirigit pel catedràtic EnricVerdaguer, del Departament de FísicaFonamental, té com a finalitat potenciarla competitivitat científica dels equipsde la UB a escala internacional, la

col·laboració interdisciplinària i eldesenvolupament de projectes enl’àmbit de l’astrofísica, la física de partí-cules i la cosmologia des d’una pers-pectiva integradora del treballinvestigador en els vessants teòric ipràctic. El centre és un nucli de referèn-cia del conjunt d’activitats a la UB enaquestes disciplines i està constituït perexperts dels grups de recerca d’Astro-nomia i Meteorologia (Departamentd’Astronomia i Meteorologia); Gravita-ció i Cosmologia Relativistes i SistemesEstocàstics (Departament de FísicaFonamental); i, finalment, Física d’AltesEnergies i Física Nuclear i de MoltsCossos Teòrica (Departament d’Estruc-tura i Constituents de la Matèria).

que constitueix l’aigua”. Els grups derecerca i els investigadors que integrenactualment l’Observatori provenen dediferents disciplines com la química, labiologia, la farmàcia, la geologia, la geo-grafia, el dret o l’economia.

Alguns dels seus àmbits de recercasón la qualitat de l’aigua, aspectes vincu-lats a la salut, recursos hídrics no con-vencionals, ecologia de les reservesd’aigua, economia de la gestió de l’aigua,qualitat de l’aigua a les zones de bany olegislació sobre l’aigua. Es tracta degrups i d’investigadors que sovintcol·laboren amb diverses institucionspúbliques i empreses. En total, els mem-bres de l’Observatori participen en mésd’una vintena de projectes finançats perla Comissió Europea.

La professora María Jesús Montoro en l’acte de presentació de l’Observatori de l’Aigua

l a r e c e r c a

32

En l’edició de 2003, el Programa Ramóny Cajal incorporarà un màxim de 700

investigadors a centres de tot el país, ambcontractes de cinc anys de durada. En total,universitats i centres de recerca han ofert1.898 places, per a les quals el MCYT harebut 3.370 sol·licituds d’investigadors, en 24àrees cientificotècniques. El Programa esbasa en la concessió d’ajuts del MCYT percontractar els investigadors, amb fórmulesde cofinançament gradual i progressiu de lesentitats receptores. Cada centre identifica idefineix les opcions estratègiques per àreestemàtiques i ofereix el nombre màxim decontractes a finançar, amb indicació de lesàrees d’aplicació. Fent balanç a la UB, es vancontractar 40 doctors en la primera ediciódel Programa, 33 a la segona i 21 a l’última,els quals són incorporats com a recursoshumans disponibles per a la docència i lainvestigació. En la convocatòria de 2003, unelevat percentatge dels candidats elegiblesque havien triat la UB com a opció prioritàriahan estat contractats per la institució.Peràrees temàtiques els resultats són:• ÀREA 1. Física i Ciències de l’Espai (5

contractats)• ÀREA 2. Ciències de la Terra (1)• ÀREA 4. Química (5)• ÀREA 6. Biologia Vegetal i Animal. Ecolo-

gia (3)• ÀREA 9. Ciència i Tecnologia d’Aliments

(2)• ÀREA 10. Biologia Molecular, Cel·lular i

Genètica (2)• ÀREA 16. Matemàtiques (2)• ÀREA 23. Filologia i Filosofia (1)

En l’edició de 2003, dins les àrees temàti-ques de Ciències de la Terra, Ciència i Tec-nologia dels Aliments, Biologia Molecular,Cel·lular i Genètica, Matemàtiques i Filologiai Filosofia, tots els candidats que optaven a laUB en primera opció s’han incorporat al’entorn investigador de la institució. A Biolo-gia Vegetal i Animal-Ecologia hi ha tres con-tractes finals (hi havia cinc candidats enprimera opció). A l’àrea de Física i Ciènciesde l’Espai, amb nou candidats en primeraopció, se n’han contractat cinc. I a Química,

La UB ha contractat 94 investigadors a lestres edicions del Programa Ramón y Cajal La UB ha contractat un total de 94 investigadors a les tres edicions del Programa Ramón y Cajal, iniciat el2001 pel Ministeri de Ciència i Tecnologia (MCYT) per incorporar doctors al sistema espanyol de ciència i tec-nologia i reforçar la capacitat investigadora dels grups i institucions d’R+D públics i privats.

ÀREES TEMÀTIQUES 2001 2002 2003 TOTAL

1. Física i Ciències de l’Espai 5 3 5 13

2. Ciències de la Terra 4 2 1 7

3. Ciència i Tecnologia de Materials 1 1 1

4. Química 6 4 5 15

5. Tecnologia Química

6. Biologia Vegetal i Animal. Ecologia 3 5 3 11

7. Agricultura 8. Ramaderia i Pesca

9. Ciència i Tecnologia d’Aliments 2 1 2 5

10. Biologia Molecular, Cel.lular i Genètica 10 6 2 18

11. Fisiologia i Farmacologia 3 4 7

12. Medicina

13. Enginyeria Mecànica, Naval i Aeronàutica

14. Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica 2 1 3

15. Enginyeria Civil i Arquitectura

16. Matemàtiques 1 2 3

17. Ciències de la Computació i Tecn. Informàtica

18. Tecnologia Electrònica i de les Comunicacions 1 1

19. Economia

20. Dret

21. Ciències Socials

22. Psicologia i Ciències de l’Educació 3 2 5

23. Filologia i Filosofia 2 1 3

24. Història i Art 2 2

TOTAL 40 33 21 94

Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS)

2001 2002 2003 TOTAL

10. Biologia Molecular, Cel.lular i Genètica 3 2 4 9

11. Fisiologia i Farmacologia 4 1 5

12. Medicina 1 3 5 9

TOTAL 8 5 10 23

Parc Científic de Barcelona (PCB)

2001 2002 2003 TOTAL

4. Química 2 1 2 5

10. Biologia Molecular, Cel.lular i Genètica 3 3

13. Enginyeria Mecànica, Naval i Aeronàutica 1 1

14. Enginyeria Elèctrica, Electrònica i Automàtica 1 1

17. Ciències de la Computació i Tecn. Informàtica 1 1

TOTAL 2 2 7 11

BALANÇ DEL PROGRAMA RAMON Y CAJAL A LA UB Edicions 2001, 2002 i 2003

amb sis candidats en primera opció, hi hacinc contractes. Cal advertir, però, que enaquestes àrees la UB ja tenia un nombreelevat de contractats Ramón y Cajal proce-dents d’anteriors convocatòries. En concret,sumant resultats de les tres convocatòries,les àrees temàtiques amb més contractats ala UB són Biologia Molecular, Cel·lular iGenètica (18 places), Química (15), Física iCiències de l’Espai (13) i Biologia Vegetal iAnimal-Ecologia (11).

Ramón i Cajal (2003)Distribució per departaments• Estructura i Constituents de la Matèria(3)• Química Orgànica (2)• Física Fonamental (2)• Àlgebra i Geometria (2)• Lògica, Història i Filosofia de la

Ciència (1)• Biologia Vegetal (1)• Microbiologia (1)• Ecologia (1)• Química Física (1)• Química Analítica (1)• Geodinàmica i Geofísica (1)• Bioquímica i Biologia Molecular (1)• Fisiologia (1)• Biologia Cel·lular i Anatomia

Patològica (1)• Farmacologia i Química Terapèutica (1)• Nutrició i Bromatologia (1)

Ramón i Cajal (2001-03)Distribució per departaments

• Bioquímica i Biologia Molecular (12)

• Química Física (7)• Física Fonamental (7)• Biologia Animal (6)• Estructura i Constituents

de la Matèria (6)

• Química Inorgànica (4)• Electrònica (4)• Nutrició i Bromatologia (4)• Ecologia (3)• Biologia Cel·lular (3)• Astronomia i Meteorologia (3)• Biologia Cel·lular i Anatomia

Patològica (3)• Prehistòria, Història Antiga i

Arqueologia (2)• Química Orgànica (2)• Química Analítica (2)• Àlgebra i Geometria (2)• Estratigrafia, Paleontologia i Geociències

Marines (2)• Geodinàmica i Geofísica (2)• Fisiologia (2)• Farmacologia i Química Terapèutica (2)• Psicologia Bàsica (2)• Ciències Fisiològiques-II (2)• Filologia Semítica (1 contracte)

• Filologia Catalana (1)• Lògica, Història i Filosofia de la

Ciència (1)• Biologia Vegetal (1)• Microbiologia (1)• Matemàtica Aplicada i Anàlisi (1)• Productes Naturals, Biologia Vegetal i

Edafologia (1)• Psiquiatria i Psicobiologia

Clínica (1)• Personalitat, Avaluació i Tractament

Psicològic (1)• Psicologia Evolutiva i de

l’Educació (1)• Fisiologia-Divisió IV (1)• Físicoquímica (1)

l a r e c e r c a

33

El 17 de setembre es va inaugurar la nova seu de l’Institut de Matemàtica

de la UB (IMUB), un institut universitariadreçat a potenciar la recerca multidisci-plinària, la col·laboració entre experts il’avenç de nous coneixements i aplicacionstecnològiques en diferents camps de lamatemàtica i disciplines afins. Les novesinstal·lacions, situades a la segona planta del’Edifici Històric de la UB, ocupen unasuperfície de 108 metres quadrats.

L’acte es va celebrar una vegada inauguratel curs acadèmic de la Facultat de Matemà-tiques, i hi van assistir el rector Joan Tugores,el degà Joaquim M. Ortega i Rosa M. Miró-Roig, catedràtica del Departament d’Àlgebra iGeometria i directora en funcions de l’IMUB,entre altres autoritats acadèmiques.

Aprovat per Junta de Govern l’any 2000,l’IMUB va ser promogut amb el suport del’anterior equip deganal i els Departamentsd’Àlgebra i Geometria, Estadística, Matemà-tica Aplicada i Anàlisi i Lògica, Història iFilosofia de la Ciència. El passat mes degener, el Diari Oficial de la Generalitat deCatalunya es feia ressò de la creació del’IMUB com a institut universitari de recercapropi de la UB. Les principals àrees d’activi-tat científica a l’IMUB són àlgebra commu-tativa, anàlisi, càlcul estocàstic, geometriaalgebraica, geometria diferencial, lògicamatemàtica, sistemes dinàmics, teoria denombres i topologia. Actualment, la direcció

de l’IMUB està encapçalada pel catedràticdel Departament d’Estadística David Nua-lart i per Rosa M. Miró-Roig, catedràtica delDepartament d’Àlgebra i Geometria.

D’ençà que es va constituir, l’IMUB hadesplegat diverses iniciatives per potenciarla recerca i difusió de l’activitat investigadoraen matemàtiques. Així, amb el suport de laDivisió de Ciències Experimentals i Matemà-tiques i de l’equip rectoral, ha organitzat siscongressos internacionals i un col·loqui tri-mestral, ha renovat la revista CollectaneaMathematica –la més antiga del país en elcamp de les matemàtiques–, a més d’oferirestades de visitants nacionals i estrangers,així com una plaça postdoctoral en matemà-tiques. Un dels fronts de treball més actualsde l’IMUB és l’adreçat a obrir noves vies derecerca en connexió amb àrees del coneixe-ment altament competitives i frontereresamb la matemàtica (finances, genòmica,computació clàssica i quàntica, etcètera).

Nova seu de l’Institut de Matemàtica de la UB

34

l a r e c e r c a

34

L’Institut d’Investigacions BiomèdiquesAugust Pi i Sunyer (IDIBAPS), el Parc

Científic de Barcelona (PCB) i el Parc deRecerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)van signar, el 3 de setembre, l’AliançaBiomèdica de Barcelona, una iniciativa quepretén estructurar i potenciar la qualitat i lacapacitat de la recerca biomèdica públicaque es desenvolupa a la Ciutat Comtal i laseva àrea metropolitana, alhora que la pro-jecta com una marca d’excel·lència enl’àmbit de la recerca biomèdica. L’acte designatura va tenir lloc a la Sala Ramon yCajal de la Facultat de Medicina.

Oberta a d’altres incorporacions i basadaen un model multicèntric i altament coordi-nat, aquesta nova entitat s’emmarca plena-ment dins els objectius de la nova política

de l’Espai Europeu de Recerca i Innovacióde crear entorns regionals d’excel·lènciacientífica i tecnològica, especialment enl’àrea de biomedicina i biotecnologia.

L’Aliança Biomèdicade Barcelona, preténestructurar i potenciarla qualitat i la capacitatde la recercabiomèdica pública

L’Aliança té com a missió actuar com a ensd’interrelació entre les institucions d’investi-gació biomèdica signatàries, així com partici-par, amb altres agents i actors públics i

privats, en la construcció d’un potent polbiomèdic i biotecnològic a l’àrea de Barcelo-na (biocluster BCN). L’Aliança representa aixíun pas endavant quant a gestió eficient i sos-tenible dels recursos cientificotecnològicsexistents i vertebració dels grups i programesde recerca, que facilita la competitivitat inter-nacional de la recerca biomèdica desenvolu-pada a la nostra ciutat.

Posteriorment a la signatura del convenide l’Aliança, Joaquim Casal, president delConsorci Institut d’Investigacions Biomèdi-ques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i direc-tor general de Recerca de la Generalitat,Joan Tugores, president de la Fundació ParcCientífic de Barcelona (PCB-UB) i rector dela Universitat de Barcelona, Josep Piqué,aleshores ministre de Ciència i Tecnologia, iAndreu Mas-Colell, conseller d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació i presi-dent de la Fundació Parc de RecercaBiomèdica de Barcelona (PRBB), van sig-nar un segon conveni per donar suport aldesenvolupament de l’Aliança.

En aquest segon conveni, les institucionsbiomèdiques de recerca signatàries s’hancompromès a redactar un Pla de Viabilitat id’Objectius (2003-2005) que reculli elprocés estratègic d’integració conjunta i lesdues Administracions garanteixen l’aporta-ció d’accions especials específiques decaràcter finalista i quantitats anuals sufi-cients per cobrir els objectius de l’Aliança.

Aliança entre tres institucionsde recerca biomèdica de Barcelona

D’esquerra a dreta, l’exministre Josep Piqué, el rector Joan Tugores i el conseller d’Universitats,Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell, en l’acte de signatura

Conveni per a la Bioincubadora CIDEM-PCBLa Bioincubadora CIDEM-PCB del ParcCientífic de Barcelona (PCB) i la incuba-dora d’empreses Québec BiotechnologyInnovation Centre (QBIC), situada a la Bio-tech City de l’illa de Laval (Québec), vansignar el 12 de setembre un acord marc decol·laboració amb l’objectiu de potenciarnoves formes de cooperació en el suport ala creació de noves empreses.

A l’acte de la signatura, celebrat a laSala Laval del PCB, hi van participar l’alcal-de de la ciutat de Laval, Gilles Vaillancourt;el director del QBIC Normand de Mon-tigny; el president i CEO de la BiotechCity, Pierre Bélanger; el vicepresidentsegon del PCB i vicerector de recerca dela Universitat de Barcelona (UB), Antoni

Juárez; el Director general d’Indústria delCentre d’Innovació i DesenvolupamentEmpresarial (CIDEM), Antoni Gurguí; elDirector del Parc Científic de Barcelona,Màrius Rubiralta; i el Director de la CIRIT irepresentant del Departament d’Universi-tats Recerca i Societat de la Informació(DURSI) de la Generalitat de Catalunya,Antoni Oliva.

Aquest conveni s’emmarca en lavoluntat de les dues bioincubadoresd’establir vincles internacionals relacio-nats amb la innovació i el foment de latransferència de tecnologia.

L’acord neix com a resultat dels vin-cles establerts a partir dels primers con-tactes entre el projecte de la Biotech

City i el PCB, a través d’un programa devisites que el Parc va fer a la ciutat deQuébec, que posteriorment van serreforçats amb la inauguració, el passatmes de maig, d’una de les sales del Parcamb el nom de Sala Laval. La similituddels dos projectes ha facilitat la signatu-ra d’aquest conveni, que pretén propor-cionar un vessant internacional alnaixement de noves empreses biotec-nològiques sorgides de l’entorn acadè-mic, a fi d’assegurar el desenvolupamenti la transferència de tecnologia, donarlloc a laboratoris públics i privats i agrans centres d’ensenyament, i contri-buir així al desenvolupament socioe-conòmic dels dos països.

l a r e c e r c a

36

El Consell de Govern del 3 d’octubrepassat va aprovar l’Estatut dels Becaris

de Recerca de la UB, un document queregula de forma consensuada el marcgeneral dels drets i els deures d’aquestampli col·lectiu a la UB.

El procés per crear l’Estatut es va iniciarl’octubre del 2002, amb la comissió per ela-borar l’estatut dels becaris –que cobria unampli marc d’interessos i sensibilitats– inte-grada pel vicerector de Política Científica,Jordi Suriñach; el president de la Divisió II,Francesc Xavier Pons; el vicepresident dela Divisió de Ciències IV, Gustavo Egea; elcatedràtic Enrique Pedroso, aleshoresdirector del Dep. de Química Orgànica;Miquel Tuson del Departament de Genèti-ca i membre del col·lectiu D-Recerca(Associació de doctorands i becaris derecerca a Catalunya); i Fernando Postigo,del Dep. de Bioquímica i Biologia Molecularde la Divisió III i membre de l’Associació deBecaris de Formació en la Recerca iDocència (BRD-FPI) a la UB.

També van participar en el procés laComissió de Política Científica (CPC),l’Assessoria Jurídica, la Secció de Beques ialtres serveis, per tal de dotar l’Estatut delmarc legal i els continguts més adequats.

L’Estatut ara aprovat substitueix qualsevoldisposició anterior de la UB que reguli elrègim dels becaris de recerca i s’adequa a laLlei Orgànica d’Universitats i la Llei d’Uni-versitats de Catalunya. El principal objectiudel nou Estatut, que cobreix un espai que hihavia a la UB, és regular el marc dels dretsi deures dels becaris de recerca amb un altgrau de consens entre totes les parts.

Un altre punt rellevant de l’Estatut és lacreació d’una comissió per resoldre con-flictes i controvèrsies derivats de la sevainterpretació o aplicació, la qual és decaràcter permanent i està integrada perdos professors doctors i dos membres deles associacions més representatives delsbecaris de recerca de la UB.

L’Estatut també estableix un registregeneral de becaris de recerca, viu i actualit-zat, que serà la base per poder obtenir lacorresponent credencial de becari de recer-ca de la UB. A la credencial es farà constarel grup de recerca de cada becari, el depar-tament, l’institut universitari de recerca ocentre al qual s’adscriu, el tipus de beca i ladurada inicial, amb indicació de les possiblesrenovacions previstes en la convocatòria.

Més participació Pel que fa a l’article dels drets, l’Estatut

estableix que els becaris de recerca de laUB tenen dret a participar en els òrgans degovern i representació de la UB, disposardels mitjans necessaris per dur a terme larecerca i si escau docència, desenvoluparla seva activitat en condiciones adequadesde seguretat i salut i rebre formació enmatèria de prevenció de riscos, rebre deldirector o tutor de la beca un seguimentrigorós i personalitzat, així com obtenir unacertificació oficial de l’activitat de recerca idocència durant el període de gaudimentde la beca, entre altres punts que han estatconsensuats en el document.

Quant als deures, l’Estatut defineix que elsbecaris de recerca de la UB han de compliradequadament les obligacions de la convo-catòria de la beca i participar en les activitatsdel grup de recerca, departament o centrede recerca al qual estan adscrits, informar eldirector o tutor de la beca sobre les activitatsde recerca dutes a terme, informar el grupde recerca, departament o centre al qualestan adscrits tot tipus d’incidències en eldesenvolupament de la beca, en especial dela sol·licitud o realització d’estades en altrescentres de recerca i complir l’Estatut de laUB i la normativa infraestatutària, especial-ment els reglaments de funcionament intern,entre altres disposicions.

Més informació: www.ub.edu/comint/pdi

Aprovat l’estatut dels becaris de recerca de la UB

El catedràtic Enric Pol,premi Atlas 2002Enric Pol, catedràtic del Departamentde Psicologia Social, ha rebut el pre-mi Atlas 2002 en reconeixement a latrajectòria exemplar en l 'àmbitmediambiental. Creats el 1998, elspremis Atlas són fruit d'un protocol decol·laboració entre la Unió General deTrebal ladors de Catalunya i elDepartament de Medi Ambient de laGeneralitat de Catalunya, a fi dereconèixer les iniciatives de milloramediambiental més destacades enl'àmbit sociolaboral i productiu.

Enric Pol és expert en gestióambiental com a gestió de comporta-ment humà i social, director del màs-ter en Intervenció Ambiental: Persona,Societat i Gestió, creat el 1988 a laUB i centrat en l'estudi del comporta-ment individual i social amb relació ala temàtica ambiental, i coordinadordel Programa d'Ambientalització de laGestió al Campus Mundet de la UB,així com autor de diverses publica-cions i art icles sobre psicologiaambiental i social.

La UB, a l’European PlantScience OrganisationLa UB ha estat acceptada com a noumembre de l’European Plant ScienceOrganisation (EPSO), una plataformamultinacional d’àmbit europeu funda-da l’any 2000 amb la finalitat d’impul-sar diversos àmbits de la recercamés capdavantera i altament compe-titiva en biologia vegetal. Es tractad’un reconeixement al potencialinvestigador dels grups de la UB enaquest àmbit del coneixement. Laincorporació de la UB a l’EPSO es vaaprovar a la IV reunió general del ’ent i tat , durant el VI Iè CongrésInternacional de Biologia Molecularde Plantes celebrat el mes d’octubrea Barcelona.

Actualment, la UB i el CSIC són lesúniques inst i tucions del paísmembres de l’EPSO, en la qual figu-ren més de 50 organismes de recercade països de tot l’àmbit europeu.

37

l a r e c e r c a

La hipòtesi que suggereix un origendiferent per als primers colonitzadors

del continent americà (paleoamericans) iels grups amerindis moderns cobra prota-gonisme en l’estudi publicat el setembre aNature, on participen Rolando González-José i Miquel Hernández del Depar-tament de Biologia Animal, Secciód’Antropologia, de la UB.

L’estudi fa ús de metodologia de morfo-metria clàssica i geomètrica per analitzarun total de 33 cranis del grup etnogràficPericú, dipositats al Museu Regional deLa Paz i al Museu Nacional d’Antropologiai Història (Mèxic). Es tracta d’una poblacióde caçadors-recol·lectors de l’holocè tardà(datació inferior a 2.700 anys). Tambéparticipen la Universitat Autònoma del’Estat d’Hidalgo (Mèxic), la UniversitatNacional de La Plata, Argentina, l’InstitutNacional d’Antropologia i Història, Mèxic, ila Unitat de Zoologia de la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB).

Una de les hipòtesis tradicionals sobreels primers assentaments al continentamericà apunta que els primers colonitza-dors van ser grups mongoloides originaris

d’Àsia, els quals van travessar l’estret deBering fa uns 13.000 anys. Ara bé, treballsmés recents sobre els orígens humans alcontinent americà suggereixen un possi-ble origen alternatiu per a alguns grups.

A la llum de la nova hipòtesi, paleoame-ricans i australians podrien compartir unancestre comú, probablement originari delsud-est asiàtic, el qual hauria arribat aAustràlia fa uns 40.000 anys i més tard alcontinent americà (13.500 anys). Els ame-rindis moderns, un grup morfològicamentdiferenciat dels paleoamericans, seriendescendents dels mongoloides. SegonsRolando González-José, que acaba la tesidoctoral sota la direcció de MiquelHernández: “Amb les dades actuals, alcontinent americà potser seria més ade-quat referir-se a processos de diferencia-ció morfològica que no a migracions.”

Segons els autors, els canvis climàticsdurant l’holocè mitjà podrien haver causatl’aïllament del continent i creat una barre-ra geogràfica que hauria restringit l’inter-canvi genètic entre grups i mantingut lacontinuïtat temporal del patró morfològicpalaeoamericà fins a l’actualitat.

37

Pistes sobre els primerspobladors d’Amèrica

Un treball publicat al New EnglandJournal of Medicine, coordinat per

l’equip IDIBAPS Malalties infeccioses i sidaque dirigeix el Dr. Josep Maria Gatell, pre-senta una combinació de fàrmacs que sim-plifica el tractament antiretroviral i enredueix els efectes secundaris, el nombrede fracassos i, en conseqüència, l’aparicióde resistències. L’estudi multicèntric es varealitzar en col·laboració amb diferents hos-pitals de Barcelona, l’Hospitalet, Terrassa,Granollers, Mataró, Calella, Sabadell, Vila-decans, Tarragona i Palma de Mallorca. Ésun dels primers que s’emmarca en la Xarxade Recerca en Sida, creada recentmentamb fons del Ministeri de Sanitat i coordi-nada pel mateix IDIBAPS.

Un total de 460 pacients sotmesos a untractament complex van participar en els 15centres hospitalaris. Tots ells prenienalmenys un inhibidor de la proteasa, queimpedeix que es processin les proteïnes

codificades pel virus, i dos inhibidors de latranscriptasa inversa anàlegs de nucleòsid(ITIN), que competeixen amb els elementsque la transcriptasa inversa empra per con-vertir l’ARN del virus en ADN. A aquestspacients se’ls van substituir els inhibidorsde la proteasa per un tercer ITIN (Abacavir)o bé per un inhibidor de la transcriptasainversa no-anàleg de nucleòsid (ITINN)(Efavirenz o Nevirapine), que bloqueja latranscriptasa inversa unint-s’hi directament.

Aquesta combinació de fàrmacs va per-metre reduir el nombre de comprimits diaris,alhora que minvaven els efectes secundarisderivats de la teràpia antiretroviral de granactivitat (TARGA) i augmentava l’efectivitatdel tractament. Tot i que cal tenir en comptela situació específica de cada malalt, l’estudimostra que la combinació amb Abacavir ésla que presenta amb menor freqüència efec-tes secundaris, mentre que la combinaciótant amb Efavirenz com amb Nevirapine és

lleugerament més eficaç contra el VIH. Tot ique per ara no es pot eradicar la infecció,amb aportacions com la del present treballqueda ben palès que la sida es pot tractar deforma senzilla i preservar millor la qualitat devida del pacient mentre es manté controladala malaltia.

Un nou còctel de fàrmacsfacilita el tractament de la sida

El Dr. Esteban Martínez i el Dr. Josep MariaGatell durant la roda de premsa de presentacióde la combinació de fàrmacs

El catedràtic SantiagoÀlvarez, Premi SolvaySantiago Àlvarez, catedràtic del Depar-tament de Química Inorgànica i del Cen-tre Especial de Recerca de QuímicaTeòrica (CeRQT), ha rebut el Premi Sol-vay 2003 per a la recerca en ciènciesquímiques, contribució al desenvolupa-ment de models teòrics per a l’estudi deprocessos químics, en especial delssòlids moleculars i no moleculars.

Els Premis Solvay són atorgats perla Fundació Confederació Espanyolad’Organitzacions Empresarials, amb elpatrocini de l’empresa Solvay Ibérica.Santiago Àlvarez és expert en l’estruc-tura i propietats en compostos demetalls de transició. Membre del con-sell directiu del CeRQT, amb seu alPCB, el juliol rebia el Premi de l’Àreade Química Inorgànica de la ReialSocietat Espanyola de Química. ElPremi Solvay 2002 en ciències quími-ques va distingir Santiago Olivella, undels impulsors i primer director delCeRQT de la UB, director del grup derecerca en química teòrica i computa-cional del Centre d’Investigació iDesenvolupament (CSIC).

l a r e c e r c a

38

Investigadors de l’Institut d’InvestigacionsBiomèdiques August Pi i Sunyer (IDI-

BAPS) han dissenyat i experimentat un dis-positiu portàtil de control respiratori basaten la tècnica d’oscil·lació forçada (TOF).

En una nova mostra de la recerca trans-lacional que es duu a terme en aquesta ins-titució, l’estudi ha estat possible gràcies a lacol·laboració entre l’equip Biofísica respi-ratòria i bioenginyeria, al qual pertany el Dr.Ramon Farré, de la Unitat de Biofísica i Bio-enginyeria de la Facultat de Medicina de laUniversitat de Barcelona, i l’equip Mecanis-mes fisiopatològics de les malalties respi-ratòries, que dirigeix el Dr. Josep Roca, del

Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínicde Barcelona.

La tècnica TOF s’utilitza per a la recercaclínica en medi hospitalari des dels anys cin-quanta. L’equip del Dr. Ramon Farré ha adap-tat el sistema a l’ús domiciliari mitjançant eldesenvolupament d’un aparell petit, la utilit-zació del qual és molt senzilla. A diferènciade l’espirometria, la tècnica TOF requereix unesforç mínim per part del pacient. En el pre-sent treball, publicat a l’European Respira-tory Journal, es va experimentar eldispositiu mitjançant un estudi pilot amb noupacients asmàtics (sis homes i tres dones).Es va poder comprovar la fiabilitat de la tèc-nica en observar poca variabilitat en lesmesures fetes pel pacient al seu domicili. Almateix temps, es va comprovar que la repro-ductibilitat era la mateixa que l’obtinguda perun tècnic expert a l’hospital, la qual cosademostra que els resultats són fiables.

El nou sistema augmenta la implicaciódel pacient en el maneig domiciliari de laseva malaltia crònica. A més, encara que-den per implementar algunes prestacionsde l’aparell com, per exemple, el controlremot del pacient mitjançant la transmis-sió de les dades per via telefònica. Des dela perspectiva clínica, l’objectiu és incloureen l’estudi un major nombre de malalts ifer una anàlisi sistemàtica de validació delnou mètode.

Nou dispositiu per al’avaluació domiciliària delgrau d’obstrucció pulmonar

Un pacient prova el nou aparell per a lamesura domiciliària del grau d’obstrucciópulmonar

Presentació de l’estudi“Condicions de l’empreso-nament a Catalunya”L’Observatori del Sistema Penal i elsDrets Humans de la UB va presentar, el15 d’octubre, l’informe “Condicions del’empresonament a Catalunya”, elabo-rat després de dos anys de recerca. Eltreball, dut a terme per un equip multi-disciplinari d’investigadors, assenyalaimportants mancances del sistemapenitenciari català en aspectes com lamassificació dels centres, la falta deprofessionals per atendre les pobla-cions recluses, les deficients condi-cions de vida, la indefensió legal delspresos i, fins i tot, l’existència de mal-tractaments, entre d’altres.

Per a l’elaboració de l’estudi s’han uti-litzat informes preexistents, dades institu-cionals, investigacions prèvies, qües-tionaris, entrevistes obertes, etcètera. Elsinvestigadors denuncien que l’Adminis-tració de la Generalitat (única comunitatautònoma que té traspassada l’execucióde la legislació penitenciària) els va prohi-bir l’accés a l’interior de les presons cata-lanes. Aquest fet va motivar lapresentació, per part dels grups parla-mentaris d’ERC, PSC i IC, d’una propo-sició no de llei que instava el Governautònom a permetre l’entrada dels inves-tigadors dins els centres penitenciaris,proposició que va ser rebutjada. A l’infor-me es defineixen 14 problemàtiquescaracterístiques de l’actual sistema peni-tenciari català. Algunes d’aquestes pro-blemàtiques són: increment constant dereclusos i massificació; manca de profes-sionals penitenciaris; vulneració de dretsfonamentals; predomini de la disciplinaper damunt de les tasques resocialitza-dores; fracàs resocialitzador; degradacióde determinades condicions de vida;deteriorament de la salut i psicològic ifamiliar; discriminacions, per exemple,respecte a les dones i la població estran-gera; precarietat laboral; indefensió jurídi-ca; i política d’opacitat del sistemapenitenciari.Les activitats de l’Observato-ri del Sistema Penal i els Drets Humans,i dirigit pel professor de Dret Penal i Cièn-cies Penals Iñaki Rivera, s’emmarquen enla xarxa Observatori Europeu del SistemaPenal i Penitenciari, integrat per universi-tats i ONG del Regne Unit, Itàlia, Grècia,Portugal i Espanya.

Recerca sobre l’arxiu delBanc de Barcelona

El conseller d’Economia i Finances,Francesc Homs; el director territorial

per a Catalunya del Santander CentralHispano, Pablo Cigüela; i la directora gene-ral de la Fundació Bosch i Gimpera-UB,Anna Ros, van signar el setembre un con-veni de col·laboració per finançar un estudisobre l’arxiu històric de l’antic Banc deBarcelona. La recerca serà dirigida pelsprofessors de la UB Carles Sudrià i PerePasqual i els historiadors Francesc Cabanai Yolanda Blasco, la qual va localitzar elsarxius del Banc de Barcelona, que ara són

la base de la recerca, en el curs dels seusestudis de doctorat a la UB.

La investigació té un pressupost globalde 224.000 euros, aportats a parts igualsper la Generalitat i el BSCH. Actualment,l'arxiu històric del Banc de Barcelona estroba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, aSant Cugat del Vallès. El conseller Homsi el president del Santander CentralHispano, Emilio Botín, han signat un con-veni de cessió a través del qual laGeneralitat adquireix de forma gratuïtaaquest fons documental.

39

l a r e c e r c a

39

El secretari de cartes llatines de l’empera-dor Carles V, l’erasmista Alfonso de

Valdés és, segons les investigacions de lacatedràtica de Filologia Hispànica RosaNavarro, l’autèntic autor del Lazarillo de Tor-mes, una de les peces literàries més recone-gudes de la literatura espanyola que fins avuiera considerada d’autor anònim. La professo-ra Navarro, que ha dedicat els tres darrersanys a investigar el misteri de l’autoria, va ini-ciar la seva recerca en adonar-se que man-cava una pàgina en el pròleg de l’obra.

Com és que mai s’havia investigat la iden-titat de l’autor?L’autoria del Lazarillo ha estat sempre undels “misteris” que tot filòleg ha somiat resol-dre; no oblidem que, després del Quixot, ésl’obra més genial i més popular de la litera-tura castellana. En totes les edicions del relatde Lázaro hi ha un llarg apartat dedicat a lesatribucions de l’autoria; no es pot, per tant,parlar de manca d’interès per dibuixar el per-fil d’aquest esplèndid escriptor, sinó demanca de proves convincents perquè undels candidats pogués destacar-se entre elsprobables i passar a ser l’únic possible.

El que passa és que la mevainvestigació va començar en unaltre lloc, sense la pretensió dedesvetllar res; va començar quanvaig adonar-me d’una cosa òbvia,d’una cosa que durant més detrenta anys d’investigadora i pro-fessora de la literatura de l’Edatd’Or no havia sabut veure: quel’últim paràgraf del que es consi-derava fins ara el suposat pròlegde Lázaro al seu relat, en la cartaque dirigeix a “Vuestra Merced”,no en formava part. I és així per-què hi ha un canvi radical d’inter-locutor: l’autor es dirigeix alslectors i, de cop, sense trànsit, unaveu que només aleshores ésinconfusiblement la de Lázaro, elpersonatge, es dirigeix al destina-tari de la seva carta. A partird’aquest moment, em vaig situaren un altre lloc per llegir l’obra i

vaig poder anar veient, molt lentament, unasèrie d’elements que m’han portat a provarmés enllà de qualsevol dubte que Alfonsode Valdés, el millor prosista de la primerameitat del segle XVI, és l’autor del Lazarillo.

Valdés era un erasmista. És aquesta la raóúltima de l’anonimat de l’obra?En efecte, Alfonso de Valdés va ser el millorvaledor d’Erasme a Espanya. Només la sevaposició privilegiada al costat de l’Emperador–era el seu secretari de cartes llatines– el vasalvar d’un procés inquisitorial per haverescrit el Diálogo de las cosas acaecidas enRoma, on veia el saqueig de Roma per lestropes de Carles V com un fet providencialamb el qual Déu castigava la corrupció de lajerarquia eclesiàstica i en què atacava direc-tament el Papa, Climent VII. No oblidem queErasme havia estat preceptor del jove prín-cep Carles i que, mentre va viure el cancellerGattinara, protector d’Alfonso de Valdés, vanbufar vents progressistes a la cort. No s’had’oblidar tampoc que el traductor de l’Enqui-ridion d’Erasme al castellà, l’ardiaca del’Alcor, el dedica, el 1526, a l’inquisidor gene-ral, l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique.

Alfonso de Valdés no publica en vida ni elseu primer diàleg, el citat sobre el saqueig deRoma, ni la seva segona obra, el Diálogo deMercurio y Carón (una còpia manuscrita quehavia donat al seu germà canonge Diego, vacaure en mans de la Inquisició); i, per des-comptat, sabia molt bé que tampoc podiapublicar ni posar el seu nom en aquesta obramolt més transgressora que és La vida deLazarillo de Tormes. Va morir de pesta l’octu-bre de 1532 a Viena i va escriure el Lazarillopoc temps abans. També es van editar com aanònims els seus dos Diálogos, probable-ment a Itàlia, i van ser atribuïts al seu germàJuan, malgrat que era Alfonso, el secretari del’emperador, qui podia tenir accés a tots elsdocuments utilitzats en les dues obres.

Hem après el Lazarillo com l’origen delgènere picaresc, quan en realitat amagaun propòsit molt més crític i moral.

Aquest error va ser provocat per una muti-lació del text, atès que algú va arrencar un folion s’exposava breument l’argument de l’obra,és a dir, la clau de lectura. Així, la mirada dellector es va dirigir a Lázaro, quan s’hauriad’haver fixat en allò que descrivia: el compor-tament dels seus amos (que no tenen nompropi), mesquins, cruels, hipòcrites; cinc d’ellspertanyen a l’església (el clergue, el fraremercedari, el butller, el capellà i l’arxipreste deSan Salvador); el cec viu de resar oracions, il’altre és un escuder, un cortesà, els qualstambé ataca l’esmolada sàtira de Valdés en elDiálogo de Mercurio y Carón. Lázaro nodiu res dels dos únics amos que no tenen resa veure amb aquests dos estaments–l’església i la cort–, el mestre de pintar pan-deros i l’agutzil, perquè no interessaven al seuautor, només són personatges per omplir.

El problema no rau en l’errada d’inter-pretació, sinó en la resistència a acceptarqualsevol altra lectura que no sigui l’esta-blerta a través d’una tradició historiogràfi-ca. La historia de la literatura tendeix aensenyar-se com si fos la Bíblia i té mol-tes imprecisions que s’han d’anar llimantlentament; només així té sentit investigar.

Jordi Homs

Rosa Navarro:“Més enllà de cap dubte, l’autordel Lazarillo és Alfonso de Valdés”

40

a c t u a l i t a t

40

Saramago, en la seva novel·la Memorialdel convento, relata –com només ell

pot fer-ho– l’aventura, real, de Bartholo-meu Lourenço de Gusmão, un frare queconstrueix una aeronau –no cal dir que alrelat no li manca fantasia–, amb la qualvola conjuntament amb la parellaprotagonista de la novel·la.D’intents com el de Gusmão, lahistòria en va plena. No cal dir quetots van acabar en fracàs. Fins queels germans Montgolfier (1783)van enlairar els primers globus.

Els aeròstats, però, només ascen-dien i descendien, sotmesos a mésa més als vents que bufaven. Ambtot, van permetre abandonar laterra ferma. Era el començamentd’una aventura apassionant.

Els globus donarien pas als diri-gibles, naus de forma allargada ple-nes d’un gas més lleuger que l’aire,els quals van ser dotats de motorsque els permetien desplaçar-se perl’atmosfera. Tanmateix, l’hidrogenés un gas inflamable i tots sabemcom va acabar el “Hindenburg”.

Un personatge ignorat permolts, però ben conegut en lahistòria de la tècnica, Lilienthal, vaaplicar, durant el segle XIX, la ciència del’aerodinàmica als planadors i va aconse-guir models gairebé perfectes. Quan estavaa punt d’equipar-los amb un motor lleugeri potent, és a dir, amb un motor de gasoli-na, va estimbar-se amb el planador en quèvolava i va morir.

Els qui, finalment, van aconseguir ajuntarels dos elements, el biplà aerodinàmic deLilienthal i el motor de gasolina, en un solconjunt, van ser els germans Wright, Wilburi Orville. El dia 17 de desembre de 1903 vanfer el primer vol sostingut i dirigit de la histò-ria. Van fer servir un biplà de 12 metresd’envergadura i un motor, construït per Orvi-

lle, de 63 quilos i 16 cavalls, amb quatrecilindres i refrigerat per aigua. Després dediversos intents, l’aeroplà va recórrer unadistància de 300 metres en un minut a unaaltura oscil·lant de tres a cinc metres sobre elsòl. A aquest èxit el va seguir un perfecciona-

ment continu que va permetre ampliar eltemps de vol i la distància recorreguda.

A partir d’aleshores van començar lesgestes que palesaven la rapidesa amb quèprogressava l’aviació. El 25 de juliol de 1909el francès Louis Blériot travessa el canal dela Mànega; el 1919, Alcock i Brown saltend’una tirada l’Atlàntic (Terranova-Irlanda,3.000 quilòmetres); el 1925, Roald Amund-sen arriba a 150 quilòmetres del pol Nordamb un hidro (l’any següent sobrevolarà elpol amb el dirigible “Norge”); dos anys méstard, Charles Lindbergh fa el vol Nova York-París, més de 6.000 quilòmetres, amb l’”Spi-rit of Saint Louis”...

És indubtable que la Primera GuerraMundial havia servit de camp de proves pera l’aviació. Els progressos tècnics van serconsiderables i el nombre d’avions va créi-xer espectacularment. D’altra banda,s’havia creat una poderosa indústria que, el

1918, va generar una pregunta:què en fem, de tot plegat? I així vanéixer l’aviació civil. El primervol internacional regular data de1919 (entre Londres i París), i lesgrans companyies privades(KLM, Airways, Lufthansa, etcè-tera) van aparèixer a partir delcomençament de la dècada delsanys vint.

Així doncs, en l’important sec-tor del transport apareix un noumitjà que ha de competir amb elsja establerts (el terrestre i el marí-tim); l’aviació, per tant, intentafer-se un espai en el transport demercaderies i de viatgers, però defet només reïx plenament en el deviatgers, en especial en les llar-gues distàncies.

Més tard, la Segona GuerraMundial va contemplar l’apariciódels avions a reacció i el transportaeri (especialment de viatgers) es

va incrementar notablement a partird’aleshores.

Amb tot, i com totes les tecnologies queapareixen i desapareixen al llarg de la histò-ria, l’aviació planteja, al costat d’avantatgesindiscutibles, problemes i dificultats, tantpropis (com ara la pol·lució atmosfèrica i, al’enlairament i a l’aterratge, l’acústica...)com derivats de la infraestructura querequereix (aeroports cada dia més grans,comunicacions amb les gran ciutats, densi-tat de trànsit a l’espai aeri...). Com sempre,res no és perfecte, malgrat que tot, en espe-cial la tecnologia, va darrere de la perfecció.Sempre darrere.

Opinió

El primer vol, ara fa cent anys

Santiago Riera i Tuèbols És professor d'Història de la Ciència i la Tècnica del Departament d'Història Contemporània de la UB. Entre la seva producciócal destacar les obres Història de la ciència a la Catalunya moderna (2003), Ciència i tècnica a la il·lustració: Francesc Salvà iCamillo (1751-1828) (premi Lluís Sayé, 1985), Narcís Monturiol (1986), els estudis sobre la Maquinista Terrestre i Marítima, aixícom una trilogia que versa sobre la ciència, el primer volum de la qual, Més enllà de la cultura tecnocientífica (1994), va serguardonat en l'àmbit d'assaig dels premis a la Creació i a la Investigació. També ha escrit una novel·la històrica La ciutat delcanvi, primera d'una trilogia en la qual està treballant. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans.

Ana Pluvins, estudiant de Belles Arts

42

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

42

La biotecnologia ha experimentat en elsdarrers anys una expansió espectacular

en àmbits com el farmacèutic, l’ambiental oel de l’agronomia. Es tracta d’una disciplinaque integra les ciències de la vida i les del’enginyeria per aconseguir l’ús d’organis-mes, cèl·lules i molècules en la producció debéns i serveis. El doctorat en Biotecnologiade la UB ofereix una formació amb àmpliesperspectives de futur i desplega esforçosconstants per estar al dia de les darreresinnovacions en aquesta àrea de recerca queexperimenta una evolució ràpida i constant.

En el programa, que va començar aimpartir-se en el bienni 1999-2000, hi par-ticipen els grups de recerca dels departa-ments implicats en el doctorat: Bioquímica iBiologia Molecular-Divisió IV, Bioquímica iBiologia Molecular-Divisió III i Química Físi-ca-Divisió III. Els doctorands poden fer elstreballs de recerca i les tesis en el marc

d’aquests grups de recerca o en altres cen-tres com el CSIC, el Parc Científic de Bar-celona o indústries farmacèutiques.

El programa, que ha rebut ajuts de laGeneralitat dins el programa IGSOC-2003,gaudeix d’altra banda de la col·laboraciód’empreses que faciliten als estudiants lavisita in situ a instal·lacions per a l’ús de lestecnologies més modernes en la fabricacióde kits de diagnòstic, fàrmacs, enzims indus-trials, proteïnes d’ús terapèutic, etcètera.

Estar al dia en les noves tecnologies ésuna de les principals preocupacions delsresponsables d’aquest programa de doc-torat. Per aconseguir-ho, moltes de lesclasses són impartides per especialistesen una matèria determinada. Entre elsdocents del curs hi ha investigadors pro-cedents dels serveis cientificotècnics dela UB, del CNB de Madrid, del CSIC id’altres universitats espanyoles i es-trangeres. Al mateix temps, els departa-ments que participen en el programadesenvolupen línies de recerca molt

actuals, cosa que facilita l’accés a lesdarreres innovacions.

El programa, que té un 25% d’estu-diants estrangers, es caracteritza per lamultidisciplinarietat. “La medicina, la biolo-gia, la física, la química i les enginyeriesestan aportant nous descobriments a labiotecnologia”, explica la coordinadora delprograma, la professora Josefa Badia. Amés, aquest doctorat té un caràcter forçacomplementari amb el de Biomedicina.

Pel que fa a la inserció laboral dels titulats,molts continuen la formació a l’estranger icada dia augmenta el nombre dels ques’incorporen a empreses privades. “Elsavenços espectaculars de la biotecnologiaen els darrers anys i els que es preveu quees produeixin en el futur fan suposar que lesperspectives de les persones formades enaquesta àrea poden ser molt bones”, afirmala professora Badia.

En aquestes pàgines anirem presentant alguns dels màsters, postgraus idoctorats de la UB. En aquest cas es tracta de doctorats amb la Mencióde Qualitat del Ministeri d’Educació, Cultura i Esports.

El doctorat en Economia de la UB, iniciatel curs 1999-2000, té entre les seves

característiques la d’oferir una important for-mació de base en aquelles matèries comu-nes a qualsevol camp de l’economia, per talde poder continuar posteriorment l’especia-lització que es desitgi dins el programa. Totaixò, a diferència d’altres titulacions sem-blants, amb una important incidència enaspectes d’economia aplicada.

Econòmiques va començar aquest docto-rat amb l’objectiu d’aplegar l’esforç de dife-

rents departaments en un sol programa.Concretament, hi participen els departa-ments d’Econometria, Estadística i EconomiaEspanyola; Economia Política, Hisenda Públi-ca i Dret Financer i Tributari; Història i Institu-cions Econòmiques; Matemàtica EconòmicaFinancera i Actuarial; Teoria Econòmica; Polí-tica Econòmica i Estructura Econòmica Mun-dial; i Dret i Economia Internacionals.

També estan implicats en el programa dedoctorat set grups de recerca. Quatre sóngrups de recerca consolidats per la Genera-litat: Anàlisi quantitativa regional; Federalis-me fiscal i economia regional: Economia delbenestar; i Història industrial i de l’empresa.Els altres tres són grups consolidats per laUniversitat: Reproducció econòmica; Políti-ques públiques i regulació econòmica; i Riscen finances i assegurances.

Entre els estudiants que es matriculen enaquest programa de doctorat hi ha una fortapresència d’estrangers, més del 40 per cent,bàsicament provinents de països d’AmèricaLlatina. Cada curs es programa un seminariamb professors convidats d’altres universi-tats, en el qual l’any passat van participarquatre investigadors d’universitats de diver-sos indrets de l’Estat i cinc d’altres països.

A més, els programes de doctorat de la

Facultat de Ciències Econòmiques i Empre-sarials participen en l’European Ph. D. inSocio-Economic and Statistical Studies,amb les universitats de Roma “La Sapien-za”, Humboldt, Universitat Lliure de Brus-sel·les, Lille, Southampton i Tampere. Perconseqüent, els doctorands cursen un con-junt de matèries comunes amb aquestesuniversitats i poden fer dos semestresd’estada en algun dels centres.

Amb relació al treball a la UB, la inaugu-ració, l’any 2001, de l’Espai de Recerca enEconomia a la Facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials ha influït positivamenten els treballs de recerca i les tesis delsdoctorands, atès que els grups de recercadisposen de millors mitjans així com d’unespai per a la interacció entre investigadorsde diferents camps.

Pel que fa a la inserció laboral dels titulatsd’aquest doctorat, “O bé continuen amb unacarrera universitària o bé s’insereixen labo-ralment en empreses i institucions que facinestudis econòmics, o en l’Administraciópública”, explica la coordinadora del progra-ma, Núria Bosch.

Més informació: Telèfon: 93 403 44 96 - palaciu@farmacia.ub.es

Seminari a l’Espai de Recerca en Economia

Més informació: Telèfon: 93 402 18 12 -nbosch@ub.edu

Biotecnologia

Economia

f o r m a c i ó c o n t i n u a d a

43

Consulteu tota l’oferta de doctorats i postgraus a: www.ub.edu/acad/postgrau.htm

Aquest curs es comença a impartir eldoctorat en Exploració, Anàlisi i Modelit-

zació de Conques i Sistemes Orogènics. Estracta d’una titulació interuniversitària, ofertaconjuntament amb la Universitat d’Oviedo,que neix amb l’objectiu d’aglutinar grups derecerca capdavanters a Europa en l’estudi i lacaracterització geològica i geofísica de lesconques sedimentàries i els orogens i l’apli-cació a l’exploració i gestió de recursos

geològics. Tot això posant a disposició del’estudiant tècniques i eines capdavanteres.

Hi ha diversos grups de recerca impli-cats en el programa en els àmbits de lageodinàmica, la geofísica, l’estratigrafia ila sedimentologia. Els grups principals, onels doctorands desenvolupen els seus tre-balls de recerca, són Geodinàmica i Anàli-si de Conques de la UB, Geofísica iTectònica (Institut Jaume Almera-CSIC),Tectònica i Geofísica de la Universitatd’Oviedo i Fault Dynamics Group del RoyalHolloway, Universitat de Londres.

El programa té una participació moltimportant d’investigadors convidats dediverses entitats nacionals i estrangeres.Així, en aquesta primera edició, el doctorattindrà docents del Royal Holloway de laUniversitat de Londres, la Universitat deBergen (Noruega), la Universitat de Bay-reuth (Alemanya), la Universitat de les IllesBalears, la UAB i l’Institut Superior del’Energia (Repsol-Ypf). També col·laborenen el programa diverses empreses i institu-cions que participen en els cursos o quefinancen investigacions i beques per alsestudiants. Es tracta fonamentalmentd’empreses d’hidrocarburs, però també degestió de residus, d’enginyeria i de mineria.

El fet de ser un programa interuniversita-ri afavoreix la mobilitat dels estudiants i queaquests coneguin grups de recerca d’enti-tats diferents. Alhora, cadascun dels dife-rents grups de recerca que participen en eldoctorat aporta recursos que són comple-mentaris. Per exemple, la Universitatd’Oviedo posa a disposició dels doctorandsun equip d’adquisició de dades de sísmicade reflexió únic a l’Estat, mentre que la UBi l’Institut Jaume Almenara (CSIC) tenen unsoftware també únic que permet tractaraquestes dades. Els doctorands utilitzen unequipament informàtic capdavanter entreels emprats a les universitats europees perconstruir models geològics tridimensionalsamb dades de superfícies, de subsòl i delsmodels analògics i numèrics.

Un cop han acabat els estudis, els titulatsd’aquest doctorat s’insereixen laboralment enl’exploració i gestió dels recursos geològics.Altres camps de treball són la caracteritzacióde reservoris per a l’emmagatzematge dequalsevol substància d’interès o de rebuig il’anàlisi i prevenció de riscos geològics.

Més informació: Telèfon: 93 402 13 76

dep-gg@d3.ub.es/ josep@geo.ub.es

El doctorat en Física Avançada ofereix alsestudiants tant la possibilitat de rebre

uns coneixements especialitzats com unaformació generalista. Nascut a partir de lafusió de diferents programes, té un caràctermultidisiciplinari que contribueix a “unamajor cultura científica i unes mentalitatsmés obertes i flexibles” dels doctorands,segons els organitzadors del programa.

El doctorat es va començar a impartir el1998 com a resultat de la fusió de tres pro-grames: Partícules, Camps i FenòmensQuàntics Col·lectius; Física de la MatèriaCondensada (del Departament Estructura iConstituents de la Matèria); i MètodesEstadístics de la Física (Departament deFísica Fonamental). En el programas’engloben les àrees de coneixement defísica teòrica, física atòmica molecular i

nuclear i física de la matèria condensada.Hi col·laboren la trentena d’equips de recer-ca dels dos departaments que participenen el programa.

Durant el doctorat, els estudiants fan tre-balls de recerca en Relativitat i Cosmologia,Partícules i Camps, Física Atòmica i Nucle-ar, Teoria Quàntica d’N-cossos, Física del’Estat Sòlid i Física Estadística i no Lineal.Respecte a la metodologia, els doctorandses troben amb grups d’investigadors quetreballen en física teòrica i computacional,mentre que d’altres ho fan en física experi-mental, de manera que poden optar per lavia que prefereixin. Un dels trets caracte-rístics dels doctorands mentre segueixen el programa és la flexibilitat de què disposena l’hora de confegir el seu currículum, gràcies a la multidisciplinarietat pròpiad’aquest doctorat.

El coordinador del programa, el profes-sor Jesús González, explica que s’ha

detectat un increment de demandes permatricular-se a aquest doctorat. El progra-ma rep estudiants de diversos països i l’anyvinent hi haurà doctorands provinents deCorea, el Regne Unit, Mèxic, Argentina i elMarroc.

És habitual la presència de professorsvisitants i de cara als propers cursos es volaugmentar la presència d’aquests investi-gadors, de manera que imparteixin partssubstancials de les assignatures i fins i totmatèries completes del doctorat, el qual harebut finançament de la Generalitat dins elprograma IGSOC.

Un cop han acabat els estudis, la recer-ca en entitats públiques és la principal sor-tida laboral dels titulats, encara que enalguns casos han trobat feina en empresesd’informàtica, instrumentació o finances.

Més informació: Telèfon: 93 402 11 63 - jgm@ffn.ub.es

Treball de Camp a Muro de Roda, La Fueva,Sobrarb (Osca)

Exploració, Anàlisi i Modelització de Conques i Sistemes Orogènics

Física Avançada

44

s o m u b

L’Edifici Històric va acollir la nit del 23 desetembre la Trobada Universitat-Socie-

tat-Empresa, dirigida i gestionada, com ainterlocutor institucional, per la Direcció deMàrqueting, Societat i Empresa. Durantl’acte es va retre homenatge als col·labora-dors i patrocinadors de la UB i el seu Grupal llarg de 2002. L’acte va estar presidit pelrector, Joan Tugores, acompanyat pel presi-dent del Consell Social, Pedro Fontana, i elpresident del Consell Assessor de la Funda-ció Bosch i Gimpera, Rafael Foguet. La tro-bada, que neix amb el desig de reforçar lessinergies i les bones relacions existentsentre la UB i la societat empresarial, tambéva ser l’ocasió per presentar el nou projecteSom UB que emprèn aquest any la Univer-sitat de Barcelona.

L’acte, presentat pel periodista Jordi Llom-part, va començar amb la visita a una expo-sició, al vestíbul de l’Edifici Històric, dedicadaals projectes que s’han desenvolupat gràciesa les empreses patrocinadores de l’any2002 així com les propostes que s’englobenen el nou projecte Som UB. Després va tenirlloc al Paranimf el lliurament dels V Diplomesd’agraïment a les empreses patrocinadoresde 2002, consistents en uns gravats de

l’artista i antic degà de Belles Arts, JoanHernández Pijuan. Tot seguit va començar elsopar, que va tenir lloc al Claustre i va inclou-re l’actuació de la soprano Paula Nogueira iel guitarrista Edwin Guevara. La trobada vaestar patrocinada pel Grup Soteras, Amicsdel Liceu i El Periódico.• Enguany els Patrocinadors d’Honor han

estat Santander Central Hispano; Caixade Catalunya; i Caixa d’Estalvis i Pensionsde Barcelona.

• Els Patrocinadors: Ajuntament de Barce-lona; Banco Zaragozano; Diputació deBarcelona; El Corte Inglés; El Periódicode Catalunya-Grupo Zeta; Emagister-Grup Intercom; Generalitat de Catalunya.Secretaria General de l’Esport; Grup Sote-ras; La Vanguardia; Mundo Deportivo;Primer Segona Publicitat; i Metro News.

• Pel que fa als Amics: ACE Insurance;Amics del Liceu; Casademont; EspaiBrossa; Futbol Club Barcelona; GrupBalañá; Grup SABA; Institut Novartis;Media Planning Group; Postalfree-IndoorMedia; i Club del Teatre-Promoteatre.Gràcies a la col·laboració d’aquestes

empreses, s’han pogut dur a terme iniciati-ves com l’equipament d’aules d’informàti-

ca, projectes per al desenvolupament del’activitat docent i investigadora o per a lamillora de la qualitat, entre d’altres. Durantl’any passat es van signar prop de 50 con-venis i contractes, amb una aportació totalvalorada en més de 2,46 milions d’euros. A més un 76 per cent del patrocinadors jaho eren anteriorment i han repetit durantl’any 2002.

Durant la trobada es va presentar el pro-jecte Som UB, que neix amb la voluntat deposicionar la Universitat de Barcelona i elGrup UB com a primer centre d’excel·lènciadel coneixement i la recerca i aconseguir lavinculació de la societat a la UB. Alhora,Som UB serveix per presentar, difondre ipromocionar tots els projectes de la Univer-sitat de Barcelona i el Grup UB que pel seuvalor social i de causa, són prioritaris per ala Universitat i la societat en general.Aquests projectes s’han aplegat en elsàmbits de Coneixement, Qualitat de vida iPatrimoni públic de la UB. Som UB tambépretén aglutinar col·lectius tant de l’entornUB com de la societat en general per iden-tificar-los a través d’un carnet i dotar-losdels avantatges tant interns com externsque aquest porta associats.

Trobada Universitat-Societat-Empresa

Moment de la Trobada amb els patrocinadors i mecenes del Grup UB

s o m u b

El Santander Central Hispano amplia laseva col·laboració amb la UB com a

Protector del projecte Som UB fins al 2007.La Universitat de Barcelona ha arribat a unacord amb el Santander Central Hispano,pel qual aquesta entitat financera emetrà elsnous carnets Som UB per als col·lectiusd’estudiants del Grup UB, personal del GrupUB, antics alumnes de la UB i els col·lectiussocials vinculats a Som UB.

Aquests nous carnets, que dis-posaran d’una identificació perso-nalitzada per als diferentscol·lectius de la UB i el seu Grup,tindran associat un pla d’avantat-ges especial per a cadascun delscol·lectius, amb avantatges internsde la Universitat de Barcelona i deles empreses patrocinadores, aixícom els avantatges dels protectorsi ofertes específiques.

Paral·lelament, i en el marc delProjecte Som UB, el Santander

Central Hispano continua col·laborant ambla Universitat de Barcelona en projectesper al desenvolupament de l’activitatdocent i investigadora de la UB, AnticsAlumnes i UB Virtual.

Per la seva banda, la UB i el SantanderCentral Hispano estudiaran conjuntamentla promoció de serveis i productes a midai en condicions preferents per a cadascundels col·lectius Som UB.

Nou carnet universitari i conveni amb SantanderCentral Hispano

Myrurgia amplia elcontracte de llicència pera l’ús de la marca UBMyrurgia ha ampliat el seu contracte dellicència per a l’ús de la marca UB en lesaccions de comunicació i difusió de l’ava-luació dermatològica, realitzada pel Dept.de Biologia Cel·lular de la UB, en diversosproductes de la línia cosmètica UNICAd’Adolfo Domínguez. Myrurgia podrà inse-rir la marca de la UB en l’embalatged’aquests productes i en les campanyespublicitàries, les quals hauran de tenir el vis-tiplau de la Universitat a través de la Direc-ció de Màrqueting, Societat i Empresa.

Suport a la coral deFarmàciaLa Fundació Salvat Inquifarma ha signatamb la UB un acord pel qual col·laboraràeconòmicament amb la Coral de Farmà-cia de la UB. En el conveni s’estableix unaComissió de Seguiment per tal de vetllarper la marxa del conveni i estudiar elsfuturs interessos i col·laboracions entre lesinstitucions signants. Aquesta formaciómusical, que va néixer el 1997, està inte-grada per 35 cantaires. Participa de formahabitual en concerts i diversos tipusd’actes com ara concerts de Nadal, deSant Jordi, trobades de corals, etcètera.

Nou butlletí “Som UB”La consultoria en tecnologies de la infor-mació i comunicació e-Mascaró Consul-ting desenvoluparà i posarà en marxa elbutlletí Som UB. Aquest butlletí, que ges-tionarà la Direcció de Màrqueting, Socie-tat i Empresa s’adreçarà a les empresespatrocinadores de Som UB, als AnticsUB i a tots aquells que s’hi subscriguin através de la web de Som UB(www.ub.edu/somub). Tindrà una perio-dicitat trimestral i constarà de diversosapartats, com un recull de notícies, agen-da d’activitats, les novetats en avantatgesper als col·lectius Som UB, i altres sec-cions sobre les formes de participar aSom UB o la presentació de productes iserveis de la Universitat.

Neix l’Associació d’AnticsAlumnes de la Facultat deFormació del Professorat

El passat 25 de novembre va tenir lloc alParanimf de la UB la presentació de

l’Associació d’Antics Alumnes de la Facultatde Formació del Professorat. L’acte va serpresidit pel rector Joan Tugores, i van comp-tar amb les intervencions de la degana deFormació del Professorat Gemma Tribó, deldirector general d’Ordenació i InnovacióPedagògica Pere Solà, i de la presidenta del’Associació Montserrat Blanch.

L’Associació d’Antics Alumnes de laFacultat de Formació del Professorat neixamb la voluntat de prestigiar i dignificar lafigura del mestre i de la professió en gene-ral. Entre les seves accions prioritàries hifiguren l’establiment de mecanismes de

participació i comunicació entre la Facultati els seus antics alumnes i professors, pro-moure tot tipus d’activitats culturals enca-minades al foment i desenvolupament del’ensenyament escolar a Catalunya (con-ferències, cursos, col·loquis, etc...) i l’ediciód’una revista semestral sobre la professió,el primer número de la qual va ser lliuratdurant el mateix acte.

Les condicions per pertànyer a aquestaassociació, que ja compta amb una sei-xantena d’associats, són haver estatdocent dels cicles escolars de primària i/osecundària. En projecte està també laincorporació dels formadors d’escolesbressol.

45

Màrqueting, Societat i Empresa

Col·laborar amb la UB suposa beneficis de caràcter econòmic, de comunicació, d’imatge, de difusió i desgravacions fiscals.Més informació: Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa. Tel.: 93 402 90 26. Internet: www.ub.edu/ube

s o m u b

En aquestes pàgines de la revista uspresentem els projectes de la UB i el

Grup UB que, pel seu valor social i decausa, són prioritaris per a la comunitatuniversitària i per la societat en general ien els quals poden col·laborar les empre-ses, institucions i/o persones físiquesinteressades a compartir l'objectiu comúde millora de la societat.

Els projectes Som UB s'apleguen entres grans capítols:Projectes de Qualitat de Vida: orien-tats a impulsar la promoció dels valorsrelacionats amb el respecte als dretshumans i aportar una millor qualitat devida a la societat:

• Junts fem possible l'ensenyament pera tothom

• Junts l'esport universitari no té fronte-res

• Junts som més solidarisProjectes de Coneixement: encami-nats a potenciar la creació, el desenvolu-pament, la transmissió i la crítica de laciència, de la tècnica i de la cultura:• Junts acostem la recerca a la societat• Junts difonem més coneixement• Junts potenciem el diàleg científic• Junts fem culturaProjectes de Patrimoni Públic: la UBposseeix un patrimoni valorat i reconegutque posa al servei del col·lectiu universi-

tari i de la societat. S'agrupen en doscapítols:• Junts conservem millor el patrimoni

públic• Junts millorem l'equipament científic

i docentEls interessats a col·laborar en els pro-

jectes Som UB ho poden fer amb apor-tacions a partir de 1.000 euros.

A l'espai web de Som UB(www.ub.edu/ somub) trobareu la llistacompleta dels projectes Som UB per alsquals cerquem patrocini. I fins i totpodreu votar per aquells que, segons lavostra opinió, mereixen que s'hi destininmés recursos.

Segons les votacions recollides fins ara, els tres projectes més votats de

cadascun dels capítols han estat els següents.

Els projectes Som UB

La Fundació Solidaritat UB és una ins-titució creada el 1996 per la Universi-

tat de Barcelona i les seves associacionsd'estudiants, amb l'objectiu de fomentarentre la comunitat universitària actituds ivalors de solidaritat i tolerància, promoureel voluntariat social i canalitzar accions decooperació per al desenvolupament i per

a la defensa dels drets humans. Treballaal voltant de tres grans àrees: l'Observa-tori Solidaritat, Voluntari/ària en acció il'Àrea de Cooperació Internacional.

L’Àrea de Cooperació Internacional faactivitats de planificació, recerca iassistència tècnica al desenvolupamentlocal i regional i promou la implicació acti-

va dels col·lectius universitaris en aquestsprojectes, per tal de crear bases durablesper a un desenvolupament sostenible. Elsseus projectes de desenvolupament secentren en dues àrees prioritàries: elMagrib i la Mediterrània i Amèrica Llatina.

Un exemple de projecte desenvolupatper Solidaritat UB és el que té lloc a laciutat mauritana de Walata, declarada perla UNESCO Patrimoni de la Humanitatper la rellevància històrica i la singularitatartística que presenta.

El projecte, que es porta a terme desde fa dos anys, té com a objectiu recupe-rar i promocionar el valuós patrimonihistòric i cultural de la ciutat amb la fina-litat que esdevingui un factor de desen-volupament econòmic i social, a la vega-da que reforci la identitat de la comunitatautòctona. Les accions desenvolupades aWalata se centren en el seu patrimoniarquitectònic, escrit, oral i arqueològic. Hiparticipen membres de la població local iprofessionals i experts catalans, incloent-hi docents i departaments de la UB entasques d'estudi, assessorament, segui-ment tècnic dels resultats i altrescol·laboracions específiques.

Programes de cooperació internacional (Capítol Qualitat de Vida)

46

La Universitat de Barcelona, dins el pro-jecte europeu UnivERsol, ha iniciat la

construcció d'un sistema fotovoltaic a lesFacultats de Física i Química. Es tractad'una única estructura aèria integrada enun edifici, que serà la més gran i méspotent de la seva classe a Barcelona i,possiblement, d'Espanya.

Tindrà una potència de 52 kWp, es pre-veu que generi uns 60 MWh/any i evitaràl'emissió d'una important quantitat de CO2a l'atmosfera.

L'estructura fotovoltaica s'enlairarà sobrel'Atri Solar UB de la Universitat de Barcelona,un ampli espai semicobert que aconsegueixconjugar i plasmar visualment les idees d'in-novació tecnològica i desenvolupament sos-tenible. Es tracta d'un espai emblemàtic per ales Facultats de Física i Química de la Uni-versitat de Barcelona, per a la mateixa Uni-versitat i també per a la ciutat de Barcelona.

Ubicat a l'entrada sud de Barcelona –alcostat del Palau Reial de Pedralbes– i ambaccés directe des de l'exterior per l'avinguda

Diagonal, l'espai de l'Atri Solar UB quedadefinit per un pati de més de 1.000 m², a lazona central dels nous edificis de les Facul-tats de Física i Química, amb una coberta de

panells fotovoltaics que s'eleva a l'alçadad'un quart pis i que cobreix una superfície de500 m², ampliable fins a gairebé el doble.

L'Atri Solar UB s'integra dins el projecteeuropeu UnivERsol (Universitats, EnergiesRenovables, Solar), impulsat per la Univer-sitat de Barcelona i coordinat pel professorAntoni Lloret, del Departament de FísicaAplicada i Òptica. Els tres objectius bàsicsdel projecte són: col·laborar activament enla campanya de la UE per doblar el nom-bre d'estructures productores d'energiesrenovables abans de l'any 2010; promoureels conceptes de “campus verds” i “munici-pis verds”; permetre l'estudi a través d'In-ternet del comportament del sistema foto-voltaic a estudiants, investigadors i profes-sionals, per tal de poder perfeccionar latecnologia fotovoltaica; així com aspectesd'integració arquitectònica i urbanística.

47

s o m u b

47

Vista aèria i atri interior de la instal·lació

La Universitat de Barcelona promou, através del Vicerectorat d'Activitats i

Patrimoni Culturals, diversos projectes iactivitats culturals, amb un programa propid'activitats i donant suport a les propostesfetes pels diversos col·lectius universitaris(facultats, escoles, associacions estudian-tils, grups experimentals...) com ara corals,grups de teatre, tallers de poesia, etcètera.

Des de fa 17 anys, la Universitat de Bar-celona organitza, amb el títol "Cicle deMúsica a la Universitat" un seguit de 15concerts repartits al llarg del curs acadèmic.

Orquestres, grups instrumentals, corals isolistes integren l'oferta del cicle, que secelebra al Paranimf situat a l'Edifici Histò-ric i s'adreça a tota la comunitat università-ria i la societat en general. La capacitat ésde 500 a 600 persones, l'entrada és gra-tuïta i l'assistència supera habitualment leslocalitats del Paranimf.

Aquesta activitat musical acaba el mesde juliol amb l'escenificació d'una òpera alPati de Ciències durant dos dies, represen-tada per alumnes del darrer curs de l'Aulade Cant del Conservatori del Liceu. La crí-

tica musical ha elogiat aquest cicle, espe-cialment per la representació d'òperes pocconegudes entre el públic, així com per lapossibilitat d'oferir concerts de qualitat al'abast de tothom. Les veus del futur –com

és el cas del tenor Carles Cosías– han tin-gut una de les primeres oportunitats en elCicle de Música de la UB, de manera quela Universitat porta a terme una tasca veri-tablement divulgativa.

Cicle de Música i Òpera (Capítol Coneixement)

Atri Solar UB-UnivERsol (Capítol Patrimoni Públic)

Podeu votar pels projectes que vulgueu awww.ub.edu/somub

s o m u b

El carnet Som UB permet identificar i dotar d’un conjunt d’avantatges els diversos col·lectius de la UB i el Grup UB: estudiants,PAS/PDI, Antics Alumnes i Societat.

El Pla d’Avantatges s’estructura en tres grans blocs:Avantatges Interns: descomptes en l’oferta formativa, accés als serveis i instal·lacions de la UB i el seu Grup; oferta cultural i institu-cional; comunicació personalitzada i segmentada als col·lectius Som UB. Avantatges Protectors Som UB: són protectors de Som UB les entitats financeres Santander Central Hispano i Caixa Catalunya. Elsseus avantatges consisteixen en: avantatges per al client vinculat a l’entitat financera; avantatges per al client no vinculat; i avantatgesper a tot el col·lectiu Som UB.Avantatges Externs: són fruit d’acords comercials amb diverses empreses i entitats.

En aquestes pàgines enumerem alguns dels avantatges incorporats en el darrer trimestre.

Pla d’avantatges

48

• Caixa Catalunya. Com a entitat finan-cera Protector de Som UB ofereix a totala comunitat universitària ofertes i avan-tatges preferents en productes com: elcarnet Som UB, crèdits, hipoteques,allotjament per a estudiants, crèdits pera la compra d’ordinadors i equipamentsinformàtics, comptes bancaris prefe-rents, etcètera.

• Santander Central Hispano. Com aentitat financera Protector de Som UBofereix a tota la comunitat universitàriaofertes i avantatges preferents en pro-ductes com: el carnet Som UB, crèdits,hipoteques, allotjament per a estudiants,crèdits per a la compra d’ordinadors iequipaments informàtics, comptes ban-caris preferents, etcètera.

• “la Caixa” ofereix múltiples serveis iproductes financers:Línia Oberta. Programa e-jove. Adreçata tot el col·lectiu Som UB.Pla de pensions de la Caixa Vidacaixa.Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.Credicurs obert. Adreçat a estudiants.Préstec Estrella per finançar matrículeso cursos. Adreçat a estudiants.Préstec Estrella-Express. Operació decrèdit a curt termini. Adreçat a PAS,PDI, estudiants i Antics UB. Préstecs universitaris per a estudis depostgrau. Adreçat a estudiants.Oferta d’equips informàtics en rentingper a la comunitat universitària.

• Subscripció al diari El País. Per alscol·lectius de PAS i PDI, per la subscrip-ció d’un any de dilluns a diumenge s’obtéun xec de 100 euros per utilitzar-lo a lesbotigues Punt UB. En el cas dels estu-diants, El País els finança amb 30 euros

la matrícula per cada subscriptor queaconsegueixin i, a més, entren directa-ment en el sorteig d’una matrícula gratisper als curs 2003-2004. El País tambédonarà, per cadascuna de les subscrip-cions, 17 euros destinats a finançar pro-jectes de la UB i el Grup UB. D’aquestssubscriptors, aquells que no pertanyin acap col·lectiu de la UB rebran gratuïta-ment el carnet Som UB i, a més, reverti-ran 17 euros per carnet a la UB.

• Viajes El Corte Inglés ofereix al PAS iPDI el 5% de descompte en tots elsproductes de Tourmundial i del 3% al5% de descompte en altres majoristes.En el catàleg especial de vacances pera la UB, descomptes de fins al 33% enla programació pròpia.

• General Óptica. Graduació de la vista ivisites de manteniment gratuïtes.Preus especials en vidres graduats i lentsde contacte. Fins a un 35% de des-compte en alguns models de muntures.Ulleres graduades amb assegurança atot risc, servei completament gratuïtdurant un any. Adreçat a tot el col·lectiuSom UB, incloent-hi el cònjuge i els fillsdel titular del carnet.

• Sports Teens, SL - INTERSPORTSTEENS (botiga multiesports especialit-zada en esquí, tennis, golf i esport es-colar). 12% de descompte a tots elstitulars de la targeta Som UB.

• Descomptes a La Roca Village, uncentre outlet de primeres firmes nacio-nals i internacionals en moda, esport,complements i articles per a la llar. Lli-breta VIP amb descomptes per a lesbotigues de La Roca Village. Adreçat atot el col·lectiu Som UB.

• Liberty Insurance Group ofereix des-comptes del 10% i avantatges en lacontractació de l’assegurança d’auto-mòbil i descomptes del 10% en la con-tractació de l’assegurança de la llar.Adreçat a PAS i PDI.

• Teatre Nacional de Catalunya .Durant la temporada 2003-2004, i per als espectacles de teatre de lestres sales, tots els titulars del carnetSom UB podran beneficiar-se de fins al 20% de descompte en l’ad-quisició d’una o dues localitats per representació.

• Viajes Barceló. 7% de descompte enpaquets turístics de majoristes propis,Turavia, Hoteljet, Iberojet i Travelplan.5% de descompte en paquets turísticsde majoristes preferents de ViatgesBarceló i 3% a afegir als descomptesdels catàlegs especials “VacacionesBarceló”. Adreçat a PAS i PDI.

• Institut Català de la Retina. Ofereixcondicions especials en cirurgia re-fractiva, cirurgia de cataractes, visites iurgències oftalmològiques 24 hores.Adreçat a tot el col·lectiu Som UB.

• Firstream-OFUP. Empresa especia-litzada en el món universitari dedicadaa la comercialització de revistes de formació i oci per a universitaris, ofe-reix descomptes especials que van del20% al 80%. Adreçat a estudiants.

Per comprovar les condicions exactesde l'avantatge per a cada col·lectiu

i com accedir-hi cal consultarla pàgina web de Som UB:

www.ub.edu/somub

1r. Cognom: 2n. Cognom:Nom: DNI:Data de naixement (dd/mm/aaaa): Sexe (h/d):Adreça:Població: Codi Postal:Província: Telèfon: E-Mail:

Demaneu el vostre carnet Som UB

DADES PERSONALS

Nom de l’empresa: Càrrec:Adreça:Població: Codi Postal:Província: País:Telèfon: Fax: E-Mail:

DADES LABORALS

Feu-nos arribar omplert i signat aquest formulari. Rebreu el vostre carnet Som UB, amb validesa per a un any, al cap d’un mesdel càrrec bancari. Quota anual 27 ¤

�

Entitat: Oficina:Dígit control: Núm. compte corrent:

DADES BANCÀRIES

Som UB

Direcció de Màrqueting, Societat i Empresa

UNIVERSITAT DE BARCELONABalmes, 21, pral. 08007 Barcelona

Telèfon 93 402.90.26/27 - Fax 93 403.53.32E-mail: marqueting@marqueting.ub.edu

www.ub.edu/somub

Signatura del sol·licitant

............ de ............................... de 20......

Suma’t a Som UBTotes aquelles persones, empreses i

institucions que vulguin compartir elsobjectius comuns de millora del coneixe-ment, conservació del patrimoni públic ienriquiment de la qualitat de vida de lasocietat poden sumar-se al projecte SomUB de cinc maneres diferents.

• Patrocini d’algun dels projectes ambcausa. En funció de la quantia anualaportada, es determinen les categoriesde col·laboradors i les diferents contra-prestacions associades. Aquestes cate-gories són les de Protector, Mecenes,Patrocinador, Patrocinador d’Honor, Amic,Donant i Membre Som UB (personesque aporten la quota anual de 27 eurosper ser membres de Som UB i que, amb

el 50% d’aquesta, col·laboren amb elcapítol que decideixen).

• Serveis dde mmàrqueting UUB. Canals perdur a terme les seves accions de màr-queting: Borsa de Treball, promocions ales facultats i centres, estudis d’investi-gació, publicitat als centres i mitjans decomunicació interns, presentacions aestudiants, etcètera.

• Mitjançant lla qquota ccorporativa, ambdues modalitats:

– Oferta corporativa per fer membre de SomUB tot el personal de la seva empresa,com a benefici extraordinari, per tal quegaudeixi del pla d’avantatges associat iparticipi en el projecte de causa que deci-deixi. L’empresa passarà a formar part deles empreses patrocinadores de Som UB.

– Oferir al personal de la seva empresa,per una quota de 27 euros anuals, lapossibilitat de formar part del col·lectiuSom UB i gaudir dels avantatges asso-ciats. L’empresa passarà a formar partdel col·lectiu d’empreses ciutadanes.

• El ppla dd’avantatges permet a lesempreses oferir avantatges als col·lec-tius identificats de la UB i el seu Grup:estudiants, personal docent i investiga-dor, personal d’administració i serveis,antics alumnes, societat Som UB,etcètera.

• El pprograma dde ssinergies possibilitafer intercanvis en espècies –de recur-sos– entre la Universitat de Barcelonai les organitzacions, sense un costextraordinari.

....................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................

En cas que estigueu interessats a participar amb Som UB mitjançant alguna de les altres vies de col·laboració, ompliu les vostres dades i seleccioneu

l'apartat que us interessa. Us contactarem en breu.

ALTRES VIES DE COL·LABORACIÓ

Patrocini i donacions Serveis de màrqueting Quota corporativa Pla d'Avantatges Pla de Sinergies

Si sou antic alumne de la Universitat de Barcelona, especifiqueu les dades següents: Titulat en: Any:

50

b o t i g a u b

Al Punt UB, ubicat al carrer Balmes 21, hi trobareu tot tipus de productes,com ara material de llibreria o objetes de regal.

CULTURA YGENOCIDIOFrigolé Reixach, J.Estudis d'AntropologiaSocial i Cultural, 8Dept. d'AntropologiaCultural i Històriad'Amèrica i ÀfricaPublicacions de laUniversitat de Barcelona15 x 21 / 127 pàg.ISBN: 84-475-2761-1

TRANSFORMACIONESREGIONALES YURBANAS ENEUROPA Y AMÉRICALATINALuzón, J.L.; Stadel, C.;Borges, C. (coordinadors)Publicacions de laUniversitat de Barcelona17 x 24 / 211 pàg.ISBN: 84-475-2757-3

GENÉTICA MÉDICA Oliva, R.; Ballesta, F.; Oriola,J.; Clària, J.Col·lecció UB, 71Edicions de la Universitatde Barcelona21 x 29,7 / 305 pàg.ISBN: 84-8338-431-0

EL PENSAMENT IL'ACTIVITATLITERÀRIA DELSETCENTS CATALÀVolum II: Manifestacionsliteràries en llenguacatalana (1700-1823)Campabadal i Bertran, M.Textos i Comentaris, 5Edicions de la Universitatde Barcelona15 x 21 / 293 pàg.ISBN: 84-8338-425-6

DESENVOLUPAMENTDE RECURSOSHUMANSCasas Romeo, A.Escola Universitàriad'Estudis EmpresarialsCol·lecció UB, 67Edicions de la Universitatde Barcelona17 x 24 / 260 pàg.ISBN: 84-8338-399-3

Corbata de sedaamb escut UB

Carpeta “Transfiguració del paisatge”

Samarreta Som UB(Talles: XL-L-M-12)

També en altres colors

Tassa blavaSom UB

Llibreta Som UB(50 fulls blancs, mida: 160x150)

Llibres

Podeu adquirir aquestes obres al Punt UB i a través del portal de publicacions de la UB:www.publicacions.ub.es i també a www.edicionsub.com

Productes UB