Upload
others
View
4
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Universitat Obertade Catalunya
Memòria del curs2001-2002
PresentacióPresident del Patronat ........................................................................................................................ 4Rector ........................................................................................................................................................ 4President del Consell .......................................................................................................................... 4
FUOC
Òrgans de governFundació per a la Universitat Oberta de Catalunya .............................................................. 5Patronat de la FUOC ........................................................................................................................... 5Comissió Permanent del Patronat ................................................................................................ 7Consell de la FUOC ............................................................................................................................. 8Consell de Govern de la UOC ........................................................................................................ 9
Estructura organitzativaNormes d’organització i funcionament ....................................................................................... 10Model d’excel·lència de la UOC .................................................................................................... 13La Corporació UOC ............................................................................................................................. 14Organització interna ............................................................................................................................ 15Aplicacions informàtiques de gestió ............................................................................................ 22Infraestructures ...................................................................................................................................... 23
Aliances estratègiquesAliances .................................................................................................................................................... 24
Iniciatives empresarials: Grup UOCEstructura del grup empresarial .................................................................................................... 26Editorial UOC, SL ................................................................................................................................. 26Ensenyament Obert ............................................................................................................................. 27E-strategies ............................................................................................................................................. 28Eurecamèdia, SL .................................................................................................................................. 29Gestión del Conocimiento, SA ....................................................................................................... 30Graduado Multimedia ......................................................................................................................... 31Planeta UOC, SL .................................................................................................................................. 32Xarxa Virtual de Consum, SCCL ................................................................................................... 33
Activitat
DocènciaEstudis de primer cicle, de primer i segon cicle, de segon cicle i titulació pròpia ..................................................................................................... 34
Dades generals ................................................................................................................................. 36Estudis d’Economia i Empresa .................................................................................................. 37Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació ................................................................. 39Estudis de Dret i Ciència Política .............................................................................................. 41Estudis d’Humanitats i Filologia ................................................................................................ 43Estudis d’Informàtica i Multimèdia ........................................................................................... 45Estudis de Ciències de la Informació i Documentació ................................................... 48
Estudis de tercer cicle ........................................................................................................................ 49Doctorat internacional ................................................................................................................... 49
Formació de postgrau ........................................................................................................................ 52Formació de Postgrau ................................................................................................................... 52Universitat Oberta d’Estiu ............................................................................................................ 54Universidad Virtual de Verano .................................................................................................... 54
2
Índex
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
3
Formació preuniversitària ................................................................................................................. 55Curs de preparació de les proves d’accés per a persones més grans de 25 anys ................................................................................... 55Cursos de formació superior ...................................................................................................... 56
Formació per a empreses ................................................................................................................. 57Metodologia de la UOC ..................................................................................................................... 58
Materials d’aprenentatge .............................................................................................................. 58Campus Virtual .................................................................................................................................. 59Trobades presencials ..................................................................................................................... 60Avaluació institucional ................................................................................................................... 63
Biblioteca Virtual ................................................................................................................................... 68Serveis i atenció a l’estudiant ......................................................................................................... 72
Atenció a l’estudiant ....................................................................................................................... 72Borsa de Treball ................................................................................................................................ 74Vida associativa ................................................................................................................................ 75Promoció de l’esport ...................................................................................................................... 79Xarxa Virtual de Consum .............................................................................................................. 80Xarxa territorial .................................................................................................................................. 81Xarxes d’accés .................................................................................................................................. 85
Club de Graduats i Antics Estudiants de la UOC .................................................................. 86Jornades Virtuals ............................................................................................................................. 88
RecercaInternet Interdisciplinary Institute .................................................................................................. 89
DifusióEl portal de la UOC ............................................................................................................................. 96Activitats, taules rodones, jornades i conferències .............................................................. 99Atenció al públic ................................................................................................................................... 105
Cooperació solidàriaCampus for Peace ............................................................................................................................... 106
Recursos
Memòria econòmica Introducció .............................................................................................................................................. 111Pressupost .............................................................................................................................................. 113Balanç de situació ............................................................................................................................... 113Compte de resultats ........................................................................................................................... 115Detall de les inversions ...................................................................................................................... 117
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
En la mateixa naturalesa de la UniversitatOberta de Catalunya hi trobem inscrital’aposta per la projecció internacional.Aquest ha estat un dels eixos estratègicsde la Universitat que han marcat el cursacadèmic 2001-2002. De fet, una universitat no presencial com la UOC hade transcendir les limitacions territorials i físiques que a vegades poden condicionar altres models.
Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han fet possible l’accés a la formació universitària de laUOC de moltes persones a les qualsaltrament no hauria estat possible accedir-hi. La formació no presencial i laplena integració de les TIC són a la basede la labor de difusió i projecció arreu delmón del model formatiu de la UOC. Enaquest sentit, la UOC ha engegat alguneslínies d’actuació bàsiques.
En primer lloc, la generació d’una ofertadocent en llengua espanyola adreçada ala resta de l’Estat i a Llatinoamèrica. Ensegon lloc, l’establiment a la UOC de laco-seu del Consell Internacional per al’Ensenyament a Distància (ICDE), organisme internacional que promou laformació a distància a fi d’afavorir elmàxim accés a la formació al llarg de totala vida, amb un especial èmfasi en lesmetodologies i tecnologies que en sónfacilitadores.
I, finalment, volem destacar l’impuls a lapresència de la UOC a Europa, l’AmèricaLlatina i Àsia, mitjançant la construcciód’una xarxa d’aliances –actualment ja més d’un centenar– amb altres universitats i institucions educatives i de recerca en els àmbits nacional, regional i local de cada país.
No ha de sorprendre aquesta orientacióde la UOC, que troba en aquesta projecció internacional prestigi i recursos.Però el que hi troba, sobretot, és la millormanera d’acomplir la seva vocació universitària de difondre i fer arribar laformació a tots els racons on algú lanecessiti.
Josep VilarasauPresident del Consell de la FUOC
La Universitat Oberta de Catalunya haaconseguit multiplicar en pocs anys elnombre de graduats i llicenciats –mésd’un miler–, ha estès la formació contínuaa molts col·lectius per als quals era molt difícil accedir-hi, s’ha fet presentinternacionalment i ha incrementat el seu prestigi i el de Catalunya.
A la base de tots aquests èxits, però, hiha la recerca, és a dir, la reflexió sobre elsmètodes i els instruments que s’hanposat al servei de la docència, l’experimentació tecnològica aplicada a la formació, un ampli ventall de recursosdestinats a fer més eficient l’ensenyament superior i l’establiment de xarxes de formació adreçades acol·lectius específics. S’ha fet molt.
És en aquest context de recerca i dereflexió sobre la societat de la informaciói el seu impacte en els diferents àmbitsde coneixement i en la societat, que desde la UOC, i amb ple suport institucional,vam considerar oportú engegar elProjecte Internet Catalunya. Aquest programa de recerca interdisciplinari–s’estructura en set estudis sectorials–sobre la societat de la informació aCatalunya, coordinat pels professorsManuel Castells i Imma Tubella, el lidera il’executa l’equip d’investigadors de l’institut de recerca de la UOC –l’InternetInterdisciplinary Institute (IN3)– i comptaamb el finançament de la Generalitat deCatalunya.
Aquest és només un aspecte, però certament un aspecte important i simptomàtic, de tot el que la UOC pot ferpel país. Fer possible una anàlisi rigorosade com les tecnologies de la informació ila comunicació s’apliquen –i cal que s’apliquin– a l’empresa, a l’Administraciópública, a la xarxa universitària, a lesescoles catalanes i a la sanitat és d’unaenorme transcendència per al futur.
Andreu Mas-ColellPresident del Patronat de la FUOC
Aquest ha estat un curs productiu. Calque ho hagi estat perquè, per a una universitat com la UOC, consolidar-serequereix un alt grau de productivitat. Ésa dir, objectius, projectes estratègics, planificació i cohesió. En el moment dedonar compte a la societat del que ha fetla Universitat Oberta de Catalunya en elcurs acadèmic 2001-2002, val la penaconstatar-ho perquè darrere hi ha l’esforçi el treball d’un col·lectiu d’estudiants,professors i personal de gestió de laUniversitat que mereix el reconeixementde tothom.
La vida de la nostra universitat –en unprocés dinàmic constant– s’ha orientat al’assoliment de sis objectius estratègicsbàsics: l’aprofundiment en la innovaciódocent, especialment pel que fa a la formació contínua; el desplegament de la recerca per mitjà de l’IN3, en la doblefunció de suport als programes promoguts pel professorat de la UOC i de foment d’aliances i projectes internacionals d’investigació que situïn laUniversitat com a referent d’excel·lènciaen l’àmbit de la societat de la informació i el coneixement; el desenvolupament d’iniciatives de difusió del coneixementen els àmbits específics de la UOC, i l’assumpció i integració progressiva del’anglès com a llengua vehicular delsestudis de la UOC, juntament amb elcatalà i el castellà.
No és possible resseguir aquí tot el queanem aconseguint dia a dia i que s’expressa en el seguit de fites assolides–nous llicenciats, projecció internacional,publicacions, projectes de recerca, creixement de l’oferta formativa– que enscaracteritzen com a universitat. Voldria,però, destacar tres fets simptomàtics iindicatius de la nostra activitat: el primerdoctorat atorgat a la UOC, culminaciólògica i natural del cicle educatiu universitari i símbol dels ja més de 200 estudiants d’arreu del món queparticipen en el programa de doctorat; el desplegament del Club de Graduats,que ens permetrà mantenir vincles i estímuls amb tots els que s’han format ala UOC, i l’èxit assolit per Lletra, l’espaivirtual de literatura catalana dinamitzatdes de la UOC, però que només s’enténpel que té d’interacció i col·laboracióentre institucions, pel que té de projeccióde la cultura catalana al món i pel que téd’ús de les noves tecnologies al servei deles humanitats. A totes les persones queho han fet possible –tot el que hem fetpossible entre tots–, moltes gràcies.
Gabriel Ferraté i Pascual Rector de la UOC
Presentació
4Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Patronat de la FUOC
La Fundació per a la Universitat
Oberta de Catalunya, creada el 6
d'octubre del 1994, es regeix per un
patronat integrat per entitats
d'àmplia implantació a tot el territori i
dotades d'un gran prestigi social. En
són fundadors la Generalitat de
Catalunya, que hi té majoria, la
Federació Catalana de Caixes
d'Estalvi, la Cambra de Comerç,
Indústria i Navegació de Barcelona,
Televisió de Catalunya, SA, i
Catalunya Ràdio, Servei de
Radiodifusió de la Generalitat, SA.
També en formen part la Fundació
Enciclopèdia Catalana, la Fundació
Lara i la Fundació Telefònica.
El procés constitutiu continua amb
l'aprovació per unanimitat de la Llei
3/1995, de 6 d'abril, de
reconeixement de la UOC, i la seva
publicació al DOGC núm. 2040, de
21/04/95.
Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya
Patronat
Comissió Permanent
Consell de la FUOC UOC
Consell de Govern
El Patronat és el màxim òrgan de
representació, govern i administració
de la Fundació segons els seus
estatuts (secció 1, article 149). Les
principals funcions del Patronat
respecte de la Universitat Oberta de
Catalunya són: aprovar, i si escau
modificar, les Normes d'organització
i funcionament de la Universitat
Oberta de Catalunya, nomenar i
revocar el rector i el gerent, aprovar
el pressupost i els balanços de la
Universitat, aprovar el pla d'actuació
presentat pel rector i avaluar-ne els
resultats.
FUOC
Òrgans de govern
Fundació
per a la Universitat
Oberta de Catalunya
5 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Andreu Mas-Colell, consellerd'Universitats i Recerca de la Generalitat de CatalunyaPresident
Antoni Serra-Ramoneda, president de la Caixa de CatalunyaVicepresident
Josep Grifoll, secretari general del Departament d'Universitats i Recercade la Generalitat de CatalunyaVicepresident
Antoni Giró, director generald'UniversitatsVocal
David Serrat, director general deRecerca (substituït amb data 30 d'abrildel 2002 per Joaquim Casal i Fàbrega, director general de Recerca)Vocal
Francesc Cabré, president de la Cambra de Comerç de ReusVocal
Miquel Puig, director general de la Corporació Catalana de Ràdio iTelevisió (substituït amb data 2 d'abril del 2002 per Vicenç Villatoro, directorgeneral de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió)Vocal
Pere Rifà, director de Caixa SabadellVocal
Antoni Negre, president de la Cambrade Comerç de Barcelona (fins al junydel 2002)Vocal
Lluís Franco, conseller de Treball de la Generalitat de CatalunyaVocal
Benet Llebaria, director de laFundació Enciclopèdia CatalanaVocal
Carme-Laura Gil, consellerad'Ensenyament de la Generalitat de CatalunyaVocal
José Manuel Lara Bosch, presidentde la Fundació José Manuel Lara Vocal
Carles Martín Badell, secretari generalper a la Societat de la Informació del Departament d'Universitats,Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya(substituït amb data 8 de gener del 2002 per Jordi Alvinyà i Rovira,secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya)Vocal
Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya*
Xavier Aragay, director de la Fundacióper a la Universitat Oberta deCatalunya*
Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la UniversitatOberta de Catalunya*
* Amb veu però sense vot.
Ampliació dels membres del Patronat segons acord del Ple del Patronat
Fernando Villalonga, director generalde la Fundació Telefònica (acceptaciódel càrrec el 25 de febrer del 2002)Vocal
Membres del Patronat
de la FUOC
6Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Antoni Giró, director generald'UniversitatsPresident
Francesc Cabré, president de la Cambra de Comerç de ReusVocal
Miquel Puig, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (substituït amb data 2 d'abril del 2002 per Vicenç Villatoro, directorgeneral de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió)Vocal
Pere Rifà, director de Caixa Sabadell Vocal
Carles Martín Badell, secretari generalper a la Societat de la Informació del Departament d'Universitats,Recerca i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya(substituït amb data 8 de gener del 2002 per Jordi Alvinyà i Rovira,secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya)Vocal
Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de Catalunya*
Xavier Aragay, director de la Fundacióper a la Universitat Oberta de Catalunya*
Enrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la UniversitatOberta de Catalunya*
* Amb veu però sense vot.
Comissió Permanent del Patronat El Patronat de la Fundació delega
algunes de les seves funcions en la
Comissió Permanent, que és l'òrgan
permanent d'administració i gestió
de la Fundació i és l'encarregada
de dirigir-ne els afers ordinaris.
Membres de la Comissió
Permanent del Patronat
7 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Consellers-representants nomenatspel Parlament de Catalunya:
Josep Laporte, excomissionatd'Universitats i RecercaJoan Majó, conseller de l'EuropeanInstitute for the Media
Consellers-representants de lesuniversitats públiques catalanes designats pel Consell Interuniversitaride Catalunya:
Josep M. Nadal i Farreras, rector de la UdG (fins al 19 de març del 2002)Carles Solà, rector de la UAB (fins al19 de març del 2002)Jaume Pagès, rector de la UPC (fins al19 de març del 2002)Lluís Arola i Ferrer, rector de la URV
Consellers-representants designatsper les organitzacions empresarials legalment constituïdes mésimplantades a Catalunya:
Josep A. Díaz Salanova, vicepresidentde FomentLluís Godayol, representant de PIMEC
Consellers-representants designatsper les organitzacions sindicalslegalment constituïdes mésrepresentatives a Catalunya:
César López Sánchez, representat de CCOOJordi Fayos i López, representantd'UGT
Consellers-representants nomenatspel Patronat de la FUOC:
Josep Vilarasau, president de la Caixad'Estalvis i Pensions de BarcelonaPresidentManuel Castellet, president de l'Institut d'Estudis CatalansCarmina Virgili, senadoraLluís Monreal, director general de la Fundació "la Caixa" (fins al 7 de març del 2002)
Gabriel Ferraté, rector de la Universitat Oberta de CatalunyaXavier Aragay, director de la Fundacióper a la Universitat Oberta de CatalunyaEnrique Alcántara, secretari de la Fundació per a la UniversitatOberta de Catalunya*
* Amb veu però sense vot.
Consell de la FUOC El Patronat és assistit pel Consell de
la FUOC, òrgan consultiu de la
Fundació, segons l'Acord de 28 de
desembre de 1995, del Govern de la
Generalitat de Catalunya, pel qual
s'aproven la composició i les
funcions del Consell (Resolució de 8
de gener de 1996).
La funció del Consell de la FUOC és
informar del pressupost, la
programació i el nomenament del
rector de la Universitat Oberta de
Catalunya.
L'integren, a més del rector de la
UOC i del director de la FUOC,
representants del Parlament (2), de
les universitats públiques (4), de les
organitzacions empresarials (2) i
sindicals (2), i diverses personalitats
de l'àmbit de la recerca i de la
cultura (5). Conté, per tant, una
àmplia representació de la societat
catalana, la qual la Universitat, pel
seu caràcter de servei públic, té la
voluntat i el deure de servir.
Membres del Consell de la FUOC
8Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
L'organització interna de la
Universitat Oberta de Catalunya té
en el Consell de Govern
el màxim òrgan col·legiat de govern,
amb la funció d'orientar, planificar i
avaluar l'activitat universitària i
d’establir les línies generals
d'actuació de la Universitat en tots
els seus àmbits.
El rector és la primera autoritat de la
Universitat i li correspon la màxima
responsabilitat en la representació, el
govern i l'administració de la
Universitat. És assistit pels
vicerectors i pel gerent, al qual
correspon la direcció de la gestió
ordinària de la Universitat.
Gabriel FerratéRector
Josep CollVicerector de Política Acadèmica
Imma TubellaVicerectora de Recerca
Francesc VallverdúVicerector de Metodologia i InnovacióEducativa
Joan Fuster Vicerector d'Acció i Relacions Culturals
Francisco RubioVicerector de Relacions Internacionals
Xavier AragayGerent
Consell de Govern de la UOC
Membres del Consell de Govern
de la UOC
9 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
3. Formació continuada. La
Universitat Oberta de Catalunya
considera que la formació
universitària ha de promoure la
convicció que és necessari
completar aquesta formació d'una
manera recurrent i continuada al llarg
de tota la vida. Per aquesta raó, la
Universitat Oberta de Catalunya, a
més d'actuar en l'àmbit de la
formació inicial, ho fa també en el de
la formació continuada.
4. Innovació i recerca. Cada sector
d'activitat de la Universitat té
l'objectiu d'introduir les innovacions
necessàries per al perfeccionament
constant de la seva tasca al servei
de la societat. Aquesta orientació és
singularment pertinent en les tasques
de recerca. En aquest sentit, la
Universitat Oberta de Catalunya
estimula la recerca acadèmica del
professorat i la recerca pedagògica i
tècnica, en les quals han de
participar tots els sectors de la
Universitat.
5. Participació. La iniciativa i el
consell de tots els membres de la
comunitat universitària són igualment
imprescindibles per al bon
funcionament de la Universitat i, per
això, la Universitat Oberta de
Catalunya es dota dels òrgans de
consulta, assessorament i
coordinació que el facin possible.
6. Mentalitat oberta. La Universitat
treballa des de la consciència de la
dimensió internacional de la pròpia
activitat i del sentit de l'evolució del
món, que fa cada vegada més
relatives les distàncies i les
diferències entre les persones i, per
tant:
a) Es creu obligada a facilitar als
estudiants una formació que els
prepari per a aquesta dimensió
global de la pròpia professió.
b) Ha d'afavorir un clima de
tolerància entre les persones, i
creu que la formació universitària
ha d'ajudar a formar aquesta
mentalitat col·lectiva.
c) Reclama de tots els membres de
la comunitat universitària la
necessària obertura als canvis i a
les innovacions que transformen i
enriqueixen el nostre món.
7. Servei a la comunitat. La
Universitat Oberta de Catalunya és
conscient de prestar un servei públic
i, en conseqüència:
a) Treballa per a la societat catalana
i, per tant, està arrelada a la seva
realitat cultural, social, científica i
lingüística, i està entroncada amb
les seves necessitats industrials,
comercials, artístiques i de serveis.
En aquest sentit, el català és la
llengua pròpia i oficial de la
Universitat Oberta de Catalunya,
sense perjudici del que disposa
l'article 3.2 de l'Estatut
d'autonomia de Catalunya i, per
això, la Universitat Oberta de
Catalunya potenciarà el ple ús de
la llengua catalana en tots els seus
àmbits i establirà els mitjans
adequats per a assegurar-ne la
comprensió i la utilització per part
del personal docent i els
estudiants.
b) Ha de garantir que els beneficis de
la Universitat siguin iguals per a
tothom.
c) Està obligada a tenir una
estructura de gestió racionalitzada
i eficient.
Estructura organitzativa
Normes d'organització
i funcionament
En el curs acadèmic 1996-1997,
el Govern de la Generalitat va
ratificar (amb data 1 d'abril de 1997)
les Normes d'organització i
funcionament que havia aprovat
el Patronat de la Fundació. Aquest
procés responia al que preveia
l'article 1.1 de la Llei 3/1995,
de reconeixement de la Universitat
Oberta de Catalunya.
Posades en funcionament durant
el curs 1997-1998, les Normes
d'organització i funcionament
regeixen la Universitat Oberta
de Catalunya i estableixen com a
criteris generals d'actuació els punts
següents:
1. Qualitat. Per les funcions que té
assignades, la Universitat està
obligada a exigir-se la màxima
qualitat en docència, en recerca
i en tots els serveis educatius
que ofereix.
2. Informació i formació. La
Universitat Oberta de Catalunya
entén que el servei que presta als
estudiants no és solament informatiu
sinó també formatiu i, per tant,
treballa per un model pedagògic
atent a la singularitat de les
persones i busca completar la
preparació professional dels
estudiants amb una formació
humana completa.
10Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
9. Gestió eficient. La Universitat
Oberta de Catalunya vol administrar
amb austeritat i eficiència els
recursos públics que s'hi esmercen.
En aquest sentit, es dotarà de
l'organització estrictament necessària
per a aconseguir els objectius que té
assignats. Així mateix, per estricta
responsabilitat social i per a garantir
la plena viabilitat del seu projecte
educatiu, la Universitat vetllarà per
aconseguir fonts de finançament
alternatives, que inclouran, entre
d'altres, la rendibilització dels seus
actius en l'àmbit de l'ensenyament
no presencial.
10. Avaluació. La Universitat Oberta
de Catalunya referma el seu
compromís amb l'avaluació
permanent de la institució com a
garantia per al progrés d'aquesta
universitat.
A més, les Normes d'organització i
funcionament estableixen:
- Una estructura de govern –òrgans
unipersonals de govern–
centrada en la figura del rector. El
rector és assistit per un gerent,
que es responsabilitza de la gestió
ordinària de la Universitat, i pels
vicerectors.
- Una organització interna –òrgans
col·legiats de govern– que té com
a màxima instància col·legiada el
Consell de Govern (rector,
vicerectors i gerent), dues
comissions específiques per a
cadascuna de les dues grans àrees
de treball de la Universitat, la
docent (Comissió Acadèmica) i la
de gestió (Comissió de Gestió), i
una Comissió de Coordinació
que presideix el rector i que
reuneix els membres de les dues
comissions anteriors.
- La participació dels estudiants en la
vida de la Universitat (comunitat
universitària), que implica
eleccions democràtiques per via
telemàtica, la participació en les
comissions dels centres de suport i
en les comissions d'estudis,
enquestes sistemàtiques d'opinió i
una activitat orientada a una
incidència positiva de l'opinió dels
estudiants, com a usuaris de la
Universitat, en la valoració del
servei que se'ls presta.
- El compromís de la Universitat
d'avaluar sistemàticament els
resultats de la seva activitat com
a garantia de progrés.
8. Coordinació. Com a garantia
de la qualitat dels serveis que presta
la Universitat, les presents normes
d'organització volen assegurar la
integració i l'eficiència de totes les
activitats de la Universitat. Per això,
la Universitat Oberta de Catalunya:
a) Assigna al rector i al Consell
de Govern les màximes
responsabilitats acadèmiques
sobre el govern de la Universitat, i
totes les altres que els corresponen.
b) Atribueix a cada sector d'activitat
una autonomia d'iniciativa i de
gestió adequades per a poder
respondre, amb la capacitat i la
professionalitat necessàries, a les
responsabilitats que se li assignin.
c) Atribueix a la docència, a la
recerca, a la tècnica i a la gestió
una funció instrumental al servei
de la formació dels estudiants. Per
tant, aquestes activitats no són
considerades finalitats en elles
mateixes.
d) No assigna graus jeràrquics a les
diverses activitats. En aquest
sentit, cada sector d'activitat de la
Universitat Oberta de Catalunya té
el seu àmbit d'actuació, que
necessàriament ha de coordinar-se
amb la resta d'activitats. La
responsabilitat d'aquesta
coordinació la tenen el rector i el
Consell de Govern.
11 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
D'acord amb les Normes
d'organització i funcionament que
regeixen la UOC, aprovades pel
Patronat de la Fundació per a la
Universitat Oberta de Catalunya i
ratificades pel Govern de la
Generalitat mitjançant el Decret d'1
d'abril de 1997, en què es defineixen
els aspectes referents a la
participació de la comunitat en el
funcionament de la Universitat
i els òrgans de representació dels
estudiants –la Comissió de Campus,
les comissions d'estudis i les
comissions de centres de suport–,
les eleccions dels membres de les
comissions d'estudis van ser
convocades pel rector el dia 5 de
novembre del 2001 i els resultats
definitius van ser publicats el 25 de
gener del 2002.
Van ser candidats o electors en
aquestes eleccions tots els
estudiants matriculats en algun dels
estudis de les titulacions
homologades de primer i segon cicle
que imparteix la Universitat Oberta
de Catalunya en llengua catalana,
inclosos els estudiants que no
estaven matriculats en el semestre
en què hi havia les eleccions o que,
com a màxim, feia dos semestres
consecutius que no es matriculaven.
Es van presentar 66 candidats, que
van disposar d'espais per a ubicar
pàgines web, taulers de debat i una
llista de distribució per a adreçar-se
als seus electors.
L'acte de votació es va fer mitjançant
el dispositiu habilitat a aquest efecte
al Campus Virtual. Aquest dispositiu
permetia votar als integrants del
cens.
Van votar 1.131 persones, que
representen el 6,25% de l'electorat.
Eleccions de les comissions
d'estudis
Candidats
Votacions
12Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
La UOC vol ser una institució que
excel·leixi en cada un dels serveis
que presta. Per a poder assolir
aquesta fita ens dotem de les
polítiques i eines pròpies de les
universitats i les institucions de
qualitat reconeguda.
El conjunt de polítiques, sistemes i
eines pròpies que la UOC ha
desplegat és el que anomenem
model d'excel·lència.
Aquest model s'aplica a qualsevol
dimensió de la UOC, sia en l'àmbit
institucional, sia en el d'una activitat
concreta.
Per a dur-lo a terme es
desenvolupen els sistemes
necessaris per a fer possible que
totes les activitats s'integrin de
manera sistemàtica i s'orientin a
l'assoliment de resultats, impulsant
les aliances necessàries i la gestió
eficaç dels recursos.
Model d'excel·lència de la UOC
13
Coneixements
Execució
RecursosActivi
tats
Estratègia
Avaluació
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
La UOC, com a organització, ha
crescut, s'ha diversificat i s'ha fet
complexa. Aquesta realitat fa que
hagi canviat radicalment la manera
d'organitzar la seva activitat.
L'estructura d'aquest període es
basa en cinc pilars:
La Corporació té la missió de definir
les línies estratègiques de la UOC i
ha planificat la seva actuació basant-
se en tres tipus d'activitats: la
recerca, la docència i la difusió.
Mitjançant l'activitat de recerca es
pretén liderar l'estudi de l'impacte
que provoca en la societat l'ús
intensiu de les noves tecnologies de
la informació i la comunicació. Amb
l'activitat de docència, la UOC es
vol situar al món com un dels
principals líders de referència en
l'àmbit de la formació no presencial
per via telemàtica. La difusió del
coneixement és també una activitat
essencial, que es fa per mitjà
d'Internet (Portal) i d'activitats com
trobades i congressos, i per altres
mitjans com l'Editorial UOC.
La Corporació UOC
Corporació UOC
Empreses
IN3 Iniciatives a Internet
Divisió Catalunya Divisió Iberoamèrica
14Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Organització interna
Direccions d’estudis
Isidor MaríHumanitats i Filologia
Joan PratsDret i Ciència Política
Agustí CanalsInformació i Documentació
Jordi VilasecaEconomia i Empresa
Carles SigalésPsicologia i Ciènciesde l'Educació
Rafael MacauInformàtica i Multimèdia
Gabinets
Sònia PerellóPremsa
J. M. OliverasRectorat
Encarna SilvaGerència
Direccions d’àrea
Albert Sangrà Metodologia
Lourdes AnglèsEconomia
Conxita MarlésMàrqueting
Assumpta Civit Recursos Humans
Adoració PérezBiblioteca
Francesc NogueraTecnologia
Vicerectorat i Gerència
Joan Fuster
Josep Coll
Imma Tubella
Francesc Vallverdú
Francisco Rubio
Xavier Aragay
Carles Esquerré
IN3Toni Riu
Iniciativesa Internet
Genís Roca
Divisió Catalunya(estudis en català)
Josep Riera
DivisióIberoamèrica
(estudis en espanyol)
Antonio GuerínLluís Tarín
EmpresesIsaías Taboas
Comissió Estratègica
15 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Comissió Operativa de Gestió
de la Divisió Catalunya
TelecomunicacionsAntoni Roure
Infraestructures TecnològiquesPedro Mingueza
Desenvolupament d’IntranetsMagí Almirall
Aplicacions Informàtiques de GestióJuanjo Martí
Informació per a la GestióMaria Taulats
Gestió Financera i FiscalJosep Izquierdo
Gestió PressupostàriaRosa Otero
Servei LingüísticImma Sánchez
Màrqueting OperacionalAntoni Martínez
Serveis i Dinamització de la ComunitatRicard Giménez
Disseny Organitzatiu i Gestió de l’Equip ProfessionalCarles Cortada
Desenvolupament de l’EquipProfessionalÀngels Paredes
Coordinació i Gestió DocentCarles Ramírez
Atenció a l’EstudiantEsther Gonzalvo
Serveis de DocumentacióPatrícia Riera
Gestió del Material BibliogràficNúria Soler
Biblioteca DigitalMarta Enrech
Activitats i TerritoriJaume Moregó
Infraestructures i LogísticaRicard Collado
Comissió Estratègica
Caps operatius
16Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Comissió de Programes
de la Divisió Catalunya
Estudis d’Economia i Empresa
Elisabet RuizDirectora de Programa d’Administraciói Direcció d’Empreses
Enric Serradell Director de Programa de CiènciesEmpresarials
Antoni MeseguerDirector de Programa de Ciències del Treball
Inma Rodríguez ArduraDirectora de Programa d'Investigaciói Tècniques de Mercat
Esther Pérez Directora de Programa de Turisme
Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació
Anna Pagès Directora de Programa de Psicopedagogia
Montse Vall-llobera Directora de programa de Psicologia
Estudis de Dret i Ciència Política
Raquel XalabarderDirectora de Programa de Dret
Ana Sofia CardenalDirectora de Programa de CiènciesPolítiques i de l'Administració
Estudis d’Humanitats i Filologia
Joan PujolarDirector de Programa de Filologia
Miquel Strubell Director de Programa d’Humanitats
Estudis d’Informàtica i Multimèdia
M. Jesús MarcoDirectora de Programa d’EnginyeriaTècnica en Informàtica de Gestió
Josep Prieto Director de Programa d’EnginyeriaTècnica en Informàtica de Sistemes
Ramon SegretDirector de Programa d’EnginyeriaInformàtica
Estudis d'Informació i Documentació
Toni Roig Director de Programa de ComunicacióAudiovisual
Eva Ortoll Directora de Programa de Documentació
Gerent dels estudis reglats en català
Josep Riera
Directors dels programes dels estudis reglats en català
17 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Estructura organitzativa de la Divisió
Iberoamèrica
Director de Formació ContinuadaLluís Tarín
Directora de PostgrauTeresa Arbués
Formació per a EmpresesMario RoblesFernando García
Directors de programa
Josep M. BatallaProgrames de Ciències Empresarials,Administració i Direcció d'Empresesi Ciències del Treball
Jordi MenéndezPrograma de Psicopedagogia i Psicologia
Anna SalaPrograma de Dret
Joan Manuel MarquèsPrograma d'Enginyeria Tècnica enInformàtica de Gestió i de Sistemes
Sandra Sanz Programa de Documentació
Direcció AcadèmicaIsabel Solà - Lluís Tarín
Direcció d’OperacionsJuan Antonio Taboada
Direcció de MàrquetingLadislau Girona
Direcció de FinancesMarta Martínez
Directora de Recursos HumansMontserrat Matute
InformàticaEloi Serra
Director de l'oficina de Madrid Fernando García
Director de la Divisió IberoamèricaAntonio Guerín
18Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Estructura del personal de gestió
DireccióCaps de grups operatius/gabinets
Gestors de centres de suport
Personal docent
TècnicsAdministratius
Informadors
Direcció de la UOC (a) 3 3 5 10 4 25
Direcció d'àrees estratègiques (b) 8 9 1 18
Relacions Internacionals 5 1 6
Estudis d'Economia i Empresa 15 1 16
Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació 10 1 11
Estudis d'Humanitats i Filologia 18 1 19
Estudis de Dret i Ciència Política 12 1 13
Estudis d'Informàtica i Multimèdia 14 1 15
Estudis d'Informació i Documentació 6 1 7
Programa de Doctorat 3 3
Biblioteca Digital 1 2 3
Gestió de Material Bibliogràfic 1 6 7
Serveis de Documentació 1 4 5
Atenció a l'Estudiant 1 21 9 31
Servei Lingüístic 1 3 4
Coordinació i Gestió Docent 1 12 2 15
Gestió Financera i Fiscal 1 11 2 14
Gestió Pressupostària 1 3 4
Infraestructures i Logística 1 9 5 15
Màrqueting Operacional 1 8 9
Desenvolupament i Disseny Organitzatiu 2 11 13
de l'Equip Professional
Activitats i Territori 1 8 7 14 30
Serveis de Dinamització de la Comunitat 1 5 6
Telecomunicació 1 4 1 6
Desenvolupament d'Intranets 1 7 8
Aplicacions Informàtiques de Gestió 1 4 5
Infraestructures Tecnològiques 1 5 6
Informació per a la Gestió 1 1 2
IN3 1 21 1 23
Iniciatives a Internet 1 6 1 8
Campus for Peace 1 1
EVIU 1 5 1 7
Altres (c) 2 28 9 39
17 22 8 116 184 33 14 394
Projectes/temporals 1 30 22 53
17 22 8 117 214 55 14 447
(a) Inclou Gabinet del Rector, Gerència i Gabinet de Premsa.(b) Inclou direccions estratègiques i Gerència de Titulacions Homologades i Titulacions Pròpies. (c) Inclou Formació Continuada i Divisió Iberoamèrica.
19 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Professorat propi
Manuel Armayones Ruiz
Antoni Badia Garganté
Elena Barberà Gregori
Guillem Bautista Pérez
Ana M. Gálvez Mozo
Adriana Gil Juárez
Eulalia Hernández Encuentra
Josep M. Mominó de la Iglesia
Modesta Pousada Fernández
Lourdes Valiente i Barros
Josep Vivas Elias
Estudis de Dret i Ciència Política
Director d’estudis
Joan Prats Català
Director adjunt dels Estudis
Pere Fabra Abat
Directors de programa
Ana Sofia Cardenal Izquierdo
Anna Sala Andrés
Raquel Xalabarder Plantada
Professorat propi
Albert Batlle Rubio
Agustí Cerrillo Martínez
Ana María Delgado García
Antoni Galiano Barajas
Jordi García Albero
Mark Jeffery
Óscar Morales García
Miquel Peguera Poch
Marta Poblet Balcell
Mònica Vilasau Solana
Estudis d'Humanitats i Filologia
Director d’estudis
Isidor Marí i Mayans
Directors de programa
Joan Pujolar Cos
Miquel Strubell Trueta
Professorat propi
Joan Elies Adell Pitarch
Elisenda Ardèvol Piera
Federico Borges Saiz
Laura Borràs Castanyer
Joan Campàs Montaner
César Carreras Monfort
Salvador Climent Roca
Pauline Ernest
Narcís Figueras Capdevila
Joan Fuster Sobrepere
Joseph Hopkins
Mar Massanell Messalles
Glòria Munilla Cabrillana
Francesc Núñez Mosteo
Adela Ros Híjar
Agnès Vayreda Duran
Estudis d'Informàtica i Multimèdia
Director d’estudis
Rafael Macau Nadal
Directors de programa
Ferran Giménez Prado
Josep M. Marco Simó
M. Jesús Marco Galindo
Joan Manuel Marquès Puig
Josep Prieto Blázquez
Ramon Segret Sala
Professorat propi
Carlos Casado Martínez
Judith Clares
César Córcoles Briongos
Atanasi Daradoumis Haralabus
Montse Guitert Catasús
Jordi Herrera Joancomartí
Antoni Marín Amatller
David Megías Jiménez
Julià Minguillón Alfonso
Enric Mor Pera
M. Asunción Muñoz Fernández
Laura Porta Simó
M. Àngels Rius Gavidia
M. Elena Rodríguez González
Teresa Romeu Fontanillas
Francesc Saigí Rubió
Eugènia Santamaria Pérez
Jordi Serra Ruiz
Montse Serra Vizern
Estudis d'Economia i Empresa
Director d’estudis
Jordi Vilaseca Requena
Directors de programa
Josep M. Batalla Busquets
Antoni Meseguer Artola
Esther Pérez Martell
Inma Rodríguez Ardura
Elisabet Ruiz Dotras
Enric Serradell López
Professorat propi
Gisela Ammetller Montes
Carlos F. Cabañero Pisa
David Castillo Merino
Rosa Colomé Perales
Josep Coll Bertran
Pilar Ficapal Cusí
Carolina Hintzmann Colominas
Ángel Alejandro Juan Pérez
Josep Lladós Masllorens
M. Jesús Martínez Argüelles
Dolors Plana Erta
Francisco Rubio Royo
M. Mar Sabadell Bosch
Joan Torrent Sellens
Francesc Vallverdú Bayés
Estudis de Psicologia i Ciències
de l'Educació
Director d’estudis
Carles Sigalés Conde
Directors de programa
Jordi Menéndez Pablo
Anna Pagès Santacana
Montse Vall-llovera Llovet
Estructura del personal docent
20Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Estudis de Ciències
de la Informació i Documentació
Director d’estudis
Agustí Canals i Parera
Directors de programa
Eva Ortoll Espinet
Toni Roig Telo
Sandra Sanz Martos
Professorat propi
Gemma Andreu i Pérez
Josep Cobarsí Morales
Pablo Lara Navarra
Mario Pérez Gutiérrez
Víctor Renobell Santaren
Imma Tubella Casadevall
Estudis Tutors Consultors Total
Economia i Empresa 92 251 343
Psicologia i Ciències de l'Educació 29 105 134
Dret i Ciència Política 22 90 112
Humanitats i Filologia 30 140 170
Informàtica i Multimèdia 59 212 271
Ciències de la Informació i la Comunicació 15 68 83
Total 247 866 1.113
Personal docent col·laborador
de les titulacions homologades
en català i castellà
Doctorat
Direcció científica
Manuel Castells Oliván
Imma Tubella Casadevall
Director de programa
Eduard Aibar Puentes
Professorat
Teresa Sancho Vinuesa
Formació Continuada
Direcció de Formació Continuada
Lluís Tarín Martínez
Direcció de Postgrau
Teresa Arbués Visús
Formació per a Empreses
Mario Robles Zafra
Directors de programa
Matías Álvarez González
Montserrat Atienza Alarcón
Anabel Marín Gonzàlvez
Alejandro Martín Revilla
Jesús Mendoza Jorge
M. Elena Rodríguez Vall-llovera
Directors de projectes
Julià Vilar Herms
Josefa Pedrero Rojo
Toni Ramos Medina
21 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Durant aquest curs hem continuat
desenvolupant les aplicacions i els
sistemes necessaris perquè totes les
activitats lligades a la gestió
s'integrin d'una manera sistemàtica
amb una gestió eficaç dels recursos.
Les aplicacions de gestió més
utilitzades en el nostre entorn són les
encarregades de donar suport a
processos tan diversos com els
següents:
- Captació i seguiment comercial
- Atenció de consultes, suggeriments
i reclamacions
- Gestió acadèmica
- Gestió de materials i trameses
- Gestió financera
- Recursos humans
- Gestió bibliotecària
- Manteniment correctiu i evolutiu
d'aplicacions
- Explotació de dades
Al llarg d'aquest curs s'han implantat
les eines de gestió següents:
– Servei de consultes per als
estudiants (CUC)
– Aplicació es.personal dins la gestió
de recursos humans (CURRO)
– Nova gestió financera (EUROS)
– Servei intern d'atenció de
consultes informàtiques (BUGSI)
Aplicacions informàtiques
de gestió
22Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Aquest edifici s'ubica a Can
Jaumandreu, a la rambla del
Poblenou de Barcelona, entre
l'avinguda Diagonal i el carrer Perú,
molt a prop del Centre Comercial
Glòries.
El 29 de juliol del 2002 se signa un
conveni de col·laboració entre la
FUOC i Barcelona Activa que, per
delegació de l'Ajuntament de
Barcelona, intercedeix per a oferir-
nos en lloguer l'esmentat espai.
Pel que fa a les seus de la UOC, les
principals activitats durant el curs
2001-2002 han estat les següents:
– Posada en marxa dels plans
d'evacuació dels edificis de Tibi-I,
Tibi-II i Drassanes i realització de
simulacres.
– Estudi de les necessitats de
seguretat dels edificis de Tibi-I i
Tibi-II.
– Ampliació de l'àrea d'Oficina a
l'Estudiant.
– Coordinació de les obres del
Centre de Suport del Baix Camp i
del Centre de Suport del Vallès
Occidental, Sabadell.
Infraestructures
m2
Seus Tibidabo-I Barcelona 2.149,94
Tibidabo-II Barcelona 3.079,97
Tibidabo-III Barcelona 1.146,37
Diputació Barcelona 1.450,00
Centres de suport Bages Manresa 248,00
Gironès Salt 195,00
Baix Camp Reus 360,00
Barcelonès Barcelona 1.343,84
Segrià Lleida 287,00
Andorra Sant Julià de Lòria 200,00
Vallès Occidental Sabadell 57,60
Vallès Occidental Terrassa 343,00
Baix Llobregat Sant Feliu de Llobregat 441,00
Baix Ebre Tortosa 251,00
Total m2 11.552,72
Durant el darrer trimestre del 2001 es
posen en marxa les obres de
construcció de l'edifici de l'IN3 al
Parc Mediterrani de la Tecnologia de
Castelldefels.
Aquest edifici disposarà, finalment,
de 4.096 m2 de superfície total
construïda.
Ja s'han executat les obres de
moviment de terres, pilotatge i
fonaments, murs i estructura i,
durant el mes de juliol del 2002, s'ha
adjudicat l'execució de les obres de
la tercera fase corresponents als
tancaments, les instal·lacions i els
acabaments.
Es preveu que l'edifici es lliurarà a
l'estiu del 2003.
Un cop estudiades i analitzades les
propostes del mercat i després de
les negociacions amb Barcelona
Activa, durant el mes de maig del
2002, s'aprova l'emplaçament d'un
nou edifici a l'àrea del 22@, per tal
de consolidar en un únic espai el
major nombre possible de personal
de gestió i, així, evitar la segregació
actual.
Edificis de l'organització
23 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Universitats
- Universitat Autònoma de Barcelona
(UAB)
- Universitat de Barcelona (UB)
- Universitat de Girona (UdG)
- Universitat de les Illes Balears (UIB)
- Universitat de Lleida (UdL)
- Universitat de Vic (UV)
- Universitat Internacional de Catalunya
(UIC)
- Universitat Jaume I
- Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC)
- Universitat Pompeu Fabra (UPF)
- Universitat Ramon Llull (URL)
- Universitat Rovira i Virgili (URV)
Generalitat de Catalunya
- Centre de Telecomunicacions
i Tecnologies de la Informació
- Departament d'Agricultura, Ramaderia
i Pesca
- Departament d'Universitats, Recerca
i Societat de la Informació
- Escola d'Administració Pública
de Catalunya
- Departament de Governació
- Departament de la Presidència
- Departament de Treball
- Departament d'Ensenyament
- Secretaria General de l'Esport
Àmbit comarcal
- Ajuntament de Badalona
- Ajuntament de Blanes
- Ajuntament de Calonge
- Ajuntament de la Fatarella
- Ajuntament de la Pobla de Segur
- Ajuntament de Masquefa
- Ajuntament de Mataró
- Ajuntament de Terrassa
- Ajuntament de Vic
- Consell Comarcal de l'Alt Urgell
- Consell Comarcal del Tarragonès
- Consell Comarcal d'Osona
Instituts, fundacions, associacions
i col·legis professionals
- Arxivers sense Fronteres
- Associació Alliance Française
- Associació Catalana d'Enginyeria
sense Fronteres
- Associació contra l'Anorèxia i la Bulímia
- CECOT
- Col·legi Oficial de Psicòlegs
de Catalunya
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Badajoz
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de A Coruña
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Albacete
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Asturias
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Cáceres
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Cádiz
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Cantabria
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Ciudad Real
- Col·legi Oficial de Graduats Socials de
les Illes Balears
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Lugo
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Navarra
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Palencia
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Pontevedra
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Segovia
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Valladolid
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Zamora
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
de Zaragoza
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
y Diplomados en Relaciones Laborales
de León
- Colegio Oficial de Graduados Sociales
y Diplomados en Relaciones Laborales
de Santa Cruz de Tenerife
- Consejo General de Colegios Oficiales
de Graduados Sociales de España
- Fundació "la Caixa"
La UOC, des que va iniciar la seva
activitat, ha establert múltiples
aliances amb institucions de caràcter
molt divers (universitats, empreses,
institucions governamentals, etc.),
tant d'àmbit local, autonòmic i
estatal com internacional.
Durant aquest curs hem ampliat les
relacions amb algunes organitzacions
amb les quals ja havíem col·laborat
anteriorment –sobretot amb
universitats– i hem signat convenis
per a establir noves col·laboracions
amb diverses institucions, tot plegat
amb l'objectiu d'oferir un millor servei
a la comunitat, assolir els objectius
de la Universitat Oberta de Catalunya
i potenciar-ne el desplegament en el
territori.
Aliances estratègiques
Aliances
24Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
- Fundació Bosch i Gimpera
- Fundació Centre d'Iniciatives
i Recerques Europees a la Mediterrània
- Fundació ESADE
- Fundació Mil·lenari
- Fundació Politècnica de Catalunya
(FPC)
- Institut d'Estudis Regionals
i Metropolitans de Barcelona (IERMB)
- Institut d'Infància i Món Urbà
- Institut Municipal d'Escoles
de Barcelona (IMEB)
- Institut Universitari d'Estudis Europeus
(UAB)
- Instituto Cervantes
- Instituto de Neurociencias y Salud
Mental
Altres institucions
- Agencia Española de Cooperación
Internacional (AECI)
- AMBAR Comunicació, SL
- Ajuntament de Santander -
Biblioteca Menéndez Pelayo
- Banc de Sabadell
- Barcelona Activa, SA
- Barcelona Regional
- Caixa de Terrassa
- Caixa Manlleu
- Cambra de Comerç de Terrassa
- Cambra Oficial de Comerç i Indústria
de Sabadell
- Centre de Llenguatge i Computació
- Centre de Formació i Divulgació
de Tecnologia Informàtica
"la Caixa"/IBM (CFDTI)
- Consorci Agència per a la Qualitat
del Sistema Universitari a Catalunya
- Consorci Centre de Supercomputació
de Catalunya
- Consorci de Biblioteques de Barcelona
- Consorci de Biblioteques Universitàries
de Catalunya
- Diari de Terrassa
- Diplomaticnet
- Ediciones Primera Plana, SA
- Edicions del País Valencià
- Escuela de Magisterio de Bilbao
- Feedback E.I.Q.S., SL
- Gesaworld
- Grupo Mistral
- Grupo Penteo
- IBM España
- IE Learning Network, SA
- Jove Cambra d'Igualada
- Mubimedia, SL
- Organització Internacional Dianova
- Patronat Municipal de Teatre de Sitges
- Projecte Universitat i Empresa (PUE)
- Residencia de Estudiantes
- Retevisión Móvil, SA
- Servijob Desarrollo Profesional, SL
- Software AG España, SA
- Urbe Óptima
Institucions internacionals
- Association La f@c - Campus
Numérique François
- Centre National d'Enseignement
à Distance (CNED)
- Commission of the European
Communities
- European Association of Distance
Teaching Universities (EADTU)
- ICEF Berlin GmbH
- International Journal of Humanities
and Peace (IJHP)
- London and South Eastern Library
Region
- University of British Columbia (UBC)
- Universaet Linz (Uni Linz)
- Université Blaise Pascal - Clermont II
- Universitat d’Hèlsinki (UH)
Institucions de Llatinoamèrica
- Caja de Compensación Familiar
de Antioquia (COMFAMA)
- Corporación Escuela de Formación
de Ciudadanos Siglo XXI
- Universidad Autónoma Metropolitana,
- Unidad Iztapalapa (Mèxic)
- Universidad de Guadalajara (Mèxic)
- Universidad Interamericana de Costa
Rica y Panamá
- Universidad Nacional de Quilmes
(Argentina)
- Universidad Técnica Privada de Loja
(UTPL)
25 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Iniciatives empresarials:Grup UOC
Estructura del grup empresarial
Durant l'exercici, EDIUOC, SL va
canviar la seva denominació per la
de Grup UOC, SL i, poc després, va
segregar la seva activitat editorial
creant una nova empresa
anomenada Editorial UOC, SL.
Editorial UOC, SL ha continuat
l'activitat editorial engegada per
EDIUOC mitjançant les iniciatives
següents:
– Col·leccions procedents de
l'explotació del fons d'assignatures
de la UOC:
Col·lecció "Manuals", llibres en
català
Col·lecció "Manuales", llibres en
castellà
Col·lecció "Biblioteca
Multimèdia", llibres en CD-ROM
en castellà i català
Col·lecció "Biblioteca Oberta",
llibres en català
– Col·leccions en què els títols no
provenen del fons UOC:
Col·lecció "Educación y Nuevas
Tecnologías", llibres en castellà
Col·lecció "Biblioteca Multimedia
de la Industria", CD-ROM en
castellà
Alhora que s'han encetat col·leccions
noves, s'han reformulat les
col·leccions "Libro&Web" i "Empresa
Oberta" per a refondre-les en alguna
de les anteriors.
Durant el període, l'esforç més
significatiu d'Editorial UOC ha estat
la creació i consolidació d'una xarxa
comercial que ampliï la nostra
presència a Catalunya i a la resta de
l'Estat espanyol.
Editorial UOC, SL Aragó, 182, 6a. planta i sobreàtic
08011 Barcelona
Tel. 93 452 74 20
Fax 93 451 30 16
www.ediuoc.es
Director: Isaías Taboas
Data de constitució: 24 d'octubre
del 2001
Capital a 31/12/01: 375.650 e
Participació: 100% Grup UOC
Grup UOC
FUOC
Xarxa Virtual
E-publiciting Oferta docent fora de Catalunya – Formació per a empreses
– Gestió del coneixement
– Comunitats virtuals
Editorial UOC Planeta UOC GEC
GMMDEOEurecamèdia E-strategies
26Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Ensenyament Obert, empresa creada
per Enciclopèdia Catalana i la
Universitat Oberta de Catalunya, té
com a objectiu oferir programes
formatius a distància, especialment
centrats en l'àmbit preuniversitari,
adreçats sobretot a totes les
persones que per qüestions laborals
no poden cursar estudis presencials i
volen progressar personalment i
professionalment.
Durant l'any 2001 ha entrat en el
nostre accionariat l'empresa Planeta
UOC, SL.
En el darrer any, Ensenyament Obert
ha tingut com a principal objectiu
consolidar els cursos que ja
funcionaven i ampliar la seva oferta
formativa.
Així, doncs, s'han desenvolupat
els cursos següents:
Curs d'accés a la Universitat Oberta
de Catalunya
S'ofereixen tres convocatòries anuals
de començament de curs (octubre,
març i maig).
Les especialitats per a les quals es
prepara són les següents:
Ciències Empresarials*
Dret*
Humanitats
Enginyeria Tècnica en Informàtica
de Gestió i de Sistemes*
Filologia Catalana
Psicologia
Turisme*
* Estudis oferts en català i castellà.
Programes d'especialista superior
(PES)
S'han continuat oferint els programes
d'especialista superior (abans cursos
de formació superior), amb dues
convocatòries anuals de
començament de curs (octubre i
març).
Els programes són els següents:
Secretariat (1.300 hores)
Gestió comercial i màrqueting
(1.400 hores)
Administració de sistemes
informàtics (2.000 hores)
Curs d'accés als cicles formatius
de grau superior per a persones
més grans de 20 anys
S'ha desenvolupat l'edició del curs
que prepara per a l'accés als cicles
formatius de grau superior per a
persones més grans de 20 anys.
Les especialitats per a les quals
preparem són les següents:
Secretariat
Gestió comercial i màrqueting
Administració de sistemes
informàtics
La novetat de l'any 2002 ha estat la
creació d'una línia de cursos
d'extensió universitària:
Responsable comercial i de
màrqueting
Responsable de logística i
compres
Responsable d'investigació i
planificació comercial
Responsable de relacions
públiques
Responsable de gestió
administrativa
Responsable de marxandatge i
promoció en el punt de venda
Responsable en prevenció de
riscos laborals
Responsable en seguretat laboral
Responsable en prevenció de
riscos laborals (nivell intermedi)
Ensenyament Obert Diputació, 250
08007 Barcelona
Tel. 93 412 60 63
Fax 93 412 38 51
www.obert.com
Gerent: Eugeni Sender
Data de constitució: juliol del 1998
Capital a 31/12/01: 480.800 e
Participació: 50% Grup UOC
27 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
E-strategies és una consultoria
estratègica especialitzada a
dissenyar estratègies de negoci
a Internet.
Els clients d’E-strategies són
empreses i institucions innovadores
que volen assolir el lideratge en els
seus àmbits d’actuació i crear valor
per als seus clients, usuaris i
accionistes.
E-strategies provoca la reflexió
estratègica, construeix un pla
d’actuació, investiga les necessitats i
hàbits del mercat, dissenya plans de
comunicació, calcula les necessitats
financeres, identifica partners i
coordina i supervisa el projecte i els
diversos professionals que
col·laboren en el desenvolupament
d’una aplicació digital de gran
envergadura.
Durant aquest any ha continuat
elaborant projectes per a les
institucions següents:
- Govern d'Andorra
- Cambra de Comerç de Barcelona
- Ajuntament de Barcelona
- Ajuntament de Mataró
- Ajuntament de Sabadell
- Ajuntament de Vilafranca del
Penedès
- Departament de Benestar Social
- Departament d'Agricultura,
Ramaderia i Pesca
- Consell de Col·legis de Diplomats
en Infermeria de Catalunya
- Espacio Pyme
- Fundació per a la Universitat
Oberta de Catalunya
- "la Caixa"
- Unión de Mutuas
- Abacus
- Resmundi
- COPCA
E-strategies Passeig Torreblanca, 16
08190 Sant Cugat del Vallès
Tel. 93 544 21 13
Fax 93 544 21 14
Director general: Diego Torres
Data de constitució: gener del 2000
Capital a 31/12/01: 15.030 e
Participació: 60% Editorial UOC, SL
28Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Eurecamèdia ha completat el període
consolidant-se com l'empresa del
Grup UOC dipositària de la missió de
conceptualització, producció i
integració tecnològica dels materials
didàctics.
Entre les activitats remarcables
d'Eurecamèdia, a més de l'elaboració
dels materials didàctics dels
ensenyaments reglats, hi ha les
següents:
- La col·laboració en la posada en
marxa de l'EVIU.
- La cristal·lització dels esforços en
R+D, que es concreten en la
posada en marxa de MAGIC
(Metodologia Avançada de Gestió
Integral de Continguts), que ens
permetrà gestionar de manera
integrada els continguts pel que fa
a la seva producció, actualització i
reutilització de manera eficient.
Eurecamèdia, SL Aragó, 182, 6a. planta
08011 Barcelona
Tel. 93 452 74 90
Fax 93 451 30 16
www.eurecamedia.com
Director general: Isaías Taboas
Data de constitució: 29 d'octubre
del 1999
Capital a 31/12/01: 60.104 e
Participació: 62,5% Editorial UOC, SL
29 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Gestión del Conocimiento, SA
(GEC)
Pellaires, 30-38
08019 Barcelona
Tel. 93 394 12 00
Fax 93 394 12 01
www.gec.es
Director general:
Ramon Puente Margalef
Data de constitució:
31 de gener del 1997
Capital a 31/12/01: 180.300 e
Participació: 70% FUOC
Aquest ha estat un any de grans
canvis i reptes per a GEC.
S'han portat a terme iniciatives
importants per a consolidar i situar
GEC com l'empresa de referència en
projectes de gestió del coneixement,
aprenentatge virtual (e-learning) i
comunitats virtuals a Espanya i
Llatinoamèrica.
Un equip multidisciplinari de 125
persones especialistes en diferents
àrees (consultors, comunicadors,
pedagogs, enginyers, dissenyadors,
etc.) ho ha fet possible.
S'han obert oficines noves a Sevilla i
Madrid, i la segona seu de
Barcelona. Buenos Aires i Santiago
de Xile són la base d'operacions
actual per a fer front a la nostra
entrada en els nous mercats
llatinoamericans.
A partir d’una clara missió
empresarial –"que el coneixement
flueixi en les organitzacions"–, s'han
elaborat els objectius estratègics i
l’aplicació de diversos plans d'acció:
- Creació d’un pla estratègic i d’una
proposta de valor per als nostres
clients.
- Creació d’una nova identitat
corporativa, d'acord amb la missió
i els objectius de l'empresa, que
inclou el canvi de marca i logotip:
ara som GEC, UOC Group.
- Implantació de la nova identitat
visual.
- Impuls d’iniciatives de màrqueting i
comunicació corporativa, com ara
assistir a esdeveniments (fires,
congressos, ponències, etc.) o
organitzar-los.
- Implantació d’una metodologia en
el procés d'elaboració dels
projectes.
- Adquisició de la firma de
consultoria del Grup E-strategies.
- Adquisició de la divisió Empresa i
Projectes Especials de Planeta
UOC.
- Consolidació i captació de clients i
projectes nous.
Durant aquest període s'han
consolidat comptes tan importants
com "la Caixa", Fundació "la Caixa" i
les relacions amb diversos
departaments de la Generalitat de
Catalunya. Entre els projectes de
referència que s'han consolidat hi ha
els següents:
- Educalia
- Aula Repsol
- Virtágora Caixa Sabadell
- Intranova Novartis
- e-Cifo
- Virtaula Caixa
- Club Estrella
S'han aconseguit clients nous, que
amb projectes d'envergadura han
fomentat l'expansió i el creixement
de GEC. Es destaquen els següents:
RuralCat
DARP, Generalitat de Catalunya
Opina
Fòrum Barcelona 2004
Congrés de la Joventut de
Catalunya
Secretaria General de Joventut
de la Generalitat de Catalunya
Nodat
Secretaria de Telecomunicacions i
Societat de la Informació de la
Generalitat de Catalunya
Gedas Academy Grup Volkswagen
CEOE Marketplace
IMFE Reus
Institut Municipal de Formació i
Empresa de Reus
Escola de Negocis Lluís Vives
Cambra de Comerç de València
30Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Graduado Multimedia Av. Tibidabo, 39-43
08035 Barcelona
Tel. 93 253 23 00
Fax 93 417 64 95
www.gmmd.net
Gerent: Ladislau Girona
Data de constitució: 23 de
desembre del 1999
Capital a 31/12/01: 75.126 e
Participació: 25% FUOC i 25% Planeta
La titulació de Graduado Multimedia
a Distancia (GMMD) es va crear al
1999 com una iniciativa conjunta de
la Universitat Politècnica de
Catalunya i la Universitat Oberta de
Catalunya. Durant el curs 2000-2001,
la incorporació d'un nou soci,
Planeta, SL, va facilitar la integració
de la gestió del GMMD en la Divisió
Iberoamèrica de la UOC. Al llarg de
l'any 2001 s'ha aprofundit en
aquesta integració amb l'objectiu de
millorar la qualitat acadèmica dels
estudis i de tots els processos
necessaris per a l'aprenentatge
correcte de l'estudiant.
El Graduado Multimedia és el primer
títol propi de la UOC i té com a
objectiu formar professionals
capaços de gestionar projectes
multimèdia d'una manera integral. Els
estudis ofereixen la modalitat de
titulació progressiva en les
especialitats de Disseny i creació de
continguts, Tecnologia i Gestió.
Al 2002, el Graduado Multimedia ha
establert col·laboracions amb
Formació de Postgrau de la UOC
que l'han portat a responsabilitzar-se
de la coordinació acadèmica del
màster en Aplicacions multimèdia i
de diversos cursos de la Universitat
Oberta d'Estiu, tant en versió
catalana com castellana, aprofitant
els coneixements en els usos i les
tecnologies multimèdia. A més, s'han
establert contactes amb les joves
cambres de comerç de Catalunya i
l'empresa FNAC per a estudiar
futures col·laboracions capaces
d'aprofitar l'expertesa de les
respectives organitzacions.
31 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Planeta UOC, SL World Trade Center Barcelona
08039 Barcelona
Tel. 93 344 63 00
Fax 93 344 63 10
Director general: Antonio Guerín
Data de constitució: juliol del 2000
Capital a 31/12/01: 1.469.144 e
Participació: 50% Editorial UOC, SL
Planeta UOC és una iniciativa de la
Fundació per a la Universitat Oberta
de Catalunya i Editorial Planeta que
té per objectiu divulgar l'oferta
formativa de la UOC en espanyol i
preparar el terreny per a arribar a
oferir titulacions conjuntes amb
diferents països llatinoamericans.
Durant aquest curs s'han ofert
9 titulacions homologades i 124
programes de postgrau.
Per a assolir aquest objectiu, Planeta
UOC aprofita l'experiència docent
acumulada a Catalunya i l'exporta
més enllà de les nostres fronteres.
Per a això ha calgut traduir materials,
fer un nou campus virtual i
redissenyar els programes de gestió
de l'activitat docent i de
comptabilitat. Aquest procés de gran
envergadura ha estat codirigit per
Editorial Planeta i la UOC.
L'aliança de la UOC amb el Grup
Planeta ha estat cabdal per a
apropar la nostra oferta formativa al
mercat llatinoamericà.
32Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Xarxa Virtual de Consum, SCCL Diputació, 219
08011 Barcelona
Tel. 93 253 24 27
Fax 93 453 94 84
www.lavirtual.com
Gerent: Jaume Baró i Queralt
Data de constitució: 25 de
novembre del 1996
Capital a 31/12/01: 127.210,22 e
Participació: 2,13% FUOC
La Virtual (Xarxa Virtual de Consum,
SCCL) és una cooperativa de
consum, nascuda en l'àmbit de la
Fundació per a la Universitat Oberta
de Catalunya i emmarcada dins la
política de serveis de la UOC, que té
per objectiu oferir solucions a les
necessitats de consum de les
persones que estan o han estat
vinculades a la UOC (estudiants,
professors i personal de gestió).
La forma jurídica de cooperativa de
consum:
- mostra la voluntat de servei de la
iniciativa, sense interès directe en
el benefici econòmic, fent revertir
els beneficis empresarials en els
clients, bàsicament abaratint els
preus, i
- afavoreix la identificació
corporativa dels estudiants i la
resta de membres de la comunitat,
ja que la fórmula cooperativa
ofereix un potencial d'implicació
més gran amb el projecte
institucional, factor de relleu
especial en un sistema de relació
no presencial.
Objectiu
La Virtual vol arribar a oferir
productes més enllà dels destinats a
satisfer les necessitats generades
per la mateixa universitat
(informàtica, llibreria, papereria), atès
que el seu objectiu és arribar a ser
un referent en el moment de comprar
qualsevol producte o servei (música,
viatges, serveis bancaris, etc.) que
pugui ser d'interès per als membres
de la comunitat. Aquesta oferta es
presenta en un entorn de comerç
electrònic en el marc del Campus
Virtual.
Per aquest motiu, durant el curs
2001-2002 s’ha posat en marxa un
nou web plenament operatiu en
català i en castellà, tant en el marc
del Campus Virtual com a Internet.
Assemblea general en línia
Entre el 22 i el 26 de juliol del 2002
es va celebrar en el marc del
Campus Virtual l'assemblea general
extraordinària, en la qual es van
aprovar la gestió de l'any 2001, el
pressupost de l'exercici 2002 i el nou
consell rector.
La cooperativa de la UOC
33 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Durant l'any acadèmic 2001-2002
s'han iniciat accions que tenen
l'objectiu de millorar l'activitat
docent i l'atenció als estudiants i
continuar treballant en diferents
aspectes que porten a millorar el
rendiment acadèmic dels estudiants,
tot mantenint els mateixos nivells
de qualitat.
Millores en l'atenció a l'estudiant,
la comunicació i les relacions
en el Campus Virtual
- Incentivació perquè els estudiants
es tornin a matricular d'una
assignatura no superada en
primera convocatòria mitjançant
el concepte d’actualització de
matrícula. D'aquesta manera,
s'afavoreix que els estudiants es
puguin matricular en el semestre
immediatament posterior d'una
assignatura que no hagin superat,
per tal d'aprofitar tan aviat com
sigui possible l'esforç, encara que
insuficient, que han fet.
- Creació de l'espai Atenció a
l'estudiant / Acolliment del Campus
Virtual. Aquest espai recull tota la
informació i els recursos
necessaris perquè els estudiants
nous s'incorporin amb la màxima
facilitat als estudis i, alhora, es
puguin integrar en condicions
òptimes a la Universitat.
- Creació de l'espai Comissions dins
del Campus Virtual. Després de la
creació de les comissions
d'estudiants per als centres de
suport, es creen els mecanismes
de relació i informació dins del
Campus per al seu bon
funcionament.
Millores en l'acolliment i el procés
de tutoria inicial
- Procés d'acolliment virtual amb
accions concretes vinculades a la
millora del coneixement del model
UOC per part dels estudiants nous.
El darrer procés d'incorporació
d'estudiants nous ha introduït una
novetat important, la sol·licitud
virtual, que ha permès als
estudiants disposar d'una doble
possibilitat a l'hora de demanar
la incorporació a la Universitat: la
possibilitat presencial, com s'havia
fet fins ara, i la possibilitat virtual
(fent la sol·licitud via formulari des
del web extern i amb accés
gairebé immediat al Campus
Virtual amb el perfil Incorporació).
- Començament de l'assignatura
Multimèdia i comunicació a
la UOC, previ a l'inici del calendari
acadèmic, d'acord també amb
la possibilitat de flexibilització
del calendari acadèmic.
- Accions de seguiment de l'activitat
al Campus Virtual i avaluació
de la satisfacció d'aquest procés
mitjançant una enquesta específica
per als estudiants nous.
- Recollida d'informació qualitativa
del perfil dels estudiants d'inici per
a l'orientació personalitzada en el
procés d'acolliment.
- Consolidació del nou canal
d'atenció de consultes Secretaria,
que com a tal, té un punt d'entrada
(un formulari), que és el lloc on els
estudiants introdueixen la consulta
que volen fer, i un punt de sortida
(un missatge de correu electrònic),
que és el missatge que reben a la
bústia personal tan bon punt es
gestiona la petició d'informació.
Activitat
Docència
Estudis de primer cicle, de primer
i segon cicle, de segon cicle
i titulació pròpia
34Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Millores en l'acció docent
i el rendiment acadèmic
dels estudiants
- Adaptació del model d'avaluació
a les necessitats dels estudiants.
L'objectiu fonamental és fer que el
pes de l'avaluació se centri més en
l'avaluació contínua, com a model
recomanat de la Universitat,
malgrat que es continuï mantenint
la possibilitat de fer una prova
d'avaluació final per als estudiants
que, pels motius que sigui, no
puguin seguir l'avaluació contínua
d'una assignatura.
A la pràctica, això implicarà tenir una
nova opció per a superar les
assignatures, a banda de les que es
tenien fins ara. En les assignatures
en què el pla docent així ho
especifiqui, tots els qui superin
satisfactòriament l'avaluació contínua
de l'assignatura, mitjançant una
prova de validació presencial
d'aquesta avaluació feta, podran
superar l'assignatura sense
necessitat de fer una prova
d'avaluació final.
La voluntat d'adaptar-se als diferents
ritmes d'estudi dels estudiants és un
tret distintiu de les universitats
obertes i és, per tant, un tret
definidor de la metodologia
pedagògica de la UOC. Aquest
procés d'adaptació als ritmes
individuals dels estudiants és
determinat per les seves necessitats
educatives i pel seu bagatge formatiu
previ i, si és el cas, per la seva
experiència laboral.
En aquest marc, el sistema
d'avaluació de la UOC permet als
estudiants la comprovació constant
dels seus progressos en el procés
d'aprenentatge. L'avaluació és l'eina
que es facilita a l'estudiant per a
controlar el seu propi progrés i per a
ajudar-lo en el ritme d'estudi sense
baixar la qualitat ni l'exigència.
L'avaluació és, per tant, un
instrument bidireccional de relació
entre el professorat –consultor i
tutor– i l'estudiant.
Inici de la implantació d'una nova
versió del Campus Virtual
Al llarg d'aquest curs s'ha posat en
funcionament una nova versió del
Campus que s'implantarà
definitivament en el curs acadèmic
següent. Durant aquest any s'han
treballat aspectes més tecnològics
i s'han fet estudis d'usabilitat.
La nova versió del Campus Virtual
ha estat conceptualitzada com una
nova eina que sigui útil als membres
de la comunitat, sobretot als
estudiants, i que esdevingui un
referent en el camp de l'aprenentatge
virtual (e-learning).
35 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Dades generals
36
Perfil
Home 55,60%
Entre 25 i 29 anys 31,29%
Solter 60,00%
Sense fills 83,00%
Treballa 93,50%
Estudis
Economia i Empresa Diplomatura en Ciències Empresarials*
Llicenciatura en Administració i Direcció d'Empreses - segon cicle*
Llicenciatura en Ciències del Treball*
Psicologia i Ciències de l'Educació Llicenciatura en Psicopedagogia - segon cicle*
Llicenciatura en Psicologia*
Dret i Ciència Política Llicenciatura en Dret*
Llicenciatura en Ciència Política - segon cicle
Humanitats i Filologia Llicenciatura en Humanitats
Llicenciatura en Filologia Catalana
Informàtica i Multimèdia Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió*
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes*
Enginyeria Informàtica
Graduat Multimèdia - titulació pròpia**
Ciències de la Informació Llicenciatura en Documentació i la Documentació - segon cicle
* Estudis oferts en català i castellà.** Estudis oferts només en castellà.
Estudiants
En català 18.712
En castellà 2.662
Total 21.374
Estudiants titulats (titulacions homologades)
Curs 2001-2002 Total acumulat
En català 370 643
Total 370 643
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Diplomatura en Ciències
Empresarials
Homologació: RD 2062/1995, de
22/12/95 (BOE núm. 15 de 17/01/96)
Durada: 3 anys, dividits en 6
semestres*
Aquesta titulació té 185,5 crèdits,
dels quals 148,5 són obligatoris,
18 són optatius i 19 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Administració
i Direcció d'Empreses (segon cicle)
Homologació: RD 217/1997, de
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
Durada: 2 anys, dividits en 4
semestres*
Aquesta titulació té 150 crèdits, dels
quals 78 són obligatoris, 36 són
optatius i 36 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Ciències del Treball
(segon cicle)
Informe del 2/07/01 favorable a
l'homologació, pendent de
publicació al BOE
Durada: 2 anys, dividits en 4
semestres*
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
quals 78 són obligatoris, 24 són
optatius i 18 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Estudis d'Economia i Empresa
Ciències Administració Ciències
Empresarials i Direcció d'Empreses del Treball
En català 4.910 1.027 1.197
En castellà 599 60 477
Total 5.509 1.087 1.674
Estudiants
Ciències Empresarials Administració i Direcció d'Empreses
En català 86 56
Total 86 56
Estudiants titulats del curs
37 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis
Jordi Vilaseca RequenaDoctor en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de BarcelonaÀrees d'especialització: Economiaaplicada, Economia mundial i Economia del coneixement
Direcció dels programes
Josep M. Batalla BusquetsDirector dels programes de CiènciesEmpresarials, Administració i Direcciód’Empreses i Ciències del Treball, encastellàLlicenciat en Ciències Econòmiquesper la Universitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Economia
Elisabet Ruiz DotrasDirectora del Programad'Administració i Direcciód'Empreses, en catalàLlicenciada en CiènciesEconòmiques i Empresarialsper la Universitat Pompeu FabraÀrea d'especialització: Mercatsfinancers
Enric Serradell LópezDirector del Programade Ciències Empresarials, en catalàLlicenciat en Econòmiques per laUniversitat de BarcelonaÀrees d'especialització: Finances iOrganització d'empreses
Antoni Meseguer ArtolaDirector del Programa de Ciències del Treball, en catalàLlicenciat en Matemàtiques i enCiències Econòmiques i Empresarials per la UniversitatAutònoma de BarcelonaÀrees d'especialització: Matemàticaeconòmica aplicada i Teoria del joc
Esther Pérez MartellDirectora del Programa de Turisme,en catalàDoctora en Ciències del Mar per laUniversitat Pompeu FabraÀrees d'especialització: Turismeglobal i Desenvolupament sostenible
Inma Rodríguez ArduraDirectora del Programa d'Investigaciói Tècniques de Mercat, en catalàDoctora en Ciències Econòmiques iEmpresarials per laUniversitat de BarcelonaÀrees d'especialització: Màrqueting iComerç electrònic
Professorat propi
Gisela Ammetller MontesLlicenciada en Administració iDirecció d'Empreses per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Màrqueting
Carlos Cabañero PisaLlicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Organitzaciód'empreses
David Castillo MerinoLlicenciat en Administració i Direcció d'Empreses per laUniversitat de BarcelonaÀrees d'especialització: Economiafinancera i Comptabilitat
Rosa Colomé PeralesDoctora en Organització d'Empresesper la Universitat Pompeu FabraÀrees d'especialització: Investigacióoperativa, Logística i Comptabilitat
Josep Coll BertranEnginyer industrial per la UniversitatPolitècnica de CatalunyaÀrea d'especialització: Organitzacióindustrial
Pilar Ficapal CusíLlicenciada en Psicologia per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Indústria
Carolina Hintzmann ColominasLlicenciada en CiènciesEconòmiques i Empresarialsper la Universitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Economiaaplicada
Ángel Alejandro Juan PérezDoctor en Ciències Matemàtiquesper la Universitat de ValènciaÀrea d'especialització: Matemàticaaplicada
Josep Lladós MasllorensDoctor en Ciències Econòmiques iEmpresarials per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Economiageneral
M. Jesús Martínez Argüelles Llicenciada en CiènciesEconòmiques i Empresarials per laUniversitat d'OviedoÀrea d'especialització: Organització iadministració d'empreses
Dolors Plana ErtaLlicenciada en CiènciesEconòmiques i Empresarials per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrees d'especialització: Economiafinancera i Comptabilitat
Francisco Rubio RoyoCatedràtic en Física Aplicada per laUniversitat de Las Palmas de GranCanaria
M. Mar Sabadell BoschLlicenciada en Dret per la Universitatde BarcelonaÀrees d'especialització: Dret i Fiscalitat
Joan Torrent SellensDoctor en Economia per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Economiaaplicada
Francesc Vallverdú BayésDoctor en Enginyeria deTelecomunicacions per la UniversitatPolitècnica de CatalunyaÀrea d'especialització:Desenvolupament i realització simuladade codificació híbrida de veu ATC
38Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Llicenciatura en Psicopedagogia
(segon cicle)
Homologació: RD 2062/1995, de
22/12/95 (BOE núm. 15 de 17/01/96)
Durada: 2 anys, dividits en 4
semestres*
Aquesta titulació té 150 crèdits, dels
quals 117 són obligatoris, 18 són
optatius i 15 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Psicologia
Homologació: RD 902/2001, de
27/07/01 (BOE núm. 191 de
10/08/01)
Durada: 4 anys, dividits en 8
semestres*
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels
quals 220 són obligatoris, 48 són
optatius i 32 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Estudis de Psicologia i Ciències
de l'Educació
Psicopedagogia Psicologia
En català 1.214 1.197
En castellà 167 170
Total 1.381 1.367
Estudiants
Psicopedagogia
En català 127
Total 127
Estudiants titulats del curs
39 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis
Carles Sigalés CondeLlicenciat en Filosofia i Ciències del'Educació per laUniversitat de BarcelonaÀrees d'especialització: Polítiqueseducatives, Atenció a la diversitat iIntervenció psicopedagògica
Direcció dels programes
Jordi Menéndez PabloDirector dels programes dePsicopedagogia i Psicologia, encastellàLlicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Polítiqueseducatives
Anna Pagès SantacanaDirectora del Programade Psicopedagogia, en catalàDoctora en Ciències de l'Educacióper la UniversitatAutònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Fonaments dela pedagogia
Montse Vall-llovera LlovetDirectora del Programa de Psicologia, en catalàLlicenciada en Psicologia per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Metodologiade les ciències del comportament
Professorat propi
Manuel Armayones RuizDoctor en Psicologia per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Personalitat,avaluació i tractament
Antoni Badia GargantéDoctor en Psicologia per laUniversitat Autònomade BarcelonaÀrea d'especialització: Psicologia del'educació
Elena Barberà GregoriDoctora en Psicologia per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Psicologia del'educació
Guillem Bautista PérezLlicenciat en Pedagogia per laUniversitat de BarcelonaÀrees d'especialització: Didàctica iCurrículum
Ana María Gálvez MozoLlicenciada en Psicologia per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrees d'especialització: Psicologiasocial i Psicologia de lesorganitzacions
Adriana Gil JuárezDoctora en Psicologia per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Psicologiasocial
Eulàlia Hernàndez EncuentraLlicenciada en Psicologia per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrees d'especialització: Psicologiaevolutiva i Psicologia del'educació
Josep M. Mominó de la IglesiaLlicenciat en Pedagogia per laUniversitat Ramon LlullÀrea d'especialització: Didàctica iorganització escolar
Modesta Pousada FernándezDoctora en Psicologia per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Psicologiabàsica
Lourdes Valiente BarrosDoctora en Psicologia per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Psicologiabàsica
Josep Vivas EliasLlicenciat en Psicologia per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Psicologiasocial
40Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Llicenciatura en Dret
Homologació: RD 217/1997, de
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
Durada: 4 anys, dividits en 8
semestres*
Aquesta titulació té 300 crèdits, dels
quals 221 són obligatoris, 43 són
optatius i 36 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Ciències Polítiques
(segon cicle)
Informe del 17/10/01 favorable a
l'homologació; pendent de
publicació al BOE
Durada: 2 anys, dividits en 4
semestres*
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
quals 84 són obligatoris, 24 són
optatius i 12 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Estudis de Dret i Ciència Política
Dret Ciències Polítiques
En català 1.502 126
En castellà 275
Total 1.777 126
Estudiants
Dret
En català 20
Total 20
Estudiants titulats del curs
41 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis
Joan Prats Català Doctor en Dret per la Universitat deValència Àrea d'especialització: Dretadministratiu
Pere Fabra AbatDirector adjuntLlicenciat en Dret i en Filosofia per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Filosofia deldret
Direcció dels programes
Ana Sofia Cardenal IzquierdoDirectora del Programade Ciència Política, en catalàDoctora en Ciències Polítiques i del'Administració per la UniversitatAutònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Políticacomparada
Anna Sala Andrés Directora del Programa de Dret, en castellàDoctora en Dret per la UniversitatPompeu FabraÀrees d'especialització: Dretmercantil i Dret del mercat financer
Raquel Xalabarder PlantadaDirectora del Programa de Dret, en catalàDoctora en Dret per la Universitat deBarcelonaÀrees d'especialització: Dretinternacional i Propietat intel·lectual
Professorat propi
Albert Batlle RubioDoctor en Ciències Polítiques i del'Administració per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Teoria política
Agustí Cerrillo MartínezDoctor en Dret per la Universitat deBarcelonaÀrea d'especialització: Dret públic
Ana Delgado GarcíaDoctora en Dret per la Universitat deBarcelonaÀrea d'especialització: Dret financer i tributari
Antoni Galiano BarajasLlicenciat en Dret per la UniversitatAutònoma de Barcelona
Jordi García AlberoLlicenciat en Dret per la Universitatde LleidaÀrea d'especialització: Dret processal
Mark JefferyDoctor en Dret per l'InstitutUniversitari Europeu de FlorènciaÀrees d'especialització: Dret deltreball, Dret social europeu i Dretcomparat
Óscar Morales GarcíaDoctor en Dret per la UniversitatAutònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Dret penal
Miquel Peguera PochLlicenciat en Dret per la Universitatde BarcelonaÀrea d'especialització: Dret mercantil
Marta Poblet BalcellDoctora en Dret per la Universitat de Stanford
Mònica Vilasau SolanaLlicenciada en Dret per la Universitatde BarcelonaÀrea d'especialització: Dret civil
42Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Llicenciatura en Humanitats
Homologació: RD 217/1997, de
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
Durada: 4 anys, dividits en 8
semestres*
Aquesta titulació té 300 crèdits,
dels quals 219 són obligatoris,
51 són optatius i 30 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible
de la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Llicenciatura en Filologia Catalana
Homologació: RD 217/1997, de
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
Durada: 4 anys, dividits en 8
semestres*
Aquesta titulació té 300 crèdits,
dels quals 224 són obligatoris,
46 són optatius i 30 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible
de la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Estudis d'Humanitats i Filologia
Humanitats Filologia Catalana
En català 1.499 321
Total 1.499 321
Estudiants
Humanitats Filologia Catalana
En català 5 2
Total 5 2
Estudiants titulats del curs
43 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis
Isidor Marí MayansLlicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Recerca delmultilingüisme a les organitzacions
Direcció dels programes
Joan Pujolar CosDirector del Programade Filologia, en catalàLlicenciat en Filologia Catalana iFilologia AngloamericanaDoctor en Filosofia per la UniversitatAutònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Mundialitzaciói contacte lingüístic
Miquel Strubell TruetaDirector del Programad'Humanitats, en catalàLlicenciat en Psicologia i Fisiologiaper la Universitat d'Oxford / UABÀrees d'especialització: Planificacióde l'estatus lingüístic, Polítiqueslingüístiques i Minories lingüístiquesa Europa
Professorat propi
Joan Elies Adell PitarchDoctor en Filologia Catalana per laUniversitat de ValènciaÀrees d'especialització: Teoria de laliteratura i Literatura catalanacontemporània
Elisenda Ardèvol PieraDoctora en Filosofia i Lletres per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Antropologiasocial
Federico Borges Saiz Llicenciat en Filologia Anglesa per laUniversitat Jaume IÀrea d'especialització: Anglès
Laura Borràs CastanyerDoctora en Filologia Romànica illicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona Àrees d'especialització: Teoria de laliteratura, Literatura comparada iLiteratures romàniques medievals
Joan Campàs MontanerLlicenciat en Filosofia i HistòriaContemporània per laUniversitat de Barcelona Àrees d'especialització: Hipertext iArt digital
César Carreras MonfortDoctor en Arqueologia i MSc enInformàtica Aplicada a l'Arqueologiaper la Universitat de Barcelona /Universitat de SouthamptonÀrea d'especialització: Arqueologia
Salvador Climent RocaDoctor en Filologia Romànica per la Universitat de BarcelonaÀrees d'especialització:Processament del llenguatge iSemàntica
Pauline ErnestLlicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de SussexÀrea d'especialització: Literaturacontemporània
Narcís Figueras CapdevilaLlicenciat en Filologia Clàssica per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrees d'especialització: Llatíhumanístic, Història humanística iLlengües en el món educatiu a l'edatmoderna i contemporània
Joan Fuster SobrepereLlicenciat en Història per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Història
Joseph HopkinsMaster of Arts (MA) en LingüísticaAplicada i Bachelor of Arts (BA) en Filologia Alemanya i Hispànica d’Illinois a Urbana-Champaign
Mar Massanell MessallesLlicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Variaciólingüística: dialectologia,sociolingüística i pragmàtica
Glòria Munilla CabrillanaDoctora en Prehistòria i HistòriaAntiga i Arqueologia per laUniversitat de BarcelonaÀrees d'especialització: Protohistòriamediterrània i Patrimoni
Francesc Núñez MosteoLlicenciat en Ciències Polítiques,Sociologia i Ciències de l'Educacióper la Universitat Autònoma deBarcelona i la Universitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Sociabilitat enentorns tecnològics virtuals
Adela Ros HíjarDoctora en Sociologia per laUniversitat de Califòrnia (San Diego)Àrea d'especialització: Sociabilitat enentorns tecnològics virtuals
Agnès Vayreda DuranDoctora en Filologia Romànica per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrees d'especialització: Anàlisi deldiscurs i Sociabilitat en entornstecnològics virtuals
44Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Enginyeria Tècnica en Informàtica
de Gestió
Homologació: RD 217/1997, de
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
Durada: 3 anys, dividits en 6
semestres*
Aquesta titulació té 208,5 crèdits,
dels quals 160,5 són obligatoris, 24
són optatius i 24 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Enginyeria Tècnica en Informàtica
de Sistemes
Homologació: RD 217/1997, de
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
Durada: 3 anys, dividits en 6
semestres*
Aquesta titulació té 208,5 crèdits,
dels quals 160,5 són obligatoris, 24
són optatius i 24 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Enginyeria en Informàtica
Homologació: RD 217/1997, de
14/02/97 (BOE núm. 57 de 7/03/97)
Durada: 2 anys, dividits en 4
semestres*
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
quals 72 són obligatoris, 36 són
optatius i 12 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Graduat Multimèdia
Titulació pròpia interuniversitària de
la Universitat Oberta de Catalunya i
la Universitat Politècnica de
Catalunya
Durada: 3 anys
Aquesta titulació té 225 crèdits. Latitulació progressiva del GraduatMultimèdia permet a l'estudiantobtenir els certificats universitarisparcials següents:- Iniciació als sistemes interactius
multimèdia: 45 crèdits- Realització multimèdia: +45 (total
de 90 crèdits)- Producció de sistemes interactius
multimèdia: +45 (total 135 crèdits)
Estudis d'Informàtica i Multimèdia
E.T.I. E.T.I. Enginyeria Graduat
de Gestió de Sistemes Superior Multimèdia
En català 1.754 2.543 376
En castellà 255 402 909
Total 2.099 2.945 376 909
Estudiants
45 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Direcció dels Estudis
Rafael Macau NadalLlicenciat en Ciències de laInformació, Matemàtiques iInformàtica per la UniversitatAutònoma de Barcelona, laUniversitat de Barcelona i laUniversitat Politècnica de CatalunyaÀrea d'especialització: Sistemesd'informació
Direcció dels programes
Ferran Giménez PradoLlicenciat en Filosofia i Ciències del'Educació per la Universitat deBarcelonaÀrees d'especialització: Multimèdia iInnovació curricular
M. Jesús Marco GalindoDirectora del Programa d’EnginyeriaTècnica en Informàtica de Gestió, en catalàLlicenciada en Informàtica per laUniversitat Politècnica de CatalunyaÀrea d'especialització: Enginyeria delprogramari
Joan Manuel Marquès PuigDirector del Programa d'EnginyeriaTècnica en Informàtica de Gestió i de Sistemes, en castellàLlicenciat en Informàtica per laUniversitat Politècnicade CatalunyaÀrea d'especialització: Sistemesdistribuïts
Josep Prieto BlázquezDirector del Programa d'EnginyeriaTècnica en Informàtica de Sistemes,en catalàLlicenciat en Informàtica per laUniversitat Politècnicade CatalunyaÀrea d'especialització: Arquitecturad'ordinadors i xarxes
Ramon Segret SalaDirector del Programa d'EnginyeriaInformàtica, en catalàEnginyer industrial i llicenciat enInformàtica per la UniversitatPolitècnica de Catalunya i laUniversitat Politècnica de MadridÀrees d'especialització: Bases dedades i Desenvolupamentd'aplicacions
Professorat propi
Carlos Casado MartínezLlicenciat en Informàtica per laUniversitat Politècnica de CatalunyaÀrea d'especialització: Multimèdia
Judith ClaresLlicenciada en Ciències de laComunicació per la UniversitatRamon LlullÀrea d'especialització: Periodisme
César Córcoles BriongosLlicenciat en Matemàtiques per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Multimèdia
Atanasi Daradoumis HaralabusDoctor en Informàtica per laUniversitat de Tessalònica (Grècia)Àrea d'especialització: Aprenentatgecol·laboratiu
Montse Guitert Catasús Doctora en Filologia i Ciències del'Educació per la Universitat deBarcelonaÀrea d'especialització: Tecnologiaeducativa
Jordi Herrera JoancomartíDoctor en Matemàtiques per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Criptografia iseguretat de la informació
Antoni Marín AmatllerLlicenciat en Pedagogia per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Multimèdia
David Megías JiménezDoctor en Informàtica per laUniversitat Autònoma de Barcelona Àrees d'especialització: Enginyeriade sistemes i Automàtica
E.T.I. de Gestió E.T.I. de Sistemes
En català 6 14
Total 6 14
Estudiants titulats del curs
46Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Julià Minguillón AlfonsoDoctor en Informàtica per laUniversitat Autònoma de Barcelona Màster en Opció combinatòria icomunicació digital
Enric Mor PeraEnginyer informàtic per la UniversitatPolitècnica de CatalunyaÀrees d'especialització: Intel·ligènciaartificial i Usabilitat
M. Asunción Muñoz FernándezLlicenciada en Belles Arts per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Escultura
Laura Porta SimóLlicenciada en Pedagogia per laUniversitat Ramon LlullÀrea d'especialització: E-learning
M. Àngels Rius GavidiaLlicenciada en Informàtica per laUniversitat Politècnica de CatalunyaÀrea d'especialització: Llenguatgesinformàtics i intensificació en l'àreade sistemes d'informació
Elena Rodríguez GonzálezLlicenciada en Informàtica per laUniversitat Politècnica de CatalunyaÀrea d'especialització: Sistemesd'informació
Teresa Romeu FontanillasLlicenciada en Pedagogia per laUniversitat Autònoma de BarcelonaÀrea d'especialització: Entornsvirtuals d'aprenentatge
Eugènia Santamaria PérezDoctora enginyera detelecomunicació per la UniversitatPolitècnica de CatalunyaÀrea d'especialització: Teoria delsenyal i comunicacions
Francesc Saigí RubióDoctor en Ciències Biològiques perla Universitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Tecnologiesde la informació i la comunicació
Jordi Serra i RuizEnginyer superior en Informàtica iMagister en Informàtica industrial perla Universitat Autònoma deBarcelonaÀrees d'especialització: Enginyeriade sistemes i Automàtica
Montse Serra VizernEnginyera superior en Informàtica perla Universitat Autònoma deBarcelonaÀrea d'especialització: Arquitecturade computadors
47 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
En català 1.303
Total 1.303
Professorat
Direcció dels Estudis
Agustí Canals PareraLlicenciat en Ciències Físiques i MBA(ESADE) per la Universitat Autònomade BarcelonaÀrea d'especialització: Gestiód'informació
Direcció dels programes
Eva Ortoll EspinetDirectora del Programade Documentació, en catalàDoctora en Documentació i DEA enDocumentació per la UniversitatCarlos III de Madrid Àrees d'especialització: Gestiód'informació en ciències de lasalut i Formació en competènciainformacional
Toni Roig TeloDirector del Programade Comunicació Audiovisual, encatalàEnginyer tècnic detelecomunicacions i llicenciat enComunicació Audiovisual per laUniversitat Ramon LlullÀrea d'especialització: Informació icomunicació audiovisual
Sandra Sanz MartosDirectora del Programade Documentació, en castellàLlicenciada en Filologia Hispànicaper la Universitat de Barcelonai Granada Àrea d'especialització: Cerca irecuperació de la informació
Professorat propi
Gemma Andreu PérezLlicenciada en Ciències de laComunicació - Periodisme i diplomada en Biblioteconomia iDocumentació per la UniversitatRamon Llull i la Universitat deBarcelonaÀrea d'especialització: Informació icomunicació
Josep Cobarsí MoralesDoctor enginyer superior detelecomunicació per la UniversitatPolitècnica de CatalunyaÀrees d'especialització: Gestió derecursos d'informació i Edicióelectrònica
Pablo Lara NavarraLlicenciat en Documentació per laUniversitat de GranadaÀrees d'especialització: Gestió derecursos d'informació i Organització ivisualització d'informació
Mario Pérez GutiérrezDoctor en Filosofia i Ciències del'Educació per la Universitat deBarcelonaÀrees d'especialització: Gestió delconeixement i Teoria de la informaciói la comunicació
Víctor Renobell SantarenDoctor en Sociologia per laUniversitat de BarcelonaÀrea d'especialització: Sociologiaavançada
Imma Tubella CasadevallDoctora en Ciències Socials per laUniversitat de PerpinyàÀrea d'especialització: Comunicació iidentitat
Llicenciatura en Documentació
(segon cicle)
Homologació: RD 1835/1999, de
3/12/99 (BOE núm. 306 de 23/12/99)
Durada: 2 anys, dividits en 4
semestres*
Aquesta titulació té 120 crèdits, dels
quals 85,5 són obligatoris, 22,5 són
optatius i 12 són de lliure
elecció/configuració.
* D'acord amb el caràcter flexible de
la matriculació, cada persona podrà
adequar la durada dels estudis a les
seves possibilitats de dedicació.
Estudis de Ciències de la
Informació i Documentació
Estudiants
En català 54
Total 54
Documentació
Estudiants titulats del curs
Documentació
48Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
El programa de doctorat sobre la
Societat de la Informació i el
Coneixement de la Universitat Oberta
de Catalunya és una aproximació
sistemàtica tant als impactes de les
tecnologies de la informació i la
comunicació (TIC) en els diferents
àmbits socials com a les
transformacions globals que
acompanyen l'actual emergència
d'una societat de la informació i el
coneixement.
L'anàlisi dels canvis i dels fenòmens
que caracteritzen la societat de la
informació requereix, però, anar més
enllà de les barreres disciplinàries
tradicionals, atès que precisament un
dels seus trets fonamentals és la
connexió entre els diversos sistemes
socials, econòmics, polítics i
culturals. En conseqüència, el
programa de doctorat s'estructura a
partir d'una perspectiva clarament
interdisciplinària que integra diferents
perspectives teòriques i eines
metodològiques de caràcter
transversal.
En el període de docència, els
doctorands reben formació en
diferents aspectes de la societat de
la informació: alguns de més
generals (la nova economia, la
comunicació digital, l'educació, el
dret, la governabilitat) i altres de més
específics (la propietat intel·lectual,
les comunitats virtuals, l'empresa,
el treball, el comerç electrònic, etc.).
Al mateix temps, reben formació en
metodologia de les ciències socials,
la qual els ha de garantir l'elaboració
de treballs de recerca i tesis
doctorals de qualitat.
doctorands eines de recerca. El
doctorand fa 2 cursos de 2,5 crèdits
cada un d'una oferta de 3 cursos.
c) Cursos de caràcter fonamental i
específic, organitzats en forma de
seminaris d'aprofundiment, sobre
aspectes concrets de la societat de
la informació, impartits per experts
reconeguts en cada àrea. El
doctorand fa 3 cursos de 3 crèdits
cada un d'una oferta de 9 cursos.
Al final del període, els doctorands
obtenen un certificat de docència
homologable en totes les universitats
de l'Estat espanyol.
Període de recerca
Durant aquest període, els
doctorands han de participar en un
seminari de recerca vinculat a un
dels grups de recerca de l'IN3.
Els seminaris de recerca
constitueixen la darrera fase del
programa de doctorat i són l'etapa
prèvia al període de realització de la
tesi doctoral. El doctorand ha de
demostrar la seva capacitat per a dur
a terme una tasca d'investigació
científica en l'àmbit de la societat de
la informació.
En acabar el període, després de ser
avaluats per un tribunal, els
doctorands reben el diploma
d'estudis avançats (DEA).
Període de tesi
Un cop obtingut el DEA, el doctorand
ha de presentar un projecte de tesi.
Una vegada acceptat el projecte, el
doctorand ha de desenvolupar,
durant aquest període, la recerca que
li permetrà presentar la tesi doctoral.
Estudis de tercer cicle
Doctorat internacional
Programa acadèmic
El programa s'estructura en tres
períodes:
Període de docència
S'han de cursar un mínim de 20
crèdits, repartits en tres blocs:
a) Cursos de caràcter fonamental
general, de 3 crèdits, que tracten de
temes bàsics del doctorat entorn de
tres eixos principals: l'estat actual de
les TIC, la seva interacció amb els
àmbits socials, econòmics i polítics, i
la funció i la gestió del coneixement i
la informació en el món actual. El
doctorand fa 2 cursos d'una oferta
de 8 cursos.
b) Cursos metodològics de caràcter
aplicat destinats a facilitar als
49 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Durant el curs 2001-2002 s'ha
concretat l'oferta dels seminaris de
recerca, que s'han estructurat al
voltant dels àmbits temàtics
següents:
- Anàlisi interdisciplinària de la
societat de la informació
- Cibercultura
- Dret i tecnologies de la informació i
la comunicació
- E-learning
- Gestió del coneixement
- Governabilitat en la societat del
coneixement
- Nova economia
- Tecnologies de la informació i la
comunicació
Els seminaris de recerca
constitueixen la darrera fase del
programa de doctorat i són l'etapa
prèvia al període de realització de la
tesi doctoral. L'estudiant ha de
demostrar en el seminari de recerca
la seva capacitat per a dur a terme
una tasca d'investigació científica en
l'àmbit de la societat de la informació.
L'objectiu bàsic dels seminaris de
recerca és introduir l'estudiant en
la pràctica real de la recerca
mitjançant la realització d'un treball
d'investigació sobre un tema
concret. Aquest treball ha de
seguir, en general, els paràmetres
metodològics habituals en les
ciències socials, tant pel que fa al
plantejament i desenvolupament
com a la presentació final.
Paral·lelament, els seminaris
aproparan l'estudiant a les
activitats dels grups de recerca de
l'IN3. Els treballs de recerca que
facin els estudiants hauran d'estar
estretament relacionats amb els
projectes de recerca que estiguin
desenvolupant els grups. Els
directors dels treballs seran
membres d'aquests grups.
Estudiants
Durant el curs 2001-2002, 54
doctorands han seguit el període de
recerca en la primera edició del
programa. Al mateix temps, 101
doctorands de la segona edició han
realitzat el període de docència.
Durant el mes de juliol, els 80
doctorands que participaran en la
tercera edició han seguit el taller
virtual d'adaptació al model
pedagògic de la UOC.
0
5
10
15
10
3
1514
20
14
11
16
14
25
8
1
4
1720
25
30
Nom
bre
d’e
stud
iant
s
Primera titulació
Economiai Empresa
Enginyeries,Arquitectura
Psicologia,Pedagogia
Dret iAdministració
Pública
CiènciesNaturals,Exactes iMedicina
CiènciesSocials,
Polítiques iHumanitats
Gestió dela Informació,Comunicaciói Periodisme
Primera edició
Segona edició
50
Home 61,79%
Més de 40 anys 37,08%
Perfil de l'estudiant del doctorat
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Professorat
Manuel Castells Oliván
Director científic
Doctor en Sociologia per la
Universitat de París
Àrees d'especialització: Sociologia i
Economia de les TIC
Imma Tubella Casadevall
Directora científica
Doctora en Ciències Socials per la
Universitat de Perpinyà
Àrees d'especialització: Comunicació
i Identitat
Eduard Aibar Puentes
Director de programa
Doctor en Filosofia per la Universitat
de Barcelona
Àrea d'especialització: Estudi social
de la ciència i la tecnologia
Teresa Sancho Vinuesa
Coordinadora acadèmica
Doctora en Enginyeria Electrònica
per la Universitat Ramon Llull
Àrea d'especialització: Mètodes
numèrics en mecànica de fluids
Lectura de la tesi doctoral
El dia 29 de juliol del 2002 es va fer
la primera lectura de tesi doctoral de
la Universitat Oberta de Catalunya.
El Sr. Joan Torrent i Sellens,
professor dels Estudis d'Economia
i Empresa de la UOC, va defensar
la tesi doctoral titulada "Innovació
tecnològica, creixement econòmic
i economia del coneixement. Una
aproximació empírica, agregada i
internacional a la incorporació del
coneixement a l'activitat productiva
durant la dècada dels noranta",
dirigida pel Dr. Jordi Vilaseca
Requena.
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
6
41
44
20%
15%
9%
22
Distribució geogràfica
dels doctorands
Primera titulació
del total de doctorands
Resta d’EspanyaCatalunya Estranger
Primera edició
Segona edició
Ciències Naturals, Exactes i Medicina
Ciències Socials, Polítiques i Humanitats
Dret i Administració Pública
Economia i Empresa
Gestió de la Informació, Comunicació i Periodisme
Enginyeries, Arquitectura
Psicologia, Pedagogia
27
33
51
10% 8%
16% 22%
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
L'activitat de formació de postgrau
de la UOC durant l’any acadèmic
2001-2002 s'ha orientat a oferir
programes de màster i postgrau
fonamentats en el desenvolupament
de competències pròpies dels rols
professionals en els sectors de
producció i serveis per eixos de
coneixement i experiència.
Durant aquest període lectiu s'ha
continuat l'estructuració de les àrees
de coneixement en forma d'itineraris
formatius, que ofereixen als
estudiants la possibilitat d'anar fent
programes més curts i integrats, de
manera que se'ls facilita el procés
formatiu perquè poden gaudir d’una
gestió flexible del seu temps.
Els conceptes d’innovació,
desenvolupament i adquisició de
noves competències, en què es basa
aquest aprenentatge flexible i
interactiu, són elements clau per a
garantir un creixement personal als
nostres participants i l'èxit dins les
seves organitzacions.
En el gràfic següent veiem el nombre
de programes desenvolupats segons
la tipologia i les àrees de
coneixement en què es desplega
l'activitat docent.
Formació de postgrau
Formació de Postgrau
52Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Aquests 124 programes, estructurats
en diferents itineraris de màster,
tenen la classificació següent:
Món de les empreses
i organitzacions
- Àrea d'Estratègia i
Desenvolupament Empresarial:
l'Empresa Digital
- Àrea de Medi Ambient
- Àrea de Finances i Gestió
Econòmica
- Àrea de Màrqueting
- Àrea de Logística
- Àrea de Prevenció de Riscos
Laborals
- Àrea de Qualitat
- Àrea de l’Escola Virtual de
Governabilitat
Evolució de l'entorn tecnològic
- Àrea de Tecnologies de la
Informació / Internet
- Àrea de Societat de la Informació
- Àrea d'Informàtica
Cultura, educació i salut
- Àrea de Desenvolupament
Formatiu i de Tecnologia Educativa
- Àrea d'Aplicacions de les Ciències
Socials, les Humanitats i la
Psicologia
- Àrea de Salut i Sanitat
Formació de Postgrau ha tingut
2.098 estudiants que han seguit la
programació docent periòdica
descrita fins ara i desenvolupada en
els semestres lectius de novembre
del 2001 i març del 2002.
A més a més, ha desenvolupat els
nou programes d'actualització
reglada en Matemàtiques i Anglès,
que han tingut 530 estudiants.
Durant el mes de juliol, Formació de
Postgrau ofereix la Universitat
Oberta d'Estiu i la Universidad Virtual
de Verano.
Màsters 19
Postgraus 578
Total 597
53
Estudiants titulats del curs
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
En aquesta edició, els estudiants
s'han inscrit per Internet.
S'han ofert 52 cursos, d'una durada
de 30 hores i un valor acadèmic de 2
crèdits de lliure elecció, per als
estudiants de la UOC i per a la resta
d'universitats que formen part de
l'oferta d'estiu de l'Institut Joan Lluís
Vives.
La metodologia dels cursos segueix
el model pedagògic de la UOC, que
consisteix a potenciar l'estudi
personal i, alhora, el treball
cooperatiu. Els estudiants participen
en fòrums i debats relacionats amb
cadascun dels continguts dels
diferents cursos i també en la
realització d'activitats i en les
consultes i la resolució de dubtes.
L'avaluació no és presencial i es
basa en la participació en els debats
i la realització d'exercicis, casos o
treballs pràctics, que s'han de lliurar
al professor o consultor.
L'oferta formativa per a l'estiu del
2002 s'ha emmarcat dins les àrees
següents:
- Àrea d'Economia, Empresa i Dret:
17 programes
- Àrea d'Humanitats: 12 programes
- Àrea de Ciències de l'Educació i
Psicologia: 9 programes
- Àrea de Noves Tecnologies i
Internet: 14 programes
Els 998 participants de la UOd'E han
estat majoritàriament estudiants de la
nostra comunitat. El 81% eren
participants de la comunitat UOC i la
resta, el 19%, persones que mai no
havien fet un curs a la UOC.
Els resultats obtinguts han estat
positius. El 76,65% dels estudiants
han superat els cursos
satisfactòriament.
Universitat Oberta d'Estiu
En aquesta segona experiència s'han
ofert 20 cursos i la innovació ha estat
la possibilitat que l'estudiant pugui
triar entre l'oferta de juliol i la de
setembre. Al juliol han seguit els
cursos 308 estudiants i 112 al
setembre. Entre aquests 420
alumnes, hi ha hagut 55 persones
que s'han incorporat a la nostra
universitat per primera vegada.
Els cursos que els estudiants han
escollit per al mes de setembre han
estat els vinculats a les eines
informàtiques imprescindibles per a
desenvolupar-se en els nous entorns
laborals: Excel expert, Access, Word
expert i introducció al Flash 5.0.
Universidad Virtual de Verano
La Universitat Oberta d'Estiu (UOd'E)
ofereix un ampli ventall de cursos
adreçats a les persones que volen
aprofitar l'estiu per a formar-se en
l'ús o en l'entorn virtual amb eines
multimèdia que comporten noves
línies d'actuació i de
desenvolupament professional i amb
els mitjans més avançats.
Formació de Postgrau 2.098
Programes d'actualització reglada 530
Universitat Oberta d'Estiu 998
Universidad Virtual de Verano 420
Total 4.046
Participants
Aquest any s'ha consolidat la segona
edició de la Universidad Virtual de
Verano. Aquests cursos d'estiu s'han
fet en castellà i tenen les mateixes
característiques que els de la UOd'E
pel que fa al nombre de crèdits de
cada curs, el sistema d'avaluació i el
funcionament en general.
54Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
El curs d'accés a la Universitat
Oberta de Catalunya per a persones
més grans de 25 anys té com a
finalitat primordial que els estudiants
assoleixin un nivell d’aprenentatge
que els permeti superar les proves
d'accés a la UOC i, alhora, integrar-
se amb èxit en aquesta comunitat
universitària.
En el període 2001-2002 s'han
convocat tres cursos d'accés en
català i dos en castellà.
Durant l'any 2002, la UOC ha
adaptat la normativa de les proves
d'accés a la nova normativa del
DURSI, la qual cosa ha comportat la
modificació de l'organització del curs
a partir de la convocatòria de juny
del 2002-2003.
Alguns dels canvis més destacats
són els següents:
- S'incrementa a nou mesos la
durada lectiva del curs.
- S'avança un mes el començament
de la docència de les assignatures
específiques.
- S'organitzen dues trobades
presencials al llarg del curs, una a
l'inici i una al final.
Formació preuniversitària
Curs de preparació de les proves
d'accés per a persones més grans
de 25 anys
* Accés als estudis en castellà.
Estudis Octubre Novembre Març Maig Juny Total
2001 2001* 2002 2002* 2002
Ciències Empresarials 146 21 74 31 48 320
Dret 52 25 31 13 22 143
Humanitats 68 29 17 114
Enginyeria Tècnica en Informàtica
de Gestió i de Sistemes 169 47 68 32 59 375
Filologia Catalana 3 6 3 12
Psicologia 105 17 43 12 54 231
Total 543 110 251 88 203 1.195
Estudiants matriculats al curs de preparació per a les proves d'accés per a més grans de 25 anys
55 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Secretariat GCM ASI Total
Octubre 2001 - febrer 2002 19 24 32 75
Març 2002 - juliol 2002 12 10 19 41
Total 31 34 51 116
La UOC és l'única universitat
catalana que ofereix tres
convocatòries als estudiants del curs
d'accés per a més grans de 25 anys.
La finalitat dels cursos de formació
superior és donar aquest servei de
formació per a una qualificació
professional superior a totes les
persones que, per motius laborals,
personals o territorials, no poden
cursar estudis presencials i
necessiten incorporar-se al món del
treball o progressar-hi.
Dins els cursos de formació superior
s'ofereixen les tres especialitats
següents:
- Secretariat
- Gestió comercial i màrqueting (GCM)
- Administració de sistemes
informàtics (ASI)
L'àmbit d'actuació d'aquesta oferta
està limitat al territori català, i és per
aquest motiu que s'utilitza el català
en els materials didàctics, el Campus
Virtual, etc.
El nombre d'estudiants matriculats
durant el període 2001-2002 ha estat
de 116.
Cursos de formació superior
* Convocatòria per als estudis en castellà.
Estudis Novembre Novembre Febrer Abril Maig Juny Total
2001* 2001 2002* 2002 2002 2002*
Ciències Empresarials 2 40 3 25 25 2 97
Dret 14 19 10 43
Humanitats 20 18 4 42
Enginyeria Tècnica en Informàtica
de Gestió i de Sistemes 5 53 5 34 43 8 148
Filologia Catalana 3 1 5 9
Psicologia 19 32 14 4 69
Total 7 149 8 129 101 14 408
Estudiants inscrits a l'examen d'accés a la UOC
Els cursos de formació superior
(CFS) són estudis de formació
professional superior que segueixen
el model pedagògic de la Universitat
Oberta de Catalunya, via Internet,
amb una metodologia per a aprendre
amb les eines del futur, sense
barreres ni d'espai ni de temps.
56Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
En l'àmbit dels programes a mida
per a institucions i empreses, durant
aquest curs s'ha incrementat el
nombre d'entitats clients i el d'hores
i persones dedicades a donar servei.
El nombre total d'hores ofertes als
cursos a mida per a empreses i
institucions ha estat de 30.000.
S’han continuat organitzant cursos
de caràcter no governamental i de
fundacions per a diverses empreses
de l’Administració pública.
També s'han donat serveis a
empreses, sobretot en formació en
l'àmbit de les competències
directives, financeres i informàtiques,
màrqueting, formació de formadors i
qualitat. Es destaquen les activitats
fetes per a les entitats següents:
- Aena
- Audi
- Banc Sabadell
- Barcelona Activa
- BBVA
- Cambra de Comerç de Barcelona
- Consell General del Poder Judicial
- Departament d'Ensenyament
- Escola d'Administració Pública
- Grupo Zurich
- Laboratorios Ferrer
- Retevisión
Formació per a empreses
57 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
L'avaluació s'ha centrat en la creació
d'un marc metodològic i
d'instruments de mesura per a
avaluar la posada en marxa
d'accions formatives; un cas concret
ha estat l'avaluació de la prova pilot
de l'Escola Virtual d'Idiomes (EVIU) i
la creació d'un document marc que
inclou els criteris d'avaluació
institucionals pel que fa a la
metodologia de la UOC.
Quant al desenvolupament de pautes
i criteris que serveixin al professorat
en el procés de conceptualització
d'assignatures i activitats
d'aprenentatge, s'han generat
estudis d'usabilitat dels materials
didàctics i del Campus, dissenys
pilot d'assignatures que han
incorporat elements innovadors pel
que fa a l'estructura i a les
estratègies de dinamització, amb la
qual cosa s'han pogut generar noves
guies metodològiques que apunten
cap a un nou escenari amb materials
més flexibles i personalitzables.
Metodologia de la UOC
Materials d'aprenentatge
Català 38
Castellà 67
Titulacions homologades
Assignatures noves del curs
Titulacions pròpies 11
Total 116
Català 353
Castellà 79
Titulacions homologades
Total d'assignatures ofertes
Titulacions pròpies 20
Total 452
Ciències de la Informació i la Documentació
Doctorat
Dret i Ciència Política
Economia i Empresa
Graduado Multimedia
Humanitats i Filologia
Informàtica i Multimèdia
Psicologia i Ciències de l'Educació
Total
Materials de nova elaboració
Com ja vam comentar el curs
anterior, el volum i la tipologia de
materials en què es mou actualment
la nostra institució fan que
l'automatització d'aquest procés i la
garantia de qualitat dels materials
siguin, juntament amb la innovació
metodològica, prioritats d'aquest
curs i dels vinents.
CD-ROM
–
–
–
–
12
1
11
6
30
Llibre-manual
–
1
–
–
–
2
–
–
3
Paper
–
–
1
1
11
45
55
30
143
–
–
–
–
–
4
–
6
10
Programari
1
–
–
–
–
6
5
–
12
Vídeo
–
1
–
–
–
–
–
2
3
Web
5
–
1
–
23
14
7
30
80
Word
–
–
–
–
–
–
–
2
2
58Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Durant el curs 2001-2002, el Campus
Virtual de la UOC ha experimentat
una doble evolució, que consisteix
en les millores del servei actual i el
desenvolupament d'un nou sistema
per al curs 2002-2003.
S'ha dut a terme el desenvolupament
de diferents aplicacions per a millorar
el servei actual. Per a millorar la
capacitat, s'ha programat i ajustat el
sistema per a donar servei a més de
2.000 estudiants en línia, de manera
que aquest curs s'ha aconseguit
superar el 99% de temps de servei
en el Campus Virtual. Per a millorar
les aules s'han millorat els sistemes
de seguiment dels estudiants en
l'aula amb nous tipus d'aula i s'han
introduït millores en els fòrums i en
les llistes d'estudiants que faciliten el
contacte entre ells.
El nou sistema de campus virtual
s'ha plantejat com un projecte de
divuit mesos. Aquest curs se n'ha
dut a terme el desenvolupament i la
preparació perquè funcioni al
començament del curs 2002-2003.
Tecnològicament és un sistema
basat en Java i CORBA. Per a definir
els formats i el grafisme de pantalla
s'ha optat per metodologies
d'usabilitat, entre les quals hi ha, per
exemple, un test per a seixanta
estudiants analitzat per especialistes
en psicologia, tecnologia i ús dels
sistemes informàtics, sempre amb la
intenció de facilitar al màxim el
treball dels estudiants.
Campus Virtual
Connexions anuals 4.843.713
Temps total de connexió anual (en minuts) 203.471.712
Connexions setmanals per estudiant 5
Temps de connexió diari per estudiant (en minuts) 35
59 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
té una bona acollida. Així, les
trobades de presentació mouen al
voltant de 8.000 persones cada una,
i les de síntesi al voltant de 7.000
(aquestes dades inclouen estudiants,
tutors, consultors i professors).
Pel que fa a l'organització de les
trobades, al llarg d'aquest curs s'ha
consolidat la participació d'una
empresa externa que dóna suport
per al muntatge i la coordinació del
personal necessari per a cada
trobada. Cal no oblidar que
l'organització de la trobada comporta
la mobilització d'un equip
d'informadors extern format per
entre 40 i 50 persones que, sumades
al personal de gestió que hi participa
activament aquell dia, fan un total de
125 persones que atenen
personalment els estudiants que
assisteixen a la trobada.
Tot seguit es detallen les principals
activitats dutes a terme en les
trobades presencials d'aquest curs
2001-2002.
Trobades presencials
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
Data: 15 de setembre del 2001
Nombre de tutories i consultories:
Conferències:
- Conferència inaugural de la
llicenciatura en Ciències del Treball
a càrrec de Lluís Franco i Jordi
Vilaseca.
- Conferència inaugural de la
llicenciatura en Ciències Polítiques i
de l'Administració a càrrec de Joan
Prats.
- "El Col·legi professional d'E.T.I. en
la societat de la informació",
conferència dels Estudis
d'Informàtica a càrrec de Joan
Miquel Viadé i Jordi Gómez.
- Conferència inaugural d'Enginyeria
Informàtica Superior a càrrec de
Rafael Macau.
- Conferència dels Estudis
d'Informació i Documentació.
- "Tecnologia i coneixement: una
anàlisi des de la psicologia social",
conferència dels Estudis de
Psicologia i Ciències de l'Educació.
- "Com s'ha fet Temps de silenci?",
col·loqui dels Estudis d'Humanitats
i Filologia Catalana a càrrec de
Xavier Borrell, Rodolf Sirera, Enric
Gomà i Carles Santacana.
Activitats culturals:
- Cinema UOC amb Woody Allen
- Itinerari de la natura del Campus de
la UAB
Consultories
Tutories
Trobada de presentació del primer
semestre
Trobada de presentaciósetembre del 2001
790
212
Trobada de síntesidesembre del 2001
790
212
Les trobades presencials
constitueixen l'espai adequat per a
reunir estudiants i professors al
començament i al final de cada
semestre. El programa acadèmic de
les trobades, format per les tutories i
les consultories, rep una assistència
estable de prop del 38% del total
d'estudiants matriculats. El programa
d'activitats complementàries, format
per tallers i activitats culturals, també
60Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
Data: 22 de desembre del 2001
Activitats culturals:
- "Mundialització i diversitat
lingüística: identitat i
intercomunicació des de la
perspectiva de la complexitat",
conferència a càrrec d'Albert
Bastardas i Boada
- Cinema UOC: cicle Federico Fellini
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
Data: 9 de març del 2002
Nombre de tutories i consultories:
Conferències:
- "Noves tecnologies: microsoft.net",
conferència dels Estudis
d'Enginyeria Informàtica i
Multimèdia a càrrec de Xavier Pey.
- "Antoni Maria Alcover i la llengua
catalana", conferència dels Estudis
d'Humanitats i Filologia a càrrec
del Dr. Joan Veny.
- "Internet i psicologia. El futur ja és
aquí", conferència dels Estudis de
Psicologia i Ciències de l'Educació
a càrrec del Dr. José Gutiérrez
Maldonado.
- "Reptes i oportunitats de l'Europa
de l'euro", conferència dels Estudis
d'Economia i Empresa a càrrec de
Carles Gasòliba.
- "Periodistes i documentalistes: una
frontera cada cop menys clara",
conferència dels Estudis
d'Informació i Documentació a
càrrec de Vicent Partal.
- "Estat de dret i desenvolupament",
seminari dels Estudis de Dret. Les
conferències són a càrrec d'Ignacio
Astarloa, subsecretari de Justícia
del Ministeri de Justícia, i Daniel
Kaufmann, membre del Banc
Mundial.
Activitats culturals:
- Ecocampus II: El desenvolupament
sostenible a la UOC
- Cinema UOC: cicle d'Akira
Kurosawa
- Concert de Ramon Muns
Trobada de síntesi del primer
semestre
Trobada de presentació del segon
semestre
Consultories
Tutories
Trobada de presentaciómarç del 2002
865
223
Trobada de síntesijuny del 2002
865
223
61 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Lloc: Campus de Bellaterra de la UAB
Data: 15 de juny del 2002
Activitats culturals:
- Cicle de cinema documental
- Recital de poesia
- Presentació del llibre Rebel·lions,
bananes i volcans. Política i
societat a l'Amèrica Central
Durant aquest curs, El Diari de la
Trobada s'ha consolidat com una
eina de comunicació i participació de
tota la comunitat UOC bàsica per a
les trobades. Es tracta d'una
publicació de 24 pàgines amb format
de periòdic universitari que es
publica amb motiu de cada una de
les trobades presencials, és a dir,
quatre cops l'any. El Diari de la
Trobada conté informació sobre els
diferents aspectes de la trobada:
plànols, graelles d'activitats, articles
sobre les conferències o altres
activitats que s'hi duen a terme, etc.
Trobada de síntesi del segon
semestre
"El Diari de la Trobada"
62Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Valoració general
De manera global, les dades extretes
de l'enquesta d'avaluació
institucional continuen essent
positives en gairebé tots els
aspectes sobre els quals es demana
la valoració als estudiants, consultors
i tutors de la UOC, i arriba a l'extrem
en el cas de la valoració de la
importància de l'avaluació contínua
(important o molt important per al
95% dels estudiants i el 96% dels
tutors).
Aquesta tendència positiva es veu
reflectida en considerar el semestre
de manera global. Els estudiants el
valoren positivament (el 72% el
consideren positiu o molt positiu), i
en aquest semestre hi ha hagut un
augment de 4 i 3 punts quant a la
valoració que en fan els consultors i
tutors (80% i 76%, respectivament).
Entre els aspectes de la valoració
global del semestre detectem que
s'ha recuperat una mica la valoració
que fan els consultors de l'exigència
acadèmica per comparació a altres
universitats, que havia baixat
clarament el semestre passat (ara el
44,2% la considera millor o molt
millor, respecte al 36% del semestre
passat). Entenem que els canvis en
el sistema d'avaluació que podien
haver influït en aquesta resposta, en
consolidar-se, han provocat
l'increment en la valoració positiva
d'aquesta pregunta.
Participació
La participació es manté al voltant
del 30% pel que fa als estudiants i
del 60% entre els tutors i consultors
(en el cas dels consultors ha anat
augmentant des del 49% de fa tres
semestres, mentre que en el cas dels
tutors ha estat constant).
Això fa que la mostra de l'enquesta,
malgrat que no podem assegurar
que no hi hagi un biaix, atès que es
contesta de manera voluntària, sigui
prou àmplia per a donar-nos un
marge d'error suficientment baix.
Concretament en aquest semestre
és del ±1,3% per als estudiants i una
mica més en el cas de consultors i
tutors, ±3,09%.
Avaluació institucional
Resum de les conclusions
de l'enquesta d'avaluació
institucional
63 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
En la línia que estem seguint els
darrers semestres, s'han introduït un
seguit de qüestions que fan
referència als aspectes que han estat
novetat o a aspectes sobre els quals
mai no havíem demanat la valoració
abans.
Valoració de les novetats
del semestre
Valora l'adequació de la informació i les orientacions que has rebut
en relació amb les tasques que has hagut de desenvolupar.
Amb quina freqüència utilitzes l'eina de seguiment dels estudiants
de Suport a la Docència?
La consulta de seguiment dels estudiants em proporciona
la informació que necessito per a dur a terme la meva tasca.
Conec el funcionament de l'eina de consultes per a docents
de Suport a la Docència.
Considero que mitjançant l'eina d'atenció de consultes obtinc
una resposta adequada als meus dubtes.
Tutors
62,5% positiu o molt positiu
33,9% indiferent
85,2% gairebé sempre o sovint
91% d'acord o totalment d'acord
94,1% d'acord o totalment d'acord
57,7 d'acord o totalment d'acord
27,1% en desacord o totalment en desacord
Valora l'adequació de la informació i les orientacions que has rebut
en relació amb les tasques que has hagut de desenvolupar.
Si l'assignatura de la qual has estat consultor/a té prestatgeria
virtual, valora'n la utilitat.
M'ha resultat d'utilitat l'eina de seguiment dels estudiants
que s'ha incorporat a les aules.
Conec el funcionament de l'eina de consultes per a docents
de Suport a la Docència.
Considero que mitjançant l'eina d'atenció de consultes obtinc
una resposta adequada als meus dubtes.
Consultors
82,2% positiu o molt positiu
86,4% positiu o molt positiu
76,2% d'acord o totalment d'acord
87,2% d'acord o totalment d'acord
74,4% d'acord o totalment d'acord
Valora l'atenció rebuda del sistema d'atenció de consultes
de Secretaria.
La prova de validació m'ha semblat coherent/adequada
amb l'avaluació contínua de l'assignatura.
El model d'avaluació s'adequa als objectius pretesos
a l'assignatura.
En el cas que l'assignatura tingui prestatgeria virtual,
valora'n la utilitat.
Estudiants
59,8% positiu o molt positiu
34,2% normal
76,2% d'acord o totalment d'acord
81,3% d'acord o totalment d'acord
73,1% positiu o molt positiu
64Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
De manera global, les valoracions
són positives i, especialment, es
destaca la valoració que fan els
tutors de l'eina de seguiment dels
estudiants, el que anomenem punt
únic d'entrada per a tutors, des de la
qual accedeixen als expedients, les
carpetes virtuals, el registre
d'avaluació contínua i el seguiment
del període actiu. El 91% de les
respostes valoren que els
proporciona la informació que
necessiten per a dur a terme la seva
tasca.
Malgrat això, es constata que en el
camp de la comunicació amb els tres
col·lectius encara ens queda camí
per recórrer, atès que, encara que
hem aconseguit que es coneguin les
eines d'atenció de consultes, la
satisfacció pel que fa al seu ús o
adequació és "positivament baix",
per bé que en cap cas presenta
resultats negatius.
Finalment, enllaçant amb l'apartat
següent, comentarem que la
valoració dels estudiants sobre la
coherència/adequació entre la prova
de validació i l'avaluació contínua i
entre el model d'avaluació i els
objectius de l'assignatura també és
molt alta i creiem que aquests són
bons indicadors dels aspectes
fonamentals de la docència.
A l'enquesta d'aquest semestre s'ha
considerat que, a més d'incorporar
les dues qüestions que hem vist a
l'apartat anterior referents a
l'avaluació, també valia la pena
mantenir les preguntes referents a la
prova de validació que s'havien
incorporat el semestre passat com a
novetat.
Veiem, doncs, que els percentatges
de respostes positives pràcticament
es mantenen i que, atès que la
valoració ja era molt positiva el
semestre passat –en què era la
primera experiència–, en aquest
segon semestre pren un valor més
important encara, que caldrà
continuar consolidant.
Valoració de l'avaluació
Primer
semestre
81%
85%
Percentatge de valoració
"D'acord o totalment d'acord"
Considero que la possibilitat de fer una prova
de validació m'ha ajudat en el seguiment
de l'avaluació contínua.
En general, la prova de validació ha respost
a les meves expectatives.
Segon
semestre
82,5%
80%
65 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Cal tenir en compte que els tutors
comencen a treballar al Campus tot
just s'acaben d'incorporar i que,
ateses les demandes dels estudiants,
han de fer aquest aprenentatge en
un temps molt menor que la resta de
grups. Aquesta dada, contrastada
amb el fet que el 39% dels tutors
nous consideren que l'adequació, la
informació i les orientacions que han
rebut han estat "mitjanes", ens fa
entendre que caldria introduir
millores en el procés de
formació/incorporació dels tutors.
Quant a les preguntes que fan
referència a la freqüència d'ús dels
espais del Campus, malgrat que
encara s'han mantingut per als
consultors i tutors, en aquest
semestre ja s'han eliminat del
qüestionari dels estudiants i s'han
incorporat preguntes referents a l'ús
de la Biblioteca i de la connexió al
Campus, que aporten informacions
interessants amb vista a obtenir
dades que ens permetin millorar
aquests serveis.
Sobre aquests aspectes podem
comentar que el 53,5% dels
estudiants valoren com a bona o
molt bona la qualitat de la connexió
amb la UOC i el 36,8% la consideren
normal. Aquesta proporció també es
manté tant en el col·lectiu de tutors
com en el de consultors, malgrat que
són els estudiants els que es
connecten en una proporció més
gran fent servir una línia ADSL (25%).
Finalment, hem de comentar que els
serveis de la Biblioteca també es
valoren de manera positiva i, dels
tres col·lectius, el de tutors la valora
amb una puntuació més alta; els
estudiants, en canvi, són els més
crítics, per bé que al voltant del 70%
consideren que és útil i que satisfà
les seves necessitats informatives.
Segurament caldria contrastar
aquesta informació amb el grau d'ús
i amb la necessitat d'aquest ús, que
pot ser diferent segons els estudis.
Valoració del Campus Virtual
Pel que fa als aspectes referents al
Campus Virtual, hi ha hagut una
valoració més baixa sobre la facilitat
en l'aprenentatge d'utilització per
part de tutors nous respecte al
semestre passat, atès que ha passat
del 81% que ho valoraven com a
fàcil o molt fàcil al 73% en aquest
semestre. En canvi, en la resta de
col·lectius la valoració es manté, al
voltant del 65% pel que fa als
estudiants i del 80% pel que fa als
consultors.
66Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
67 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
complet. En el curs 2001-2002 hi
havia disponibles 189 bases de
dades, mentre que en el curs 2000-
2001 la xifra era de 110. Entre les
bases de dades a text complet
incorporades durant aquest curs, es
destaquen les següents:
- United Nations Treaties Collection
- Base de dades sobre societat
de la informació
- Academic Elite Computer Source
A més, la Biblioteca Digital del
Consorci de Biblioteques
Universitàries de Catalunya, de la
qual és membre la Biblioteca Virtual
de la UOC, ha incrementat la seva
col·lecció amb les següents bases de
dades accessibles per a la comunitat
universitària de Catalunya:
- Food Science and Technology
Abstracts
- Wiley
- American Chemical Society
Dins la col·lecció digital, el nombre
de revistes digitals disponibles
també ha augmentat
considerablement respecte del curs
anterior.
El total de recursos digitals
accessibles en la col·lecció digital de
la Biblioteca era de 10.066, un
99,76% més que al curs 2000-2001.
Les biblioteques de l’aula o
prestatgeries virtuals tenen com a
objectiu posar dins de l'espai de
l'aula i a l'abast dels estudiants i del
personal docent i col·laborador
els recursos i materials que són
necessaris per a l'aprenentatge: 245
assignatures amb 4.215 recursos.
Biblioteca Virtual
La Biblioteca Virtual, en la seva línia
de servei de suport a l'activitat docent,
acadèmica, de recerca i de gestió,
continua la seva activitat de selecció,
adquisició i processament
de recursos digitals.
Entre els recursos digitals de
pagament, l'activitat se centra en la
selecció de bases de dades a text
0
2.000
4.000
6.000
8.000
10.000
12.000
10.066
685
Revistesdigitals
Recursosdigitals
0
500
1.000
1.500
2.000
2.500
3.000
3.500
4.000
4.500 4.215
245
Assignaturesamb prestatgeria
Recursos digitalsa les prestatgeries
68Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Dins els serveis personalitzats, s'ha
posat en marxa un nou servei de
notícies sobre psicologia i Internet,
que setmanalment arriba a 1.122
usuaris relacionats amb aquesta àrea
d'interès.
Des del mes d'abril del 2002 s’han
posat en marxa dos nous butlletins
diaris que s’envien a les bústies dels
1.440 usuaris interessats: e-conomia,
que permet conèixer els titulars dels
principals diaris econòmics d'àmbit
estatal i internacional, i el de
publicacions oficials, que diàriament
permet accedir als butlletins oficials
de les comunitats autònomes, el
Butlletí Oficial de l’Estat i el Diari
Oficial de la Comunitat Europea, i
consultar-los de manera còmoda
i àgil.
La implementació d'una nova
aplicació en el servei d'obtenció
de documents (SOD) i de préstec
interbibliotecari facilita el
subministrament de documents a
la comunitat de la UOC i l’intercanvi
de documents entre les diferents
biblioteques universitàries. Aquesta
aplicació, coneguda amb el nom
d’ARIEL, ha estat desenvolupada pel
consorci de biblioteques Research
Library Group. Com a complement
d’aquest servei s’ha incorporat al
servei de distribució electrònica de
sumaris (DESU) una nova funció que
permet demanar còpies dels articles,
a partir del sumari enviat per correu
electrònic.
5.000
0
10.000
15.000
20.000
25.000
30.000
35.000
40.000Documents subministrats 37.337
200.000
0
400.000
600.000
800.000
1.000.000
1.200.000Serveis personalitzats 1.098.403
69 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Les dades obtingudes en el curs
acadèmic 2001-2002 representen un
increment notable de l'ús de la
Biblioteca Virtual i els seus serveis:
un augment d'un 44,84% d'usuaris
(792.900 usuaris) respecte al curs
2000-2001, que ha representat un
total de 9.948.618 consultes a les
pàgines amb informació i continguts
del web de la Biblioteca. Aquest
darrer increment ha estat
especialment significatiu com a
resultat del creixement de les
biblioteques de l'aula i els seus
recursos.
La incorporació dels nous serveis
personalitzats esmentats
anteriorment i les millores tècniques
en el servei d'obtenció de
documents (SOD) han facilitat que el
nombre total de serveis
personalitzats a la comunitat virtual
de la UOC hagi estat d'1.098.403, un
27% per sobre del curs 2000-2001.
0
2.000.000
4.000.000
6.000.000
8.000.000
10.000.000
12.000.000
9.948.618
792.900
Usuaris de laBiblioteca Virtual
Consultes a laBiblioteca Virtual
70Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Una nova línia d’activitat basada en
la consultoria i l’assessorament en el
desenvolupament de biblioteques
digitals ha facilitat que les
biblioteques de la Escuela Nacional
de la Judicatura (República
Dominicana) i de la Universidad
Técnica y Particular de Loja
(Equador) disposin del gestor de
recursos digitals desenvolupat per la
UOC (Dinaweb).
Al mes d'abril del 2002 va començar
el projecte COINE (Cultural Objects
in Networked Environments), en què
la Biblioteca de la UOC participa
juntament amb Fretwell-Downing
Informatics (Regne Unit) i el National
Microelectronics Application Centre
(Irlanda), Eircom Ennis Information
Age Town (Irlanda), la Universitat de
Macedònia - Economics & Social
Sciences (Grècia) i la Universitat dels
Jagellons (Polònia). COINE crearà
una plataforma que permetrà a les
comunitats autònomes publicar
informació estructurada en web.
La Biblioteca és responsable, entre
altres funcions, de la difusió
del projecte.
La Biblioteca ha estat present en
diferents actes, tant de caràcter
acadèmic com professional. Entre
d’altres es destaquen especialment
la participació en les VIII Jornades
Catalanes de Documentació, el curs
d’estiu organitzat per la Universitat
de Saragossa, les Jornades de
l'Esport organitzades per la
International Association for Sport
Information (IASI) i el Consell Català
de l'Esport, el Curset sobre Projectes
Digitals de les Biblioteques de
REBIUN (Xarxa de Biblioteques
Universitàries), les II Jornades
Espanyoles de Biblioteques Digitals,
de les quals la direcció de la
Biblioteca va ser coorganitzadora, les
XII Jornades Bibliotecàries
d’Andalusia i el II Col·loqui
Internacional de Ciències de la
Documentació.
La Biblioteca de la UOC també forma
part del Consorci de Biblioteques
Universitàries de Catalunya (CBUC) i
de la Xarxa de Biblioteques
Universitàries (REBIUN), en què té un
paper destacat en la Comissió
Executiva. Aquesta xarxa forma part
de la Conferència de Rectors de les
Universitats Espanyoles (CRUE). Cal
destacar la presència important de la
Biblioteca Virtual en totes dues
organitzacions.
Així mateix, la Biblioteca de la UOC
forma part de la Xarxa d'Excel·lència
en Biblioteques Digitals (DELOS).
Aquesta xarxa és una iniciativa
fundada per la Comissió Europea
en Societat de la Informació
i Tecnologies en el marc
del V Programa (IST-FP5). Els seus
objectius se centren a millorar
la recerca en aquest camp emergent,
proporcionar un fòrum entre
investigadors i representants
d'indústries per a intercanviar idees
i experiències, i contribuir a
estandarditzar les activitats referents
a biblioteques digitals, entre d’altres.
Projectes i projecció exterior
71 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Serveis i atenció a l'estudiant
Atenció a l'estudiant
recordar les dates més significatives
i aclarir tots els dubtes que
l'estudiant pugui tenir abans que
comenci el semestre.
Paral·lelament, l'estudiant es pot
connectar al Campus Virtual i
accedir al gran volum d'informació
que la UOC posa al seu abast,
especialment als espais Atenció a
l'estudiant i Secretaria.
L'espai Atenció a l'estudiant aglutina
els canals necessaris perquè
l'estudiant es comuniqui amb la
Universitat amb relació als aspectes
no docents, és a dir, de gestió, de
servei o d'informació. Atenció a
l'estudiant recull una sèrie de serveis
que volen facilitar a l'estudiant la
seva estada a la UOC, a més de
saber la seva opinió per tal de
millorar els serveis que li oferim i
donar resposta a les seves
demandes. Així, en aquest espai del
Campus Virtual s'agrupen els
apartats i serveis següents:
Els estudiants de la Universitat
Oberta de Catalunya gaudeixen d'un
servei d'atenció articulat en diferents
plataformes informatives.
D'una banda, des del moment en
què es comunica a l'estudiant que
ha estat admès, es promouen i
coordinen un seguit d'accions per tal
que s'incorpori a la UOC amb les
màximes facilitats i s'hi integri en
condicions òptimes. En aquesta línia,
l'estudiant, en el mateix moment que
rep la comunicació sobre la seva
admissió, obté un nom d'usuari i una
contrasenya d'accés al Campus
Virtual i, a més, diversos documents
que l'informen sobre el model
pedagògic de la UOC, la normativa
acadèmica, les instruccions per a
formalitzar la matrícula, les diverses
opcions de finançament, els requisits
informàtics del punt de treball
i el desplegament territorial dels
centres de suport, punts de suport
i punts de la UOC.
Posteriorment, quan l'estudiant es
matricula presencialment al centre
de suport corresponent, se li lliura el
CD Guia per als estudis, amb
orientacions sobre la metodologia
d'estudi a la UOC, els materials
didàctics de l'assignatura Multimèdia
i comunicació i informació sobre les
sessions d'acolliment. Aquestes
sessions, pensades per a completar
el procés d'incorporació a la UOC
dels nous estudiants, són dirigides
per estudiants veterans amb la
col·laboració del personal del centre
i tenen l'objectiu de mostrar el model
pedagògic de la UOC, fer una
demostració del Campus Virtual,
- Servei d'atenció de consultes
El servei d'atenció de consultes es
va posar en funcionament a partir del
segon semestre del curs 2001-2002 i
ha estat la fusió de les bústies
Tràmits acadèmics, Tràmits de
matriculació i Informació acadèmica.
Primer semestre
Segon semestre
Missatges rebuts a les bústies:
Tràmits acadèmics
Tràmits de matriculació
Informació acadèmica
Consultes rebudes al servei
Total
13.629
20.630
34.259
72Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
- Servei d'ajuda informàtica
- Servei de consultes, suggeriments
i reclamacions d’estudiants
Per altra banda, l'espai Secretaria és
el lloc on l'estudiant pot consultar i
autogestionar totes les qüestions que
l'afecten en el decurs de la seva vida
acadèmica.
La Secretaria Virtual té com a
objectiu facilitar al màxim tots els
tràmits que l'estudiant ha de dur a
terme durant la seva vida acadèmica.
Els dos pilars bàsics per a assolir
aquest objectiu són la informació
estàtica que es genera des de la
Secretaria mateixa i les gestions que
es poden realitzar directament sobre
l'expedient.
La UOC assumeix el compromís de
facilitar l'accés a la Universitat als
sectors de població amb dificultats
especials. Per això ha ajustat la seva
metodologia i els seus processos.
Amb aquesta finalitat, durant el curs
2001-2002 hem treballat els punts
següents:
1. Posar en marxa l'atenció especial
ja des del moment de la
matriculació per a assegurar el
servei a tots els estudiants des
d'un punt de vista global:
materials, Campus, etc.
2. Adaptar el nou Campus Virtual
per tal de suprimir les barreres
d'accés informàtic per a les
persones amb alguna discapacitat.
3. Estar en contacte amb grups
de recerca i innovació sobre temes
d'accessibilitat a Internet per a
posar en servei les noves
tecnologies d'accessibilitat
amb la màxima rapidesa.
Especialment per a l'accessibilitat
de les persones invidents, mantenim
l'adaptació del Campus Virtual,
de manera que amb un punt de treball
configurat amb els programaris i
maquinaris d'accessibilitat l'estudiant
pot treballar utilitzant tant àudio com
una línia Braille. D'aquesta manera
pot accedir tant a la informació
en línia del Campus Virtual com
als materials que fem arribar
en format electrònic.
Consultes rebudes durant el primer semestre 12.233
Consultes rebudes durant el segon semestre 17.036
Total 29.269
Consultes, suggeriments i reclamacions atesos 676
durant el primer semestre
Consultes, suggeriments i reclamacions atesos 1.140
durant el segon semestre
Total 1.816
Accessibilitat al Campus
73 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Durant aquest any 2001, la Borsa
de Treball ha fet un salt qualitatiu i
quantitatiu, atès que ha ampliat
el ventall de serveis, eines i accions
que ofereix als nostres estudiants i
graduats a l'hora de construir el seu
propi desenvolupament professional,
d'acord amb les necessitats que
tenen d'aproximar-se al mercat
de treball.
Actualment, la Borsa de Treball està
equipada amb els elements
següents:
- Servei d'orientació professional,
que assessora els estudiants de
manera personalitzada des del
Campus Virtual i presencialment
des dels tallers de les trobades; així
se'ls ajuda a construir el seu
procés d'inserció laboral. Durant
aquest període hem atès 793
assessoraments virtuals i 229
orientacions presencials.
- Presentació de les ofertes millors,
seleccionades especialment
d'acord amb els estudis de la UOC
i amb les característiques
curriculars dels nostres estudiants.
Amb aquesta informació
aconseguim respondre a dos
objectius importants: d'una banda,
serveix de referent del mercat de
treball als nostres estudiants, de
manera que poden conèixer quins
són els perfils professionals més
buscats en el mercat de treball i,
així, orientar millor els seus
itineraris formatius; d'altra banda,
serveix, alhora, d'estímul de canvi
davant d'oportunitats ocupacionals
que els motiven a entrar en
processos de selecció interessants.
- Eina d'avaluació de la pròpia
remuneració, actualitzada gràcies
a la informació que al llarg de l'any
ha anat identificant Tea-Cegos
Cybersearch durant els seus
processos de selecció.
- Selecció dels principals tests
d'aptituds professionals que
permeten autoavaluar en línia
les competències dels estudiants,
en relació amb la motivació
professional, el perfil psicològic en
el context professional, les actituds
directives o els coneixements
d'anglès.
Per a aquesta millora, la Borsa
de Treball de la UOC ha comptat
amb la col·laboració d'experts,
institucions i empreses amb prestigi
en el mercat que aporten productes
i serveis de valor adaptats
a les necessitats dels professionals
formats a la UOC. Fins avui
comptem, entre d'altres, amb
la col·laboració de Servijob
i Cybersearch.
Borsa de Treball
74Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Al mes de maig del 2002 es va crear
l'associació ZonaCampus.
Volem destacar la feina feta per la
Plataforma Antiguerra de la UOC
(PAUOC), la qual ha tingut un paper
destacat en l'ajuda a l'Afganistan.
Durant l'any 2001 han aconseguit
una important recaptació destinada
a aquest país.
La Universitat Oberta de Catalunya
ofereix a cada associació un espai
dins el Campus Virtual per a deixar-
hi informació de l'associació i que
inclou la possibilitat d'hostatjar el
web de l'entitat. Per altra banda, els
ofereix bústies d'intercanvi d'accés
general de totes les associacions i
altres d'accés restringit per als
membres de cada una.
Actualment hi ha registrades
les setze associacions següents:
Vida associativa
ABIPI: Associació de les Illes
Balears i les Pitiüses
Associació oberta a tota la comunitat
universitària que vol impulsar les
relacions, l'intercanvi i el
coneixement entre les Illes Balears i
les Pitiüses i la resta dels Països
Catalans.
ACTUA: Amics del Cinema
i el Teatre de la UOC Associats
Aquesta associació té les finalitats
següents: promoure les activitats
teatrals en el marc específic de la UOC,
fomentar els intercanvis teatrals amb
altres universitats, centres o ens
culturals i investigar les possibilitats
que les noves tecnologies
–i especialment el Campus Virtual–
poden aportar al món teatral.
La UOC promou i afavoreix
l'associacionisme dels estudiants en
els àmbits cultural, acadèmic,
professional, lúdic i esportiu, perquè
la vida associativa constitueix la
millor manera de difondre i canalitzar
una pluralitat d'interessos i
d'opinions que enriqueix tota la
comunitat universitària.
Des del mes de gener del 1998
funciona a la Universitat Oberta de
Catalunya el Servei d'Associacions,
amb l'aprovació, durant el primer
semestre d'aquell any, de la
normativa sobre associacions de la
UOC. L'objectiu del Servei
d'Associacions és promoure
l'associacionisme i regular-lo, a més
de canalitzar la tasca de diversos
grups d'interès per tal que les
accions que emprenen els membres
de la comunitat siguin enriquidores
per a tothom.
El Servei gestiona les sol·licituds de
constitució d'associacions, promou
la formació de grups d'interès i
proporciona assessorament en tot
moment.
AEUOC
Aquesta associació va ser
constituïda per a representar els
interessos dels estudiants de la
Universitat Oberta de Catalunya.
Aquest objectiu neix amb la idea de
fons de donar suport a la
consolidació d'aquesta universitat i
d'aprofundir en el seu vertebrament i
en la millora del seu servei docent.
http://cv.uoc.es/~AEUOC/
APDTC-UOC: Associació
Professional de Docents Telemàtics
de Catalunya - UOC
La finalitat d'aquesta associació se
centra a potenciar la col·laboració
entre els seus membres en la difusió
de la docència per mitjans
telemàtics, defensar els interessos
com a col·lectiu i difondre la cultura
fent servir els nous mitjans de
comunicació virtuals.
http://cv.uoc.es/~APDTC-UOC/
75 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
CEPC-UOC: Coordinadora
d'Estudiants dels Països Catalans -
UOC
La CEPC treballa aspectes que de
manera isolada no es podrien dur a
terme, com ara l'intercanvi i la
potenciació d'experiències i
iniciatives entre els centres d'estudi
catalans, la creació d'un espai
telemàtic comú obert a tot
l'estudiantat català, amb projecció i
que serveixi de marc per a la
realització de debats, la formulació
de propostes, l'intercanvi
d'experiències i la creació d'un front
comú de defensa dels interessos de
l'estudiantat català enfront de
l'exterior.
CRUOC: Club de Rugbi UOC
Les finalitats d'aquest club són
les següents:
- Fomentar i practicar l'esport del
rugbi entre els membres de la
comunitat universitària de la
Universitat Oberta de Catalunya.
- Participar en tot tipus de
competicions esportives i,
especialment, en les que
s'organitzen en l'àmbit universitari.
- Promoure i fer activitats socials i
culturals, tant entre els membres
de l'associació com entre la resta
de membres de la comunitat
universitària que estiguin
directament o indirectament
relacionats amb l'esport del rugbi.
OPV: Oberta al País Valencià
Els objectius d'aquesta associació
són els següents:
- Promoure el coneixement de la
cultura i tots els àmbits de la
societat del País Valencià en el si
de la comunitat UOC.
- Fomentar activitats virtuals i
presencials relacionades amb el
País Valencià i obertes a tota la
comunitat universitària.
- Promoure la creació d'almenys un
punt de suport a les terres
valencianes.
- Promoure l'establiment d'un centre
de suport al País Valencià i la
possibilitat de fer-hi les
convocatòries d'exàmens de la
Universitat Oberta de Catalunya.
- Establir vincles entre la Universitat
Oberta de Catalunya i les
institucions valencianes per a
arribar a col·laboracions de
qualsevol mena.
- Portar a terme activitats de caràcter
divers que l'associació consideri
convenients.
- Facilitar el coneixement i les
relacions mútues entre valencians i
valencianes, i també entre totes les
persones interessades per la
realitat valenciana.
http://cv.uoc.es/~OPV/
AtletiUOC: Associació d'Atletisme
de la UOC
Els fins d'aquesta associació són els
següents:
- Desenvolupar activitats i iniciatives
que fomentin la pràctica de
l'atletisme entre els membres del
col·lectiu UOC i que portin a la
creació d'equips que representin la
Universitat en les diverses
modalitats de competicions, tant
universitàries com d'altres àmbits.
- Servir de nexe directe de
comunicació entre les persones
que practiquen aquest esport per a
establir plans d'entrenament i
planificar l'assistència a les
competicions.
http://cv.uoc.es/~AtletiUOC/index.html
76Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Paradigma: Associació d'Estudiants
de Doctorat de la UOC
Aquesta associació té l'objectiu de
fomentar la participació dels
estudiants de doctorat en la vida de
la UOC i participar activament en la
vida universitària en els
corresponents òrgans col·legiats.
PAUOC: Plataforma Antiguerra
de la Universitat Oberta de Catalunya
La Plataforma Antiguerra de la UOC
és un col·lectiu que agrupa personal
docent, personal d'administració i
estudiantat en el marc de la
Universitat Oberta de Catalunya. El
seu objectiu és activar la consciència
crítica del nostre entorn i de la
societat catalana en els valors de
pau i solidaritat, treballant per
construir un món més just i
denunciant la base dels conflictes
que impedeixen aquesta fita.
http://cv.uoc.es/~PAUOC/
Puntdoc: Associació d'Estudiants
de Documentació de la UOC
Aquesta associació té els objectius
següents:
- Defensar els interessos i les necessitats
de tots els estudiants de la llicenciatura
de Documentació de la UOC.
- Cercar i proposar millores en
l'àmbit dels estudis de la
llicenciatura de Documentació
de la UOC.
- Donar suport a tot allò que
representi una millora del servei
docent de la Universitat.
- Fomentar la col·laboració entre els
estudiants de Documentació.
- Promoure el diàleg amb altres
associacions relacionades amb la
documentació per a compartir
objectius i inquietuds.
- Establir mecanismes que permetin
conèixer els estudis i la professió
de documentalista en la societat.
http://cv.uoc.es/~Puntdoc/index.htm
RC2-UOC: Xarxa de Comunicació i
Recursos en Resolució i
Transformació de Conflictes - UOC
La finalitat bàsica d'aquesta
associació consisteix a servir de
xarxa de comunicació d'iniciatives i
notícies interessants que es
produeixin en el camp de la resolució
i transformació de conflictes, a més
de ser una via de desenvolupament
de projectes i iniciatives en comú,
tant dels seus integrants com de
qualsevol associació, institució,
entitat o persona amb les quals es
vulgui establir una col·laboració.
REUOC: Associació dels Estudiants
de la UOC Residents a l'Estranger
Les finalitats d'aquesta associació
són les següents:
- Promoure, concretar i impulsar la
plena integració dels nostres
associats en l'àmbit de la UOC a fi
d'aconseguir la completa
homologació dels estudiants que
viuen a prop de Catalunya i fer
menys palesa la distància
geogràfica.
- Vehicular les demandes dels
nostres associats tenint en compte
les característiques especials i els
problemes particulars dels
estudiants virtuals d'arreu del món.
- Establir pautes de col·laboració i
ampliació de les activitats de la
UOC als estudiants que visquin
fora dels Països Catalans o de
l'Estat espanyol.
- Concretar i impulsar mecanismes
de cooperació amb organismes i
institucions susceptibles de
promoure la implantació de la UOC
al lloc de residència dels membres.
77 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Tossal: Associació Tossal
Els objectius d'aquesta associació
són els següents:
- Publicar i mantenir un lloc web amb
el mateix nom de l'associació
destinat a constituir un fòrum
d'aportacions d'ordre cultural i
literari vinculat a la cultura i les
lletres catalanes.
- Obrir el web a l'intercanvi creatiu i
cultural entre els components de la
comunitat UOC i el conjunt de la
societat dels Països Catalans
i la comunitat catalana d'Internet.
- Contribuir a consolidar l'espai
comunicatiu català a Internet.
- Promoure la creació literària en
suport virtual i la seva difusió a
Internet.
- Fer activitats, dins l'àmbit de la
UOC, relacionades amb les
finalitats de l'associació indicades
en els punts anteriors.
http://cv.uoc.es/~tossal/num4/index.
html
UOCAP: Associació de Llicenciades
i Llicenciats en Psicopedagogia a la
UOC
S’ha constituït l'associació per a tenir
un àmbit específic des del qual es
puguin emprendre les iniciatives
següents:
- Facilitar la interacció amb la
institució universitària UOC.
- Vetllar per la formació permanent.
- Participar en el disseny de
seminaris, màsters, postgraus i
doctorats.
- Coordinar-se amb professionals
llicenciats en altres universitats.
- Aprofundir en la definició del perfil
del professional.
- Crear el col·legi de llicenciats i
llicenciades en Psicopedagogia.
- Vetllar per la creació i el
funcionament de la borsa de
treball.
- Propiciar intercanvis internacionals.
ABIPI 51
ACTUA 6
AEUOC 20
APDTC-UOC 3
AtletiUOC 81
CEPC-UOC 3
CRUOC 51
OPV 10
Paradigma 3
PAUOC 54
Puntdoc 38
RC2 3
REUOC 22
Tossal 3
UOCAP 16
Zona Campus 8
Total 372
Nombre de membres
78
Zona Campus
Els objectius més rellevants d’aquesta
associació són els següents:
- Estudiar, conèixer i considerar totes
les "necessitats de servei" que puguin
sorgir durant l’estada de l’estudiant a
la Universitat Oberta de Catalunya.
- Organitzar accions formatives,
culturals, esportives, d’esbarjo i de
foment de l’acció cooperativa entre
la comunitat UOC.
- Promoure tota mena de relacions
amb altres organitzacions i
associacions d’estudiants, i també
impulsar la creació de federacions i
confederacions, d’acord amb el
que estableix la legislació vigent.
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
En l'àmbit de l'esport
interuniversitari, destaquem la
varietat de campionats que s'han
celebrat, amb un total de 30 esports
individuals i 9 esports d'equip.
Enguany s’ha introduït com a nou
esport individual el pitch&put, amb
una participació de més de 25
estudiants, que valorem molt
positivament atès que és el primer
any que s'ha promocionat aquest
esport en la competició
interuniversitària.
En l'àrea de la promoció de la
pràctica esportiva hem organitzat un
cap de setmana a Boí-Taüll per a
practicar esports d'aventura i un
altre cap de setmana a Andorra per
a practicar esports d'hivern.
Durant els dos semestres del curs
2001-2002, 40 esportistes van
participar en els campionats de
Catalunya universitaris, ens els quals
es van aconseguir un total de 14
medalles:
Promoció de l'esport
La Universitat té, entre els seus
objectius, el de promoure l'esport.
És una activitat saludable que crea
vincles i consciència de grup en la
comunitat universitària. Els objectius
del Servei d'Esports estan en la línia
de promoure la pràctica esportiva, la
participació de la UOC en els
campionats interuniversitaris i
l'establiment d'un programa d'ajuts
als esportistes professionals.
Esport
Atletisme
Duatló
Esquí de fons
Karate
Mitja marató (m. i f.)
Mitja marató de muntanya
Natació
Tenis
Vela Raquero
Vela
Total
Medalles
d'or
1
1
-
-
2
-
-
1
-
-
5
Medalles
d'argent
-
-
-
-
1
1
1
-
1
1
5
Medalles
de bronze
2
-
1
1
-
-
-
-
-
-
4
79 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Hem de destacar el paper que ha
representat l'Associació d'Atletisme
de la UOC dins l'àmbit esportiu, ja
que ha promogut la participació dels
estudiants en els campionats
universitaris.
Pel que fa a les competicions
estatals, la UOC ha participat en els
campionats universitaris amb dos
esportistes, David Navarro Úbeda i
Carolina López Martos, que van
competir en karate en la modalitat de
kumité i kates, respectivament.
Carolina López va aconseguir el
tercer lloc i, per tant, la medalla de
bronze. El nombre de participants
s'ha vist minvat a causa de la nova
normativa del Consell Superior
d’Esports, que limita l'edat dels
esportistes a 28 anys.
Per altra banda, aquest any –i per
segona vegada consecutiva– la UOC
va organitzar, juntament amb el
Centre Municipal de Vela, el
Campionat de Catalunya Universitari
de Vela, que es va desenvolupar
durant cinc jornades diferents. Així
mateix –en col·laboració amb el Club
Muntanyenc Sant Cugat– va
organitzar el Campionat de
Catalunya Universitari de Mitja
Marató.
La Virtual ofereix solucions pensades
específicament per al punt d'estudi
UOC per mitjà de La Botiga de La
Virtual, una botiga a Internet on es
poden trobar productes i serveis
informàtics, la bibliografia
recomanada per als estudis i material
propi de la UOC.
La Botiga està emmarcada dins una
oferta comercial més àmplia, la
Galeria Virtual (www.lavirtual.com), el
primer centre comercial virtual
universitari. Es tracta d'un espai
gestionat per La Virtual on les
empreses que ho vulguin es poden
adreçar directament a la comunitat
UOC. Amb aquest espai de comerç
electrònic es proporciona una oferta
de productes i serveis més àmplia
als usuaris del Campus Virtual.
El 31 de desembre del 2002 hi havia
25.557 socis, la qual cosa representa
un increment significatiu respecte del
curs anterior.
Durant l'any 2001, a La Virtual s'han
atès aproximadament 4.500 trucades
i 2.200 missatges de correu, s'han
servit 950 comandes a 690 clients i
s'han facturat 670.607,32 euros.
Xarxa Virtual de Consum
Comerç electrònic: La Botiga
i la Galeria Virtual
80Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
La UOC es dota d'una xarxa de
centres i punts de suport que
apropen la Universitat a totes les
comarques. La finalitat de la xarxa
territorial és obrir la Universitat als
futurs estudiants, oferir-los recursos
complementaris al seu aprenentatge,
organitzar tots els serveis presencials
i acostar la Universitat a les
persones, entitats i institucions, i fer-
ho d'una manera descentralitzada
arreu del país.
La xarxa territorial s'estructura a
partir de dos nivells: una xarxa
nuclear de centres de suport que
abraça grans demarcacions o àrees
de població (comarques gironines,
comarques centrals, Vallès,
Barcelonès, Baix Llobregat i
Penedès, comarques de Ponent,
Camp de Tarragona i Terres de
l'Ebre) i una xarxa capil·lar de punts
de suport que arriba a totes les
comarques catalanes.
El centre de suport és el recurs
principal de la xarxa territorial i
ofereix el màxim nivell de serveis als
estudiants de les comarques de la
seva àrea d'influència. S'ocupa
també de coordinar la tasca dels
punts de suport i els serveis que s'hi
ofereixen.
Els punts de suport són dispositius
complementaris dels centres de
suport. S'ubiquen en el marc
de serveis o centres d'institucions
públiques (biblioteques, serveis
d'informació, telecentres, etc.) per
mitjà d'un conveni de col·laboració.
Els punts de suport ofereixen atenció
al públic, amb la possibilitat de fer-hi
determinades gestions; també
disposen d'equips amb connexió
al Campus Virtual de la UOC.
Al llarg d'aquest curs s'han obert
dos nous centres de suport a les
comarques de l’Alt Penedès i Osona
i punts de suport a Ciutadella,
Masquefa, Mataró, Blanes, Barcelona
(als barris de Les Corts, la Vila
Olímpica i Sant Andreu), la Seu
d'Urgell, la Pobla de Segur,
Badalona, la Fatarella, Vilanova
i la Geltrú i Montblanc.
Xarxa territorial
81 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
La distribució territorial dels centres
i punts de suport és la següent:
Punts de suport
Hospitalet de Llobregat (Barcelonès)
Les Corts (Barcelonès)
Vila Olímpica (Barcelonès)
Mataró - Biblioteca (Maresme)
Badalona (Barcelonès)
Sant Andreu (Barcelonès)
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) (centre de suport)
Vilanova i la Geltrú (Garraf)
Masquefa (Anoia)
Rubí (Vallès Occidental)
Granollers (Vallès Oriental)
Figueres (Alt Empordà)
Olot (Garrotxa)
Palafrugell (Baix Empordà)
Ripoll (Ripollès)
Santa Coloma de Farners (Selva)
Banyoles (Pla de l'Estany)
Blanes (Selva)
Ribes de Freser (Ripollès)
Valls (Alt Camp)
Coma-ruga (Baix Penedès)
Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre)
Montblanc (Conca de Barberà)
Gandesa (Terra Alta)
Fatarella (Terra Alta)
Seu d'Urgell (Alt Urgell)
Tàrrega (Urgell)
Sort (Pallars Sobirà)
Pobla de Segur (Pallars Jussà)
Talarn (Pallars Jussà)
Viella (Vall d'Aran)
Igualada (Anoia)
Berga (Berguedà)
Vic (Osona) (centre de suport)
Solsona (Solsonès)
Puigcerdà (Cerdanya)
Brussel·les (Bèlgica) - (Barcelonès)*
Alguer (Itàlia) - (Barcelonès)*
Manacor (Mallorca) - (Segrià)*
Ciutadella (Menorca) - (Segrià)*
Madrid (Baix Camp)*
València
Àmbit metropolità
Comarques
gironines
Camp
de Tarragona
Terres de l'Ebre
Àmbit
de Ponent
Comarques
centrals
Fora
de Catalunya
Centres de suport
Barcelona (Barcelonès)
Sant Feliu de Llobregat
(Baix Llobregat)
Terrassa (Vallès Occidental)
Sabadell (Vallès Occidental)
Salt (Gironès)
Reus (Baix Camp)
Tortosa (Baix Ebre)
Lleida (Segrià)
Manresa (Bages)
Sant Julià de Lòria
(Andorra - Estudis Virtuals
d'Andorra)
* Centre de suport de referència.
82Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Caps de centres de suport Ciutat Comarca Responsable
Manresa Bages Mònica de Llorens
Salt Gironès Antoni Romero
Reus Baix Camp Fanny Galve
Barcelona Barcelonès Josep M. Basté
Lleida Segrià Glòria Martínez
Sant Julià de Lòria Andorra Montserrat Casalprim
Sabadell Vallès Occidental Gemma Segura
Terrassa Vallès Occidental Josep Lozano
Sant Feliu de Llobregat Baix Llobregat Víctor Panicello
Tortosa Baix Ebre Teresa Nielles
Vilafranca del Penedès Alt Penedès Víctor Panicello
Vic Osona Mònica de Llorens
83 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Ciutat Comarca Conveni amb
Tàrrega Urgell Ajuntament de Tàrrega
Igualada Anoia Ajuntament d'Igualada
Berga Berguedà Ajuntament de Berga, Consell Comarcal i Fundació
Universitària del Berguedà
Granollers Vallès Oriental Ajuntament de Granollers
Figueres Alt Empordà Consell Comarcal de l'Alt Empordà
Olot Garrotxa Consell Comarcal de la Garrotxa, Ajuntament d'Olot
i Secretaria General de Joventut i Turisme Juvenil de Catalunya
Valls Alt Camp Consorci Pro Universitari Alt Camp - Conca de Barberà
i Ajuntament de Valls
Puigcerdà Cerdanya Consell Comarcal de la Cerdanya
Palafrugell Baix Empordà Ajuntament de Palafrugell
Solsona Solsonès Consell Comarcal del Solsonès
Rubí Vallès Occidental Ajuntament de Rubí
Santa Coloma de Farners Selva Ajuntament de Santa Coloma de Farners
Ribera d'Ebre Móra d'Ebre Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre
Coma-ruga - Vendrell Baix Penedès Consorci Universitari del Baix Penedès
Ripoll Ripollès Consell Comarcal del Ripollès
Hospitalet de Llobregat Baix Llobregat Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat
Brussel·les Bèlgica Patronat Català pro Europa
Madrid Madrid Delegació de la Generalitat a Madrid
Alguer Sardenya - Itàlia Òmnium Cultural de l'Alguer, Universitat de Sàsser
i Ajuntament de l'Alguer
Sort Pallars Sobirà Consell Comarcal del Pallars Sobirà
Gandesa Terra Alta Consell Comarcal de la Terra Alta
Banyoles Pla de l'Estany Consell Comarcal del Pla de l'Estany
Manacor Mallorca Ajuntament de Manacor i Universitat de les Illes Balears
Ribes de Freser Ripollès (punt d'enllaç) Ajuntament de Ribes de Freser
Ciutadella Menorca Ajuntament de Ciutadella i Universitat de les Illes Balears
Masquefa Anoia Ajuntament de Masquefa
Mataró Maresme Ajuntament de Mataró
Blanes Selva Ajuntament de Blanes
Barcelona - Les Corts Barcelonès Consorci de Biblioteques de Barcelona
Barcelona - Vila Olímpica Barcelonès Consorci de Biblioteques de Barcelona
Seu d'Urgell Alt Urgell Consell Comarcal de l'Alt Urgell
Pobla de Segur Pallars Jussà Ajuntament de la Pobla de Segur
Badalona Barcelonès Ajuntament de Badalona
Fatarella Terra Alta Ajuntament de la Fatarella
Vilanova i la Geltrú Garraf Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Montblanc Conca de Barberà Consell Comarcal de la Conca de Barberà
Barcelona - Sant Andreu Barcelonès Consorci de Biblioteques de Barcelona
Els punts de suport s'han obert
gràcies a la col·laboració de diverses
entitats:
84Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Els estudiants i els professors tenen
la possibilitat d'utilitzar xarxes
d'accés per a connectar-se amb els
servidors de la intranet de la UOC
des de casa seva:
- XTB (xarxa telefònica bàsica): és la
més convencional de les xarxes
d'accés; requereix un mòdem que
proporcioni 33 o 56 Kbps.
- XDSI (xarxa digital de serveis
integrats): proporciona 64 Kbps
amb capacitat d'arribar a 128
Kbps. Ofereix dos canals que
permeten mantenir la connexió
amb la intranet sense bloquejar la
línia telefònica.
- ADSL (línia d'abonat digital
asimètrica): ofereix una connexió
de dades permanent a alta
velocitat, fins a 2 Mbps, damunt un
aparell de coure convencional.
Durant aquest curs aquesta
tecnologia s'ha popularitzat entre
els estudiants.
Segons l'enquesta de satisfacció feta
als estudiants al mes de juliol, un
32,1% respon a la pregunta de quina
tecnologia fan servir que usen xarxes
de banda ampla. A la pregunta de
per mitjà de quin servei ho fan, un
47,4% diu que ho fa amb una tarifa
plana de connexió i només un 15,5%
amb Infovia proporcionada per la
UOC. Un 89,9% valora positivament
la qualitat de la seva connexió.
El personal docent i de gestió
accedeix per una xarxa pròpia amb
un número 900 que els ofereix
connexió gratuïta. El servidor
d'accés remot s'ha renovat per a
oferir fins a 240 connexions
simultànies i millorar la qualitat de la
connexió.
El nucli de la xarxa s'ha renovat
completament i, per tant, s'ha
millorat la seguretat i la fiabilitat del
servei amb dues línies de tallafocs de
fabricants diferents.
Xarxes d'accés
85 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Club de Graduats
i Antics Estudiants de la UOC
- Són capaces d’invertir grans dosis
d’esforç personal davant els reptes.
- Tenen mentalitat innovadora i
creativa.
- Mantenen valors i comportaments
ètics en la seva actuació
professional.
- Són autodisciplinades i bones
gestores del seu temps.
- Estan capacitades per a gestionar
alts volums d’informació
- Són coneixedores i usuàries
avançades de les noves
tecnologies i dels mitjans
multimèdia.
- Són pioneres del treball en xarxa.
- Són flexibles a l’entorn i als canvis.
La UOC ja té 1.838 graduats i és per
això que ha creat el Club de
Graduats i Antics Estudiants de la
UOC, amb l'objectiu d'oferir-los una
via de continuïtat formativa i de
vincles professionals i culturals amb
la nostra universitat.
Actualment tenim el nombre següent
d'estudiants graduats per estudis:
Ciències Empresarials 159
Administració i Direcció d'Empreses 85
Psicopedagogia 270
Dret 28
Humanitats 11
Filologia Catalana 2
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió 10
Enginyeria Tècnica en Informàtica de Sistemes 21
Documentació 57
Formació Continuada 1.195
Total 1.838
El Club afavoreix el manteniment de
vincles entre els antics estudiants
titulats per la UOC, els dóna accés a
la borsa de treball i obre els canals
de comunicació amb els estudiants
no matriculats durant algun
semestre.
El BBVA ha patrocinat la realització
del Club UOC mitjançant l’acord de
col·laboració establert el juny del
1999.
El perfil de les persones formades a
la UOC és idoni per a esdevenir
partícips actius d'una emergent
societat del coneixement.
Els nostres estudiants adquireixen el
talent per a gestionar la informació i
el coneixement en la xarxa i així
aprenen a aprendre, i conformen
finalment un perfil de persones
caracteritzades pels trets següents:
- Són sensibles a l’aprenentatge
constant.
- Estan compromeses amb la millora
del seu talent.
Estudiants graduats
86Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Durant aquest últim any hem iniciat
les visites d’estudi a empreses
modèliques de diferents sectors
empresarials. Amb un total de quatre
visites i 109 estudiants, hem visitat
l'empresa d’automòbils Seat de
Martorell, el Port de Barcelona, el
centre d’impressió i logística del
Grup Zeta i el centre cultural
CaixaFòrum de Barcelona.
El dia 4 de desembre vam inaugurar
la Comunitat de Teatre de la UOC,
la primera comunitat especialitzada
formada per un grup de persones
amb una afinitat d'interessos que
comparteixen recursos, idees,
opinions o interrogants per a
aprendre compartint i multiplicar els
seus coneixements. Els inscrits a la
comunitat, un total de 500, han
gaudit d’un espai virtual i de quatre
activitats presencials (visita guiada i
xerrada amb actors al Teatre
Nacional de Catalunya, participació
com a públic al programa Set de nit
de TV3, assistència a la gravació de
Plats bruts i participació a les
converses i xats del Grec), amb una
assistència d’uns 150 membres de la
UOC.
Amb un caràcter més especial, vam
organitzar el sopar de retrobament
dels estudiants del grup pilot de
Psicopedagogia amb un total de 57
assistents. A més, els membres de la
comunitat UOC han pogut participar
periòdicament en sortides lúdico-
culturals: cap de setmana
d’aventura, visita guiada al "Girona,
temps de Flors", curs de tast a
Vilafranca, visita guiada al
"Montblanc medieval" i la ja típica
CalçUOCtada, en són alguns
exemples. Un total de sis activitats
amb un total de 102 assistents.
Enguany també hem organitzat les
activitats lúdiques i culturals que
emmarquen l’Acte de Graduació
a Reus dels estudiants de la UOC.
I, finalment, a l’estiu vam col·laborar
amb la Universitat Oberta d’Estiu
organitzant dos debats virtuals
dinamitzats per experts i dues
activitats presencials per a tres dels
seus cursos, amb un total de 50
participants.
En totes aquestes activitats han
participat 605 membres del Club
UOC.
Al llarg del curs, els membres del
Club UOC han tingut accés als
serveis de biblioteca, a espais
professionals, als fòrums temàtics,
als espais per a compartir activitats,
a l'àrea professional des de la qual
s'accedeix a directoris, col·legis
professionals i espais compartits per
a intercanviar experiències, a la
borsa de treball, a la cooperativa de
consum, a una selecció de recursos
a Internet, al tauler de petits anuncis,
als serveis necessaris per a la
represa dels estudis i els tràmits
acadèmics, etc., i també han tingut
la possibilitat de contactar amb
associacions diverses.
A més han gaudit de l’espai
Avantatges. El Club presenta en
aquest espai el concert amb 60
entitats culturals (museus, teatres,
cinemes, etc.) que ens ofereixen
descomptes permanents en les
entrades; per altra banda, s’han
repartit un total de 4.518 entrades
per a obres concretes (gratuïtes o
amb descomptes importants) entre
setembre del 2001 i juny del 2002. A
més, a l'espai Avantatges hi ha
permanentment al voltant de 170
empreses (des de llibreries fins a
botigues de joguines) que ofereixen
descomptes especials als membres
de la comunitat UOC.
87 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Participants
Introducció a l'escriptura jeroglífica egípcia
Del 17 al 24 de setembre del 2001 33
Del 12 al 22 d’abril del 2002 14
Coordinador: Josep Cervelló
Com gestionar la negociació col·lectiva
De l’1 al 5 d’octubre del 2001 7
Coordinador: Jesús Moncada
Aplicació del model EFQM
Del 15 al 19 d’octubre del 2001 13
Coordinador: Joaquim Membrado
Introducció a l'arquitectura del lloc web
Del 5 al 9 de novembre del 2001 12
Coordinador: Alain Jordà
E-sourcing
Del 26 al 30 de novembre del 2001 6
Coordinador: Ramon Puente
Com manejar l’estrès
Del 5 al 15 d’abril del 2002 27
Coordinador: Joan Cornet
Estratègies pedagògiques per a la reducció de la conflictivitat
Del 22 al 25 d’abril del 2002 11
Coordinadora: Marta Burguet
Com millorar la nostra intel·ligència emocional
Del 26 d’abril al 6 de maig del 2002 45
Coordinador: Joan Cornet
Comunicació en el desenvolupament personal
Del 3 al 5 de maig del 2002 17
Coordinador: Joan Cornet
El tractament de les imatges digitals: del llapis al ratolí
Del 3 al 5 de maig del 2002 10
Coordinador: Feliciano Villar
La gestió del nostre temps
Del 10 al 20 de maig del 2002 19
Coordinador: Joan Cornet
Total de participants 214
Jornades Virtuals
El ritme d’innovacions i novetats de
tot tipus que contínuament apareixen
en els continguts dels diferents
camps professionals va fer necessari
que la Universitat es plantegés la
programació d’unes jornades
formatives que permetessin als
titulats i professionals actualitzar-se i
posar-se en contacte amb les
persones que són les més expertes
o que lideren aquestes innovacions i
canvis. Aquesta nova acció formativa
són les Jornades Virtuals.
El format d’aquestes jornades
permet la participació de manera no
presencial i asíncrona i, alhora,
fomenta els vincles entre titulats i
professionals per tal que es puguin
constituir fòrums d’intercanvi que
contribueixin a la progressió
professional dels titulats de la UOC.
Les Jornades Virtuals són accions
de formació de vuit hores de durada
durant una setmana sobre temes
molt diversos.
88Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Aquest espai és un projecte de futur
per a la investigació a Europa que
aspira a crear un mercat interior de la
ciència i de la tecnologia que fomenti
la qualitat científica, la competitivitat i
la innovació mitjançant una millor
cooperació i coordinació entre els
agents interessats en tots els àmbits.
Davant aquest escenari, s'ha
dissenyat una estratègia molt més
ambiciosa que la mera participació
en projectes focalitzats o
tradicionals, previsiblement en via de
desaparició, amb la intenció de
continuar tenint un bon
posicionament en el marc dels
projectes europeus per als propers
anys.
El punt de partida es concreta en la
participació en els cinc projectes
roadmaps aprovats a la vuitena
convocatòria del V Programa Marc.
Aquests roadmaps són la llavor que
ha sembrat la Comissió Europea
amb l'objectiu de crear les futures
xarxes d'excel·lència i els projectes
integrats del VI PM. L'IN3 ha
participat en dos grans àmbits:
l'aprenentatge virtual (e-learning) i la
socioeconomia.
També en l'esfera estatal és un
objectiu prioritari la consolidació de
la participació de l'IN3 en la
convocatòria del Plan Nacional de
Investigación Científica, Desarrollo e
Innovación Tecnológica 2000-2003,
en la qual la societat del
coneixement es presenta com una
acció estratègica en el Programa
Nacional de Socioeconomía. En
aquesta línia, cal esmentar la visita
del ministre espanyol de Ciència i
Tecnologia, Josep Piqué, a la UOC el
7 d'octubre per a conèixer l'IN3.
Piqué va mantenir una reunió amb el
rector, Gabriel Ferraté; amb el
conseller delegat del Grup Planeta,
José Manuel Lara Bosch; amb la
vicerectora de Recerca, Imma
Tubella, i amb el director de l'IN3,
Ramon O'Callaghan. En aquesta
trobada, el responsable del Ministeri
de Ciència i Tecnologia va fer públic
el suport del Govern a l'IN3. Així
mateix, va subratllar que l'IN3 "és
pioner no només a l'Estat espanyol,
sinó a tot el món". Segons el
ministre, "l'ajuda a la UOC permetrà
consolidar la societat de la
informació a Espanya, que és un
objectiu prioritari del Govern".
Amb aquest objectiu, durant l'any
2002 l'IN3 ha fomentat l'assentament
dels eixos d'activitat següents: la
recerca bàsica, la recerca aplicada i
la innovació, i la transferència. L'eix
de recerca se centra en l'activitat
duta a terme en el marc de projectes
de recerca bàsica i en el marc del
programa de doctorat. En l'àmbit de
la innovació o recerca aplicada,
s'han desenvolupat projectes
orientats al disseny de models,
mètodes i sistemes per a la resolució
de problemes específics en les
diferents disciplines. I, finalment, la
transferència de tecnologia i
metodologia ha estat significativa,
sobretot en l'àmbit de l'aprenentatge
virtual.
Recerca
Internet Interdisciplinary Institute
(IN3)
Durant l'any 2002, l'IN3 ha centrat
els esforços a consolidar la seva
estructura i les seves línies de
recerca.
Com a element clau, cal esmentar la
col·locació de la primera pedra, el
dia 8 de febrer del 2002, del nou
edifici de l'IN3, situat al Parc
Mediterrani de la Tecnologia de
Castelldefels. El Parc Mediterrani de
la Tecnologia és un projecte impulsat
per la Generalitat de Catalunya i la
Universitat Politècnica de Catalunya
amb la voluntat d'englobar projectes
de formació, de recerca i de
transferència de tecnologia.
En aquesta mateixa línia de
consolidació, l'IN3 ha continuat amb
una activitat de posicionament en
relació amb el VI Programa Marc de
la Comissió Europea (VI PM). El nou
programa s'ha marcat com a
objectiu contribuir a la creació d'un
autèntic espai europeu de recerca.
89 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Entre els nous projectes, cal
esmentar els dos roadmaps aprovats
per la Comissió Europea en l'àmbit
de la socioeconomia. L'un, coordinat
pel doctor Ramon O'Callaghan, és el
projecte "Growth-Nodes in a
Knowledge-Based Europe" (G-NIKE),
el qual analitza la naturalesa i la
dinàmica dels nous pols de
creixement en xarxa a Europa sota
l'efecte de les tecnologies de la
informació i la comunicació. L'altre
és el projecte "Roadmap to
Communicating Knowledge Essential
for the Industrial Environment",
coordinat pel professor Agustí
Canals, que treballa en l'elaboració
d'un mapa estratègic o per al
desenvolupament futur en el context
de l'aprenentatge organitzacional,
relatiu a la formació d'enginyers i
treballadors del coneixement.
D'altra banda, el projecte "Learning
in Virtual Integrated University
System" (LIVIUS), coordinat pel
professor Carles Sigalés, té com a
objectiu crear un model propi
d'organització i un model
psicopedagògic universitari que
inclogui universitats tradicionals,
universitats a distància i companyies
de telecomunicacions, per compartir
el saber fer (know-how) tecnològic
i les competències
psicopedagògiques i organitzatives.
La doctora Adriana Gil coordina el
projecte "La identitat i el consum de
les TIC en adolescents en espais
públics i privats de lleure", amb
l'objectiu d'esclarir quines són les
dinàmiques del consum de les TIC
dels adolescents de Barcelona en
espais de lleure i en espais virtuals.
L'E-MATH, coordinat pel professor
Ángel Alejandro Juan, es planteja
l'objectiu de fomentar i difondre la
utilització i integració de les eines
tecnològiques actuals (programari
especialitzat i Internet) en els
programes de diverses assignatures
quantitatives en el marc de diverses
titulacions universitàries. El projecte
"Plataforma de protecció d'imatges
digitals" (Pla PID), coordinat pel
doctor Jordi Herrera, crearà una
plataforma per a la protecció del
copyright d'imatges digitals. Aquesta
plataforma permetrà, de manera
integrada, l'avaluació i certificació de
sistemes de protecció del copyright
basats en tècniques de marques
d'aigua i el seu ús en línia per part
dels usuaris.
Finalment, el projecte
"www.europadiversa.com", coordinat
per la doctora Adela Ros, s'orienta
a promoure un espai virtual al voltant
del qual s'estructuri gradualment
una xarxa de contactes de dimensió
europea i internacional per a
compartir informació i recursos de
manera permanent sobre la diversitat
cultural en el marc europeu.
La recerca bàsica
En l'àmbit de la recerca bàsica, cal
esmentar projectes que han
continuat la seva activitat durant
l'any 2002, com ara el Projecte
Internet Catalunya, projecte de
recerca pluridisciplinari sobre la
societat de la informació a
Catalunya, codirigit pel doctor
Manuel Castells i la doctora Imma
Tubella; el projecte regional IST,
coordinat pel doctor Jordi Vilaseca,
que té com a objectiu l'estudi dels
indicadors del desenvolupament de
l'e-government i l'e-business en les
regions europees; el projecte
Streamobile, coordinat pel doctor
Jordi Herrera, que ha treballat sobre
el concepte de seguretat en entorns
mòbils; el projecte "Interacció i
influència educativa: la construcció
del coneixement en entorns
electrònics d'ensenyament i
aprenentatge", amb l'objectiu
d'identificar i descriure els
mecanismes d'influència educativa
en entorns formals d'ensenyament i
aprenentatge que empren formes
d'interacció no presencial amb el
suport de les TIC. Aquest projecte
està coordinat pel doctor César Coll,
de la Universitat de Barcelona, i
integrat per dos subprojectes, el de
la mateixa UB i el de la UOC, que té
com a investigadora responsable la
doctora Elena Barberà.
90Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
El projecte "La pell de la web" i el
projecte "Lluca" s'emmarquen en la
càtedra Telefònica, coordinada
per la doctora Agnès Vayreda i per la
doctora Elisenda Ardèvol. El primer
d'aquests projectes se centra en
l'anàlisi dels fòrums virtuals com a
espais de sociabilitat en línia i té com
a objectiu contextualitzar els fòrums
en el seu medi, és a dir, comprendre
quin és el seu paper a la xarxa.
L'altre projecte, anomenat "Lluca",
està dedicat a l'estudi de la
intervenció dels usuaris d'Internet en
una pàgina web (concretament
analitza el comportament dels
visitants del web de la UOC).
L'anàlisi d'aquestes dades ajudarà a
comprendre les dinàmiques dels
visitants mitjançant la integració de
les dades obtingudes en un arxiu
general i creuant-les amb altres
dinàmiques ja conegudes.
La càtedra IBM/"la Caixa",
coordinada pel doctor Julià
Minguillón, treballa per definir una
plataforma per a la creació de
materials docents interactius
d'aprenentatge en xarxa adaptats a
les necessitats particulars de cada
usuari. Els projectes que s'estan
duent a terme són: el tutor
intel·ligent, el corrector automàtic, les
prestatgeries virtuals i el web mining.
Càtedres de recerca
universitari: el cas de la Universitat
Oberta de Catalunya", coordinat per
la doctora Montse Guitert i destinat a
desenvolupar metodologies
d'aprenentatge i treball cooperatiu en
entorns virtuals d'àmbit universitari, a
partir de la descripció d'experiències
educatives en marxa, amb l'anàlisi
dels fenòmens que intervenen en el
procés de l'aclariment de les
relacions i dels descobriments dels
processos crítics subjacents.
En aquest mateix àmbit, la doctora
Elena Barberà coordina el projecte
"Pautes per a l'anàlisi de la
interacció en entorns virtuals
d'aprenentatge: dimensions
rellevants i instruments d'avaluació".
La seva principal finalitat és
l'elaboració i la validació
d'instruments d'anàlisi de la qualitat
educativa en entorns formals
d'ensenyament i aprenentatge que
utilitzen formes d'interacció no
presencials, amb el suport de les
noves tecnologies de la informació i
la comunicació.
Aportant una visió més social de
l'aprenentatge virtual, el projecte
"Estudi de les implicacions socials,
polítiques i econòmiques per a un e-
learning de qualitat" es proposa
contribuir a la consolidació d'un marc
integrat de recerca i d'una xarxa
d'investigació en els aspectes socials,
polítics i econòmics de l'aprenentatge
virtual. Aquest projecte està coordinat
per la doctora Adela Ros.
En el camp de la gestió del
coneixement, el projecte coordinat
pel doctor Mario Pérez-Montoro,
amb el títol "Identificació cognitiva i
estàndards metodològics en la gestió
del coneixement a les organitzacions",
es planteja un doble objectiu. D'una
banda, elaborar una definició de
coneixement que permeti identificar i
discriminar eficaçment ítems de
coneixement en el marc de les
organitzacions. D’altra banda, i
vinculat a aquest primer objectiu,
dissenyar una metodologia
d'implementació que serveixi com a
model de directrius per als projectes
de gestió del coneixement a les
organitzacions.
Convocatòria de projectes de l'IN3
Cal esmentar també l'activitat duta
a terme en el marc de les càtedres
de recerca: la càtedra Telefònica de
Comunitats Virtuals i la càtedra
IBM/"la Caixa".
La convocatòria de projectes de
l'IN3 per a l'any 2002 s'ha plantejat
amb l'objectiu de finançar projectes
de recerca vinculats als efectes, l'ús
i les aplicacions de les tecnologies
de la informació i la comunicació, el
seu impacte sobre els individus, les
organitzacions i la societat i les
repercussions econòmiques,
polítiques i socials. La Comissió de
Recerca de l'IN3 ha aprovat un total
de dotze projectes de recerca.
En l'àmbit de l'aprenentatge virtual,
cal esmentar el projecte
"L'aprenentatge i el treball
cooperatiu en un entorn virtual
91 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
En l'àmbit del dret s'ha posat en
marxa el projecte "Propietat
intel·lectual i ensenyament a
Internet", coordinat per la doctora
Raquel Xalabarder i orientat a l'estudi
de les qüestions de propietat
intel·lectual en relació amb l'ús
d'obres protegides per a dur a terme
l'activitat docent i de recerca a través
de les xarxes digitals (Internet); i el
projecte "Information Technology and
Privacy at Work", que té com a
objectiu comparar de quina manera
els sistemes legals de set països
diferents (Brasil, França, Alemanya,
Itàlia, Espanya, Regne Unit i Estats
Units) estan començant a reaccionar
davant dues qüestions, estretament
interrelacionades, que han estat
profundament afectades per les
noves tecnologies: el control dels
treballadors i el processament de
dades personals dels treballadors.
Aquest darrer projecte està coordinat
pel doctor Mark Jeffery.
També en l'àmbit del dret, el projecte
"Societat de la informació i dret
penal. Política criminal en el context
de la globalització", coordinat per
Óscar Morales, es proposa assolir
dos objectius principals: l'estudi
general de la delinqüència
informàtica, amb un estudi jurídic
comparat de les necessitats de tutela
penal en relació amb la delinqüència
tecnològica i la realitat del dret
positiu nacional, internacional i
supranacional sobre la matèria; i
l'estudi general sobre la
responsabilitat dels prestadors de
serveis d'Internet, amb un estudi
transversal del règim de
responsabilitat dels prestadors de
serveis d'Internet pels continguts
dels usuaris que naveguen o
s'allotgen en els seus servidors.
Des d'una perspectiva més genèrica,
el projecte "L'impacte de les noves
tecnologies sobre la política
democràtica: actors, estratègies i
institucions" estableix un doble
objectiu: en primer lloc, contribuir a
l'estudi de l'impacte de les noves
tecnologies en les transformacions
dels processos polítics democràtics
en les democràcies avançades; en
segon lloc, especificar les relacions
existents entre l'ús que els actors
sociopolítics fan de les noves
tecnologies i les característiques del
context institucional en el qual actuen.
En l'àmbit de la cultura digital, el
projecte "Creació de models i
avaluació i seguiment de plataformes
virtuals per a la difusió,
documentació i comunicació
d'institucions culturals i del
patrimoni", coordinat per la doctora
Glòria Munilla i el doctor Cèsar
Carreras, té com a objectiu avaluar
l'aplicació de les tecnologies de la
informació i la comunicació en la
documentació i difusió en l'àmbit
dels museus i altres institucions i
centres d'interpretació del patrimoni.
El projecte "Estudis literaris i
tecnologies digitals", coordinat per
la doctora Laura Borràs, es proposa
una recerca orientada a l'aplicació
dels sistemes informàtics interactius
que integren les morfologies de la
informació a la literatura i, alhora, una
anàlisi crítica al voltant de les
repercussions implícites en aquesta
aplicació.
El projecte "La psicologia de la salut
i de la qualitat de vida en la societat de
la informació i del coneixement" es
defineix com un estudi exploratori
de la relació de la societat de
la informació i el coneixement amb
els aspectes psicològics de la salut
i la qualitat de vida. Està coordinat
per la doctora Lourdes Valiente.
Finalment, i des d'un vessant més
tecnològic, el projecte
"Desenvolupament, avaluació,
experimentació i aplicació de
tècniques per a la traducció
automàtica no supervisada i el
tractament de la informació textual",
coordinat pel doctor Salvador
Climent, té l'objectiu final de crear o
millorar les aplicacions de
processament del llenguatge.
92Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
També cal destacar altres projectes
iniciats en convocatòries anteriors
que es mantenen en plena activitat:
el projecte Metacampus treballa per
dissenyar, desenvolupar i avaluar un
mercat digital (marketplace) per a la
selecció, la compra i el lliurament de
recursos d'aprenentatge al llarg de la
vida al servei dels ciutadans
europeus; el projecte "Cultural
Objects in Networked Environments"
(COINE) donarà com a resultat un
sistema de dominis locals a escala
europea amb elements propis de
cada cultura, ja que el que es vol és
fomentar la comprensió entre les
diferents realitats culturals.
L'objectiu del projecte COSTER és
crear un recurs multilingüe basat en
un sistema de presa de decisions
que permeti a un ampli ventall de
professionals (productors i
dissenyadors de material educatiu
multimèdia, institucions i proveïdors
de continguts) calcular fàcilment i
ràpidament les despeses de
producció d'una aplicació multimèdia
de qualsevol tipus: cintes de casset
o de vídeo, pàgines web, CD-ROM,
etc.
Entre els nous projectes destaca la
línia de col·laboració amb el sud-est
asiàtic amb projectes com
"Developing EU-China e-Learning
Models and Capacities" (DEC
eLEARN), que es proposa
desenvolupar un model
d'aprenentatge virtual comú per a la
Xina i la UE; i el projecte "Connecting
Southeast Asia & Europe e-Learning
Models" (CAE-eLEARN), que es
planteja incrementar la comprensió
de la cultura del sud-est asiàtic i dels
sistemes d'educació oberts i a
distància, els seus valors i models
pedagògics i el sistema IT&C
mitjançant la col·laboració entre
Europa i el sud-est asiàtic.
També s'ha iniciat aquest any 2002
el projecte "Developing a European
eLearning Observation System"
(DELOS), que té com a objectiu
desenvolupar un observatori europeu
sostenible de les experiències i
institucions en l'àmbit de
l'aprenentatge virtual per a contribuir
a la presa de decisions per part dels
agents polítics, socials i econòmics.
La innovació i la recerca aplicada
Els projectes que s'han
desenvolupat en el marc de l'activitat
d'innovació responen a la voluntat
de millorar el model pedagògic i la
infraestructura tecnològica de
l’aprenentatge virtual a la UOC. Els
projectes de recerca aplicada han
contribuït a mantenir el paper de
pioners en l'àmbit de l'aprenentatge
virtual a escala europea.
En aquesta línia, s'ha participat en
tres dels quatre roadmaps destacats
per la Comissió Europea en l'àrea de
l'aprenentatge virtual:
– El projecte "eLearning Thematic
Network" (ElearnTN) té com a
objectiu aprofundir en l'ús de les
noves tecnologies en l'àmbit de
l'educació superior i crear un grup
d'investigació ampli que treballi en
la recerca sobre l'ús de les TIC en
l'educació a distància superior.
– El projecte TIME2LEARN, per la
seva banda, aspira a reduir el
"temps d'execució" en l'àmbit
europeu relatiu a la creació,
distribució i adquisició de
coneixement mitjançant les TIC.
– El projecte "Learning Grid of
Excellence Working Group" es
planteja facilitar l'establiment d'una
infraestructura representativa
europea d'aprenentatge que doni
suport a un intercanvi sistemàtic
d'informació i a la creació
d'oportunitats de col·laboració
entre diferents actors.
93 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Durant l'any 2002 s'ha continuat
treballant amb institucions com
la Universidad Virtual de Quilmes
(Argentina), la Fundación
Universitaria-CEIPA (Colòmbia),
la F@c (consorci d'universitats
franceses), l'Escuela Nacional de
la Judicatura (República Dominicana),
la Universidad Interamericana de
Costa Rica i Panamà, la Universidad
Técnica Particular de Loja (Equador),
l'Instituto de Empresa (Espanya),
l'Instituto de Neurociencias y de
Salud Mental (INSM, Espanya),
l'Institut Municipal d'Educació de
Barcelona (IMEB), la Direcció General
de Política Lingüística i l'Institut
Català d'Ensenyament Secundari
a Distància (ICESD), entre altres.
Algunes de les institucions amb què
s'ha iniciat la col·laboració són
el Departament de Benestar Social
de la Generalitat de Catalunya i la
Fundació CIREM (Centre d'Iniciatives
i Recerques Europees
a la Mediterrània).
La transferència
Durant l'any 2002 s'ha incorporat a
l'equip d'investigadors de l'IN3 el
professor Max Boisot, com a
investigador a temps parcial i com a
coordinador de la línia de recerca de
l'IN3 sobre gestió del coneixement.
Boisot és associate fellow al
Templeton College de la Universitat
d'Oxford i senior researcher al Sol
Snider Center for Entrepreneurial
Research, The Wharton School
(Universitat de Pensilvània). En
aquests moments, les seves
investigacions es focalitzen en el
camp de la gestió del coneixement.
La seva activitat a l'IN3 es concreta
en la participació en el projecte
europeu "Growth-Nodes in a
Knowledge-Based Europe" (G-NIKE).
En el marc del programa de doctorat
dissenyarà i impartirà un curs centrat
en la gestió del coneixement i
s'encarregarà de supervisar dues
tesis doctorals. S'implicarà també
com a assessor en el disseny del
futur màster de la UOC en gestió del
coneixement.
L'altra incorporació ha estat la de
Jeroen Peijnenburg (Master's Degree
in Information Management i
Engineer Business Management) com
a coordinador de projectes. La seva
activitat es concreta en la coordinació
del projecte CAE-eLEARN, en el
marc dels projectes de cooperació
amb el sud-est asiàtic.
Cal esmentar també la vinculació de
Raine Koskimaa, professor de la
Universitat de Turku (Finlàndia),
investigador i expert en literatura
digital, a la línia de recerca sobre
literatura i noves tecnologies arran de
la seva participació en la jornada de
treball "Cartografies de l'hipertext",
organitzada pel grup de recerca
HERMENEIA.
Noves incorporacions
En aquesta línia d'activitat, s'ha
treballat per estendre l'experiència
de la Universitat en entorns virtuals
d'aprenentatge i posar el seu
innovador model pedagògic,
tecnològic i metodològic a l'abast
d'institucions d'arreu del món
interessades en l'ús i la incorporació
de l’aprenentatge virtual.
94Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
El mes de juny del 2002, entre els
dies 16 i 23, el professor Barry
Wellman va fer una estada a la UOC
amb l'objectiu de redactar un capítol
de l'informe d'investigació Projecte
Internet Catalunya. Wellman és
professor del Departament de
Sociologia de la Universitat de
Toronto (Canadà) i director del
NetLab, un institut de referència
sobre Internet. Ha fet diversos
estudis sobre sociabilitat en línia,
comunitats virtuals i l'impacte
d'Internet a la vida quotidiana.
Investigadors visitants
Projectes
Administració central 76
Administració autonòmica 144
Administracions locals 6
Unió Europea 246
Empreses 306
Total 778
Xifres en milers d'euros.
L'R+D+I. Evolució dels fons
econòmics
Origen dels recursos per institucions
finançadores
Projectes
Projectes d'R+D+I 715
Infraestructura 38
Personal d'R+D+I 15
Altres accions 10
Total 778
Xifres en milers d'euros.
Distribució dels recursos segons
el tipus d'actuació
95 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Aquest curs, la UOC ha multiplicat
els seus esforços per difondre el
coneixement que genera, per a la
qual cosa ha donat un èmfasi
especial a les aportacions de baixa
obsolescència que permetin
estabilitzar i difondre el coneixement
universitari. Aquesta funció l'ha
desenvolupat amb diversos formats,
que van des de l'article de fons fins
a, per exemple, la magnitud del
projecte PIC, liderat pel professor
Castells, que en el seu primer
informe de recerca ha aportat més
de 500 pàgines i centenars de taules
que analitzen l'impacte d'Internet a la
societat catalana. En total, més de
300 continguts d'alta qualitat
generats per autors de prestigi com
ara Roy Ascott, Tony Bates, Antoni
Muntades, Joan Prats, Joaquim
Agut, Philippe Bootz, Manuel Campo
Vidal, Claudio Dondi, Joan Clos,
José Manuel Lara, Michael G. Moore,
Alfons Cornella, Joan Majó, Agustí
Canals, Xavier Berenguer, Martha
Stone, Jordi Vilaseca, Santiago de
Torres, Vicent Partal, Carles Sigalés o
el ja esmentat Manuel Castells.
Difusió
El portal de la UOC
Articles
Ponències
Conferències
Working papers
Cròniques i ressenyes
Debats
Entrevistes
Lliçó inaugural
Informe de recerca
Treball final de carrera
Avançament editorial
Pàgines Lletra
Agenda d'esdeveniments
Enllaços recomanats
Notes de premsa
Total general
82
47
17
2
4
4
3
1
1
1
0
115
277
175
135
124
711
81
21
16
5
2
3
1
1
1
1
2
0
134
160
110
93
497
18
8
7
2
0
0
0
1
0
0
0
0
36
80
26
0
142
181
76
40
9
6
7
4
3
2
2
2
115
447
415
271
217
1.350
Català Castellà Anglès
Obsolescència
Baixa
Alta
96Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Actualment, l'espai de l'Observatori
Econòmic és en fase de redisseny i
d'evolució cap a l'Observatori de la
Nova Economia (ONE).
El Servei Lingüístic, per mitjà del
portal de la UOC, té com a objectiu
principal donar suport a les
necessitats lingüístiques de la
Universitat i cobrir les mancances
que hi ha en aquest camp. El treball
es desenvolupa bàsicament en dos
àmbits: el de l'assessorament
i el de la formació.
S'ha organitzat la convocatòria
d'octubre del 2001 de les proves per
a obtenir els certificats
interuniversitaris de coneixements en
llengua catalana homologats per la
Direcció General de Política
Lingüística i s'ha participat en les de
febrer i juny del 2002.
Pel que fa a l'elaboració de criteris
lingüístics, juntament amb l'Àrea
Estratègica Tecnològica, s'ha
participat en l'elaboració d'un
glossari en català, espanyol i anglès
per a l'apartat Model tecnològic que
es pot consultar des del portal de la
Universitat. El glossari s'ha elaborat
seguint els criteris terminològics
bàsics que s'han redactat al Servei
per als materials didàctics i per als
documents de la Universitat.
Durant un mes, el Servei va acollir
una becària en pràctiques seguint el
conveni de col·laboració amb la
Universitat Autònoma de Barcelona
per a la realització de pràctiques dels
alumnes del postgrau en Correcció i
qualitat lingüística de la UAB.
En el marc de la Xarxa d'Universitats
Joan Lluís Vives, el Servei Lingüístic
participa activament en les activitats
interuniversitàries de la Comissió
Tècnica de Llengua, especialment en
la Subcomissió de Programes de
Suport a la Traducció. Enguany s'ha
organitzat un curs de gestió de
projectes de traducció per als serveis
lingüístics universitaris.
El Servei també participa en la
Comissió Interuniversitària de
Formació en Llengua Catalana
(CIFOLC), que té com a objectiu
l'elaboració, avaluació i organització
de les proves interuniversitàries per a
l'expedició dels certificats de llengua
catalana homologats per la Direcció
General de Política Lingüística, a
més de la participació en projectes
d'interès comú.
A aquests formats cal afegir aquella
altra activitat de difusió de més
actualitat i, per tant, més efímera; és
a dir, Internet. Durant aquest curs, la
UOC ha destacat al seu portal uns
350 esdeveniments significatius i ha
recomanat un total de 225 enllaços;
tot plegat representa una informació
de referència per a entendre la
societat de la informació i la seva
vinculació amb les diverses
disciplines del coneixement
compreses a la UOC.
Durant el curs 2001-2002,
l'Observatori Econòmic ha
continuat consolidant-se com un
espai de referència per al seguiment
de l'activitat econòmica nacional
i internacional.
Com a principals novetats ressalten
la consolidació de l'espai de
destacats i la continuació de la
difusió de la recerca en nova
economia i e-business de
l'Observatori de la Nova Economia
(ONE).
97 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Alguns exemples que permeten
visualitzar l'activitat del portal són els
següents:
98Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Del 30 de juliol al 6 d'agost del 2001
Viatge del rector Gabriel Ferraté
a Xile
Visita de diferents institucions
relacionades amb l'educació
i les universitats xilenes
Conferència a la Universitat
de Las Américas
29 de setembre del 2001
Acte de graduació dels estudis
homologats de la UOC
Lloc: Teatre Bartrina de Reus
Col·laboració: Ajuntament de Reus,
Diputació de Tarragona i Caixa
Tarragona
4 d'octubre del 2001
Inauguració del curs acadèmic
de la UOC
"Reflexió sobre Internet i la llibertat
en la lliçó virtual"
Conferenciant: Manuel Castells
9 d'octubre del 2001
Lliurament del premi ICDE al ministre
espanyol d'Afers Exteriors, Josep
Piqué, en un acte a Madrid
Lloc: Casa de América
7 de novembre del 2001
Presentació del llibre de Manuel
Castells Galaxia Internet
Lloc: sala d'actes de la UOC
4 de desembre del 2001
Discurs del rector Gabriel Ferraté
en agraïment al govern de Noruega
pel lliurament dels premis ICDE a la
millor universitat virtual i a distància
i el premi individual a l'excel·lència
Lloc: Oslo, Noruega
30 de gener del 2002
Presentació del rector Gabriel Ferraté
i els consellers en cap i de Treball,
Artur Mas i Lluís Franco,
respectivament, de l'espai
ocupacional en línia (e-Cifo)
Lloc: Palau de la Generalitat
8 de febrer del 2002
Col·locació de la primera pedra de
l'edifici de l'Internet Interdisciplinary
Institute (IN3) al Parc Mediterrani de
la Tecnologia de Castelldefels
Assistents: el president de la
Generalitat, Jordi Pujol; el rector de
la UOC, Gabriel Ferraté, i el conseller
d'Universitats, Recerca i Societat del
Coneixement, Andreu Mas-Colell
Lloc: Castelldefels
12 de març del 2002
Aniversari de Lletra
Celebració del primer aniversari
del web més important sobre
la literatura catalana
Conferenciants: el rector de la UOC,
Gabriel Ferraté, Jaume Subirana i
l'escriptor Màrius Serra
Lloc: Centre de Cultura
Contemporània de Barcelona (CCCB)
Organitza: Lletra, IN2, el
Departament d'Activitats i Territori
i el Departament de Rectorat
Activitats, taules rodones,
jornades i conferències
Activitats institucionals
99 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Taula rodona "Les religions truquen
a la porta. La gestió del pluralisme
religiós en l'estat i l'empresa"
24 d'octubre del 2001
Lloc: sala d'actes del Centre
de Suport del Barcelonès
Organitza: Estudis d'Humanitats i
Filologia de la UOC, juntament amb
el Departament d'Activitats i Territori
Seminari "Information Technology
and Privacy at Work"
2 i 3 de novembre del 2001
Lloc: seu de la UOC (avinguda
del Tibidabo, 39, Barcelona)
Organitza: Estudis de Dret de la UOC
Seminari "Peace processes in
Northern Ireland"
16 de novembre del 2001
Conferenciant: Byron Bland,
Associate Director Stanford Center
on Conflict and Negotiation
Lloc: seu de la UOC (avinguda
del Tibidabo, 39, Barcelona)
Organitza: Estudis de Dret de la UOC
Jornades de Responsabilitat Civil
i Penal dels Protectors de Serveis
a Internet
22 i 23 de novembre del 2001
Direcció: Fermín Morales Prats,
catedràtic de Dret Penal de la UAB
Óscar Morales García, professor
propi de la UOC
Lloc: Col·legi d'Advocats
de Barcelona
Organitza: Estudis de Dret de la UOC,
juntament amb l'Internet
Interdisciplinary Institute (IN3)
i l'Il·lustre Col·legi d'Advocats
de Barcelona
Col·laboració: Departament
d'Universitats, Recerca i Societat
de la Informació de la Generalitat
de Catalunya
The Antropology of Law
13 de desembre del 2001
Conferenciant: Dr. Simon Roberts,
London School of Economics &
Political Science
Lloc: seu de la UOC (avinguda
del Tibidabo, 39, Barcelona)
Organitza: Estudis de Dret de la UOC
Formàtic, Modernitat Tecnològica
Febrer-maig del 2002
Lloc: Cambra Oficial de Comerç
i Indústria de Sabadell
Organitza: UOC i Cambra de Comerç
de Sabadell
Coordinació: Estudis de Multimèdia
i Comunicació de la UOC
Col·laboració: "la Caixa"
Linguistics Proposals for the Future
of Europe
31 de maig i 1 de juny del 2002
Conferenciants: Miquel Strubell
i Isidor Marí amb el títol "The regime
of official and working languages of
the institutions of European Union
and Perspectives in view of the
enlargement"
Lloc: Barcelona (seu de la Fundació
Jaume Bofill)
Organitza: Fundació Jaume Bofill,
Eurocongrés 2000, Institut Linguapax
del Centre Unesco i Estudis
d'Humanitats i Filologia de la UOC
Activitats de la Universitat
Jornades
I Jornada d'Iniciatives de Negoci
a Internet de les Terres de Lleida
"100@ Una oportunitat per a les
Terres de Lleida"
Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca
Lloc: Lleida
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
Col·loqui Internacional sobre els
Ibers a l'Ebre. Recerca i Informació
Tardor del 2001
Conferenciant: Glòria Munilla,
membre del Comitè Científic
i Organitzador
Lloc: Tivissa
Organitza: Estudis d'Humanitats
100Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Curs de direcció i gestió de l'oficina
bancària
"Com s’han de llegir els indicadors
macroeconòmics"
7 de juny del 2002
Conferenciant: Dr. Joan Torrent
Lloc: Universitat de Barcelona
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
I Jornada Cicle Nova Ciutadania:
Àmbit Local i Multiculturalitat
29 de juny del 2002
Lloc: Teatre Auditori Felip Pedrell,
Jardins de Salvador Videllet, 1
Tortosa
Organitza: UOC i Coordinadora
d'Entitats per la Immigració del Baix
Ebre
Col·laboració: Ajuntament de
Tortosa, Fundació Jaume Bofill i
Associació per a la Cooperació entre
Cultures
"Workshop du Réseau FREREF
NTIC: travail coopératif et NTIC en
environnements ouverts de
formation. Étude des cas de trois
régions de la FREREF"
9 i 10 de juliol del 2002
Conferenciants: Montse Guitert
i Ferran Giménez, coordinadors
de la xarxa temàtica Fondation des
Régions Européennes pour la
Recherche en Education et en
Formation (FREREF)
Lloc: Universitat Oberta de Catalunya
Organització: Estudis d'Enginyeria
Informàtica i Multimèdia
I Congrés Nacional de Comerç
Electrònic Aplicat
"L’espera on line: cap a una
aproximació multidisciplinària a
l’estudi dels temps d’espera i la seva
repercussió en el comerç electrònic"
Conferenciants: Gerard Ryan i Dra.
Inma Rodríguez
Lloc: València
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
Congress International Marketing
Meeting (BIMM): Europe a New
Domestic Market
"Estratègia i negoci a Internet"
Conferenciant: Dra. Inma Rodríguez
Lloc: Barcelona
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
6th ELA Doctorate Workshop
"Supermarket Key Attributes and
Location Decisions"
Conferenciants: Rosa Colomé
Perales i Daniel Serra
Lloc: Monchy - St. Eloy, França
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
XII Congrés Nacional d’ACEDE
"Supermarket Key Attributes and
Location Decisions: A comparative
Study Between British and Spanish
Consumers"
Conferenciants: Rosa Colomé
Perales i Daniel Serra
Lloc: Palma de Mallorca
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
V Trobada d’Economia Aplicada
"Economia del coneixement, ciutat i
competitivitat"
Juny del 2001
Conferenciants: Joan Trullén, Dr.
Josep Lladós i Rafael Boix
Lloc: Oviedo
Participació: Estudis d'Economia i
Empresa
Conferències i congressos
20th World Conference on Open
Learning and Distance Education
"Network usage in the network
learning distance"
De l'1 al 5 d'abril del 2002
Conferenciants: Dr. Jordi Vilaseca,
Antoni Meseguer i M. del Mar
Sabadell
Lloc: Düsseldorf
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
101 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Debats d'educació
Lloc: Edifici de la Fundació Jaume
Bofill a Barcelona
Organitza: Fundació Jaume Bofill
i la UOC
"De la vigilància tecnològica
a la intel·ligència competitiva"
15 de setembre del 2001
Conferenciant: Pere Escorsa
Lloc: trobada de presentació a la
Universitat Autònoma de Barcelona
Organitza: Estudis d'Informació
i Documentació
"Internet in every life"
15 de novembre del 2001
Conferenciants: Barry Wellman,
professor del Departament
de Sociologia de la Universitat
de Toronto
Organitza: Departament de Doctorat
de la UOC
"La intel·ligència empresarial
a la indústria mèdico-farmacèutica"
26 d'octubre del 2001
Conferenciant: Ramon Maspons
Lloc: Centre de Suport
del Barcelonès
Organitza: Estudis d'Informació
i Documentació
"Cultural and ethical issues
international distance education"
26 de novembre del 2001
Conferenciant: Tony Bates, director
del Distance Education and
Technology de la University of British
Columbia
Organitza: Departament de Doctorat
de la UOC
"El desenvolupament de l’economia
del coneixement a Mèxic"
25 de febrer del 2002
Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca
Lloc: Universitat de Guadalajara
(Mèxic)
Participació: Estudis d'Economia
i Empresa
Tribuna Oberta: "La borsa: funció,
realitat i perspectives"
5 de març del 2002
Conferenciant: Joan Hortalà,
president de la Borsa de Barcelona
Presentació de l'acte: Jordi Vilaseca,
director dels Estudis d'Economia
de la UOC
Lloc: Hotel Don Cándido (Terrassa)
Organitza: Conveni de col·laboració
entre l'Ajuntament de Terrassa,
CECOT, Caixa Terrassa, Cambra
de Comerç de Terrassa, Diari de
Terrassa i la UOC
Tribuna Oberta: "La convergència
digital de l'electrònica de consum"
7 de maig del 2002
Conferenciant: Alexandre Blasi,
vicepresident i conseller delegat
de Samsung Electronics Iberia
Presentació de l'acte: Pere Navarro,
alcalde de Terrassa
Lloc: Hotel Don Cándido (Terrassa)
Organitza: Conveni de col·laboració
entre l'Ajuntament de Terrassa,
CECOT, Caixa Terrassa, Cambra
de Comerç de Terrassa, Diari de
Terrassa i la UOC
"Periodistes i documentalistes:
una frontera cada cop menys clara"
9 de març del 2002
Conferenciant: Vicent Partal
Lloc: Trobada de presentació a la
Universitat Autònoma de Barcelona
Organitza: Estudis d'Informació
i Documentació
"Internet i psicologia. El futur ja és
aquí"
9 de març del 2002
Conferenciant: José Gutiérrez
Maldonado
Lloc: trobada de presentació a la
Universitat Autònoma de Barcelona
Organitza: Estudis de Psicologia
i Ciències de l'Educació
Congrés d'e-learning: "Una
oportunità" per la Universitat
de Sàsser
"Lo svillupo della nuova economia in
Italia"
13 i 14 de març del 2002
Conferenciant: Dr. Jordi Vilaseca
Lloc: Sàsser, Sardenya (Itàlia)
Participa: Estudis d'Economia
i Empresa
"Cibercultures i psicologia social"
4 d'abril del 2002
Conferenciant: Martín Mora Martínez,
professor de la Universitat
de Guadalajara (Mèxic)
Lloc: seu de la UOC (avinguda
del Tibidabo, 39, Barcelona)
Organitza: Estudis de Psicologia
i Ciències de l'Educació
"Democratitzacions en punt crític: el
cas de Bolívia"
8 d'abril del 2002
Lloc: seu de la UOC (avinguda
del Tibidabo, 39, Barcelona)
Organitza: Estudis de Dret i Ciències
Polítiques de la UOC, juntament
amb l'Institut Internacional
de Governabilitat i el Departament de
la Presidència de la Generalitat
102Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Cicle de conferències
a les biblioteques de Barcelona
Del 18 d'abril al 20 de juny del 2002
Lloc: Biblioteca de Les Corts
Organitza: UOC i Xarxa de
Biblioteques de la Diputació
"El projecte Lletra (revista virtual).
Una nova manera d'entendre la
literatura catalana"
Conferenciant: Jaume Subirana,
escriptor i coordinador de Lletra
"L'amor en els temps d'Internet"
Conferenciant: Francesc Núñez,
professor de la UOC
"Què és una biblioteca virtual"
Conferenciant: Dora Pérez,
responsable de la Biblioteca Virtual
de la UOC
"Art i tecnologia"
Conferenciant: Kepa Landa,
net.artista
"L'aprenentatge en la virtualitat"
Conferenciant: Albert Sangrà,
director acadèmic de la UOC
"L'art a l'era digital"
Conferenciant: Pau Alsina,
especialista de la UOC en net.art
Congrés Online Educa
Del 27 al 29 de maig del 2002
Lloc: Hotel Princesa Sofia
de Barcelona
Organitza: ICWE Berlín i Madrid,
UOC
Col·laboració: Comisión Europea,
Dirección General de la Sociedad
de la Información, Aplicaciones de
la Unidad de Multimedia para la
Educación y la Formación, Comisión
Europea, Dirección General
de Educación y Cultura
"Globalització, transmigració
i xarxes migratòries"
25 de juny del 2002
Conferenciants: Ivan Light, professor
de la Universitat de Califòrnia (Los
Angeles)
Lloc: sala d'actes de la UOC
Organitza: Estudis d'Humanitats
i Filologia de la UOC
"The revival of Hebrew: language
planning and colloquialization"
25 de juny del 2002
Conferenciants: Moshe Nahir,
professor del Departament de
Lingüística de la Universitat
de Manitoba (Canadà)
Lloc: sala d'actes de la UOC
Organitza: Estudis d'Humanitats
i Filologia de la UOC
"Network culture: the cultural
politics of cybernetics
communications"
25 de juliol del 2002
Conferenciants: Tiziana Terranova,
professora de Media, Culture and
Film del Departament de Sociologia
de la Universitat d'Essex
Lloc: sala d'actes de la UOC
Organitza: grup de recerca
HERMENEIA dels Estudis
d'Humanitats i Filologia
Concursos 3a. edició dels Premis UOC
de Creació Virtual
Participants: membres
de la comunitat UOC
Data: del començament del 2001
al 14 de desembre del 2001
Organitza: UOC
Patrocinadors: Pioneer, Toshiba,
Banco Santander Central Hispano
i Marinva
103 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Presentació del llibre d'Anthony W.
Bates
4 de desembre del 2001
Conferenciants: Anthony W. Bates,
Francisco Rubio i Albert Sangrà
Lloc: sala d'actes de la UOC
Organitza: Rectorat, juntament amb
el Departament d'Activitats i Territori
Col·laboració: Editorial Gedisa
Presentació del llibre de Maia
Vidalot
4 de desembre del 2001
Conferenciants: Maia Vidalot i Vicenç
Villatoro
Lloc: sala Bangemann de la UOC
Organitza: Estudis de Psicologia
i Ciències de l'Educació, juntament
amb el Departament d'Activitats
i Territori
Col·laboració: Editorial Columna
Presentació del llibre
L'assessorament psicopedagògic
a Catalunya. Trajectòria dels equips
d'assessorament psicopedagògic
13 de febrer del 2002
Conferenciants: Pilar Sanlorien,
Manel Sánchez i Joan Bonals
Lloc: sala Bangemann de la UOC
Organitza: Estudis de Psicologia
i Ciències de l'Educació de la UOC,
juntament amb el Departament
d'Activitats i Territori
Col·laboració: Editorial Graó
Cicles de cinema III Cicle de Cinefòrum a Salt
Projecció de pel·lícules de Charles
Chaplin
Projeccions:
Monsieur Verdoux (1947)
Luces de la ciudad (City lights, 1931)
El chico (The kid, 1921)
La quimera del oro (The gold rush,
1925)
El gran dictador (The Great Dictator,
1940)
19 i 26 de març del 2002, Girona
9, 11 i 16 d'abril del 2002, Salt
Conferenciants: Àngel Quintana, Pep
Prieto, Imma Merino, Guillem Terribas
i Narcís Mir
Lloc: Cinema Truffaut, Girona
Casa de Cultura Les Bernardes, Salt
Organitza: UOC i Casa de Cultura
Les Bernardes
Col·laboració: Ajuntament de Salt
Presentacions de Lletra
Presentació del llibre de Manuel
Castells
7 de novembre del 2001
Conferenciants: Manuel Campo Vidal
i Manuel Castells
Lloc: sala d'actes de la UOC
Organitza: Rectorat, juntament amb
el Departament d'Activitats i Territori
Fires, actes promocionals
i presentacions de la institució
Fira de Joves Cambres
Internacionals
Del 5 al 9 de novembre del 2001
Lloc: Palau de Congressos
de Barcelona
Organitza: Departament
de Màrqueting, juntament amb
el Departament d'Activitats i Territori
104Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Els dispositius d'atenció al públic de
la UOC han atès un total de 36.980
consultes sobre la UOC i la seva
activitat per mitjà del telèfon
d'informació 902 141 141 de la
Divisió Catalunya, 4.323 missatges
de correu electrònic des de les
bústies [email protected]
i [email protected] i més de
60.000 consultes en els centres
i punts de suport. El servei
d'assessorament formatiu en línia ha
respost al voltant de 800 consultes.
Quant a la Divisió Iberoamèrica,
durant el curs 2001-2002 el telèfon
902 372 373 va registrar una activitat
de 24.494 trucades i la bústia de correu
electrònic [email protected] va
rebre 6.023 missatges.
S'han portat a terme millores en
l'eina CRM (Customer Relationship
Management) de la UOC pel que fa a
la qualitat de l'enregistrament de les
dades de les persones interessades
en l'activitat de la Universitat.
Atenció al públic
Codi civil, traducció al català
Període: del 1999 al 2002
Client: Editorial Atelier
Autoria: Marta Balcells Roca, Eva
Bruguera Chavarria i Mònica Vilasau
Solana
Coordinació: Ramon Casas,
professor dels Estudis de Dret
de la UOC
Isidor Marí, director dels Estudis
d'Humanitats i Filologia
Projecte de col·laboració: Estudis
de Dret
"Grup e-Crime d'investigació
en delinqüència informàtica.
La responsabilitat jurídica i penal
dels prestadors de serveis
de la societat de la informació"
Període: des de l'any 2000
Conferenciants: Universitat Oberta
de Catalunya, Universitat Autònoma
de Barcelona, Universitat de Trento,
Cos Nacional de Policia Espanyola,
Fiscalia del Tribunal Superior
de Justícia de Catalunya
Responsables del projecte: Estudis
de Dret
Projecte "Dret del treball i noves
tecnologies" (DTNT)
Període: des de l'any 2000
Conferenciants: Universitat de Siena
(Itàlia), Universitat d'Illinois (EUA),
Universitat de París-Sorbona
(França), Universitat Federal de Rio
de Janeiro (Brasil), Universitat
Autònoma de Barcelona i Institut
Max Planck de Múnic (Alemanya)
Responsables del projecte: Estudis
de Dret
Curs d'especialització en dret civil
català adreçat a jutges i magistrats
Període: desde l'any 2000
Client: Departament de Justícia
de la Generalitat de Catalunya
Coordinació: Ramon Casas i Mònica
Vilasau
Projecte de col·laboració: Estudis
de Dret
Consultoria jurídica per a la
plataforma Internet 2-CAT
Període: des d'octubre del 2001
Client: Departament d'Universitats,
Recerca i Societat de la Informació
Projecte de col·laboració: Estudis
de Dret
Projectes de recerca i col·laboració
Tempus-Tacis de formació en drets
humans per als docents de l'Institut
Jurídic del Ministeri de l'Interior
(MVD) de la Federació Russa
Període: del 1998 al 2002
Conferenciants: Universitat
de Leicester (Gran Bretanya)
Universitat d'Utrecht (Holanda)
Universitat Oberta de Catalunya
Escola de Policia de Catalunya
Institut Jurídic del Ministeri
de l'Interior de la Federació Russa
(MVD)
Responsables del projecte:
Estudis de Dret
105 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Cooperació solidària
Campus for Peace
El C4P es configura com una
plataforma neutral oberta a les
entitats sense finalitat de lucre
(ONG, organitzacions governamentals,
fundacions públiques o privades,
etc.) i als projectes vinculats
als àmbits de la cooperació
i la solidaritat.
Durant el curs 2001-2002, aquesta
comunitat ha incorporat els membres
nous següents:
Alianza ONG
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0002a.html
Alianza Universidad Campesina
Indígena - Red
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0009a.html
Asociación Cristiana
para el Desarrollo
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0010a.html
Ayuda en Acción
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0001a.html
Càtedra Unesco de Filosofia
per a la Pau de la Universitat Jaume I
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0003a.html
En aquest segon any de
funcionament, el Campus for Peace
(C4P) ha consolidat
la conceptualització del projecte
i en resposta a aquest inaugura una
nova versió del seu web concebut
com una eina al servei de les entitats
i dels projectes que treballen
en els àmbits de la cooperació,
el desenvolupament i la solidaritat.
Aquest curs 2001-2002, el projecte
també ha consolidat les seves línies
d'actuació: oferir a entitats i projectes
la plataforma tecnològica
per a la creació de comunitats
virtuals, intranets de treball
i entorns virtuals d'aprenentatge
(el Campus Virtual).
Comunicaciones Cónclave
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0011a.html
Corporación Escuela de Formación
de Ciudadanos Siglo XXI
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org004a.html
Dianova Internacional
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0005.html
Enginyeria Sense Fronteres (ESF)
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0006.html
Fundació Medatia
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org/0012.html
Jove Cambra d'Igualada
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org0007a.html
Minyons escoltes i guies Sant Jordi
de Catalunya
http://www.campusforpeace.org/cat/
org/org008a.html
106Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
El Campus for Peace facilita
la plataforma tecnològica i col·labora
en el disseny i la implementació
d'activitats de formació en línia,
oferint l'assessorament
d'especialistes en l'aplicació de les
TIC a l'ensenyament virtual. Aquesta
activitat es tradueix en els cursos
del Campus for Peace desenvolupats
per les organitzacions i entitats
membre especialitzades
en les matèries que s'hi imparteixen
i en projectes formatius en què
la formació és l'objectiu o el mitjà
fonamental per a dur-lo a terme.
- "Compartir para educar". Impulsat
per la Fundació IWith, amb
la col·laboració de la Fundació
Infantia; l'objectiu d'aquest projecte
és disminuir la divisòria digital
de les diverses poblacions rurals
de la República Dominicana,
Guatemala i Mèxic, mitjançant
la dotació d'infraestructures
i la realització d'accions formatives
en tecnologies de la informació
i la comunicació (TIC).
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0006a.html
- F3 – Travnik. La Jove Cambra
d'Igualada impulsa el projecte F3 –
Travnik ("Formant futurs
formadors") de formació
en Informàtica d'un grup de joves,
d'entre 14 i 18 anys, del Casal
de la Creu Roja Anoia provinents
de la ciutat bosniana de Travnik.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0004a.html
Projectes formatius
Cursos
107
- Flowering of Management,
organitzat pel Tetworld Center for
Peace and Global Gaming, amb la
col·laboració del consultor Pravir
Malik
- Banca ètica
- Cultura de pau
- Assistència mèdica al tercer món
- Paz, cooperación y comunicación,
organitzat per la càtedra Unesco
de Filosofia per a la Pau de la
Universitat Jaume I.
http://www.campusforpeace.org/esp/
curs/curs0001b.html
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
El C4P també participa en projectes
de cooperació per al
desenvolupament –i els impulsa–,
portats a terme juntament amb
les entitats membre de la seva
comunitat, amb entitats externes
a la seva plataforma o amb altres
departaments o àrees de la UOC;
a més, hi aporta el valor afegit
de l'aplicació de les TIC en la seva
conceptualització, gestió
i implementació.
- RELACION. Impulsat
per Comunicaciones Cónclave
i la Fundació Medatia; l'objectiu
d'aquest projecte és la creació
d'una xarxa virtual d'ONG que
contribueixi a establir vincles
de cooperació en les àrees
acadèmiques, científiques, socials
i culturals entre ONG
llatinoamericanes dedicades al
desenvolupament social. Aquesta
col·laboració ha de servir per a
incrementar la seva capacitat
formativa, divulgativa,
d'investigació científica,
tecnològica i cultural i de servei
a la comunitat.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0011a.html
- Plataforma de gestió del
coneixement d'Ayuda en Acción.
Projecte de desenvolupament del
sistema de gestió del coneixement
que permeti a l'organització
sistematitzar i compartir
la informació i els coneixements
que genera la institució, gestionar
la informació i el coneixement,
generar nou coneixement des de
la pràctica i l'aprenentatge, establir
sistemes de formació contínua
i impulsar i enfortir una cultura
organitzativa centrada
en l'aprenentatge i la gestió
del coneixement.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0008a.html
- Nadal, temps per compartir.
Campanya de recollida de fons,
mitjançant Internet, per al
programa d'ajuda humanitària
d'Unicef destinat a fer arribar
material escolar i educatiu als nens
de l'Afganistan que són en camps
de refugiats.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0001a.html
Projectes de cooperació
- Projecte EUMEDIS. El projecte,
que s'inscriu en el sector 4
del programa EUMEDIS sobre
investigació aplicada a la indústria,
el comerç i la innovació,
contribueix a trobar solucions
d'aplicació de les tecnologies
de la informació i la comunicació
(TIC) a les petites i mitjanes
empreses (pimes), tenint en
compte les capacitats i prioritats
dels països mediterranis
involucrats en el projecte.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0009a.html
108Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
- Projecte Ecocampus II. Amb
el projecte Ecocampus II es vol
obrir el debat sobre
el desenvolupament sostenible a
la Universitat Oberta de Catalunya
i, en concret, pel que fa a l'ús
responsable de les matèries
primeres i energies en tota
l'activitat de la Universitat.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0006a.html
- Concurs multimèdia "Afganistan,
una guerra oculta". Organitzat per
la Universitat Oberta de Catalunya
(UOC), per mitjà del Campus for
Peace, i Metges Sense Fronteres,
el concurs ha consistit
en l'elaboració d'un muntatge
multimèdia de fotografies per fer
de suport a la presentació de
l'exposició fotogràfica "Afganistan,
una guerra oculta". El concurs s'ha
adreçat als estudiants de Graduat
Multimèdia, títol propi de la UOC
i la UPC.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0002a.html
- Participació en l'assessorament i
la recerca per al desenvolupament
i la implantació de l'ús de les TIC
en l'àmbit de la cooperació. El C4P
participa en seminaris, congressos,
debats i jornades sobre les TIC
i cooperació i en fa difusió
mitjançant l'elaboració
i la publicació d'articles.
- Impartició de sessions
d'assessorament en TIC
i cooperació a l'Agència de
Voluntaris de les Nacions Unides.
La UOC, per mitjà del seu
programa de cooperació al
desenvolupament, el Campus for
Peace, ha impartit sessions
d'assessorament en TIC i
cooperació. Les jornades han
tingut lloc a la seu de l'agència
a Bonn i s'han adreçat a personal
de Voluntaris de les Nacions
Unides (VNU) i del Servei de
Tecnologies de la Informació
de les Nacions Unides (UNITeS).
http://www.campusforpeace.org/cat/
not/not0028a.html
- Publicació de l'article "Gestió
d'ONG, projectes i formació
webcèntrics: el Campus for
Peace", elaborat per Ismael Peña,
gerent del Campus for Peace.
Article publicat al Portal de la UOC
(www.uoc.edu) i a la revista
Magazine Catalunya Global,
de l'Institut de Governabilitat
(www.iigov.org).
http://www.campusforpeace.org/cat/
not/not0013a.html
El C4P dóna suport a l'activitat
de la comunitat universitària en
matèria de cooperació i solidaritat
i realitza accions, emprant les TIC,
per a la sensibilització de
la comunitat UOC en matèria
de cooperació i solidaritat.
- Joc interactiu per a l'exposició
"Oblidats" de Metges Sense
Fronteres (MSF). Els estudiants de
Graduat Multimèdia, títol propi
de la UOC i la UPC, han elaborat
un joc multimèdia interactiu
per a l'estand de Metges Sense
Fronteres al passeig de Gràcia
durant les festes de la Mercè,
del 21 al 24 de setembre.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0010a.html
- Voluntariat en línia per al projecte
"Compartir para educar".
El Campus for Peace convoca
una plaça de voluntari en línia
per a col·laborar amb el projecte
"Compartir para educar",
de la Fundació IWith.org, per a
la implementació d'accions de
formació virtual en tecnologies
de la informació i la comunicació
(TIC) a diverses poblacions rurals
de la República Dominicana,
Guatemala i Mèxic.
http://www.campusforpeace.org/cat/
prj/proj0007a.html
109 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
- Ponència "Conflictologia: l'impacte
de la tecnologia en la resolució de
conflictes", dins la cinquena edició
del cicle "Aranguren", organitzat
pel Departament de Ciència Política
i Dret Públic de la Universitat
Autònoma de Barcelona, celebrat
a Sabadell del 20 de novembre
al 13 de desembre del 2001.
http://www.campusforpeace.org/cat/
not/not0010a.html
- Moderació del fòrum virtual
"Nuevas tecnologías y ONG: ¿una
relación de amor-odio?", organitzat
per Canal Solidario dins el cicle
"Debates de otoño en Canal
Solidario". El debat ha estat obert
del 12 de novembre al 16
de desembre del 2001.
http://www.campusforpeace.org/cat/
not/not0009a.html
- Participació en la taula rodona
"Participación social: voluntariado
en línea. Retos y límites
de la participación voluntaria
en red", dins el Encuentro sobre
la Incorporación de las Nuevas
Tecnologías a la Gestión y
Organización del Voluntariado
y las ONG, Red.es, organitzat
pel Ministeri de Treball i Assumptes
Socials i l'Agència Andalusa
del Voluntariat (Sevilla, 17 i 18
d'octubre del 2001).
http://www.campusforpeace.org/cat/
not/not0008a.html
- Participació en la taula rodona
"Nuevas tecnologías y formación
a distancia: políticas de solidaridad
hacia los excluidos", dins el
I Congreso Internacional sobre
Ética en los Contenidos
de los Medios de Comunicación
e Internet: Violencia Mediática,
Adolescencia y Cultura de Paz,
organitzat pel Centre Unesco
d'Andalusia i la Fundació Cultura
de Paz (Granada, 15, 16 i 17
d'octubre del 2001).
http://www.campusforpeace.org/cat/
not/not0007a.html
- Presentació de l'experiència del
Campus for Peace a la taula
rodona "Ejemplos concretos
de iniciativas llevadas a cabo
por ONG", dins la jornada Nuevas
Tecnologías y ONG, organitzada
per Canal Solidario de la Fundació
Chandra i el Ministeri de Treball
i Assumptes Socials (Madrid, 15
d'octubre del 2001).
http://www.campusforpeace.org/cat/
not/not0006a.html
- Organització del debat virtual "Cap
a un nou àmbit internacional?"
sobre les conseqüències de l'atac
als Estats Units de l'11 de
setembre, moderat per Martí
Anglada, comentarista de política
internacional a TV3 i Catalunya
Ràdio. El debat ha estat obert
del 20 de setembre a l'1 d'octubre
del 2001.
http://www.campusforpeace.org/cat/
not/not0005a.html
110Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
En aquest apartat presentem
les dades econòmiques de la Fundació
per a la Universitat Oberta
de Catalunya de l'exercici 2001.
Com en anys anteriors, la firma Bové
Montero i Cia. va auditar aquests
comptes anuals i va presentar el
corresponent informe positiu davant
el Patronat de la Fundació, que el va
aprovar en la sessió del 2 de juny
del 2002.
Destaquem els aspectes més
rellevants de l'anàlisi de les dades
econòmiques que presentem
a continuació:
- El seguiment del compte de
resultats i d'inversions de l'exercici
2001 s'ha fet separadament per
als estudis homologats (contracte
programa), altres activitats
formatives i l'IN3.
- El pressupost ordinari de l'exercici
2001 s'ha incrementat, respecte
al de l'exercici anterior, un 17%
per a cobrir l'increment de l'activitat.
- Les inversions han estat de
805.189.969 pessetes. Les partides
més importants han estat les dels
mòduls docents i les aplicacions
informàtiques, que representen el
39% i el 27%, respectivament, de
les inversions totals de l'exercici.
- El flux de caixa generat (sense
incloure resultats extraordinaris)
ha estat de 154.684.485 pessetes
i s'ha destinat a finançar les
inversions sense subvenció
específica.
Recursos
Memòria econòmica
Introducció
111 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Informe de l'auditoria
112Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Actiu en ptes.
Fundadors per desemborsaments no exigits 0
Despeses d'establiment 32.688
Immobilitzacions immaterials 2.944.592.223
Immobilitzacions materials 1.710.562.952
Immobilitzacions financeres 382.780.427
Immobilitzat total 5.037.968.290
Fons d'amortització immobilitzat -2.526.491.435
Immobilitzat net 2.511.476.855
Immobilitzacions en curs 53.235.860
Despeses a distribuir en diversos exercicis 31.535.190
Existències 14.883.974
Deutors 4.222.358.208
Inversions financeres temporals 425.000
Tresoreria 136.826.183
Ajustaments per periodificació 17.152.991
Actiu circulant 4.391.646.356
Total actiu 6.987.894.261
Passiu en ptes.
Fons social 31.412.536
Reserves voluntàries 251.368.634
Resultats 320.596.790
Fons propis 603.377.960
Subvenció de capital 1.873.972.854
Altres ingressos a distribuir en diversos exercicis 6.880.089
Ingressos a distribuir en diversos exercicis 1.880.852.943
Deutes a llarg termini amb entitats de crèdit 2.842.603.608
Creditors a llarg termini 2.842.603.608
Deutes a curt termini amb entitats de crèdit 121.518
Deutes amb empreses del grup i associades 466.314.924
Proveïdors 726.860.568
Altres deutes no comercials 297.995.534
Ajustaments per periodificació 169.767.206
Creditors a curt termini 1.661.059.750
Total passiu 6.987.894.261
Balanç de situació a 31.12.01
Tipus 1998 (1) 1999 (1) 2000 (1) 2001 (1) 2002 (2)
Ordinari 2.615.317.326 3.567.372.462 4.822.970.166 5.629.925.707 5.346.041.955
Inversions 831.499.606 754.878.011 792.893.550 805.189.969 910.303.753
(1) Pressupostos liquidats
(2) Pressupost aprovat, sense amortitzacions
113
Pressupost
Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
0
10
20
30
40
50
60
70
80
90
100
Actiu Passiu
Fons propis
Subvencions de capital
Creditors a llarg termini
Creditors a curt termini
Immobilitzat net
Actiu circulant
Estructura del balanç a 31.12.01
37%27%
41%
24%
8%
63%
114Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
2.354.267.158
7.383.085
212.181.137
2.458.730.797
586.287.660
67.960.000
0
5.686.809.837
10.315.636
103.300.399
2.224.242.262
664.490.720
68.529.203
2.279.750.091
157.024.089
5.507.652.400
179.157.437
36.214.876
109.493.480
105.878.833
234.880.869
18.176.778
0
0
322.582.924
1.986.134
320.596.790
298.041.185
0
0
263.905.931
0
12.000.000
0
573.947.116
0
0
194.497.778
1.249.937
59.328.117
225.885.796
21.733.844
502.695.472
71.251.644
0
297.697
70.953.947
-525.887
-940.023
-10.000.000
-15.000.000
46.368.083
0
46.368.083
535.867.992
3.180.267
196.683.605
27.725.000
706.240
23.270.000
0
787.433.104
0
10.958.859
244.602.871
47.253.326
1.972.000
360.409.161
42.522.716
707.718.933
79.714.171
17.581.826
0
97.295.997
226.030.516
23.993.300
0
15.000.000
314.333.213
0
314.333.213
1.520.357.981
4.202.818
15.497.532
2.167.099.866
585.581.420
32.690.000
0
4.325.429.617
10.315.636
92.341.540
1.785.141.613
615.987.457
7.229.086
1.693.455.134
92.767.529
4.297.237.995
28.191.622
18.633.050
109.195.783
-62.371.111
9.376.240
-4.876.499
10.000.000
0
-38.118.372
1.986.134
-40.104.506
Ingressos
Import net de la xifra de negoci
Treballs per immobilitzat
Ingressos accessoris
Subvencions d'explotació
Subvencions de capital
Donacions
Excés de provisió de riscos i despeses
Total ingressos d’explotació
Despeses
Ajuts monetaris i altres
Proveïments
Despeses de personal
Dotació amortització immobilitzat
Dotació a la provisió d'existències
Serveis exteriors
Tributs
Total despeses d'explotació
Resultat d'explotació
Ingressos financers
Despeses financeres
Resultat de l'exercici
Ingressos extraordinaris
Despeses extraordinàries
Traspàs del marge de l'IN3 a la UOC
Traspàs del marge de l'IN3 a la FUOC
Resultat abans d'impostos
Impost sobre beneficis
Resultat de l'exercici
Compte de resultats del 2001
Detall del compte de resultats
El resultat de l'exercici es destina a finançar les inversions no subvencionades.
Estudishomologats
Altres activitatsformatives
IN3 Total FUOC
115 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Concepte
Inversions no financeres finançades
amb ingressos propis
Flux de caixa de l'exercici
(sense resultats extraordinaris)
Resultat de l'exercici
8.991.924
-9.698.469
-40.104.506
97.973.177
116.764.935
314.333.213
44.907.251
47.618.019
46.368.083
151.872.352
154.684.485
320.596.790
Dades de tancament
Estudishomologats
Altres activitatsformatives
IN3 Total
Distribució dels elements
d’ingrés d’explotació del 2001
Distribució dels elements
de despesa d’explotació del 2001
Subvencions de capital 10%
Donacions 1%
Import net de la xifra de negoci 41%
Subvencions d’explotació 44%
Ingressos accessoris 4%
Serveis exteriors 42% Tributs 3%
Proveïments 2%
Dotació amortitzacióimmobilitzat 12%
Despeses de personal 40%
Dotació provisióexistències 1%
116Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
1) Inversions fetes
Despeses d'establiment
Llicències, marques i similars
Aplicacions informàtiques
Mòduls didàctics
Altre immobilitzat immaterial
Total immobilitzat immaterial
Construccions
Altres instal·lacions i mobiliari
Maquinari i altres immobilitzacions materials
Total immobilitzat material
Total immobilitzat (sense fons amortitzacions)
Despeses a distribuir en diversos exercicis
Total
2) Finançament de les inversions
Endeutament autoritzat per la Generalitat
Subvencions per inversions de la Generalitat
Subvencions per inversions de diputacions
Altres subvencions per inversions
Projectes europeus
Flux de caixa aplicat a finançament d'inversions
Total finançament
0
0
167.562.011
279.328.566
0
446.890.577
27.030.937
41.166.614
147.221.413
215.418.964
662.309.541
0
662.309.541
605.000.000
43.287.617
0
5.030.000
0
8.991.924
662.309.541
0
0
219.521.060
310.497.943
0
530.019.003
27.030.937
45.921.271
202.218.758
275.170.966
805.189.969
0
805.189.969
605.000.000
43.287.617
0
5.030.000
0
151.872.352
805.189.969
0
0
3.377.258
27.298.432
0
30.675.690
0
4.754.657
9.476.904
14.231.561
44.907.251
0
44.907.251
0
0
0
0
0
44.907.251
44.907.251
0
0
48.581.791
3.870.945
0
52.452.736
0
0
45.520.441
45.520.441
97.973.177
0
97.973.177
0
0
0
0
0
97.973.177
97.973.177
Detall de les inversions del 2001
Estudishomologats
Altres activitatsformatives
IN3 Total FUOC2001
Estudishomologats
Altres activitatsformatives
IN3 Total FUOC2001In
vers
ions
del
200
1 (s
ense
imm
ob
ilitz
at f
inan
cer)
117 Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002
Distribució dels elements
de l’immobilitzat del 2001
Finançament de les inversions del 2001
(sense immobilitzacions financeres)
Mòduls didàctics 39% Construccions 3%
Altres instal·lacions i mobiliari 6%
Aplicacions informàtiques 27%
Maquinari i altres
immobilitzacions materials 25%
Endeutament autoritzat Generalitat 75%
Subvencions per inversionsGeneralitat 5%
Ingressos propis 19%
Altres subvencions per inversions 1%
118Universitat Oberta de Catalunya
Memòria del curs 2001-2002