. Amunt i avall!

Localitzacions

El barri El centre Els afores El ravalEl carrer El carreró El passeigLa travessia El passatge La pujada La baixada La plaça

Elements de carrer

La voreraLa cantonadaEl xamfrà El semàfor L’aparador L’illa de cases El cartellEl contenidor La paperera El fanalEl gualLa bústiaLa clavegueraEl vianantLa rasa

Botigues

El fornLa carnisseria La pastisseria L’estancLa farmàcia La ferreteria La fusteria La joieriaLa llibreriaEl magatzem La merceria La pescateriaLa perruqueria La rellotgeria La sabateriaLa sastreriaLa tavernaLa xarcuteriaEl quioscEl mercatLa comissariaLa bugaderia

Verbs de moviment

Anar (fins / cap a) Pujar (per)Baixar (per) Seguir (fins) TirarGirar Continuar Travessar Trobar-se Parar Creuar

Serveis

L’ambaixada L’ajuntament El cementeri L’ambulatori El museuLa universitatL’asilEl col·legi L’escola Correus L’institut El palau L’estació La seu L’església El temple El teatreEl jutjatEl cinema La cafeteria El parcEl jardíEl restaurantEl poliesportiu

1

1 Locucions adverbials i adverbis de lloc

Prop Lluny Damunt Davall / sota AmuntAvall Dalt Baix Davant Darrere Avant Arrere

Al costatA la dretaA l’esquerra A mà dreta Al fonsTot dretAl centreAl mig / enmig Al capdamunt Al capdavall

Al principiAl finalA l’encreuamentA la cantonadaAl voltant de / a l’entorn deAmunt i avall De dalt a baix D’ací i d’allà Pertot arreu

1.1 " Us presentem el nostre amic Fluixi: Digueu en quinasituació es troba respecte dels altres elements del dibuix. Només podeu usar els situacionals següents: a la dreta, al'esquerra, dalt, baix, davant, darrere, dins, fora, entre, al mig, damunt i davall (sota).

Fluixi és la taula.

Fluixi és la taula.

Fluixi és la taula.

Fluixi és la taula.

Fluixi és la gàbia.

Fluixi és la gàbia.

Fluixi és la gàbia.

Fluixi és la gàbia.

Fluixi ésla taula i la gàbia.

Fluixi és a la part de del quadre.

Fluixi és a la part de del quadre.

Fluixi és del quadre.

2

1.2 Ara digueu on hem d’anar si volem...

Comprar el periòdic:

Prendre una cervesa:

Vacunar-nos contra la grip:

Tallar-nos els cabells:

Enviar una carta:

Comprar un llibre:

Comprar dolços:

Fer-nos el passaport:

Demanar un certificat d’empadronament:

Inscriure’ns al Registre Civil:

1.3 " Busqueu en aquesta sopa de lletres el nom de 14 termesrelacionats amb el carrer:

gual, paperera, contenidor, vianant, afores, quiosc, semàfor, bústia, senyal, plaça, fanal, vorera, aparador i magatzem.

D L J C O N T E N I D O R SB C N C L P A P E R E R A EV J I A Ç S B U S T I A J MO D D G M F U L Z B M P T AR Q X H R Z O P L A Ç A Y FE Q U I O S C D X S F L N OR W F C D L H B T R J D P RA S S D A F K E A X Y W S JÇ V A K R A M V I A N A N TG B F O A N N L N M W O Y UU S O E P A F L S E N Y A LA F R S A L P G P E L F D SL I E F R R I W X S A E I KQ L S F Z D M A G A T Z E M

.1.4 " Distribuïu els aliments i els articles següents en lesbotigues corresponents:

pollastre, benes, vedella, anell, espinacs, periòdic, sardina, segell, analgèsic, bombons, martell, arracades, sandàlies, fulls, paperera, farina, pernil, maduixes, lluç, albergínies, llapis, serra, xarop,

cireres, metre, xulles de porc, aladroc, rellotge, tisores, pastís de formatge, cassola, xancletes, injecció, diccionari, botons de puny, revista de moda, carxofes, corda, bombetes, sabatilles,

cartolines, pomes, clòtxines, espardenyes, bossa de mà, polsera, pasta fullada i xocolate.

PESCATERIA

CARNISSERIA I XARCUTERIA

VERDULERIA I FRUITERIA

PASTISSERIA

JOIERIA

LLIBRERIA I PAPERERIA

SABATERIA

FERRETERIA

FARMÀCIA

.2 PreposicionsLes preposicions estableixen una relació entre un element sintàctic i el seu complement. Són mots invariables. Poden ser febles o fortes:

FEBLES

a amb deen per per a

FORTES

cap a contra des de entre fins (a) segonssense

.2.1 " Escriviu en aquests buits les preposicions escaients:

1. Avui dinarem macarrons la carbonara.2. He comprat aquest rellotge tu.3. Anirem al poble tren.4. Jo enguany visc Alacant.5. Ens coneixem la infantesa.6. No acabarem el curs juny.7. No puc viure beure molta aigua.8. el meteoròleg demà, finalment, farà sol.9. La casa es trobava situada el bosc i el riu.10. Les relacions tu i jo són impossibles.

3 Com puc arribar a...?

3.1 &V" Llegiu el diàleg següent i fixeu-vos en la manera d’indicar com anar a un lloc:

—Alumne A: Bon dia.—Alumne B: Bon dia.—Alumne A: Em podries dir on para l’aulari II?—Alumne B: Sí, és clar, és molt senzill.—Alumne A: És molt lluny?—Alumne B: No, no, seguix aquest carrer tot dret i quan arribes a Rectorat gires a la dreta. I ja hi has

arribat.—Alumne A: Moltes gràcies!—Alumne B: De res. Adéu.

3.2 Imperatiu

Imperatiu

Girargira (tu)gire (ell/ella) girem (nosaltres) gireu (vosaltres) giren (ells/elles)

Anarvés (tu)vaja (ell/ella) anem (nosaltres) aneu (vosaltres) vagen (ells/elles)

Seguir seguix (tu) seguisca (ell/ella) seguim (nosaltres) seguiu (vosaltres)seguisquen (ells/elles)

3.3 " Completeu aquestes frases amb la forma d’imperatiu quecorresponga dels verbs que hi ha entre parèntesis:

Vosté (GIRAR) a l’esquerra i trobarà la farmàcia.

Tu! (ANAR) a gitar-te immediatament.

(CONTINUAR) intentant-ho i segurament ho aconseguireu.

Ella que (ANAR) a l’estanc i vosaltres (ANAR) al supermercat.

Ell que (SEGUIR) per aquest camí i veureu com acaba malament.

Ells que (GIRAR) per on vulguen, tu (GIRAR) per ací mateix.

Vosaltres (SEGUIR) menjant tantes porqueries i veureu com us poseu malalts.

Quan arribeu a l’encreuament, tot dret.

(GIRAR) a la dreta i després (SEGUIR)

Que els alumnes se’n (ANAR) quan acaben l’exercici de matemàtiques, abans no!

Maria i Pere, (ANAR) a casa perquè la mare us busca!

96 Quadern de Valencú1 Oral

3.4 .E Ara amb l'ajuda del planol del campus de la Universitat d'Aiacant indiqueu a un company com desplacar-s'hi:

Unitat 9. Amunt i avall! 9

EDIFICIS UNIVERSITARIS

1. Pavelló poliesportiu (piscina)

7. Facultat de Ciències

11. Facultat de Dret

14, Escola Politècnica (també el 15)

17. Club Social I

18. Facultat de Filosofia i Lletres. Edifici C (Sala d’Exposicions)

19. Facultat de Filosofia i Lletres (Geografia i Història)

20. Facultat de Filosofia i Lletres (Filologia)

21. Pavelló d’alumnat (Servei Mèdic)

23. Facultat de Ciències de l’Educació (també el 24)

25. Aulari I

26. Escola Universitària d’Infermeria

27. Torre de Control (AULAS)

28. Rectorat i Serveis Generals

29. Col·legi Major

31. Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials

32. Club Social II

33. Biblioteca General

34. Edifici de Ciències Socials

35. Centre Comercial (Bar Don Jamón, Llibreria Compas, Papereria, Oficina de Correus, entitats financeres)

36. Edifici Germà Bernàcer (Secretariat de Promoció del Valencià, ICE, Secretaria de l’Escola d’Empresarials, Doctorat...)

37. Instituts universitaris

38. Escola Universitària d’Òptica i Optometria

30. Aulari II

39. Escola Superior Politècnica IV

40. Museu de la Universitat d’Alacant

41. Aulari Ciències: CTQ

42. Aulari III

44. Club Social Politècnica I

45. Club Social de la Facultat de Ciències

Unitat 9. Amunt i avall! 1098 Quadern de Valencià Oral

9.3.5 " Poseu el títol que més us agrade a cada paràgraf. Despréscomprovarem quins són els més suggeridors:

San Francisco

Ciutat intercultural

San Francisco és una de les ciutats més belles del món. És una gran ciutat, però de dimensions humanes. Qui la coneix i coneix la seua gent sap que de les runes del recent terratrèmol s’alçarà encara més bella i acollidora. San Francisco està formada per quatre mons, per quatre cultures, per quatre humanitats: l’americana, la xinesa, la japonesa i la del mestissatge. És la ciutat més europea de l’Orient i la més oriental de l’Occident.

Recórrer-la del matí a la nit procura a cada instant canvis de sensacions plàstiques que es claven a la memòria per sempre. Les boires denses de la matinada, espesses i lletoses, de les quals emergeixen els últims pisos dels gratacels del centre de la ciutat o les puntes rogenques del majestuós Golden Gate, es van aclarint a mesura que avancen les hores. La ciutat i la badia es tenyeixen d’extraordinaris colors pastel. Verds i violetes, liles suaus, l’elegància singular de l’ocre i, finalment, un blau lluent que dura fins que el sol s’amaga i aleshores és una fantàstica i extravagant disbauxa impressionista, o millor dit, una realista manifestació de pop-art.

Els punts més interessants de la ciutat poden ser Fort Mason, mostra de la presència espanyola; el Golden Gate, és clar; la plaça Ghirardelli, pels restaurants i les compres, a més del meravellós moll de fusta, fet per gent intel·ligent i amb gust; Japantown i Japan Center, el moderníssim barri japonés i Chinatown, evidentment.

Per anar-hi amunt i avall (mai millor dit), l’històric i xicotet tramvia és el millor transport i és més divertit que la més vertiginosa de les muntanyes russes de qualsevol parc d’atraccions. Des del cim fins a la vora del Pacífic i des del mar fins als barris alts, fa la volta de la ciutat segur i testarrut.

Per a menjar i entrar per la cuina als quatre mons de San Francisco, són molt recomanables entre els nord-americans: el Harri’s steak House, situat a la cantonada de l’avinguda Van Ness amb Pacífic (carns immillorables i excel·lents vins); per a la cuina xinesa, el The Mandarin, a Ghirardelli, és dels bons en aquest baix món; per a la japonesa està molt bé el Beninana of Tokio, al Japan Center i per a la californiana, interessant barreja de cuina italiana i americana, el clàssic és el Bruno’s, al carrer Misson, antic cau de contrabandistes dels temps de la llei seca, amb una llarga barra de bar on la clientela es juga la beguda als daus.

X.D. “Set Dies”, 17-11-89 (adaptació)

y Coneixeu alguna ciutat dels Estats Units? Quines impressions us ha produït? Comenteu quina ciutat de les que heu visitat és la que més us ha agradat.

Unitat 9. Amunt i avall! 11

. Avui qui cuina?

Les fruitesLa bresquillaEl raïmEl codonyLa prunaEl meló d’aigua El meló d’olor La peraLa pomaLa cireraLa maduixa La bacora La figaL’albercocEl plàtan La pinya La nou L’ametla La taronjaLa llima/el llimóLa nespraLa carabassa

La carnEl llomEl pollastreEl conillLa cansaladaEl pernil La vedella El corder El porc

Les hortalisses i els cerealsL’arròs La creïlla La pebrera El blatLa llentillaLa favaEls llegumsLa floricolEl napEl cigróEls espinacsL’espàrrecLa lletuga/l’enciam La carxofa L’albergíniaLa ceba El fesol El pèsol El rave La bledaLa safanòriaLa tomaca/la tomataEls allsEl xampinyóEls boletsEls esclata-sangsLes bajoquetesLa dacsa/el panís

El peixLa tonyinaEl lluç/el llucet La sardina L’aladroc/l’abadejoEl bacallàEl peix de morrallaEl rap El polp La sèpiaLa clòtxinaL’anxova

Els dolçosLa galeta Els rotllets El bescuit El flamEl caramel L’ensaïmada El pastísEl codonyatEl torróEl xocolate El bombó El xurroLa melLa llepolia La crema El gelat

DiversosL’amanidaL’ouLa truita L’entrepà El sandvitxEls fideusEl caldoEl formatgeLa lletLes postresL’olivaEl pinyol El rovell La polpa

Actes Menjar Ressopar Torrar Beure Rostir Cuinar Coure Fregir Guisar

Els condimentsLa mantegaEl pebreLa canyella La mostassa L’espèciaLa nou moscadaEl sucre La farina El julivertL’oliL’orengaEl safràLa margarinaEl sagí

BegudesL’aiguaLa cervesaEl còctelLa llimonadaEl viL’anísEl conyacEl cavaEl sucEl xarop El rom L’orxata La gasosa

InfusionsLa menta El poliol La til·laLa camomil·laLa sàlviaEl timó/la farigola

. Avui qui cuina? 12

Llig el següent text

MENJAR DE MENÚ

De dilluns a divendres, el menú de restaurant és per a molts l’única possibilitat d’asseure’s a taula. Per això és tan important triar bé l’establiment i, sobretot, triar els millors plats per a aconseguir una dieta equilibrada.

Les distàncies i els horaris de treball fan que menjar a casa a migdia siga un privilegi que tenen uns pocs. Els entrepans, les picadetes o els menjars casolans rescalfats al microones són, sens dubte, unes altres possibilitats.

Ens agrade o no, l’opció més coherent amb el ritme de vida i la butxaca és l’inevitable menú. Per tant, per a mantenir una dieta més o menys equilibrada i que els menjars fora de casa no ens acaben passant factura amb algun quilogram de més, augments de colesterol o d’altres alteracions, és imprescindible aprendre a sobreviure al restaurant.

El primer és saber quins són els principals defectes dels menús de restaurant: els menús solen ser considerablement energètics. Els guisats, les salses i, en definitiva, els plats potents són més habituals que les preparacions senzilles, els bullits o els aliments a la planxa.

Els plats en general estan generosament condimentats. La sal, les salses i les espècies no acostumen a faltar en la majoria dels menús. A més, no es pot oblidar que la condimentació i les salses són les millors formes de camuflar qualitats deficients.

Tot i que els menús contenen verdures i ensalades, l’aportació vitamínica d’aquestes és escassa. Els plats es preparen amb una antelació considerable i els vegetals moltes vegades se sotmeten a remulls prolongats i trossejats intensos.

Molts menús contenen una dosi excessiva de proteïnes animals. No és estrany veure truita, entremesos, croquetes d’au o pastes a la bolonyesa de primer i carn i peix de segon. Els aliments rics en fibra com les verdures, ensalades, llegums i fruites són escassos. Els menús contenen una dosi considerable de greixos saturats. Les salses elaborades amb ou, les preparacions amb mantega o cremes de llet, els gratinats, alguns dels greixos utilitzats per a la cocció de les carns roges i els productes de pastisseria aporten una ració notable d’aquest tipus de nutrient.

Magda Carlas, La Vanguardia, (traducció i adaptació)

Segons el text anterior, les afirmacions següents són vertaderes o falses.

1. Els menús són una bona opció per al cap de setmana

2. Dinar diàriament a casa és un privilegi d’uns pocs

3. Dinar de menú és l’única opció si treballs lluny de casa.

4. Les verdures preparades amb antelació conserven totes les seues vitamines.

5. Normalment dinar sempre fora de casa no es massa sà.

. Avui qui cuina? 13

.1 El nom de les fruites

.1.1 " Busqueu el nom de 13 fruites que hi ha definides acontinuació i després trobeu-les en la sopa de lletres:

Fruita comestible, semblant a la taronja però més menuda, de corfa prima i fàcil de pelar i d’un gust més suau: .

Fruita de forma redona i de color roig intens. En els pastissos i els gelats s’usen d’adorn:.

Fruita redona, de pell roja, verda o groga i de gust dolç o àcid. Blancaneu se’n va menjar una enverinada: .

Fruita redona, de color groc, verd o roig, amb pinyol i de polpa dolça. Hi ha una cançó popular que diu: La lluna, la vestida de dol...: .

Fruita comestible de forma esfèrica, coberta de pell gruixuda i rugosa, i amb la polpa sucosa i dividida en gallons. Sovint es pren en forma de sucs: .

Fruita de la vinya i de la qual es fa el vi: .

Fruita de color roig fosc i amb les llavors en l’exterior. És molt habitual prendre-la amb nata:.

Fruita pròpia de les Canàries, de forma allargada i corba, amb una pell de color verd que es fa groga quan madura: .

Fruita semblant a la figa i que madura pel juny. És molt típica de les Fogueres d’Alacant:.

Fruita d’estiu, de pell fina i de forma ovalada, de polpa dolça i abundant aigua, de color verd o groc: .

Fruita tropical comestible, de forma arredonida. Ananàs: .

Cítric de forma ovalada, pell rugosa i groga, i amb polpa, també groga, de gust àcid. Hi ha gent que en posa en la paella per donar-hi més gust: .

R B A C O R A P S D F S S PG O M A N D A R I N A S P RH F P Q U N Y X T F G C V UT E M N Y O P P T E N L M NA D A Y R T R U J I I R O AR A D K P R A I M U H E R IO L U L E D S D M L P R I UN B I F R E S A R P O M A EJ E X G A K E Y C L U T S MA R A S B U C I I N M P C OI C C S T H L I R A Z I X LJ O B L L I M A E R A N P AU C A U I I O A R E I Y T RP L A T A N L L A T R A W V

. Avui qui cuina? 14

.2 Present d’indicatiu

Present d’indicatiu

Vendre venc vens ven venem veneu venen

Fregir frig/fregisc friges/fregixes frig/fregix fregimfregiu frigen/fregixen

Bullir bull bulls bull bullim bulliu bullen

Voler vull vols vol volem voleu volen

Preferir preferisc preferixes preferix preferim preferiu preferixen

2.1 " Poseu en forma personal el verb entre parèntesis:

1. Si algú (VOLER) el meu cotxe, el (VENDRE) barat.2. La meua família (VENDRE) el xalet de la platja.3. TuLondres.

(VOLER) fer turisme rural, però jo (PREFERIR) anar a

4. Perquè el dinar estiga bo, jo primer(FREGIR) la resta d’ingredients.

(FREGIR) la ceba i després tu

5. Si l’aigua (BULLIR) prompte, el dinar es farà ràpidament.6. Miquel(VOLER) anar-hi.

(VOLER) que quedem a prendre café, però ells no

7. Si tu (VENDRE) l’ordinador vell, compra-te’n un de nou.8. Què (PREFERIR) fer quan acabes de treballar, anar al cinema o passejar?

Pronoms febles: complement directe

.3.1 CD determinat

Els pronoms que substitueixen el complement directe determinat són: el, la, els i les.Com vol el peix? El vull a la planxa.Com vol els calamars? Els vull a la planxa. Com vol la carn? La vull a la planxa.Com vol les gambes? Les vull a la planxa.

Aneu amb compte perquè els pronoms el i la es converteixen en l’ si el verb comença en vocal o h.Agafes el raïm? Sí que l’agafe. Agafes la pebrera? Sí que l’agafe.

.

.3.2 Complement directe neutre

.3.2.1 GV' Llegiu aquest diàleg:

—Hola, bon dia!—Em podria dir a quina hora tanquen el supermercat?—No ho sé exactament. Ho sent molt.

El pronom ho substitueix una frase: Vols dir-me quantes cebes he de comprar? No t’ho vull dir, i també substitueix els demostratius neutres açò, això i allò: Tens això? No ho tinc. Pots fer-me allò que et vaig comentar? No, ara no ho puc fer.

.3.2.2 " Ompliu l’espai buit amb el pronom adequat:

- Voleu això? —No, no- Coneixeu allò? —Sí, sí que

volem. coneixem.

- Ell sempre fa el que vol? —Sí, sempre fa!- Qui vindrà demà? —No sé.- Sempre compres tot el que vols? —Únicament faig quan tinc diners.

.3.3 Complement directe indeterminat

El complement directe indeterminat se substitueix pel pronom en. Tingueu en compte que els quantitatius no són substituïts per aquest pronom, únicament el substantiu. Vegeu els exemples següents:

Vaig comprar dues camises. En vaig comprar dues.

Tenen moltes pomes.En tenen moltes.

Heu de saber a més que el pronom en passa a n’ si el verb comença en vocal o h. Vegeu els exemples:

Agafe cireres?N’agafe?

3.3.1 " Ompliu l’espai buit amb el pronom adient:

- Tenen vedella? —Ara no ens queda.- Vols pastís? —Sí que vull.- Queda meló? — queda un poquet.- Voleu galetes? —No volem, gràcies.- Has comprat llonganisses? —No, no he comprat.- Has agafat algun jersei? —No, no he agafat cap.- Tens ulleres de sol? —En aquests moments no tinc.

3.3.2 " Ompliu els espais buits següents amb els pronoms personals febles en, ho i el, la, els, les segons corresponga:

a.Porta barret, Miquel? —Sí que porta. Porta el barret, Miquel? —Sí que porta. Porta allò, Miquel? —Sí que porta.

b.Rep visites, el governador? —Sí que rep.Rep les visites que esperava, el governador? —Sí que rep. Rep tot el que esperava, el governador? —Sí que rep.

c.Ven carn la carnissera? —Sí, sí que ven. Ven la carn la carnissera? —Sí, sí que ven. Ven això la carnissera? —Sí, sí que ven.

d.Sempre diu que vindrà prompte? —Sí, sempre diu.Sempre diu mentides? —Sí, sempre diu.Sempre diu la veritat? —Sí, sempre diu.

e.Llig el llibre, Maria? —Sí que llig. Llig poemes, Maria? —Sí que llig.Llig tot el que vol, Maria? —Sí que llig.

3.3.3 " Feu una mica de repàs de tots els pronoms que acabeud’aprendre. Vegem com us va:

a) Has de comprar les peres.

b) Cristina m’ha dit que no té tabac .

c) Núria portarà la beguda a la festa.

d) No perdes les claus!

e) No volia dir això en públic.

f) Vaig acompanyar la mare a casa.

g) Si tens temps, vull que escures els gots.

h) Jo bec vi en totes les menjades.

i) El meu avi té molts diners.

j) Deixa això ací, per favor!

k) Has comprat les entrades?

l) Joan va deixar la fruita sobre el taulell.

m) Pere volia discos de música celta.

n) Vull que friges les creïlle s .

.4 Mesures i adjectius

quilo grams litre barra llanda talladestros

Mesures

mig quilo metremig litre dotzena paquet pastillallesca

barat/barata cru/crua gros/grossa prim/prima verd/verda dolç/dolça agre/agra farcit/farcida fresc/fresca amarg/amargacruixent

Adjectius

car/cara cuit/cuita madur/madura tendre/tendra xicotet/xicoteta espés/espessa salat/salada congelat/congelada coent/coenta insuls/insulsasaborós/saborosa

4.1 Llegiu el diàleg següent, després agrupeu-vos perparelles i reproduïu un possible diàleg entre un comprador i un venedor:

VENEDOR: —Bon dia. COMPRADOR: —Bon dia. VENEDOR: —Què vol?COMPRADOR: —Vull un quilo de pomes. VENEDOR: —Vol alguna cosa més? COMPRADOR: —Té pebreres roges? VENEDOR: —Sí, sí que en tinc. COMPRADOR: —Pose-me’n mig quilo. VENEDOR: —Alguna cosa més? COMPRADOR: —No, res més. Quant és? VENEDOR: —Són 1,75 euros. COMPRADOR: —Ací té, gràcies. VENEDOR: —A vosté. Prenga el canvi. Adéu.

.4.2 Ordeneu les instruccions següents i obtindreu unarecepta:

Bunyols de carabassa A continuació, en una paella prou fonda, poseu oli d’oliva (si trobeu que el gust serà fort, utilitzeu-ne d’altres) i, quan estiga ben calent, poseu aproximadament una cullerada gran de la pasta en la bunyolera.

Després, introduïu la bunyolera en l’oli i, si tot va bé, el bunyol eixirà sol i flotarà sobre l’oli.

Caldrà pegar-li la volta quan siga daurat. Convé deixar la bunyolera dins l’oli bullent. Si no ixen sols de la bunyolera, caldrà ajudar-los amb una forqueta o una espàtula.

Bulliu un tros de carabassa pelada amb aigua i una mica de sal. Lleveu-la del foc, deixeu que es gele, escorreu-la bé i desfeu-la fins que quede una pasta fina.

A banda, amb una cullera pasteu la farina i el llevat en aigua tèbia. De farina, en poseu tanta com n’admeta la mescla, que ha de quedar prou líquida. Poseu-hi també una copeta d’anís i hi ha qui afig el suc d’una o dues taronges.

Afegiu la farina i el llevat a la pasta anterior. I deixeu-la reposar uns vint minuts.

Ingredients: un quart d’una carabassa no massa gran. Dos-cents cinquanta grams de farina, trenta grams de llevat i oli. En un quart de farina us eixiran aproximadament una dotzena de bunyols. Podeu canviar la carabassa per arròs bullit o per moniato.

Per últim, deixeu escórrer l’excés d’oli. Mengeu-vos-els mullats en sucre, calentets o gelats i bon profit.

.4.3 Fixeu-vos en el temps verbal que s’utilitza per a donar ordres o consells: l’imperatiu. Prepareu ara vosaltres una recepta.

.5 Els quantitatius

.5.1 Pronoms i adjectius

Els quantitatius poden ser pronoms o adjectius i expressen de manera imprecisa la quantitat d’alguna cosa.

Variables

quant quanta quants quantes tant tanta tants tantes molt molta molts moltes poc poca pocs poques bastant bastant bastants bastants

Invariables

massa prou més menys

5.2 Adverbis de quantitat

Adverbis Locucions adverbials

molt poc més menys prou bastant massa gens quanttant / tan

ben/bé quasi totmig només sols solament almenys micagota

una mica un poc bona cosa ben béun grapat un muntgens ni miqueta més o menysa muntóa més a més

.5.3 Ús de res, cap, gens i ningú

RES és sinònim de ‘cap cosa’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Vareferit a coses.

NINGÚ és sinònim de ‘cap persona’, és un pronom indefinit i, per tant, no acompanya cap substantiu. Va referit a persones.

CAP és un determinant (acompanya un substantiu que pot estar elidit) que indica negació. L’usem en quantitats comptables (paraula: cap paraula, una paraula, dues paraules, tres paraules, etc.)

GENS és un determinant que usem per a referir-nos a quantitats no comptables (fam/gens de fam >*una fam, dues fams, tres fams, etc.)

5.4 Ompliu els espais buits amb no...res, no...gens de... ono...cap...:

a) Darrere de la botella hi ha .

b) Dins de la botella hi ha vi.

c) Al costat de la botella hi ha bresquilla.

d) hi ha llibre al costat de l’ordinador.

e) La pipa de Joan trau fum.

f) Davall la taula hi ha .

g) En el gerró hi ha flor.

h) Les finestres estan tancades perquè fa calor.

i) Damunt el piano hi ha .

j) En la taula no hi ha porró.

.5.5 Completeu les frases següents amb cap, res, gens i ningú:

a) Em vas dir que no volies de sucre per al teu café.

b) No has tastat canapé.

c) Josep sempre crida, no té d’educació.

d) No tinc per a tu, un altre dia serà!

e) no em farà canviar d’opinió.

f) Tots se n’havien anat: no havia dit que ens esperàrem.

?

.6.1 Ara que ja sabeu com podem demanar les coses,practiqueu i responeu les preguntes següents:

sucre vi aigua pomes oussardines

Té tonyina xocolate plàtans julivert gelats caramels albergínies

.QUÈ HA PASSAT?

HAVERr + PARTICIPI.

he Jo no he vist aquella pel·lícula.has Ja has vist l’oncle Joan?ha Ella ja ha comprat el peixhem Avui hem anat a la platjaheu Heu fet els exercicis?han Elles han viscut a Petrer.

Utilitzem el pretèrit indefinit per expressar accions que han acabat dins d’un temps no acabat. Anirà amb els temporals: avui, aquest matí, enguany, adés, fa un moment...

No heu de confondre els temps verbals que acabem d’explicar. Fixeu-vos:

Abans jo sempre estudiava a la biblioteca.

Ahir vaig estudiar a la biblioteca.

Aquest matí he estudiat a la biblioteca.

Participi

1a conjugació (-ar) 2a conjugació (-er, -re) 3a conjugació (-ir)

-at

Hareplegat ja el cotxe.Ha trencat les butaques.

-ut

Hem perdut el bitllet.Hem convençut el director.

-it

He dormit vuit hores.He patit molt mal de cap.

El participi té gènere i nombre

trencat trencada trencats trencadesvenut venuda venuts venudesllegit llegida llegits llegides

Però cal anar molt alerta, perquè hi ha una sèrie de verbs que formen el participi de manera irregular:

fer fet veure vist venir vingut tenir tingut haver hagut traure tret obrir obert paréixer paregut viure vingut poder pogut ser sigut voler volgut

Atenció: la majoria dels verbs acabats en:

-endre formen un participi irregular que acaba en -és:

entendre entés entesa entesos enteses aprendre aprés apresa apresos apreses prendre pres presa presos preses defendre defés defesa defesos defeses

" Ompliu els espais buits amb el participi corresponent:

a) Ho has (ENTENDRE) bé, això?b) He (VOLER) ser el primer a donar-li la bona notícia.c) Si voleu que la truita us isca esponjosa, convé que els ous estiguen ben (BATRE).d) Has (VEURE) els titulars dels diaris d'aquest matí?e) Ja has (FER) la maleta, veritat?f) M’han (AGAFAR) tot el que havíem (ESTALVIAR).g) Has (SABER) el tema que t’han (PREGUNTAR)?h) Encara no heu (TRAMETRE) la meua comanda?i) No m’he

(FER).(OFENDRE) pel que (DIR), sinó pel que heu

m) Has (VIURE) alguna vegada al camp?n) Les delinqüents van sero) Al migdia ja havíemp) Nosaltres no hem

(SORPRENDRE) robant als grans magatzems. (CÓRRER) cinc quilòmetres.

(PODER) anar a la presentación

.