Dimecres 1 d’abril

V SETMANA QUARESMA – AMOR/DONACIÓEl petit príncep: LA PROFUNDITAT

...La gent gran volen xifres. Quan us parlen d’un nou amic, mai no us pregunten res delque és essencial. Mai no us diuen: Quin so de veu té? Quins jocs li agraden? Que potser fa col·lecció de papallones?El que us pregunten és: Quants anys té? Quant pesa? Quant guanya el seu pare? Solament així creuen tenir-ne unaidea. Si dieu a la gent gran: He vist una casa bonica de maons de color rosa, amb geranis a les finestres i coloms alterrat… no acaben d’imaginar-se com és aquesta casa… Cal que els digueu: He vist una casa que val tant! Llavorsdiuen: Que és bonica!

PER PENSAR-HI

-Quines coses ens interessen de les persones que tenim al nostre entorn?-Quan coneixem una persona nova ens interessem per com és? O més aviat pel què té?

DIJOUS 2 D’ABRIL

La Joia ÚnicaUn dia, anant pel desert, un viatger anglès va veure un àrab molt pensatiu assegut sota una palmera. Un xic més enllà reposavenels seus cavalls, carregats de caixes. El viatger comprengué que es tractava d’un mercader que anava a vendre joies, perfums itapissos a alguna ciutat veïna. Feia molt de temps que no conversava amb ningú. S’apropà al mercader dient-li,-Salut, Amic! Sembles preocupat! Que et puc ajudar?-Ai! –respongué l’àrab tristament-. Estic molt afligit perquè acabo de perdre la més preuada de les joies.-Bah! –contestà l’altre-. La pèrdua d’una joia no deu representar gaire res per a vós que porteu tants tresors damunt elsvostres cavalls. Us serà fàcil trobar-ne una altra.-Una altra! Una altra! –respongué l’àrab-. És ben bé que no coneixeu quin valor té aquesta joia.-Quina joia era, doncs? –preguntà el viatger-.-Era una joia –contestà el mercader- com no n’hi ha d’altra. Estava tallada en un tros de pedra de la vida i estava feta en eltaller del temps. L’adornaven 24 brillants, envoltats cadascun per uns altres 60 de més petits. Ja veieu quanta raó tinc dedir que era una joia única al món.-Realment –digué l’anglès- la vostra joia devia ser preciosa. Però, no creieu que amb diners se’n podria fer una d’igual?-La joia perduda –respongué l’àrab-, quedant pensatiu, era un dia, i un dia que es perd ja no es torna a trobar.

PER PENSAR-HI-Quina “joia” de la teva vida et sabria més greu perdre?

-Com creus que el mercader ha pogut “perdre un dia”? I tu, en perds de dies, hores, minuts...?

Paràbola del bon samarità

Lc 10, 25-37

DIVENDRES 3 D’ABRIL

DILLUNS SANT 06 D’ABRIL

De l’Evangeli del diumenge: DIUMENGE DE RAMS

Lectura de l’Evangeli segons Sant Mateu:Quan eren prop de Jerusalem, arribaren a Bet-Fagué, a la muntanya deles Oliveres. Allà Jesús envià dos deixebles amb aquest encàrrec: “Aneu alpoble d’aquí al davant i trobareu una somera fermada amb el seu pollí.Deslligueu-la i porteu-me’ls. Si algú usn deia res, responeu-li que elSenyor els ha de menester, però els tornarà de seguida”. Tot això vasucceir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta:“Digueu a la ciutat de Sió: Mira, el teu rei fa humilment la seva entrada,muntat en una somera, en un pollí, fill d’un animal de càrrega”. Elsdeixebles hi anaren, feren el que Jesús els havia manat, portaren lasomera i el pollí, els guarniren amb els seus mantells, altres tallavenbranques dels arbres per encatifar el camí i la gent que anava al davant ila que el seguia cridava: “Hosanna al Fill de David. Beneït el qui ve en nomdel Senyor. Hosanna a dalt del cel”.Quan hagué entrat a Jerusalem, s’agità tota la ciutat. Molts preguntaven:“Qui és aquest?”. La gent que anava amb ell responia: “És el profetaJesús, de Natzaret de Galilea”.

Déu nostre, sabem que

"el que compta és l'esforç de cada dia

compartit tenaçment amb els qui creuen

que cada gest eixampla l'esperança,

que cap dia no es perd per als qui lluiten." (1)

Et tinc més a prop del que em penso i

"Te'm fas present en les petites coses

i és en elles que et penso i que t'evoco,

segur com mai que l'única esperança

de sobreviure és estimar amb prou força

per convertir tot el que fem en vida

i acréixer l'esperança i la bellesa."(1)

I és estimant que ens en sortirem.

Perquè estimar no fa mal a ningú.

"Qui tingui una esperança que la pengi al balcó del

carrer“

(1) i la comparteixi amb tot el món.(1) Miquel Martí i Pol

DIMARTS SANT 07 D’ABRILESPERANÇA

DIMECRES SANT 08 D’ABRIL

Cada matí quan ens llevem tenim un motiu per fer una

pregària d'agraïment a Déu per un nou dia.

I és que el sol fet que ens hagi permès despertar-nos sans i

estalvis, ja n'hi ha prou per agrair-li. Saps quantes persones

al món han emmalaltit mentre dormíem?

Amb cada alba, Déu ens regala l'oportunitat de començar

de nou el nostre dia. La paraula de Déu diu, que la seva

misericòrdia és nova cada dia.

En cada matí al despertar i obrir els ulls, hem de donar les

gràcies a Déu. No només perquè ens ha regalat un somni

reparador, i ha vetllat per nosaltres tota la nit.

Sinó també, perquè tenim un dia més de vida, per

compartir amb els éssers que estimem.

Gràcies Senyor per aquest nou dia.

Ajuda'ns a no perdre mai la fe ni l'esperança ni l'amor,

especialment l'amor.

Mentrestant, subsisteixen la fe, l'esperança i l'amor, tots tres;

però l'amor és el més gran. (1 Co 13,13)

DIJOUS SANT 09 D’ABRIL

Jo 13, 1-15Després de rentar-los els peus (...) els digué: ¿Enteneu això que us he

fet?

I nosaltres, arribem a entendre el gest de Jesús? El rentament de peus

als deixebles en el marc del Sopar Pasqual ens fa comprendre qui és

aquest Jesús de Natzaret i què és allò que vol: LLIURAR LA VIDA! Fer del

seu viure un VIURE PELS ALTRES!

¿Som, de debò, capaços de capir a qui ens diu que la vida només

mereix la pena de ser viscuda si es viu des del SERVEI, des de l’AMOR

que tot ho dóna i que no espera ser rescabalat, des del LLIURAMENT

incondicional?

No són pas els meus peus, Senyor, als qui els cal de ser rentats. Més

aviat és el meu cor i la meva manera de pensar i actuar. Em resisteixo

a comprendre que la vida és amor que es rep i es regala. Sense fer

càlculs, planificacions, programacions..., sense crear-me expectatives

de cap mena. Sense cap limitació!

Senyor, és cert que m’han dit, des de sempre, que has donat la vida

per mi, que m’has estimat tant que has lliurat la teva vida a la creu, per

mi! Em costa, però, d’acceptar-ho, de creure-m’ho del tot... Em costa

de viure-ho en primera persona... PER MI? Sense límits? Fins a vessar la

sang?

Algú va dir... “Creu que el Crist ha nascut per tu, i tu tornaràs a néixer.

Creu que ha mort i ressuscitat per tu, i la teva vida serà totalment nova

i distinta!

DIVENDRES SANT 10 D’ABRIL

Silenci. Divendres Sant avui. Una imatge a contemplar. • Què he fet per Crist?• Què faig per Crist?• Què he de fer per Crist?

DILLUNS 13 D’ABRIL

PASQUA

Quina alegria senten els amics de Jesús quan Ell s'apareix i els diu que és viu. Quantes coses entenen aleshores. Els cristians creiem que és viu. I el nostre cor se n'alegra!

" Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Marta, la mare

de Jaume, i Salomé compren espècies aromàtiques per ungir el cos

de Jesús. El diumenge molt de matí, arribaren al sepulcre a la

sortida del sol... S'adonaren que la pedra del sepulcre ja havia estat

apartada... Entraren al sepulcre, veieren, assegut a la dreta, un jove

vestit de blanc, i s'esglaiaren. Ell els diu: "No tingueu por.

Busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat. Ha ressuscitat, no és

aquí. Mireu el lloc on l'havien posat. I ara, aneu a dir als deixebles

i a Pere que anirà davant vostre a Galilea"(Mc16,1-7).

GALILEA...ÉS LA VIDA DE CADA DIA, ÉS LA NOSTRA

CASA, ÉS L'ESCOLA, ÉS EL BARRI,...ON CADA UN

DE NOSALTRES VIU, ESTIMA I ÉS ESTIMAT.LA

BARREJA D'AMOR I DESAMOR, DE TRISTESA I

D'ALEGRIA, DE TREBALL I DESCANS,...

QUE LA PASQUA DE JESÚS ENS AJUDI A TROBAR

EL SENTIT A LA NOSTRA VIDA DE CADA DIA!!!

DIMARTS 14 D’ABRIL

VAL LA PENA

Hola Jesús!Saps què? Cada dia:• Jugo amb els nens i nenes de la classe• Parlo amb els meus amics• Ajudo a casa quan la mare o el pare m’ho diuen.• Descobreixo i aprenc coses noves a l’escola.

I tot això, Jesús, quan intento fer-ho estimant com tu estimes m’agrada i es guai!

Aleshores sento que ser amic teu val la pena! Perquè:• Val la pena jugar fent que tothom s’ho passi bé!• Val la pena explicar-nos i compartir les coses que ens passen!• Val la pena veure com els pares estan contents i agraïts!• Val la pena saber coses per ajudar els altres!

DIMECRES 15 D’ABRIL

DIJOUS 16 D’ABRIL

Has pogut ...Has pogut descobrir el tacte com de vellut del cel, l'esponjositat dels núvols o l'aspresa dels estels?

Has pogut tastar un raig de llum de lluna, amb el seu gust de mel o de llum de sol, amb el gust àcid de les taronges?Has pogut olorar l'olor fresca d'una gota d'aigua en caure de la pluja o l'olor rara del vent en passar ràpid vora teu?No t'ha ensenyat mai ningú a veure el so del tro en la tempesta o el cant del gall anunciant el nou dia?Has pogut escoltar la música de l'arc de Sant Martí quan canta per mostrar-nos els seus colors?Obrim els sentits per gaudir del que ens envolta i sapiguem donar-ne gràcies a Déu.

DIVENDRES 17 D’ABRIL

Cantem un himne a l'alegria

L'alegria és pregària,

l'alegria és força,

l'alegria és amor.

Déu estima a qui dóna amb alegria.

La millor manera de donar les gràcies

a Déu i a la gent,

és acceptar-ho tot amb alegria.

Teresa de Calcuta

El petit príncep: ELS SENTIMENTS... Realment, al planeta del petit príncep hi havia, igual que en tots els altres planetes, herbes bones i herbes dolentes. Per consegüent, llavors bones, de les bones herbes , i llavors dolentes, de les males herbes. Però les llavors són invisibles. Dormen dins de la terra fins que una d’elles li passa pel cap de despertar-se. Llavors s’estira, i fa créixer cap al sol de primer un alegre brot inofensiu. Si es tracta d’un brot de roser o de rave es pot deixar que creixi tant com vulgui. Però si es tracta d’una planta dolenta, ja cal que l’arrenqueu tan bon punt l’heu reconeguda. Ara bé, hi havia llavors terribles al planeta del petit príncep... Eren llavors de baobab. Tot el planeta n’estava infestat. I un baobab, si badeu, arrela de manera que és impossible d’arrencar-lo. Enfarfega tot el planeta. El forada amb les arrels. I si el planeta és molt petit, i els baobabs són molt nombrosos, el fan rebentar.

PER PENSAR-HIEn el nostre cor també conviuen bons i mals sentiments. I a vegades tampoc sabem diferenciar els uns dels altres.Però si som sincers i autèntics amb nosaltres mateixos serem capaços de adonar-nos d’aquells sentiments que, com els baobabs, “enfarfeguen el nostre planeta” i espatllen les nostres relacions amb els altres i amb nosaltres mateixos.Senyor, ajuda’m a distingir els bons sentiments dels que no ho són tant per tal de fer florir els bons i arrencar els dolents de soca-rel!!!!

DILLUNS 20 D’ABRIL

El petit príncep: L’AMISTAT... Què significa “domesticar”?- És una cosa molt oblidada – digué la guineu -. Vol dir “crear lligams”.- Crear lligams?- Sí – digué la guineu-. Per ara tu només ets per a mi un noi semblant a d’altres cent mil nois. I jo no tinc necessitat de tu. I tu tampoc no tensnecessitat de mi. Jo no sóc per a tu sinó una guineu semblant a cent mil d’altres. Però si em domestiques, tindrem necessitat l’un de l’altre. Tu seràsper a mi únic al món. Jo seré per a tu única al món.... coneixeré un soroll de passos que serà diferent de tots els altres. Els altres em fan tornar al cau. El teu me’n farà sortir com una música. I després,mira! Veus, allà baix, els camps de blat? Jo no en menjo de pa. El blat és inútil per a mi. Els camps de blat no em recorden res. Que n’és de trist això.Però els teus cabells són de color d’or. Serà meravellós quan m’hauràs domesticat! El blat, que és daurat, em farà recordar de tu. I m’agradarà laremor del vent entre el blat...

PREGÀRIAAmb el meu amicque he retrobat,amb allò que he descobert amb elli que no coneixia.amb tot el que hem viscut plegats,amb les coses que hem compartit,puc fer una pregària.I amb tu, Senyor Jesús,el meu millor amic,una pregària de lloança per sempre.

DIMARTS 21 D’ABRIL

Sabies que ESFORÇ és sinònim de RECOMPENSAAquesta imatge ens parla de l’esforç però també de larecompensa quan assolim l’objectiu.Com et sents quan t’esforces molt i aconsegueixes allòque volies aconseguir?

content o trist?

DIMECRES 22 D’ABRIL

Sant Jordi Patró de CatalunyaSant Jordi significa pagès en grec. El culte a Sant Jordi es va estendre ràpidament a tot l’Orient i es va fixar la data de celebració el 23 d’Abril.El fet que la data escaigués a la primavera i el significat del seu nom, va fer que Sant Jordi fos el protector de les collites.Sant Jordi és el patró de Catalunya des del segle XV, en què les Corts de Barcelona ho van establir l’any 1454.

Escollir un sant com a patró és fixar-se en aquelles qualitats que ajuden la comunitat a fer camí de seguiment de Jesús. És considerar-lo com un germà gran que ens convida a imitar-lo per fer de l’amor amb que som estimats la força més important de la nostra vida.

PER PENSAR-HI• Quines qualitats de Sant Jordi, el nostre patró podem imitar per seguir millor a

Jesús i estimar més als altres?

DIJOUS 23 D’ABRIL

DIVENDRES 24 D’ABRIL

Sant Marc Evangelista

Sant Marc, evangelista, va acompanyar a Jerusalem a Sant Pau en el seu apostolat, després va seguir els passos de Sant Pere, que el va anomenar el seu fill. Segons la tradició, a Roma va recollir la catequesis de Pere en el seu Evangeli.

El dia 25 es celebra la festa d’un personatge que va viure en temps de Jesús. El que ell va escriure en el seu Evangeli era fruit d’un testimoni directe de la seva vida.

• Quan llegim l’Evangeli, som conscients que tot allò que diu és PARAULA DE DÉU?

• Quina actitud cal tenir per llegir l’Evangeli a l’oratori, a l’Eucaristia...?

DILLUNS 27 D’ABRIL

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya. Està situada al monestir de Montserrat i és un símbol per a Catalunya.Es tracta d’una marededéu trobada i això vol dir que es va trobar en un lloc privilegiat de la natura, en una cova. D’altres marededéus trobades es van trobar en fonts, rieres, arbres...Un personatge humil acostuma a trobar la imatge i la troballa va acompanyada de fenòmens sobrenaturals. Moltes festes majors de viles i ciutats tenen com a motiu tradicional de celebració la d’alguna Mare de Déu Trobada.El Virolai és l’himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. La seva lletra la va escriure Mn. Jacint Verdaguer.

Mare de Déu de Montserrat

PREGÀRIADiuen que qui canta prega dues vegades, avuipodem fer pregària també cantant el virolai:

Rosa d’Abril, Morena de la Serra,de Montserrat estel:

Il·lumineu la catalana terra,guieu-nos cap al Cel.

Amb serra d’or els angelets serraren,eixos turons per fer-vos un palau.

Reina del cel que els Serafins baixarendeu-nos abric dins vostre mantell blau.

DIMARTS 28 D’ABRIL

VIDA - SI TROBÉSSIM EL TEMPSSi trobéssim el tempsper «escoltar la música de les coses i la respiració dels éssers»... Si trobéssim el tempsper aprendre de nou els gestos senzills i «espolsar la rutina de totsels replecs de la nostra ànima»... Si trobéssim el tempsper encisar-nos i sorprendre’ns, i admirar tot allò de bonic, veritable, i bo que hi ha al nostre entorn... Llavors, i només llavors, coneixeríem, potser, què significa VIURE!

DIMECRES 29 D’ABRIL

TREBALL - La feina de Déu

Déu va separar les aigües de dalt i les de sota. L’endemà va fer que les aigües de sota s’apleguessin i aparegués la terra. Encara li quedava molta feina per fer, però ja estava content perquè el que havia fet era bo.

Senyor,Ensenya’ns a treballar bé, amb il·lusió,amb ganes, amb entusiasme.Ensenya’ns a treballar pensant en ens altres,com Tu, que vas crear-ho tot pensant en nosaltres.I ensenya’ns a alegrar-nos de corper tota la nostra feina ben feta!

DIJOUS 30 D’ABRIL

Ensenya'ns a valorarSenyor,ensenya'ns a valorar,cada dia que se'ns presenta una nova oportunitat.Ajuda'ns a valorar tant la família com elsamics,l'eduació com la salut,ajuda'ns a valorar tot aixòincluint el que ens sembla insignificant,com anar a l'escola.Per tot això, ensenya'ns a valorar.