Valencià - Tabarca Llibres · 14 UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA 15 Torna a llegir les definicions del verb enla ira r i del substantiu turó i

Valenciàllengua i literatura

einesAnna Devís / Glòria Candela / Rosa Morell / Marisa Carbonell

2

eso

EAVV6124_Fr 17/7/08 12:42 Página 3

Aquest llibre correspon al segon curs de l’Educació Secundària Obligatòria, àrea de Valencià llengua i lite-ratura i forma part dels materials curriculars d’Editorial ECIR.

Fotografía. AGE Fotostock /Arxiu ECIR.

il.lustracions.Quino Garrido / Clueca , diseño e ilustración/Disseny gràfic ECIR.

Disseny i il.lustració coberta. Valverde e Iborra /Clueca, diseño e ilustración.

Disseny d’interior. Clueca, diseño e ilustración.

Edició i impressió. Editorial ECIR.

© ÉS PROPIETAT

Anna Devís

Glòria Candela

Rosa Morell

Marisa Carbonell

Editorial ECIR, S.A

Depòsit legal:V-2742-2008

I.S.B.N.: 978-84-9826-406-7

Imprés a Espanya – Printed in Spain

Vila de Madrid, 60 - 46988 - P. I. Font del Gerro - PATERNA (València)Tels: 96 132 36 25 - 96 132 36 55 - Mòbil: 677 431 115 - Fax: 96 132 36 05E-mail: [email protected] - http://www.ecir.com

Reservats tots els drets. Ni la totalitat, ni part d’aquest llibre pot ser reproduït o transmés mitjançant procedimentselectrònics o mecanismes de fotocòpia, enregistrament, informació o qualsevol altre sistema, sense el permís escrit del’editor.

2

eso

Vale

ncià

EAVV6124_Fr 17/7/08 12:42 Página 4

En aquesta doble pàgina es presenten els continguts de launitat a més de les competències bàsiques treballades al llargde la unitat, mitjançant la figura d’un personatge que s’hajadestacat per la seua contribució a l’àmbit proposat.

1nitatUAA LLAA LLLLUUNNAA DDEE VVAALLÈÈNNCCIIAA

UNA CAUSA, UN PERSONATGEJoaquim Sorolla

ELS MISSATGESFuncions del llenguatge

ELS PROCEDIMENTSEls diccionarisDefinició lògica i definició nominal

LES EINESL’accentuació gràfica. L’accent diacríticL’oració simple: subjecte i predicat

Classes d’oracionsLes relacions semàntiques de les paraulesEl text expositiu I

ELS PARLANTSL’estàndard i les vocals

EL TALLER LITERARIEl conte popular i el conte literari

SÍNTESI

EL BLOC D’ANNA I XAVISorolla. Visió d’Espanya

JOAQUÍM SOROLLA I BASTIDA (1863-1923), PINTOR I ARTISTA GRÀFIC VALENCIÀ

Va dominar amb mestria la llum, tot combinant-la amb escenes quotidianes i paisatgístiquesde la vida mediterrània. En obres com La vuelta de la pesca, La playa de Valencia o Triste heren-

cia, va descriure el sentiment que produïa la visió de la mar Mediterrània, comunicant l’es-plendor d’un matí de platja amb un colorit vibrant i un estil solt i vigorós. Amb Tristeherencia va rebre, l’any 1900, el Grand Prix en el certamen internacional de París.Va des-tacar amb pintures de denúncia social que li va reportar molt d’èxit, com ara I encaradiuen que el peix és car (1895).

Va exposar la seua obra a NovaYork en 1909 i va recollir un èxitsense cap precedent, amb obres com

Sol de tarde o Nadadores, entre moltesaltres. Al novembre d’aquell mateix

any, va signar un encàrrec per a la Hispa-nic Society of America pel qual realitzaria

catorze murals que decorarien les sales de la institució. Ambaquesta obra, realitzada entre 1913 i 1919 i de tres metres i migd’alt per setanta metres de llarg, va alçar un inesborrablemonument a Espanya, perquè en ella es representaven escenescaracterístiques de diverses províncies tant espanyoles comportugueses.

La seua pintura va representar l’aplicació directa del lumi-nisme al paisatge i la figura, acostant per tant aquesta tendènciaa la societat de l’època.

Busca informació a Internet, o a una enciclopèdia, sobre la Hispanic Society of America. Quines són les seues funcions i qui-nes activitats i actes organitza?

1

NNAA CCAAUUSSAA,, UUNN PPEERRSSOONNAATTGGEE:: JJOOAAQQUUIIMM SSOORROOLLLLAAU

Elx, El Palmeral, quadre de Sorolla corresponenta la sèrie de la Hispanic Society of America.

CCoomm ééss eell tteeuu lllliibbrree??UUnnaa ccaauussaa,, uunn ppeerrssoonnaattggee

Amb l’ajuda de diferents textoses treballa la llengua oral apartir dels elements de lacomunicació.

UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA 11UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA10

FFUUNNCCIIOONNSS DDEELL LLLLEENNGGUUAATTGGEE

Alzira, l’antiga Algesira medieval, és això: l’illa. De l’Al-Jazira islàmica,la que es va lliurar a Jaume I el 1242, només en queda el traçat decarrers i carrerons, un perímetre urbà, llavors emmurallat, que estavacompletament envoltat per un meandre del riu Xúquer, com una illa, d’onli venia el nom àrab. La vila, de fet, era la clau del riu, navegable fins acídurant l’edat mitjana i únic pas on podia creuar-se. Un Xúquer amb totaseguretat més cabalós que el precari corrent d’aigua que ara podemveure, amenaçat per la sobreexplotació dels aqüífers subterranis i la con-taminació. Aquell riu tan lligat a Alzira fou cantat pels poetes locals,òbviament en àrab, abans de la conquesta. [...] Més enllà de les evoca-cions líriques, el riu ha anat indissolublement unit a la història de la ciu-tat, fins i tot de manera devastadora, amb les riuades recurrents fins arri-bar a la “pantanada” del 1982.

Per assegurar la comunicació de la vila, Jaume I hi autoritzà la cons-trucció de dos ponts de pedra el 1258, tot i que no foren bastits fins benentrat el segle XIV. L’un, situat a l’extrem oest, sobre el Xúquer mateix,s’anomenà de Santa Maria i després de Sant Gregori; l’altre, el de SantAgustí, a l’est de la vila, creuava el braç secundari del riu, avui dia des-secat i urbanitzat. Ja al segle XX, aquests dos ponts desaparegueren. Delde Sant Agustí i posteriorment anomenat de Sant Bernat en resten partdels ornaments.

Les rutes de Jaume I. Ruta 6 D’Alzira a Bocairent. El Temps.

Llig el següent text:

lliurar: entregar.

perímetre: contorn d’una figuraplana.

meandre: corba molt pronunciadad’un corrent fluvial.

cabalós: amb molta aigua.

precari: que no ofereix garanties deduració.

aqüífer: formació geològica en laqual s’emmagatzema i circula aigua sub-terrània.

òbviament: que és fàcil de veure ode comprendre, evident.

bastir: construir, edificar.

devastador: que destrueix un terri-tori arrasant-ho tot.

Contesta les següents preguntes:

– Quins dos noms rep la ciutat d’Alzira?

– En quin any es va lliurar a Jaume I?

– Per què Alzira s’anomenava iillllaa?

– Quins efectes ha produït el riu a la ciutat d’Alzira?

– Com es va comunicar la vila amb l’exterior?

– Quins noms han rebut els ponts?

– En queda algun?

1

Ara que ja saps la relació entre els elements de la comunicació i les fun-cions del llenguatge, digues quina funció predomina en aquest text i ambquin element de la comunicació està relacionat. Raona la teua resposta.

2

El curs passat estudiàrem els elements de la comunicació. Per comunicar-nos fem servir el llenguatge i aquestel podem fer servir amb diferents finalitats o funcions, segons a quin element de la comunicació fa referència.

Les funcions del llenguatge són les següents:

– Expressiva o emotiva: estàcentrada en l’emissor.

– Conativa o d’incitació: estàcentrada en el receptor.

– Referencial o informativa: estàcentrada en el referent o context.

– Fàtica o de contacte: està centradaen el canal de comunicació.

– Metalingüística o explicativa: estàcentrada en el codi utilitzat.

– Poètica o estètica: està centrada enla forma del missatge.

Aquestes funcions no es presenten aïlladesen els actes de comunicació. La majoria deles vegades, diverses d’elles se superposenen un mateix acte de comunicació.

CANAL

CONTEXT O ÀMBIT

EMISSORRECEPTOR

INTERFERENCIES

MISSATGE

Anna, el teu ordinadorno funciona bé.

CODI

Jaume I.


Torna a llegir les definicions del verb eennllaaiirraarr i del substantiu ttuurróó i digues de quin tipus de definició es tracta en cada cas.

3

Entrada: és el conjunt d’informacions que podem trobar en un diccionari sobre una paraula.

Centre s.m. 1. Punt que és a la mateixa distància de tots els que té al seu voltant, en qual-sevol direcció: Va posar la pilota al centre de l’àrea. 2. Persona o cosa més important o sobre laqual es concentra tota l’atenció: Ara, el bebé és el centre de la família. 3. Lloc on destaca algunaactivitat: La Marina és un important centre turístic. 4. Zona d’una població on acostuma a haver-hi més activitat i on també hi ha més botigues, oficines, cinemes i altres establiments: Anirem acomprar al centre. 5. Establiment dedicat a una determinada activitat: un centre d’ensenyament,un centre comercial.

SIN. 1. Mig. 2. Nucli, eix. 3. Focus. 5. Associació, club, institució.ANT. 1. Extrem. 4. Perifè-ria.

FAM. Central, centraleta, centralitzar, centrar, cèntric, centrífug, centrípet. / Concèntric, epi-centre.

Diccionari d’ús del valencià. Ed. Santillana.

Hi podem observar:

1. Encapçalament: escrit en negreta, és constituït pel nom objecte d’explicació. La desinència femeninadels noms i dels adjectius, si en tenen, apareix a continuació de la forma masculina.

2. Accepcions: numerades en negreta. Són els diferents sentits possibles de la paraula.

3. Definicions: escrites en lletra redona. Són l’explicació dels sentits dels termes.

4. Abreviatures: escrites en cursiva o en versaleta i negreta.

– s, m: en cursiva, seguit de l’encapçalament del terme.Assenyala el gènere i el nombre de la paraula. Enaquest cas, singular i masculí.

– SIN.: escrita en versaleta i negreta. Significa sinònims.Aquests apareixen numerats segons l’accepció dela definició a què remeten.

– ANT.: escrita en versaleta i negreta. Es referix als antònims. Aquests apareixen numerats segons l’ac-cepció de la definició a què remeten.

– FAM.: escrita en versaleta i negreta. Significa família, ja que introdueix paraules del mateix grup lèxic.

5. Exemples: escrits en cursiva.Tenen com a finalitat il·lustrar o concretar els diferents sentits o accep-cions del mot.

Tria tres paraules a l’atzar en el teu diccionari i identifica les parts de cadas-cuna de les entrades.

ˆˆ ˆˆˆˆ ˆˆˆˆ 2

DDEEFFIINNIICCIIÓÓ LLÒÒGGIICCAA II DDEEFFIINNIICCIIÓÓ NNOOMMIINNAALL

Definició lògica: descriu la realitat designada amb la major precisió possible. Normalment la definiciócomençarà per les característiques més generals per a acabar amb les més particulars.

Exemple:

Definició nominal: explica el terme a partir de sinònims (paraules que tenen un significat equivalent osemblant), antònims (paraules que tenen un significat contrari), paraules de la mateixa família, exemples o citesen què s’il·lustren els diferents usos o accepcions...

Exemple:

llapis (pl. llapis) s.m. Cilindre de fusta, llarg i recte, amb una mina a l’interior, que servix per a escriure o dibuixar.

Diccionari d’ús del valencià. Ed.Voramar. Santillana.

prescriure v. 1. Ordenar, manar: El metge m’ha prescrit aquestes pastilles. 2. Acabar-se el temps en què una cosa és vàlida oes pot fer: Ja ha prescrit el termini per a matricular-se.

SIN. 1. Disposar, determinar; receptar. 2. Cessar, caducar.ANT. 2. Començar.

FAM. Prescripció, prescriptiu.


EEllss mmiissssaattggeess

L’objectiu d’aquest apartat és queconeguen els instruments i lestècniques de treball més útils perrendabilitzar el seu esforç.

EEllss pprroocceeddiimmeennttss

Treball sobre la llengua en lacomunicació escrita i elsdiferents tipus de discursosque es fan servir d’acord ambla intenció i la situaciócomunicativa.

LLeess eeiinneess

Reflexió sobre elvalencià a la nostrasocietat amb atencióespecial a l’estàndard oregistre formal neutre.

EEllss ppaarrllaannttss

Presentació delsdiferents gèneresliteraris per ajudar-los a descobrir quela literatura és unjoc, un joc amb elllenguatge; iaconseguir així queesdevinguen àvidslectors i incipientscreadors.

EEll ttaalllleerr

LLiitteerraarrii

SSiinntteessii

EEll bblloocc

dd’’AAnnnnaa ii XXaavvii

Es tanca la unitat amb unasíntesi dels continguts i esreforça el desenvolupamentde les competències amb lasecció El Bloc que, a mésdesenrotlla la competènciaen el tractament de lainformació i competènciadigital.


¿Quines diferències trobes entre les oracions d’aquestes columnes?

– S’ha trencat un os. – He vist un ós panda.

– Ma mare treballa a l’hospital. – Alça la mà dreta.

– El mes de setembre comencen les classes. – Vull més llepolies.

– Tinc molta son. – Ara són les dotze en punt.

– Anem a la botiga de mon pare. – Volem la pau al món.

ˆˆ 3

AMB ACCENT DIACRÍTIC SENSE ACCENT DIACRÍTICbé (de bona manera) be (lletra, ovelleta)bóta, bótes (recipient per al vi) bota, botes (calcer)déu, déus (divinitat) deu, deus (numeral, verb deure)dóna, dónes (verb donar) dona, dones (persona de sexe femení)és (verb ser) es (pronom reflexiu)mà (part del cos) ma (possessiu)més (quantitat) mes (part de l’any)mèu (miol del gat) meu (possessiu)món (univers) mon (possessiu)mòlt, mòlta (participi del verb moldre) molt, molta (quantitat)móra, móres (fruita) mora, mores (dona musulmana)nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (contrari de brut)ós, óssos (animal) os, ossos (peça de l’esquelet)pèl, pèls (pilositat) pel, pels (article contracte)sé (verb saber) se (pronom reflexiu)

La diferència més pregona és l’accent que apareix en les paraulesós, mà, més, són i món de la columna de la dreta. El fet que aquestesparaules tinguen o no accent fa que el seu significat no siga el mateix.Aquest accent que diferencia paraules iguals s’anomena accentdiacrític.Afecta sobretot paraules monosíl·labes i de vegades algu-nes bisíl·labes, però tin en compte que no segueixen les regles gene-rals d’accentuació.

T’oferim una llista de les principals paraules que porten accent dia-crític:

Escriu en els buits la paraula adequada que corresponga al sentit de l’oració:

– ¿Has comprat el pastís de (mores/móres) __________ per als teus (nets/néts)__________ ?

– Arnau no (te/té) __________ ni un (pel/pèl) __________ de babau.

– Jo (soc/sóc) __________ el que ha dit que (si/sí) __________ .

– Aquest estiu has pres (molt/mòlt) __________ el (sol/sòl) __________ a laplatja.

– Eixos xics que (venen/vénen) __________ corrent (pel/pèl) __________camí (son/són) __________ els meus cosins.

– Ara ja (se/sé) __________ que ho he fet (be/bé) __________ .

4

sí (afirmació) si (condicional, nota musical)sóc (verb ser) soc (calcer)sòl (terra) sol (astre, nota musical, sense companyia)són (verb ser) son (possessiu, acte i ganes de dormir)té (verb tindre) te (infusió, lletra, pronom reflexiu)véns, vénen (verb vindre) vens, venen (verb vendre)

Inventa cinc oracions seguint el model que et proposem a continuació:

– Dóna els diners a aquella dona.

– __________

– __________

– __________

– __________

– __________

5

UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA 29

Times 7 Normal +

Arxiu Edició Veure Modificar Text Finestra Ajuda

1) – aufegar– ofegar

2) – ambaixada– embaixada

3) – monestir– monastir

4) – sergent – sargent

5) – juventut– joventut

6) – títol – títul

7) – embut– ambut

8) – avaria– averia

LL’’EESSTTÀÀNNDDAARRDD II LLEESS VVOOCCAALLSS

En el curs anterior estudiàrem que la llengua no presenta un model únic, sinó que ofereix moltes possibilitatsd’expressió atenent factors com ara el lloc on es fa servir, l’època, els grups socials que l’usen o la situació comu-nicativa en què es troben els parlants.

Pel que fa a les diferents situacions comunicatives, efectivament el nostre model de llengua no és el mateix quanparlem amb els amics, fem un examen o presentem una sol·licitud de matrícula. No obstant això, en general lesllengües compten amb un model neutre, que unifica totes les possibles variacions, que s’utilitza, per exemple, alsmitjans de comunicació (televisió, premsa, ràdio...) i que aspira a convertir-se en el model que cal seguir per totsels parlants.Aquesta variació o registre de la llengua s’anomena estàndard. És el model que estudies a l’institut, i alllarg d’aquestes unitats t’ajudarem perquè sigues capaç d’identificar els usos de la llengua estàndard respecte d’unsaltres de col·loquials o vulgars.

Observa els canvis de vocals de les paraules següents i tria l’opció que respon al model de la llengua estàndard:


E Equan anteriorment ho feia de la dreta. Això ja passa menys sovint.

Quan, un moment més tard, el vaig veure per tercera vegada en passar sota el meu balcó coixejant altre cop de la camadreta, vaig començar a sentir curiositat.

I quan altre cop el vaig tornar a veure coixejant de la cama esquerra, ja no vaig aguantar més. Vaig sortir corrents al carrer,el vaig atrapar i li vaig preguntar amb educació:

– Dispensi, però fa estona que l’observo i no ho entenc: per què coixeja una vegada de la cama dreta i una altra de l’es-querra?

– Jo? Impossible.

– Però si ho he vist.

– ¿M’ha vist a mi?

– És clar, ¿que es pensa que no tinc ulls?

– Quan m’ha vist?

– L’última vegada, fa cosa de mitja hora.

– I cap a on anava?

– Cap allí...

...i li vaig indicar la direcció per la qual acabava de venir.

En el text apareix l’expressió fer petar la claca que vol dir xarrar de coses intranscendents. Si et guies pel context,podràs relacionar les paraules de l’esquerra amb els sinònims corresponents:

romanç portar, conduir

greala pegar, clavar

ventar gibrella, safa

esma boda, casament

menar història, explicació

rònega ruïnosa, sola

noces esforç, ànim

Contesta les preguntes següents:

a) Què va prometre el rei als seus fills?

b) Per on va passar el més petit?

c) Qui va sortir a obrir i qui el va rebre?

d) Què feien les mones?

e) Per què se’n va anar el príncep tot avergonyit?

f) Per què es va quedar el rei molt sorprés?

g) Quina altra prova va proposar el rei?

h) Qui va trucar per segona vegada a la casa de les mones?

i) Quin va ser el segon present que va rebre el príncep?

j) Quina va ser la tercera prova del rei?

k) Qui va pujar amb el príncep en aquella carrossa rònega?

l) Què va passar amb la companya del príncep?

m) Què va decidir llavors el rei?

1

L’EXPERIÈNCIATemps enrere m’agradava seure al balcó i observar la vida. La vida m’interessava.

Fins que un bon dia vaig veure un vianant que coixejava d’una cama. Bé, a vegades passa.

Una hora més tard el vaig veure altre cop de tornada. Continuava coixejant, però aquesta vegada de la cama esquerra,

Ara posa atenció a la lectura del conte següent:

Arxiu Edició Veure Favorits Eines Ajut

Arrere Recerca Favorits

Adreça

CERCA AQUEST BLOC CERCA TOTS ELS BLOCS FES EL TEU PROPI BLOC BANDERA? SEGÜENT BLOC

http://blocs.mesvilaweb.cat/Anna i Xavi

EL BLOC D’ANNA I XAVI

ELS AUTORSAnna i Xavi.


LOCALITZACIÓCiutadans del món.

ÚLTIMS TEMES

PROPOSTES PERA HUI

Veure el nostre perfil complet

SOROLLA, VISIÓ D’ESPANYASETEMBRE 22, 2008. Anna

Mireu, l’exposició de Sorolla que estava a Nova York, ara està de gira per Espanya.Com transportaran uns quadres tan grans?

COMENTARIS

Bellea del foc: Jo vaig anar a veure l’exposició quan la feren a València. Una passada.

Enric: El Sorolla aquest no sé com s’ho feia però els seus quadres sembren tan reals...

Exposició organitzada per Bancaixa amb obra de l'Hispanic Society of America.

Després de l'espectacular èxit de la mostra a València, Bancaixa presenta a Sevilla l'ex-posició: "Sorolla. Visió d'Espanya". La mostra pot veure's del 24 d'abril fins al 29 de juny de2008 al Museu de Belles Arts de Sevi-lla.

L'exposició està formada percatorze panells de grans mides, quevan ser encarregats en 1911 a Soro-lla per l'hispanista nord-americà Mil-ton Huntington, per decorar una deles sales de l'Hispanic Society, insti-tució que va fundar a principis delsegle XX amb l'objectiu de donar aconéixer la cultura espanyola en elsEstats Units. Aquesta sala, en unprincipi projectada per a ser unabiblioteca, finalment va quedar con-vertida en la “Sala Sorolla”.

• Les funcions del llenguatge són: expressiva o emotiva,conativa o d’incitació, referencial o informativa, fàtica o de con-tacte, metalingüística o explicativa, poètica o estètica.

• Aquestes funcions no es presenten aïllades en els actes de comu-nicació. La majoria de les vegades, moltes d’elles se superposenen un mateix acte de comunicació.

• La llengua no presenta un model únic, sinó que ofereix moltespossibilitats d’expressió atenent factors com ara el lloc on es faservir, l’època, els grups socials que l’usen o la situació comuni-cativa en què es troben els parlants.

• En general les llengües compten amb un model neutre, que uni-fica totes les possibles variacions i que aspira a convertir-se en elmodel que han de seguir tots els parlants. Aquesta variació oregistre de la llengua s’anomena estàndard.

• El conte és una narració de fets imaginaris d’extensió reduïdaon intervenen pocs personatges i la finalitat del qual és entrete-nir.

• Els contes populars han arribat a nosaltres gràcies a les recopi-lacions fetes per estudiosos.

• Hi ha oracions amb el subjecte elidit, que se sobreentén gràciesal verb.

• En les oracions impersonals no hi ha subjecte i el verb sempreapareix en tercera persona del singular.

• Segons l’entonació emprada les oracions es poden classificaren: enunciatives (afirmatives i negatives), interrogatives, dubitatives,exclamatives, desideratives, imperatives.

• Cada paraula té un significat. La disciplina que s’encarregad’estudiar el significat de les paraules és la semàntica.

• Els textos expositius són aquells que expliquen un fet, qües-tió o tema, tot basant-se en idees exposades raonablement. Laseua finalitat és la de fer entendre una cosa.

• Els diccionaris són una font d’informació de les paraules i peraixò una eina bàsica perquè t’expresses amb claredat i precisió.Normalment, recopilen els termes per ordre alfabètic i expli-quen els mots de la llengua en general o d’una ciència, art o dis-ciplina en particular. Als primers els anomenarem diccionarisgenerals i als últims diccionaris especialitzats.

• Distingirem dos tipus de diccionaris generals:1. Els diccionaris de la llengua.2. Els diccionaris enciclopèdics o enciclopèdies.

• Entrada: és el conjunt d’informacions que podem trobar en undiccionari sobre una paraula.Hi podem observar: encapçalament,accepció, definicions, abreviatures, exemples.

• Definició lògica: descriu la realitat designada amb la majorprecisió possible.

• Definició nominal: explica el terme a partir de sinònims,antònims, mots de la mateixa família, exemples o cites en quès’il·lustren els diferents usos o accepcions...

• Totes les paraules tenen una síl·laba tònica, però no totes lesparaules hi porten accent gràfic. Regles d’accentuació:

– Portaran accent gràfic les paraules agudes quan acaben envocal, vocal més essa, -en, -in.

– Portaran accent gràfic les paraules planes que no acaben encap d’aquestes terminacions.

– Portaran accent gràfic totes les paraules esdrúixoles.• L’accent diacrític diferencia paraules iguals.• L’oració està formada per un sintagma nominal (SN) i un sin-

tagma verbal (SV) que funcionen com a subjecte i predicat. L’o-ració simple té en el predicat un verb en forma personal. El sub-jecte és la part de l’oració de la qual es diu alguna cosa i elpredicat és la informació que es dóna del subjecte.

E

CONTE POPULAR CONTE LITERARI

És anònim L’autor/a és conegut/da

S’ha transmés de manera oral Es transmet de manera escrita

El lloc és exòtic i l’ambientació El lloc i el temps són localitzables

intemporal

Per a solucionar els conflictes es Els conflictes es resolen sense cap ajuda meravellosabarregen elements fantàstics ambelements reals

Hi ha frases o fórmules típiques No tenen frases típiques per a començar i per a d’inici i d’acabament acabar

36 UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA 37UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA

Busca al diccionari elsignificat de les se-güents paraules:- exposició- mida- institució- fundar- objectiu

Escrita ˆˆ ˆˆ ˆˆˆˆ ˆˆˆˆOral Treball en grupLectura

En les activitats oferim una orientació en forma d’icona que usproposem:

EAVV6124_Fr 17/7/08 12:42 Página 5

UUnniittaatt UUnnaa ccaauussaa,, UUnnppeerrssoonnaattggee EEllss mmiissssaattggeess

EEllsspprroocceeddiimmeennttss

1A la lluna de Valencia

8

2Anem avant!

38

George Sand ...63

3Parlem d’igual a igual!

62

4Descobrint-nos

5Viure en verd

6Ciutadans del món

138

7Imagina un mon feliç!

162

8La clau es la Pau

9A qui poc gasta, poc li basta

Scarlett Johansson ...209Les funcions del llenguatge

(repàs) ...210I per acabar...Els exàmens! ...212

Georgey Clooney ...185 La funció fàtica ...186

Els treballs amb suportaudiovisual

Passos en la realització d’un treballamb suport audiovisual ...188

John Lennon ...163 La funció poètica ...164Els treballs escrits:la redacció ...166

Nelson Mandela ...139 La funció metalingüística ...140Els treballs escrits: la preparació

La tria del temaL’elaboració del treball ...142

Jacqes-Yves Cousteau ...115 La funció referencial ...116L’exposició oral: la realitzacióAvaluació de l’exposició ...118

Frank McCourt ...89 La funció conativa ...90L’exposició oral: la preparació

Preparem l’exposició ...93

La funció expressiva II ...64 Els diccionaris especialitzats II ...66

Tony Ryan ...39 La funció expressiva ...40 Els diccionaris especialitzats I...42

Joaquim Sorolla ...9 Funcions del llenguatge ...10Els diccionaris

Definició lògica i definiciónominal ...13

Índex de continguts

88

114

184

208

EAVV6124_Fr 17/7/08 12:42 Página 6

LLeess eeiinneess EEllssppaarrllaannttss

EEll ttaalllleerrlliitteerraarrii

EEll bblloocc dd’’ AAnnnnaaii XXaavvii..

Els articles contractesEl complement circumstancialL’homonímiaEl text expositiu III ...68

El guionetEl predicat nominal. L’atributEl predicatiuLa sinonímiaEl text argumentatiu I ...95

Les consonants s, ss, c, çEls pronoms personals tònicsEls pronoms interrogatiusL’antonímiaEl text argumentatiu II ...120

Les consonants “s” i “z”El verb: la primera conjugacióHiperonímia / HiponímiaEl text argumentatiu III ...144

Les consonants x, ix, tx, ig, j, g, tj, tgEl verb: la segona conjugacióEls camps semánticsEl text instructiu I ...168

Les consonants l, l·l, ll, tl, tllLes grafies r,rr.Les grafies m/n/tm/tn/nyEl verb: la 3ª conjugació.Estructures lèxiquesEl text instructiu II ...190

Els signes de puntuacióL’objecte directe i l’objecte indirecteEls pronoms feblesUtilització de gens, cap, res i ningúEl text instructiu III...214

L’estàndard i les locu-cions i frases fetes

...224

El teatre com a espectacle ...225

Comerç just ...231

L’estàndard i les locu-cions i frases fetes

...201La poesia: ...202

Darfur, la pau que no arríba ...207

L’estàndard i el vocabulari ...177

La poesia: ...178Imagine, un himne

de pau ...183

L’estàndard i els verbs ...154

El temps de la història iel temps del discurs

...155

L’Eurocopa contra el racisme ...161

L’estàndard i els verbs ...129

El temps de la història iel temps del discurs ...130

La contaminació de les platges ...137

L’estàndard i el gènere ...105

L’espai ...106 Les cendres d’Àngela ...113

L’estàndard i lesconsonants...78

La novel·la:els personatges ...79

L’esposa d’Einstein: la vida de Mileva ...87

La dièresiL’objecte directe i l’objecte indirecteLa polisèmia i la monosèmiaEl text expositiu II ...46

L’estàndard il’accentuació ...55

La novel·la ...56 Seguretat als aeroports ...61

L’accentuació gràficaL’accent diacríticL’oració simple: subjecte i predicatClasses d’oracionsEl text expositiu I ...17

L’estàndard i les vocals ...29

SSíínntteessii

Síntesi ...230

Síntesi ...206

Síntesi ...182

Síntesi ...160

Síntesi ...136

Síntesi ...112

Síntesi ...86

Síntesi ...60

Síntesi ...36El conte popular i el conte literari ...30

Sorolla.Visió d’Espanya...37

EAVV6124_Fr 17/7/08 12:42 Página 7

1nitatUAA LLAA LLLLUUNNAA DDEE VVAALLÈÈNNCCIIAA

UNA CAUSA, UN PERSONATGEJoaquim Sorolla

ELS MISSATGESFuncions del llenguatge

ELS PROCEDIMENTSEls diccionarisDefinició lògica i definició nominal

LES EINESL’accentuació gràfica. L’accent diacríticL’oració simple: subjecte i predicat

Classes d’oracionsLes relacions semàntiques de les paraulesEl text expositiu I

ELS PARLANTSL’estàndard i les vocals

EL TALLER LITERARIEl conte popular i el conte literari

SÍNTESI

EL BLOC D’ANNA I XAVISorolla. Visió d’Espanya

EAVV6124_01 17/7/08 07:55 Página 8


JOAQUÍM SOROLLA I BASTIDA (1863-1923), PINTOR I ARTISTA GRÀFIC VALENCIÀ

Va dominar amb mestria la llum, tot combinant-la amb escenes quotidianes i paisatgístiquesde la vida mediterrània. En obres com La vuelta de la pesca, La playa de Valencia o Triste heren-

cia, va descriure el sentiment que produïa la visió de la mar Mediterrània, comunicant l’es-plendor d’un matí de platja amb un colorit vibrant i un estil solt i vigorós. Amb Tristeherencia va rebre, l’any 1900, el Grand Prix en el certamen internacional de París.Va des-tacar amb pintures de denúncia social que li va reportar molt d’èxit, com ara I encaradiuen que el peix és car (1895).

Va exposar la seua obra a NovaYork en 1909 i va recollir un èxitsense cap precedent, amb obres com

Sol de tarde o Nadadores, entre moltesaltres. Al novembre d’aquell mateix

any, va signar un encàrrec per a la Hispa-nic Society of America pel qual realitzaria

catorze murals que decorarien les sales de la institució. Ambaquesta obra, realitzada entre 1913 i 1919 i de tres metres i migd’alt per setanta metres de llarg, va alçar un inesborrablemonument a Espanya, perquè en ella es representaven escenescaracterístiques de diverses províncies tant espanyoles comportugueses.

La seua pintura va representar l’aplicació directa del lumi-nisme al paisatge i la figura, acostant per tant aquesta tendènciaa la societat de l’època.

Busca informació a Internet, o a una enciclopèdia, sobre la Hispanic Society of America. Quines són les seues funcions i qui-nes activitats i actes organitza?

1

NNAA CCAAUUSSAA,, UUNN PPEERRSSOONNAATTGGEE:: JJOOAAQQUUIIMM SSOORROOLLLLAAU

Elx, El Palmeral, quadre de Sorolla corresponenta la sèrie de la Hispanic Society of America.

EAVV6124_01 17/7/08 07:55 Página 9

UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA10

FFUUNNCCIIOONNSS DDEELL LLLLEENNGGUUAATTGGEE

Alzira, l’antiga Algesira medieval, és això: l’illa. De l’Al-Jazira islàmica,la que es va lliurar a Jaume I el 1242, només en queda el traçat decarrers i carrerons, un perímetre urbà, llavors emmurallat, que estavacompletament envoltat per un meandre del riu Xúquer, com una illa, d’onli venia el nom àrab. La vila, de fet, era la clau del riu, navegable fins acídurant l’edat mitjana i únic pas on podia creuar-se. Un Xúquer amb totaseguretat més cabalós que el precari corrent d’aigua que ara podemveure, amenaçat per la sobreexplotació dels aqüífers subterranis i la con-taminació. Aquell riu tan lligat a Alzira fou cantat pels poetes locals,òbviament en àrab, abans de la conquesta. [...] Més enllà de les evoca-cions líriques, el riu ha anat indissolublement unit a la història de la ciu-tat, fins i tot de manera devastadora, amb les riuades recurrents fins arri-bar a la “pantanada” del 1982.

Per assegurar la comunicació de la vila, Jaume I hi autoritzà la cons-trucció de dos ponts de pedra el 1258, tot i que no foren bastits fins benentrat el segle XIV. L’un, situat a l’extrem oest, sobre el Xúquer mateix,s’anomenà de Santa Maria i després de Sant Gregori; l’altre, el de SantAgustí, a l’est de la vila, creuava el braç secundari del riu, avui dia des-secat i urbanitzat. Ja al segle XX, aquests dos ponts desaparegueren. Delde Sant Agustí i posteriorment anomenat de Sant Bernat en resten partdels ornaments.

Les rutes de Jaume I. Ruta 6 D’Alzira a Bocairent. El Temps.


lliurar: entregar.

perímetre: contorn d’una figuraplana.

meandre: corba molt pronunciadad’un corrent fluvial.

cabalós: amb molta aigua.

precari: que no ofereix garanties deduració.

aqüífer: formació geològica en laqual s’emmagatzema i circula aigua sub-terrània.

òbviament: que és fàcil de veure ode comprendre, evident.

bastir: construir, edificar.

devastador: que destrueix un terri-tori arrasant-ho tot.


– Quins dos noms rep la ciutat d’Alzira?

– En quin any es va lliurar a Jaume I?

– Per què Alzira s’anomenava iillllaa?

– Quins efectes ha produït el riu a la ciutat d’Alzira?

– Com es va comunicar la vila amb l’exterior?

– Quins noms han rebut els ponts?

– En queda algun?

1

Jaume I.

EAVV6124_01 17/7/08 07:55 Página 10


Ara que ja saps la relació entre els elements de la comunicació i les fun-cions del llenguatge, digues quina funció predomina en aquest text i ambquin element de la comunicació està relacionat. Raona la teua resposta.

2

El curs passat estudiàrem els elements de la comunicació. Per comunicar-nos fem servir el llenguatge i aquestel podem fer servir amb diferents finalitats o funcions, segons a quin element de la comunicació fa referència.

Les funcions del llenguatge són les següents:

– Expressiva o emotiva: estàcentrada en l’emissor.

– Conativa o d’incitació: estàcentrada en el receptor.

– Referencial o informativa: estàcentrada en el referent o context.

– Fàtica o de contacte: està centradaen el canal de comunicació.

– Metalingüística o explicativa: estàcentrada en el codi utilitzat.

– Poètica o estètica: està centrada enla forma del missatge.

Aquestes funcions no es presenten aïlladesen els actes de comunicació. La majoria deles vegades, diverses d’elles se superposenen un mateix acte de comunicació.

CANAL

CONTEXT O ÀMBIT

EMISSORRECEPTOR

INTERFERENCIES

MISSATGE

Anna, el teu ordinadorno funciona bé.

CODI

EAVV6124_01 17/7/08 07:55 Página 11


Avui t’envie roses i aquests versosque volen dir-te, amor, quanta enyorançasent de tu quan no estàs i es petrifica el món a poc a poc i és tot silenci.

Avui t’envie, amor, el meu desigde tu que és foc immens i inacabable,que és pluja eterna i font que em naix la vidaen cada gest, cada ombra, en cada somni.

Avui t’envie amor, el meu amorfet passió perenne en la fermesade voler-te i voler que cresca i dureaquest camí que junts obrim de joia.

MARC GRANELL. Versos per a Anna. Ed. Bromera.


enyorança: sentiment de tristesa odolor per l’absència, la pèrdua, d’algunacosa o persona.

petrificar: immobilitzar, deixar algúde pedra.

fermesa: que no es mou ni vacil·la.

joia: gran alegria.

Digues quines funcions trobes al poema i amb quins elements de la comu-nicació estan relacionades. Raona la teua resposta.

3

EAVV6124_01 17/7/08 07:55 Página 12


EELLSS DDIICCCCIIOONNAARRIISS

En el curs anterior ja vas estudiar allò que cal saber a l’hora de consultar un diccionari. Els diccionaris són unafont d’informació de les paraules i, per això, una eina bàsica perquè t’expresses amb claredat i precisió. Normal-ment, recopilen els termes per ordre alfabètic i expliquen els mots de la llengua en general o d’una ciència, art odisciplina en particular. Els primers els anomenarem diccionaris generals i els últims, diccionaris especia-litzats. En aquest curs ens centrarem en els diccionaris especialitzats; però abans, repassarem el que cal querecordes dels diccionaris generals.

Distingirem dos tipus de diccionaris generals:

1) Els diccionaris de la llengua: solen subministrar informacions diverses sobre els termes que arreple-guen. Els més habituals són:

– Dades sobre l’ortografia (com s’escriuen) i classe gramatical (substantiu, adjectiu, verb...).

– Una o més definicions.

– En general, diferents sentits o accepcions.

– Exemples dels diferents usos o accepcions.

2) Els diccionaris enciclopèdics o enciclopèdies, d’altra banda, a més de les paraules de la llengua usual,incorporen noms propis de tipus geogràfic (anomenats topònims), històrics o dades biogràfiques sobre per-sonatges rellevants de la història de la humanitat. Habitualment, també, apareixen il·lustrats amb mapes,esquemes, fotografies...

A més, cal que recordes que les paraules que tenen flexió de gènere i nombre (masculí/ femení, singular/plu-ral), hauràs de buscar-les al diccionari en masculí singular, i les formes verbals en infinitiu.

Observa aquesta frase:«Aquells turons s’enlairaven cap al cel»Si busques les paraules subratllades trobaràs:Turó (masculí singular de turons)Enlairar (infinitiu d’enlairaven)

Enlairar v. 1 a. tr. Alçar enlaire. b. pron. El dirigible s’en-lairà a poc a poc davant de tots els incrèduls. 2. fig. a. tr. Elevar,exaltar, algú, l’esperit o una facultat espiritual,un sentiment.b.pron. Si continua enlairant-se així demà és president. L’esperit s’en-laira en entrar en una catedral gòtica. 3. tr. fig. Exalçar, enaltir.

Turó m. Elevació no massa alta del terreny, muntanyola.

Diccionari valencià. Bromera, 1995.

a) Transforma les paraules següents en la forma adequada per tal de buscar-les al diccionari.

b) Busca-les i comprovaràs que la teua transformació ha sigut la correcta. Després, copia les definicions en la teua llibreta.

enherbaven pudia

contistes van xerricar

averns puces

1

EAVV6124_01 17/7/08 07:55 Página 13


Entrada: és el conjunt d’informacions que podem trobar en un diccionari sobre una paraula.

Centre s.m. 1. Punt que és a la mateixa distància de tots els que té al seu voltant, en qual-sevol direcció: Va posar la pilota al centre de l’àrea. 2. Persona o cosa més important o sobre laqual es concentra tota l’atenció: Ara, el bebé és el centre de la família. 3. Lloc on destaca algunaactivitat: La Marina és un important centre turístic. 4. Zona d’una població on acostuma a haver-hi més activitat i on també hi ha més botigues, oficines, cinemes i altres establiments: Anirem acomprar al centre. 5. Establiment dedicat a una determinada activitat: un centre d’ensenyament,un centre comercial.

SIN. 1. Mig. 2. Nucli, eix. 3. Focus. 5. Associació, club, institució.ANT. 1. Extrem. 4. Perifè-ria.

FAM. Central, centraleta, centralitzar, centrar, cèntric, centrífug, centrípet. / Concèntric, epi-centre.

Diccionari d’ús del valencià. Ed. Santillana.

Hi podem observar:

1. Encapçalament: escrit en negreta, és constituït pel nom objecte d’explicació. La desinència femeninadels noms i dels adjectius, si en tenen, apareix a continuació de la forma masculina.

2. Accepcions: numerades en negreta. Són els diferents sentits possibles de la paraula.

3. Definicions: escrites en lletra redona. Són l’explicació dels sentits dels termes.

4. Abreviatures: escrites en cursiva o en versaleta i negreta.

– s, m: en cursiva, seguit de l’encapçalament del terme.Assenyala el gènere i el nombre de la paraula. Enaquest cas, singular i masculí.

– SIN.: escrita en versaleta i negreta. Significa sinònims.Aquests apareixen numerats segons l’accepció dela definició a què remeten.

– ANT.: escrita en versaleta i negreta. Es referix als antònims. Aquests apareixen numerats segons l’ac-cepció de la definició a què remeten.

– FAM.: escrita en versaleta i negreta. Significa família, ja que introdueix paraules del mateix grup lèxic.

5. Exemples: escrits en cursiva.Tenen com a finalitat il·lustrar o concretar els diferents sentits o accep-cions del mot.

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 14


Torna a llegir les definicions del verb eennllaaiirraarr i del substantiu ttuurróó i digues de quin tipus de definició es tracta en cada cas.

3

Tria tres paraules a l’atzar en el teu diccionari i identifica les parts de cadas-cuna de les entrades.

ˆ̂̂ ˆˆ̂̂ ˆˆ̂ 2

DDEEFFIINNIICCIIÓÓ LLÒÒGGIICCAA II DDEEFFIINNIICCIIÓÓ NNOOMMIINNAALL

Definició lògica: descriu la realitat designada amb la major precisió possible. Normalment la definiciócomençarà per les característiques més generals per a acabar amb les més particulars.

Exemple:

Definició nominal: explica el terme a partir de sinònims (paraules que tenen un significat equivalent osemblant), antònims (paraules que tenen un significat contrari), paraules de la mateixa família, exemples o citesen què s’il·lustren els diferents usos o accepcions...

Exemple:

llapis (pl. llapis) s.m. Cilindre de fusta, llarg i recte, amb una mina a l’interior, que servix per a escriure o dibuixar.


prescriure v. 1. Ordenar, manar: El metge m’ha prescrit aquestes pastilles. 2. Acabar-se el temps en què una cosa és vàlida oes pot fer: Ja ha prescrit el termini per a matricular-se.

SIN. 1. Disposar, determinar; receptar. 2. Cessar, caducar.ANT. 2. Començar.

FAM. Prescripció, prescriptiu.


EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 15


De segur que molt sovint heu desitjat trobar-vos en un altre lloc o en una altra època de la història. Potser heu llegit ennarracions de ficció o heu vist en pel·lícules aquelles «màquines» que transporten els personatges en el temps i en l’espai. Haarribat el moment que en sigueu els protagonistes! Només cal un treball previ: heu de redactar una definició lògica i unanominal de l’artefacte per a poder registrar la patent. Podeu fer servir el model que us oferim o imaginar-ne vosaltres unaltre.

ˆ̂̂ ˆˆ̂̂ ˆˆ̂ 4

EL MILLOR DETOT! ESTAVAREBAIXADÍSSIM!!

1. Spoilers de control direccional.2. Rodes per a terra ferma.3. Absorbidor d’energia etèrica.4. Sensor de coordinades espacials.5. Sensor-impulsor de coordenadestemporals.

6. Antena de comunicació amb l’estaciód’eixida.7. Computadora exterior d’introducció dedades.8. Complex radàric de coordinació espai-temporal.

9. Registre de caixa per a portar recordsdels viatges (amb clau de seguretat).10. Compartiment amb botija. (Com saptothom, els viatges espai-temporals,produeixen una set bàrbara).11. Reactors de turbines hiperlumíniques.

1

2 23

4

5

67

8

9

10

11

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 16


LLEESS LLLLEETTRREESS

L’accentuació gràfica. L’accent diacrític

Algunes d’aquestes paraules han perdut l’accent i per tant no podem llegir-les correctament.Ajuda’ns i, en el teu quadern, torna a escriure-les posant els accents que hi manquen.

aço farmacia mistica alegria fastic moment avia fira paginacabas gentil passejar carmanyola gracia telefon examens il·lusio unica

ˆ̂ 1

De segur que ho recordaves, ara demostra-ho accentuant les paraules d’aquestes oracions:

– Oscar ha viatjat a Tunisia amb la seua familia.

– El desti em va fer coneixer Silvia a l’estacio de Murcia.

– La intervencio del catedratic de Ciencies Politiques fou molt polemica.

– Merce tenia una obsessio malaltissa per seguir un regim vegetaria.

– El germa de Ramon fara una conferencia sobre actituds i habits basics al voltant de la segure-tat viaria i la prevencio.

ˆ̂ 2

Per a realitzar aquesta activitat deus haver recordat les regles d’accentuació de les paraules agudes, planes iesdrúixoles que estudiares el curs passat. Ja saps que totes les paraules tenen una síl·laba tònica, però no totesles paraules hi porten accent gràfic. Et recordem les regles d’accentuació:

– Portaran accent gràfic les paraules agudes quan acaben en:

– vocal (a, e, i, o, u). Ex.: també

– vocal més essa (as, es, is, os, us). Ex.: després

– en, – in. Ex.: Dublín

– Portaran accent gràfic les paraules planes que no acaben en cap d’aquestes dotze terminacions (a, e, i, o, u,as, es, is, os, us, en, in). Ex.: córrer

– Portaran accent gràfic totes les paraules esdrúixoles. Ex.: victòria.

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 17


¿Quines diferències trobes entre les oracions d’aquestes columnes?

– S’ha trencat un os. – He vist un ós panda.

– Ma mare treballa a l’hospital. – Alça la mà dreta.

– El mes de setembre comencen les classes. – Vull més llepolies.

– Tinc molta son. – Ara són les dotze en punt.

– Anem a la botiga de mon pare. – Volem la pau al món.

ˆ̂ 3

AMB ACCENT DIACRÍTIC SENSE ACCENT DIACRÍTICbé (de bona manera) be (lletra, ovelleta)bóta, bótes (recipient per al vi) bota, botes (calcer)déu, déus (divinitat) deu, deus (numeral, verb deure)dóna, dónes (verb donar) dona, dones (persona de sexe femení)és (verb ser) es (pronom reflexiu)mà (part del cos) ma (possessiu)més (quantitat) mes (part de l’any)mèu (miol del gat) meu (possessiu)món (univers) mon (possessiu)mòlt, mòlta (participi del verb moldre) molt, molta (quantitat)móra, móres (fruita) mora, mores (dona musulmana)nét, néta, néts, nétes (parentiu) net, neta, nets, netes (contrari de brut)ós, óssos (animal) os, ossos (peça de l’esquelet)pèl, pèls (pilositat) pel, pels (article contracte)sé (verb saber) se (pronom reflexiu)

La diferència més pregona és l’accent que apareix en les paraulesós, mà, més, són i món de la columna de la dreta. El fet que aquestesparaules tinguen o no accent fa que el seu significat no siga el mateix.Aquest accent que diferencia paraules iguals s’anomena accentdiacrític.Afecta sobretot paraules monosíl·labes i de vegades algu-nes bisíl·labes, però tin en compte que no segueixen les regles gene-rals d’accentuació.

T’oferim una llista de les principals paraules que porten accent dia-crític:

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 18


Escriu en els buits la paraula adequada que corresponga al sentit de l’oració:

– ¿Has comprat el pastís de (mores/móres) __________ per als teus (nets/néts)__________ ?

– Arnau no (te/té) __________ ni un (pel/pèl) __________ de babau.

– Jo (soc/sóc) __________ el que ha dit que (si/sí) __________ .

– Aquest estiu has pres (molt/mòlt) __________ el (sol/sòl) __________ a laplatja.

– Eixos xics que (venen/vénen) __________ corrent (pel/pèl) __________camí (son/són) __________ els meus cosins.

– Ara ja (se/sé) __________ que ho he fet (be/bé) __________ .

4

sí (afirmació) si (condicional, nota musical)sóc (verb ser) soc (calcer)sòl (terra) sol (astre, nota musical, sense companyia)són (verb ser) son (possessiu, acte i ganes de dormir)té (verb tindre) te (infusió, lletra, pronom reflexiu)véns, vénen (verb vindre) vens, venen (verb vendre)

Inventa cinc oracions seguint el model que et proposem a continuació:

– Dóna els diners a aquella dona.

– __________

– __________

– __________

– __________

– __________

5

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 19


EESSCCRRIIVVIIMM

L’oració simple: subjecte i predicat. Classes d’oracions

En les oracions següents separa el subjecte del predicat:

– La capitana mora d’enguany no anava en una carrossa.

– Aquest dissabte anirem al concert de Juanes.

– El meu cosí s’ha comprat el llibre de El senyor dels anells.

– El teu telèfon mòbil envia missatges amb imatges.

– Han presentat al·legacions a l’informe tots els membres del consell escolar.

6

Relaciona els sintagmes nominals (subjectes) de la columna de l’esquerra amb els sintagmes verbals (predicats) de la columnade la dreta:

7

– morí en els atemptats de Nova York

– ha tingut molt d’èxit a Castelló

– aquest estiu ha plogut molt

– faran unes màscares al taller de teatre

– rosegaven les nous als arbres

– afecten l’agricultura

– Amèlia i Emili

– Els canvis climatològics

– Els esquirols

– L’exposició de còmics

– Molta gent

Com ja estudiares el curs anterior, en aquesta activitat et deushaver adonat que l’oració està formada per un sintagma nominal (SN)i un sintagma verbal (SV) que funcionen com a subjecte i predicat.

L’oració simple té en el predicat un verb en forma personal. Elsubjecte és la part de l’oració de la qual es diu alguna cosa i el predicatés la informació que es dóna del subjecte.

Ja hem dit que tota oració està formada per un subjecte i un predicat,però és molt habitual trobar oracions sense un subjecte explícit. Comdeus haver pogut comprovar en l’activitat 6, l’oració: «Aquest dissabte ani-rem al concert de Juanes», no hi ha un subjecte explícit, però com que elverb és anirem és lògic pensar que el subjecte és nosaltres, primera per-sona del plural.Aquestes oracions tenen el subjecte elidit.

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 20


Les oracions poden expressar diferents matissos segons l’actituddel parlant respecte a allò que vol comunicar. El parlant pot indicar unaafirmació, un dubte, una ordre, una emoció, una pregunta...Segonsl’entonació emprada les oracions es poden classificar en:

– Enunciatives: indiquen objectivament que alguna cosa ha oco-rregut, ocorre o ocorrerà.Aquestes poden ser:

– Afirmatives: Laura anirà hui al cine.

– Negatives: Laura no anirà hui al cine.

– Interrogatives: el parlant pregunta sobre algun fet. Gràfica-ment apareix el signe d’interrogació.

Ex.: Laura anirà hui al cine?

– Dubitatives: el parlant expressa un dubte o una possibilitat.

Ex.: Probablement Laura anirà hui al cine.

Digues quines d’aquestes oracions són impersonales:

– Ahir va fer molta calor.

– Cal rentar-se les mans abans de cada menjada.

– Els alumnes corregiren tots els exercicis.

– En aquest restaurant es menja molt barat.

– Has trobat les claus?

– Hi haurà entrades per a tots.

– No deixes fem a la muntanya.

ˆ̂ 8

Hi ha d’altres oracions en què el subjecte no apareix, però tam-poc no està elidit. Fixa’t en l’oració: «Aquest estiu ha plogut molt», del’activitat 7. En aquesta oració no hi ha subjecte, és una oracióimpersonal. Qui realitza l’acció de ploure? Qui plou? Ningú. Ésimportant que conegues que en les oracions impersonals el verb sem-pre apareix en tercera persona del singular.

Ex.: Hi havia molts cotxes a l’aparcament.És, per tant, incorrecte dir: Hi havien molts cotxes a l’aparca-

ment.

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 21


Segons la classificació anterior, digues a quin tipus correspon cadascuna deles oracions següents:

– Vindreu a sopar a casa aquesta nit?

– Despús-demà ens alçarem molt prompte.

– Aquest joc és genial!

– M’agradaria molt que vingueres aquestes vacances.

– No arribes tard a casa de l’àvia.

– Possiblement em traslladaré de pis.

– Tanca la porta!

9

Escriu una nota a un amic o una amiga on aparega unaoració de cada tipus.

Ex.: Podries començar així:

Isabel / Manel, véns aquesta nit al sopar?...

10

– Exclamatives: el parlant expressa una emoció o sorpresa. Grà-ficament apareix el signe d’admiració.

Ex.: Laura anirà hui al cine!

– Desideratives: el parlant expressa un desig.

Ex.:Tant de bo vinguera Laura hui al cine!

– Imperatives: el parlant expressa una ordre o un prec.

Ex.: Laura, vine hui al cine!

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 22


LLEESS PPAARRAAUULLEESS

Les relacions semàntiques de les paraules

a) Llig el text següent:

No sabríem com imaginar un món sense paraules: un univers emmudit. Elmar sense que ningú digués mar; els núvols privats de les paraules gris, blanci brillant, o de les expressions amb què desitgem la pluja necessària; les cria-tures que van creixent cap a un món complex òrfenes dels mots d’ànim; elsamants sense paraules d’amor. (...)

(...) Cal, doncs, tenir cura de les paraules, salvar-les i conservar-les, perquèno tornin a la foscor i al silenci, convertides en andròmines oblidades i inútils,sense una veu que les faci sonar i ressonar, privades de la vida que les escampaen totes les direccions del vent.

JESÚS TUSON. Històries naturals de la paraula. Ed. Empúries.

b) Respon les preguntes següents:

– De què és parla en el text?

– Creus que seria possible un món sense paraules? Raona la resposta.

– Per què creus que cal tindre cura de les paraules?

– És important utilitzar la paraula adequada en cada moment?

ˆ̂ 11

emmudir (emmudit): esdevenir mut,perdre la paraula.

orfe (òrfenes): en sentit figurat, dit dela criatura que ha perdut el pare i la mareo algun dels dos.

cura (tindre cura): responsabilitat devetlar per alguna cosa.

andròmina: element inútil.

privar (privades): fer que algú o algunacosa no tinga allò que necessita.

Quan ens comuniquem utilitzem la llengua, que està formada perparaules. Cada paraula té un significat. La disciplina que s’encarregad’estudiar el significat de les paraules és la semàntica.

En aquest apartat estudiarem les relacions semàntiques entre lesparaules. Les paraules poden relacionar-se entre elles, semànticament,per semblança, per oposició, per inclusió, etc., així parlarem de sinoní-mia, polisèmia, antonímia, hiperonímia i camps semàntics.

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 23


Hem començat un nou curs.Al llarg del dia passes moltes hores a l’institut i caldria que et familiaritzares ambel vocabulari de totes les coses que hi pots trobar.

LL’’IINNSSTTIITTUUTT

alambí

armari

arxivador

aula

aula de dibuix

aula de música

aula d’informàtica

aula de tecnologia

baló

biblioteca

bidell

bolígraf

butlletí

cadira

cafeteria

cargol

carpetes

cartabó

cd-rom

clarió

classificador

clau anglesa

claus

clip

compàs

consergeria

corda

corredor

departaments

despatx de direcció

despatx del cap d’estu-dis

diccionari

edifici

enciclopèdia

esborrador

escaire

escàner

espatllera

expedient

faristol

fax

finestra

fitxa de préstec

fitxer

foli

fotocopiadora

gimnàs

goma

guix

imprés

impressora

justificant de faltes

laboratori

llapis

llibre

llibreta

martell

matalasset

microscopi

ordinador

paperera

pati

persiana

perxa

pilota

pinça

pissarra

pissarra amb pentagrames

plint

poltre

porta

porteria

prestatgeria

proveta

quadern

radiocasset

rebedor

regle

rellotge

reproductor de disccompacte

retolador

retroprojector

sala de professors

saló d’actes

secretari/ària

secretaria

segell

serpentí

serra

serveis

sobre

taula

tauler d’anuncis

telèfon

televisió

tornavís

vídeo

vis

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 24


Coneixes la funció d’aquests components i organismes de la comunitat educa-tiva? Informa’t i contesta.

– Cap d’estudis

– Director/a

– Claustre

– Consell escolar

– Tutor/a

13

Classifica les paraules que hi ha en el vocabulari segons la graella que et presentem:

12

aula detecnologia

aula demúsica laboratori secretaria consergeria biblioteca gimnàs

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 25


EELL TTEEXXTT EEXXPPOOSSIITTIIUU II

Explicar

(...) Els estudiants procedien de famílies burgeses, fills de professionals lliberals i de funcionaris, i eren quasi en latotalitat hòmens, encara que hi havia també algunes dones. El 1868, el Diario Mercantil Valenciano publicava una cartade la «ciutadana» Carlota Montijo que deia: «Ja que vostés han fet la revolució, siguen conseqüents i no ho vulguen totper als hòmens i res per a nosaltres. Les dones paguem contribució per a sostindre les universitats, i no hi ha universi-tat per a nosaltres. ¡Visca els drets de la dona! ¡Igualtat! ¡Fraternitat!». Durant el Sexenni, unes poques dones comença-ren a matricular-s’hi, encara que el problema no va esclatar fins al 1878, quan les que anaven més avançades es dispo-saren a graduar-se.

«Los estudiantes: las primeras alumnas, ateneos y protestas». Historia de Valencia. Levante, el Mercantil Valenciano.Traducció.

a) ¿De què es parla en el text?

b) ¿Hi ha un text dins d’un altre? Explica la resposta.

c) Amb la seua carta, ¿Carlota Montijo ens vol convéncerd’alguna cosa? ¿Què pretén que observem?

d) Llevat de la carta de Carlota Montijo, ¿la resta del text

pretén convéncer-nos d’alguna cosa o simplement ensestà explicant un fet?

e) ¿Quines idees són les que exposa el text per a fer l’expli-cació del tema tractat? ¿Quins arguments s’utilitzen en eltext per a fer veure la situació que es denuncia?

f) ¿Podem dir que és un text expositiu o un text argumen-tatiu? ¿Per què??

ˆ̂ 15


Després de llegir el text, escriu «vertader» o «fals» al costat d’aquestes afirmacions:

a) Tot el món podia estudiar a la Universitat.

b) Els estudiants eren fills de famílies burgeses acomodades.

c) Carlota de Montijo escrigué al periòdic una carta protesta perquè no rebien elmateix tractament dones i hòmens a la Universitat.

d) Carlota de Montijo escrigué al periòdic una carta d’agraïment per com eratractada la dona a la Universitat.

e) Eren poques les dones que estudiaven a la Universitat a la fi del segle XIX.

ˆ̂ 14

Els textos expositius són aquells que expliquen un fet, qüestióo tema, tot basant-se en idees exposades raonablement. La seua fina-litat és la de fer entendre una cosa.

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 26


Llig el següent text.

Tot el que menges passa a formar part del teu organisme per mitjàdel procés de la digestió.

El sistema digestiu humà és bàsicament un tub muscular de diferentsgrossors que va de la boca a l'anus i pot arribar a mesurar deu metres.En ell aboquen les seues secrecions les glàndules salivars, el fetge, elpàncrees i la vesícula biliar, que són els òrgans accessoris del tub diges-tiu i contribueixen a la digestió i absorció de l'aliment.

1. La digestió comença en la boca. Amb les dents es talla el menjar i almastegar es tritura i insaliva per a poder engolir-la. La saliva contéunes substàncies anomenades enzims que inicien la digestió delshidrats de carboni.

La llengua manipula el menjar fins a formar el bol alimentari que ésespentat cap a la faringe per a ser deglutit. L'epiglotis llavors tanca lalaringe perquè el menjar no se'n vaja pel camí equivocat.

El bol descendeix per l'esòfag espentat pel peristaltisme en direcció al'estómac, on continua el procés digestiu.

2. En l'estómac el menjar es mescla amb els sucs gàstrics que segre-guen les seues parets. Aquestos contenen un àcid que destrueix elsbacteris i enzims que inicien la digestió de les proteïnes. Les farinetesque es formen només estan parcialment digerides, i així passen, gra-dualment, a l'intestí prim.

Ciencias de la naturaleza 2 ESO Ed. Bruño (Traducció)

Secreció: substància produïda per unòrgan del cos humà.

Vesícula biliar: cavitat del conductebiliar on es deposita la bilis.

Enzim: molècula de grans dimensionsde naturalesa proteica.

Bol alimentari: massa que formenels aliments després de mastegats i d’in-salivats, la qual és deglutida d’una solavegada.

Deglutir: engolir, fer passar per lagola, de la boca a l’esòfag.

Peristaltisme: conjunt de movi-ments vermiculars (com de cuc) de con-tracció del tub digestiu.

Segregar: produir un òrgan, unaglàndula... una secreció.


– Què és el sistema digestiu humà?

– On i com comença la digestió?

– Què forma la llengua manipulant el menjar?

– Quina és la funció de l’epiglotis?

– Per on descendeix el bol alimentari?

– Què ocorre a l’estómac?

– Com estan les farinetes i on passen?

16

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 27


Els textos expositius són aquells que expliquen un fet, qüestió otema, tot basant-se en idees exposades raonablement. La seua fina-litat és la de fer entendre un concepte, és a dir, és de caràcterdidàctic. Els trets principals que caracteritzen els textos expositiussón: l’ordre, la claredat i l’objectivitat. Els principals tipus de textosexpositius són: fullets explicatius, llibres de text, tractat científic,articles especialitzats...

El text que has llegit és un text expositiu de l’àmbit acadèmic.

– Creus que ens vol convéncer d’alguna cosa?

– Creus que ens està ordenant o aconsellant alguna cosa?

– Creus que ens està fent entendre alguna cosa?

– De què ens està parlant el text?

Raona les teues respostes i posa-les en comú amb la resta de la classe.

17

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 28


Times 7 Normal +

Arxiu Edició Veure Modificar Text Finestra Ajuda

1) – aufegar– ofegar

2) – ambaixada– embaixada

3) – monestir– monastir

4) – sergent – sargent

5) – juventut– joventut

6) – títol – títul

7) – embut– ambut

8) – avaria– averia

LL’’EESSTTÀÀNNDDAARRDD II LLEESS VVOOCCAALLSS

En el curs anterior estudiàrem que la llengua no presenta un model únic, sinó que ofereix moltes possibilitatsd’expressió atenent factors com ara el lloc on es fa servir, l’època, els grups socials que l’usen o la situació comu-nicativa en què es troben els parlants.

Pel que fa a les diferents situacions comunicatives, efectivament el nostre model de llengua no és el mateix quanparlem amb els amics, fem un examen o presentem una sol·licitud de matrícula. No obstant això, en general lesllengües compten amb un model neutre, que unifica totes les possibles variacions, que s’utilitza, per exemple, alsmitjans de comunicació (televisió, premsa, ràdio...) i que aspira a convertir-se en el model que cal seguir per totsels parlants.Aquesta variació o registre de la llengua s’anomena estàndard. És el model que estudies a l’institut, i alllarg d’aquestes unitats t’ajudarem perquè sigues capaç d’identificar els usos de la llengua estàndard respecte d’unsaltres de col·loquials o vulgars.

Observa els canvis de vocals de les paraules següents i tria l’opció que respon al model de la llengua estàndard:

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 29


EEELL CCOONNTTEE PPOOPPUULLAARR II EELL CCOONNTTEE LLIITTEERRAARRII

En el curs anterior parlàvem de les característiques del conte idèiem que:

• és una narració de fets imaginaris

• l’extensió és reduïda

• hi intervenen pocs personatges

• la finalitat és entretindre

Ara caldrà que recordem algunes de les diferències entre elconte popular i el conte literari.

Com ja saps, els contes populars han arribat a nosaltres gràcies ales recopilacions fetes per estudiosos com Charles Perrault a França,els germans Grimm a Alemanya, Hans Christian Andersen a Dina-marca, etc.; i en la nostra terra Enric Valor, Carme Garriga i J. Gonzá-lez i Caturla, entre d’altres.¿Coneixes aquest conte? Llig-lo i fixa-t’hi.




El lloc és exòtic i l’ambientació intemporal El lloc i el temps són localitzables

Per a solucionar els conflictes es barregenelements fantàstics amb elements reals

Els conflictes es resolen sense cap ajudameravellosa

Hi ha frases o fórmules típiques d’inici i d’acabament

No tenen frases típiques per a començar i per a acabar

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 30


EConeixes aquest conte? Llig-lo i fixa-t’hi.

LA CASA DE LES MONESHi havia un rei que tenia tres fills i tots tres volien ser hereus de la corona.

El pare va prometre de donar la corona, i fer hereu del reialme, al que li portés la copa més bonica en el termini de deu hores. Tots tresnois se’n varen anar a cercar la millor copa que poguessin trobar.

El més petit, cercant, cercant, va passar per davant d’una casa que tenia pintades a la façana tot de mones. Li va semblar que allò erauna cosa molt estranya i va pensar que no hi perdria res d’entrar-hi. Va trucar, el va sortir a obrir una mona molt ben vestida que feia deserventa i aquesta el va presentar a la seva mestressa, que era una altra mona tota vestida de seda. El va rebre molt bé, però el noi no

sabia com acomiadar-se’n; el temps passava i s’acostava l’hora fixada pel pare coma termini per tornar a casa i portar la copa i les mones només xerrotejaven fentpetar la claca i plenes de romanços. Finalment el seguici de mones que acompan-yaven la mestressa i ella mateixa van dir al príncep:

– Vostè ha vingut per alguna cosa. Digui el que vol i mirarem de donar-li-ho.

El noi deia que no volia res, que si de cas volia anar-se’n, però la mestressaassegurava que de cap manera no el deixarien tornar a casa seva amb les mansbuides. I va manar que li donessin una gibrelleta.

La van embolicar ben bé i van lliurar l’orinal al príncep.

Aquest se’n va anar tot avergonyit per aquell present i, arribat a casa seva, el va desembolicar i va veure amb gran sorpresa que era lacopa més preciosa que mai s’hagués pogut veure.

El rei, en veure aquella copa, va quedar molt sorprès, perquè ell hauria volgut deixar la corona al fill gran. Per això es va decidir a feruna altra prova i va prometre fer hereu del seu regne el que li presentés la greala més preciosa.

El fill petit no sabia pas on anar a cercar-la, i de cap manera no volia tornar a la casa de les mones, no fos cas que el tornessin a entre-tenir amb els seus romanços. Però en passar-hi galopant per davant, el cavall va ventar cop de morro a la porta i hi va trucar. El van rebretan bé com el primer dia i li van lliurar com a present la cassola de donar menjar a les gallines, tota bruta i abonyegada.

Però com el dia abans, en desfer-la, va resultar ser la greala més bonica que s’hagi pogut veure mai.

El rei va tenir un nou disgust i encara va voler fer una altra prova tot prometent el tron al que portés la donzella més bonica. Llavors síque el príncep petit es va veure perdut: no sabia pas on anar a cercar-ne cap, de noia, ell que només tractava amb mones lletges i malfor-mades. Va sortir de casa d’esma, però el cavall el va menar de nou cap a la casa de les mones, i, com la vegada anterior, va trucar ell mateixa la porta. Elles van rebre el noi amb gran alegria i totes es desfeien per agradar-lo, però el noi estava impacient i aviat va voler anar-se’n.

Llavors li van dir que de cap manera no el volien deixar anar sol i que una d’elles l’acompanyaria; van escollir la mona més lletja, la vanvestir com un ninot de carnestoltes, van treure una carrossa tota negra, rònega i esgavellada, i hi van pujat tots dos. El príncep anava totel camí d’esquena, sense mirar endavant, de vergonya com tenia d’anar al costat d’aquella mona tan repulsiva.

Però vet aquí que es va girar lleugerament un instant i es va trobar que, sorprenentment, la mona s’havia tornat la donzella més bonicadel món, tan bonica, que fins i tot el sol n’hauria tingut enveja. A més a més la carrossa era bellíssima i riquíssima, tota engalanada d’or ibrillants. Portaven darrera un llarg seguici de criats i criades, molt ricament vestits, que duien dues corones, una per a cadascun dels dosgermans grans del príncep.

El rei llavors sí que va tenir un gran goig. I amb gran pompa i gran gala es van celebrar les noces, i el rei, com havia promès, va donarla corona i el tron al príncep petit. I ell i aquella donzella tan bonica van ser reis.

I van viure molts anys

I van ser molt feliços

I ens va donar els anissos.

CARME GARRIGA. Les nostres rondalles. Ed. Juan Granica, S.A., Barcelona

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 31


EEn el text apareix l’expressió fer petar la claca que vol dir xarrar de coses intranscendents. Si et guies pel context,podràs relacionar les paraules de l’esquerra amb els sinònims corresponents:

romanç portar, conduir

greala pegar, clavar

ventar gibrella, safa

esma boda, casament

menar història, explicació

rònega ruïnosa, sola

noces esforç, ànim

Contesta les preguntes següents:

a) Què va prometre el rei als seus fills?

b) Per on va passar el més petit?

c) Qui va sortir a obrir i qui el va rebre?

d) Què feien les mones?

e) Per què se’n va anar el príncep tot avergonyit?

f) Per què es va quedar el rei molt sorprés?

g) Quina altra prova va proposar el rei?

h) Qui va trucar per segona vegada a la casa de les mones?

i) Quin va ser el segon present que va rebre el príncep?

j) Quina va ser la tercera prova del rei?

k) Qui va pujar amb el príncep en aquella carrossa rònega?

l) Què va passar amb la companya del príncep?

m) Què va decidir llavors el rei?

1

L’EXPERIÈNCIATemps enrere m’agradava seure al balcó i observar la vida. La vida m’interessava.

Fins que un bon dia vaig veure un vianant que coixejava d’una cama. Bé, a vegades passa.

Una hora més tard el vaig veure altre cop de tornada. Continuava coixejant, però aquesta vegada de la cama esquerra,

Ara posa atenció a la lectura del conte següent:

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 32


Equan anteriorment ho feia de la dreta. Això ja passa menys sovint.

Quan, un moment més tard, el vaig veure per tercera vegada en passar sota el meu balcó coixejant altre cop de la camadreta, vaig començar a sentir curiositat.

I quan altre cop el vaig tornar a veure coixejant de la cama esquerra, ja no vaig aguantar més. Vaig sortir corrents al carrer,el vaig atrapar i li vaig preguntar amb educació:

– Dispensi, però fa estona que l’observo i no ho entenc: per què coixeja una vegada de la cama dreta i una altra de l’es-querra?

– Jo? Impossible.

– Però si ho he vist.

– ¿M’ha vist a mi?

– És clar, ¿que es pensa que no tinc ulls?

– Quan m’ha vist?

– L’última vegada, fa cosa de mitja hora.

– I cap a on anava?

– Cap allí...

...i li vaig indicar la direcció per la qual acabava de venir.

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 33


– Ja el tinc! –va cridar i va sortir coixejant altre cop en aquella direcció.

Em vaig quedar una estona al carrer reflexionant sobre el misteri de la vida. Quan ja estava a punt d’entrar al portal, elcoix va tornar a aparéixer per la direcció en què havia desaparegut, coixejant de la cama dreta. Sí, clarament de la dreta, ino de l’esquerra, una altra vegada no de l’esquerra. I va passar pel meu costat com si no em veiés, com si no em cone-gués, com si no haguéssim estat parlant un moment abans.

Això ja era massa per a mi. El vaig atrapar i el vaig agafar pel braç.

– Ah, no! Ara ja no se m’escapa! Per què un altre cop la cama dreta i què significa tot això?

– Deixi’m anar o cridaré la policia.

– Sí, cridi-la! Formo part de la societat i la societat té dret a la informació! El portaré als tribunals! Hi ha d’haver trans-parència! Si no m’explica el que està passant, em tornaré boig i vostè en serà el responsable! Es farà càrrec de les despe-ses del meu tractament! Vostè respondrà davant la societat!

– Tranquil·litzi’s. Segurament ha vist el meu germà bessó. Com a bessons, és impossible distingir-nos i tenim el mateixcaràcter. Aquest matí ens hem barallat, ell m’ha donat una puntada de peu i m’ha fet mal a la cama dreta i jo també li hedonat una puntada de peu i li he fet mal a l’esquerra. Després he tornat a casa a buscar una destral –en dir això, va treurede sota de l’americana una destralota de bones proporcions, me la va ensenyar i la va tornar a amagar– i ara l’estic bus-cant, perquè encara no hem acabat de parlar. Però no el trobo, perquè pel que es veu ell també m’està buscant i així no hiha manera de topar-nos. Cap a on ha anat?

– Cap allí, d’on ha vingut vostè.

– Moltes gràcies.

I va tornar sobre els seus passos.

I jo també vaig tornar sobre els meus passos i me’n vaig anar a casa. Però ja no vaig sortir al balcó. Ara em quedo a lacuina, perquè ja no m’interesso especialment per res. La vida és senzilla, és només la meva imaginació la que la complicasense necessitat.

SLAWOMIR MROZEK. L’arbre. Quaderns crema.

Relaciona els mots de la columna de l’esquerra amb els sinònims corresponents:

vianant dement, pertorbat

sovint desagermanat, enemistat

estona ocultar, tapar

boig freqüentment, habitualment

despeses moment, instant

barallat transeünt, caminant

amagar costes, desemborsament

E

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 34


a) Què va veure un bon dia des del balcó el protagonista?

b) Què li passava al vianant que va veure una hora més tard?

c) Què va observar quan va veure el vianant per tercera vegada?

d) Què li va preguntar al transeünt?

e) Quan el coix va tornar a aparéixer, va saludar el protagonista?

f) Per què volia el vianant cridar la policia?

g) Per què volia el protagonista portar el coix als tribunals?

h) Quants coixos hi ha en la història?

i) Quina relació hi ha entre els dos coixos?

j) Per què era impossible distingir els dos germans?

k) Què els havia passat al matí als dos germans?

l) Què pensa el protagonista de la vida?

2

Quin conte, dels dos anteriors, és popular i quin literari?

Copia i ompli en el teu quadern la graella que et presentem a continuació i obtindràs fàcilment la resposta:

3

LLaa ccaassaa ddee lleessmmoonneess

LL’’eexxppeerriièènncciiaa

Autor/a

Lloc on es desenvolupa l’acció

Absència/presència d’elementsfantàstics

Absència/presència de frasestípiques d’inici i final

E

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 35

• Les funcions del llenguatge són: expressiva o emotiva,conativa o d’incitació, referencial o informativa, fàtica o de con-tacte, metalingüística o explicativa, poètica o estètica.

• Aquestes funcions no es presenten aïllades en els actes de comu-nicació. La majoria de les vegades, moltes d’elles se superposenen un mateix acte de comunicació.

• La llengua no presenta un model únic, sinó que ofereix moltespossibilitats d’expressió atenent factors com ara el lloc on es faservir, l’època, els grups socials que l’usen o la situació comuni-cativa en què es troben els parlants.

• En general les llengües compten amb un model neutre, que uni-fica totes les possibles variacions i que aspira a convertir-se en elmodel que han de seguir tots els parlants. Aquesta variació oregistre de la llengua s’anomena estàndard.

• El conte és una narració de fets imaginaris d’extensió reduïdaon intervenen pocs personatges i la finalitat del qual és entrete-nir.

• Els contes populars han arribat a nosaltres gràcies a les recopi-lacions fetes per estudiosos.

• Hi ha oracions amb el subjecte elidit, que se sobreentén gràciesal verb.

• En les oracions impersonals no hi ha subjecte i el verb sempreapareix en tercera persona del singular.

• Segons l’entonació emprada les oracions es poden classificaren: enunciatives (afirmatives i negatives), interrogatives, dubitatives,exclamatives, desideratives, imperatives.

• Cada paraula té un significat. La disciplina que s’encarregad’estudiar el significat de les paraules és la semàntica.

• Els textos expositius són aquells que expliquen un fet, qües-tió o tema, tot basant-se en idees exposades raonablement. Laseua finalitat és la de fer entendre una cosa.

• Els diccionaris són una font d’informació de les paraules i peraixò una eina bàsica perquè t’expresses amb claredat i precisió.Normalment, recopilen els termes per ordre alfabètic i expli-quen els mots de la llengua en general o d’una ciència, art o dis-ciplina en particular. Als primers els anomenarem diccionarisgenerals i als últims diccionaris especialitzats.

• Distingirem dos tipus de diccionaris generals:1. Els diccionaris de la llengua.2. Els diccionaris enciclopèdics o enciclopèdies.

• Entrada: és el conjunt d’informacions que podem trobar en undiccionari sobre una paraula.Hi podem observar: encapçalament,accepció, definicions, abreviatures, exemples.

• Definició lògica: descriu la realitat designada amb la majorprecisió possible.

• Definició nominal: explica el terme a partir de sinònims,antònims, mots de la mateixa família, exemples o cites en quès’il·lustren els diferents usos o accepcions...

• Totes les paraules tenen una síl·laba tònica, però no totes lesparaules hi porten accent gràfic. Regles d’accentuació:

– Portaran accent gràfic les paraules agudes quan acaben envocal, vocal més essa, -en, -in.

– Portaran accent gràfic les paraules planes que no acaben encap d’aquestes terminacions.

– Portaran accent gràfic totes les paraules esdrúixoles.• L’accent diacrític diferencia paraules iguals.• L’oració està formada per un sintagma nominal (SN) i un sin-

tagma verbal (SV) que funcionen com a subjecte i predicat. L’o-ració simple té en el predicat un verb en forma personal. El sub-jecte és la part de l’oració de la qual es diu alguna cosa i elpredicat és la informació que es dóna del subjecte.

E




El lloc és exòtic i l’ambientació El lloc i el temps són localitzables

intemporal

Per a solucionar els conflictes es Els conflictes es resolen sense cap ajuda meravellosabarregen elements fantàstics ambelements reals

Hi ha frases o fórmules típiques No tenen frases típiques per a començar i per a d’inici i d’acabament acabar

36 UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 36

Arxiu Edició Veure Favorits Eines Ajut

Arrere Recerca Favorits

Adreça

CERCA AQUEST BLOC CERCA TOTS ELS BLOCS FES EL TEU PROPI BLOC BANDERA? SEGÜENT BLOC

http://blocs.mesvilaweb.cat/Anna i Xavi


ELS AUTORSAnna i Xavi.


LOCALITZACIÓCiutadans del món.

ÚLTIMS TEMES

PROPOSTES PERA HUI

Veure el nostre perfil complet

SOROLLA, VISIÓ D’ESPANYASETEMBRE 22, 2008. Anna

Mireu, l’exposició de Sorolla que estava a Nova York, ara està de gira per Espanya.Com transportaran uns quadres tan grans?

COMENTARIS

Bellea del foc: Jo vaig anar a veure l’exposició quan la feren a València. Una passada.

Enric: El Sorolla aquest no sé com s’ho feia però els seus quadres sembren tan reals...

Exposició organitzada per Bancaixa amb obra de l'Hispanic Society of America.

Després de l'espectacular èxit de la mostra a València, Bancaixa presenta a Sevilla l'ex-posició: "Sorolla. Visió d'Espanya". La mostra pot veure's del 24 d'abril fins al 29 de juny de2008 al Museu de Belles Arts de Sevi-lla.

L'exposició està formada percatorze panells de grans mides, quevan ser encarregats en 1911 a Soro-lla per l'hispanista nord-americà Mil-ton Huntington, per decorar una deles sales de l'Hispanic Society, insti-tució que va fundar a principis delsegle XX amb l'objectiu de donar aconéixer la cultura espanyola en elsEstats Units. Aquesta sala, en unprincipi projectada per a ser unabiblioteca, finalment va quedar con-vertida en la “Sala Sorolla”.

37UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA

Busca al diccionari elsignificat de les se-güents paraules:- exposició- mida- institució- fundar- objectiu

EAVV6124_01 17/7/08 07:56 Página 37

Documents

Valencià - Tabarca Llibres · 14 UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA UNITAT 1.A LA LLUNA DE VALÈNCIA 15 Torna a llegir les definicions del verb enla ira r i del substantiu turó i